Taula de contingut

SHAKESPEARE 1, LLULL 2Diario de Mallorca - 23/01/2017

Sa Simfònica interpretó en Manacor la ‘Cantata de Randa’Diario de Mallorca - 22/01/2017

ENTREVISTADiario de Mallorca - 21/01/2017

“He compuesto una obra dedicada a Ramon Llull pensando en Mallorca”Diario de Mallorca - 21/01/2017

Orquestra Simfònica de les Illes BalearsAra Balears - 21/01/2017

Concert.Majorca Daily Bulletin - 20/01/2017

Llull, a través de la músicaEl Punt Avui - 21/01/2017

BeDansa i clàssicaLa Vanguardia - Catalán - 22/01/2017

L'agendaEl Punt Avui - 22/01/2017

El Conventde les Arts d'Alcover ncorpora més creadors localsEl Punt Avui Camp i Ebre - 21/01/2017

Cine y ciencia-ficción se unen en el concierto de la Simfónica del VallèsDiari de Terrassa - 20/01/2017

Dos conciertos muy espacialesON Barcelona - 20/01/2017

Pep Ventura a FigueresDiari de Girona Dominical - 22/01/2017

Lourdes Rivera recoge el Premio Avedis Donabedian 2017 para Amma por su memoriaDiario de Noticias - 22/01/2017

Lambchop inaugura un Guitar BCN que premiará a Caetano VelosoABC Cataluña - 23/01/2017

Dignificar el arte flamencoEl Correo de Andalucía - 23/01/2017

La casa dels famososEl Punt Avui - 23/01/2017

IEl flamenc és el pitjor! iAaai!El Periódico de Catalunya - Catalán - 23/01/2017

Un gran barítono wagneriano

4

5

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

P.2

El Mundo - 23/01/2017

“Mi futuro es el belcanto”Diario de Sevilla - 22/01/2017

Carles SoldevilaLa Vanguardia Vivir - Catalán - 22/01/2017

Aigües musicalsEl Periódico de Catalunya - Catalán - 22/01/2017

Barreja d''estilsEl Punt Avui - 22/01/2017

Mundó no estará en la concentración ante el TSJC el día del juicio a MasEl Mundo de Catalunya - 22/01/2017

CITAS CON LA CULTURAWoman - 01/02/2017

24

25

26

27

28

29

P.3

Orquestra Simfònica de BalearsOrfeó CatalàSolistes vocalsAUDITORI DE MANACOR

����Obres de León, Tchaikovsky y Brotons

Salvador Brotons, director.

mocionado estaba Salva-dor Brotons después dedirigir la última nota de su

Cantata de Randaen el Auditori de

Manacor. Y no era para menos,todo el público puesto en pie ova-cionaba al autor y a los intérpretescomo pocas veces se ha visto. Tan-to es así que los bravos y las acla-maciones obligaron a repetir el úl-timo movimiento de esa obra queel compositor y director catalán hadedicado a Mallorca utilizandonuestra figura más universal.

La obra es espléndida, muybien construida, llena de guiños ycomplicidades que el oyente pue-de identificar fácilmente como elCant de la Sibil·la o el Veni Crea-tor Spiritus, tal vez la más bella detodas las melodías gregorianas.

Mientras una voz narra y sitúahistóricamente la historia del sa-bio (de forma muy pedagógica,por cierto), la orquesta, el coro y

los dos solistas (soprano y barí-tono) ofrecen una antología de lamúsica medieval, eso sí, pasadapor un filtro contemporáneo.Brotons, uno de los grandescompositores actuales, deja suhuella en esa obra que está des-tinada a tener un amplio recorri-do después de su estreno en Ma-nacor y de su reestreno el próxi-mo sábado en Barcelona.

Los dos solistas (la sopranoMarta Mathéu y el barítono JosepRamon-Olivé), sin excepción,cantaron muy bien sus partes,nada fáciles por cierto. La rapso-da (la actriz Silvia Bel), con algúnque otro desajuste seguramentemotivado por la escasez de ensa-yos, con muy buena dicción, hizomuy entendibles los textos de

Neus Dalmau. El coro, soberbio;muy delicado en las partes más lí-ricas y lleno de vigor e incluso te-atral en los climax, siempre afina-do. Así como la Orquestra, que,una vez más, dio una lección debuen sonido.

Pero claro, esa Cantata llenabala segunda parte de la sesión en laque tres obras más se ofrecieronen la primera.

Reflecting Hamlet de DavidLeón, también estreno, abrió elconcierto. Se trata de una parti-tura en la que el compositor nopretende explicar la obra de Sha-kespeare sino que intenta pro-fundizar en la psicología del per-sonaje. Y los consigue. La dudacomo motivo de reflexión musi-cal. Obra interesante, muy audi-ble, en la que quizás le falte des-arrollar algunos de los temas, esosí, muy inspirados, lo que le da-ría un mayor empaque.

Con La Tempesta y Romeu iJulieta de Tchaikovsky se llegóal descanso. Dos composicio-nes realmente magníficas, lasegunda, sin duda, uno de loshits del romanticismo. Y aquí,todo y el conocimiento que tie-ne de esas obras el director

(Brotons las dirigió de memo-ria), se notó, y mucho, la falta deensayos. La orquesta hizo unalectura y poco más de ambas.Faltaron matices, entonacio-nes, enlaces entre las frases,musicalidad en definitiva.

Con todo, pero, una noche parael recuerdo.

E

�

SHAKESPEARE 1, LLULL 2

Pere Estelrich i Massutí

MÚSICA CRÍTICA

Los dos solistas, MartaMathéu y Josep Ramon-Olivé,cantaron muy bien sus partes,nada fáciles, por cierto

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

96000

12451

Diario

241 CM² - 21%

974 €

29

España

23 Enero, 2017

P.4

MÚSICA Sa Simfònicahomenajea a Ramon LlullLa orquesta Ciutat de Palma actuó ayer en Mana-cor, donde estrenó la obra ‘Cantata de Randa’,bajo la dirección de Salvador Brotons �55

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

96000

13914

Diario

172 CM² - 15%

814 €

52,55

España

22 Enero, 2017

P.5

La ‘Ciutat de Palma’, ayer en el inicio del concierto. PERE A. RAMIS

Sa Sinfónica de Balears y Salva-dor Brotons rindieron ayer ho-menaje a Ramon Llull con una ac-tuación que se desarrolló en elAuditori de Manacor y que cauti-vó a los espectadores que deci-dieron desafiar la ola de frío y llu-via que azota la isla.

El concierto se realizó bajo la di-rección del maestro Salvador Bro-tons, quien estrenó su obra Can-tata de Randa, como homenaje aLlull.

La obra del maestro y composi-

tor se caracteriza por melodíasmedievales, de época. Además, alo largo de minutos se pudie-ron apreciar las etapas más im-portantes de la vida de RamonLlull.

Para la Cantata de Randa, conlibreto de Neus Dalmau, se con-tó con la coral del Orfeó Català yvoces de nivel como la sopranoMarta Mathéu, el barítono Josep-Ramón Olivé y la rapsoda SilviaBel. Este mismo concierto se re-petirá el de enero, en el Palaude la Música de Barcelona.

REDACCIÓN PALMA

Sa Simfònica interpretó enManacor la ‘Cantata de Randa’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

96000

13914

Diario

172 CM² - 15%

814 €

52,55

España

22 Enero, 2017

P.6

Sociedad CulturaESPECTÁCULOS | CIENCIA | ARTE | TENDENCIAS | AGENDA | CONTRALUZ | TELEVISIÓN

ENTREVISTA Salvador Brotons: “Mi obrasobre Llull tiene aspectos medievales”

Dirige hoy un concierto en Manacor con la Simfònica y el Orfeó Català �49

ARTE Polémica sobre eltraslado del ‘Guernica’El director del Museo Reina Sofía, Manuel BorjaVillel, asegura que llevar el cuadro al Museo delPrado sería “un error histórico” �49

CORREO ELECTRÓNICOactual.diariodemallorca@epi.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

96000

12451

Diario

184 CM² - 16%

619 €

46

España

21 Enero, 2017

P.7

Salvador Brotons

– ¿Cómo es esa obra dedicadaa Llull?– Para mí es una obra muy impor-tante. Llull es sin duda un perso-naje que merece la atención des-de múltiples ángulos, el de la mú-sica naturalmente también. Hecompuesto una obra pensandoen Mallorca. La Cantata de Ran-da, que ese es su título, es muymallorquina, y con la vida de Llullcomo eje central. La Cantata in-tenta pasar por algunos momen-tos de la vida del sabio, sus visio-nes del Cristo crucificado, la ilu-minación, su retiro en La Real y al-gunos más. No está toda la vida deLlull pues sería algo imposible yaque fue una persona extremada-mente activa.– ¿ Y cómo es estéticamente?– Sin duda es una obra del sigloXXI, aunque contiene reminis-cencias medievales, con algunoselementos que rememoran laépoca del personaje. No es diso-nante, es muy audible, amablepara el oyente. Sorprendente in-cluso diría. Consta de nueve mo-vimientos que se interpretan sininterrupción. En ellos uno puedeadivinar la Sibil·la, el canto grego-riano, melodías sefardíes y árabes,esencias trovadorescas así comotambién algo del Llibre Vermell deMontserrat. Melodías medieva-les, pasadas por un tamiz con-temporáneo.

– Al tratarse de una Cantata, ¿enqué textos se ha basado para laspartes vocales y corales?–He trabajado con Neus Dalmau,autora del libreto. Ella ha utiliza-do fragmentos del propio Llull,que, una vez aglutinados, se hanconvertido en un material muyapropiado para ser cantado. Conellos he construido una partiturapara orquesta, soprano, barítono,coro y una narradora que cuenta

toda la historia. Neus Dalmau hasido fiel a los textos de Llull, aun-que con algunas aportacionespersonales que ha escrito paracrear una unión entre ellos. Apar-te la intervención de la rapsoda,que narra en un catalán actual, losdemás cantan utilizando el cata-lán de la época.– Hablemos de la colaboraciónentre la Simfònica y el Orfeó Ca-talà.

– Estoy muy orgullosos de haberpodido unir las dos formaciones,las dos sensibilidades. Todo em-pezó a partir de que este año soyel compositor en residencia delPalau de la Música y ofrecí la po-sibilidad de estrenar esa Cantatasobre Llull con la Orquestra deBalears, de la que fui además di-rector titular. Les pareció bien alas dos partes y nos pusimos a tra-bajar. Seguro que será una cola-boración fructífera que puede darmucho de sí.– El concierto, además de estre-narse hoy en Manacor, se ofre-cerá en Cataluña.– En efecto, el próximo día re-petimos el programa en el Palaude la Música Catalana en Barce-lona, sede del Orfeó. Espero quetambién sea todo un éxito. Dirigirla Orquestra de Balears en Barce-lona, en un espacio tan emble-mático y además con una obrapropia es realmente un orgullo.Quizás hubiera sido interesanteestrenarla en el año pasado, AnyLlull, pero dada la intemporalidady la universalidad del pensador,eso poco importa.– ¿Cómo ha sido el encuentrocon la Simfònica?–Por mi parte puedo decir que es-toy sumamente contento de vol-ver a dirigirla y con un programarealmente difícil, pues además deesa obra mía tiene otro estreno,Hamlet de David León y La Tem-pestad y la Obertura Fantasía deRomeo y Julieta de Tchaikovsky,también basadas en obras de Sha-kespeare. Un programa muycompleto e interesante.

El compositor y director Salvador Brotons. B. RAMON

“He compuesto una obra dedicada aRamon Llull pensando en Mallorca”

Músico. Esta noche (20h), el Auditori de Manacor será el escenario en el que la Orquestra Simfònica estrenarádos partituras, una de David León sobre Hamlet y otra de Salvador Brotons sobre la figura de Ramon Llull y en laque también intervendrán solistas vocales y el Orfeó Català. El propio Brotons dirigirá el concierto.

Pere Estelrich i MassutíPALMA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

96000

12451

Diario

471 CM² - 41%

1902 €

49

España

21 Enero, 2017

P.8

MÚSICA

Orquestra Simfònica de les

Illes Balears HOMENATGE A RAMON LLULL

Continuen els reconeixe-

ments a la figura de Ramon

Llull. En aquesta ocasió, l’Or-

questra Simfònica de les

Illes Balears, dirigida per Sal-

vador Brotons, interpretarà

el repertori següent: Reflec-ting Hamlet op.47, obra de

David León Fioravanti que

s’estrena; La tempesta op. 18 de Piotr I. Txaikovski; Ro-meu i Julieta, obertura fan-tasia, igualment de Txai-

kovski, i la Cantata de Ran-da, del mateix Brotons, que

també s’estrena. Hi pren-

dran part també la soprano

Marta Mathéu, el baríton Jo-

sep-Ramon Olivé, la rapsoda

Sílvia Bel i l’Orfeó Català.

Auditori de Manacor (pas-seig del Ferrocarril, s/n). Dissabte 21 a les 20 h. 10 euros.

‘Sentim’ PEP SISET

El poeta Pep Siset protago-

nitza un concert recital ano-

menat Sentim, en què re-

prèn la seva faceta de can-

tautor, a banda de recitar les

seves composicions poèti-

ques amb acompanyament

musical.

Sa Congregació. Espai Jove (c/ del Rosari, 25. Sa Po-bla). Diumenge 22 a les 19 h. Gratuït.

Jaime Perpiñá JAM SESSION

Com ja és tradició per les fes-

tes de Sant Sebastià, les

bandes musicals del munici-

pi actuen de manera conjun-

ta per al ciutadà. En aques-

ta ocasió, es podrà gaudir de

la col·laboració especial dels

Xeremiers de Sóller.

Les Voltes (passeig de Dalt Murada. Palma). Diumenge 22 a les 11 h. Gratuït.

Ara Balears

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4000

1566

Sábado y domingo

101 CM² - 12%

360 €

53

España

21 Enero, 2017

P.9

HOME NEWS10 MAJORCA DAILY BULLETINFRIDAY, JANUARY 20, 2017

editorial@majorcadailybulletin.es

OPEN FROM 8AM TO 1PM

TODAY Alcudia, Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor,Maria de la Salut, Es Pont d’Inca, Son Carrió, Son Ferrer, Son Servera.In Palma: Rafal Nou (between the streets of Selva and ses Salines)and sa Vileta.TOMORROW Alaró, s’Arracó, Arta, Badia Gran/Pedrafort (Llucma-jor), Biniali, Buger, Bunyola, Campos, Cala Ratjada, Can Picafort, Cos-titx, Esporles, S’Horta, Inca, Lloseta, Las Palmeras (Llucmajor), Por-tocolom, Puigpunyent, Santa Eugenia, Santa Margalida, Santa Ponsa- car boot sale), Santanyi, sa Rapita, Soller and Sa Torre (Llucmajor).In Palma the flea market in the Avenidas, Pere Garau, Santa Catalina,and an ecological market at Plaza Bisbe Berenguer de Palou (aka:Plaza dels Patins), Son Ferriol and Son Fuster Vell.

Markets

del Paradis, 113 in Son Ferrer. No times given.● Fiestas of Sant Antoni in S’Illot.At 17.00 mass at the parishMare de Déu de l’Assumpció. At 19.00 lighting of the bonfiresand BBQ. At 20.00 dances by the demons from S’Illot, SantLlorenç des Cadassar, AC d’amics de Sant Antoni, Son Macia andSon Carrió and folk dances by the Puig de Bonany at the Plazadel Llop.

● Fiestas of Sant Antoni in Cala Millor and Cala Bona. At 20.00bonfire, BBQ and correfoc at the Plaza Eureka of Cala Millor.

● Fiestas of Sant Sebastian in Buger. At 18.30 lighting of thebonfires and BBQ. Tickets 3 euros.

● Fiestas of Sant Antoni in Cala Ratjada. At 14.30 bell ringing. At15.00 exit of the demons from Toni Miquelet (Plaza dels Mari-ners) accompanied by the Music Band until the church followedby parade. At 19.00 lighting of the bonfires.

● Fiestas of Sant Antoni in Llucmajor. At 16.00 children’s “xim-bombada”, storytelling, popular songs, demons and lighting ofthe bonfires at S’Arraval. At 21.00 dances by the Balladors deLluc. Burning of the figure by the Demon of Capocorb followedby music. At 18.00 parade by the demons.

● Fiestas of Sant Antoni in Montuiri. At 18.00 bonfires and BBQat the Plaza Major with parade by bagpipers.

● Fiestas of Sant Sebastian in Palma. At 21.00 performance bythe human towers “Castellers de Mallorca” at the Avda. DeJuame III. At 22.00 correfoc by several different demons fromthe bridge of the Passeig Mallorca by Avda. Jaume III and lightingof the bonfire at the Plaza del Rei Joan Carles I.

SUNDAY 22 JANUARYMUSIC● Music. At 16.00 with classic meets jazz with soprano AnneLeohold and guitarist Jon Cilveti at Son Baulo at Lloret de Vis-talegre. Tickets 18 euros.

● Fiestas of Sant Antoni in Can Picafort. At 12.30 animal bless-ings at the parish church.

● Fiestas of Sant Antoni in Son Serra. At 12.00 gathering fromthe Cami Vell until the parish church. Blessings at 12.30. Per-formance by the bagpipers.

● Fiestas of Sant Antoni in Son Macia. At 15.30 animal bless-ings followed by folk dances.

● Fiestas of Sant Antoni in Sa Coma. At 10.00 mass at theSanta Maria de sa Coma church. At 10.30 goigs chants with thedemon and the Music Band. At 11.00 animal blessigns with thePlaza de les Estepes.

● Fiestas of Sant Honorat in Algaida. At 11.30 mass and concertby the choir. At 17.00 concert by Orfeo Castellitx at the church

TOMORROW: The correfoc “running with fire by the demons” in Palma as part of the Saint Sebastian fiestas.

TODAY 20 JANUARYMUSIC● Musical. At 21.00 with “Grease, el mito de los Musicales” atPalma’s Auditorium (Paseo Maritimo, 18). Info 971 734 735. Tick-ets on sale Monday to Sunday 10.00 to 14.00 and 16.00 to 21.00.For more info visit www.auditoriumpalma.com. Tickets 32 euros.On Saturday 21 January at 21.00 and Sunday 22 January at19.00.

MARKET● Sa Fireta del Encants (collectors items fair). From 09.00 atthe gardens of the Misericorida (Via Roma, 1 - next to HospitalRotger) in Palma. Free entrance. Special days during January.Also on Saturday 21 January in the morning.

FIESTAS● Fiestas of Sant Sebastian in Pollensa.At 19.30 Processionwith the image of Saint Sebastian, of the Standard and of thecavallet horse dancers. At 21.00 dance of the cavallets at thebonfire in the Plaça Major.

● Fiestas of Sant Sebastian in Costitx. At 12.00 solemn mass atthe parish church. At 16.00 archery at the courtyard of the newschool. At 19.30 bonfire by the Quintos 97 with BBQ and enter-tainment.

● Fiestas of Sant Sesbastian in Calvia area. Bonfires at thePlaza Portals in Portals Nous and Bendinat. No time given. At theparking lot of the Casal de Peguera (C/Pins, 17) in Paguera. Notime given.

● Fiestas of Sant Sebastian in Palma. At 12.00 39th CyclingEdition for Sant Sebastian from the Plaza Santa Eulàlia, AntoniMaura, La Rambla, Jesús, Salvador Dali and Son Moix. Be ad-vised of road closures. At 22.00 Cope concert at Plaza d’Espa-nya with Whole Lotta Band (tribute to Led Zepplin) and Ariel Rot.

● Fiestas of Sant Antoni in Cales de Mallorca. At 20.00 lightingof the bonfires.

● Fiestas of Sant Antoni in Sa Coma. At 19.30 departure of thedemons with the Band of Music from Cal Dimoni. At 20.00dances, market followed by bonfire and BBQ at the Carrer MareSelva.

● Fiestas of Sant Sebastian in Inca. At 19.30 solemn mass atthe Sant Domingo church, dance offering by the Revetla d’Inca.At 20.15 announcement of the festivities. At 21.00 BBQ and folkdances by the Revetla d’Inca at the Carrer de Sant Sebastia.

TOMORROW 21 JANUARYMUSIC● Organ mornings in Alaro. At 11.30 at Sant Bartomeu church.Free of charge.

● Circus. At 10.15, 11.00, 11.45 and 12.30 by Circ Bover with theirshow “Es Cirquet at the Plaza Vella in Pollensa. Free of chargebut with invitation. This event has been postponed until 18 Feb-ruary. Invitations already picked up will be valid for the newdate.

● Concert. At 20.00 with the Balearic Symphony Orchestrawith a tribute concert of Ramon Llull with soprano MartaMarhéu, baritone Josep-Ramon Olivé, Silvia Bel and OrfeóCatalà at Teatre de Manacor Auditorium (Av. Del Parc, s/n)Manacor. Info 971 554 549.Tickets on sale Monday-Friday 10amto 1pm and 5pm to 8pm and one hour before the event at theticket office. Info www.teatredemanacor.cat. Tickets 10 euros.

FIESTAS● Fiestas of Sant Antoni in Marratxi. At 17.00 at ses CasesNoves.

● Fiestas of Sant Sebastian in Puerto Alcudia. At 20.00: Chil-dren’s demons’ correfoc fire-run at the promenade.

● Fiestas of Sant Sesbastian in Calvia area. Bonfires the Mira-dor Malgrast in Puig de Sa Sirvi. At the Plaza Europa in El Toro, atthe children’s park on C/Terral in Sol de Mallorca and C/Ocells

What’s On by Christina BuchetIf you know of any events that are

happening or will come soon to yourarea, send an email to

editorial@majorcadailybulletin.esAttn. What’s On

No part of thiscolumn can be

reproduced or copiedwithout the permissionof the Majorca DailyBulletin.

WHAT IS HAPPENING THIS WINTER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

HOME NEWS

2388

Martes a domingos

107 CM² - 10%

153 €

10

España

20 Enero, 2017

P.10

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE GENER DEL 201734 | Cultura i Espectacles |

1424

30-1

1557

09w

La 19a edició dels premisEnderrock de la música ca-talana tindrà lloc el 9 demarç a Girona, on l’acte esfarà per cinquena vegada,però aquest any hi hauràalgunes novetats: la gala esportarà a terme a la salaMontsalvatge de l’Audito-ri, que amb unes 1.200 lo-calitats dobla la capacitatdel Teatre Municipal, ons’havia organitzat fins ara.També tindrà un format“més institucional, dinà-mic, atractiu i televisiu”,segons el director del GrupEnderrock, Lluís Gendrau,que ahir va signar un con-veni amb l’alcaldessa de Gi-rona, Marta Madrenas, perrenovar per tres anys(2017-2019) la presència ala ciutat dels premis En-derrock. L’acte de lliura-ment tindrà un directord’escena, Josep Maria Mes-

tres –que va dirigir els ac-tes institucionals del tri-centenari del 1714 i lestres últimes diades–, i, perprimera vegada, el públicarribarà a l’acte sense co-nèixer els guanyadors, no-més els tres finalistes decadascuna de la vintena decategories dels premis,perquè hi hagi “més emo-ció”. Fins al 31 de gener es-tà oberta al web d’Ender-rock la primera tanda de lavotació popular, de la qualsortiran deu semifinalistesper categoria que passarana una segona volta de vota-cions, entre el 2 i el 12 de fe-brer, per seleccionar elstres finalistes. En una ter-cera volta, del 14 al 21 defebrer, els lectors triaranels guanyadors, que no esfaran públics fins al 9 demarç. La revista Ender-rock, que aquest any cele-bra el seu 25è aniversari,també organitzarà de l’1 al9 de març diversos actes iconcerts a diferents espaisde Girona i amb grups de laciutat, per ser “un altaveude la seva capitalitat cultu-ral i musical”. ■

Enderrock,nova etapa

Xavier CastillónGIRONA

Els premis musicalses lliuraran a Gironatres anys més, peròcanvien d’escenari

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, amb Lluís Gendraui el regidor de Cultura, Carles Ribas ■ ENDERROCK

L’agenda està carregadade concerts per “a tota lafamília”, però pocs com elque avui a les 19 h oferiranels històrics The Rubinoosa la Sala Apolo de Barcelo-na. Formats l’any 1970 aBerkeley (Califòrnia) pelsdos músics que encara araes mantenen al capdavantdel grup, Jon Rubin i Tom-my Dunbar, The Rubinoossón considerats amb totala justícia del món uns pio-ners de l’anomenat powerpop (melodies perfectesamanides amb riffs de gui-tarra impetuosos). I, igualque els Beatles, els Mon-keys o els Beach Boys, sa-ben que la seva música norequereix additius per serdisfrutada en família.“M’adono que, de petit,una de les coses que mésm’agradava era anar aesdeveniments d’adults ino ser tractat com unacriatura”, esgrimeix Ru-bin.

La banda ha tocat ante-riorment com a The Rubi-noos Jr (amb els membresdel grup disfressats decientífics llunàtics i aliení-genes) i, fa set anys, va pu-blicar un disc per a in-fants: Biff-Boff-Boing.“David Rokeach, el nostre

bateria, havia tingut dosnanos que s’havien con-vertit en fans dels Rubi-noos. Va insistir-nos fins adir prou perquè féssimaquest disc, així que vamacceptar amb la condició,però, que les cançons enshavien d’agradar tant comles del nostre repertori ha-bitual”, recorda Rubin.

Conscients que com-portar-se “de manera mésridícula” a com es compor-ten normalment és “un

plus” per a l’audiència,The Rubinoos han acabatveient, però, que no caliamodificar gaire el seu guióperquè els seus xous unis-sin pares i fills per la via delrock. “Els concerts han deser d’uns 45 minuts, per-què l’atenció dels nanos éslimitada, però a bandad’això hem de tenir al caples mateixes coses que hitenim quan fem concertsper a adults. Si estem en-dollats i ens ho passem bé,

els nanos també ho disfru-taran”, indica Dunbar.

El concert dels Rubi-noos vindrà precedit d’unbreu recital, a les 18.10 h,de Suzy & Los Quattro,grup de Barcelona ambqui han tocat en nombro-ses ocasions, i, a taquilla,les entrades valdran 16euros per als adults i 9 perals menors de 16 anys, quenomés podran accedir a lasala acompanyats delsseus pares. ■

The Rubinoos, banda històrica amb més de 45 anysde trajectòria, fa a l’Apolo un concert per a pares i fills

‘Power pop’ pera tota la famíliaGuillem VidalBARCELONA

Els californians The Rubinoos, amb Jon Rubin al capdavant ■ MANUEL PERIS

Salvador Brotons dirigeixavui a Manacor (Mallorca)l’estrena de la Cantata deRanda, una obra simfòni-ca i coral que ha compostell mateix en homenatge aRamon Llull, amb motiu

del 700 aniversari de la se-va mort. “He volgut donarun aire medieval a aquestapartitura i que fos diferentde les que he escrit ante-riorment”, va explicar fauns dies Brotons, compo-sitor convidat de la tempo-rada 2016/17 del Palau dela Música Catalana. “Undels objectius ha estat queel públic se situés en eltemps de Llull i seguís elsseus nombrosos viatgespel Mediterrani i Europa.”

El llibret, de Neus Dal-mau, vol abraçar l’extensaobra de Llull, encara quetampoc deixa de banda al-tres poetes com ara JoanAlcover. L’Orfeó Català,l’Orquestra Simfònica deles Illes Balears i els solis-tes Marta Mathéu i Josep-Ramon Olivé seran els en-carregats d’estrenar la pe-ça tant a Manacor, avui,com al Palau, el 28 de ge-ner, i l’actriu Sílvia Bel enserà la narradora. ■

Brotons estrena‘Cantata de Randa’,avui a Manacor i eldia 28 al Palau

Llull, a través de la música

RedaccióBARCELONA

Brotons, al Palau de laMúsica ■ JUDIT FERNÀNDEZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

117000

23138

Diario

172 CM² - 16%

1095 €

34

España

21 Enero, 2017

P.11

DIUMENGE, 22 GENER 2017 LAVANGUARDIA 69

FESTIVAL GERGIEVL’AUDITORI.

DEL 27 AL 29/I

Valery Gergiev, un delsmillors directors d’or-questra del món, torna aBarcelona per protago-nitzar un doble progra-ma amb l’OrquestraSimfònica del TeatreMariinski. D’una banda,el dia 27 dirigirà unconcert que inclou l’acteIII deTristany i Isoldaamb uns intèrprets deluxe: la soprano Eva-MariaWestbroek –queprotagonitzarà amésl’escena final de la Salo-mé de Strauss– i el tenorMikhail Vekua. En elconcert sonarà també elpreludi de Lohengrin i elConcert per a piano núm.1 de Liszt. I dissabte idiumenge Gergiev, laSimfònica delMariinskii l’OBC s’enfrontaran ala grandiosa Simfonianúm. 4 deXostakóvitx,considerada una de lesobres capitals del segleXX.

LA MARE ES DIU EMMA. De l’autor francèsFlorian Zeller es va estrenar a comença-ments de temporada al teatre Romea Elpadre, amb l’argentí Héctor Alterio, i araarriba aLaVillarroelLamare,protagonit-zada per Emma Vilarasau i dirigida perAndrés Lima. La pregunta que dona for-ma a l’obra és si es pot estimar massa unfill, fins al punt de perdre les ganes de viu-re en el moment que deixa la llar paternaper seguir el seu camí. Una peça sobre eldolor d’una dona quan deixa de ser el queha estat tants anys: mare.LA VILLARROEL. DEL 28/I AL 26/III

DESPRÉS DE LANORA, ARRIBA LA JÚLIA.La SalaAtrium prossegueix amb la seva Trilogiade la imperfecció, que aplega tres clàssicsmoderns amb tres punts de vista mascu-lins sobre dones que volen i necessitenanarmés enllà del rol adquirit socialmentper acostar-se al seu jo més íntim, humà.

Després deNora, a partir deCasa de ninesd’Ibsen, arriba Júlia, a partir de La senyo-reta Julia de Strindberg, en la qual la jovede bona família Júlia va a una festa de cri-ats i en sedueix un, amb la indignitat quesuposa per a algú de la seva posició. Unaobra enquè es barregen el poder social i elpoder de gènere, protagonitzada pels ac-tors Patrícia Mendoza, Jordi Llordella iMireia Trias.SALA ATRIUM. DEL 25/I AL 26/II

PALLASSA... I ÀNGEL. La pallassa Pepa Planatorna a la Sala Muntaner amb el seu nouespectacle, Paradís pintat.En un vell qua-dre atapeït d’àngels penjat en un saló n’hiha un de diferent. Una angeleta que té laintenció de convertir-se en àngel de laguarda i s’escapa del marc quan ningú nola veu. Acaba sent àngel de la guarda alfons del mar, però ni allà no hi ha pau. Ipotser no li queda cap altra opció que tor-nar al seu paradís pintat.SALA MUNTANER. DEL 25/I AL 19/II

Teatre

JUSTO BARRANCO

LEONIDAS KAVAKOS, MÉS BEETHOVEN. Refe-rència absoluta del violí actual, el grec Le-onidas Kavakos presenta en tres concertsal Palau la integral de Sonates per a violí ipiano de Beethoven. Deu obres per a untità del violí de les quals en aquest segonconcert, amb el pianista Enrico Pace, in-terpretarà les 4, 5 i 10.PALAU DE LA MÚSICA. 26/I

IT DANSA ARRIBA AL LICEU. El Liceu presentaa la companyia de l’Institut del Teatre, ITDansa. Que interpretarà tres coreogra-fies: Wad-Ras, una increpació a la por, lainjustícia i la desesperació, creada perMontse Sánchez i RamónBaeza;Unballo,de Jirí Kylián, iMinus 16 d’OhadNaharin,un continu canvi d’estats d’ànim, de l’ale-gria a l’abatiment, de la intimitat a la di-versió en grup, que fusiona ballarí i espec-tador.GRAN TEATRE DEL LICEU. 28 I 29/I

LA TIRANIADEPERE FAURA.Apartir de coreo-grafies icòniques de pel·lícules musicalsdels setanta i vuitanta, el ballarí i coreò-graf Pere Faura dibuixa a Sweet tyrannyuna analogia entre la dansa com a èxtasi ievasió i la dansa com a treball i professió.Copiaran, versionaran i destrossaran lescoreografies de Travolta o Patrick Sway-ze per transcendir el clixé que són i refle-xionar sobre la relació feina-lleure.MERCAT DE LES FLORS. DEL 27/I AL 5/II

ESBORRAR LA HISTÒRIA DE LA DANSA. Autoin-titulado és una col·laboració entre Joãodos Santos Martins i Cyriaque Villemauxque sorgeix de l’intent d’oblidar una sèried’improvisacions de dansa que van gra-var. Unes improvisacions que van deixaruns residus que van identificar com a in-fluències, imatges sorprenentsde lahistò-ria de la dansa. No és una altra història dela dansa sinó un intent d’asfixiar aquellsmodels... si fos possible.SALA HIROSHIMA. 27 I 28/I

Dansa i clàssica

J.BARRANCO

UN DUO QUE DÉU-N’HI-DO. Juliane Heine-mann és una esplèndida cantant alema-nya d’ampli registre estilístic que va deci-dir instal·lar-se a la Ciutat Comtal fa cincanys.Ambel seu to intimista i la seva invo-lucració en l’escena local ha estat destaca-ble, així com en projectesmusical propis ialtres de compartits, com el que els ha fetunir forces i habilitats amb el pianistame-norquíMarcoMezquida, ambqui presen-ta el seu disc Sing, my heart, una sugges-tiva selecció de balades de jazz i temesoriginals.25/I. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

SANG ESCOCESA.Després del seu pas per al-guns festivals estiuencsespanyolsperofe-rir el seu llavors recentíssim àlbum Ellip-sis, el poderós trio escocès BiffyClyro tor-na per oferir un parell més de concerts,entre els quals un al Sant Jordi petit.25/I. SANT JORDI CLUB. 20.30 HORES

ELECTRÒNICA I ‘SPOKEN WORD’. L’artista ca-nadenca Marie Davidson, una presèncialluent al circuit com a artista electrònica itambé comapoeta de la spokenword, s’es-trena a Barcelona en una vetllada quecompartirà amb el raper SDH.27/I. ALMO2BAR. 22 HORES

ÀNIMES OMBRÍVOLES. El cicle DNIT acullaquest dissabte les evolucions del duobri-tànic Raime, format per Tom Halstead iJoe Andrews, una indiscutible referènciaambel seu segell identificatiu en formadesonoritats fosques on es donen la màdes de l’electrònica al garage de la vellaescola.27/I. CAIXAFORUM. 22 HORES

COMBINACIÓ INFAL·LIBLE. Vocalista del grupIncognito, Vanessa Haynes és sinònim degloriós gaudi de soul i funk en fibroses do-sis, acompanyada de Xantoné Blacq iTonyMatch.28/I. MARULA CAFÉ. 22 HORES

Música

ESTEBAN LINÉS

LA POÈTICA DEL SILENCI. El llenguatge de lapintura, l’escultura i la literatura es fonenen les obres híbrides de Jordi Alcaraz(Calella, 1963), que es mou en el terrenyd’un minimalisme poètic que habita a lafrontera. Com aquella poètica del silencique segons la filòsofaMaría Zambrano estroba fora de les paraules. D’aquesta ideasorgeixEsborradís,exposicióquemésqueuna simple reunió dels seus últims tre-balls ha estat concebuda com a una ins-tal·lació que incorpora el mateix especta-dor gràcies a un joc demiralls.MUSEU CAN FRAMIS. BARCELONA. DEL 23/I A L’11/VI

LACAPACITATDEMERAVELLAR-SE.Fotògraf, vi-deocreador i pintor a més de músic, Car-les Congost (Olot, 1970) és un dels artistesmés reconeguts de la seva generació, no-drint-se sovint d’elements de la culturapopular.ElBòlit deGirona reuneixquatrecreacions videogràfiques: The Artist be-

hind the Aura (2014) i Simply the Best(2016) al Bòlit_LaRambla iAbans de la ca-sa / Un biopic inestable a través del so Sa-badell (2015) i Wonders (2016) al Bò-lit_StNicolau. El títol de l’exposició, de laqual és comissariDavid Santaeulària, ésAsense of wonder.BÒLIT. GIRONA. DEL 27/I AL 30/IV

ELFILLDESCONEGUTDEJOANPONÇ.SabíeuqueJoan Ponç tenia un fill escultor i que fir-mava les seves obres com a JohnBridges?El més probable és que no. Perquè les se-ves obres, realitzades amb restes que elmar arrossegava a les platges del cap deCreus, nohan estatmai exposades.Miste-riosament apareixen ara al Museu de laVida Rural, en l’exposició Joan Pons ésJohnBridges.Terminals còsmiques als con-fins del Cap de Creus, que s’inaugura ambrecital a càrrec dels comissaris (Jordi Ca-rulla-Ruiz i Vicenç Altaió) i la poeta LaiaNoguera. Música deMike Landscape.MUSEU DE VIDA RURAL. ESPLUGA DE FRANCOLÍ. 28/I. 12 H

Art

TERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

128465

Diario

170 CM² - 15%

7515 €

69

España

22 Enero, 2017

P.12

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE GENER DEL 201738 | Apunts |

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Viatjarien en una aeronau. Deixen blanques les patates ver-melles. 2. Lloa al País Basc. Capi-cua ple de me-dalles. Cap cosa. 3. Matrícula de Girona. Concer-tar les condi-cions d’un con-tracte. Membre viril de certs ani-mals. 4. Aban-donar en una illa deserta. Repre-sentació per mitjà del dibuix. 5. Mig diàmetre. Encalcen el lladre pel darre-re. Arriben cada any de l’Orient. 6. Arbust espi-nós. Unes que tenen forma de lira. Tarragona. 7. S’esforci per arri-bar a Suïssa. Quantitat de vi que es beu d’un cop. O no ser. 8. Una sense cap defecte. Ventet molt suau. 9. Escala de pintor oberta. Vent que dura poca estona. Els de guerra són pseudònims. 10. Una que mai no trontolla. Recipient al contenidor groc. Cap amunt. 11. Surt a les nou de l’antiga Roma. Mesura mentre camina. La blanca té un bon tall. 12. Faci una nova tria. Banyi en àcid. Pinta de tres pues. 13. Relativa a la Verge Maria. Finalitzar d’una vegada per totes. 14. Incita els gossos a envestir. Fas caure els rectors. Ocells en paus.

Verticals: 1. Errares a la ventura. Diu o declara que una cosa és. 2. Regui l’ensopit enciam. S’ho té guanyat. Permís temporal donat a un infe-rior. 3. Los Ange-les. Matar algú a pedrades. Prefix que val per tres. 4. S’endormiscà una estona. Faria una pila de ver-sos. 5. Sortir a doll, formant bon raig. S’ocupa dels mitjans emprats en el tractament de les malalties. 6. Estaca ben cla-vada. Fibroci-ment. Renilla, el cavall de l’Anna. 7. Set ben barre-

jats. Fugides per evitar mals majors. Les dues pri-meres. 8. Regió del cos que formen les dues nat-ges. Petita badia. Sempre és la primera. 9. Esquer fet amb peix. Que no ha estat ocupat, un càrrec o dignitat. 10. Atura la marxa del pare. Nena de l’escoltisme. Consonant incògnita. 11. No és d’aquest món. Entre accelerador i embragament. Humitat de color de rosa. 12. Dos catets. Ratllés-sim de tots colors. Vora de la mar o del riu. 13. Posi els pèls de punta. Acció de sentir l’olor d’una cosa. Ocell daurat. 14. La filla de la fillastra. Regi-dors municipals lleidatans.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.805) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (17.008)

Negres juguen i guanyen. En un torneigde partides ràpides, el sorteig vaemparellar Short i Kasparov. El bàndolnegre es van imposar de manera elegant idecisiva.

� ������ ��� ��� ��� ���� ���

� � �� � � ��

� � � �� � �

Solucions d’ahir

Encreuats (8.804)( )L L E C S G A B I N E T SL A E O L I T X I C R AE B E N I N I C I A O NG O S S E R P U A D A EA R T M A T A R O L I ST I O N A D A A E R I E SS C A N A L E R S A N I

E S C A A L A B A R ME P I T E R O A B A CM I C O F A G O T S O ME C U F I S I C C A S AS A L T A R A R D E N T SO A I R A T O I S S I SS A R P A E S S A A N A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (17.007)

Sudoku

1.D5C + - R2T;2.D8C + - R3T;3.D8T mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

BARCELONA19.00MULTIDISCIPLINARI‘Escenes d’una vidaamb hàmsters’. L’espec-tacle, de Fresquita Mon-tes, és a la Nau Ivanow.

BARCELONA20.00/22.00 CONCERTSusana Sheiman & Ori-ginal Jazz OrquestraTaller de Músics. Sus-ana Sheiman, una de lesvocalistes més explosivesdel nostre panorama jaz-zístic, actua al Jamboree.

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Fi de partida: Du-champ, els escacs i lesavantguardes’. És l’últimdia que es pot veureaquesta exposició a laFundació Miró.

BARCELONA12.00/17.30 CIRC‘Plors de cocodril’. Lacompanyia La Pera Llimo-nera porta al Sant AndreuTeatre la història d’unelectricista que entra enuna escola bressol.

L’agenda

Chick Strand, cine i avantguardaInterpretant música francesaBARCELONA12.00 CONCERTNicolas Fink dirigeix el concert Els perfums deFrança, al Petit Palau del Palau de la Música.

BARCELONA00.00 CINEMAAvui dediquen el cinema experimental de l’Xcèn-tric, al CCCB, a la directora Chick Strand.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

117000

26093

Diario

333 CM² - 31%

2545 €

38

España

22 Enero, 2017

P.13

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE GENER DEL 2017 | Camp i Ebre | 23

L’APUNT

Acusacions iexplicacions

públiques perquè sí, i no és la primera vegada que esfa guerra bruta filtrant als mitjans els draps brutsd’uns i altres, convertint una mica la vida privada delspolítics en un circ. Però aquest cop no parlen de si unregidor ha begut una mica més del compte en una fes-ta. L’acusació és prou greu, i a l’altra banda hi ha d’ha-ver alguna cosa més que el silenci.Mercè Ribé

El regidor de Torredembarra Lluís Suñé ha de sortirpúblicament a donar explicacions sobre el suposatfrau elèctric de què se l’acusa. Siguin o no certs elsfets, el que no pot fer un regidor –un càrrec públic– ésamagar el cap sota l’ala i convertir en un eufemismel’argument que es tracta d’un afer de l’àmbit privat.Prou sabem que a Torredembarra les coses no es fan

Diverses restes romaneshan aparegut al solar del’antiga caserna de laGuàrdia Civil de Tarrago-na, al centre de la ciutat.La regidora de Patrimoni,Begoña Floria, va confir-mar ahir que la troballacorrespon a uns murs i unenterrament de l’èpocatardoromana, tal com ja sesuggereix a la planimetriaarqueològica de Tàrraco.L’arqueòleg municipal,

Joan Menchón, va desta-car que és “una resta des-tacable en aquest lloc, quees considerava una zonasuburbana de la ciutat i onen principi s’assentavenfamílies benestants”.

Durant les excavacionsque s’hi han dut a termefins ara hi han aparegutun pou i una sèrie de mursd’habitatges del segle III,aproximadament, que elsarqueòlegs saben que alsegle IV van deixar de fun-cionar i s’hi van fer enter-raments. També ha apare-

gut una tomba feta ambteules del segle IV que con-té un esquelet humà cor-responent a un jove menorde 15 anys. A la vegada,també es posen al desco-bert les restes de l’esqueletd’un animal similar a unacabra.

L’Ajuntament va desta-car ahir que encara que-den dues setmanes mésper continuar l’excavació ique estudiaran si les res-tes es recuperaran o bé estornaran a enterrar. Uncop acabats els treballs,

començarà el projecte ar-quitectònic que està pre-vist desenvolupar enaquest solar de 1.800 me-tres quadrats que haviaocupat la caserna de laGuàrdia Civil. El projecte,que segons el consistori noes veurà afectat per la des-coberta arqueològica, pre-veu la construcció de 30habitatges, un aparca-ment i comerços en plantabaixa, tal com va anunciarl’abril del 2016 el ServeiMunicipal de l’Habitatge iActuacions Urbanes. ■

Un esquelet i murs romansal centre de Tarragona

C. FilellaTARRAGONA

a L’excavació al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil posa al descobertrestes d’habitatges tardoromans a També han trobat l’esquelet d’un jove

Excavació al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona, on han aparegut les restes romanes ■ ACN

L’Escola de l’Espectador ila campanya de promocióCA Jove! són dues de lesnovetats de la programa-ció del Convent de les Artsd’Alcover per al primer se-mestre de l’any. L’Escolade l’Espectador oferiràclasses magistrals, xerra-des o col·loquis amb artis-tes dels diferents especta-cles tant a les escoles i ins-tituts com al mateix con-vent. CA Jove! posarà adisposició dels més jovesde 25 anys entrades pernomés 5 euros.

Entre les propostes mu-sicals, la temporada s’obri-rà amb el Cor Jove de l’Or-feó Català, amb Postals &Souvenirs. La programa-ció la conforma el QuartetBrossa i Judit Nedder-mann, amb Amors d’es-tiu; el Cor de Cambra Fe-mení Scherzo de Vila-se-ca, amb obres de Guino-vart i Toldrà; i el conjuntde flautes de bec WinduQuartet amb el concertUnder Construction. Pelque fa a la programació deteatre, destaca la propostade Roberto G. Alonso a Ami no me escribió Tennes-

see Williams, èxit de críti-ca de la darrera edició de laFira Tàrrega. Una altraproposta destacada serà lad’Enric Cambray i el va-llenc Ricard Farré i la sevaversió de Les dones sàviesde Molière.

El ràpid, de la compa-nyia del vilabellenc PepBoada; i el darrer especta-cle de la pallassa La Bleda,conformen la programa-ció dedicada al públic fa-miliar. I la producció de lacompanyia de teatre local

La Resclosa amb El floridopensil; el concert amb elCor de Cambra Mos Can-tars i Les Veus d’Alcover; il’espectacle Cabaret, acàrrec de Premium Actorsseran les aportacions delscreadors locals en la pro-gramació de la presenttemporada. ■

a Les propostes de ‘CA Jove’ i l’Escolade l’Espectador s’incorporen enguanya la desena d’espectacles programats

El Convent de lesArts d’Alcoverincorpora méscreadors locals

J.L.E. / El Portal NouALCOVER

El vallenc Ricard Ferré, amb la versió de ‘Les dones sàvies’ deMolière, serà una de les propostes de la programació ■ EPN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

11espectacles conformen laprogramació del Convent deles Arts d’Alcover entre finalsde gener i el mes de maig.

Vora 1.800 abonats delsmunicipis de Prades, Ca-pafonts, la Febró, Ullde-molins i Vilanova de Pra-des, al Baix Camp, vanquedar sense llum ahir ala matinada. Endesa va lo-calitzar al matí l’avariaque va provocar el tall, pe-

rò va prioritzar, abans, elrestabliment del submi-nistrament per fases se-cundàries. El vent i el fredque va fer ahir a la zonavan dificultar les tasquesdels tècnics, tot i que lacausa de la incidència noes va atribuir a la meteo-rologia. Ahir a mitja tar-da, segons fonts d’EndesaEspaña, només faltava re-

tornar el servei elèctric almunicipi de Vilanova dePrades, motiu pel qual escalcula que encara hi ha-via prop de 150 veïns queno disposaven de llum alsseus respectius domicilis.L’alcaldessa de Prades,Lídia Bargas, va recordarque els veïns afectats vanquedar també sense cale-facció durant una nit

molt freda, amb neu, fetque va fer que la tempera-tura a l’interior de les ca-ses baixés molt ràpida-ment. “Poques cases hi haque tinguin estufa de lle-nya, però per sort ha estatuna incidència que nos’ha allargat gaire”, va as-senyalar. En aquest sen-tit, Bargas va recordarque, “conjuntament ambaltres municipis de la zo-na”, es lluita pel tanca-ment de l’anella elèctricaamb les companyies. “Ai-xò evitaria els problemesque tenim sempre que hiha una incidència clima-tològica”, va dir. ■

Una avaria afecta vora1.800 veïns de PradesReusdigitalREUS

El Punt Avui Camp i Ebre

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CAMP I EBRE

55000

Diario

258 CM² - 24%

1177 €

23

España

21 Enero, 2017

P.14

Cine y ciencia-ficción se unen en el concierto de la Simfónica del Vallès> El theremin es el instrumento solista

P.N.

El ciclo de conciertos sinfónicos de la Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) en el Centre Cultural Terras-sa ofrece hoy el primero de los con-ciertos de 2017 en este auditorio. El programa de este primer semes-tre del año está muy marcado, tal como ya explicó este diario con motivo de la presentación del ciclo, por programas muy cinematográ-ficos y por la espectacularidad de las propuestas escogidas.

En la velada de esta noche los es-pectadores conocerán de cerca un instrumento que rara vez aparece en la programaciones de los con-ciertos de música clásica: el there-min. Quienes no lo conozcan de-ben saber que el theremin es uno de los instrumentos más peculiares

que existen: es un instumento elec-trocústico que funciona por ondas y, por tanto, su intérprete parece es-tar tocando en el aire. Su interpre-tación no está exenta de dificultad y requiere de mucha delicadeza y precisión. Ambos ingredientes es-tarán asegurados por la presencia de una de las mayores virtuosas del instrumento, Lydia Kavina, discípu-la directa de Leo Theremin (el in-ventor del instrumento.)

TRES OBRAS

Kavina será una de las grandes pro-tagonistas de un programa que es-tará integrado por tres obras de ma-yor o menos envergadura: “Star Trek: first contact”, de J. Goldsmith; “Suite Ed Wood”, de H. Shore; y “Els planetes”, de G. Holst.

La OSV estará dirigida por el jo-

La Orquestra Simfònica del vallès, durante un concierto.

ven director Diego Martín Etxeba-rría, y en el concierto también par-ticipará el Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigida por Buia Reixach i Freixes.

El principal aval del director es-cogido para la ocasión es su condi-ción de ganador del primer premio del Concurso Internacional de To-

quio de 2015, galardón que desde hacía quince años se declaraba de-sierto. Este premio le ha permitido al director bilbaíno entrar de lleno en el circuito internacional.

El programa pretende, según sus impulsores, que “la música te haga mirar al cielo más a menudo y cre-er en lo increíble”.

L A C I TA

■ Concierto “Els planetes de Holst i Star Trek” ■ Lugar Centre Cultural Terrassa ■ Hora Hoy, a las nueve de la noche ■ Precio 15 € y 25 € (las más econó-micas son las localidades de los asientos laterales)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TERRASSA

4141

Martes a sábados

402 CM² - 35%

186 €

10

España

20 Enero, 2017

P.15

Des cnocie[tns tony espacialosLa Orquestra Simf6nica delVall~s se pone c6s-mica en un programa con la mdsica de StarTrek: Primer contacto (en la foto), una suite de-dicada al biopic de EdWoody Losplanetas deHolst. Set~ el viemes, 20, en el Centre Cultu-ral Terrassa y, un dfa despu~s, en el Palau de

la 1,,itlsica Catalana.

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

490000

87909

Semanal

65 CM² - 12%

2317 €

4

España

20 Enero, 2017

P.16

Pep Venturaa Figueres

La ciutat celebra la capitalitat de la sardana 2017amb un extens calendari d’actes entre els quals

destaca l’homenatge a l’insigne compositor

Figueres va prendre fa uns dies el relleu de Mollerussa quant a la capi-talitat de la sardana per a tot el present any de . Amb el Fomentde la Sardana com a entitat organitzadora i capdavantera de totaquest seguit de celebracions que s’ha programat, es tornarà a recor-dar i homenatjar el seu fill il.lustre, en Pep Ventura, innovador i crea-

dor de la sardana moderna, quan precisament enguany es comptabilitzen els anys del seu naixement.

La gent interessada en aquest esdeveniment i els sardanistes en general, es-taran atents al proper dia amb la celebració del tradicional Aplec de Pau dela Calçada, per continuar el dia de febrer amb l’i-nici del calendari de festeigs i ja d’entrada hono-rant la memòria de Ventura, per seguir el dia ambun concert dels Montgrins, i esperar ja al dia demarç, que serà quan de manera oficial, i amb elpregó i el lliurament de la bandera, Figueres es fi-carà de ple en la seva capitalitat sardanista.

A banda de l’entitat organitzadora, de l’Ajun-tament, d’altres institucions oficials i d’associa-cions ciutadanes, cal esmentar els col.lectius decol.leccionistes empordanesos, amb l’AgrupacióFilatèlica i Numismàtica del Casino Menestral Fi-guerenc, que sens dubte i com ja ens té acostu-mats, dedicaran l’activitat pròpia de la seva afi-ció a glossar l’efemèride, i deixar-ne l’oportunaconstància documental per sempre més. I fouprecisament aquesta associació la que l’any ,i amb motiu del centenari de la mort de PepVentura, organitzà una important mostra fila-tèlica amb la temàtica d’honor dedicada a laMúsica, com a homenatge al compositor i in-novador de la sardana.

Reproduim la portada del díptic comme-moratiu, amb el mata-segells i l’única fotografiaconeguda de Josep Ma. Ventura i Casas. A l’in-terior es mostrava la partitura autografiada dela sardana Per tu ploro i que es conserva a l’ar-xiu de l’Orfeó Català, a més d’una breu refe-rència biogràfica del personatge. L’autor de Tocd’oració, Arri moreu, El cant dels ocells, Les no-ietes de Figueres, El pardal, i l’esmentada Pertu ploro, entre moltes altres, va néixer el de febrer del a Alcalá la Real –Jaén-, fill del rosinc Benet Ventura, un sergent del Regi-ment de Tiradors de Catalunya que dos anys més tard tornaria a Roses, i pos-teriorment amb destinació a Figueres. En Pep ja apuntaria unes excel.lents fa-cultats per a la música des de la seva primera feina d’aprenent calceter, i moltaviat començaria a reformar l’antiga cobla per convertir-la en la formació quees coneixeria en el futur. ◗

TEXT XAVIER ROMERO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GASTRONOMIA

28000

5942

Semanal

504 CM² - 45%

1323 €

14

España

22 Enero, 2017

P.17

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECOS

70000

12917

Diario

281 CM² - 30%

2205 €

49

España

22 Enero, 2017

P.18

DAVID MORÁN

BARCELONA

A punto de convertirse en una suerte

de tradición anual y pocos meses des-

pués de haber reeditado en el Palau de

la Música su alianza tropical con Gil-

berto Gil, Caetano Veloso regresa a

Barcelona convertido en uno de los

grandes ganchos del Guitar BCN 2017,

festival que entre hoy y el 8 de junio acercará a diferentes escenarios de la

ciudad a más cuarenta artistas. En esta

ocasión, el músico brasileño será no-

ticia por partida doble, ya que además

de aterrizar en el Palau de la Música

el 28 de abril para compartir escena-

rio con Teresa Cristina,una de las gran-

des figuras de la samba, será también

homenajeado con un galardón que la

organización ha decidido otorgar a

partir de este año. Bien pensado, na-

die mejor que este auténtico titán de la música popular carioca con medio

siglo de carrera a sus espaldas para es-

trenar un premio que, de momento,

sigue a la espera de nombre y de for-

mato.

Con todo, el regreso de Veloso no es

más que la guinda de un festival que

se presenta como una suerte de «ágo-

ra musical» y que trasciende las seis

cuerdas y los contornos clásicos de

sus primeras ediciones para equilibrar

«tradición y espíritu innovador», en palabras del director de la cita, Joan

Rosselló. De ahí que toda la programa-

ción sea un completo catálogo de idas

y venidas musicales que arrancará hoy

con el estreno de «Flotus», esa delicio-

sa pirueta de americana y electrónica

que han firmado los estadounidenses

Lambchop e irá quemando etapas con

el pop acorazado de León Benavente,

la elegancia acústica de Damien Jura-

do, el duende portugués de Dulce Pon-

tes, el cabaret arrebatado de Ute Lem-

per, la épica rock de Loquillo y las raí-

ces africanas de Amadou & Mariam.

Con un presupuesto de cerca de un

millón de euros y la intención de ba-

tir el récord de asistencia del año pa-

sado, cuando pasaron por el festival

cerca de 50.000 personas, el Guitar

BCN exhibe manga ancha con ficha-

jes como el de Rick Astley, se arrima a

las esencias con la pirotecnia dactilar

de David Fiuczynski o el clasicismo de

Pat Metheny y presta especial aten-

ción a un apartado local en el desta-

can Els Amics de les Arts, con tres no-

ches en la sala Barts para presentar su

nuevo trabajo; la alianza entre la can-

taora Rosalía y Raül Fernández (Re-

free); y la presencia siempre fiable de

The New Raemon, Mazoni y Joan Co-

lomo.

El argentino Abel Pintos, los arago-

neses Amaral y un tributo a Jeff

Buckley a cargo de Gary Lucas, anti-

guo colaborador del malogrado guita-rrista, completan un programa que se

expande más allá de las salas Barts,

Sant Jordi Club, Apolo, Bikini, Luz de

Gas y Palau de la Música para bajar al

metro con la exposición «las 1001 no-

ches del Guitar BCN», exposición fo-

tográfica que resume la historia de un

festival que, de Nashville a Santa Co-

loma y de Brasil a Malí, se ha propues-

to dar la vuelta al mundo anudando

estilos y actuaciones.

Lambchop inaugura un Guitar BCN que premiará a Caetano Veloso ∑ El festival programa

desde hoy más de cuarenta conciertos hasta el mes de junio

ABC La banda estadounidense Lambchop abrirá hoy el festival Guitar BCN

abc.es/culturaABC LUNES, 23 DE ENERO DE 2017 CULTURA 47

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

9000

3179

Diario

437 CM² - 48%

2042 €

47

España

23 Enero, 2017

P.19

La Tostá

Manuel Bohórquez

¿H asta cuándo vamos a estar hablando sobre la dignifica-ción del flamenco? «Mi único

objetivo ha sido dignificar el flamenco», declaró la gran cantaora jiennense Car-men Linares el pasado 22 de enero en La Razón, con motivo de su próximo disco, dedicado a Miguel Hernández, como si el flamenco no fuera ya un arte digno antes de nacer ella. Entre todos lo dignificaron, y él solo se hizo digno. El primer quejido de una cantaora, el primer acorde de un guitarrista y el primer desplante de un bailaor eran ya muy dignos, y de eso hace

siglos. Si dignificar el cante es cantar a los grandes poetas, se hacía ya en los prime-ros albores de esta música. Si lo es salir a un escenario bien vestido o vestida, mi-ren las vetustas fotografías de los artistas que cantaban en los cafés y en los teatros del siglo XIX. Vean cómo vestían Dolores La Parrala, don Antonio Chacón, la Niña de los Peines, el Niño de Medina o Pepe Marchena. Sigue siendo algo muy digno bailar por bulerías en un corral de Jerez o de Triana, tan digno como hacerlo en el Teatro Real de Madrid o en el Palau de la Música de Barcelona. ~

Dignificar el arte flamenco

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

40000

4242

Diario

158 CM² - 18%

686 €

2

España

23 Enero, 2017

P.20

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE GENER DEL 20178 | Nacional |

El president Puigdemont espreguntava si el govern espa-nyol està d’acord que hi ha unproblema greu de relacions en-tre Catalunya i Espanya.Hi ha un problema de relacionsentre el govern de la Generalitati el govern d’Espanya. Això ésevidentíssim. Entre Catalunya iEspanya és una afirmació... entot cas seria entre Catalunya i laresta d’Espanya, i voldria dir unconflicte entre ciutadans que jocrec que no hi és. Hi ha un con-flicte entre governs perquè n’hiha un que vol assumir unescompetències que no té.

Un govern amb una majoria par-lamentària.Sí, amb una majoria parlamen-tària però no una majoria social.Però la llei electoral li dona ma-joria parlamentària i la utilitzaper intentar imposar un suportsocial que no té al carrer.

Això ho sabríem votant.Però si ja hem votat. El 27-S del2015 vam votar.

El 9-N vostès també van dir queno hi hauria urnes i n’hi va ha-ver. És com si es penedissin queaquella vegada l’Estat va des-aparèixer del mapa.Sap què hi va haver? Una con-fiança en la lleialtat que no vaser corresposta pel govern de laGeneralitat. Es va enganyar, iels que van enganyar avui hande respondre davant la justícia.I té raó amb una cosa: això notornarà a passar. Per la senzillaraó que ja t’han enganyat unavegada, i no tornarà a passar.

Vostè mateix admet que hi haun problema de relació entreels dos governs i la situació po-lítica. Quina és la solució?Dialogar.

Fa molts anys que aquest pro-blema és sobre la taula...I l’hem anat superant. Hi ha ha-gut etapes de conflicte molt im-portant.

El president Mas va anar a LaMoncloa amb un plec de 23 pro-postes...I ara n’hi ha 46. Perfecte.Aquest és el camí. En almenys

45 és possible arribar a acords.Algunes estan resoltes, altresen vies de solució, i n’hi ha d’al-tres que no són al document is’hi haurien de posar. És peraquesta via que hem de trobarsolucions als problemes. No n’hiha cap altra.

Vostès faran alguna proposta?L’estem anunciant als diferentsmembres del govern. Ens agra-daria fer-ho junts, però no dei-xarem de fer-ho pel sol fet que elgovern de Catalunya no vulguidialogar. La feina la farem igual.

Aquest proposta concreta és ala cantonada?Sí. És més a la cantonada queuna altra cosa. Serà aviat.

El reconeixement de Catalunyacom a nació?Si parlem de definicions de ca-ràcter jurídic i legal, ens hem dereferir al que diu la Constitució.La Constitució defineix Espa-nya com un estat descentralit-zat, format per regions i nacio-nalitats. Això reconeix a deter-minats pobles d’Espanya unacondició de nacionalitat perquètenen condicions de nació pelque fa a cultura, història i llen-gua. Però també reconeix que hiha una nació que les uneix to-tes: l’espanyola. Això garanteixque la descentralització no éshomogènia. No és imprescindi-ble que tots tinguem les matei-xes competències. De fet, un es-tat federal és més antic que ai-xò, i és més homogeni.

Catalunya pot arribar a tenir untracte bilateral amb Espanya?Ja el té. Existeix la comissió bi-lateral mixta entre l’Estat i laGeneralitat; existeixen les co-missions bilaterals en infraes-tructures, economia, traspas-sos... ja existeixen, però no lesestem utilitzant prou. El diàlegbilateral sempre ha existit.

Si Catalunya vol seleccions es-portives nacionals, les pot tenirperquè això no afecta la resta, ono?Com un estat? Té una dificul-tat, això, jo crec que hauríem deseparar els aspectes de caràctersentimental dels aspectes de ca-

Enric Millo Delegat del govern espanyol a Catalunya

l delegat del govern espanyol a Catalunya, En-ric Millo, arriba a l’hora convinguda per a l’en-trevista procedent d’una reunió de la Unió per

la Mediterrània, per preparar la trobada que tindràlloc a Barcelona, precisament, la setmana que ve.Es veu que hi vindran 43 delegacions de diferentspaïsos. Des que ocupa el càrrec, en substitució dela controvertida María de los Llanos de Luna, ara fatot just un parell de mesos, a Millo se li ha compri-mit l’agenda. De seguida té interès a mostrar el ta-rannà dialogant de què s’ha revestit el relleu a la de-legació del govern, fins al punt que ensenya ambcert detall el palau que ocupa l’organisme de l’exe-cutiu espanyol. En alguns moments, les seves expli-cacions agafen un aire del programa La casa delsfamosos, que el periodista Julià Peiró va fer, ja fa ungrapat d’anys, a TV3. Millo repeteix diverses vega-des que aquesta seu del carrer Mallorca és “la casade tots”. És una casa temporal, perquè un cop es fa-cin les obres a la delegació del govern –de sem-pre–, a tocar de l’estació de França (unes obres en-cara per començar i que duraran un parell d’anys),aquest edifici del carrer Mallorca tornarà a ser lasubdelegació del govern.

La casa data de finals del segle XIX i és obra de

E

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, i Enric Millo durant la visita i la posterior entrevista ■ ALBERT SALAMÉ

Domènech i Montaner, l’arquitecte del Palau de laMúsica. Hi sovintegen les decoracions i els orna-ments daurats i de caràcter mitològic. A l’entrada, abanda i banda de l’escalinata, hi ha un parell de do-massos amb l’escut de les quatre barres. Abansd’arribar al despatx de Millo –a qui la seva maresempre ha anomenat pel nom sencer, Josep Enric–hi ha altres dependències amb quadres de Guino-vart i Meifrèn, i els retrats dels anteriors delegatsdel govern a Catalunya des de la represa de la de-mocràcia. “M’agrada explicar les coses, donar-les aconèixer i l’administració general de l’Estat és enca-ra una gran desconeguda”, comenta, abans d’entraral seu despatx, amb totes les finestres tancades. Elmotiu és que se n’estan restaurant els vitralls. Peraixò, des que va arribar-hi, encara no ha vist la llum.D’allà, una porta connecta amb una sala de reu-nions on diu que li agradaria que algun dia que s’hifes “un consell de ministres per un motiu positiu”. Elja famós despatx de la vicepresidenta espanyola,Soraya Sáenz de Santamaría, encara no és visibleperquè l’estan acabant d’habilitar. Quan ha vingut aBarcelona, l’ha acollit al seu despatx, sota l’atentamirada del retrat de la reina Letizia, amb qui Milloapareix, en una fotografia que té emmarcada.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

La casa dels famosos

Anna Ballbona

❝No penso revisar capde les actuacionsfetes fins ara per laDelegació respectedels càrrecs públicsmunicipals

L’expressió de latruita i els ous potno tenir continguto podria inspirarconnotacionsdeterminades

❝

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

117000

23138

Diario

279 CM² - 26%

1779 €

8

España

23 Enero, 2017

P.21

espectacles 23 DE GENER DEL 2017 59DILLUNS

«Cuando llegan los días señalaí-tos», canta Raimundo Amador pels altaveus de la sala d’actes. Avui és dia assenyalat al Centre Cívic Besòs. La cua per entrar al concert és llar-ga i maca. Travessa el vestíbul i ar-riba a la rampa que condueix a la planta baixa. Mentre obre la sala, diversos veïns donen un cop d’ull a l’exposició On van els residus? Álex Serra, el director del centre, entre-ga les entrades reservades i ven les últimes disponibles. S’ensuma el ple absolut. El primer espectador a entrar és un home a bord d’una precària ca-dira de rodes. Al cap de pocs minuts totes les cadires queden ocupades. N’eren 130. Una mare s’asseu la fi-lla a la falda per deixar-ne una de lliure. Tres amics comparteixen un parell de cadires. El del mig estarà més incòmode, però tant li fa per-què són a primera fila. Una trente-na de persones més es distribuiran pels passadissos laterals i al fons de la sala. Ja es respira sarau de tablao flamenc.

‘Bailaores’ de proximitat

Gairebé ens n’havíem oblidat de Gi-nesa Ortega. Ha passat els últims anys amb La Fura dels Baus i ha cos-tat veure-la com a cantaora. A més, arriba acompanyada per diversos coneguts del barri. El percussionis-ta Lucas Balbo fa classes al centre cívic. La seva germana, la bailaora Bárbara Balbo, prepararà el seu prò-xim projecte en una residència al centre. I el bailaor Isaac Barbero és professor a l’Institut Flamenc, que és a deu carrers. Això és flamenc de proximitat. Apareix Ginesa i agraeix al pú-blic que malgrat el fred hagi decidit sortir de casa, i especialment, per escoltar flamenc. «¡El flamenc és el pitjor! ¡Aaai!», exclama un home al fons de la sala. Ho diu al revés per-què s’entengui millor. Les activi-tats de flamenc sempre triomfen en aquest centre cívic que té un camp d’influència des del barri del Besòs fins a la Verneda, la Pau, la Mina, Poblenou i Diagonal Mar. El centre acull des del 2003 l’(In)Fusión Fla-menca, un cicle assenyalat a l’agen-da flamenca estatal, i té programes de docència i residència per refor-çar i renovar el planter. La de Cornellà no pot estar per tot. Avui és protagonista, guionis-ta i espectadora. Des de la rereguar-da de l’escenari reparteix joc com el central d’un equip de futbol. Està tan a prop del públic que se li noten

els nervis i la rigidesa de qui, a més de cantar, ha de dirigir. Avui, amb aquell fulard platejat a manera de va-porosa vara de comandament, ja des-prèn aires de matriarca. La seva veu emergeix una mica esquerdada i cos-tosa. Verdadera. Aviat temperarà la gola i arrencarà algun quejío que dis-pararà les alarmes a l’equip de so. La platea del centre cívic és un ani-mal viu. A l’entrada es ven vi i cerve-sa i el so més repetit quan es crea al-gun silenci és el d’una llauna obrint-se. Quejío de Ginesa, trago de cervesa. A l’entrada hi ha un plat de plàstic amb blat de moro torrat per matar la gana. Som als antípodes d’aquell am-bient reverencial i gèlid del Palau de la Música i altres palauets per al fla-menc d’alt estànding. Se succeeixen les converses d’experts a esquerra i

NANDO CRUZBARCELONA

¡El flamenc és el pitjor! ¡Aaai!El Centre Cívic Besòs va acollir el retorn de la ‘cantaora’ Ginesa Ortega i l’esplèndid combo

dreta. Tres homes avaluen la filigra-na que acaba de regalar el guitarris-ta Rafael Hernández. Dues amigues xiuxiuegen alguna cosa sobre l’úl-tim gir del bailaor.

«¡‘Ese Rafaelillo, repeinao’!»

Per descomptat, no hi falten les ex-clamacions. «¡Olé, ese Rafaelillo re-peinao!», deixa anar el mateix que abans ha deixat anar allò que «el fla-menc és el pitjor». «¡Que gran que ets, fill!», crida una mare al bailaor. I el res-sò del seu taloneig estremeix tota la sala. «¡Bárbara!», exclama una al-tra. Aclama la bailaora, que s’anima, s’agrada, es llueix i s’embala. El fla-menc és el pitjor, però una dona de segona fila filma amb la seva tauleta. El flamenc és el pitjor, però la nena de la cinquena fila es desenganxa de la faldilla de la seva mare i s’asseu en-mig del passadís. Sonaran tarantos, tangos i bulerías mentre el nen de l’úl-tima fila dorm sobre una cadira. Són gairebé les onze. El públic surt ple. Per només deu euros (set, l’entrada anticipada) han disfrutat d’un espectacle de primer ordre. H

ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

Ens trobem als antípodes d’aquell ambient gèlid i reverencial del Palau de la Música

Apareix Ginesa i agraeix al públic que malgrat el fred hagi decidit sortir de casa

33 Els espectadors que van assistir a l’espectacle del Centre Cívic Besòs es van entregar a Ginesa Ortega.

FERRAN NADEU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

79409

Diario

745 CM² - 70%

17571 €

59

España

23 Enero, 2017

P.22

32 EL MUNDO. LUNES 23 DE ENERO DE 2017

OBITUARIOS

BENJAMÍN G. ROSADO Murió repentinamente después de haber cantado Wotan, como si las tribulaciones del dios de la mitolo-gía nórdica le hubieran pasado fac-tura sobre el escenario y también en la vida real. Tras el estreno el 15 de enero de una nueva producción de La valquiria de Wagner en la Opera Estatal de Hesse, Gerd Grochowski acudió de urgencia al médico por unas molestias en el pecho. El bajo-barítono alemán falleció a las pocas horas de un ataque al corazón.

Son conocidos entre los meló-manos los efectos secundarios de la música de Wagner, que figuran en la letra pequeña de algunos es-trenos históricos. Ludwig Schnorr, el primer tenor que se midió a Tris-tán, murió un mes después del es-treno en Múnich cuando acababa de cumplir 29 años. Por no hablar del público y los numerosos casos de desmayos y episodios de vómi-tos que se repetían, verano tras ve-rano, durante las primeras repre-sentaciones en Bayreuth.

Gerd Grochowski nació en Kre-feld, la ciudad alemana de la seda. Estudió piano y canto, primero a las órdenes de la soprano Edith Kertész-Gabry y más tarde en cali-dad de alumno aventajado del di-rector Konrad Junghänel y del ba-rítono Josef Metternich. A los 30 años, ingresó en la compañía de la Ópera de Colonia, donde se curtió como solvente liederista antes de que Wagner le abriera las puertas de los grandes teatros del mundo.

Ensanchó su horizonte musical –del repertorio clásico temprano (Gluck) hasta partituras del siglo XX (Britten)– a su paso por las ópe-ras de Bonn, Wuppertal y Franc-fort, donde fueron aclamados sus «villanos operísticos», como Pizarro de Fidelio o Scarpia de Tosca. De-butó en el repertorio wagneriano con un Holandés nada errante y continuó con Telramund (Lohen-grin), Klingsor (Parsifal), Kurwenal (Tristán e Isolda), Gunther (El oca-so de los dioses), Wotan…

Paseó sus roles wagnerianos por La Scala de Milán, el Covent Garden de Londres y la Staatso-per de Berlín, pero fue su apari-ción como Kurwenal en el Met de Nueva York, bajo la atenta mirada de Daniel Barenboim, lo que ter-minó de proyectar su carrera. Par-ticipó también en la famosa y de-

moledora producción de Desde la casa de los muertos de Janácek que concibieron Pierre Boulez y Patrice Chéreau para el Theater an der Wien y el Festival de Aix-en-Provence.

Con Gunther, el rey de los guibi-chungos, conquistó al público de la Ópera Estatal de Berlín, el Royal Albert Hall y la ópera de San Fran-cisco Opera. Aquellas representa-ciones llamaron la atención de Si-mon Rattle, que lo convocó para el mismo rol en el Festival de Pascua de Salzburgo. Entre tanto, Gro-chowski trabajó con Rafael Frühbeck de Burgos y Charles Du-toit, siguió despuntando con roles de gran tonelaje dramático, como el Orestes de la Elektra straussia-na, y reivindicó a Mozart (La flau-ta mágica) en la campiña de Glyn-debourne.

En la Festspielhaus de Bayreuth debutó el año pasado como Klingsor en el nuevo montaje de Parsifal del régisseur alemán Uwe Eric Laufenberg, que ofrecía una atrevida y previsiblemente polé-mica lectura en clave religiosa del libreto que escribió el propio Wagner y que le costó su amistad con Nietzsche. Grochowski tenía pensado repetir experiencia este verano en la verde colina como parte del mismo reparto y bajo la

batuta, una vez más, del maestro Hartmut Haenchen.

En España Grochowski triunfó con el rol protagonista de El casti-llo de Barbazul de Bartók que diri-gió Pinchas Steinberg en el Palau de la Música Catalana, como el es-cita bárbaro Thoas de Ifigenia en Táuride de Gluck en la versión co-reografiada de Pina Bausch que programó el Liceo de Barcelona y como soberbio escudero del sobri-no del rey Marke en la producción

de Tristán e Isolda que dirigió Gui-llermo García Calvo en el Teatro Campoamor de Oviedo. Falleció a los 60 años en Maguncia, a orillas del Rin, no muy lejos de donde Gu-tenberg inventó la imprenta de ca-racteres móviles.

Gerd Grochowski, bajo-barítono ale-mán, nació en Krefeld (Alemania) el 28 de febrero de 1956 y falleció en Maguncia (Alemania) el 16 de enero de 2017.

DIEMUT SCHILLING

Un gran barítono wagneriano

Muere a los 60 años uno de los máximos exponentes alemanes de la ópera. Cantante de enorme trayectoria internacional,

se curtió desde sus inicios como un solvente liederista y acabaría entrando en los teatros más grandes del mundo de la ‘mano’ de Richard Wagner

GERD GROCHOWSKI

Elaborado y creado

Patrocinan

Promociónválidaentodoelterritorionacional.Basesdepositadasenwww.elmundo.es/promociones.

Atenciónalclienteeinformacióndesuscriptores910501629.Curso de

Marketing digital

Próximas entregas:TRANSFORMACIÓN

Marketing yrelación con el cliente

DIGITAL 27ENEROLIBRO

+ e-book interactivo

VIERNES

9 €Porsólo

,95

Disponible durante el fin de semanaCADA VIERNES UNA NUEVA ENTREGA

Las claves para afrontar la transformación digital,para ti y tu negocio

Consigue tu colección en formato PDFhttp://suscripcion.elmundo.es/transformacion-digital

ESQUELAS EN

Llamando a l te lé fono :

91 443 52 65

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

761000

112857

Diario

518 CM² - 50%

20600 €

32

España

23 Enero, 2017

P.23

MAPADEMÚSICAS

Pablo J. Vayón

La Biblioteca de la Universidad deSantiago de Compostela custodiaun importante manuscrito que re-coge un centenar de tonos huma-nos copiados por José Miguel deGuerra (1646-1722), copista de laReal Capilla de Carlos II desde1677 hasta poco después de 1680.Por el Manuscrito Guerra se intere-só hace unos años el arpista galle-go Manuel Vilas, que ha afrontadosu grabación integral para el selloNaxos. De los seis volúmenes pro-gramados (todos ya registrados)acaba de aparecer el cuarto, en elque el tenor Francisco Fernández-Rueda (Estepa, 1982) comparteprotagonismo con la sopranocompostelana Mercedes Hernán-dez y el propio Vilas en el arpa. Elvolumen se completa con dos pie-zas que no cupieron en su día en eldisco anterior y que canta la cuba-na Yetzabel Fernández Arias.

“Es una grabación de 2011”, co-menta el tenor sevillano. “Cincoaños son muchos para un cantan-te joven como yo. Pero Manuelme pasó la grabación antes de lapublicación y me gustó mucho. Éles muy dinámico en el tratamien-to de esta música, y la grabaciónes magnífica. Estoy muy conten-to con este trabajo”.–¿Qué le parece lamúsica?–Muy bonita. En el manuscrito haysólo dos tonos a dúo, que se hangrabado en este volumen, y loscanto junto a Mercedes Hernán-dez. En el resto de piezas nos alter-namos, ocho para cada uno. Sonpiezas estróficas para las que re-sulta fundamental tanto la decla-mación del texto como la búsque-da de colores variados. Pero Ma-nuel cuida eso mucho. Es muyconsciente del texto y acomoda susonido a la frase de forma extraor-dinaria. Es un estudioso y un ena-morado profundo de este reperto-rio. Yo lo había trabajado un poco,pero él logró transmitirme el amorque siente por esta música.–En sus años sevillanos hizotambién música del XVII es-pañol.–Sí, pero la mayor parte era músi-ca religiosa. Tengo muy buenos re-cuerdos de aquellos tiempos. Em-pecé tocando el clarinete en Este-pa, pero mis padres cantaban enun coro, y yo los acompañaba mu-chas veces. Música de Victoria,Guerrero, Bach... Y eso te cala.

Cuando tenía 10 u 11 años AlonsoSalas montó un coro de vocesblancas en el pueblo. Estuvimosdos veranos montando piezas deMonteverdi, Guerrero... Después,ya en Sevilla, conseguí entrar en elgrupo de Alonso, no sin insistirle

antes mucho, y luego en el CoroBarroco de Andalucía. En mi prue-ba de acceso canté un dúo de Lassocon Carlos Mena, y aquello fue pa-ra mí increíble. Aprendí muchísi-mo con Lluís Vilamajó y con Lam-bert Climent, con quien acabé es-tudiando en la Esmuc.–¿Entró en contacto en Barce-lona con otra música?–Allí conocí al pianista FranciscoPoyato, que hace mucho lied, y medescubrió un universo diferente.Empecé a cantar La bella molinera,

lieder de Schumann... Me fui dan-do cuenta de que había muchomundo más allá del Barroco. Y to-do fue rapidísimo, porque yo veníade la nada. No había hecho ni elProfesional de canto. Todo era undescubrimiento continuo. Justoacabando en la Esmuc, me fui a es-tudiar a París con Raphaël Sikorskidurante un par de años.–¿Y cómo evolucionó su voz?–Muchísimo. Lambert me dijo queen tres años había tenido una pro-gresión de seis. El canto se ha con-vertido en mi pasión, y estudiandome pico constantemente conmigomismo. Me grabo mucho, porqueel canto lo tienes que escuchar des-de fuera, y me corrijo continua-mente. La musicalidad ha sidosiempre mi arma. Pero al principiotodo era muy engolado, todo mesalía de muy atrás, y poco a pocohe ido sacando la voz fuera. Sigotrabajando con Carlos Chausson,mi maestro, que me dice que sigocambiando, que no dejo de evolu-cionar. En cierta forma creo que esel empeño que le pongo.–¿Qué supuso formar parte deLe Jardin des Voix de WilliamChristie?

–Un espaldarazo, un trampolín.Fue entrar en el circuito de losgrandes nombres del Barroco. Elaño que yo formé parte del proyec-to estaba asociado a la recupera-ción del Atys de Lully en la históri-ca producción de Jean-Marie Vi-

llégier para la Opéra Comique. Alos cantantes jóvenes nos asigna-ron roles pequeños y doblaje deotros roles. Cantar con Christie enla Opéra Comique, en la Ópera deBurdeos, en la Cité de la Musique,en el Auditorio Nacional de Ma-drid o en Nueva York fue increíble.Creo que fueron 24 funciones. Es-taba como en una nube.–¿Cuál es ahora su repertoriobásico?–Hago mucho Barroco. Pero mevoy adentrando en el universo del

Clasicismo. He hecho ya un DonOttavio en Alemania, y mi evolu-ción me conduce hacia el siglo XIX.Mi futuro es el belcanto. CarlosChausson me dijo desde el primerdía que tengo que ir por ahí. Diceque el centro de mi voz es podero-so y debo apostar por un reperto-rio de más peso. Yo empecé a can-tar con Christie de haute-contre, eltípico tenorino francés, pero con eltiempo el propio Christie me pusoa cantar de taille, que es como ellosllaman al tenor central. En el Ba-rroco me hacen cantar roles muycentrales, baritonales incluso.Chausson me está guiando. Esmuy meticuloso, muy trabajadorde la técnica. Me dice que le pare-ce bien que siga cantando muchobarroco, pero tengo que ir encami-nando mi carrera hacia Don Otta-vio, Tamino, Ferrando, y luegoDon Pasquale, Edgardo de Lucia,Romeo de Gounod, incluso Wer-ther, y con más edad roles del jo-ven Verdi. Esa es la línea de nues-tro trabajo. Y me siento muy bieny muy cómodo en ella.–Pero2017esañoMonteverdi y,si no me equivoco, va a partici-par en un gran proyecto conJohn Eliot Gardiner.–Sí, es una gira larguísima, queempezamos a preparar a mitad demarzo y que dura hasta noviem-bre. Se hacen las tres óperas de

Monteverdien muchosespacios em-blemáticos,el Palau de laMúsica deBarcelona, laPhilharmo-nie de París,

el Festival de Berlín, la Fenice deVenecia, el Festival de Salzburgo,Nueva York, Chicago... Hago elPastor I en L’Orfeo, que es un rolmuy importante; y en Il ritornod’Ulisse in patria canto el papel deEumete y además hago de coverde Furio Zanasi, que canta el Uli-ses. Gardiner va a grabar estaópera, que es la única de las tresque no tiene en disco, y me sientomuy afortunado por formar par-te de ese elenco.–No le va a quedar tiempo paramucho más.–Para casi nada. Aunque con Jean-Christophe Spinosi haré tambiéna finales de año L’incoronazzione diPoppea en el Liceo y en el Arriaga.Mucho Monteverdi.–¿Por qué apenas canta en Se-villa?–Pues no tengo una explicación.Es cierto que yo vivo en Barcelonadesde hace años y que mi agenciaes italiana. Pero la gente se sor-prende cuando le digo que nuncahe colaborado con la Orquesta Ba-rroca de Sevilla. Si se diera la opor-tunidad me encantaría poder can-tar con ella o en el Maestranza. Mesiento muy de esta tierra y vendríacon muchísimo gusto.

● El tenor sevillano Francisco Fernández-Rueda empieza su añomásmonteverdiano

poniendo voz a un nuevo CD de tonos humanos del ‘Manuscrito Guerra’ con Manuel Vilas

JOSÉ ÁNGEL GARCÍA

El tenor Francisco Fernández-Rueda, en una reciente visita a Sevilla.

Barroca

THE GUERRAMANUSCRIPT 4

Francisco Fernández-Rueda, Mer-cedes Hernández, Manuel Vilas

Naxos

“Mi futuro es el belcanto”

Manuel Vilas es unenamorado del tonohumano y consiguiótransmitirme su amorpor este repertorio”

Si se diera laoportunidadmeencantaría poder cantarcon la Barroca de Sevillao en elMaestranza”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y OCIO

86000

16575

Diario

691 CM² - 80%

5102 €

56

España

22 Enero, 2017

P.24

6 LAVANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 22 GENER 2017

Carles Soldevila. En el que sí que esticd’acordambelcol·legaCanosaésqueelpro-cés guanyaria força amb homes com CarlesSoldevila.Eldia10vafer50anysdelamortdel’autor

de Fanny i ningú, tret del periodista Fran-cesc Canosa, a l’Ara, no en va dir res. Beneïtpaís. Soldevila, nascut el 1892, dos anysmésgranqueelpareicincmésgranquePla,ésundels grans noms d’aquella generació. No-vel·lista, contista, poeta, dramaturg, memo-rialista, traductor i, sobretot, periodista. Se-gons Joan Fuster “la seva dedicació a lapremsanoméséssuperada,enl’àmbit litera-ri del català, per Josep Pla. Tots dos són unsgrans articulistes”. La seva millor època

d’articulista la vadesenvolupar aLaPublici-tat. Són els celebèrrims Fulls de dietari, de1917 a 1932 (el 1932 inicia una col·laboraciósetmanal a La Vanguardia). Però, a més deserungranarticulista,Soldevilaéselquella-vors es coneixia com un senyor de Barcelo-na, amb una infatigable activitat de promo-

ció i animació cultural, abans i després de laguerra. El seu nom està estretament lligat aprojectes com el Amics de la Poesia, el Bar-celonaFilmClub, el RotaryClub i, demane-ramolt especial, alConferènciaClub.En tresmesos he assistit a tres actes com-

CarlesSoldevila

L’any passat Francesc-MarcÁlvaro em va convidar aparticipar en una jornadacommemorativa del cente-narideVíctorAlba.Lameva

intervenció va consistir en una conversaamb el periodista Francesc Canosa sobre elmeu oncleVíctor (no era el meu oncle, peròvaigvolerquehofos:m’atreiaelpersonatge ila sevamanera de pensar, i per això l’hi vaigproposar –el meu anterior oncle, EugeniXammar, acabava de morir– i en Víctor emva acceptar comanebot). Acabat l’acte, vamprendre una copa en una terrassa i li vaigpreguntar on escrivia. Emva dir que al diariAra, “cada dimecres a l’última pàgina”, emvadir. Idesd’aleshoresel llegeixoamb gran interès. El dia 12 passat,Canosa emva sorprendre ambunesplèndidarticlesobreCarlesSol-devila, dos dies abans del 50è ani-versari de lamortde l’escriptor.En el seu article, Canosa parla

del Soldevila d’Acció Catalana–organització política a la qual vapertànyer des que es va fundar, el1922–, dels seus articles d’inten-ció política, orientats a la defensadels ideals catalanistes i republi-cans. I també del Soldevila beneducat, impulsor de la bona edu-cació catalanista i republicana.“Fixeu-vos què escriu un burgès,un pijo com ell –diu Canosa– alsanys trenta: ‘Que una persona es-tablerta a Catalunya o acabadad’arribar és cregui ofesa perquèalgú li adreça la paraula en l’idio-madel país.Això és absolutamentintolerable’.Hodiu unpilot bilin-güe (el pare era català i la marebasca).Hodiu un astronauta ambhores de vol que veu que els cata-lans sempre canvien d’idioma mentre esdesintegra el seuésser”.Que Soldevila era un burgès, i amb molta

honra,d’aixònoentinccapdubte,peròpijo...Deienquequanpixava,pixavaaiguadecolò-nia, però pijo... He qualificat l’article de Ca-nosa d’esplèndid i ho reitero. Esplèndid,perquè ens descobreix, ens acosta unSolde-vila actual, d’avui. Cosa que em porta a pre-guntar –i Canosa s’ho devia preguntar, tam-bé–: en cas de viure avui, Soldevila seria unindependentista? Tinc els meus dubtes. Espot ser catalanista i republicà i nonecessàri-ament independentista. El que no dubtogensésqueel fi d’enSoldevila seriamolt crí-tic amb el procés, massa improvisació, mas-saemotivitat i, asobre,aquellsnois inoiesdelaCUP.L’educadíssimCarles Soldeviladifí-cilment es podria empassar i digerir aquestscupaires. Però combédiuCanosa, en el pro-cés hi som tots –tots els que hi són– i res noens autoritza a excloure’n un burgès, culte iben educat, com el catalanista i republicà

memoratius del 25è aniversari de lamort deMontserrat Roig, i em consta que se n’hancelebrat i se’n celebraran molts més. Podréassistir aalgunambmotiudelcinquantenaride lamortdeCarlesSoldevila?Quan,el2011,va fer50anysde lamortdelparevaigescriu-re en una terrassa que em sabia greu que elTeatreNacional silenciésaquell aniversari, il’endemàdepublicar-la emva trucar el con-sellerMascarelldemanant-memildisculpesi poc després va organitzar un gran recitalpoètic –entrada gratuïta– al Palau de laMú-sicapresidit pel presidentArturMas.Doncsbé, el gran escriptor, el gran barceloní, elgran catalanista i republicà Carles Soldevilaesmereixunacosa semblant.

Abans d’escriure aquestes línies se m’ha-via ocorregut anar auna llibreria, aLaie, perexemple, que és una de les meves llibreriesfavorites, a veure si trobava una edició deFannyodeValentina (PremiCreixells 1933),dues novel·les de Soldevila, o de les sevesmemòries d’infantesa i joventut,Del llumdegas al llum elèctric (1951). Però vaig desistirper por, ben real, de no trobar cap d’aquellsllibres i molts més que va escriure CarlesSoldevila. No sé si la senyora Ada Colau i elsenyorJaumeCollboni sabenquivaserCar-les Soldevila, ignoro si, abans de morir, l’al-calde de torn–devia ser Porcioles– li va lliu-rar la medalla de la ciutat –al pare l’hi vanconcedira títolpòstum–,peròfarienbéd’in-formar-se sobre el particular. I tot seguit or-ganitzar un homenatge a Carles Soldevila alConsell de Cent, amés de la publicació d’unllibre sobre Carles Soldevila i Barcelona. Ésel que haurien de fer. Francesc Canosa, unservidor i unmunt de barcelonins els estarí-emmolt agraïts.

LA TERRASSA JOAN DE SAGARRA

Ignoro si Soldevila té lamedalla de la ciutat deBarcelona; al pare l’hi vanconcedir a títol pòstum

GIRONA ElsMossoshande-nunciatun jovede20anys iveídeGironaperprovocardanysenhabitatgesde l’avingudaSantNarcísdisparantambunaesco-petadebalins.Elsagentsvanconstatarqueels impactesproveniendelblocdeldavant i,uncopaldomicili, l’àviadel joveinfractorelsvaexplicarqueelseunet teniaaficióadisparardesde la finestrade l’habitació,on teniaunarsenald’armesd’airecomprimit imunició.Eljove infractorvaaparèixerdesprésambunteleobjectiualesmans. /B.Julbe

Un ‘franctirador’disparava balinsdes de casa de l’àvia

Més d’unmilerde taxistes aprenenanglès en líniaBARCELONA La tercera edi-ciódel cursOnlineEnglish forTaxiDrivers, finançat a travésde l’impost turístic, ha comen-çat amb 1.137 alumnes.Adap-tat a les necessitats del col·lec-tiude 13.000 taxistes, amésdela llengua, el curs aborda as-pectes culturals de la ciutat iplanteja situacionsquotidia-nes. El 60%es farà viamòbil,el 18%amb tauleta i el 22%ambordinador. El curs és fruitd’un acordentre l’AjuntamentdeBarcelona, l’InstitutMe-tropolità delTaxi i elConsorcideTurisme. /Redacció

Macroconcerti aliança castelleraprorefugiats

Nou disseny pera les dues ramblesde Sant Andreu

BARCELONA La Colla Velladels Xiquets de Valls, elsCastellers de Vilafranca, elsMinyons de Terrassa i laColla Jove Xiquets de Tarra-gona aixecaran una torreinèdita ambmotiu del macro-concert solidari i altruista quela plataforma ciutadana CasaNostra, Casa Vostra ha orga-nitzat al Palau Sant Jordi pera l’11 de febrer. Les collesvolen simbolitzar així “unaimatge d’unitat a favor de lespersones refugiades i mi-grants”. / Redacció

BARCELONA L’Ajuntamenthainiciat lesobresderemodelaciódelpavimentde les ramblesdeFabra iPuig iOnzedeSetem-bre, aldistrictedeSantAndreu,amésdereordenar les terrassesde lazonaperdotar l’espaidemésuniformitat.La intervencióes faràenquatre fases (lapri-meracomençaràdurantaques-ta legislatura) i lesobresconsis-tiranenunamillorade lazonadevianants.L’actuaciódisposad’unpressupostde156.010euros,destinatprincipalmentarenovarelpaviment i a reorde-nar l’arbratge. /Redacció

BATECCIUTADÀ

REDACCIÓ Barcelona

El Govern de Nicaragua sondeja-rà la possibilitat de convertir lacasa on va residir Rubén Darío aBarcelona, al barri de Penitents,en unmuseu dedicat al poeta, se-gons va explicar a LaVanguar-dia.com l’ambaixador de la naciósud-americana, CarlosMendice.Rosario Murillo, vicepresi-

denta de Nicaragua i a més espo-sa del president del país, Daniel

Ortega, va saber la història delpas deRubénDarío i de la casa onva viure a Barcelona permitjà delweb de La Vanguardia, precisa-mentquan fa 150anysdel seunai-xement.A partir d’allà va sorgir la idea

de promoure un homenatge alpoeta per mitjà d’aquest immo-ble,situat al carrer Ticià, 16. Així,va sol·licitar a l’ambaixador deNicaragua a Espanya, CarlosMendice, que iniciés els contac-

tes amb les institucions políti-ques i culturals necessàries perpromoure un museu en honor deRubén Darío en aquest immoble,que és propietat privada i que araté un aspecte diferent de quan hiva residir el poeta, tot i que con-serva una placa commemorativa.El poeta va visitar diverses ve-

gades la ciutat, però la sevaestadamés prolongada va tenir lloc el1914, quan va llogar aquesta casa,avui a prop de la ronda de Dalt.

En una carta a un periodista deldiari argentí La Nación la va des-criure així: “Torre ideal, a propdel Tibidabo; jardí i horts a uncostat; tramvia a prop; bany, llumelèctrica, timbres, moltes habita-cions, tot moblat, tot a punt; pia-no...¡18 duros al mes!”.A Barcelona, Darío va conèixer

les principals personalitats delmón cultural i polític del mo-ment, comSantiagoRusiñol.Tot iaixò, a causa de l’inici de la Pri-mera Guerra Mundial, va tornaral seu país el 25 d’octubred’aquellmateix any. Vamorir el 6de febrer del 1916.

Nicaragua vol obrir unmuseu sobreRubénDarío a Barcelona

ARXIU.

Carles Soldevila al costat d’AndréMaurois i una gran activista cultural de l’època, Isabel Llorach

LLEGIULANOTÍCIASOBRELACASADERUBÉNDARÍODEMERITXELLM.PAUNÉhttp://bit.ly/2jZZpxz

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

586000

128465

Diario

567 CM² - 50%

23600 €

6

España

22 Enero, 2017

P.25

LLL

espectacles 22 DE GENER DEL 2017 63DIUMENGE

la qual un fugiria corrent espantat: és una comèdia alemanya, de gaire-bé tres hores, sobre la difícil relació entre un pare i una filla però també sobre les reformes econòmiques ne-oliberals a Romania, el xoc entre els membres de la generació del 68 i els seus fills capitalistes o la misèria ge-neral que afecta les nostres vides. El que és verdaderament singular, en tot cas, és que amb una matèria pri-mera així Toni Erdmann aconseguei-xi ser del tot hilarant.

L’HUMOR

FA PARTIR DE RIURE 3 La indústria cinematogràfica alemanya mai ha destacat precisament com a expor-tadora de comèdies; al capdavall, als germànics la fama de seriosos i avorrits –immerescuda, per una altra part– els precedeix. I, no obs-tant, qui veu Toni Erdmann embo-geix de riure; especialment al llarg

de la mitja hora final, que inclou diverses de les escenes més diver-tides que veureu en una pel·lícula en molt de temps –podem dir no-més que inclouen Whitney Hous-ton, gent despullada i vestits típics búlgars–. Dit això, que quedi clar que no parlem del tipus de comè-dia hollywoodiana que encadena un acudit darrere l’altre malgrat que el seu argument manté algunes similituds amb, per exemple, Seño-ra Doubtfire. Toni Erdmann cuina el seu humor a foc lent, i té tants mo-ments de tristesa, desafecte i humi-liació com acudits.

ELS SENTIMENTS

PARLA DE TOTS NOSALTRES 3 Alguna vegada heu sentit que, tot i que us estimeu els vostres pares amb bogeria, estar amb ells gaire estona en una mateixa habitació us posa molt nerviosos? Si és així

us identificareu amb la relació pa-re filla que Toni Erdmann retrata. I si no, també. Perquè parla tant de les facetes de la nostra personalitat que no volem que els nostres pares coneguin –la insensatesa, la cruel-tat, la desesperació— com dels sen-timents que provem d’ocultar als nostres fills –la fragilitat, la insegu-retat, la soledat–. En última instàn-cia, la pel·lícula t’anima a acceptar la teva família, no només pel que són, sinó també per allò en què han contribuït a fer que et converteixis. Encara que sigui gent fallida, haurí-em d’estar agraïts que ens coneguin tan bé com ho fan. Sempre hi seran quan necessitem un cop de mà.

LA DIRECTORA

PEL·LÍCULES MAGNÍFIQUES 3 La directora Maren Ade no és encara gaire coneguda a Espanya, però la seva reputació fa anys que creix i

de moment no ha fet cap pel·lícula que no sigui magnífica. La seva ope-ra prima, The forest for the trees (2003), va néixer com a projecte de final de carrera però és tan bona que va aconseguir viatjar per tot el món; i la seva segona pel·lícula, el demo-lidor drama conjugal Entre nosal-tres (2009), va ser aclamada al cir-cuit festivaler. Toni Erdmann, es mi-ri com es miri, és un gegantí salt qualitatiu, no només per la clare-dat amb què s’apanya per parlar a la vegada de la família, i de la inhu-manitat del capitalisme modern, i del sexisme laboral, i del que signi-fica ser feliç o el que fa que la vida valgui la pena. També perquè no-més calen cinc minuts del seu me-tratge per fer-nos plorar primer de riure i després d’emoció. I perquè si veure-la per primera vegada en-tusiasma, la segona vegada és enca-ra millor. H

Peter Simonischek, en un altre moment de la pel·lícula.

«Els nostres pares acostumen a tenir una capacitat única per avergonyir-nos i és un misteri com ho aconsegueixen»

molts anys, me’ls van donar de regal quan vaig assistir a l’estrena a Berlín d’Austin Powers.

–Però, ¿per què va decidir explorar la relació entre un pare i una filla?–Les relacions entre pares i fills són fascinants. Els nostres pares acostu-men a tenir una capacitat única per avergonyir-nos fins i tot amb el com-portament més innocent, i és un mis-teri com ho aconsegueixen. I després hi ha la seva obsessió perquè siguem feliços. La felicitat està completament sobrevalorada. Seríem molt més feli-ços si no ens preocupéssim tant per ser-ho.

–No és una opinió gaire diferent de la que Ines, la filla, expressa a la pel·lícula. ¿S’identifica amb ella? –Bastant. En part perquè, com jo, tre-balla en un entorn dominat per ho-mes. Però sobretot perquè Ines ha de ser filla, cap, treballadora… Ha d’in-terpretar tants papers que ja no sap qui és. A la vida real és difícil escapar dels rols que se’ns imposen des de la societat i, sobretot, des de la família. D’aquí ve que la pel·lícula es pregunti:

¿i si un pare i una filla poguessin tor-nar-se a trobar, com si fossin estranys, i començar de zero?

–Així mateix, pare i filla també funcio·nen com a símbols d’un canvi de va·lors en la societat. ¿Era la idea?–Sí. A la pel·lícula, Winfried represen-ta un sistema de valors, el que encar-na l’idealisme del 68, que ja se n’ha anat gairebé del tot en orris. A la me-va generació ja no se li permet veure les coses d’aquesta manera. Tinc la sensació que per nosaltres les coses s’han complicat molt, i és difícil sa-ber a qui donar la culpa. Per això és normal que els nostres pares ens sem-blin marcians.

–Van passar set anys entre Toni Erd-mann i la seva anterior pel·lícula, Entre nosaltres. ¿Per què tant de temps?–Vaig passar gairebé cinc anys pen-sant Toni Erdmann; rodar-la va com-portar un any; per muntar-la en vaig trigar un i mig, i mentrestant vaig ser mare dues vegades. I soc molt len-ta. Amb sort, faré quatre o cinc pel-lícules més en tota la meva carrera. És una pena, però és així. H

JUAN MANUEL PRATS

A rticle 520. Aquesta setma-na hi ha hagut de tot: fred, pluja, neu i molt de vent.

M’entusiasma quan vas per un carrer i algú et recorda que allà hi fa tant vent perquè a sota hi passa una riera. Sempre em sembla pre-ciosa aquesta saviesa de conèixer què hi ha sota els nostres peus. És per això que em va encan-tar quan l’altre dia em van expli-car una anècdota sobre el Liceu que desconeixia. Es tracta que so-ta la Rambla també hi flueix una riera i es filtren un munt de litres d’aigua que diàriament són ex-trets i bombats fins a les fonts de Montjuïc. I el més curiós va ser que fa uns anys… Val més que us ho expliqui després del millor de la meva set-mana. Tercer lloc: La luz entre los océa-nos. Hi ha pel·lícules que despre-nen força amb una sola frase. Aquí la sentència sobre el perdó o l’odi és del tot inspiradora.

Segon lloc: Daniil Trifonov (Au-ditori). Em va entusiasmar la pas-sió i el dolor que va impregnar ca-da tema, no tinc cap dubte que ningú surt igual d’un concert d’aquest talentós pianista. Primera posició. José Luis Pe·rales (Palau de la Música). Extra-ordinària la felicitat que va des-prendre durant tot el concert. Perales i la seva banda traspua-ven felicitat i la guinda va ser la celebració en directe dels 72 anys del mestre. I el més curiós és que fa uns anys quan un nen de 8 anys va anar de visita al coliseu líric de la Rambla, li van explicar aquesta mateixa història i va afirmar amb un somriure: «És clar, per això les aigües de les fonts màgiques de Montjuïc ballen tan bé al ritme de la música, perquè neixen a les tripes del Teatre del Liceu». Quan em van explicar aques-ta anècdota em va semblar molt potent la teoria d’aquell nen so-bre l’aigua canalitzada amb su-plements musicals. I és que la lu-cidesa d’un nen sempre supera la d’un adult, i com deia Matisse: «En aquesta vida sempre hem de posseir la imaginació d’un nen i la força d’un adult per tirar enda-vant aquests somnis imaginats». ¡Bon diumenge! H

Aigüesmusicals

ALBERT

Espinosa

Em van explicar que sota la Rambla hi flueix una riera que nodreix les fonts màgiques

deesi

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

75564

Diario

181 CM² - 17%

6538 €

63

España

22 Enero, 2017

P.26

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE GENER DEL 2017 | Cultura i Espectacles | 33

8011

75-1

1550

52w

El festival Guitar BCN tor-na amb més de quarantaartistes que ompliran al-gunes de les sales i els esce-naris més reconeguts deBarcelona. “És un plaer iun repte programar unfestival de música a Barce-lona, la ciutat dels festi-vals”, va declarar JoanRosselló, un dels funda-dors de la promotora TheProject, durant la roda depremsa de presentació dela 28a edició del festival.

Amb motiu dels més demil concerts, el GuitarBCN ha organitzat l’expo-sició fotogràfica Les 1001

nits del Guitar BCN, queestarà muntada a l’estacióde metro de Diagonal del 6de febrer al 9 de març.

El BCN Guitar començademà, amb l’actuació deLambchop a la sala Barts, itindrà lloc fins al 6 de ju-liol, amb el tancamentd’Amaral al Poble Espa-nyol. Entre les més de qua-ranta actuacions d’aques-ta edició, destaquen PatMetheny, Els Amics de lesArts, Damien Jurado, UteLemper, Dulce Pontes,Rick Astley, Loquillo, CeskFreixas, Mazoni i CoqueMalla. Com a novetat, esguardonarà amb un premiespecial el brasiler Caeta-no Veloso, que ha confir-

mat la seva actuació con-junta amb la cantant Tere-sa Cristina (28 d’abril).

“Aquest any el GuitarBCN és rodó. M’agrada de-finir-lo com una àgora gre-ga, una plaça rodona onsucceïen tots els esdeveni-ments importants de laciutat”, va opinar Judith

Llimós, la directora artís-tica de l’esdeveniment.

El festival, que inclougrups catalans, guitarris-tes elèctrics i grups indiedel panorama internacio-nal, dona valor a carreresja consolidades alhora queapropa nous talents al pú-blic. ■

Maria AlemanyBARCELONA

Barrejad’estils

El Guitar BCN oferirà mésde quaranta actuacionsfins al mes de juliol

Caetano Veloso rebrà un premi especial del Guitar BCN iactuarà el 28 d’abril al Palau de la Música ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Petr Nekoranec,premi Tenor Viñas

Els Amics de les Arts han es-trenat el videoclip d’El seugran hit, primer avançamentdel seu quart àlbum, Un es-trany poder, que es publicarà

‘Gran hit’ d’Els Amics de les Arts

CANT

El tenor txec Petr Nekoranec,de 24 anys, ha guanyat el pri-mer premi de la 54a edició delconcurs internacional de cantTenor Viñas, que organitza elGran Teatre del Liceu de Bar-celona. El segon premid’aquesta convocatòria ha re-caigut en la soprano guate-

MÚSICA

el 24 de febrer, dia en què elgrup signarà discos a la FnacTriangle. El vídeo ha estat pro-duït per Intricate i dirigit perJorge M. Fontana. ■ X.C.

malenca Adriana González, de25 anys, mentre que el tercerpremi ha estat per al barítoncatalà Carles Pachón, de 22anys i originari de Navàs. Pa-chón també ha obtingut elpremi del públic en la catego-ria masculina i set premis es-pecials. ■ REDACCIÓ

Una calidoscòpica imatge promocional del grup ■ ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

117000

26093

Diario

333 CM² - 31%

3054 €

33

España

22 Enero, 2017

P.27

EL MUNDO. DOMINGO 22 DE ENERO DE 2017

19

i CATALUNYA

BARCELONA El coordinador general del PP en Cataluña, Xavier García Albiol, criticó ayer al presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, al que tachó de «fanático de lo prohibido» por defender el refe-réndum de independencia en Ca-taluña, y le señaló por dejar de lado la sanidad, la educación y la

dependencia y centrarse en el re-feréndum.

En un acto con compromisa-rios del PP celebrado ayer en Barcelona, aseguró que la situa-ción política en Cataluña «es un esperpento», y criticó que en seis años haya habido cuatro convo-catorias electorales, en relación a unas posibles elecciones autonó-

micas en 2017. «Es una estafa que 72 diputa-

dos independentistas hayan deci-dido renunciar a preocuparse de los problemas reales de los cata-lanes, me produce vergüenza», aseveró, y lamentó que el Govern haya dejado de lado a los autóno-mos, que son, para él, los que ge-neran empleo en Cataluña.

Asimismo, la presidenta del PP catalán, Alicia Sánchez Camacho, reprochó a Puigdemont de tener «una falta de lealtad institucio-nal» por no haber asistido a la Conferencia de Presidentes au-tonómicos y faltar al respeto a la mayoría de catalanes porque, se-gún ella, quieren concordia y no el conflicto, que es, a su juicio, lo que promueve el actual Govern.

«Puigdemont irá a Bruselas a explicar su proyecto de referén-dum, pero no tiene coraje para sentarse en una mesa de presi-dentes autonómicos, dejando de lado las necesidades de los cata-lanes», reiteró, y añadió que, se-gún ella, el Govern se dedica a desgobernar y a enfrentar a los catalanes entre ellos.

Al acto asistieron la ministra de Sanidad, Dolors Montserrat, el delegado del Gobierno en Catalu-ña, Enric Millo; el portavoz del PP en el Parlament, Alejandro Fernández; el diputado del PP en el Parlament Juan Milián, y el lí-der del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández.

Además también acudieron el presidente de la gestora del parti-do en Navarra, Pablo Zalba; el presidente del PP Balear, Miquel Vidal; el secretario general de Asuntos Sociales del partido, Jo-sé Ignacio Echániz; y el vicese-cretario de Organización del PP, Fernando Martínez-Maíllo.

Martínez-Maillo advirtió al pre-sidente de la Generalitat, Carles Puigdemont de que «no hay liber-tad sin respeto a la ley». Frente a este camino, abundó que el Go-bierno apuesta por otro basado en «la moderación, el diálogo y el en-tendimiento», y que siempre «ten-derá la mano» a la Generalitat pa-ra preservar y fomentar el bienes-tar de los catalanes.

BARCELONA El conseller de Justícia, Carles Mun-dó, asegura que no estará presente ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el lunes 6 de fe-brero, cuando comience el juicio por el 9-N contra el ex presidente Artur Mas y las ex conselleres Joana Orte-ga e Irene Rigau. «No me correspon-de ir ante el TSJC ni ningún otro tri-bunal, como conseller de Justícia», afirmó ayer en una entrevista en el programa Converses, de Cope Cata-lunya. Se da la circunstancia que su antecesor en el cargo, el convergen-te Germà Gordó, sí se sumó a los ac-tos de protesta ante el TSJC durante las declaraciones ante el juez de la ex consellera Irene Rigau y la ex vi-cepresidenta Joana Ortega para res-ponder por sus responsabilidades en

la organización de la consulta del 9-N, lo que le valió un alud de críticas por parte de toda la oposición.

Mundó aseguró que «ese día ante el TSJC sí habrá muchos ciudadanos que piensan que no se puede conver-tir una cuestión de naturaleza políti-ca en una cuestión judicial». En este sentido, dijo que la sentencia, la dic-te quien la dicte, «no cambiará na-da», sino que lo que hará es «movili-zar aún más a la población».

El conseller Mundó se mostró contundente sobre la posibilidad de que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sea juzgada en los próximos meses: «Que la presi-denta de un parlamento elegido de-mocráticamente sea apartada del cargo por el hecho de permitir que se pudiera hacer una votación rela-

cionada con un posicionamiento político será juzgado por muchos ciudadanos como un hecho extre-mo y sumamente grave».

Pese a sus consideraciones sobre Forcadell, el titular de Justícia tam-poco acudió a la concentración que

las entidades soberanistas convoca-ron a mediados del pasado mes de diciembre para arropar a la presi-denta el día en que tuvo que ir a de-

clarar al TSJC, como investigada por supuesta desobediencia al Tribunal Constitucional (TC). Fue al permitir votar las conclusiones de la comisión de estudio del proceso constituyente en el pleno de la cámara catalana el 27 de julio de 2016.

En la entrevista radiofónica, Mun-dó valoró muy negativamente el he-cho de que Madrid, «en lugar de res-ponder políticamente, responda con los tribunales». «Judicializar la polí-tica como forma de solucionar la si-tuación que vive Cataluña es un ca-llejón sin salida», concluyó. Y puso como ejemplo de la citada judiciali-zación las actuaciones del Constitu-cional: «Los magistrados los eligen el PP y el PSOE, como ocurre ahora que deberán escoger cuatro miem-bros que corresponden al Senado;

pues bien, uno de ellos, a propuesta de los populares, y que podría ser el próximo presidente del TC, es un se-ñor que ha sido 17 años diputado del PP».

El titular de Justícia también se refirió al caso Palau de la Música, que comenzará a juzgarse el próxi-mo mes de marzo. A él, como mu-chos catalanes, le cuesta entender «qué hacen en la calle Fèlix Millet y Jordi Montull cuando hace siete años confesaron públicamente ser autores de un delito». Mundó opina que «ha habido una estrategia pro-cesal de las defensas para alargar a base de recursos el tema y que se juzgara lo más tarde posible». El conseller de Justícia piensa que «no es justo».

Finalmente, Mundó señaló que en Cataluña no hay un problema de fal-ta de jueces sino que lo que hace fal-ta son más juzgados para poder re-partir mejor las grandes cantidades de carga de trabajo que hay. «No es-tamos en la media del resto del Esta-do en cuanto a juzgados», afirma, y sitúa «en 70» el número de juzgados necesarios «para poder repartir las cargas de trabajo con respuestas más ágiles y rápidas».

Mundó no estará en la concentración ante el TSJC el día del juicio a Mas El conseller sostiene que como titular de Justícia no le corresponde ir ante ningún tribunal

Albiol tacha a Puigdemont de «fanático de lo prohibido»

Lamuà, primer secretario de los socialistas en Girona

GIRONA El VIII Congreso del PSC de las comarcas de Girona confirmó ayer la elección de Marc Lamuà como nuevo primer secretario de los socialistas catalanes en esta federación en sustitución de Juli Fernàndez. Según un comunica-do, Lamuà recibió el 79% de apo-yos de los delegados a la pro-puesta realizada por la ejecutiva, que a partir de ahora tendrá una treintena de miembros, entre ellos la teniente de alcalde de Gi-rona Sílvia Paneque.

El Congreso del PSC de Giro-na también aprobó que el presi-dente del Consejo de Federación sea el histórico militante Josep Quintanas.

Por su parte, los socialistas del Baix Llobregat con el recién re-elegido Antoni Poveda al frente, tomaron su primera decisión tras la constitución de la ejecutiva: proponer que el actual primer se-cretario de los socialistas, Miquel Iceta, sea el candidato de la for-mación en las próximas eleccio-nes a la Generalitat. Según Pove-da, Iceta es «la persona que reú-ne las mejores condiciones» para «entender al conjunto de la ciu-dadanía de Cataluña». Además, resaltó que las últimas encuestas, publicadas después del proceso de primarias de los socialistas ca-talanes, demuestran que su líder es «cada vez más conocido y más bien valorado por el conjunto de la ciudadanía».

Critica que la política se judicialice y cuestiona las actuaciones del TC

Sánchez-Camacho, Albiol y Martínez- Maíllo, en la reunión de compromisarios del PP. SANTI COGOLLUDO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

9591

Diario

435 CM² - 42%

3230 €

19

España

22 Enero, 2017

P.28

CITAS CON LA

CULTURAEn febrero, tres ferias de arte se

adue~an de Madrid. Si prefieres losconciertos, hay para elegir: rock

alternativo, cldsica y electr6nica.Que el frio no te detenga.

1. La primera edici6nde la feria Urvanityofrece una panor~micadel nuevo arte urba-no, con la presenciade galerias y artistasinternacionales (Palaciode Neptuno, de123 a128de febrero). 2. Sin duda,el certamen de referen-cia es ARCO Madrid, laFeria Internacional deArte Contempor~neo,que este a~o cuentacon Argentina comopais invitado, y con la

<--- ~ El 27 de febrero, elcanal Non Stop People (Movistar+) ofrecer~una programaci6n especial repasando todoIo ocurrido en la noche de los Oscar. FloraGonz~lez, la experta en moda del canal, ana-lizar~ la alfombra roja y repasar~ los looks delos nominados y galardonados. Toma nota.

participaci0n de 200galerias (IFEMA, de122a126 de febrero). 3. Site gusta m~s el dibujocontempor~neo, la feriaDrawing Room celebrasu segunda edici6n ypresta especial atenci6na los artistas italianos,herederos del dibujocl~sico (Vel~zquez, 22.De122 a126 de febrero).

O 4. La mOsica Ilega con labanda americana TheDandy Warhols, quepresenta en concierto sunoveno album, "Dis-

~_.,.. ,, tortland". Su gira tieneparada en Madrid (10 defebrero, Joy Eslava)y enBarcelona (11 de febrero,Sala Apolo). 5. Seguroque te suena el nombrede James Rhodes. Elescritor y concertista depiano brit~nico act0a en

Barcelona (24 de febrero, Palau de laMOsica) yen Bilbao (15 de marzo, TeatroArriaga) y ofrece un repertorio dondeno faltan Bach, Beethoven y Chopin.Su particular manera de entender lam~sica cl~sica, interactuando con elp0blico y compartiendo sus emociones,te cautivar& 6. No puedes perderte al ~dan~sTrentem~ller, que se ha alejado ,=de la mOsica electr6nica convencional ~para incorporar instrumentos como el ~otheremin o la mandolina y asiampliar 2

horizontes. Lo podr~s vet en Madrid (17 ~zde febrero, Teatro Barcel6) yen Barce- ’P-zIona (18 de febrero, Sala Apolo) presen-_<tando su disco "Fi~ion". Cinco m0sicos<’

le acompa~an en el directo. Calidad. ~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

187000

121997

Mensual

513 CM² - 100%

17400 €

62

España

1 Febrero, 2017

P.29

TV3-Telenoícies de cap de setmana migdia

22-2-2017

Informació de l’estrena de la obra Cantata de Randa de Salvador Brotons, sobre Ramon

Llull, a Manacor el dissabte 21 de gener, amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears,

l’Orfeó Català, la soprano Marta Mathéu, el baríton Josep-Ramon Olivé i l’actriu Sílvia

Bel com a narradora, sota la direcció del mateix compositor. (Minut 52:10).

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/telenoticies-cap-de-setmana-

migdia-22012017/video/5645113/