Edició de LleidaDIJOUS · 4 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14507 - AVUI / Any XL. Núm. 13377 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Marc Solsona. Diputat electe de JxCat

“Hem de tornara l’endemà de laproclamació dela República”

1818

70-1

1772

74w

1344

05-1

1638

83w

L’ESPORTIU

Primera mitjahora de granimatge dels blaus

Copa

L’Atléticosupera unbon Lleidaper 0 a 4

EUROPA - MÓN P24

Dones en una de les manifestacions progovernamentals que van tenir lloc ahir a l’Iran ■ REUTERS

Suports al govern iranià

VISTA · Junqueras demana avuial tribunal que pugui quedar enllibertat per exercir de diputat

El Supremté la paraula

FET · El líder d’ERC reclamaque es respectin els seus dretspolítics i els dels qui el van votar

P6-13

Puigdemont volexplorar un acordper poder tornarJxCat i ERC condicionen el retorna un “pacte polític previ” amb l’Estat

L’estelada,semprenostra

Retallada sorpresa del’Estat de 870 milionsMontoro destinarà al finançament menysfons dels que s’havia compromès a aportar

Opinió

Manilles Multilateralitatinterior

Jofre Llombart

TribunaKeep calm

Rafael de Ribot

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

vui se sabrà siOriol Junqueras

té dret a passar lanit de Reis a casa.Perdó. Avui se sabràsi a Oriol Junqueras

se li reconeix i s’executa el dret queté a passar la nit de Reis a casa. Avuique la mesura de la presó provisio-nal tornarà a ser al centre del debat,convé recordar com d’arbitrària ésla política penitenciària. I com un re-curs pensat inicialment per castigari rehabilitar s’utilitza amb uns crite-ris que, moltes vegades, no supor-ten algunes comparacions. Encaraem ressonen les orelles de quan Jor-di Turull va venir a explicar a la ràdioel seu periple de calabossos, au-diències, furgonetes i presons. Ell,els seus altres set companys de go-vern i els dos líders de l’ANC i Òmni-um. Turull explicava que una de lesmoltes coses que el van impressio-nar és que, un cop van saber que en-trarien a la presó, la Guàrdia Civil elsva emmanillar amb les mans perdarrere. Cap dels agents va accedir

a la petició de treure’ls les manillesni tampoc la de, com a mínim, podertenir les mans per davant. En el casdel conseller Mundó, aquesta postu-ra li va comportar lesions als ca-nells. Quan els preguntaven si aixòera estricament necessari, els guàr-dies civils els deien que no hi podienfer res: “És protocol.” Bé doncs, pot-ser Galícia ja és una república inde-pendent i allà el protocol és diferent.O potser els acusats d’assassinat id’agressió sexual tenen un protocolmés suau que els acusats de sedi-ció. El cas és que José EnriqueAbuín, àlies El Chicle, va ser traslla-dat de la comandància de la GuàrdiaCivil al jutjat i del jutjat a la presóamb les mans emmanillades, peròper davant. No és propaganda, no ésadoctrinament; ni tan sols és unaopinió. Són dues dades objectives:els consellers van anar emmanillatsamb les mans per darrere i l’homeacusat de matar una noia de 18 anysva anar emmanillat amb les mansper davant.

A

Keep calmJofre Llombart

Manilles

Als consellers empresonatsels van emmanillar amb lesmans per darrere “perprotocol” i a l’acusat dematar una noia de 18 anys,amb les mans per davant...

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

i havien anunciat que s’hauria depassar un mes a l’hospital, i livaig preguntar si per entretenir

l’estona volia que li portés una capsade jocs reunits. La seva rialla em va feradonar de la inconveniència: els jocsque les capses reunien –el parxís,l’oca, les dames, el tres en ratlla etcè-tera– es troben tots concentrats dinsun ordinador o un telèfon mòbil, apa-rells que el malalt, que no era un nensinó un adult fet i refet, manejava a laperfecció. Per als jocs que fan impres-cindibles més d’un jugador, l’hospita-litzat no necessitava ni que li anessina fer companyia. Avui es pot jugar abarcos amb un jugador a una punta del’Atlàntic i l’altre a l’altra.

Es fabriquen capses de jocs reunits?Llegeixo que els jocs, en general, vanmolt de baixa i que moltes botigues dejoguines han de tancar, sempre do-nant la culpa als nous ginys electrò-nics. En un carrer prop de casa hi hauna botiga resistent. Tenen a l’apara-dor uns cotxes de pedals que si els Re-is me’ls haguessin pogut dur quan erapetit m’hauria desmaiat d’emoció i emsembla que avui seria una altra perso-

L

na. Un simula un ranger, i és de colorvermell. Un altre és un turisme tot ne-gre. Hi veig nines, ninots, cuinetes...Tots aquests jocs i firetes, que són cor-poris i s’han de poder tocar en tot elseu relleu, justifiquen, de moment, lesbotigues de joguines. Com les bicicle-tes, un altre regal de Reis cèlebre tot ique, si són de dues rodes, tenen unsaltres proveïdors.

Un dels grans fabricants de capsesde jocs reunits era la casa Borràs deMataró, la mateixa que elaborava laMàgia Borràs coneguda per tanta genti origen vocacional de molts mags pro-fessionals. El net del fundador, que es

diu Agàpit com l’avi, és arquitecte pe-rò ha conservat del patriarca tota lamàgia i tots els jocs reunits al cap.Amb un tub de cartó i una planxa deferro fa mòbils que representen ocellso peixos voladors; retrata personesamb uns claus i uns filferros o amb unventall del foc; amb dos martells decapçal negre situats en vertical repre-senta dos guàrdies civils amb tricor-ni... És amic meu, i aquest Nadal m’haregalat un “pessebre sobre un pas ze-bra” com a homenatge al meu germà,que de molt petit n’havia fet un jugantamb paraules que sonen igual. El meugermà és el malalt hospitalitzat queels deia. Va poder jugar i reunir-se poc.

Abans em preguntava com els nensque els seus pares regentaven una bo-tiga de joguines podien mantenir comels altres el secret i la il·lusió dels Reis.I els fills dels fabricants de joguines?Amb més motiu que els altres nens,ara ho entenc. Si els Reis són “mags”,l’avi Agàpit de la Màgia Borràs ho eramés. Jo diria que el seu net, juganer demena amb prop de setanta anys, enca-ra escriu la carta i que demà, vigília deReis, anirà a dormir d’hora.

“Com els fillsdels fabricants dejoguines mantenenla il·lusió pels Reis?

Vuits i nous

Màgia BorràsManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/q2lpvl

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

El règim iranià ha tornat atreure la seva cara més fosca

i ha reprimit amb força les manifes-tacions de protesta que hi ha haguta diferents ciutats del país des del28 de desembre. En comptes d’es-coltar les demandes dels manifes-tants, moltes d’aquestes sobre mi-llores econòmiques en el dia a dia, ino pas concretament dirigides aobtenir més drets socials i polítics,el govern iranià ha optat per la líniadura, reprimint a trets les manifes-tacions i amenaçant d’aplicar durescondemnes i, fins i tot, la pena demort als que hi participin. El règimteocràtic de l’Iran no ha aconseguitels resultats econòmics que espe-rava obtenir després de la signatu-ra de l’acord nuclear amb diferentspotències mundials i l’atur s’ha en-filat fins al 12% i la inflació ha supe-rat per primer cop el 10%. Tot això,afegit a un atur juvenil que voreja el30%, hauria impulsat molts joves ales protestes, que, a diferència deles que hi va haver l’any 2009, noestarien protagonitzades per laclasse mitjana, ni centrades a la ca-pital, Teheran, sinó que hi haurienparticipat joves i treballadors deprovíncies i zones rurals.

Les protestes han estat instru-mentalitzades de seguida per al-guns dels grans rivals de l’Iran, comara els Estats Units i Israel, que, encomptes d’intentar forçar una en-tesa amb el règim dels aiatol·làs,han posat més llenya al foc, aconse-guint, segurament, l’efecte contrari.Tot plegat perjudica els partidarisd’una progressiva obertura del rè-gim i afavoreix la línia durad’aquest, partidària des de sempred’un Iran tancat i enfrontat ambmig món. En tot cas, el que seriad’esperar és una moderació del rè-gim i que s’escolti les demandesdels manifestants. El fràgil equilibride l’Orient Mitjà no es pot permetremés sacsejades.

La durarepressióa l’Iran

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Nadal rodó per a Lambán. Després de fer el mis-satge de Cap d’Any mostrant cofoi el botí de l’artde Sixena, Lambán ha regalat als alcaldes de loca-litats limítrofes amb Aragó un llibre, Tejidos de ve-cindad, amb un pròleg crític amb el procés inde-pendentista i la negativa a retornar les obres d’art.

PRESIDENT DE CIUTADANS

Fent amics

L’opacitat, les irregularitats i les pràctiques il·le-gals detectades pel Tribunal de Comptes en el fi-nançament i la comptabilitat de Ciutadans inca-paciten aquest grup i el seu líder a presentar-secom a paladí de la regeneració i la tolerància zeroamb la corrupció. I això sense governar enlloc.

-+=

-+=

Jugant amb el botóDonald Trump

Transparència opacaAlbert Rivera

-+=

Javier Lambán

La política exterior dels EUA de Trump ha substi-tuït la subtilesa i la prudència per la barroeria i latemeritat. El duel dialèctic amb el líder nord-coreàsobre la mida i l’eficàcia dels respectius botonsnuclears faria riure si no fos que és un joc massaperillós per a la pau i fins i tot per a la humanitat.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

PRESIDENT D’ARAGÓ

s pot acabar el 2017 desitjant unmolt bon any nou 2016. Comtambé es pot començar el 2018

apel·lant a “l’estabilitat, la confiança ila normalitat a Catalunya”. Sí, es pot.El president espanyol ho ha fet. Delprimer en va dir “lapsus”, el segon ésl’argumentari que el govern espanyolintenta imposar des que va aplicar elfatídic –també per al PP, si no que liho preguntin al desaparegut XavierGarcía Albiol– article 155.

Parlar de normalitat el dia abansque Oriol Junqueras comparegui persegona vegada davant del Tribunal Su-prem. I després que tant el vicepresi-dent com Joaquim Forn acumulin mésde dos mesos a la presó; com JordiSànchez i Jordi Cuixart, que el 16 degener en compliran tres. I afegir-hi es-tabilitat i confiança ignorant delibera-dament l’existència de presos políticsa l’Estat espanyol.

El Suprem serà un actor destacat

E “El TribunalSuprem serà unactor destacat en lalegislatura que estàa punt d’arrencar

en la legislatura que està a punt d’ar-rencar. Rajoy n’és plenament cons-cient, com també en són Ciutadans.Els taronges, en un exercici d’aritmè-tica creativa, han arribat a comptarquants diputats en presó o a l’exili elsfarien falta perquè la investidura d’I-nés Arrimadas pogués prosperar. Tot

d’una normalitat que fa por.Si la premissa del PP, amb la col·la-

boració de Cs i el PSOE, era forçarunes eleccions, les del 21-D, perquèCatalunya tornés a la normalitat, perquè ara no comencen per respectar elresultat de les urnes? Consistiria a ai-xecar, en primer lloc, un 155 que, abanda de sumir l’administració catala-na en un laberint burocràtic, nomésha servit per demostrar que el governque hi havia és exactament el que vo-len els catalans. I, en segon lloc, impli-caria oferir les condicions necessàriesperquè els líders que estan a l’exili i alsquals els ciutadans han votat puguintornar. I fer exactament el mateix per-què els que estan privats de llibertatsurtin al carrer. Aquesta és la normali-tat que es va exigir en els passats co-micis. Que ni a Rajoy ni als popularsno els agrada, ho sabem. Però no po-den, ni que ho vulguin, retrocedir en eltemps.

Respectar les urnesAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

El cas deDiana Quer

a passat un any i quatre mesos entre la desaparicióde la jove de 18 anys Diana Quer i la detenció del

seu presumpte assassí. Setze mesos durant els quals,una vegada més, certs mitjans de comunicacióespanyols, principalment audiovisuals però tambédigitals, han fet de tot menys periodisme faltant al rigor ila veritat, i tot sota l’argument que parlen d’allò queinteressa realment a la gent. Durant aquests setzemesos, la vida de la jove i de la seva família ha estatdisseccionada fins a extrems insospitats, vulnerant

descaradament la seva intimitat.S’ha dit de tot de la joveassassinada i la seva família: a ellase l’ha responsabilitzat del que lipodria haver passat per haver sortitde nit sola; també es va arribar aapuntar els pares com aresponsables de la desaparició.En definitiva, tot un cúmul

d’especulacions, mentides i falsedats que nomésbuscaven que la història no perdés interès, que noperdés audiència. El més greu de tot és que ja hanpassat uns dies del descobriment del cadàver de la jove iningú ha demanat disculpes a la família per les falsedatsque s’han arribat a dir en els darrers mesos.Mentrestant l’audiència, que s’ho ha empassat tot,segueix sense passar comptes amb aquells que en llocd’informar han desinformat, sabedors del que estavenfent. Perquè en un cas com aquest si no hi hainformació, és millor no inventar-la, per al bé de tots.

H

Ningú no hademanatdisculpes a lafamília sobreles falsedatsque s’han dit

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’ANC posa en marxa lacampanya ‘Fem futur’ peratraure els indecisos. El PP i Cspretenen fer dels fanalets ambl’estelada una qüestió d’estat.

10anys

20anys

La inflació es dispara, se situaen el nivell més elevat delsdarrers dotze anys icomportarà revisar els salarisdel 75,7% dels treballadors.

El secretari federal de políticaautonòmica del PSOE, RamónJáuregui, afirma que “Aznar ésel cap visible de la persecuciócontra el PSOE”.

Escalfant motors Nivell elevat Apunta a AznarTal diacomavui fa...

eient la repressiócontra els partits

independentistes, elfet d’assolir el 21-D lamajoria absoluta haestat un èxit total. Pe-

rò quina és la clau? S’acostuma a uti-litzar l’eix identitari (nacionalisme) il’ideològic (dreta-esquerra) per expli-car les tendències electorals. Semprehi ha una influència d’aquests dos ei-xos en la tria del vot. Però és evidentque a Catalunya hi ha un canvi de pa-radigma. Només cal veure un fenomennou a Barcelona. Per primer cop haguanyat el mateix partit –Cs– als bar-ris alts de Sarrià-Sant Gervasi i lesCorts, i al popular Nou Barris. Crec quedesprés dels resultats del 21-D cal con-cloure que ha sorgit un tercer eix moltpotent que és el de l’apoderament dela ciutadania o el manteniment del’statu quo, que emergeix de l’1-O i el3-O. Per això el vot a Puigdemont témolt de reivindicació del dret a decidirsobre les institucions catalanes i pocde vot ideològic, de dretes, que pot re-presentar el PDeCAT. Farà bé Junts per

Catalunya d’advertir que una part im-portant dels vots que ha obtingut res-pon al rebuig al fet que el president dela Generalitat pugui ser destituït alsdespatxos d’un govern espanyol auto-ritari mitjançant el 155. Igual que ésmolt important el creixement d’ERC enàrees urbanes castellanoparlants quepoc té a veure amb l’eix identitari, peròque és un rebuig a l’statu quo. Des deposicions d’esquerres, cert, però es-sencialment aquest vot metropolitàvol l’apoderament que suposa una ma-joria parlamentària com l’independen-tista disposada a aprovar lleis com arala de la pobresa energètica, l’emergèn-cia habitacional, el canvi climàtic, l’im-post bancari, etc., fins i tot contra po-ders com ara els que representen elgovern del PP a Madrid o el TribunalConstitucional. No entendre això és elque ha portat els comuns a la irrelle-vància política. Si l’independentisme fabé aquesta lectura i conrea aquestapoderament, auguro encara futurscreixements que forjaran la majoria in-dependentista definitiva.

V

Full de rutaFerran Espada

L’eix electoralde Catalunya

El 21-D ha sorgit un tercer eixelectoralment molt potent,que és el de l’apoderamentde la ciutadania o elmanteniment de l’‘statu quo’,que emergeix de l’1-O i el 3-O

“Ja es veu que,de governants,n’hi ha de bonsi de dolents

emà a la tarda, milers de nens i ne-nes catalans, com també d’altresllocs –no és pas costum arreu, ni

tan sols a totes les nacions de tradició cris-tiana– aniran a rebre i complimentar elsReis. És una cavalcada que a tots entusias-ma. Als Reis, se’ls estima no només perquèens duen regals –i carbó dolç, si s’escau– si-nó perquè són transparents i valents, mul-ticulturals i humils. Ara bé, n’hi havia un al-tre de rei, el “legal”, que aleshores era elmalvat i corrupte Herodes (73-4 aC).

ANEM A PAMS: la cavalcada representa elcamí que van recórrer els Reis Mags –possi-blement uns astròlegs de bona fe, de Babi-lònia o Pèrsia– fins a Betlem, seguint l’es-trella, per trobar el Nen Jesús. Diu la tradi-ció –al principi del capítol 2 de Mateu–: “Entemps del rei Herodes, vingueren uns savisd’Orient i, en arribar a Jerusalem, pregun-taven: «On és el que acaba de néixer? Hemvist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.»” Aquell reiet es va inquietar, tot i que–amb ajuda dels seus ministres– va esbri-nar quin era el llogarret previst: Betlem. Séque narrant el final de la història no faig pasun spoiler (no soc un aixafaguitarres). El

D rei poderós –i, a la vegada, covard– els orde-na: “Aneu i informeu-vos amb exactitudd’aquest infant; i quan l’haureu trobat,feu-m’ho saber, perquè jo també puguianar a adorar-lo.” Hipòcrita! Li volia fermal. L’adoren amb or, encens i mirra, reco-neixent la “reialesa” autèntica de l’infantdiví però, “advertits en somnis, se’n torna-ren al seu país per un altre camí”. Van pas-sar obertament d’Herodes, van desobeir elrei. Eren valents, a més d’audaços i hones-tos. Ja es veu que, de governants, n’hi ha debons i de dolents: Herodes era un cruel“matanens”, així ha passat a la història.

LA MONARQUIA ÉS una invenció antiga:suggereix que ha de manar només un, i queha de ser –encara que hi pot haver va-

riants– l’hereu, el fill del que ja manava.Potser cal recordar aquí que John Locke(segle XVII), al seu llarg Primer tractat so-bre el govern civil, critica acuradamentl’obra monàrquica de referència al seu país,El patriarca, o el poder natural dels reis(de Robert Filmer). El pare del liberalismemodern nega bàsicament que l’autoritatreal hagi estat atorgada per Déu a Adam.Filmer ho afirmava: Adam era l’amo de totel món i monarca de tots els seus descen-dents, amb un poder il·limitat. Es creia quela submissió era el model d’organització so-cial conforme a l’ordre diví i natural, per-què els monarques s’havien de veure coma substituts d’Adam i pares dels seus po-bles. La raó i el sentit comú van aturar laresposta esbiaixada a la pregunta: a quis’ha d’obeir? Locke desenvolupa una pro-posta parlamentarista, tot i que poc dis-ruptiva.

QUAN DEMÀ AL VESPRE ACLAMEM els Reis,els que van amb majúscula, els que portenregals als nens, no oblidem que el poder es-tà en la humilitat i el servei, en la sinceritat iel respecte, no en la manipulació i repres-sió. Que ningú es confongui.

Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia a l’institut Salvador Espriu (Salt, Gironès)

Els reis o els ReisTribuna

Bon 2018, a tots!

b Aquests dies quan hom escreua amb algun parent, amic,conegut o saludat, s’acostu-ma a creuar una frase feta,potser tòpica, de bons desit-jos pel 2018. Esperem que pera molts catalans aquest desigsigui també per als que estana la presó o a l’exili, gent inno-cent que pateix la imposicióinjusta, d’una justícia injusta,d’un estat injust i venjatiu. Ma-riano Rajoy no podrà eludir lespressions dels governants eu-ropeus per acceptar el resul-tat i retirar les imputacions alsnostres líders i l’aplicació del’article 155. Les eleccions hanestat legals i netes, no? Doncsacceptin el resultat i prou sub-terfugis i invents amb propos-tes esperpèntiques com aixòde Tabarnia. Des de Madridens intentaran provocar perallunyar-nos dels nostres ob-jectius, però amb actitud pací-fica, cívica i amb perseverançaresistirem els embats i acon-

seguirem la independènciaper a un estat just, lliure i soli-dari, amb pau entre els cata-lans que defensen diferentsidees i en pau amb els nostresveïns espanyols. Tinguem totsun bon any 2018!Jordi Lleal i GiraltBadalona

Ser un fatxendai vantar-se’nb Rajoy ja no és el que era. Haevolucionat, ha experimentatuna mutació. Des d’evitar fercap mena de declaració en pú-blic (amagat darrere del plas-ma) enguany no para d’aparèi-xer als mitjans de comunicacióper fer apologia de la seva ac-ció de govern. Segons ell, en-cert total en la seva gestió i èxitindiscutible pel que fa a la si-tuació del país en tots els àm-bits. Com a exemple de refe-rència, les estratègies disse-nyades per esclafar les aspira-cions democràtiques d’un po-ble que, en tot moment, ha de-

fensat, defensa i defensarà elsseus postulats des del pacifis-me més escrupolós; en capcas des de la violència, ni ver-bal ni física. Malgrat el relatmalintencionat, sortosament,els mitjans de comunicacionsinternacionals difonen la reali-tat que es vol negar i que al fi-nal, sens dubte, s’imposarà perla força de la raó, si és que exis-teix un mínim de justícia. Ésevident que estem davant d’unlíder en tota regla, d’un esta-dista de primer nivell, envoltatd’una cort de cervells grisos,que ha tret Espanya de la pitjorcrisi de tots els temps alhoraque l’ha situat com a primerapotència en l’àmbit europeu.Això és el que pregona senseruboritzar-se. Certament demodèstia no va sobrat i d’auto-crítica, tampoc, més aviat pre-senta uns dèficits alarmantsd’ambdues qualitats. Fatxen-deria en estat pur. Si ser un fat-xenda ja és prou lamentable,vantar-se de la pròpia fatxen-deria ja és el súmmum. Amb

això queda tot dit. Ah, feliç2018! “L’arrogància és la mani-festació de la feblesa, la por se-creta envers els rivals” (FultonJohn Sheen, 1895-1979).Jaume FarrésOlesa de M. (Baix Llobregat)

Més rics imés pobresb Llegint el vostre diari m’hequedat esparverat: el cost dela vida ha pujat l’1,25%, peròles pensions, el 0,25%; lallum, el 10,80%; el gas, el6,65%... Aquests del PP noajuden els més necessitats,nomes ajuden els oligopolis,els bancs, les elèctriques, lesgasistes, els rics perquè siguinmés rics, mentre que els po-bres, amb aquest diferencial,ens tornarem més pobres. Ve-jam si quan arribi la fam femun canvi radical i escapcem elPP i tots els seus corruptes,començant pel Sr. M. Rajoy.Antoni Torralba PaülLleida

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018

SísifJordiSoler

Vicent Sanchis, DIRECTOR DE TV3

“Hi ha una maniobra per liquidar TV3”La frase del dia

“Sigui qui siguiel que se’n surti deformar govern, elveritable repte ésgenerar un noulideratge quepermeti no quedarancorat en aquestaestèril etapa

ou any, velles dinàmiques.El curs polític comença pendentdels tribunals. Mentrestant les

desconfiances entre els actors políticscreixen. Hi ha ajudat les ferides que hadeixat la campanya i la lectura que,portes endins i mirant-se al mirall, ca-da candidatura ha fet dels resultatsde les eleccions. Els blocs s’han man-tingut però hi ha hagut un canvi impor-tant sobre les expectatives del paperque cada un creia que jugaria en el seuespai. El 21-D va deixar una foto fixaque la política no ha sabut o no ha vol-gut encara transformar en una narra-ció dinàmica. Però el calendari obligaa prendre decisions En tot cas si elsreptes immediats semblen difícils –so-bretot la investidura–, encara ho sónmés els que es plantegen a mitjà i llargtermini.

EL 2017 ÉS L’ANY en què el Parlament deCatalunya va declarar la independèn-cia. Mai l’independentisme podia haverimaginat arribar fins tan lluny ni podiahaver previst que li serviria de tan pocacosa. Per la seva banda, l’Estat ha vistcom li resultava més fàcil suspendre defacto l’autogovern de Catalunya que ac-tualitzar el pacte del model autonòmiccap a un nou marc d’acord. I un cop tot-hom ha demostrat que està disposat aanar tan lluny com calgui amb les einesque tingui al seu abast, també ha que-dat en evidència la limitadíssima capa-citat transformadora de les posicionsmaximalistes. Això ho han deixat tanclar els resultat de les eleccions com laincapacitat de crear un relat que posiles bases d’un possible acord i ajudi acrear un nou espai de confluència.

AVUI ÉS MÉS FÀCIL aventurar-se a ferconjectures sobre les negociacions po-lítiques que pronòstics sobre les conse-qüències dels escenaris que se’n pu-guin derivar. No sabem com serà la Ca-talunya de la propera dècada, però sí

N que podem afirmar que durant totaquest temps no es pot mantenir unasocietat que defensi projectes tan allu-nyats l’un de l’altre sense que això pas-si de la fractura a la ruptura. La convi-vència necessita llocs comuns on esforgin els grans consensos, i sobreaquests és on es construeixen, perdu-ren i es transformen les institucionsque han de quedar al marge de la pica-baralla oportunista. Els que des dequalsevol posició han defensat el dretde tensar la corda, ho han fet sovintsent-ne plenament conscients. Per po-sar un exemple, caldria preguntar-se siavui estem més a prop o més lluny d’unmodel d’escola compartit per a tot-hom. La política dels partits potser potassumir el cost de la confrontació desde la lògica de l’ocupació i la gestió del

poder, però són els únics que podencreure realment que tenen alguna cosaa guanyar consolidant la lògica delsblocs.

S’HA DIT MOLTES VEGADES que la políticaés massa important per deixar-la ex-clusivament en mans dels polítics. Pe-rò fins i tot els actors que haurien deservir de contrapès estan controlats ocondicionats per la lògica partidista. ACatalunya ho hem comprovat quan lessuposades entitats civils no han estatcapaces d’amagar els seus lligams o lesseves servituds. Són vinculacions ab-solutament legítimes si no es volguésamagar que existeixen.

MASSA SOVINT hem convertit el debaten un joc de paraules. Ara tornem acórrer el mateix risc. De la idea de launilateralitat –que vindria a ser la so-birania plena– s’ha passat a la de lamultilateralitat –que seria el reconei-xement de la necessitat del pacte– perprojectar-se portes enfora. Però el veri-table diàleg multilateral és urgent re-construir-lo portes endins.

LES ELECCIONS DEL 21-D van servir perdesignar oficialment els aspirants enla lògica de la confrontació, algun delsquals encara no havia passat per les ur-nes. Ara els que pretenen superar la re-tòrica tenen el repte de dotar la sevaproposta i els seus projectes de lescomplicitats suficients per ampliar elssuports i fer govern. Però sigui qui si-gui el que se’n surti, el veritable repteés generar un nou lideratge que perme-ti no quedar ancorat en aquesta estèriletapa. Els avenços i les transforma-cions necessiten tant unes majoriessòlides com la complicitat, de vegadespassiva, dels que no en formen part pe-rò que no se senten amenaçats per lesdecisions que es volen prendre. No pothaver-hi una nova etapa basada en lesantigues dinàmiques.

Rafael de Ribot. Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

Multilateralitat interiorTribuna

na de les gurus del’ordre, Marie Kon-

do, assegura en el seullibre –que ha estat unautèntic èxit de ven-des– que només guar-

dis a casa allò que et faci realment feliç.Parla de llençar el que ja no et posis o jano t’agradi, que en donis les gràcies i ten’acomiadis. El capítol dels llibres és undels més polèmics perquè assegura quenomés et quedis els que han significatalguna cosa o penses que en algun mo-ment podràs recomanar a algú. Un diad’aquests, fent endreça (la guru de l’or-dre també afirma que la casa dels paresno es pot convertir en el teu museu delsrecords), em va caure a les mans En Joa-net Capdestopes i l’indi invisible, de la sè-rie blava de la col·lecció del Vaixell de Va-por. Aquella amb la qual molts vam créi-xer i anaves passant de nivell (blanca,blava, taronja i vermella) a mesura queanaves complint anys, cursos i més ga-nes de llegir, amb una acurada col·leccióque combinava autors estrangers i cata-lans. Diria que a l’escola de primària onanàvem ens en feien comprar un a cadaalumne, durant el curs el compartíem i alfinal cadascú s’enduia a casa el que haviacomprat. L’objectiu era que agaféssim elgust per la lectura i anéssim construint lanostra petita col·lecció de llibres. Durantunes setmanes he estat llegint en veu al-ta (davant de quatre ullets que escolta-ven encuriosits) les aventures d’en Joa-net, de l’indi invisible, un cavall volador iun bosc encantat. Fa tot just uns diesacabàvem l’últim capítol. Potser hi hamolts passatges del llibre que no hanacabat d’entendre, però el fet que haginpogut estar atents a un llibre, sense captecnologia pel mig (amb una generacióde nens que neixen amb el mòbil sota elbraç), ja és una victòria. De moment farécas a la Marie Kondo i En Joanet Capdes-topes i l’indi invisible ocuparà un bon lloca la nostra biblioteca.

U

De set en setAdela Genís

En JoanetCapdestopes

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 20186 |

JxCat i PDeCATcondicionen elretorn a un “pactepolític previ” ambl’Estat

L’any passat vaacabar amb un7,85% menys dedesocupats aCatalunya

Puigdemontexplora unacord perpoder tornar

L’atur tanca un2017 positiu,però ambprecarietatNacional

El vicepresident català des-tituït pel 155 i líder d’ERC,Oriol Junqueras, sortiràaquest matí del penal d’Es-tremera (Madrid) per com-parèixer davant la salad’apel·lacions del TribunalSuprem i dirimir les sevespossibilitats de ser posaten llibertat per poder serdiputat al Parlament desdel 17 de gener i governartot i l’acusació de rebel·lió,sedició i malversació. Em-presonat de manera pre-ventiva des del 2 de novem-bre per ordre del jutge delSuprem Pablo Llarena,Junqueras i la seva defensainvocaran els resultatselectorals d’ERC el 21-Dper esgrimir davant delstres magistrats que resol-dran l’apel·lació que ara nonomés es lesionen els dretsdel polític, sinó també elsdels milers de catalans quel’han votat perquè els re-presenti en la legislatura.

Tot i que la citació és ados quarts d’onze del matíi la sala d’apel·lacions té no-més el cas de Junquerasen l’ordre del dia, l’advocatdel líder d’ERC, Andreuvan den Eynde, assenyala-va ahir la possibilitat queavui expiri el dia sense lacomunicació d’una decisióen ferm. “El que es revisaés una mesura que ja exis-teix, la presó preventiva, iper això no hi ha la pressaque hi hauria amb un de-tingut sobre el qual s’ha dedecidir si se l’envia a la pre-só o no, i poden fer-ho elmateix dia, l’endemà o di-lluns o dimarts de la setma-na que ve”, va dir Van denEynde a Catalunya Ràdio.

Amb el jutge instructorLlarena avui al marge, elsque decidiran la sort deJunqueras –i del futur del’independentisme– són elsmagistrats Alberto JorgeBarreiro, Miguel Colmene-ro Menéndez de Luarca iFrancisco Monterde Fer-rer. Si bé Jorge és etique-tat com a progressista pelfet de pertànyer a l’asso-ciació Jutges per la De-mocràcia, Colmenero éstan netament conserva-dor que el govern de Ma-riano Rajoy el va sospesarcom a nou fiscal general–per la vacant del difuntJosé Manuel Maza– abansde preferir Julián SánchezMelgar, i Monterde és dela conservadora APM i vaser vocal del Consell Gene-ral del Poder Judicial en-tre el 1996 i el 2001 grà-cies al patrocini del PP.

A diferència del que vasucceir el 2 de novembre,la defensa de Junquerascompareix avui amb elsnous arguments del dretpersonal a la participaciópolítica del republicà –tépendent recollir l’acta dediputat–, però també deldret col·lectiu dels seus vo-tants. Si els magistrats dela sala d’apel·lacions delSuprem revoquen la presópreventiva, però, seriauna desautorització totalde Llarena, que ha arribata parlar d’una “explosióviolenta” i a invocar el riscde reiteració delictiva dequi veu com el líder d’uncomitè del procés reflectiten el document Enfocats.

Els intangibles rumorsque acompanyen la vidajudicial madrilenya hanoscil·lat des de l’inicialprevisió d’excarceració de

Junqueras fins a pràctica-ment donar per fet que esmantindrà la presó pre-ventiva, una mesura ex-trema que a l’Estat espa-nyol es pot prolongar dosanys en espera del judici.“El més fàcil és pensar queno hi ha possibilitats i que

l’obstinació es mantindrà.Però, entre els que pensenque no sortirà bé i els quepensen que sí, jo m’abstreci intento fer el millor recurspossible perquè prosperi ipugui sortir”, admetia l’ad-vocat Van den Eynde, querevela que Junqueras viu

amb “frustració” el fet d’es-tar informat sense poderser protagonista de l’etapaoberta el 21-D. I, en respos-ta al dur llenguatge incri-minatori de Llarena, l’ad-vocat el rebat: “Ningú espot imaginar que, si surt enllibertat, Junqueras faci al-guna cosa estranya...”

Poder assistir als plensEn cas que l’apel·lació fosrebutjada i el líder d’ERCcontinués a Estremera, laseva defensa sol·licitaràel trasllat a una presó ca-talana per facilitar l’exer-cici dels seus drets polí-tics, des de l’assistènciaals plens del Parlament

fins a l’eventual possibili-tat de presidir la Generali-tat si Carles Puigdemontno ho fes. “Junqueras po-dria ser investit. Ell tédret a sortir a defensar elseu projecte en una sessiód’investidura”, raona Vanden Eynde. I tornaria des-prés a la presó? “Sí. Però,sense haver-hi un judici niuna instrucció acabada, siser president de la Gene-ralitat no pesa per dictaruna mesura de seguretatque no impliqui la presó,això voldrà dir que el dretja no serveix per a res!”,avisa l’advocat, que recor-da que hi ha moltes alter-natives a la mesura extre-

VISTA El vicepresident i líder d’ERC esjuga davant tres magistrats poder sortirde la presó per ser diputat i governarPREC L’advocat sol·licitarà el trasllat aun penal català si no és posat en llibertati creu que podria ser investit president

David PortabellaMADRID

Junqueras se la juga al S

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ningú es potimaginar que, si surten llibertat, Junquerasfaci alguna cosaestranya”

Andreu van den EyndeADVOCAT D’ORIOL JUNQUERAS

“Si ser president dela Generalitat no pesaper dictar una mesurade seguretat que noimpliqui la presó, aixòvoldrà dir que el dretno serveix per a res!”

Junquerasacudia al’Audiènciael 2 denovembre ides de llavorsestà pres aEstremera■ JAVIER

BARBANCHO /

REUTERS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 7

L’atur, armallancívola

L’APUNT hauria destacat que l’any acaba amb el menor registrede desocupats en deu anys. I així, els únics que van par-lar de la precarietat i la temporalitat van ser els agentssocials. Al contrari, la ministra va presumir per les da-des i va dir que si no fos per Catalunya, que ja no fa demotor, haurien estat encara millors a l’Estat. Doncspotser que la resta es posin també les piles, no?Berta Roig

Les dades de l’atur s’han convertit, com passa amb lesenquestes electorals o les audiències dels mitjans, enun pretext per buscar el titular adient. Ahir al governespanyol li va faltar temps per destacar que Catalunyava registrar un final d’any dolent si s’agafen les dadesdels darrers tres mesos del 2017. Segurament si el go-vern català, intervingut, hagués pogut dir-hi la seva,

a celebració del referènduml’1-O i la declaració de la Re-pública Catalana dies méstard han estat el detonant

que ha provocat que l’Estat espa-nyol intensifiqui les mesures peraturar el procés independentista.L’ús de la força policial, la suspen-sió de l’autogovern per la via del155 i els empresonaments són no-més algunes de les eines utilitza-des per intentar aconseguir-ho.

1 d’octubreb La policia espanyola du a termecàrregues policials en col·legiselectorals de tot Catalunya per re-quisar urnes i paperetes i impedirla celebració del referèndum. Elbalanç final és de 1.066 personesateses pels serveis mèdics, de lesquals, una va acabar perdent unull a causa de l’impacte d’una pilo-ta de goma.

L3 d’octubreb El rei Felip VI, en un discurs ar-ran del referèndum dos dies méstard, acusa el govern català de si-tuar-se “al marge del dret i la de-mocràcia”, i adverteix que, davantd’una situació “d’extrema grave-tat” a Catalunya, els “legítims po-ders de l’Estat” han de garantir“l’ordre constitucional”. En el seudiscurs, el rei no apel·la al diàlegni esmenta el més d’un miler de fe-rits per les càrregues policials.

4 d’octubreb La Junta Electoral Central(JEC) anul·la els resultats de l’1-O,al·legant que a Catalunya no va te-nir lloc “cap procés que pugui serconsiderat un referèndum”.

11 d’octubreb El Ministeri d’Educació enviados requeriments formals a la con-selleria d’Ensenyament perquèaclareixi diverses denúncies sobreun presumpte “adoctrinament

ideològic” a favor de l’independen-tisme en escoles catalanes.

16 d’octubreb La jutgessa de l’Audiencia Nacio-nal Carmen Lamela decreta presósense fiança per al president del’ANC, Jordi Sànchez, i per al d’Òm-nium Cultural, Jordi Cuixart. La-mela deixa en llibertat provisionalel major dels Mossos, Josep LluísTrapero, però li retira el passaport,l’obliga a comparèixer cada quinzedies davant dels jutjats i li prohi-beix sortir de l’Estat espanyol.

17 d’octubreb El TC declara inconstitucionalla llei del referèndum i suspèn lallei de creació de la Seguretat So-cial catalana.

18 d’octubreb La Guàrdia Civil cita a declararresponsables de diversos mitjans

Passa a la pàgina següent

Objectiu: frenar laindependència

Judit LariosBARCELONA

PODER JUDICIAL · La justícia espanyola envia a la presó diversos membresdel govern i suspèn lleis catalanes REPRESSIÓ · La Junta Electoral restringeixla llibertat d’expressió controlant els mitjans de comunicació i prohibint el groc

Càrregues de la Policía Nacional contra els votants l’1-O a l’escola Ramon Llull de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

ma de privació de llibertatcom ara la presó domici-liària, una fiança, acudir afirmar a un jutjat cada diao tenir un escorta perma-nent de la policia.

Desplaçament a MadridMentre Oriol Junquerasés traslladat des d’Estre-mera al centre de Madrid,fins al quilòmetre zerotambé viatjarà una delega-ció d’ERC encapçalada pelvicesecretari general decoordinació interna, IsaacPeraire, i integrada per di-putats al Congrés –comara Gabriel Rufián i EsterCapella–, els senadors Mi-rella Cortès i Bernat Picor-

nell, i electes al Parlamentcom ara Bernat Solé, RubenWagensberg i Jenn Díaz.

Després de resoldre elfutur de Junqueras a par-tir d’avui, la propera cita alSuprem serà dijous queve, 11 de gener, dia en quèestan citats l’actual com-pany de cel·la de Junque-ras i conseller d’Interior,Joaquim Forn; Jordi Sàn-chez, i Jordi Cuixart. Forni Sànchez també són dipu-tats i depenen del Supremper poder exercir en unParlament en què hi hauna majoria independen-tista de 70 escons i en quèqualsevol absència n’alte-ra l’aritmètica. ■

Suprem

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

de comunicació per haver inseritpublicitat relacionada amb l’1-O.

19 d’octubreb El Congrés aprova, amb el suportdel PSOE i Cs, la mesura del PP persimplificar el canvi de domicili so-cial de les empreses i afavorir aixíla fuga de negocis de Catalunya.

23 d’octubreb La intervenció de les finances dela Generalitat bloqueja més de 10milions d’euros destinats a subven-cionar més de 500 entitats socials,segons denuncia la consellerad’Afers Socials, Dolors Bassa.

27 d’octubreb El Senat aprova l’aplicació de l’ar-ticle 155 (per 214 vots a favor, 47 encontra i una abstenció) poc desprésque el Parlament declari la Repúbli-ca Catalana (amb 70 vots a favor,deu en contra i dues abstencions).b El president del govern espanyol,Mariano Rajoy, anuncia la destitu-ció del president de la Generalitat,Carles Puigdemont, així com delgovern i de tots els seus càrrecs deconfiança (141 persones en total),tal com ha acordat el Consell de Mi-nistres. Aquest ens també decideixsuprimir les delegacions de la Gene-ralitat a l’estranger, el Diplocat i al-tres organismes, així com destituirel director general de la policia, Pe-re Soler, i el secretari general d’In-terior, Cèsar Puig. Es destitueixentambé els delegats del govern aBrussel·les i a Madrid, Amadeu Al-tafaj i Ferran Mascarell. Rajoy co-munica també la dissolució del Par-lament i convoca eleccions a Cata-lunya el 21 de desembre.

28 d’octubreb El Ministeri de l’Interior desti-tueix Josep Lluís Trapero com amajor dels Mossos d’Esquadra en elmarc de l’aplicació de l’article 155.

31 d’octubreb El TC suspèn la declaració d’inde-pendència aprovada pel Parlamentel 27 d’octubre.b El govern espanyol desactiva elswebs del govern i del president (Go-vern.cat i President.cat), tot i quemanté operatiu el de Gencat.cat.

2 de novembreb La jutgessa Lamela decreta presóprovisional sense fiança per al vice-president Oriol Junqueras i per alsconsellers Jordi Turull, Josep Rull,Raül Romeva, Joaquim Forn, Car-les Mundó, Dolors Bassa i MeritxellBorràs, acusats de rebel·lió, sediciói malversació. Per a Santi Vila, de-mana presó eludible sota fiança de50.000 euros. En un principi, anun-cia la dispersió dels presos, que ha-vien d’ingressar tots en presons di-ferents, però finalment la jutgessaenvia els consellers a Estremera iles conselleres a Alcalá-Meco.

3 de novembreb La jutgessa Lamela dicta l’ordre

de detenció i empresonament deCarles Puigdemont i els quatre con-sellers que són a Bèlgica (AntoniComín, Meritxell Serret, Clara Pon-satí i Lluís Puig). També dicta unaordre de crida i cerca nacional i in-ternacional per a cadascun d’ells.

7 de novembreb Vuit professors de tres escoles dela Seu d’Urgell declaren davant deljutge per un possible delicte d’inci-tació a l’odi pel tractament de l’1-Oque van fer a classe, i el jutge deci-deix mantenir-los com a investigats.b Xavier García Albiol anuncia quepresentarà una denúncia contraTV3 davant la Junta Electoral perl’“adoctrinament infantil” que con-sidera que es va produir en un infor-matiu de l’InfoK en què s’explicavaquè són els presos polítics i es parla-va de l’empresonament del vicepre-sident i de set consellers del govern.

8 de novembreb El TC declara nul·la la llei de tran-sitorietat de Catalunya i els acordspels quals el Parlament va declararla independència.

9 de novembreb El jutge del Tribunal Suprem Pa-blo Llarena dicta presó sota fiança de150.000 euros per a la presidenta delParlament, Carme Forcadell –passauna nit a la presó–, i de 25.000 per

als membres de la Mesa Lluís Coro-minas, Lluís Guinó i Anna Simó.

25 de novembreb La Junta Electoral prohibeix queels membres de les meses del 21-Dportin un llaç groc per donar suportals presos polítics.

29 de novembreb La Junta Electoral prohibeix aBarcelona il·luminar de color grocles fonts i els edificis públics.

1 de desembreb El Ministeri d’Afers Estrangersacomiada el personal de les delega-cions de la Generalitat a l’exterior.

4 de desembreb Llarena manté en presó incon-dicional Junqueras, Forn i els Jor-dis, al·legant que hi ha risc de reite-ració delictiva, i dicta presó eludibleamb fiança de 100.000 euros pera Rull, Turull, Romeva, Mundó,Bassa i Borràs.

5 de desembreb La Junta Electoral rebutja acre-ditar observadors internacionalsper a les eleccions del 21-D.

12 de desembreb La Junta Electoral considera quela cobertura que TV3 va fer de lamanifestació independentista a

Brussel·les va ser excessiva. Esti-ma, així, parcialment un recurs delPP, tot i que TV3 no va fer cap pro-gramació especial, a diferència d’al-tres mitjans estatals, precisamentper evitar sancions.

15 de desembreb El govern espanyol anuncia la su-pressió de l’Agència Tributària deCatalunya i l’eliminació efectiva delDiplocat emparant-se en el 155.

21 de desembreb Coincidint amb les eleccions, laGuàrdia Civil presenta un atestaten què qualifica de delicte de rebel-lió totes les Diades des del 2013.

22 de desembreb El jutge Llarena amplia la investi-gació relacionada amb el procés in-dependentista a Artur Mas, MartaRovira, Anna Gabriel, Marta Pascal,Neus Lloveras i Mireia Boya per re-bel·lió i malversació de fons públics.

2 de generb Abandona el port de Barcelonal’últim ferri que allotjava agents dela Guàrdia Civil i de la Policía Nacio-nal més de tres mesos després d’ar-ribar. Centenars de policies es vandesplaçar a Catalunya els dies pre-vis a l’1-O i, tot i que la majoria vanmarxar al novembre, s’hi va mante-nir un grup d’efectius per al 21-D. ■

Set consellersdel govern arribena l’AudienciaNacional el 2 denovembre perdeclarar com ainvestigats perdelictes derebel·lió, sediciói malversació.A sota, l’arribadael 16 d’octubretambé al’AudienciaNacional de JordiCuixart i JordiSànchez per unpresumpte delictede sedició, i undels vaixells quehan allotjat duranttres mesos elsagents de laPolicía Nacionali la Guàrdia Civilal port deBarcelona ■ ACN /

AFP / JUANMA RAMOS

Ve de la pàgina anterior

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

1805

98-1

1571

79®

Arribar a un acord amb elsestaments de l’Estat quepermeti a Carles Puigde-mont tornar per ser rein-vestit president, i a la restade diputats electes exiliatso empresonats prendrepossessió de l’acta in situ.Aquesta és la gran priori-tat que s’ha marcat Juntsper Catalunya, que no volni sentir a parlar de plansb –i menys d’investir OriolJunqueras–, i que ahirverbalitzava el diputat iresponsable d’acció políti-ca del PDeCAT, FerranBel. Segons ell, qualsevolretorn està condicionat aun “pacte polític previ”amb l’Estat, que “s’hauràd’instrumentalitzar”. “Elsproblemes polítics hande tenir una resposta polí-tica”, insistia a Cuatroquan li preguntaven si veupossible un acord amb lafiscalia.

Fonts de JxCat, de fet,confirmaven a El PuntAvui que “sempre hi hacontactes”, inclòs amb jut-ges i fiscals, i que si reben“garanties suficients” delgovern espanyol tornarantant Puigdemont com laresta de consellers a l’exili.En aquest sentit, des de lallista troben una pedra detoc important, per veure siels contactes poden fructi-ficar, la decisió que pren-

gui avui el Suprem sobrel’aixecament de la presóprovisional a Junqueras.Si surt –escenari que òb-viament també vol ERC,per posar a més una altracarta sobre la taula– “seriaun bon precedent”, diuen.

JxCat no descarta coma pla b, si no hi ha acord,que Puigdemont presentiel programa de govern i si-gui investit a distància,per videoconferència o “al-tres vies no presencials”.“El reglament del Parla-ment és molt obert”, re-corden. Això sí, com que

l’unionisme ja ha avançatque s’hi oposarà i proba-blement ho impugnarà,des de la llista del presi-dent reflexionen que “cal-drà una mesa amb valor icoratge” per validaraquest sistema. I això faque donin per fet que lamajoria hi serà indepen-dentista –dos integrantsde JxCat i dos d’ERC, amés de dos de Cs i un delPSC– i descartin l’opció decedir-hi un seient als co-muns, que “no aguanta-rien la pressió”. Tots ple-gats estan pendents de si

Carme Forcadell acceptarevalidar el càrrec, i per araERC –que entén que li per-tocaria proposar noms siPuigdemont efectivamentés reinvestit– no ha plante-jat altres opcions.

Una delegació republica-na encapçalada per PereAragonès i Roger Torrent–en absència de la secretà-ria general Marta Rovira, acasa amb grip– precisa-ment va posar dimarts aBrussel·les les bases de lanegociació amb una delega-ció de JxCat, encapçaladaper Puigdemont i els seus

col·laboradors més pro-pers, com Elsa Artadi oEduard Pujol. Totes duesparts admeten que s’està“molt a les beceroles”, i quela reunió, de tres hores, no-més va servir perquè el pre-sident marqués els eixosbàsics en què estand’acord: exigir respecte alresultat del 21-D, l’aixeca-ment del 155 i la restituciódel govern i la mesa legí-tims. Des d’ERC, que avuivalorarà la situació en unareunió de l’executiva, asse-guren que la trobada “vaanar bé”, i que els propers

dies hi ha la voluntat decontinuar parlant mésamb profunditat tant de lamesa com de la investidu-ra. Les converses seguirantambé a Barcelona, ja ambRovira, i on els consellersJordi Turull i Josep Rull,que no poden viatjar per lesmesures cautelars del jut-ge, es poden afegir a l’equipnegociador. Des de JxCates compta que “el 31 com amàxim” Puigdemont hau-rà estat reinvestit, amb laqual cosa donen per fet im-plícitament que la CUP hivotarà a favor, ja que si nos’assolís la majoria absolutacaldria un altre ple, dos diesdesprés, en què n’hi hauriaprou amb majoria simple,és a dir, amb l’abstenciódels cupaires.

Forn i Sànchez, diputatsTot plegat, això sí, sempreque els cinc diputats a l’exilii els tres que continuen a lapresó puguin ser a la cam-bra per votar. En espera desaber, en els propers dies, siho podran fer, de momentahir ja es van registrar lesactes de diputat del conse-ller Joaquim Forn i el nú-mero 2 de JxCat, Jordi Sàn-chez, que seran a la presócom a mínim fins al dia 11,quan el Suprem decidirà.Ni Junqueras ni els conse-llers a Brussel·les han fetper ara el tràmit.

De moment les conver-ses no han entrat a fons enl’opció que alguns hagin deplegar abans, tot i que aixòno caldria si els comunss’abstinguessin en les vota-cions. Fonts de la formació,davant la insistència de Csde mirar d’aprofitar les ab-sències per assumir el con-trol de la mesa o fins i tot lapresidència, ja van aclarirahir a l’ACN que en cap casho faran, ni tan sols si elsoferissin la presidència delParlament. ■

Òscar PalauBARCELONA

Puigdemont vol explorar unacord que li permeti tornara JxCat i el PDeCAT condicionen el retorn a un “pacte polític previ” amb l’Estat, i reclamen una mesa“valenta” per investir-lo a distància si cal a Posen a Bèlgica les bases de la negociació amb ERC

El president Puigdemont, en una entrevista concedida a l’agència Reuters després de les eleccions del 21-D ■ REUTERS

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018

8265

69-1

1792

31®

ingú es pot apropiar del’estelada, “el signe co-mú de l’anomenat mo-viment independentis-

ta català”, segons el TribunalSuperior de Justícia de Catalu-nya (TSJC), que acaba d’anul-lar l’intent del delegat munici-pal de Plataforma per Catalu-nya a Roses, José Antonio Bláz-quez, de registrar la patent de labandera per explotar-la econò-micament.

L’empresari va inscriure-la el25 de juliol del 2013 a l’OficinaEspanyola de Patents i Marquesamb el número 517.411 i ambdiferents dissenys, fins a deu dediferents: en blanc i negre, ambalternança de colors, la que por-taven els catalans voluntaris ala Gran Guerra, la bandera deCuba –origen de l’estel a la ban-

Ndera independentista–... L’ofici-na li va acceptar la patent i varebutjar l’any 2015 un recurscontra la inscripció presentatper una particular, Elisenda Ro-meu, veïna de Sant Sadurní del’Heura (Baix Empordà). Ales-hores Romeu va acudir al TSJC,que ha dictaminat que el símbolno té res de “singular ni nou”, jaque s’utilitza des del 1906, i queestà “àmpliament divulgat”. Lasingularitat i la novetat són im-portants perquè es tracta dedos requisits necessaris a l’horade registrar un disseny indus-trial.

La sentència esmenta especí-ficament el cas del disseny de labandera cubana i resol que l’ofi-cina espanyola no l’hauria d’ha-ver admès. S’empara en el con-veni internacional de París, quedata del 1883, en què els estatses van comprometre a tombartots aquells registres que fessin

servir banderes o altres emble-mes dels països signants.

L’any 2013, Blázquez anavadient que era l’únic propietari

de l’estelada i que a partird’aleshores qui comercialitzésproductes amb el disseny hau-ria de “passar per caixa”. No

s’oposava al fet que es conti-nués fent ús públic de l’emble-ma, però es reservava el dretd’actuar legalment contra lesempreses que el distribuïssin.

Aquelles vel·leïtats han topatamb el TSJC, tot i que la sentèn-cia no és ferma i s’hi pot inter-posar un recurs de cassació enel termini d’un mes. Segons as-segura a l’ACN l’advocat que haportat el cas, Josep Cruanyes,l’oficina va fer “una veritablebestiesa” a l’hora d’admetre lapatent: “El criteri que es va apli-car amb el registre va ser méspolític que no pas tècnic, ambvoluntat de fer la guitza.”

La broma li costarà un mà-xim de 1.000 euros a l’OficinaEspanyola de Patents i Mar-ques, imposats pel Tribunal Su-perior de Justícia en conceptede despeses del procés judicial.Patentar l’estelada és un malnegoci. ■

Emili BellaBARCELONA

L’estelada, sempre nostraINSCRIPCIÓ · El Tribunal Superior de Justícia anul·la el registre de la bandera independentista com a disseny industrial al’Oficina Espanyola de Patents i Marques ‘PROPIETARI’ · Un veí de Roses pretenia explotar-la econòmicament

Una estelada voleiant lliurement ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

es del seu naixement, sem-pre s’ha especulat sobre quifinançava Ciutadans. Undels més crítics ha estat el

diputat al Congrés per ERC GabrielRufián, que vincula la formació ta-ronja amb l’Íbex. Durant aquestacampanya electoral, s’estima queels d’Inés Arrimadas s’han gastatprop de 2,1 milions d’euros, i el capde llista per Lleida, Jorge Soler, vaal·legar, curiosament, que estalvia-ven molt perquè no feien cafès i aixípodien gastar més en els comicis.

Al marge d’aquesta polèmica, elque és segur és que els números deCs estan en el punt de mira desprésde l’informe que ha presentat el Tri-bunal de Comptes sobre els exerci-cis 2014 i 2015. La institució sus-pèn les xifres de Ciutadans de l’any2015 –“no reflecteixen adequada-ment la situació financera i patri-monial de la formació”, matisa l’ensfiscalitzador– i assenyala un seguitde possibles anomalies i errors.L’informe comença amb una afir-mació rotunda: “Els saldos referitsals comptes bancaris titularitat de

Dles institucions contenen, amb ca-ràcter general, nombrosos errorsi omissions en registre comptabled’entrades i sortides de fons.” ElTribunal de Comptes deixa clar queno ha pogut fiscalitzar a fons totsels números de Cs perquè el partitno ha incorporat la comptabilitatdels grups parlamentaris a lesCorts del País Valencià i Castella iLleó, ni de l’Assemblea d’Extrema-dura, ni tampoc dels grups polítics

de 574 entitats locals.A partir d’aquí, es van detallant

situacions anòmales com ara regis-trar com a donacions el pagamentper part de terceres persones dedeterminades factures electoralsemeses a nom del partit, per unimport total de 14.371,16 euros.Aquesta circumstància vulnera lallei de finançament de partits –queprohibeix a les formacions “accep-tar que, directament o indirecta-

ment, terceres persones assumei-xin el cost de les despeses que ge-nera la seva activitat”– i, com re-coneix el Tribunal de Comptes, po-dria derivar en una sanció.

També s’indiquen altres aspecteserronis: no registrar com a ingres-sos de l’exercici 2015 un import de678.023,15 euros, corresponentsa la subvenció concedida pel Parla-ment de Catalunya; no declararcom a despeses electorals un im-port acumulat de 166.28,19 euros;diversos errors de contractació depersonal; duplicitat de despeses, et-cètera. La llista d’anomalies de laformació d’Albert Rivera afecta di-verses agrupacions locals a Catalu-nya com ara Cornellà, Sant Cugat,l’Hospitalet de Llobregat i Lleida.

El PP ja ha aprofitat aquest estu-di per atiar encara més la guerraque manté amb Ciutadans arrandels resultats de les eleccions del21-D. El coordinador general delPP, Fernando Martínez-Maillo, haassegurat que el missatge “regene-rador” que propugna la formaciótaronja és “incompatible” amb lesconclusions del Tribunal de Comp-tes. El número dos de Cs, CarlosCarrizosa, per contra, ha defensat

els comptes de la seva organitzaciói ha subratllat que l’informe queno avala la comptabilitat de Ciuta-dans en realitat només reflecteixuna “diferència de criteri” sobrequan cal justificar les subvencions.

Més formacionsCiutadans és un dels partits quepresenten més errors en els seusnúmeros, però el Tribunal de Comp-tes també suspèn altres organitza-cions: Aralar, Compromís, EH Bildu,CDC, Eusko Alkartasuna, EsquerraUnida i el Partit Aragonès el 2014.I l’any següent, aquestes mateixesformacions més Ciutadans. Pel quefa a CDC, l’òrgan fiscalitzador cen-sura, sobretot, que no hagi recone-gut en el passiu la provisió correspo-nent per atendre les responsabili-tats –per un import d’uns 6,6 mi-lions– “que es puguin derivar de lesdiligències prèvies que estan obertesal jutjat d’instrucció número 30 deBarcelona”, l’anomenat cas Palau.

Finalment, l’estudi determinaque el conjunt dels partits políticstenien el 2015 un deute amb enti-tats de crèdit de 233,3 milions d’eu-ros, mentre que el 2014 era de193,9 milions. ■

Cs, en el punt de mira14.371euros és un delscomptes presumpta-ment irregulars. Laformació ha regis-trat com a donacionsel pagament perpart de terceres per-sones de determina-des factures electo-rals emeses a nomdel partit. Aquestasituació podria vul-nerar la llei de finan-çament dels partits,tal com reconeix elmateix Tribunal deComptes.

ANOMALIES · El Tribunal de Comptes detecta presumptes irregularitats en les finances de Ciutadans de l’any 2015 i li picael crostó ERRORS · L’ens fiscalitzador descobreix partides mal comptabilitzades o que podrien infringir la llei MÉS · Tambésuspèn els comptes d’altres formacions com ara Convergència, Esquerra Unida, Aralar, EH Bildu i Compromís

RedaccióBARCELONA

La formació d’Albert Ribera i Inés Arrimadas, celebrant la victòria en les eleccions del 21 de desembre ■ DANI RÍOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’informe determina queels partits polítics tenen undeute amb entitats de crèditde 233,3 milions d’euros

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 13

1790

99-1

1778

85w

El Comitè de SolidaritatCatalana de la CatalunyaNord ha esgotat les 300 ur-nes del referèndum de l’1-O que havia posat a la ven-da per recollir fons per ales famílies dels “presos iexiliats polítics”. L’entitatva convocar el 16 de de-sembre un primer acte enquè va posar a la venda per50 euros cadascuna el pri-mer dels tres centenarsd’urnes que asseguren quevan rebre anònimament,segons informa l’ACN.Avui, al monestir de SantMiquel de Cuixà, haviende posar a la venda les 200urnes restants, però ahirja estaven totes esgotades.Un dels membres de l’enti-tat, Hervé Pi, explica quel’acte d’avui a la tarda esfarà igualment tot i que lesurnes ja estan totes reser-vades. Pi afirma que faranarribar a les famílies demanera “discreta” els15.000 euros recaptats, ique avui es posaran a lavenda al preu de 10 euroscadascuna de les brides deplàstic que es van utilitzarper precintar les urnes.Des de l’entitat s’explicaque van rebre anònima-ment aquestes 300 urnesd’entre les 3.000 que escalcula que van quedar a lareserva l’1 d’octubre per-què no van distribuir-sepels col·legis electorals. Enla votació es van utilitzaral voltant de 6.500 urnesd’un total de 10.000 quehavien estat adquiridesper a l’1-O. ■

CatalunyaNord ven 300urnes de l’1-Oen solidaritat

RedaccióBARCELONA

Estisorada del Ministerid’Hisenda als diners ques’havia compromès a ferarribar a la Generalitat el2018 en concepte de bes-tretes del model de finan-çament. Cristóbal Monto-ro les retallarà en 780 mi-lions d’euros, segons vanconfirmar ahir tant fontsdel Ministeri com del go-vern català. Els 17.618 mi-lions que l’executiu estatales va comprometre a apor-tar a la Generalitat en el

Consell de Política Fiscal iFinancera celebrat al juliolal final s’han reduït fins a16.838. Els diners es res-ten del fons de suficiència,una partida d’anivella-ment aprovada amb la re-visió del model per garan-tir que cap comunitat hiperdés respecte de l’ante-rior, però que calcula cadaany unilateralment l’Estatseguint variables poc cla-res que el govern no co-neix. Per això no pot saberexactament com Hisendajustifica la retallada comp-tablement.

Fonts del govern espa-nyol recollides per l’ACNexplicaven ahir la minvaper la pròrroga del pressu-post estatal. El PP no hapogut tirar endavant els

comptes perquè el PNB noli ha renovat el suport ar-ran de l’aplicació de l’arti-cle 155 a Catalunya, i la rè-plica de Montoro ha estaten forma de rebaixa, en el

que es pot interpretar comuna mesura de pressió po-lítica del PP per exigir su-port als nous comptes.

Fonts del Ministeri re-cordaven que la mesura“no és un cas excepcionalde Catalunya“ i que “afec-ta totes les comunitats”, ihi afegien que l’aportacióque rebrà la Generalitatno pot superar, en cap cas,la del 2017 perquè elscomptes estatals estan enpròrroga. El que no expli-caven és per què la xifracompromesa ara és fins itot 125 milions inferior ala que Hisenda va trame-tre l’any passat al govern.

“Això és absurd, la pròr-roga no influeix en l’anàlisini en les previsions d’in-gressos”, lamentavenfonts d’Economia, que re-cordaven que “no té capsentit” que ara es doni unaxifra fins i tot més baixaquan el context econòmicés de creixement, i pertant els ingressos tributa-ris, sens dubte, augmenta-ran. En aquest sentit, es-tan segures que quan el go-vern estatal aconsegueixiaprovar el pressupost, laxifra tornarà a la promesa.

De moment la mesuraafectarà poc el pressupostde la Generalitat perquètambé està prorrogat del’any passat, i per tant nohavia pogut assignar a capnova partida de despesaels ingressos extra que ha-via promès el Ministeri.Per a altres comunitatsamb un pressupost nou jaaprovat sí que suposarà undaltabaix. Per a l’any pas-sat el Ministeri no va avan-çar cap xifra, i el novem-bre del 2016 el govern vahaver de calcular el pres-supost en base a una esti-mació pròpia prudent pe-rò a l’alça sobre l’any ante-rior, que al final es va com-plir amb escreix. ■

L’Estat retalla en 780milions el finançament dela Generalitat per al 2018a El Ministeri ho justifica per la pròrroga del seu pressupost, tot i que hi preveufins i tot 125 milions menys que el 2017 a Per ara afectarà poc les previsions

Ò. PalauBARCELONA

16.838són els milions que diu araque abonarà, en concepte debestreta, 125 menys fins i totque els aportats el 2017.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en una compareixença recent ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

17.618eren els milions promesospel Ministeri en el Consell dePolítica Fiscal i Financera deljuliol.