Art clàssic (I) Grècia
Transcript of Art clàssic (I) Grècia
1. Situació geogràfica
2. Periodització
3. Antecedents: Creta i Micenes
4. Característiques generals de l’art grec
5. L’urbanisme i la concepció de l’espai
6. La pintura
7. L’arquitectura
8. L’escultura
MAPA DE LA GRÈCIA ANTIGA
Període Arcaic: s.VII aC- 475 aCMoment en què comencen a fixar-se els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.
Període Clàssic: s. 475 aC- 323 aCMoment de màxima esplendor de l’art grec
Període Hel·lenístic: s. 323 aC- 31 aC Grècia exporta el seu refinament cultural als regnes macedonis fins a ser absorbida per Roma.
Representacions artístiques de la illa de Cretai de les ciutats de Micenes i Tirint.
Destaca el palau de Cnossos amb les seves columnes vermelles i les seves pintures al fresc.
Destaca el recinte emmurallat del palau de Micenes. Porta dels lleons
Tomba d’Atreu (thólos)
Màscara d’Agamèmnon i aixovar funerari
MASCARA D’AGAMÈMNON
Època Arcaica: Oligarquia
Època Clàssica: Democràcia (Teòrics: Soló, Efialtes, Clístenes i Pèricles...) Protàgores: Cada home posseeix una parcel·la de sentit
cívic que es pot perfeccionar amb l’experiència. Institucions democràtiques, necessitat d’edificis i
espais específics (Ekklesía, Bouleuterion ...)
Època Hel·lenística: Filip de Macedònia substituït per Alexandre el Gran.
El pensament racionalista, a partir del discurs lògic, al marge de la mitologia (ciència, filosofia...)
La religiositat: Sentiment de relació amb els déus
Importància dels grans santuaris.
Mitologia recollida a la “Teogonia” d’Hesíode
El Santuari dedicat a Apol·lo a Delfos,
un dels grans centres de pelegrinatge
de la Grècia antiga,
situat sota el mont Parnàs,
domina el golf de Corint,
era la seu mitològica de les Muses,
protectores de les arts.
El Temple de Zeus Olímpic en Olímpia (construït entre 470 i 456 aC),
model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric.
La societat: Desigual i jerarquitzada
- Ciutadans lliures
- Estrangers (“Metecs”)
- Esclaus
- Dones
POLIS: No només són una forma d’organització política, sinó també social.
Ciutat-estat, amb govern independent.
Elements:
Muralla
Acròpoli (zona alta amb edificis públics civils i religiosos)
Àgora: Plaça major porticada. Centre comercial i de trobada social i política. Envoltada dels edificis públics.
Stoa: Pòrtic cobert centre d’oci i establiments comercials
Palestra: Gimnàs i zona d’entrenament. Pati porticat
Hipòdrom: Curses de “quadrigues”... Teatre Necròpolis...
ÀgoraStoa
Palestra
Dimensió humana
L’home és la mesura de totes les coses (Protàgores)
• Antropocentrisme
• (cànon, bellesa, proporció...)
• Abandó del monumentalisme oriental
• Edificis més esvelts i proporcionats, elegants. Correccions visuals.
• Escultura: naturalisme de la figura humana.
Canvia les tècniques anteriors per adaptar-les als nous principis (ordre i raó)
Adaptació de les mides a l’escala humana.
Recerca de la bellesa (perfecció i equilibri de les formes i els elements).
Sistema constructiu: ARQUITRAVAT
Plataforma
Columna (base, fust i capitell)
Entaulament (arquitrau, fris i cornissa)
Coberta (dos aiguavessos)
Frontó
Temple: estructura més comuna planta rectangular dividida en tres espais:
Pronaos
Naos o cel.la
Opistòdom
S’hi representaven comèdies i tragèdies.
Forma al servei del públic
Aprofitament desnivell muntanya.
Parts:
Grades o càvea (semicircular)
Escena
orquestra
Estadis i palestres
TEMPLE DE POSIDÓ. PESTUM Dòric
És un dels millors conservats, de caràcter molt auster,
sense decoració escultòrica a l’exterior.
Vista dels murs de la fortificació de C. Sounion
Materials: principalment bronze i marbre
Tipologies escultòriques:
Relleu: decoració de timpans i frisos en temples i altars
Escultura exempta: reflex de l’evolució del cànon de bellesa hel.lènic.
Tema central: la figura humana
Policromia
Koúroi o curos
Kórai o cores
Clara influència de l’art de l’Antic Egipte:
Rigidesa i frontalitat del cos
Monumentalitat
Concepció esquemàtica parts del cos (geometria)
Kouros d’Anavyssos (510-500 aC), Museu Arqueològic Nacional d’Atenes /
Dama d’Auxerre (cap 650 aC), Musée du Louvre, París
KOUROS D’ANAVYSSOS (Museu Arqueològic Nacional, Atenes) IKORE DEL PÈPLUM
(Museu Acròpoli, Atenes) (510 // 500 aC)
ART GREC
Època arcàica
Dama d’Auxerre (650 aC, Louvre)
Kore del pèplum (500 aC, Acròpoli)
Art Grec
Època arcàica
Kouros
Efebus de Crítios (480 aC) Museu
Acròpoli. Transició a l’època
clàssica. Expressió plàstica i
moviment més naturalista i
tractament de la pell més delicada
AURIGA DE DELFOS, Museu de Delfos, Grècia (477 aC). Escultura de bronze.
AURIGA DE DELFOSEscultura de bronze que destaca per la mirada,
ulls d’ònix i esmalt.
Auriga de Delfos (477 aC) Museu del Santuari de Delfos, Grècia. Actitud serena i elegància amb
que cauen els plecs de la vestidura, semblen estries d’una columna.
Preocupació per reproduir l’anatomia humana amb proporcions equilibrades.
Intent d’assolir el model de bellesa humana. Arrodoniment musculatura
Postures més naturals
Corba praxiteliana (S invertida)
Cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.
POLICLET, MIRÓ, FÍDIES, PRAXÍTELES
Guerrers de Riace (460- 430 aC)
Miró. Discòbol
EL DISCÒBOL. MIRÓ (460-450 a. C.)
EL DORÍFOR. POLICLET (~440 a. C.)
Políclet : El Dorífor
Dorífor
(440 aC) i
Diadumen
(430 aC),
Políclet
DIADUMEN, POLÍCLET
Políclet
Diadumen
Policlet. Dorífor. S. V aC. Museu Arqueològic d’Atenes
Culminació de l’evolució de l’escultura grega.
Composicions dinàmiques
Trencament amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics.
Recerca de la tensió i el moviment.
Expressivitat dels rostres
Grups escultòrics
Retrat i anècdota.
EL NEN
DE L’ESPINA
(s. III-II aC)Musei Capitolini,
Roma
VENUS DE MILO (130-100 aC), Alexandre d’Antioquia?, Louvre, París
GAL MORIBUNDO
Gal moribund que formava part del monuments erigits per celebrar la gran victòria sobre els gals a l’acròpoli de Pèrgam
GAL SUICIDANT-SE ABANS QUE SER ESCLAU
(ACRÒPOLI DE PÈRGAM)
LAOCOONT I ELS SEUS FILLSAGESANDRE, ATENODOR I POLIDOR S. III aC)
Agesandre, Polidor i Atenodor. Laocoonte. Còpia en marbre (S. III aC) Museu Vaticà
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS(DETALLS)
Toro Farnesio
Autor: Apolini
d’Atenes
Data:130 aC
Museo:Arqueològic
de Nàpols
Característiques:370
cm altura
Material: Marbre
Estil:Grecia
VICTÒRIA ALADA DE SAMOTRÀCIA
Possible reconstrucció de la policromia d’una escultura hel·lenística
Fauno Barberini Heracles Farnese
Còpia en márbre, d’un
original en bronze (cap
al 200 – 200).
Gliptoteca de Munic
Museo Archeologico
Nazionale, Naples, Italy
Title: "Farnese Hercules"
Material: Marble
Height: 3.25 metres (colossus)
Context: Found in B aths of
Caracalla, Rome
Original / Copy: Roman copy signed
by Glykon of Athens.
Exaggerated version in style of Greek
bronze statue by Lysippos.
Antikythera Discovery
Heracles Farnese
Type Sculpture (Head
missing, A Farnese type
added)
National Achaeological
Museum of Athens
VISTA GENERAL DE L’ACRÒPOLI
Acròpoli d’Atenes (s. V aC), Grècia
RECONSTRUCCIÓ DE L’ACRÒPOLI
Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC)
Atenes, Grècia (planta)
Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC)
Atenes, Grècia (dibuix)
Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC) Atenes,
Grècia (exterior)
EL PARTENÓ. ICTINOS, CAL·LÍCRATES I FÍDIES (447-432 aC)
EL PARTENÓ. PLANTA I ALÇAT
EL PARTENÓ. CORRECCIONS ÒPTIQUES
EL PARTENÓ. ESTRUCTURA
Acròpoli d’Atenes. Erectèon (421-406 aC), Mnèsicles o Filocles.
ERECTÈON. MNÈSICLES o FILOCLES (421-406 aC)
ERECTÈON.PLÀNOL
A: Pròstil i hexàstil
(columnes façana est)
B: Santuari d’ Atena;
C: Santuari de Butes
D: Santuari d’ Hefest
E: Santuari de Posidó
F: Santuari d’ Erecteu-
Posidó
G: Pòrtic nord (voltat 6
columnes)
H: Pòrtic de les
Cariátides.
ERECTÈON. ALÇAT
ERECTÈON. GALERIA DE LES CARIÀTIDES I DETALL
TEMPLE D’ATENA NIKE O NIKE ÀPTERA, CAL·LÍCRATES (projecte 449 aC i realització 421 aC)
PROPILEUS. MNÈSICLES
PLÀNOL AMB LA DECORACIÓ DELS RELLEUS DEL PARTENÓ. FÍDIES (447-432 aC)
Fídies. El fris de les Panatenees. S. V aC. Partenó
d’Atenes
FÍDIES. Relleu del partenó
Escola de Fídies. NIKÉ
THOLOS DEL SANTUARI D’APOLO. DELFOS. Dòric i perípter
HERMES I
DIONÍS
INFANT, (
S. IV aC)
Praxíteles
HERMES I
DIONÍS
INFANT,
(S. IV aC)
Praxíteles
MÈNADE. ESCOPES (330 aC)
APOXIOMENOS.LISIP(325 aC)
ZEUS DEL CAP ARTEMISION
.
POSIDÓ
ART GREC. El bronze clàssic
Guerrers de Riace (460- 430 aC)
GUERRERS DE RIACE (460-430 aC)
Praxíteles. Afrodita de Cnido. S. IV aC. Museu Vaticà
TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (S. IV Ac, 330 aC, 15.000, Santuari d’Esculapi)
TEATRE D’EPIDAURE. PLANTA
Policlet. Teatre d’Epidaure. S. IV aC.
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM (181 aC)
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM. PLANTA
Museu de Pèrgam, Staatliche Museen Berlín
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM. DETALLS
EL FRIS DE L’ALTAR DE PÈRGAM
Ceto amb Pontus i un lleó atacant als Titans
ZEUS
ALEGORIA DEL NIL AMB ELS SEU AFLUENTS