Edició de LleidaDIVENDRES · 5 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14508 - AVUI / Any XL. Núm. 13378 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P48

Montserrat Macià. Diputada de JxCat

“Sixena és lafoto trista de lavoluntat políticad’humiliació”

1835

38-1

1793

44®

1808

05-1

1351

97w

DURESA · La fiscalia sosté queel vicepresident és responsablede “comportaments violents” idemana que continuï a la presó

Junqueras defensaal Suprem la sevaaposta pel diàlegDECISIÓ · El tribunal debatsi atén el recurs d’apel·laciódel líder d’ERC, que es presentacom un home de pau

P6-8

La grip ja és unaepidèmia a Catalunya

Nacional P20

Es tripliquen els casos en només unasetmana i hi ha hagut 111 ingressos greus

Amb 95.359 socis, és una de lesentitats civils amb més base social

Nacional P13

Cuixart presideix Òmnium des del 2015 ■ O.D.

24.000 noves altesa Òmnium des queCuixart és a la presó

Punt de Vista

David Portabella Odei A.-Etxearte

Costiel que costi

Qui ha votatLlarena?

Full de ruta De reüll

Arreu del país es van celebrar ahir concentracions per la llibertat dels presos. A la foto, la de Sant Vicenç dels Horts ■ O. DURAN

Al carrer, per la llibertat

L’ESPORTIU

Un equip ambnovetats dona lacara a Balaídos

Copa

Empatvaluós delBarça ambel Celta

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

finals de març,quan el referèn-

dum de l’1 d’octubreencara estava a l’ho-ritzó, el president es-panyol, el nom del

qual concorda sospitosament amb lainscripció “M. Rajoy” de les llibretesde Bárcenas, anunciava una “pluja demilions” per a Catalunya que s’haviade concretar en 4.200 milions d’eurosinvertits en infraestructures fins al’any 2020. A finals del mes de setem-bre del mateix any, ja en plena campa-nya electoral del referèndum, Luis deGuindos obria les portes a reformar elsistema de finançament i a dotar Ca-talunya de més recursos si es renun-ciava a la idea de la independència.Ara que el referèndum ja ha passat ique, de moment, han pogut imposarel seu autoritarisme colonial a travésd’una interpretació imaginativa del’article 155 de la sagrada ConstitucióEspanyola, sembla que la pluja de mi-lions l’havia presagiat un meteoròlegd’estar per casa. No només això, sinóque el ministre d’Hisenda, Cristóbal

Montoro, ha anunciat, per sorpresa iper la cara, una retallada de 780 mi-lions d’euros als pressupostos de laGeneralitat de Catalunya. “Espanya ésla solució”, deia el lema electoral delPP en les eleccions del 21 de desem-bre. La solució per a ells mateixos, se-gur: molts d’ells han viscut tota la vidade l’Espanya que diuen que estimen.Però no per als catalans. Mentre enscollen econòmicament, controlen elsnostres comptes i centrifuguen elsproblemes econòmics estatals, vanentonant la cantarella de centrar-seen la recuperació econòmica i les ne-cessitats reals de la ciutadania. Granrelat. Primer, ja tenen ase dels copsper als propers daltabaixos econò-mics espanyols: la culpa serà nostraper no acatar el “paga i calla”. Segon,les necessitats reals de la ciutadaniano les podrem resoldre sense recur-sos ni inversions. Com cada cop quealgú anuncia una “pluja de milions”, jasigui en un casino, en una casad’apostes, en una loteria o en un pro-ducte financer porqueria, tu hi solsperdre i ells hi solen guanyar.

A

Keep calmAndreu Pujol

Pluja demilions

Rajoy va prometre diners iinversions, però la realitat ésque Montoro ens retalla elpressupost i la culpa encaraserà nostra

La vinyetaFer

uan nosaltres anem a BuenosAires aprofitem que ja som al’Argentina per arribar-nos a Us-

huaia, lloc remotíssim de la Terra delFoc, la ciutat més austral del món, onla majoria d’argentins de Buenos Airesno han estat mai. S’ha de pensar quede Buenos Aires a Ushuaia hi ha tantadistància com d’aquí a Oslo, i em sem-bla que em quedo curt. Quan els ar-gentins venen a Barcelona aprofitenque ja són a Europa per anar a Itàlia,sobretot els que hi tenen els orígensfamiliars, que són molts. És el cas delsparents argentins que s’han passattots els dies de Nadal amb nosaltres. AItàlia ja hi havien estat, en un altreviatge explorador de l’arbre familiar.Ara volien anar a Galícia. No hi tenenlligam, però a l’Argentina es parla moltde Galícia perquè el contingent humàque va emigrar-hi en provenia en ma-jor part. Tant, com és sabut, que elsargentins d’origen espanyol són ano-menats “gallegos” sense més distin-cions. Els vam convèncer que Galíciaera un altre viatge, i aquest cop elshem dut a passejar per Catalunya. LaVall de Boí el dia de més neu de tot

Q

l’any, Cadaqués el dia de més tramun-tana... Com que ha fet vent pertot,s’enduen la sensació que aquest paísés molt ventós, fins i tot el Maresme,on altres hiverns no es mou ni una fu-lla. De totes maneres, Itàlia els estira, ia falta d’Itàlia i de Roma els hem con-duït a Tarragona. Davant l’aqüeductequeden en estat de suspensió anímica.Dos mil anys els contemplen. “Allà totés tan nou...”, diuen. L’arc de Berà, latorre dels Escipions, el circ i l’amfitea-tre... L’arcaica filiació italiana els fapensar que tot és una mica obra seva.Els expliquem l’esforç de manteni-ment i reconstrucció dels monuments

que veiem. “Deu ser car.” La geriatriaho és. La puericultura no tant, i tot ai-xò que us estalvieu. Es tornen a mera-vellar del fet que Amèrica, del Canadàa Ushuaia, es regeixi per l’antic Dretromà i practiqui la religió emanada deles catacumbes, i que aquesta corrup-ció del llatí que és el castellà sigui par-lat per ells i el seus semblants des del’Atlàntic al Pacífic, on cap camí de pe-dra o d’asfalt du a Roma.

En un restaurant de la plaça de laFont fem balanç i quedem en pau des-prés de la formulació d’aquesta pre-gunta: “Què devien menjar els romansd’Itàlia o de Tàrraco?” Garum, carn,ametlles, aquestes gambes, aquestscalamars.., però ni papas ni molts delsingredients que concorren en l’arròsdisgustat que ens mengem o en la cocade recapte, tan pròpia de Tarragona.Tan pròpia i tan vulgar que el restau-rant no es digna d’oferir-la a la carta.En altres punts del país, els restau-rants situats en llocs de tan privilegisón millors i tracten amb més reverèn-cia els aliments “americans”.

Són els consogres. Una altra mixtu-ra transatlàntica s’ha produït.

“A falta d’Itàlia oRoma, a Tarragonatambé trobenorígens

Vuits i nous

Argentins a TàrracoManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/qlp5zm

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

El Suprem anunciarà, previsi-blement, avui si deixa en lli-

bertat el vicepresident del governcatalà Oriol Junqueras, empreso-nat injustament des del 2 de no-vembre. Els tres jutges del Suprem,dos de conservadors i un de pro-gressista, només tenen al davantuna decisió possible, la de deixar enllibertat Junqueras, de qui s’estanconculcant els drets més bàsicsmantenint-lo en presó preventiva.Drets tan elementals per a algú queno ha estat declarat culpable, comel de la participació política o el depoder estar amb la seva família. Totaixò sense tenir en compte que lesacusacions de la fiscalia se susten-ten en un relat dels fets totalmentallunyat de la realitat com quan, perexemple, s’assegura que es vanproduir comportaments violentsper part dels independentistes elsdies 20 de setembre i 1 d’octubre.Una violència que si algú va exercirvan ser, justament, les forces de se-guretat espanyoles. Violència des-proporcionada i totalment fora delloc. La fiscalia va mantenir ahiraquest relat fora de lloc, obviantque, com va posar en relleu l’advo-cat d’Oriol Junqueras, el que es de-batia en la vista d’ahir no eren pasels fets sinó les raons per les qualses manté a la presó el vicepresidentcatalà.

El Suprem ha de valorar també, al’hora de prendre la seva decisió,fins a quin punt no estarà interfe-rint si, per exemple, manté Junque-ras empresonat, en la vida políticacatalana. I si no condiciona, de ma-nera totalment arbitrària, el que elpassat dia 21 de desembre van de-cidir a les urnes els catalans. Totplegat, sense oblidar que allò justseria deixar en llibertat també avuimateix els altres tres presos políticscatalans, tancats també injusta-ment per una justícia espanyola ca-da cop més desacreditada al món.

Només hi hauna decisiópossible

EDITORIAL

i alguna credibilitat té la justíciaespanyola (no ho dic jo; aquestamateixa setmana el Consell d’Eu-

ropa qüestionava la independència delpoder judicial espanyol), a mi em fal’efecte que se la juga amb decisionscom la que ha de prendre en breu elTribunal Suprem en relació amb el vi-cepresident Oriol Junqueras. No hi haa hores d’ara –si més no, així m’hosembla a mi– cap argument sòlid endefensa que el vicepresident Junque-ras continuï a la presó. El líder d’ERCva apostar clarament ahir per una vianegociada amb l’Estat (hem de supo-sar que, com en el cas de Forcadell,aquesta és una estratègia de defensa, ino pas que hi hagi cap possibilitat re-al) i ell mateix va dir davant del jutgeque no hi ha cap risc de reiteració enels fets suposadament delictius que liatribueix (i amb quina contundència!)la fiscalia. La declaració d’ahir de Jun-queras no era pas la que farà en un ju-

S “Veient algunsmoviments, empregunto si el pla Bque anuncienalguns no és el pla Ade La Moncloa

dici (si n’hi ha), sinó que era simple-ment una declaració perquè el Supremdecideixi si manté la mesura cautelarde presó incondicional. No hi ha argu-ments per mantenir-la. Si al Suprem elpreocupa allò de la credibilitat i la con-fiança en la justícia, hauria de perme-tre el dret de representació política deJunqueras. Junqueras ha de prendrepossessió com a diputat, no hi ha risc

de fugida (ell mateix va decidir anar-se’n a Madrid i no a Brussel·les) i a ho-res d’ara és poc probable que hi hagicap risc de destrucció de proves. Jun-queras ha de sortir de la presó. Qualse-vol altra decisió costaria d’entendre iperjudicaria la mateixa credibilitat dela justícia perquè, és clar, no seria just.Junqueras ha de sortir de la presó sim-plement perquè no hi ha argumentsperquè hi sigui. Ni que sigui només peraixò, Junqueras (i la resta) han de sor-tir de la presó. Per justícia. No pas,com diu Rufián, perquè sigui cap pla Bdel govern. Perquè a mi em sembla,Gabriel, que si quinze dies després deles eleccions, només quinze dies des-prés, ja parlem d’un pla B, és que hemrenunciat al pla A massa precipitada-ment. I em pregunto, és clar, si aquestpla B que poseu sobre la taula no és elpla A de La Moncloa, que passa per po-der dir que, finalment, han decapitatPuigdemont i ha tornat la normalitat.

Justícia justaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El 2017 ha estat un any fructífer per al prestigiósescriptor mallorquí. El va començar publicant lanovel·la El bar de l’AVE, va seguir amb la reediciódel Diccionari Pla de literatura i l’acaba amb poe-sia (Oratges de la memòria), i dietaris dels seusanys britànics, La bellesa del temps (1990-1993).

PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

Un any profitós

La mobilització catalanista, evident els darrersanys al carrer i a les urnes, ha impulsat l’anome-nat procés i també ha multiplicat el suport sociala les entitats que hi tenen un paper destacat, comara Òmnium, que el 2010 tenia 23.737 socis i ara,amb el president a la presó, va cap als 100.000.

-+=

-+=

Finançament segrestatCristóbal Montoro

Suport social creixentJordi Cuixart

-+=

Valentí Puig

L’economia creix, diuen, i les previsions d’ingres-sos fiscals també, però els diners que Madridtransferirà al finançament català seran menysque al 2017 (125 milions) i molts menys (780) delspactats. Si no s’aproven els pressupostos del PP,el ministre segresta els calés. Tal qual.

MINISTRE D’HISENDA ESPANYOL

POETA

De reüllOdei A.-Etxearte

Costi el quecosti

a fiscalia defensa que Oriol Junqueras ha decontinuar a la presó perquè hi veu un risc evident de

reiteració delictiva. Entre altres raons, esgrimeix“l’absència d’un compromís amb la legalitatconstitucional” i el fet que, al seu criteri, no ha renunciat“a l’ús de vies il·legals per a la defensa del seu projectepolític”. A més, reitera que hi ha indicis d’un possibledelicte de rebel·lió pels “comportaments violents” queassegura que hi va haver el 20 de setembre i l’1-O. Pelque fa a la jornada del referèndum, no es refereix,

evidentment, a les càrregues contraels votants de les forces policialsespanyoles. L’arbitrarietat estàservida i Junqueras, com els altrespresos polítics que encara són aEstremera i Soto del Real, no tenencap garantia legal davant d’un CodiPenal que es modula a conveniènciai d’uns fets que es manipulen i

reinventen per ajustar-los a la buscada tipificaciódelictiva o als supòsits de presó provisional. Leseleccions del 21-D no han alliberat els presos ni hanpermès el retorn dels exiliats, encara que la majoriaindependentista ha exhibit una solidesa inèdita en lespitjors condicions objectives per fer-ho. No hi hasolucions màgiques, tampoc per al retorn de CarlesPuigdemont. El conflicte polític s’endurirà, amb laseguretat aritmètica que al Parlament no hi ha capmajoria alternativa i l’obligació de JxCat, ERC i la CUP depactar una investidura i un govern, costi el que costi.

L

No hi hasolucionsmàgiques,tampoc per alretorn dePuigdemont

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Foment ignora els acords delpassat per millorar Rodalies iara proposa un nou pla. Rullreclama el traspàs del serveiferroviari.

10anys

20anys

La cursa s’atura per primer copen trenta anys pel risc d’atacs aMauritània. L’est d’Europa iSud-amèrica apareixen com anous escenaris possibles.

El ministre d’Exteriors hebreuplega i deixa en situació críticaNetanyahu. El primer ministreisraelià assumeix la cartera queLevy deixa vacant.

Nova promesa Crisi al París-Dakar Crisi a IsraelTal diacomavui fa...

“Necessitemingerir-ne uns800-1.000mil·ligrams al dia

l Parlament Europeu, en una ajusta-da votació, ha decidit autoritzar l’ad-dició de fosfats al kebab, és a dir, a la

carn, normalment de xai, vedella o pollas-tre, premsada al voltant d’un punxó de fer-ro o de fusta, i rostida en un forn vertical.Amb la quantitat de temes transcendentsque hi ha sobre la taula, els nostres repre-sentants a Brussel·les s’han dedicat a deba-tre l’ús d’aquests additius en una carn fetaa la manera pròpia del Mitjà i del PròximOrient, ara present a molts mercats i car-rers europeus.

L’OBJECTIU D’AQUESTA ADDICIÓ és facilitarque aquesta carn tingui una textura melo-sa. Des de fa temps diversos fosfats i poli-fosfats, derivats de l’àcid fosfòric, que donaacidesa a les begudes de cola, es fan servir,com a additius estabilitzadors, en derivatscarnis –el pernil cuit, per exemple–, for-matges, llet i cacau en pols i greixos. Preci-sament acaba de publicar-se la memòriaanual sobre la situació de la seguretat ali-mentària a Catalunya, i, pel que fa als fos-fats, les mostres analitzades són correctes.

ELS FOSFATS SÓN COMPONENTS propis de

E la majoria d’aliments, sobretot fruita seca,carn, formatge, peix, llet, llegum, cereals ious. Per al nostre organisme, que té uns700 grams de fòsfor, sobretot en forma defosfats, aquest mineral és essencial. Neces-sitem ingerir-ne uns 800-1.000 mil·li-grams al dia.

EL FÒSFOR ES TROBA A TOTES les cèl·lules ials ossos, i intervé en el metabolisme ener-gètic i en el funcionament del sistema ner-viós, per bé que no cal mitificar el seu paperbeneficiós sobre la memòria. És importantel seu equilibri amb el calci. Com amb tot,s’ha de tenir present la dosi, i la que aportenaquests additius és petita. Una dieta pobraen fosfats causarà efectes negatius, peròtot i que són poc tòxics, també una que entingui en excés, especialment a la gent gran

i les persones amb problemes de ronyó. Fauns anys algunes dades suggerien possi-bles efectes cardiovasculars negatius delsfosfats, però l’Autoritat Europea de Segu-retat Alimentària ha descartat aquest pe-rill si la dieta és correcta.

A LA VISTA DEL REBOMBORI CAUSAT, l’ex-perta Victòria Castell, de l’Agència Catala-na de Seguretat Alimentària, confirma lameva percepció que es tracta d’una tem-pesta en un vas d’aigua, i que no hi cap raóper alarmar-se si el kebab porta fosfats,sempre que es facin servir correctament.Si se n’afegissin en excés, incorporarienmassa aigua a la carn i es produiria un frau,no sanitari però sí econòmic. Seguramentés més preocupant la higiene d’alguns esta-bliments o parades de carrer on fan ke-babs, o si s’acaben rostint massa, perquèen els aliments molt torrats es formencompostos que, ingerits amb excés i ambfreqüència, són cancerígens. En definitiva,els consumidors de kebab no s’han d’alar-mar. És una carn correcta i de bon preu. Notothom es pot permetre vedella fresca delsPirineus que no necessita fosfats per sertendra i melosa.

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia. Campus de l’Alimentació. UB

La UE i els fosfatsTribuna

er si algú encaraconfon la jutges-

sa Carmen Lamelaamb el jutge PabloLlarena, ell és el quetreballa al Suprem i té

la decència de no jugar amb la pantalladel mòbil com un adolescent quan aldavant hi té un adult que s’enfronta ala privació de llibertat sense judici. I lapregunta de l’article és retòrica: no, nohi havia la papereta de Llarena als col-legis electorals el 21 de desembre i niel més pèrfid podia traduir la del PPcom la del Partit de Pablo. La cocció dela investidura més enrevessada vistamai al Parlament, però, té un guionistaa l’ombra. Tot i viure pendents de Brus-sel·les i d’Estremera, cap legislaturacatalana havia nascut sota l’amenaçaconstant de ser escrita i alterada en undespatx de la plaça Villa de París deMadrid per la lleugeresa de les presonspreventives. Com serà el Parlament eldia de la constitució, el 17 de gener, icom serà d’aquí a dos anys? Nomésho sap Llarena. Qui podrà ser investitpresident de la Generalitat i on podrà

dormir la nit de la investidura? Nomésho sap Llarena. Quins diputats podranrecollir l’acta i votar als plens? Nomésho sap Llarena. Podran Elsa Artadi iMarta Rovira ocupar els escons quanel ministre de l’Interior, Juan IgnacioZoido, ja fanfarroneja ara que “si se lesha de detenir, se les detindrà”? Nomésho sap Llarena. Que el jutge tingui unalegislatura a la mà no hauria de fer porsi la justícia obeeix la màxima de mirarels fets i no les persones, però Llarenaha escrit en una interlocutòria que les“aportacions” dels presos “estan di-rectament vinculades a una explosióviolenta” (un lingüista o un Tedax li di-rien que adjectiva amb molta alegria,perquè no hi ha explosions pacífiques),ha dictat i retirat odres de detenció in-ternacionals al gust de La Moncloa, haampliat la causa incloent-hi “ArthurMás” [sic] i rep informes de la guàrdiacivil amb frases tan rotundes com ara“es pot afirmar que possiblement...” I,sí, perdó pel desvergonyiment de noanar enlloc i acabar amb la preguntainicial, però: qui ha votat Llarena?

P

Full de rutaDavid Portabella

Qui ha votatLlarena?

Com serà el Parlament el 17de gener i com serà d’aquí ados anys? Només ho sap ell.Qui podrà ser investitpresident i on podrà dormiraquella nit? Només ho sap ell La vigència

de Pedrolob Manuel de Pedrolo (1918-1990) va escriure novel·les,poemes, assajos, articles, con-tes i obres de teatre; diferentsmanifestacions literàries quevan divulgar la seva vasta obra.Seria injust reduir una creacióde tal magnitud a l’èxit popularde Mecanoscrit del segon ori-gen. Va ser un escriptor crític iprolífic, que va defensar, sem-pre des de l’esquerra, la inde-pendència dels Països Cata-lans, l’alliberament de la dona ila justícia social. Censurat du-rant el franquisme, a partir delsanys vuitanta es va convertiren un personatge incòmodeper al poder (només reivindi-cat per l’esquerra independen-tista), a causa del seu rebuigde l’autonomisme i de la mo-dèlica Transició espanyola. Unintel·lectual íntegre, insuborna-ble i coherent, obsedit amb lallibertat, la seva veritable raód’ésser, d’existir. Premi d’Ho-

nor de les Lletres Catalanes el1979; l’any abans, va deixar es-crit: ”Jo i molts morirem comuns forasters a casa nostra; himoriren els nostres pares, elsnostres avis, generacions sen-ceres... No és raó que hi visquini hi morin els nostres fills, elsnostres nets, i a nosaltres in-cumbeix la tasca de fer quepuguin viure i morir en terralliure, com a ciutadans de llurnació.” Any 2018, l’any Pedrolo.La lluita continua.JOAN XURIACH FUSTÉBarcelona

Alemanyaproposab En el termini d’una setmana,l’entorn polític més proper a laSra. Merkel ha fet dos comuni-cats reconeixent la victòriadels independentistes i instantel govern de Rajoy a dialogar iresoldre el contenciós. La por-taveu del seu govern, UlrikeDemmer, demana que els dei-xin formar el govern que desit-

gen i desescalar el conflicte. Elcomissari europeu per a la Pla-nificació i Pressupost i exminis-tre del land Baden-Württem-berg, Gunther Oettinger, tam-bé reclama que els deixin for-mar govern i que s’atorguinmés competències a la Gene-ralitat amb un sistema de“constitucions pròpies” comtenen els sistemes federalsd’Alemanya i Àustria. Ell creuque Rajoy serà prou hàbil perrefer el diàleg i ajudar a la re-conciliació. En definitiva, Ale-manya proposa al govern es-panyol que solucioni la situaciódels presos i exiliats perquèpuguin formar govern, i queobri negociacions per a un mi-llor encaix de Catalunya dinsd’Espanya. El pes d’Alemanyadins de la UE és més que evi-dent i farà bé Rajoy de fer se-ves aquestes propostes. Per laseva banda, els independentis-tes hauran de treure el pedalde l’accelerador i buscar, araper ara, un acord per a un mi-llor autogovern. Després del

que ha passat, bé està que Ale-manya es pronunciï i demanisentit comú.Dionís Bel LópezBarcelona

Defensar elnostre futurb Els dirigents espanyols co-mencen l’any igual que el vanacabar, atiant l’odi cap els cata-lans, amb la criminalització deles idees, de l’independentis-me, quan l’única sortida quetenim per escapar d’aquest es-tat i bona part de la seva pobla-ció és la independència. Això oviure de genolls, humiliats, per-seguits per la nostra identitat,llengua, cultura..., viure en re-pressió per les seves lleis i tri-bunals. Hem de lluitar, de plan-tar cara, de sacrificar-nos elque faci falta per defensar unfutur amb llibertat, dignitat, imolt millor per a tots, tambéper als que vindran al darrere.LLUÍS VANTOLRÀSolsona (Solsonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 2018

SísifJordiSoler

ellegeixo els Die-taris de Jules Re-

nard aprofitant que sónfestes. Un home trobacasualment un altrehome: “Em pensava

que havies mort!”, diu sorprès. Bo i queencara sigui ben viu, l’altre home calla.Resulta que ara a ell la sorpresa tambél’aclapara. Però, com que no pot deixarque la conversa acabi d’aquesta manera,l’únic dels dos homes que ha parlat esjustifica: “En fi! Tot vindrà, segur que seràun altre cop.” Any Nou, problema vell.Pràcticament vam acabar el 2017 ambunes eleccions pensades per liquidar l’in-dependentisme. Hi varen abocar la saca,no hi van estalviar esforços: el 155, lesamenaces, els piolins, Juncker i els de laUnió Europea, els de l’Ibex, el rei, el su-port quasi incondicional de tants mitjansde comunicació públics o semipúblicsperquè de privats ja no en queden. No espot pas dir, però, que el resultat hagi jus-tificat tants d’esforços. Seríem allà ma-teix on érem si no fos que tenim quatrepresos tancats, el president i uns conse-llers massa lluny, molta gent, massa,pendent de judici. I sobretot, que tenimtambé molt clar que anem creixent i capa quina banda van tustant amb l’estacaque volem fer caure. Serà interessantaquest 2018 perquè la voluntat d’uns devoler-nos aturats com morts coincideixamb l’entrada a la majoria d’edat de l’in-dependentisme, que passa per la convic-ció que hem d’eixamplar la majoria so-cial. I també, pel convenciment que elsesculls que haurem d’esquivar no arriba-ran només de Madrid, sinó dels interes-sos partidistes que puguin tenir la CUP,ERC, Junts per Catalunya i potser En Co-mú Podem. Si ens en sortim, l’any 2018serà l’any que ens vam fer grans. Tambél’any que vam perdre la ingenuïtat, peròno la il·lusió. El carbó serà sempre per atots aquells que es pensen que la prima-vera arriba tancant les portes.

R

De set en setXavier Cortadellas

Un mortben viu

Fèlix Millet, EXPRESIDENT DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

“No vull ni pensar a entrar a la presó”La frase del dia

“Més Catalunyaés més Europa. Ellaha representatsempre les nostresaspiracionscol·lectives a un paísnou i millor. I ésprecisament aEuropa a qui oferimla causa deCatalunya, que haestat sempre lacausa de la llibertat

a impressionant Oda a Espa-nya de Maragall acaba ambaquest vers:

“On ets, Espanya? — No et veig enlloc.No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua —que etparla entre perills?Has desaprès d’entendre an els teusfills?Adéu, Espanya!”

LA TEMPTACIÓ DE CANVIAR els mots “Es-panya” per “Europa” és alta, i, certa-ment, enmig de tots els perills vis-cuts l’any 2017, l’últim que podíemesperar-nos és que Europa es desen-tengués dels seus fills. Hi ha avui a lasocietat catalana un sentiment feritper una certa Europa que no ha sen-tit les càrregues policials ni els copsde porra de l’1 d’octubre, ni ha vistles reixes que han tancat els nostrespolítics, ni s’ha sentit commogudaper la tristesa de l’exili. On ets, Euro-pa, quan més t’hem necessitat?

PERÒ LA RESPOSTA AVUI, més que mai,no pot ser “Adeu, Europa”, sinó “Re-trobem-nos, Europa!” Ciutadansd’Europa i del món, la nostra lliber-tat és vostra. Sigueu els nostres ulls ila nostra veu. No tenim res a oferir-vos, excepte nosaltres mateixos.Catalunya és Europa i Europa és lacasa dels catalans. No hi som tan solsgeogràficament, sinó que les nostresarrels s’hi enfonsen profundament, iens lliguen a la seva ànima de mane-ra indestructible. Els catalans somnets de Grècia, Roma i l’imperi caro-lingi de Carlemany; i som fills d’Eras-me, Shakespeare i Goethe; i som ger-mans de Tolstoi, Thomas Mann i Va-clav Havel.

PELS CATALANS EUROPA és una vibra-ció, un clam, una paraula encesa i vi-va. I en aquest concert de cultures ide llengües, nosaltres hi hem apor-

L tat la nostra, la llengua catalana, itambé els nostres artistes, els nos-tres valors, el nostre treball, la nos-tra solidaritat i els nostres anhels.Certament, Catalunya no s’enténsense Europa, però tampoc Europano s’entén sense els catalans.

O ÉS POSSIBLE ENTENDRE Europa senseAntoni Gaudí, sense Pau Casals o

sense Salvador Dalí? La nostra llen-gua, parlada a més a més a València,les Illes de Mallorca, Menorca, Eivis-sa i Formentera, Andorra i el Rosse-lló i la Cerdanya, és a dir, per mésd’11 milions de persones, no és unade les llengües europees més este-ses? Els nostres escriptors i pensa-dors, Ramon Llull, Ausiàs March, Jo-sep Pla, Mercè Rodoreda o Jaume Ca-bré, no formen part del cànon litera-ri europeu? La nostra capital, Barce-lona, una ciutat cosmopolita id’avantguarda, no és una de les ciu-tats de les quals tots els europeusn’estan més orgullosos? Els nostrescentres de recerca, les nostres uni-versitats, els nostres investigadors,no treballen amb els seus col·legueseuropeus per a la creació de valor, ta-lent i excel·lència arreu de tot el con-tinent? Les nostres empreses i lesmercaderies que produïm, no les ex-portem a Europa, que és el nostremercat més important? No és, en de-finitiva, Catalunya, un dels princi-pals motors econòmics d’Europa, laregió més pròspera del Mediterrani iun contribuent net de recursos alpressupost de la Unió?

LA REPÚBLICA CATALANA no ha de can-viar res. O potser sí. Més Catalunyaés més Europa. Ella ha representatsempre les nostres aspiracions col-lectives a un país nou i millor. I ésprecisament a Europa i a tot el món,a qui oferim el millor que tenim, lacausa de Catalunya, que ha estatsempre la causa de la llibertat. Onets, Europa? Retrobem-nos, lliures.L’ideal de l’esperit de ciutadania detantes generacions d’europeus és elmateix que ha irradiat el procés de-mocràtic, pacífic i constituent de Ca-talunya que ens ha portat fins aquí.

PS. Molt Bon Any, estimats lectors, ia Catalunya, vida nova.

Quim Torra. Periodista i editor

On ets, Europa?Tribuna

Un “home de pau”, creienti que en el conflicte políticde Catalunya amb l’Estatespanyol promou una “vianegociada”. Amb aquestescredencials es va presen-tar ahir el vicepresidentdestituït pel 155 i líderd’ERC, Oriol Junqueras,davant dels magistrats dela sala d’apel·lacions delTribunal Suprem, que hade revisar la presó preven-tiva que compleix des del 2de novembre. Desprésd’una vista de dues horesen què el polític republicàva ser autoritzat a prendrela paraula per reivindicarla seva posada en llibertat,el Suprem es dona aratemps per justificar quecontinuï pres un candidatque des de les eleccions del21 de desembre té un escóreservat al Parlament ique alhora aspira a gover-nar la Generalitat. En ladecisió de revisar la presópesa en el Suprem, el dural·legat de la fiscalia, la màacusadora del govern es-panyol, que alerta Junque-ras que “ni el possible no-menament com a presi-dent de la Generalitat noafecta la situació de presóprovisional”.

Traslladat en furgoneta

policial des d’Estremera,penal a 75 quilòmetres deMadrid que és a la fronteraamb Castella-la Manxa,fins a l’Audiència –perquè,a diferència del Suprem,té calabossos– i més tardja al Suprem, Junquerasva comparèixer davantdels tres magistrats de lasala d’apel·lacions a dosquarts d’onze del matí. Estracta dels magistrats Al-berto Jorge Barreiro –eti-quetat com a progressistapel fet de pertànyer a Jut-ges per la Democràcia–,Miguel Colmenero Menén-dez de Luarca –conserva-dor fins al punt que Maria-no Rajoy el va sospesarcom a nou fiscal generalabans de preferir JuliánSánchez Melgar–, i Fran-cisco Monterde Ferrer–patrocinat pel PP com avocal del CGPJ i membrede la conservadora APM.

Abans de finalitzar lesdues hores de vista i que

sala es retirés a deliberarel pronunciament ambColmenero com a ponent,la fiscalia –representadaper Javier Zaragoza i Con-suelo Madrigal– va comba-tre la posada en llibertatde Junqueras aferrant-seal supòsit que hi ha “evi-dent risc de reiteració de-lictiva” després dels “com-portaments violents, enparticular dels dies 20 desetembre i 1 d’octubre”.

La duresa de la fiscaliano s’estova ni pel fet que elcandidat pres hagi rebut930.000 vots ni pel fet derepresentar els votants alseu escó del Parlament.“El dret a la participaciópolítica, que li ha permèsser diputat electe, no su-posa prou justificació pereludir la presó”, va etzibarla fiscalia. Tot i escoltar deviva veu el clam de Jun-queras a favor del pacte i la“via negociada”, la fiscaliano es creu el que sent i de-

nuncia que el líder d’ERCté una “absència de com-promís amb la legalitatconstitucional” i “no ha fetcap renúncia a l’ús de lesvies il·legals per a la defen-sa del seu projecte polític”.Igual de dura va ser l’acu-sació popular representa-da pel partit ultradretàVox. “Junqueras formapart d’una organitzaciódelictiva”, va dir el lletratde Vox, Javier Ortega.

Judici oral abans d’horaEscoltada la severitat delsfiscals, l’advocat de Jun-queras, Andreu van denEynde, va denunciar quel’acusació estatal faci ja unjudici condemnatori sobreel delicte de rebel·lió quanel jutge Pablo Llarena noha iniciat ni la instrucció.“Ens hem trobat un infor-me d’acusacions de judicioral, han iniciat el judiciabans del procediment”,va denunciar el lletrat.

Tot i l’afany dels fiscalsde situar la lupa en actespretesament violents–que no van precisar – perjustificar el supòsit de larebel·lió, condemnat ambpenes de fins a 30 anys depresó però que exigeix un“alçament violentament ipúblicament”, el lletrat esva focalitzar en la situaciópersonal d’un pare de dos

fills i d’un diputat electeque ara és privat dels seusdrets polítics i de repre-sentació. Els nous argu-ments de pes sorgits de lesurnes, però, no esvaeixenel pessimisme de la defen-sa de Junqueras perquè siavui o en els propers diesels magistrats de la salad’apel·lacions del Supremrevoquen la presó, el quefarien seria desautoritzarfrontalment el jutge ins-tructor Llarena, que ha ar-ribat a parlar d’una “explo-sió violenta” i a invocar elrisc de reiteració delictivad’un Junqueras a qui veucom el líder d’un comitèclau del procés recollit enel document Enfocats.

Pendent de rebre la no-tificació del Suprem avui odilluns a tot estirar, el lle-trat Van den Eynde es vavoler aturar un instant enel tràngol del reclús. “Endies com avui és quant’adones que hi ha un ho-me empresonat que, tot ivenir emmanillat, per unacasualitat tècnica surt enllibertat i torna per uneshores a tenir una mica dellibertat després de dosmesos”, va subratllar Vanden Eynde sobre un Jun-queras a qui els presentsvan trobar més prim des-prés de seixanta dies pres idel qual no hi va haver capimatge, però que vestia te-xans i calçat esportiu. ■

PAUSA El tribunal es dona temps per justificar que pugui continuar pres, desprésque el fiscal alerti que ni ser president l’eximirà de la presó VEU El líder d’ERC prenla paraula per defensar que és un home de pau i creient que vol una via negociada

David PortabellaMADRID

El Supremmedita el frea Junqueras

“Ens trobem, per partdels fiscals, un informed’acusacions de judicioral, i no s’ha iniciat niel procediment”Andreu van den EyndeADVOCAT D’ORIOL JUNQUERAS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Soc un home de paui que aposta pel diàlegi per la via negociada, iper això els prego lameva llibertat”Oriol JunquerasVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 20186 |

L’entitat ha registrat24.000 noves altesarran del’empresonamentdel seu president

Amb 248 casos per100.000 habitants,Catalunya ja haentrat en fased’epidèmia

Òmnium creixen 80.000socis amb elgir sobiranista

Es tripliquenels casos degrip en nomésuna setmanaNacional

Junqueras va serenviat de nou a lapresó d’Estremera aprimera hora de latarda, en un vehiclepolicial ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 7

Relat construïtL’APUNT 20 de setembre i l’1 d’octubre hi va haver comporta-

ments violents –i no fa referència a la repressió poli-cial, precisament–, que Junqueras n’és un dels promo-tors i que hi ha risc de reiteració delictiva atès que elvicepresident no s’ha compromès amb la legalitatconstitucional ni ha renunciat a les vies il·legals. Elrelat està construït. Per sostenir el que calgui.Anna Serrano

Oriol Junqueras ja va assumir l’article 155 en el recurspresentat a l’Audiencia Nacional per demanar el seualliberament. De res va servir que deixés clar que ac-ceptava les normes imposades pel govern espanyol.Tampoc que ahir insistís que sempre ha buscat el dià-leg amb l’Estat. La fiscalia demana que es mantinguien presó preventiva. Argumenta, un cop més, que el

1429

20-1

1241

54w

808741-1130104®

8498

21-1

1629

08w

l carrer Marqués de la Ense-nada, on hi ha la seu del Tri-bunal Suprem, és un carrerresguardat de qualsevol raig

del sol on al gener regna el fred perdecret, però ahir la fredor encarava caure uns graus en el termòme-tre de la concòrdia sobiranista.Després que els diputats i senadorsdel PDeCAT i els d’ERC compartis-sin esperes i llàgrimes els dies delsempresonaments dels Jordis i elsdel vicepresident Junqueras i elsconsellers Turull, Rull, Forn, Mun-dó, Romeva i Borràs i Bassa, ahir, eldia en què el líder d’ERC es jugavael futur personal i polític davant lasala d’apel·lacions del Suprem, capmembre del PDeCAT va acudir ales portes del tribunal i l’escalf,abans transversal, va ser només re-publicà i prou.

Tot i que el Congrés i el Senat es-tan de vacances parlamentàries iahir era un dijous en vigílies del diade Reis, ni el republicà més miseri-cordiós disculpava la sorollosa ab-sència del PDeCAT. “Dijous que venosaltres tornarem a ser aquí i ales-hores, dels tres presos, dos serandels seus...”, lamentava un republi-cà amb amargor tot anticipant la fu-tura solidaritat amb els electes deJunts per Catalunya Joaquim Forn iJordi Sànchez quan siguin citatsjuntament amb Jordi Cuixart al Su-prem. ERC, no obstant això, va des-

E

plegar una àmplia representació,amb els diputats Gabriel Rufián iEster Capella, els senadors MirellaCortés i Bernat Picornell, i electesdel nou Parlament com ara BernatSolé, Ruben Wagensberg i JennDíaz. Lluny de l’espectre estricta-ment republicà, també hi van acu-dir el veterà antifranquista José Ma-ría Chato Galante, pres polític delfranquisme i víctima del comissaritorturador Antonio González Pa-checo –àlies Billy el Niño–, i la jovemadrilenya Beatriz Talegón.

Amb la notòria absència delPDeCAT com a teló de fons, el di-putat republicà Gabriel Rufián esva adreçar a la premsa amb una

distinció nítida del mateix verb enpassat i en present que no passavadesapercebuda. “El pla A era el pre-sident Carles Puigdemont i resti-tuir l’statu quo previ al cop d’estatdel club del 155; el pla B és l’OriolJunqueras”, va dir Rufián tot con-jugant deliberadament Puigde-mont en passat i Junqueras en pre-sent. Finalitzada la vista amb l’al-legat final de Junqueras i en esperaque el Suprem faci pública la deli-beració, el vicepresident va tornara la cel·la d’Estremera que compar-teix amb el conseller Forn. Un crurecordatori que a la porta del Su-prem no havia estat possible launió que la presó imposa. ■

El PDeCAT no hi eraDavid PortabellaMADRID

XOC · Cap membre del partit va al Suprem el dia de Junqueras, en plena pugnaper refer el govern legítim RUFIÁN · “El pla A era Puigdemont, el B és l’Oriol”

El diputat d’ERC Gabriel Rufián va ser un dels membres de la delegaciórepublicana aplegada ahir davant del Suprem per fer costat a Junqueras ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

riol Junqueras es declaravaun home de pau al matí alTribunal Suprem. A la tarda,

Sant Vicenç dels Horts el secun-dava a la plaça de la Vila. I a lamateixa hora a totes les capitalsde comarca, els catalans procla-maven ser un poble de pau. Coin-cidint amb la compareixença delvicepresident, Òmnium Cultural il’ANC havien convocat concentra-cions arreu del país, però ambepicentre al municipi de Junque-ras, on va ser alcalde.

En Josep, l’altre Josep i enFrancesc són de Sant Vicenç. Se-ien en un banc de la plaça mirantcom penjaven al balcó del consis-tori una pancarta que diu Lliber-tat d’expressió per acompanyar laque diu Llibertat presos polítics.Venen cada dia 2 i 16 del mes ales vuit del vespre. El primer, perrecordar la data en què van em-presonar Junqueras i el seu com-pany de cel·la a Estremera, Joa-quim Forn. El segon, pels Jordis.Potser pel bastó, potser pels ca-bells blancs, el Josep, l’altre Josepi en Francesc feien cara de saber-ho tot en general, i del poble i del’Oriol en particular. Efectivament.“I tant, és molt proper amb tot-hom”, remarcava el primer Josep.“Em sembla una marranada si noel deixen anar, però no m’estra-nya gens”, lamentava l’altre. “Jano hi hauria de ser, a la presó,perquè ell és una bella persona,com ell no n’hi ha”, rematava enFrancesc. “És un tio de pau. Amés, ja se li veu a la cara, d’unahora lluny”, coincidien els Joseps.

De mica en mica la plaça es vaanar omplint de llaços i bufandesgrocs. Van passar unes noies joli-ues repartint llibertat, és a dir,

O

cartells amb el lema Freedom po-litical prisoners. El trànsit rodat vaacabar tallat per la concentració.Primer, en silenci. Després, ambcrits d“estat opressor” i “no hi hadret, no hi ha justícia”.

“Som un poble de pau”, va con-densar el portaveu d’Òmnium,Marcel Mauri. “Malgrat els atacs,la nostra resposta és sempre se-rena”, hi afegia, abans de llegir unmissatge del president de l’enti-tat, Jordi Cuixart, empresonat aSoto del Real: “No permetremque ens venci el desànim.”

Entre els assistents hi havia re-presentació del Partit Demòcratai d’Esquerra, com ara el conseller

Jordi Turull i el diputat al CongrésJoan Tardà. “Avui no podrem ce-lebrar res. Estem a l’espera quetres jutges resolguin la situació del’Oriol”, explicava l’alcaldessa delmunicipi, a qui Junqueras va pas-sar el testimoni, Maite Aymerich.“Li demanen que abjuri dels seusprincipis i que renunciï als seusdrets polítics que es va guanyar el21-D”, va denunciar.

El vicepresident de l’ANC,Agustí Alcoberro, va rememorarquan Junqueras va ser alumneseu i després company docent ala universitat i va lloar la seva hu-manitat, sentit de l’humor i capa-citat divulgativa. “A Estremera se-

gur que ja ha muntat una acadè-mia i està explicant el passatd’aquest país. Amb tota seguretatestà creant a Madrid mateix

molts independentistes catalans”,va imaginar Alcoberro.

L’historiador va revelar per quèl’independentisme guanyarà elprocés: “Un estat és un instru-ment de coerció, però els estats

es fonamenten també en la cohe-sió i l’adhesió dels ciutadans.Quan un estat ha perdut tota cre-dibilitat, com l’Estat espanyol aCatalunya, quan una majoria en-tén que l’Estat espanyol ja no ésel nostre i ens és adversari, és im-possible mantenir a llarg terminila situació de domini, perquè no-més es pot fonamentar en la coer-ció i la violència, i això és caríssim.Si ens mantenim ferms, no hodubteu, la victòria serà nostra.”

En direcció a l’estació de SantVicenç, al mur per on passa la viadels ferrocarrils catalans, una pin-tada sembla escrita per Junque-ras: “Casa meva és casa vostra.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Un poble de pau

Tardà, Alcoberro, Aymerich, Mauri i Turull, ahir a Sant Vicenç dels Horts ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Que Junqueras “és un‘tio’ de pau, ja se li veu ala cara”, constata un veíde Sant Vicenç dels Horts

Emili Bella

El cap de llista de la CUP,Carles Riera, la diputadaelecta Natàlia Sànchez i laportaveu del secretariatnacional, Núria Gibert, esvan reunir aquest dime-cres a Brussel·les amb elpresident Puigdemont i elseu equip de Junts per Ca-

talunya (JxCat) en la pri-mera trobada bilateral pernegociar la investiduradesprés de les eleccions del21-D. La CUP, que qualifi-ca la trobada com un “in-tercanvi d’impressions”,també assabenta en un co-municat que va demanaral president com JxCatpensa afrontar la legislatu-ra i “començar el procés de

desplegament de la Repú-blica”. Els anticapitalistesconsideren que retornar al’autonomisme significa-ria “un trencament amb lavoluntat popular mostra-da al referèndum de l’1d’octubre”. En una entre-vista, ahir, a El matí de Ca-talunya Ràdio, Riera vadeixar clar que “si el 155no s’aixeca i el diàleg amb

l’Estat no funciona, caldesobeir-lo”. En l’entrevis-ta, Riera també va confir-mar que encara no hi hahagut cap reunió conjuntaentre JxCat, ERC i la CUPperquè tot just es fan lesprimeres trobades per ex-plorar la composició de lamesa i la presidència delParlament, així com la in-vestidura. El cap de llistade la CUP treu importàn-cia al fet que no hi hagi en-cara cap pacte perquè “ésaviat”, tot i admetre quecaldrà espavilar-se per ar-ribar a acords amb vista aldia 17, en què hi ha el plede constitució. ■

La CUP es reuneix ambJxCat a Brussel·lesRedaccióBARCELONA

Carles Riera, diputat de la CUP, en una entrevista durant lacampanya electoral ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

1420

17-1

1794

97w

Els professors de l’institutEl Palau, de Sant Andreude la Barca, investigatspels suposats comentarisdespectius que haurien feta classe contra la policiaarran de la violència de l’1d’octubre, van negar ahirels fets davant de la Guàr-dia Civil. En la declaraciódavant de la fiscalia per lesdenúncies de diverses fa-mílies del centre, els sisdocents dels onze que hande declarar van explicarque el debat sobre les càr-regues policials que es va

dur a terme el dia 2 d’octu-bre va sorgir dels alumnes,després que es fes un mi-nut de silenci a l’institutcontra la violència.

La fiscalia va citar ahirels sis professors en elmarc d’una investigacióoberta per un delicte d’in-citació a l’odi i, en casospuntuals, també d’amena-ces, després que algunspares d’alumnes van de-nunciar que els nens, fillsde guàrdies civils, van arri-bar a casa plorant pels co-mentaris en contra seuque havien sentit a classe.

Els docents van contes-tar durant dues hores les

preguntes de la fiscalia a laCiutat de la Justícia, quevan ser “molt concretes,sobre els fets ocorregutsen una hora i una classedeterminades durant el 2d’octubre”, segons va ex-plicar la directora dels ser-veis territorials d’Ense-nyament al Baix Llobre-gat, Núria Vallduriola, ales portes de l’edifici judi-cial. Vallduriola va remar-car que aquell dia l’institutEl Palau va fer una con-centració silenciosa “endefensa de la no-violència,com es va fer pràctica-ment a tot arreu”. La di-rectora va afegir que no

s’hi va llegir cap manifest.Davant les acusacions

d’algunes famílies del cen-tre pels suposats comenta-ris despectius dels profes-sors cap a la Guàrdia Civil,Vallduriola va assegurarque el debat va ser “demo-cràtic” i que cap professorva cometre cap falta, i quesi hi va haver algun comen-tari “efusiu” per part d’al-gun alumne, aquest va serreconduït pels docents pergarantir el respecte entre

tots els estudiants. Tambéva negar que cap professorassenyalés cap alumne perser fill de guàrdia civil, comalgunes famílies han ditper les xarxes socials, i varecordar que al centre nohi ha hagut mai cap proble-ma pel fet de tenir tantsalumnes fills d’agentsd’aquest cos armat, que téuna comandància molt aprop de l’institut.

Vallduriola va sortir endefensa de la professiona-

litat dels docents i va la-mentar que els pareshaguessin optat per la viajudicial per fer arribarles seves queixes en lloc dela del Departament d’En-senyament.

La comunitat educativaha denunciat en els últimsmesos l’assetjament dequè són objecte els mes-tres, amb nombroses acu-sacions d’adoctrinamenti atacs al model d’escolacatalana. ■

RedaccióL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Els docents acusatsper l’1-O neguencap atac a la policiaa Els professors de Sant Andreu de la Barca declaren queel debat de les càrregues policials va sorgir dels alumnes

Núria Vallduriola, directora de serveis territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, ahir a laCiutat de la Justícia, a l’Hospitalet de Llobregat ■ TONI ALBIR / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

1834

06-1

1781

03w

170551-1179522w

ETNIA, S.C.

Anunci de transformació deSocietat Civil en Societat Li-mitada i canvi de denomina-ció social

Conforme a l’article 14.1 de laLlei 3/2009, de 3 d’abril, sobreModificacions Estructurals deles Societats Mercantils, es fapúblic que la Junta General,Extraordinària i Universal del’entitat ETNIA SC, en reuniócelebrada el dia 1 de generde 2018, va decidir per unani-mitat la transformació de laSocietat Civil en Societat Li-mitada, aprovant-se igualmentper unanimitat el balanç detransformació de la societat,tancat el 30 de setembre de2017, els nous Estatuts So-cials adequats a la nova for-ma social i canviar la denomi-nació social per la d’ETNIAFASHION DESIGNS SL.

Olot, 1 de gener de 2018Albert Jordà CostaAdministrador

108522-1179472w

ntoni Bargalló té 82 anys,està jubilat i és un de tantsaficionats als pessebres.Cada any en fa un per a ell i

un altre, que el regala. Els fa ambfusta, suro, molsa i unes figuretesde fang molt petites que enganxaamb molta cura perquè quedin benfixades. Com que està molt cons-cienciat amb la situació dels presospolítics, aquest any va decidir rega-lar-ne un al conseller Joaquim Forn.“Com que comparteix cel·la amb elvicepresident Junqueras, el podrancompartir”, explica.

Bargalló va enviar el pessebre,construït a dins d’una capsa de car-tró, a la presó d’Estremera. Hi va ad-juntar una carta adreçada a Forn,“en castellà, per si de cas” i sensecap referència política, també “persi de cas”, en què li explicava comestà fet el pessebre i li desitjava bo-nes festes. El va enviar el 21 de de-sembre i el va rebre a casa el 27 dedesembre. D’entrada li va estranyarque l’hi retornessin, amb un segellque deia: “Motiu de devolució: s’haproduït una interrupció del servei.”El que el va indignar, però, va serl’estat en què l’hi havien retornat–el contingut de la caixa, que ambtanta cura havia enganxat, ballava–

A

i la inscripció que va trobar al pa-quet, “viva España”.

“L’havia enganxat de manera quela caixa podia girar-se del dret i delrevés que no es movia res”, relataBargalló, que va reprimir les ganesd’obrir el paquet perquè volia fer-hoal davant de periodistes perquè ellsmateixos comprovessin l’estat enquè l’havia rebut. “Està tot trinxat–diu mentre examina Sant Josep,

els Reis d’Orient i els pastors escam-pats per la caixa, les piles de la il·lu-minació arrencades i la molsa i elsuro trossejats–. Em sap molt greu,perquè això no entra en cap lògica.Si s’havia de retornar, l’havien deretornar bé”, lamenta.

Bargalló no es va entretenir a in-formar-se de les normes que s’hande seguir per enviar paquets a lapresó. La idea li va venir de manera

espontània com a mostra d’agra-ïment a Forn i, tal com ho va pensarho va fer.

Resulta, però, que les normes derecepció de paquets a les presonssón molt restrictives. Segons va ex-plicar Serveis Penitenciaris de l’Es-tat a aquest diari, quan es rep un pa-quet del qual no es té constànciaque havia d’arribar es retorna direc-tament sense obrir. Se’n poden ac-ceptar alguns, si abans s’ha avisatque s’enviarien. En aquest cas, caluna contrasenya per comprovar-nela procedència i s’obren per assegu-rar-se que no contenen cap produc-te prohibit als centres penitenciaris.

Pel que fa a la inscripció de “vivaEspaña”, diuen que “la pot haver fetqualsevol”: a la presó, a l’empresa depaqueteria o a qualsevol altre lloc, iadrecen el remitent a tres possiblesllocs per fer una denúncia: al jutjatde vigilància que correspon a la pre-só d’Estremera, a l’empresa de pa-queteria o a la inspecció penitencià-ria.

Bargalló no sap què farà. Nomésté clar que reconstruirà el pessebre il’oferirà a la família de Forn. Lamen-ta l’“odi extraordinari” que el seucas revela “per part dels qui ens acu-sen de delictes d’odi” i se’n va a laconcentració que cada dimecres esfa a la plaça del Rei de Barcelona ensuport als presos polítics. ■

PRESENT · Un home envia un pessebre a Joaquim Forn a la presó i l’hi retornen destrossat i amb una inscripció de “‹vivaEspaña›” a la capsa INDIGNACIÓ · Denuncia l’“odi” de l’Estat espanyol i la persecució de ciutadans per les idees polítiques

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Antoni Bargallómostra el pessebredestrossat quehavia enviat alconsellerForn ■ ORIOL DURAN

‘A por Sant Josep, oé’

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 5 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 13

1790

99-1

1766

23w

Amb l’aposta sobiranista iel compromís amb el pro-cés independentista delsdarrers anys, l’entitat Òm-nium ha guanyat 80.000socis en una trajectòria in-èdita entre les associa-cions cíviques, una trajec-tòria que li ha permès re-vertir una imatge i funcio-nament anquilosats i con-vertir-se en una de les enti-tats amb més base socialdel país. El revulsiu inicial

arriba amb la presidènciade Jordi Porta del 2002 al2010, que suposa un canvigeneracional en l’equipque l’envolta, i també d’i-matge i objectius. L’enti-tat, que va néixer sota elfranquisme en defensa dela llengua i la cultura cata-lanes decideix apostar perla sobirania del país en unmoment en què el catala-nisme social i polític evolu-ciona cap a l’independen-tisme.

La sentència del Tribu-nal Constitucional que no

reconeix Catalunya com anació després que ho hagiaprovat la ciutadania enreferèndum suposa el girdefinitiu. Aquell juliol del2010, Òmnium lidera lamanifestació Som una na-ció. Nosaltres decidim jasota la nova presidènciade Muriel Casals. La pro-testa per la retallada esta-tutària es converteix en laprimera gran manifesta-ció a favor de la indepen-dència de Catalunya.

L’entitat aprova el 2012la Declaració de Santa Co-

loma de Gramenet en quèdefensa la consecució d’unestat propi com a condicióindispensable per podercontinuar defensant lallengua i la cultura catala-nes com a eines d’educaciói cohesió social del país,que són els objectius fun-dacionals de l’entitat.

El vicepresident de l’en-titat, Marcel Mauri, recor-da que Òmnium no es defi-neix com a independentis-ta als estatuts perquèaquesta no és la seva raóde ser: “Si Espanya fos un

estat plurinacional i pluri-lingüístic probablementestaríem en una altra si-tuació, però amb la sen-tència de l’Estatut Òm-nium va entendre amb laciutadania que tenim unestat que ens va en contra ique necessitem estructu-res pròpies d’estat”.

Fins a l’etapa de JordiPorta l’entitat manté en-tre 12.000 i 14.000 socis,un nombre molt inferior alque té actualment. Durantels darrers anys ha anatguanyant socis de manera

sostinguda fins a situar-seen els 63.000 a comença-ments del 2017. Amb lacampanya específica percaptar socis del setembreaconsegueix el rècord d’al-tes en un mes: 3.500 –finsaleshores el màxim assoliten un mes havien estat2.000 socis.

Però el 16 d’octubre ésempresonat el seu presi-dent, Jordi Cuixart, sotal’acusació de sedició perhaver fet una crida a laprotesta pacífica del 20 desetembre contra les de-tencions d’alts càrrecs itècnics de la Generalitat.Aquella nit es donen d’altamil persones a través de lapàgina digital. Durant totl’octubre ho fan 9.200 i alnovembre, 8.800. En dosmesos i mig han fet 24.000nous socis i avui ja en su-

men 95.359, un cas únicentre les entitats cíviques.

Mauri destaca el rejove-niment de la base social te-nint en compte que s’hatrencat la tendència histò-rica que les noves alteseren de persones de mésde 50 anys. Les adhesionsdels darrers mesos són demenys de 40 anys i, enmolts casos, són de famí-lies que han inscrit tambéals seus fills.

Avui uns 30.000 socistenen menys de 45 anys i,encara que predominenels homes, més de la mei-tat de les noves altes sóndones. ■

Xavier MiróBARCELONA

Òmnium creix en 80.000socis amb el gir sobiranistaa L’entitat ha registrat 24.000 noves altes arran de l’empresonament del seu president fa dosmesos i mig a Amb 95.359 associats es converteix en una de les entitats civils amb més base social

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, a les escales de la seu central de l’entitat al districte barceloní de l’Eixample ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Amb la sentència del’Estatut, Òmniumentén que tenim unestat que ens vaen contra”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM