DIUMENGE · 11 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15086 - AVUI / Any XLI. Núm. 13956 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSVALLS

Dolors Farré

“La nostra prioritatés el centre històric”

LES SÈRIES. Qui té el cul llogat no seu quan vol / El queixal del seny desapareixerà amb el temps P6-7

“Els cicles històrics acostumen a serllargs. La política no tant, perquè estàdominada per la tàctica”

El meu país Agustí Colomines

P12

8167

66-1

2039

26Q

1301

88-1

2092

66Q

NACIONAL P15

Normalitat al Praten el segon dia devaga a l’aeroportEls treballadors reiteren les queixes pelsalts serveis mínims i lamenten que aixòno permet que la protesta sigui visible

AMB EL PUNT AVUI

PERCENTATGE · Poc mésd’un de cada cinc municipiscatalans estan liderats per dones

TERRITORI · El Garraf nomésté alcaldies femenines i el Pla del’Estany, exclusivament d’homes

La presència d’alcaldessescontinua sent testimonial

REAL · Les poblacions granssón més paritàries, però en lespetites la descompensació creix

P8,9

El punt on hi va haver l’espectacular esllavissada i que va suposar afectacions al trànsit ■ ACN

NACIONAL P15

Una esllavissada talla l’accés a Andorra des de la Seu durant hores

Comunicació interrompuda

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 2019

improbable lec-tor d’aquesta

columna coneix lasensació perfecta-ment. Un baixa de latribuna d’oradors i

s’adona que s’ha descuidat de dir lafrase realment enginyosa que teniapreparada. S’ha acabat el sopar, elsconvidats ja són fora i just ara, tot pu-jant les escales per anar a dormir, set’acut la rèplica que es mereixia el co-mentari impertinent d’aquell cregut. Avegades això que Diderot en va dirL’esprit de l’escalier (l’enginy de l’esca-la) es manifesta no pel que t’has des-cuidat o no has sabut dir a temps, sinóper no haver sabut callar i evitar l’espi-fiada. En aquesta vall de llàgrimes totho entenem la mar de bé… quan ja noté remei. Un dels grans herois de l’es-pai, l’astronauta Neil Armstrong, el pri-mer home que va aterrar a la Lluna arafa cinquanta anys, va patir tota la vidael seu particular esprit de l’escalier. Eldia de la gran proesa, Armstrong, queno era precisament de lletres, va dei-xar anar la frase que havia de donar la

dimensió poètica necessària a la gesta.La frase assajada era: “Això és un paspetit per a un home, però un salt ge-gant per a la humanitat.” Amb els ner-vis, el nostre astronauta va pronunciaruna frase absurda: “Això és un pas pe-tit per a l’home, però un salt gegantper a la humanitat.” Es tractava de dis-tingir entre “un” home, un individu, i lahumanitat, tota l’espècie, però Arms-trong tenia el cap a la lluna i va fer unaredundància, la mateixa generalització:l’home i la humanitat. Va fallar en elmoment clau, en el moment de fer his-tòria, per això l’esprit de l’escalier el vaperseguir tota la vida. El problema dela NASA és que, per a aquestes oca-sions, no n’hi ha prou amb un astro-nauta, s’ha de tenir sempre a punt unpoeta al mòdul lunar. Els enginyersparlen de coses exactes, però els poe-tes saben que la inexactitud és el preuque paga la literatura per descriure elmón amb precisió. En un món seriósals astronautes se’ls exigiria capacitatd’interpretar poèticament el funciona-ment de la mecànica. Si no la tenen,val més que callin.

L’

Keep calmMiquel Berga

‘L’esprit del’escalier’

Els poetes saben quela inexactitud és el preuque paga la literatura perdescriure el món ambprecisió

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

e llegit amb emoció les pràcti-cament últimes pàgines d’Eldoctor Jivago que fan que in-

sisteixi que llegeixin la novel·la a totsels que diuen que en fan prou haventvist la pel·lícula dirigida per DavidLean. Reculo al moment en què, obser-vant com desapareix de l’horitzó, Jiva-go sap que no tornarà a veure Lara. Elles queda a Varikino, en una casa on esvan instal·lar quan, per pudor, van de-cidir no ocupar la finca de la famíliadel doctor. Quan Lara se’n va, en dir-liel malparit Komarovski que està enperill pel fet que el seu marit (Strélni-kov) ha estat condemnat a mort, Jiva-go es queda a la casa i s’aferra a l’es-criptura experimentant un goig, tanestrany com cert, en la tristesa: “Totescrivint sobre tota mena de temes, seli va posar en relleu i es va convèncerque l’art sempre envaeix la bellesa, ique la bellesa consisteix en la felicitatde dominar la forma.”

I això és nou en Jivago, que abanssentia que el contingut era l’importanti per sobre de la forma: “Tot allò que ésviu, per a existir fretura de la forma; iaixí passa amb l’art, fins en l’art trà-

H

gic, que és el relat de la felicitat d’exis-tir.”

En aquella casa que van ocupar aVarikino, havien sentit la presènciad’un fantasma, que devia ser qui hi ha-via deixat objectes, entre els quals elpaper i la tinta amb els quals escriu Ji-vago, que se’ls feia estrany que hi fos-sin. Una nit apareix el fantasma:Strélnikov, que no és mort, que, vivintinsomne, s’ha escapolit dels seus per-

seguidors, amb els quals va fer la revo-lució, en una fugida que sap que ha ar-ribat a la fi.

Strélnikov explica a Jivago que varevoltar-se en contra dels paràsits que“a les llàgrimes i a les queixes dels des-posseïts, dels injuriats, de les donesseduïdes, responien amb un acuditirònic, o amb una plantofada d’irritatmenyspreu”. Les dones seduïdes, comLara ho va ser pel paràsit Komarovski.Ell va voler salvar-la i diu que per aixòva fer la revolució, però el cas és queabans va marxar a la guerra perquè nova saber estimar-la i se li va convertiren una idea. Lara, com li explica Jiva-go, estimava el marit per la seva noble-sa i ho hauria deixat tot si ell la recla-mava, però pensava que, convertit enStélnikov, Pasha no tenia lloc pels sen-timents i per les dones. Tot plegat vaser un equívoc, un fracàs. I potser peraixò la gran història d’amor amagada,i frustrada, d’El doctor Jivago és la deLara i Pasha, que, abans que l’enxam-pin i detinguin, es mata amb un tret alcap sense haver tornat a veure qui, enlloc d’estimar realment, va voler sal-var.

“A les llàgrimesi a les queixes delsdesposseïts, delsinjuriats, de lesdones seduïdes,responien ambun acudit irònic

Imma Merino

La gran història d’amor amagada

Ombres d’estiu

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 2019

il un dies a la presó. És el quefa que hi són avui set jovesd’Altsasu, aquesta localitat

basca de Navarra que aquests darrersmesos s’ha fet un tip de sortir a lesportades de tots els diaris, per un de-licte inexistent. Una vergonya. I unaprova ben clara que quan la justícia fapolítica és capaç de cometre tots elsexcessos que justament té l’encàrrecd’evitar. Als set joves d’Altsasu quesón a la presó (i a la vuitena, una joveque també ha estat condemnada peròque està en llibertat condicional), se’lsha aplicat l’escarment i la venjança.Els sona, tot plegat? Aquests vuit jo-ves es van barallar, sí, el 15 d’octubredel 2016, en un bar d’Altsasu. En unabaralla en què van participar dosagents de la Guàrdia Civil, de paisà,sense uniforme i fora de servei, i lesseves parelles. La policia local ho vaqualificar de “baralla entre borratxos”en el seu informe, i la mateixa Guàrdia

M “De com lapolitització de lajustícia vol convertir“una baralla entreborratxos” a Altsasuen un escarment

Civil, en un de seu, negava cap compo-nent polític en l’altercat. Però, ai las,l’Audiencia Nacional ho va qualificarinicialment de terrorisme i delicted’odi i es va endur el cas cap a Madrid.És el que pretenien. Per condemnar-los sense necessitat de cap prova. Elssona? Tot és ETA encara que ja no hi

hagi ETA i del que es tracta és d’esta-blir precedents perquè no torni a pas-sar. I quan va i es demostra que no ésterrorisme (com volien que fos terro-risme, Mare de Déu!), com que no po-dien fer marxa enrere, l’Audiencia elscondemna a penes de 9, 12 i 13 anysde presó per “atemptat als agents del’autoritat” quan en realitat era unasimple baralla de bar. Fa por. Vaig sen-tir aquesta setmana com Albert Segu-ra entrevistava en directe a CatalunyaRàdio els pares i mares d’aquests jovesd’Altsasu. “És clar que fa por, aquestaparell judicial. I és el que volen. I ésper això que no n’hem de tenir”, refle-xionava la mare d’un d’ells. El Tribu-nal Suprem revisarà el 18 de setembreaquesta barbaritat de sentència. Mal-auradament, no confio que canviï res.Després d’una presó preventiva quehaurà estat un abús (com ho haurà es-tat la dels presos polítics catalans), lasentència ferma també ho serà.

1.001 dies a la presóXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Els canvis d’actitud perso-nals són necessaris, però in-

suficients per fer front a l’escalfa-ment global del planeta. Hem decanviar els hàbits de compra, d’ali-mentació, de consum i de reciclat-ge en l’àmbit domèstic, però al ma-teix temps els governs han de pro-moure i activar amb urgència políti-ques que dictin mesures públiquesconcretes i mesurables per evitar eldesastre. D’altra manera, no nomésés impossible, sinó que es pot ge-nerar un sentiment de rebuig i finstot d’engany perquè els fets contra-diuen les paraules.

L’informe que ha fet públic elGrup Intergovernamental sobre elCanvi Climàtic (IPCC), que asses-sora l’ONU en aquesta matèria, ésun toc d’atenció, en realitat d’alar-ma, a la ciutadania, però sobretotals governs, perquè els terminis peractuar s’esgoten. Una de les nove-tats de l’informe és que els cientí-fics vinculen la dieta alimentària alcanvi climàtic i la salut. Ens commi-nen a menjar menys carn –a reduirel consum de proteïna animal– per-què així reduïm l’explotació del sòl,l’emissió de gasos d’efecte hiverna-cle i millorem la salut. I ens alertenque cal actuar contra el malbarata-ment dels aliments. Expliquen, perexemple, que la data de caducitatconfon el consumidor.

L’objectiu del document dels ex-perts, que preveu mesures dife-rents segons el desenvolupamentdel país, és aconsellar els governsperquè es compleixi l’Acord de Pa-rís, signat per 195 estats durant laCimera del Clima, celebrada a la ca-pital francesa el 2015, que els com-promet a rebaixar l’emissió de ga-sos perquè l’augment de la tempe-ratura de la Terra es quedi entre 2°Ci 1,5°C per evitar conseqüències ca-tastròfiques. Que s’hi posin, o fa-rem tard!

Toc d’alarmaals governspel clima

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Garraf és l’única comarca catalana on tots elsmunicipis que la conformen tenen una alcaldessa.Un fet que no hauria de ser notícia i que demostraque en el món de la política, igual que en molts al-tres àmbits de la societat, la igualtat de gènereencara està lluny d’aconseguir-se.

FUNDADOR DE PROACTIVA OPEN ARMS

Política en femení

Una de les cares visibles de l’entitat i un dels queparla més clar: cap polític podrà evitar que conti-nuïn protegint la “vida humana al mar”. I és que ladeterminació de què fa gala Open Arms en prodels drets humans topa amb un bloqueig políticque el que fa és atemptar contra aquests drets.

-+=

-+=

Situacions injustesQuim Torra

Determinació absolutaÒscar Camps

-+=

Abigail Garrido

Coincidint amb el fet que tres dels joves d’Altsasucomplien ahir 1.000 dies de presó, Torra va recla-mar la seva posada en llibertat i va expressar la se-va solidaritat amb el pobles basc, junt amb un mis-satge contundent: no oblidem. Com tampoc es potoblidar la situació dels presos polítics catalans.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

PRESIDENTA DEL CONSELL COMARCAL DEL GARRAF

http://epa.cat/c/tqyx3c

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Amb els ullsal mar

l seu silenci sorgia d’un horror que mai no haviaconfessat: el de la revenja practicada durant

l’alliberament de Mauthausen contra els capos. Encegatde dolor i ràbia va participar en el linxament dels quel’havien despullat de tota dignitat i es va embrutir d’unmal que se’l menjava per dins. No el patit com a víctimasinó l’exercit com a botxí. Un mal al qual no haviasobreviscut, justament perquè era una bona personaque es posava la cuirassa d’home viu i explicava el seuinfern com a deportat per servar la memòria del que no

hauria de passar mai més. Fa pochem commemorat el centenari dePrimo Levi, punyent testimoni sobrel’Holocaust que tampoc no es vaescapar de la deshumanització iextrema soledat d’Auschwitz. Leviva oposar els sentiments mésnobles a les ideologies de l’odi i ensva mostrar el lager com una eficient

rèplica de l’estat totalitari que es nodreix de l’amnèsiapreventiva dels qui arronsen les espatlles. Vuitanta anysdesprés, l’Europa dels estats que es van conjurar contraaquella barbàrie està finançant camps de concentracióa l’altra banda de la frontera, on es viola, es tortura i esmata de gana. Sobreviurem a aquest horror? Amb el corde pedra segur que no. Gràcies de nou, Open Arms: 121rescatats, entre ells, 32 menors, fugint de la violència enespera des de fa 10 dies d’un port segur (39 més desd’ahir). No mirem cap a un altre costat, són temps deposar els ulls intensament, reivindicativament en el mar.

E

L’horror esnodreix del’amnèsiapreventivadels qui no elvolen veure

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Les bombes del 17-A es vancomençar a fabricar a Ripoll.Youssef Aalla va llogar unhabitatge a la vila, però es vantraslladar a Alcanar.

10anys

20anys

Un detingut per la crema de lapantalla gegant de Terrassa. ElsMossos arresten un sospitósd’haver-hi portat un producteinflamable.

Una altra trànsfuga del PSOEobre al GIL la porta del governceutí. El seu pas al grup mixtserà clau per a l’èxit de la mocióde censura.

La pista del 17-A Detingut Canvis a CeutaTal diacomavui fa...

ls vots particu-lars [del Tribu-

nal Constitucional]que donen suport a laimpugnació del PP[de l’Estatut] expres-

sen una visió preconstitucional de l’Es-tat: neguen la noció mateixa de l’auto-govern, qüestionen la immersió lin-güística que cohesiona Catalunya i es-catimen la seva condició de part del’Estat a la Generalitat”. “Als fonamentsde la sentència es reflecteix un desco-neixement de la diversitat catalana enla realitat espanyola. Fa servir expres-sions ofensives: ciutadania catalanacom una espècie de subgènere de laciutadania espanyola; una injustificadaprimacia natural de qualsevol normaestatal i una obsessió injustificada dela indissoluble unitat de la nació espa-nyola”. “El problema segueix sent la re-sistència del PP a reconèixer la diversi-tat d’Espanya.” “El nostre repte és de-mostrar que la concepció d’Espanyacom a nació de nacions ens enforteix atots.” Aquestes frases han estat extre-tes de l’article Apuntes sobre Cataluña

y España que van signar, al diari El País,Felipe González i Carme Chacón l’any2010, just després de la que s’ha con-siderat primera gran manifestació so-biranista. Un altre mes de juliol, tresanys després, el PSC es va presentar aGranada amb una proposta de decla-ració que acceptava el dret a decidir.Els barons del PSOE la van tombar i vacomençar el declivi de Pere Navarro, jaque el sector crític que defensava ques’havia d’haver aprovat el model deconstitució federal defensat a Catalu-nya va anar creixent... i creixent, fins aabandonar, majoritàriament, el partit,per passar a ser quadres d’ERC o elscomuns.

En tot cas, què hauria estat de lesrelacions amb l’Estat si el PSC i elPSOE haguessin estat els de la pro-posta de declaració de Granada quemai es va aprovar o haguessin fet cas,veritablement, de les frases de Gonzá-lez i Chacón, en lloc de fer seguidismedel PP, aprovar un 155 que ha delmatels diferents departaments de la Gene-ralitat i acceptat que és normal tenirpresos polítics? Potser hi hauria algú al’altra banda i seria més fàcil cercaruna sortida.

“E

Full de rutaJoan Rueda

On és aquellPSOE?

On és, veritablement, elconcepte nació de nacions? Ila proposta de declaració deGranada finalment mutilada?

“Estemaccelerant capa la substitucióde la comunicacióescrita pel registreoral o visual

renc un relaxat cafè en una ama-ble ombra estiuenca amb un bonamic, home savi i ensenyant de

pro. Em posa al dia dels moviments tectò-nics que sacsegen la joventut estudiantil iem comenta l’adveniment de la nova so-cietat àgrafa. El cafè se’m torna amar-gant davant l’apagada de la lectoescriptu-ra que em vaticina. Segons ell, la simpto-matologia és inequívoca i es manifestaen:

A) UN FOMENT GALOPANT de l’ús de lesTIC en detriment del llibre material i l’es-criptura convencional, que són conside-rats antiquats i superats. b) Menysteni-ment i desprestigi de la memòria, que esconsidera sobrera, ja que ara tot queda al’abast amb un simple clic. c) En conse-qüència, dificultat creixent dels joves perllegir textos extensos i d’aspecte unifor-me, sigui novel·la o assaig. d) Per tant,tendència en tota mena de publicacionsa evitar el text seguit, acudint a la frag-mentació de la informació mitjançantquadres i requadres vinculats a imatges.e) Fenomen predicable de molts ense-nyants. Avui ja són ben poques les con-

P ferències que s’imparteixen només ambla paraula. Gairebé sempre està presentel Power Point o la imatge. I no noméscom a crossa per al discurs temàtic,sinó, sovint, com a substitut d’aquestdarrer. El desesperant i irritant fenomendel pretès conferenciant que no fa resmés que anar llegint el que surt en unapantalla està cada cop més extens i –elque és més greu– acceptat i aplaudit so-cialment. f) Creixent ús de les novel·lesen format àudio, que es poden escoltaren multitud d’escenaris (conduint, pas-sejant...) i que sempre estalvia la que

sembla tan feixuga càrrega de la lectura.g) Creixent menyspreu per l’ortografia,fins i tot entre els estudiants d’huma-nitats a les universitats, i, en general,per la cura en l’expressió escrita, tantper una certa insolència contra normesque es consideren caduques (ja que estanvinculades a l’escrit tradicional) comper l’ús d’estratègies d’escriptura xifra-da, d’argot, abreujada, que barreja ele-ments de tota mena (emoticones i d’al-tres).

TOTA AQUESTA SIMPTOMATOLOGIA (i altraque per raons d’espai no es pot descriure)aboquen a una desgraciada conclusió:s’està anant acceleradament cap a unprocés alarmant de desaprenentatge dela lectoescriptura, així com de la progres-siva substitució de la comunicació escri-ta pel registre oral o visual. Aviat nomésens restarà, doncs, l’esperança que la fu-tura societat àgrafa compti amb una me-na d’elit d’especialistes en tots els païsosque sàpiguen llegir, per accedir als docu-ments del passat, als escrits d’aquellaèpoca, ja remota, en què els humans es-crivien.

Ponç Feliu. Escriptor

La lectoescripturaTribuna

Vergonyant

b Soc gran, no vell encara, ihe superat tràngols polítics ide tota mena. Però declara-cions com les de Tardà... res-pondre sentència... mobilit-zacions cíviques, pacífiques,permanents i massives. Iamb eleccions... em treuende polleguera per les redun-dàncies –cíviques i pacífi-ques– i la buidor que no vaenlloc –permanents i massi-ves– amagant el final: elec-cions.

Resulta que es tracta d’ei-xamplar la base per a... gua-nyar majoria a la Generalitat?Esborrar aquell insuportable32 vers el 34 dels altres. Po-ques vegades això de mane-gar la política havia arribat aser tan poca cosa, amb cape-lletes, capellans i escolanets,venent la presó del principalcom arada que llaura camíper a ser més que l’altre, pertal de guanyar-los. Vergo-nyant.

JOSEP JALLÉ I ALARICardedeu (Vallès Oriental)

Ara cal ser forts!b És evident que veure elsnostres representants polí-tics de diferents pensamentsideològics lluitant separada-ment no és bo. Ells sabran siaquesta tàctica és la millor.Sembla que anar cada u a laseva, davant del problemaque viurem abans que acabil’any, no té cap lògica. Quandic tots els catalans, em refe-reixo a tots, tant els indepen-dents com els que no ho vo-len ser. Ningú que estimi elseu país pot estar d’acord aacceptar que per fer un refe-rèndum “innocent” tinguemels millors representants llu-ny de casa nostra per a moltsanys... o tancats a la presóesperant una sentència des-comunal! L’única força realsom nosaltres mateixos! Noem serveix tirar la tovallola enaquests moments, per mésraons que tinguem. I si no ho

veieu clar: què passaria si,per exemple, el dia 11 de se-tembre els carrers de Barce-lona fossin un desert? Supo-so que no cal insistir més,oi? Belluguem el cul de la ca-dira, que encara hi som atemps!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Desafecció, Sr.López Burniol?b Disculpi que el contradigui.No sento cap desafecció perEspanya, ni per res que siguihispànic, ben al contrari.

Però sí que sento una des-afecció profunda, per dir-hoen el seu llenguatge, envers lamanera en què els catalans (ino catalans que viuen a Cata-lunya) són tractats pels suc-cessius governs d’Espanya,des del segle XVII ençà, si mésno. D’exemples n’hi podria po-sar molts però, potser, comque no és suspecte de ser in-dependentista, s’estimarà

més l’opinió d’un anglès, J.H.Elliot, que en el seu nou llibre,Scots & catalans. Union & dis-union (2018), descriu succin-tament i qualifica la maneraen què hem estat tractats elscatalans des de la unió dinàs-tica dels regnes de Castella iAragó.

Un segon apunt. Vostè diuque la deriva actual del procésel porta a “insistir en la tàcticade la deliberada desestabilit-zació d’Espanya”. Permeti’mque el contradigui de nou.Desestabilitzar Espanya no ésel que volem. El que volem ésdecidir nosaltres mateixos elnostre futur, sense que Espa-nya ho faci per nosaltres i,com ara, tingui els nostres le-gítims representants a l’exili oa la presó.

Ajudi’ns a construir el futur,Sr. López Burniol. Sisplau,convenci qui s’hagi de con-vèncer que els alliberi, que elfutur depèn d’això.MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 2019

SísifJordiSoler

Richard Gere, ACTOR

“No m’interessa Salvini, el que m’importa és ajudaraquestes persones. El bloqueig s’ha d’acabar”

La frase del dia

“¿S’està fent totala feina necessària,amb fermesa i ambmà esquerra, perassolir una posiciócomuna davant labrutal agressió del’Estat que enscaurà al damuntamb la sentència?

illuns passat, l’Ajuntament deBarcelona va celebrar ple muni-cipal i l’alcaldessa no hi era...

perquè estava de vacances. Tampoc nohi van assistir sis regidors de Barcelonaen Comú, és a dir, de l’equip de govern,per la mateixa raó. La veritat és que hotrobo incomprensible. Tothom té dreta fer vacances, naturalment, i trobarianormal que, com fan els parlaments,l’Ajuntament de la capital catalana nocelebrés sessions al pic de l’estiu, justa-ment perquè és el moment en què total’activitat habitual es paralitza. Però si,per la raó que sigui, el ple s’ha de convo-car, l’alcaldessa i els regidors estanobligats a deixar en un segon pla les se-ves conveniències personals i familiarsper assistir-hi. És senzillament un actede responsabilitat, obligat per a unespersones que formen part del consisto-ri i del govern perquè, assumint la re-presentació dels seus conciutadans, ai-xí ho han acceptat, de manera voluntà-ria. La cosa s’ha agreujat en aquest casconcret perquè precisament en aques-ta sessió es tractava de debatre unaqüestió tan sensible com la sol·licitudde creació d’una comissió d’investiga-ció sobre els atemptats de Barcelona iCambrils. La moció va aprovar-se, peròl’alcaldessa i més de la meitat del seugrup simplement no hi eren. Exemplar.

NO ÉS L’ÚNIC CAS, és clar, d’actuacionsde polítics que ranegen la irresponsabi-litat més temerària. Em refereixo na-turalment a tot l’espectacle que ha en-voltat la investidura per a la proclama-ció d’un president del govern espanyol.Passats els dies i les setmanes, encaraara ens costa de creure i entendre a quèha obeït tot el sainet que hem presen-ciat. Reduint les coses al seu contingutessencial, tot plegat consistia a pren-dre les disposicions necessàries peraconseguir que un partit en minoriaobtingués els suports necessaris perpoder tenir una majoria. Però el proce-

D diment adoptat, que xoca frontalmentamb els que sempre han regit a les de-mocràcies més consolidades, ha estatenrevessat i tortuós. Hem vist un can-didat que suplicava l’abstenció o el votfavorable dels partits que se li oposende manera directa, que es negava a par-lar amb minories que podien ajudar-loen la suma necessària i que maltracta-va obertament la força que més falta lifeia. Primer perdent el temps amb pre-sumptes governs de cooperació o decol·laboració i després, quan el foc deldebat entre els possibles socis ja estavaben escalfat, llançant ofertes de coali-ció inacceptables.

NINGÚ, EN DEFINITIVA, ni tan sols moltsdels seus seguidors més fidels, no sapquin era realment el propòsit de PedroSánchez, més enllà del càlcul probablede convocar unes noves eleccions que,potser, li donarien una majoria més cò-moda. Mentrestant, ja s’ha batut un rè-cord: Javier Pérez Royo recordavaaquests dies que la repetició d’elec-cions per la incapacitat d’investir un

president del govern no s’havia produïten cap democràcia europea després dela Segona Guerra Mundial. Perduda lavotació d’investidura, el candidat fallitha fet ara una roda de reunions amb en-titats socials i econòmiques que no lipoden resoldre el problema i continuatancat a reobrir el diàleg amb els qui lipodrien garantir una majoria. Simultà-niament, un rei que hauria de guardarsempre silenci ha trencat de nouaquesta norma sagrada i ens ha fet sa-ber la seva opinió sobre l’assumpte. Elfet és que, des de fa gairebé quatreanys, Espanya continua sense un go-vern pròpiament dit.

EL TERCER CAS de manca de responsabi-litat política que podem esgrimir nos’ha consumat encara, però ja s’apuntaen l’horitzó de després de les vacances.Tothom sap que a la tardor hi hauràuna sentència judicial que condemna-rà els presos independentistes, i moltsciutadans de Catalunya viuen en unaincertesa absoluta sobre quin serà elmot d’ordre dels seus governants sobreel que haurem de fer en aquest mo-ment. I no parlo ara del debat pertorba-dor i anguniós sobre les relacions entrepartits i entitats sobiranistes, ni tam-poc del disseny de la manifestació del’Onze de Setembre d’enguany. Parlomés aviat del lideratge polític que ne-cessitarem per donar resposta a la bru-tal agressió de l’Estat que ens caurà aldamunt. ¿S’està fent tota la feina ne-cessària, amb fermesa i amb mà es-querra, per assolir una posició comunaen un moment tan complicat? Arribara la sentència amb un moviment inde-pendentista descoratjat i dividit, ambuna manca de lideratge clar que mar-qui una estratègia comuna, seria unaaltra prova d’irresponsabilitat que noens podem permetre. I aquí ens hi vamolt més que la campana vacacional del’alcaldessa Colau o les estranyes triful-gues del president espanyol...

Antoni Dalmau i Ribalta. Escriptor

Polítics responsablesTribuna

a mandra, moltamandra, conviure

amb un estiu tan calo-rós i, a més, al migd’un reguitzell d’incer-teses polítiques. Quan

tot ho refiem a un setembre clau, escultiva la malfiança en uns i altres.L’ambient està en hores baixes i esdubta del lideratge de les formacionspolítiques, però a la vegada se sap quesense els partits no hi ha possibilitatsde futur.

La realitat és que som davant delmur i aquest és massa alt per saltar-lo.Som un poble que fa castells, però elmur és molt alt i massís. Havíem cre-gut (i alguns ho havien predicat) queseria fàcil i no vam saber valorar la for-ça de l’Estat i la seva capacitat de re-cursos. I, encara, l’habilitat per muntarun relat, fins de ficció, que es poguésimposar sense cap mena d’escrúpol.Tota la força de l’Estat per apuntalar elmur de la injustícia.

Contra la força de la raó, la raó de laforça. I fins Pedro Sánchez té la gosa-dia d’amagar la debilitat entre els ser-rells dels moviments independentis-tes, tractant-los d’empestats amb elsquals no es pot reunir i disposat a anara noves eleccions abans de dialogaramb els “enemics de l’Estat”. Talment,el diàleg entre Catalunya i l’Estat és in-existent i res fa preveure un futur mi-llor.

En hores baixes, la dreta unionistacatalana intenta recompondre l’espai,amb uns socialistes que volen apode-rar-se de la centralitat i la dreta-dretaque busca formes d’aglutinar el no-res,des de populars i ciutadans que sem-blen irrecuperables fins a una nounadalliga, els units per avançar i una re-adaptada societat civil catalana. Enfor-tir el mur, diàleg reservat als bons noisi fidelitat als principis establerts perMadrid. El setembre és a prop i no espot defallir.

F

De set en setJaume Oliveras i Costa

El mur

Els vigilants deseguretat reiterenles queixes pelsserveis mínimsfixats per l’Estat

Laura Borràs lireclama que torni aseure a la taula pertractar el problemacatalà

JxCat demanaa Sánchez“diàlegbilateral”

Vaga sensealteracionsa l’aeroportdel PratNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 20198 |

Els ajuntaments sorgitsde les eleccions munici-pals del mes de maig tenenun 44% de regidores, peròaquest percentatge baixafins al 23% quan parlemd’alcaldesses. Les donesocupen un total de 217 al-caldies, en contraposicióamb les 730 que ocupenels homes. Les dades, pu-blicades per l’Institut Ca-talà de les Dones, formenpart de l’informe La pre-sència de les dones alsplens municipals de Cata-lunya, elaborat per l’Ob-servatori de la Igualtat deGènere (OIG). Les xifresvarien segons les comar-ques, amb diferències tanflagrants com les que esdonen, per exemple, entreel Garraf, on els sis muni-cipis tenen l’alcaldia enmans de dones, i el Pla del’Estany, on no hi ha capdona entre els onze alcal-des de la comarca.

Segons l’informe del’Observatori de la Igualtatde Gènere, l’evolució de lesdones en aquest àmbit haestat molt lenta. Si l’any1991 només hi havia 36 al-caldesses en tot el país (un4%) i els homes a l’alcaldiaeren 864, amb el temps lacosa ha anat canviant, pe-rò ha estat en les darrereseleccions municipals ques’ha registrat a Catalunyael màxim augment delnombre d’alcaldesses desdel 1979. I si en lloc de fi-

xar-nos en les xifres vin-culades a l’alcaldia, ens fi-xem en el nombre de regi-dores, la projecció és mésprometedora. De les 1.056(12,7%) regidores que hihavia al país el 1991, s’hapassat a 3.578 (44%). Lapresència de dones hacrescut notablement alsconsistoris catalans, peròencara falta un impuls alsespais de lideratge.

Amb les últimes dades,Catalunya supera per pri-mera vegada des del 1979la mitjana dels municipisde l’Estat pel que fa a laproporció de dones alcal-desses. La Terra Alta és

la comarca de Catalunyaamb més regidores (ambun 52,6%), mentre que elPallars Jussà és la comar-ca amb menys representa-ció femenina als consisto-ris (amb un 27,3%).

Després de les últimeseleccions municipals, no-més quatre comarques te-nen més dones que homesal capdavant dels ajunta-ments: el Garraf, l’Alta Ri-bagorça, el Barcelonès il’Alt Urgell, i la ràtio d’al-

caldesses no arriba al 20%a la meitat de les comar-ques de Catalunya.

L’informe també posade manifest que els muni-cipis de menys de 20.000habitants tenen menysrepresentació de dones al’alcaldia (en un 22% delscasos) i que als municipisde més de 100.000 habi-tants aquest percentatges’incrementa fins al 45%.El fet que la llei d’igualtatno obligui els partits a la

creació de llistes parità-ries en municipis petitspodria acabar retardantl’efecte que ja s’ha comen-çat a fer visible als munici-pis grans, malgrat que lallei preveu aquesta possi-bilitat amb coneixementde les dificultats que lesformacions tenen a l’horade configurar les candida-tures en municipis petits.

L’alcaldessa de SantPere de Ribes i presidentadel Consell Comarcal del

Garraf, Abigail Garrido,creu que l’obligatorietatde les llistes paritàriesha donat resultats d’èxit.“Si no, de manera natu-ral, aquests canvis no se-rien tan visibles.” Segonsella, és molt importanttirar endavant polítiquesefectives que afavoreixinel canvi si volem contri-buir a crear una societatmés madura i conscientde la llibertat col·lectiva iindividual de la dona. ■

La presència de les dones als plens municipals de Catalunya

ncia de les dones als La presència dels de Catalunyaplens municipals de

ALT URGELL

BERGUEDÀ

PALLARS JUSSÀ

SEGRIÀ

PLAD’URGELL

OSONA

MOIANÈS

MARESME

VALLÈSORIENTALVALLÈS

OCCIDENTAL

GARRAF

ANOIA

ALT CAMP

BAGES

URGELL

PRIORAT

SEGARRA

VALL D’ARAN

GARRIGUES

NOGUERA

RIBERA D’EBRE

BAIX CAMP

LA SELVA

ALT PENEDÈS

TARRAGONÈSBAIX PENEDÈS

BAIX EMPORDÀ

GIRONÈS

BAIX EBRE

SOLSONÈS

CONCA DE BARBERÀ

PALLARS SOBIRÀ

TERRA ALTA

MONTSIÀ

ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

BERGUEDÀ

PALLARS JUSSÀ

SEGRIÀ

PLAD’URGELL

OSONA

MOIANÈS

MARESME

VALLÈSORIENTALVALLÈS

OCCIDENTAL

GARRAF

ANOIA

ALT CAMP

ALT EMPORDÀ

BAGES

URGELL

PRIORAT

SEGARRA

VAL D’ARAN

GARRIGUES

NOGUERA

RIBERA D’EBRE

BAIX CAMP

SELVA

ALT PENEDÈS

BAIX EMPORDÀ

CERDANYA RIPOLLÈS GARROTXAALT EMPORDÀCERDANYA

GIRONÈS

BAIX EBRE

SOLSONÈS

CONCA DE BARBERÀ

PALLARS SOBIRÀ

TERRA ALTA

MONTSIÀ

BAIXLLOBREGAT

ALTA RIBAGORÇA

PLA DE L’ESTANY

ALTA RIBAGORÇA

PLA DE L’ESTANY

6,7%40,5%

11,1%34%

6,7%35,4%

9,5%36,2%

16,7%48,3%

25,8%36,7%

17,9%45,4%

34,6%44,5%

27,8%40,8%

29,6%46,7%

30%45,5%

14,3%27,3%

66,7%33,3%

33,3%38,8%

8,7%41,9%

16,7%41,9%

35,7%44,3%

10%51,5%18,8%

36,6%

26,3%47%

20%48,5%

16,0%48,3%

13,6%41,8%

21,2%43,8%

9,1%41,9%26,1%

43,9%

21,4%47,5%

33,3%46,5%

60%47,1%

39,1%47,6%

100%41%

21,4%45,8%

14,8%44,4%

0%45,3%

27,9%42%

9,5%42,3%

5,9%45,9%

52,6%36,8%

36,8%37,5%

8,3%52,6%

35,7%43,5%

8,3%48,4%

Percentatge de dones alcaldesses

Percentatge de dones regidores

217

FONT: INSTITUT CATALÀ DE LES DONES GRÀFIC: EL PUNT AVUI

BARCELONÈSBAIXLLOBREGAT BARCELONÈS

TOTAL CATALUNYA

alcaldesses (22,9%)

3.578regidores (44%)

Cati Morell / TaempusVILANOVA I LA GELTRÚ

REGIDORES Un 44% del total derepresentants als ajuntaments catalanssón dones GIR Segons un estudi,s’ha produït un canvi de tendènciaen les últimes eleccions

Catalunya només té un 23% d’alcaldesses

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

22per cent dels municipis demenys de 20.000 habitantstenen una dona a l’alcaldia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

6municipis de la comarca delGarraf (tots) tenen una donaa l’alcaldia. Al Pla de l’Estany,en canvi, només hi ha homes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

45per cent dels municipis demés de 100.000 habitantstenen una dona al capdavantde l’Ajuntament.

Abigail Garrido Alcaldessa de Sant Pere de Ribes i presidenta del Consell Comarcal del Garraf

LIDERATGE · Diu que les alcaldesses tenen laresponsabilitat de fer visible el lideratge femeníFUTUR · Creu que hi ha molt a fer encara

Cati Morell / TaempusVILANOVA I LA GELTRÚ

s dedica a la política mu-nicipal des del 1999. Vaser escollida regidora delgovern de Sant Pere de

Ribes provinent de l’activismesocial. Ara és alcaldessa de SantPere de Ribes i presidenta delConsell Comarcal del Garraf,l’única comarca del país on totesles alcaldies estan en mans dedones.

El Garraf és l’única comarcaamb un 100% d’alcaldesses.No només crec que és positiu, si-nó que és un deute històric. Du-rant molts anys totes les alcal-dies han estat en mans d’homes.És bo que les noies i les nenes

E

“Hem defer visible ladona líder”

d’ara vegin dones en espais de li-deratge, i l’administració públi-ca ofereix una imatge positivade la dona en llocs de decisió.

Per què creu que costa tant queles dones entrin a les llistes?Hi ha un problema cultural so-bre el rol que la societat ens atri-bueix. A determinada edat,quan ets jove, has de fer front ala maternitat i la gestió políticano és gens fàcil de conciliar ambla vida familiar. Però això ma-teix, a les dones, ens passa ambles carreres professionals.

Quin paper creu que té la donaen els espais de lideratge?Podem oferir una mirada dife-rent: més empàtica i més pròxi-ma. De tota manera, també hi

ha homes que tenen la capacitatd’exercir el lideratge amb sensi-bilitat.

Per què va decidir involucrar-seen un projecte polític?Vaig incorporar-m’hi provinentde l’activisme social perquè sem-pre he sentit passió per tot allòque provoqui la transformació iel canvi. Soc mestra i ho vaig ferd’una manera molt natural, perfer més feliç la gent.

Creu que la llei d’igualtat aju-da?Hem avançat molt, però no po-dem pensar que està tot fet. Es-tem molt lluny encara en temes

d’igualtat: tenim molt de camíper córrer quant al lideratge i te-nim xacres molt greus per resol-dre, com ara la de la violènciamasclista.

Què hi poden fer les dones?Nosaltres tenim molta responsa-bilitat: hem de fer visible el lide-ratge femení davant la societat.Vaig anar a fer una visita a unaescola i una nena em va dir queella volia ser alcaldessa quan si-gui gran. Nosaltres hem de moti-var les nenes d’ara fent comuni-cació activa i hem de fer visiblesles dones que han fet grans co-ses al llarg de la història. N’hi hamoltes i estan oblidades. ■

Abigail Garrido, amb la vara d’alcaldessa a l’ajuntament ■ CEDIDA

Molt campper córrer

L’APUNT També dona esperances el fet que als municipis demés 100.000 habitants la xifra de dones alcaldessess’enfila fins al 45% i que hi ha quatre comarques ontots els municipis tenen una dona al capdavant. Calencoratjar els lideratges femenins en l’esfera públicaperquè serveixin d’exemple a altres àmbits en què en-cara costa més trobar dones a dalt de tot.Marta Membrives

La paritat en política municipal està lluny de ser unarealitat com també ho està en els lideratges femeninsa les empreses privades. Els números canten, nomésun 23% dels municipis catalans tenen una dona alcapdavant de l’alcaldia. Cal dir que es tracta de la mi-llor xifra des de 1979 i que, si sumem el nombre de do-nes regidores, el percentatge ascendeix fins al 44%.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 9

La llei d’igualtat entre dones ihomes es va aprovar el 21 dejuliol del 2015, amb l’objectiud’assolir una igualtat efectivaentre dones i homes. Aquestallei vol reforçar les mesures iels mecanismes concrets peraconseguir que els poderspúblics de Catalunya duguina terme polítiques i actua-cions destinades a erradicarel fenomen de la desigualtatentre dones i homes, quecol·loca les dones en una si-tuació de subordinació i de-savantatge social i econòmicrespecte als homes i que im-pedeix que les dones exercei-xin plenament els seus dretscom a ciutadanes. Aquestallei es va aprovar amb la vo-luntat de comportar un bene-fici per a tothom, dones i ho-mes, ja que ha de permetreconstruir noves pautes derelació entre homes i dones,basades en el respecte il’equitat, i també contribuira millorar la societat i fer-lamés democràtica, justa i so-lidària. Una de les mesuresprevistes en aquesta norma-tiva va ser l’obligatorietatdels partits de crear llistesparitàries, una mesura cri-ticada inicialment, però queha forçat les estructures apensar en noms de dones al’hora de fer les llistes. Aques-ta obligatorietat, segons al-gunes alcaldesses, fa “aflo-rar” lideratges que abansquedaven amagats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una llei moltjove per assolirla igualtat

1170

84-1

2146

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

“Passen les hores, tan llargues ara, i la se-va suma és la vida, tan curta.” Així arren-ca el dietari, La vida aèria, amb el qualFerran Sáez Mateu va guanyar el premiCarles Rahola d’assaig 2019. Que les ho-res passen i el temps s’amuntega pot ser-vir per mesurar tant l’estupor que ensprovoca la vida privada com el que derivadel temps històric, les circumstàncies. Elprocés independentista ha provocat l’es-tupor d’alguns sectors independentistesque apliquen al moviment la definició del’estupor que fan les ciències de la salut.En el món sanitari, l’estupor és l’antece-dent immediat del coma i correspon algrau màxim d’alentiment psicomotor, elqual sol anar acompanyat d’inquietud od’activitat motora estereotipada. La portade la mort. Qui pensa així s’erra. Peròaquesta mena de gent existeix. És aquellaque viu la política amb una actitud ciclotí-mica: un dia se sent eufòrica —perquè l’1-O va ser un èxit rotund, posem per cas— iproclama que vam guanyar, i l’endemà,quan l’estat aconsegueix aturar l’empenta—amb violència, empresonaments, san-cions i exilis—, anuncia públicament elcontrari i diu que vam perdre i que ara notenim res a fer.

Els cicles històrics acostumen a serllargs. La política no tant, perquè està do-minada per la tàctica i perquè el desig depoder dels partits —que són els grups mésben organitzats i que depenen de l’eraripúblic— de vegades corca la unitat cívica.La política a Catalunya fa anys que no “voldir pedagogia”, que era el que reivindicavael socialista Rafael Campalans l’any 1933,quan demanava als representants políticsrepublicans que desenvolupessin una pe-dagogia social que contribuís a difondre—i a aplicar— uns valors morals assumitscol·lectivament. Mai el títol d’un llibre nohavia assolit com en aquest cas la difusiógairebé d’un eslògan. Però com apuntavael gran filòsof Joaquim Xirau en el pròlegde la primera edició, l’arrel de totes lesdesventures que havia patit Catalunyafins aquell moment era la manca “d’unaveritable consciència moral”, que és tot-hora la base “de la pròpia dignitat i la ga-rantia d’una conducta i d’un caràcter”.Aquells que no la tenen acaben sotmesosa les baixes passions, als interessos mo-mentanis, a la competència deslleial i, so-bretot, a l’autodestrucció. Això passava

als anys trenta i continua essent així avuidia.

Després del 27-O vam entrar en la fasede recessió d’un procés sobiranista quehavia anat creixent mitjançant l’autoorga-nització, la pedagogia i la mobilització. Lamarxa ascendent cap al referèndum vaanar acompanyada, tanmateix, d’una pas-sió partidista soterrada que va convertiren indigna la legítima competició entrepartits. Encara recordo un fet que em va

xocar fortament i que em va alertar delsmals que hauríem de viure si l’indepen-dentisme no assolia l’èxit. Mentre s’esta-ven confeccionant les llistes electorals deJunts pel Sí em van demanar si podia fergestions amb un empresari lleidatà per-què encapçalés la llista per aquella cir-cumscripció. Vaig fer la gestió i, per a sor-presa meva, aquell empresari va estar-hidisposat. Doncs bé, al final els prejudicisdels uns i dels altres —perquè les culpescal repartir-les— van fer que allò que ha-via costat força d’aconseguir no es pro-duís! Que un home d’èxit, empresari i pro-gressista alhora, hagués encapçalat aque-lla candidatura hauria estat com dir“comptem amb ells”, que són part indes-triable de tota nació que vol arribar a laindependència. “L’estratègia és l’art decrear poder”, assenyala el professor d’his-tòria militar Lawrence Freedman. És unaafirmació que podria haver-la feta Wins-ton Churchill amb posterioritat al desas-tre de Gal·lípoli de 1915, quan els brità-nics van perdre bous i esquelles contraturcs. Ell en va aprendre la lliçó i va dimi-tir el càrrec de Primer Lord de l’Almira-llat, però anys més tard va arribar a pre-mier. Nosaltres encara estem en el camíque ens hi porti. Si la lluita és compartida,l’estratègia també ha de ser-ho. És la mi-llor pedagogia contra l’estupor.

“Els cicles històricsacostumen a serllargs. La política notant, perquè estàdominada per latàctica, però si la lluitaés compartida,l’estratègia tambého ha de ser

Professor d’història contemporània de la UB

El meu país

Manifestants amb urnes en el primer aniversari del referèndum de l’1-O a Barcelona ■ LOSADA

Agustí Colomines i Companys

Estratègia compartidaEl diputat de la CUP Car-les Riera va assegurar ahira l’agència Efe que la for-mació anticapitalista voluna diada de l’11 de se-tembre “com més unitàriamillor”, però que tenenprevist compatibilitzar laseva participació en actesunitaris, en què es visua-litzi “una resposta moltàmplia a favor dels dretspolítics de Catalunya”,amb una “agenda pròpia”de mobilitzacions, comhan fet altres anys.

Per Riera, i amb la pos-sibilitat que pugui coinci-dir amb la sentència delTribunal Suprem sobre eljudici de l’1-O, “serà possi-blement un moment crí-tic, de manera que hi had’haver una gran demos-tració d’unitat, tan fortacom sigui possible, en de-fensa dels drets civils i po-lítics i de l’exercici de l’au-todeterminació”. Malgrattot, considera que la CUPno ha de renunciar a posaral carrer el seu propi perfilpolític a través d’una agen-da de mobilització pròpiade l’esquerra independen-tista”, una planificacióque la formació anticapi-talista acostuma a fer cadaany aquest mateix dia. ■

LaCUP vol unaDiada unitàriai també faràactes propis

RedaccióBARCELONA

El diputat del PSC FerranPedret preguntarà al go-vern sobre el finançamentpúblic que rep l’InstitutNova Història, que consi-dera que es dedica a la“pseudohistòria” amb unametodologia que no res-pecta els procediments niles tècniques historiogrà-fiques. Demana saber-neles subvencions, les adju-dicacions, els contractes iels convenis des del 2012 isi la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisual haemès i produït documen-tals seus. ■

L’Institut NovaHistòria, en elpunt de miradel PSC

RedaccióBARCELONA

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 2019

1800

87-1

2056

99Q

JxCat estaria disposada aparlar amb Pedro Sán-chez del seu paper en unainvestidura al setembre sil’actual president del go-vern espanyol en funcions“reprèn la lògica del diàlegbilateral” amb l’executiucatalà del desembre pas-sat en la trobada al Palaude Pedralbes, que va deci-dir abandonar, en què elgovern de Torra li va plan-tejar fins a 21 reivindica-cions. Així ho va manifes-tar la portaveu de la for-mació a Madrid, Laura

Borràs, en una entrevistaal programa Via lliure deRAC1, tot deixant clar queper parlar i dialogar la for-mació sempre està oberta,però que el que volen és“poder avançar”. Per Bor-ràs, la investidura fallidade Sánchez va deixar clarque “la inestabilitat del go-vern espanyol pot conti-nuar si no s’aborda de ma-nera frontal el problemapolític de l’Estat amb Ca-talunya” i, per aquest mo-tiu, va instar Sánchez a re-prendre aquestes troba-des, tot afegint-hi que elsindependentistes no s’ha-vien mogut d’on eren en

les seves demandes i queva ser Sánchez qui “es vaaixecar per por de mani-festacions”.

La portaveu de JxCat,davant la proposta que si-gui la portaveu socialista,Adriana Lastra, qui els ex-posi el seu programa elec-toral en una nova reunió afinals d’agost o principisde setembre, va ser taxati-va en afirmar: “Ja ens hivam reunir” durant el pri-mer intent d’investidura.Per Borràs, el fet que undia els hagués vetat de lesreunions considerant-losde “segona fila” i que l’en-demà els fes aquesta pro-

posta demostra que Sán-chez és un polític amb elqual “és difícil confiar”.

La portaveu va lamen-tar la poca cultura de pac-te que hi ha Espanya i noes va mostrar partidàriade la convocatòria d’unesnoves eleccions espanyo-les, i va avisar Sánchez,després de titllar-lo de po-lític “presoner de la prepo-tència”, que els resultatsde les eleccions l’obliguena “sortir de l’enrocament i

fer els esforços per fer allòque les urnes li manen:aliar-se i buscar pactes”.

Unitat i evitar barallesPreguntada per les polè-miques i retrets entreERC i l’ANC amb motiu dela convocatòria de la Dia-da, Borràs va tornar aapel·lar a la unitat perquè:“O ho fem junts o no ho fa-rem”, i hi va afegir que “sientre nosaltres ens bara-llem, ens distanciem i ens

critiquem, fem un flac fa-vor” a l’objectiu comú de laindependència de partits ientitats. I en aquest puntva advertir que tot el queno sigui “una resposta uni-tària” de l’independentis-me, també a la sentènciadel judici de l’1-O previstaper a la tardor, “s’està mo-nitoritzant” des de l’Estatespanyol “pensant que ensdescavalcarem els uns alsaltres i ens acabarem d’es-capçar”. ■

J.A.BARCELONA

JxCat diu a Sánchezque torni a la “lògicadel diàleg bilateral”a Borràs li reclama que tracti el problema català tornant a lataula amb l’executiu de Torra, que va abandonar al desembre

La portaveu de JxCat, Laura Borràs, al Congrés dels Diputats de Madrid ■ EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

Igor LlongueresVALLS

unts per Valls va revalidar el 26 demaig la victòria que el 2015 vaaconseguir CiU, que governavaValls des del 2003. Tot i perdre un

regidor es va mantenir clarament com aprimera força a l’Ajuntament amb vuitrepresentants. La nova candidata, ara jaalcaldessa, Dolors Farré, tenia la difíciltasca d’agafar el relleu d’Albert Batet imantenir el govern de la ciutat. Va ser in-vestida el 15 de juny amb l’abstenciód’ERC i un mes després les dues forcesindependentistes van arribar a un nouacord per liderar Valls conjuntament.

Quina valoració fa dels resultats del26-M?La valoració que en faig és molt positivaperquè vol dir que la gent ha cregut en elprojecte i en les persones que l’encapça-làvem. En les municipals es valora moltel cap de llista i la llista. Es vota més lespersones que les sigles.

Els resultats són similars als del 2015. ElPSC ha guanyat un regidor, que és el queperden vostès. Què els preocupava més,el cicle positiu dels socialistes o queERC els pogués atrapar?En ser candidata nova i portar una llistarenovada no teníem dades per saber quèpodia passar. Personalment creia que lacosa aniria més ajustada entre ERC inosaltres, que quedaríem més igualats.

JEn comparació amb el 2015 hem tret 27vots menys. Hem perdut un regidor perl’augment de la participació però els re-sultats han estat molt bons.

Quan Albert Batet va anunciar que no espresentaria i que vostè lideraria la llistava parlar de regeneració. Per què era ne-cessari fer una llista renovada?La regeneració hi ha de ser, no només enpolítica sinó en tots els àmbits. Éremaquí des del 2003 i mai hi havia haguttants canvis en membres de la candida-tura. És bo posar gent nova. Nosaltres famolts anys que hi som i aquests canvisajuden a veure la ciutat d’una maneranova. Són persones que venen d’altresàmbits, de maneres de pensar diferents.Això ens enriqueix. És una candidaturamolt transversal que ha enriquit el pro-jecte de ciutat de Junts per Valls.

Valora positivament l’acord de governamb ERC del darrer mandat?Amb ERC hi va haver un bon pacte. Hi vahaver una bona sintonia. Potser es va fa-llar en no treballar transversalment ambtotes les regidories, fet que intentaremesmenar en aquest mandat. Tot i això,hem tirat endavant projectes impor-tants, pràcticament tots els de l’acord.

Per què no van tancar l’acord amb ERCabans de la investidura?Quan vam guanyar les eleccions vaig vo-ler parlar amb tots els grups polítics.Amb ERC les converses havien avançatmolt, però pel ple d’investidura l’acord

no estava fet i es van abstenir. A partird’aquí vam continuar treballant els pro-jectes de ciutat, ens hi vam entretenirmolt. Per a mi era molt important el pac-te de futur de ciutat que volem. Un copvam tancar l’acord de programa vamacabar de resoldre el tema de regidories.No s’ha d’entendre com una repetició del’acord del 2015. És un nou pacte. Unprojecte de ciutat nou amb un equip nou.

En algun moment es va plantejar algunaaltra alternativa, com per exemple go-vernar en minoria?Governar en minoria no entrava en elsmeus càlculs. Havíem de ser un governsòlid, un govern fort per tirar endavantel projecte de ciutat.

La tensió entre les dues formacions aescala nacional va fer perillar l’acord?No. En cap moment van sortir temes queno fossin estrictament municipals. Elspactes que s’hagin pogut fer a altres llocs

no han interferit en cap moment en elnostre acord.

El barri antic era una de les prioritatsprogramàtiques. Parlaven fins i tot d’unpla de xoc. Què faran?El centre històric és la nostra prioritat.Acumulem 30 anys de retard. Aquestsúltims anys hi hem fet equipaments enl’àmbit públic però sols no ens en sorti-rem. Hem d’anar també de bracet delsprivats. Aquesta legislatura hem d’apos-tar de valent per l’habitatge. Hi ha zonesque estan molt degradades i estem co-mençant a fer expropiacions per fer-hihabitatges de qualitat perquè els ciuta-dans puguin viure-hi amb la mateixaqualitat i els mateixos serveis que a al-tres zones. Si hi ha habitatges la gent hiva a viure. Si la gent hi va a viure, la genthi compra i hi ha comerç i així es vacreant la roda.

Quin calendari es marquen?

REGENERACIÓ · “És bo posar gent nova. Fa molts anysque governem i aquests canvis ajuden a veure la ciutatd’una altra manera” UNITAT · “Els polítics que hi ha aldavant s’estan equivocant. És moment d’anar tots a l’una”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSVALLS

“La nostraprioritat ésel centrehistòric”

ORIOL DURAN

2015 2019

21R E G I D O R S

21R E G I D O R S

CiU9

ERC4

PSC3

CUP3

Compromísx Valls

1

PP1

Juntsper Valls

8

Cs1

ERC- Compromísper Valls

5

PSC4

CUP3

Dolors FarréAlcaldessa de Valls (Junts per Valls)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’AGOST DEL 2019

L’últim any del mandat anterior es va ferla taula mixta del barri antic en què es vafer una diagnosi i es van decidir unes ac-cions a fer. Sempre hem dit que amb elcentre històric hem d’anar de bracet delsveïns i de tots els grups polítics. Al se-tembre ens asseurem veïns i polítics iconsensuarem entre tots per on comen-cem. No ho hem de decidir nosaltres coma Ajuntament, sinó que ho hem de ferentre tots. Volem mitjançar amb els pro-pietaris que tenen pisos buits. Donar-losajudes perquè puguin reformar els seushabitatges i els lloguin a preus raonablesperquè la gent pugui tornar a viure alcentre històric.

Al marge del centre històric, quins sónels principals reptes que es marquen enaquest mandat?Pel que fa a la cultura, continuar amb lespolítiques culturals que estem fent. Desdel 2011 hi ha hagut un canvi molt po-tent en l’àmbit cultural. Estem fent pro-

gramacions de primer nivell que et potstrobar a Barcelona. En programació de lafesta major crec que hem passat al da-vant de Reus i Tarragona. Cal manteniraquesta línia. En una altra àrea cal desta-car el pla de Torrents. Tenim un pulmóverd a la ciutat que són els torrents peròels tenim d’esquena a la ciutat. I el pro-jecte és obrir aquests torrents a la ciutat.Estem treballant tota la zona de Mas Mi-quel, on hem fet una bona actuació. I en-tre altres qüestions també volem treba-llar bé tot el tema de patrimoni, que ésmolt important. Tenim elements patri-monials que encara hem de recuperar.En el pressupost de l’any vinent volemposar una partida per rehabilitar la co-berta de Sant Francesc. L’objectiu delsquatre anys vinents és recuperar patri-moni i mantenir bé el que tenim.

Una de les seves inquietuds és el temade la neteja, tenir cura de la ciutat.Per a mi és bàsic. Potser perquè he estat

durant molts anys regidora de Via Públi-ca i Barris i t’arriba allò que la gent ne-cessita. I què vol la gent? La gent vol queels carrers estiguin nets, que les voreresestiguin bé, que hi hagi parcs per alsnens, que els jardins facin goig. Vull dedi-car molts esforços a fer de Valls una ciu-tat bonica. Que en aquests quatre anyses pugui veure un canvi. Tenim un pro-blema a Valls, que és l’incivisme. Fa unmes vam inaugurar un parc infantil il’endemà ja hi havia una joguina trenca-da i una taula pintada. Si no fos per l’inci-visme Valls estaria net. Tot faria mésgoig. Ens hem proposat fer una ordenan-ça de civisme. A veure si entre tots inten-tem fer de Valls una ciutat bonica. No es-tarà més neta per netejar-la més sinóperquè la gent no l’embruti tant.

Ha estat regidora de Via Pública i Barrisdes del 2008. Li agrada “xafar carrer”, diu.Com a alcaldessa ho continuarà fent?Ja ho estic fent. Quan l’Albert Batet em

va proposar encapçalar la llista per seralcaldessa li vaig posar una sola condició:continuar portant Via Pública i Barris.És la feina que m’agrada i que em fa feliç.Soc d’anar als barris, de parlar amb lagent. Quan ets allà és quan veus el quecal. Dos o tres dies a la setmana xafo car-rer, vaig als barris. Per a mi és bàsic.

El Museu Casteller de Catalunya ha deser una de les joies de la ciutat. Quan

obrirà les portes?L’Albert Batet n’ha estat el gran im-pulsor. Fa molts anys que se’n parla,però quan l’Albert Batet va entrar al’Ajuntament ho va accelerar. I ensn’hem sortit. El museu està pràcti-cament acabat. És un museu queimpacta. Hi ha pocs museus a Ca-talunya amb la tecnologia que téel Museu Casteller. El concursdel que és la gestió del museu vaquedar desert. És un gran mu-

seu i s’hi van interessar moltesempreses però queden petitsdetalls per resoldre. Ens es-tem adaptant fent petites mo-dificacions per poder posar-ho novament a licitació aviat.

Quin paper ha de jugar Vallsen la lluita pel dret a l’auto-determinació i per aconse-guir la independència?En el discurs d’investiduraja vaig dir que com a Ajunta-ment defensarem sempreque puguem arribar a ser unpaís independent. És una in-

justícia molt gran tot el queestà passant. Hi ha moments

que sembla que s’hagi normalitzatque tinguem gent a la presó i a l’exili i

això no pot passar. Aquí a Valls hi ha di-verses iniciatives que demanen l’allibera-ment dels presos. Per exemple fa 87 set-manes que cada dissabte l’ANC fa un acteamb concerts a la plaça 1 d’Octubre. Quèmés podem fer? La situació que estem vi-vint com a país és desesperant.

L’independentisme reclama unitat estra-tègica. Les bases cada cop estan mésenrabiades amb els partits polítics pelfet de no anar a l’una i ara a més a méscal sumar-hi la política de pactes poste-rior al 26-M. Com ho veu, tot plegat?Durant la campanya quan em parlavende pactes jo vaig dir sempre que no pac-taria amb la gent del 155. Si jo només ha-gués pogut pactar amb el PSC per man-tenir l’alcaldia, l’hagués perdut. A escalanacional els polítics que hi ha al davants’estan equivocant. És moment d’anartots a l’una i per cadires o el que sigui nos’està aconseguint. No ho defenso gens.Ho trobo molt malament. Els políticshem de canviar la manera de fer política.La gent ara no vol això.

L’ANC no convida polítics a la capçaleraen la manifestació de la Diada d’engua-ny. Serà una mobilització en què hi hau-rà també una crítica o una queixa perl’actitud dels partits a l’hora de gestio-nar l’escenari en què ens trobem.Ho trobo molt bé. La societat civil s’haimplicat. Va defensar els col·legis electo-rals l’1 d’octubre. El polític hauria d’ac-tuar d’una altra manera. En totes les ma-nifestacions es demana unitat, unitat iunitat, i això no s’està produint. ■

Dolors Farré va néixer a Valls l’any 1962. Aprincipi dels anys vuitanta ja militava en laJNC, en què va formar part de les executi-ves locals i comarcals. El 2003 Dolors Bata-lla la va cridar per dirigir la campanya queva portar CiU a aconseguir l’alcaldiade Valls per primera vegada i ella vaentrar a l’Ajuntament com a cap degabinet. A partir del 2008, ja ambAlbert Batet d’alcalde, va agafar laregidoria de Via Pública i Barris,que ha mantingut fins ara. QuanAlbert Batet va demanar-li de re-llevar-lo, no s’ho esperava i d’en-trada va dir que no. Després dereflexionar-ho amb la família vadecidir fer el pas. Li agrada“xafar molt de carrer”, que liserveix per conèixer de pri-mera mà les queixes dels ciu-tadans i els principals proble-mes de la ciutat. Com a alcal-dessa ho continua fent per-què considera bàsica la polí-tica de proximitat. Estimaque el seu principal defec-te, que també pot ser unavirtut, és ser molt metòdi-ca i perfeccionista. Li costad’acceptar que a vegadesno es pot arribar al 100%.Però arribats a aquestpunt té clar que ja no ho po-drà canviar.

Una política deproximitat amb un altgrau d’exigència

❝L’acord de govern ambERC no és una repetició delpacte del 2015. És un pactenou. Un projecte de ciutatnou amb un equip nou

❝Si no fos per l’incivisme,Valls faria més goig. Vulldedicar molts esforçosa fer de Valls una ciutatbonica. El canvi es notarà

El Museu Casteller estàpràcticament acabat. Hi hapocs museus a Catalunyaamb la tecnologia que téaquest. Impacta

❝