TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA Introducció · PDF file 1 TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA...

Click here to load reader

  • date post

    24-Dec-2019
  • Category

    Documents

  • view

    1
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA Introducció · PDF file 1 TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA...

  • 1

    TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA

    Introducció

    La Prehistòria és el període històric més llarg de la història que va des de l'aparició de

    l'ésser humà fa uns 2,5 milions d'anys, fins a la invenció de l'escriptura.

    S'ha trobat art prehistòric a tots els continents habitats, en un principi la imatge només

    era funcional, no tenia cap intenció estètica. L’art tenia un paper social, relacionat amb

    les creences religioses. La funció principal d’aquestes pintures era atraure la caça.

    L’artista va adoptar el paper de xaman de la tribu.

    Un cop l’home va adoptar la posició erecta l’hi va permetre alliberar les mans i poder

    utilitzar-les per fer altres coses, a partir d’aquest moment l’home comença a fabricar

    objectes, a pintar i a realitzar escultures.

    Poc a poc van anar guanyant intel·ligència i astúcia amb les mans, realitzaven els

    treballs amb major precisió i fabricaven eines cada cop més complexes.

    Durant el Paleolític van aparèixer els rituals funeraris, l’home de Neanderthal va ser el

    primer en enterrar als seus morts en autèntiques sepultures, encara que eren molt

    senzilles. Els morts s’enterraven en fosses i en posició fetal.

    L’art va néixer fa uns 30.000 anys, en la fase final del Paleolític. El seu autor va ser

    l’home de Cromagnon, un individu molt semblant a l’home actual.

    L’art prehistòric es va descobrir durant el segle XIX. La primera mostra d’art que es va

    trobar, a la cova d’Altamira l’any 1879, es va posar en judici ja que costava creure que

    l’home prehistòric fos l’autor d’obres artístiques de tanta qualitat.

    La representació d’animals durant el Paleolític

    Tot i que els animals van ser els model preferits dels artistes, també hi apareixen

    signes i representacions humanes. El que no apareix mai és un paisatge de fons.

  • 2

    Es pintaven animals en grup o aïllats, estàtics o en moviment, sans o ferits. Els animals

    eren molt abundants a les pintures i apareixien de tot tipus; els més freqüents eren els

    bisons, els cavalls, els cérvols i els senglars, els que menys apareixien eren els peixos,

    els rèptils i les aus.

    En les representacions paleolítiques era habitual l’ús de la transparència, d’aquesta

    manera era possible observar l’interior dels cossos dels animals. Es pintaven els òrgans

    vitals per a que el caçador tingués accés a ells i així garantia el domini sobre l’animal.

    Dos exemples d’aquesta tècnica estan situats: a la cova del Pindal (Astúries, Espanya)

    hi ha la silueta d’un mamut amb un cor pintat a l’interior. A la cova de Niaux (Pirineu

    francès) hi apareix un animal amb diverses fletxes pintades a l’interior del cos

    senyalant els llocs on ha de ser ferit.

    L’Homo sapiens i l’art rupestre

    L’Homo sapiens sapiens, antecedent directe de l’home actual, va aparèixer durant el

    Paleolític superior, més o menys el 30.000 a.C. Aquest va aconseguir una sèrie d’èxits

    tècnics, tant en l’àmbit artístic, amb l’aparició del color a les obres, com en l’espiritual.

    La cova d’Altamira

    A la cova d’Altamira (Cantabria, Espanya) s’hi conserva un dels cicles pictòrics més

    importants de la Prehistòria. Pertany als períodes Magdalenià, dins el Paleolític

    Superior.

    El seu estil artístic constitueix la denominada escola franc-cantàbrica, caracteritzada

    pel realisme de les figures representades. El cromastime s’amplia a ocres, vermells,

    grocs i negres. Els animals es representen en diverses postures: reposant, a punt

    d’envestir, etc.

    Una de les parts més importants és el sostre de la sala major, també conegut com la

    “Capella sixtina” de l’art rupestre, que és un exemple de la gran capacitat artística de

    l’època.

    La cova va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1985.

  • 3

    L’art del Paleolític al Neolític

    Després del període Mesolític apareix el Neolític, aquest canvi esta marcat pel canvi

    d’estil de vida dels homes:

    Els canvis climàtics que es van produir fa uns 10.000 anys aproximadament van

    comportar la modificació de la forma de vida.

    El retrocés de les glaceres i l’establiment d’un clima més càlid, no només va influir en la

    flora i la fauna, si no que també en la forma de vida de l’home, aquest va haver de

    canviar els seus hàbits i costums: espècies com el mamut i el bisó van desaparèixer i

    llavors es van dedicar a la caça de porcs senglars i cérvols.

    El fet més important va ser el descobriment de l’agricultura, que va a la vegada va fer

    que l’home es convertís en sedentari, per tal de cuidar i vigilar el camp, poc a poc es

    van anar construint els primers poblats.

    Canvis d’orientació en l’art

    Amb tots aquets canvis es desperta la necessitat d’expressar la vida quotidiana. L’art

    surt de les coves, les representacions ja no es troben en llocs ocults sinó que estan

    situades en zones externes.

    Poc a poc l’home va dominant el medi on viu i es sent protagonista, tot i que comença

    a aparèixer en les representacions artístiques el que importa es l’home en grup, no

    l’individu. Es representen en situacions de caça, de guerra, d’activitat agrícola.

    En les representacions la figura de l’animal és naturalista i fidel a la realitat però la

    figura humana es sotmesa a una extrema estilització geomètrica.

    Les construccions prehistòriques. Els monuments megalítics

    Les construccions megalítiques són els mostres arquitectòniques del passat que es

    conserven a Occident. Es distribueixen per tota Europa.

    Consisteixen en pedres de grans proporcions clavades al terra.

  • 4

    Amb la cultura neolítica sorgeix un nova espiritualitat, l’agricultor creu en els elements

    naturals: la pluja, el sol, el vent, la terra...

    La difusió del megalitisme

    Aquestes noves conviccions es materialitzen en la construcció de megàlits, una manera

    d'expressar les primeres manifestacions religioses i plasmar la idea del renaixement

    etern. Els menhirs actuen com a mediadors entre l'home i les forces poderoses del

    cosmos. Són elements simbòlics permanents, que l'home construeix amb la voluntat

    d’expressar eternitat. La majoria de menhirs aïllats que es conserven tenen una alçada

    considerable que oscil·la entre tres i sis metres.

    Un dels primers santuaris en territori europeu és la construcció megalítica de la

    localitat de Stonehenge (Regne Unit), del II mil·lenni a.C. Es tracta d'un conjunt colossal

    de perímetre circular amb un altar al centre. L'orientació d'aquest conjunt coincideix

    amb el punt de sortida del Sol en el solstici d'estiu, que il·lumina amb els seus rajos

    l'altar. La relació simbòlica amb l'astre podria fer referència a la idea de renaixement,

    gràcies a la calor del Sol, astre que genera vida.

    En aquest moment també apareixen noves creences en relació amb la mort i

    organitzen rituals funeraris que requereixen la construcció de veritables tombes,

    anomenades dolmens.

    Figures femenines

    Les representacions femenines estan relacionades amb la maternitat. Es tracta de

    figures femenines despullades (en ocasions embarassades) amb pits i malucs

    prominents. També hi ha un altre tipus d’escultures on es representa el moment del

    part.

    Una altra tipologia escultòrica es la que representa a la mare amb el fill en braços. La

    mare presenta el cul i els pits de manera voluntuosa i el cap molt esquematitzat.

    També podem trobar figueres sedents amb els braços aguantant el cap o recolzats

    sobre els genolls. El cap descansa sobre un coll força ample, la cara es una esfera amb

    nas cilíndric.

  • 5

    Per últim també hi ha representacions escultòriques més simples que utilitzen plans

    triangulars.

    EGIPTE

    L'antic Egipte va ser una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant

    del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa els actuals estats d'Egipte i

    el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 a.C., amb la unificació l'Alt

    i Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis

    En aquella època l’artista era una persona anònima al servei dels privilegiats. L’art

    tenia una funció religiosa, exaltava el poder dels reis i faraons en una societat

    teocèntrica

    L’organització política d’Egipte va sorgir per la necessitat d’administrar eficaçment la

    construcció de canals de reg per al cultiu. Després de les inundacions periòdiques

    s’havien de marcar a la terra nous límits. Era el rei el que els marcava personalment i

    cavava la terra.

    El major rang social el tenia el rei. Desprès de la unificació de les dues terres va ser

    necessari que delegues càrrecs que fessin efectiva l’administració. Els representants

    directes dels reis en assumptes civils eren els visirs, hi havia un per a cada t