Lliga de futbol Avui amb Trajectòria El Punt Avui impecable del...

DESAFIAMENT · Més de 700alcaldes planten cara a la fiscaliai refermen el seu compromís perfer possible el dret al vot l’1-O

FERMESA · Puigdemont avisaRajoy, en l’acte amb els edils alPalau, que “no subestimi la forçadel poble de Catalunya”

Per la dignitatEls alcaldes amb el govern, ahir al migdia, a les escales del Palau de la Generalitat ■ ELISABETH MAGRE

P6-17

Diari NacionalDIUMENGE · 17 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14402 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13272 - EL PUNT

2,50€

1344

95-1

1607

88w

1215

03-1

1363

83w

Avui ambEl Punt Avui

L’ESPORTIU

Denis Suárez i Paulinho fanla remuntada a Getafe (1-2)

Trajectòriaimpecabledel Barça

Paulinho celebra el gol definitiu ■ REUTERS

Lliga de futbol

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

escriptor RafelNadal s’ha refe-

rit sovint en les se-ves, diguem-ne, fic-cions autobiogràfi-ques a la vida dels

nens que, com ell, van estar educatsen un internat. La potent evocaciódels pares que se’n van desprésd’una visita dominical, la nostàlgia dela vida familiar, les pors i els terrorsd’infants sotmesos a una disciplinacasernària... Un alumne d’aquell ma-teix internat i de la mateixa època,m’explicava que no podia evitar de pi-xar-se al llit per sentir una escalformomentània entre els llençols mal-grat el càstig que tindria per havercaigut en la temptació d’aquell plaertan efímer com trist. Dècades abans,al país amb més tradició d’educacióen règim d’internat, Anglaterra, l’es-criptor George Orwell patia el suplicimatinal dels cops de vara al cul perhaver-se pixat al llit. Cada nit, explicaen un dels seus cèlebres assaigs, re-sava perquè no li passés allò i cadamatí veia com les pregàries no havien

tingut cap efecte. Al dolor físic delcàstig s’hi afegia la sensació de misè-ria i fracàs personal, de culpa i d’hu-miliació. Amb els anys, però, els es-criptors saben reconvertir aquestessòrdides experiències en indagacionsretrospectives que els estimulen laimaginació literària. Vull dir que quanOrwell evoca els seus dies escolars“ajusta” els records a allò que té real-ment entre mans en el moment queés la novel·la Mil nou-cents vuitanta-quatre. La memòria de l’internat es-colar queda contaminada del món to-talitari que està en procés de descriu-re. El present, com sempre, cons-trueix el passat. O, si es vol, “il·lumi-na” el que vam viure de petits. I ara,mentre escric això, m’adono que avuiparlo d’internats perquè l’ambientque visc aquests dies al meu país ésd’internat, una societat on molts indi-vidus es van sentint progressivamentaïllats davant les decisions que pre-nen els seus representants, individusdesemparats en un ambient d’autori-tarisme i jerarquies. Potser un inter-nat no és altra cosa que una famíliagovernada pels pares que no toquen.

L’

Keep calmMiquel Berga

Internats

Potser un internat no és altracosa que una famíliagovernada pels pares que notoquen

La vinyetaFer

uan vaig conèixer Carles Puigde-mont a El Punt, i durant totl’any que vaig dinar amb ell en

un bar de menús proper a la redaccióque el diari havia obert al Raval deBarcelona, el perseguia la fama de serun inconstant. Havia començat al dia-ri fent de corrector, i havia passat aredactor i a corresponsal de la Selva,la seva comarca, quan es va haver can-sat de resoldre la gramàtica dels com-panys. Després, havia abandonat lataula i la cadira per iniciar un peripleper Europa. Com aquell pescador de lallegenda que, un cop perduda tota lafamília en una catàstrofe marítima ihavent per aquest motiu avorrit elmar va muntar casa a Sant Pau de Se-gúries, el primer poble on els habi-tants no van saber la utilitat ni el nomdel rem que duia a la mà, Puigdemontsaltava de país en país preguntant perCatalunya i explicant-la. El resultat estroba en el llibre Cata... què?, que ésun títol que ho diu tot. L’any que vamdinar junts dirigia Catalonia Today,un diari en anglès fundat per ell, quemirava de respondre la pregunta alslectors estrangers. Abans, havia fun-

Q

dat l’Agència Catalana de Notícies, en-cara existent. Vam fer un últim dinar:se’n tornava a Girona. En va ser alcal-de. Simultàniament, diputat. De dipu-tat, a president. Tot això queda expli-cat en els llibres que li van dedicar elsseus quatre evangelistes: Jordi Grau(amb la col·laboració d’Andreu Mas),Carles Porta, Josep M. Flores i PepRiera, tots periodistes. Puigdemontafirma que no es tornarà a presentar acap elecció, un cop superat el referèn-dum i aconseguida o no la independèn-cia. Un altre projecte deu tenir al cap.Potser sí que és un cul de mal seient,un cul d’en Jaumet, però s’ha de dir

que quan s’hi posa s’hi posa i que quanhi és s’hi implica a fons. De moment,en el procés independentista, ha fetpossible tot el que havia promès i sem-blava no possible per a la majoria.L’entrevisten reiteradament, i tota lagent que en aquell moment es puguitrobar alacaiguda o interrogativa cor-re a escoltar-lo perquè aixeca elsànims, respon preguntes i s’expressaamb la tranquil·litat i la seguretat quemolts necessiten. Fins i tot els seus ad-versaris se’n meravellen. Rajoy i la se-va cort política i judicial no li sabentrobar el punt per on doblegar-lo.“Com el jonc” d’Agustí Bartra. El refe-rèndum serà, i el seu resultat l’auguraafirmatiu i vinculant. Com que finsara no ha equivocat mai cap pronòstic,els seus, que són tants també entre elsque no són ben bé seus, van a dormircada dia molt tranquils i els altres notroben la postura al llit.

Cata... què? Catalogne, Katalonien,Catalonia... Va anar a explicar Catalu-nya, i hem après com es diu Catalunyaen tots els idiomes perquè tothom almón en parla. Catalonia today. Unainestabilitat lineal i coherent.

“Molts l’havientingut per uninconstant, un culde mal seient

Manuel CuyàsVuits i nous

Puigdemont

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gam9nt

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

ràcies, alcaldes! Moltíssimesgràcies! Gràcies, Buch; gràciesCasals; gràcies Andreu; gràcies

Regull; gràcies Salamé; gràcies Madre-nas; gràcies, Lloveras i gràcies, Fàbre-gas, Casals, Monterde, Tomàs, Budo,Juncà, Olivé, Bel... i així, anar fent finsa més de set-cents. Sou molts i sereumés. I a vosaltres us hem d’agrair qued’aquí a 14 dies (ara ja només són 14)els catalans puguin expressar-se lliu-rement (bé, això de lliurement és unamica relatiu, veient la reacció de l’Es-tat) sobre el futur d’aquest país. Heuentès que els vostres conciutadans vo-lien votar, que volien exercir aquestdret a decidir que reclama un vuitantaper cent de la població, i us heu mullat(i molt) per fer-ho possible. I és justque ahir se us reconegués pública-ment. Quina llàstima, pensava ahir ve-ient la imatge dels nostres alcaldes aPalau, que el PSC hagi optat finalmentper fer del PP i de Cs a Catalunya. Qui-

G “I quina llàstima,que el PSC hagiapostat per fer dePP i Cs a Catalunya

na llàstima que el gros del PSC s’hagidespenjat de la fotografia d’ahir. Comque el PP a Catalunya només hi té dosalcaldes en dues poblacions molt peti-tes i Cs no n’hi té cap, el PSC ha assu-mit aquests dies fer de PP i Cs. Comque jo a casa meva la història del PSCl’havia viscut molt de prop, em costad’entendre (i no és el primer cop queho escric) que el PSC estigui fent dePP; i que davant la magnitud de la res-posta de l’Estat (perseguint alcaldes,revistes, paperetes, urnes i premsacom en d’altres temps) mantingui

aquest silenci còmplice. Iceta i els al-caldes socialistes (i no tots, que algunss’han mostrat favorables a l’1-O) es la-mentaven dies enrere de la pressióque reben. “En els últims dies hem vistcom se’ns assenyala amb el dit, se’nsinsultava i fins i tot se’ns amenaçava”,denunciaven dies enrere en un mani-fest. Qui els amenaça? Els habitantsde les ciutats on governen perquè elsdemanen poder votar? Una amenaçaben curiosa. I jo em pregunto: i quanIceta deia dijous als seus alcaldes dís-cols que si incompleixen la llei perme-tent l’1-O seran condemnats, i els re-cordava que segons el codi ètic delPSC “un condemnat de la justícia ésseparat automàticament del partit”,això no és una amenaça? Pressionava,Iceta, els seus alcaldes? Vaja, que hipensava veient la foto d’ahir. I avui noels volia parlar d’això. Avui el que voliadir era el que he dit: Gràcies, alcaldes.Moltíssimes gràcies!!

Gràcies, alcaldes!Xevi Xirgo / [email protected]

A la tres

D’una manera interessada,perquè admetre el contrari

obligaria a fer intervenir la política,el govern d’Espanya ha presentatde sempre la petició del dret a deci-dir dels catalans com un problemad’ordre públic. Exagerant conduc-tes que al Congrés espanyol sóngairebé costum quan hi ha majoriaparlamentària, sigui del PP o siguidel PSOE, l’Estat espanyol ha decla-rat la il·legitimitat de totes les lleisaprovades al Parlament que empa-ren la consulta del primer d’octu-bre. I no només això: també ha des-plegat la seva estratègia de la por iha menystingut el diàleg i el pacte.Amenaça polítics, voluntaris i mit-jans de comunicació. Restringeixdrets democràtics com el d’expres-sió, reunió, impremta i lliure difusiód’idees pacífiques. L’Estat s’escudaen el fet que el referèndum és unaruptura de la convivència. Peròaquesta particular interpretació noresisteix la confrontació amb la rea-litat. És lamentable veure, també,com alguns intel·lectuals i persona-litats significades que s’esquincenles vestidures pel presumpte atac ala democràcia que representa la in-vocació a les urnes callin davant lavulneració de drets humans.

Les amenaces han arribat atots els alcaldes de Catalunya. Nonomés als que demanen el sí, sinó atots els favorables al dret a decidir.També als que no es pronuncien,però que, abans que tot, són demò-crates i saben que la voluntat popu-lar ha de ser escoltada. Aquesta ésl’actitud que ha pres l’alcaldessaColau. Hauria pogut fer com altres iadoptar una posició còmoda. Peròdesprés de reflexionar i escoltar lesbases, va optar per avalar el dret adecidir. L’escalada repressiva delgovern espanyol hauria de fer veurea altres que dubten, aquí i a Espa-nya, que el debat sobre el primerd’octubre ja no es només sobre eldret a decidir, sinó sobre la demo-cràcia espanyola.

Això va dedemocràcia

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Els edificis de l’Ajuntament de Barcelona i del go-vern de Catalunya van ser ahir, per segon cop enla història recent, l’escenari d’una magna concen-tració d’alcaldes. En els últims dies més de 700han rebut una citació judicial per advertir-los quesi col·laboren amb l’exercici del dret al vot seranperseguits judicialment. És la justícia aprofitadaamb finalitats polítiques: la imposició del governespanyol pot passar factura. Els alcaldes, esti-guessin a favor o en contra de la independència,van manifestar que, per sobre de tot, hi ha la de-mocràcia. És cert: com va dir ahir un líder del PSC,el temps posa tothom al lloc que li correspon.

Alcaldes de CatalunyaCompromís amb el poble+MÀXIMS REPRESENTANTS MUNICIPALS

De reüllMontse Oliva

No volscaldo?

urant el debat de l’Estatut i el setge impulsat pel PPa l’aspiració de renovar el pacte de convivència

entre Catalunya i l’Estat, sovint des de diferents àmbitspolítics i socials s’havien preguntat: “On són elsprogressistes madrilenys?” Molt silenci, mentre esrecollien firmes i els de Rajoy omplien els carrers perdenunciar –llavors també– el “cop d’estat” delParlament. Aquest estiu, però, un grup de madrilenys,reconeguts activistes socials, intel·lectuals i artistes,van decidir donar la cara i impulsar un acte a favor del

dret a decidir. Havia de ser unatrobada per donar suport a l’1-O,“més enllà del resultat”, perquè,com ells mateixos asseguren, elcomú denominador d’aquestcol·lectiu “és el dret dels catalans aexpressar-se a les urnes”, mentreque sobre una eventual declaraciód’independència hi ha força divisió

d’opinions. Però van topar amb aquell fenomen fins arainèdit: la justícia exprés. En només 24 hores, un jutgeque sí que té llibertat d’expressió –ha firmat manifestosimpulsats pels ultraconservadors– va suspendre l’acteprogramat per avui, amb el pretext que s’usava un espaimunicipal. Sens dubte, l’atac ha esperonat els seuspromotors i ha mobilitzat els que no tenien ganes demullar-se ni aparèixer a la foto. De suports discrets,diuen que s’han vist desbordats per les mostres desolidaritat. I d’una trobada gairebé entre amics avui elTeatro del Barrio ben segur que quedarà petit.

D

Avui elTeatro delBarrio deMadrid potquedardesbordat

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El portaveu del PDC al Congrésdels Diputats, Francesc Homs,afirma que “Franco tambéapel·lava a l’estat de dret per ferjudicis sumaríssims”.

10anys

20anys

El govern reactiva el pla deparcs d’energia eòlica i solar. LaGeneralitat posarà a concurspúblic els millorsemplaçaments.

CiU exigeix al govern espanyolnegociar de manera bilateral elpacte fiscal. Rebutja l’acord delfinançament consensuat ambd’altres autonomies.

Entrevista a Homs Alternatives El pacte fiscalTal diacomavui fa...

lguna vegada,quan parlo amb

companys més jovesdels meus inicis en elsmitjans de comunica-ció, el 1974, els veig

somriure per sota el nas amb el que elsexplico. No se’n saben avenir que finsmolts anys després no hi hagués telè-fons mòbils, per exemple, i gairebé nos’ho creuen quan els explico que unade les coses clau per passar cròniquesera tenir controlades les cabines telefò-niques del país i portar moltes mone-des per poder dictar cròniques en di-recte. Això va durar fins als anys noran-ta del segle passat, però hi ha d’altrescoses, fins ara considerades anacròni-ques, que es van acabar molts anysabans, a finals dels anys vuitanta, i queel sentit comú ens deia que no tornarí-em a viure. Ens equivocàvem.

Cal recordar, per exemple, que tot ique el dictador Franco va morir el 20 denovembre del 1975, 54 dies desprésdels cinc darrers ajusticiaments fets al’Estat espanyol, un d’ells a Cerdanyoladel Vallès, les emissores de ràdio no po-

dien emetre informatius, sinó el partede Radio Nacional. Va ser el 1977, apro-vada la llei de la reforma política i pocabans de les primers eleccions lliures el1977, a les quals no es van poder pre-sentar ERC ni el Partit del Treball, que laSER va trencar la norma. Fins al 1976no hi havia cap diari en català perquè,més que prohibits, no estaven autorit-zats. Els setmanaris que es publicavenestaven sotmesos a la censura, aixícom les ràdios. Calia passar per la cen-sura prèvia els programes de ràdio (!!!),i els setmanaris sabien els textos prohi-bits just abans de la impressió. Narcís-Jordi Aragó explicava que a Presènciaels substituïen d’urgència per receptesde cuina i així els lectors sabien que allàhi havia censura. Es parlava amb doblellenguatge (el tu ja m’entens de La Trin-ca) i les cançons i els recitals podien ser–i eren– prohibits per ordre del gover-nador civil. Tot això torna. Prohibeixenanuncis del referèndum, insinuen queprohibiran fins i tot parlar-ne als mit-jans. D’això se’n deia censura. Vota-rem? Tu ja m’entens!

A

Full de rutaJordi Grau

Votar? Tu jam’entens!

En aquells temps es parlavaamb doble llenguatge, el ‘tuja m’entens’ de La Trinca,però tot s’entenia. Tot allò,les prohibicions, torna.Abans se’n deia censura

“El magma sóndesitjos de canvicol·lectius quesorgeixen sense queres els pugui aturar

la secció IX de les Tesis de la filoso-fia de la història, Walter Benja-min afirma que la propulsió del

progrés modern és una tempesta ques’endú tot allò que troba i deixa una pilade runes. Benjamin il·lustra aquesta ideaamb el quadre Angelus Novus de PaulKlee, i diu que l’àngel representa la impos-sibilitat d’aturar el progrés: l’àngel inten-ta mirar el passat però una tempesta lisubjecta les ales i se l’emporta inevitable-ment cap al futur.

AQUESTA TESI, que Benjamin va escriurepocs mesos abans de morir a Portbou el1940, exposa l’essència destructiva d’unprogrés que havia engendrat el feixisme iles guerres mundials. La conclusió implí-cita de la figura de l’àngel és que nomésuna intervenció divina o messiànica po-dria salvar la humanitat de la destrucciótotal. En la globalització, en canvi, ja notrobem aquesta dinàmica constructiva idestructiva del progrés modern. La ideaque més progrés ens portarà a un mónmés enllà del món global és absurda, per-què la globalització ja és la culminació i al-hora la fi de la modernitat. Ara la història

A ja no segueix un progrés únic cap al futur,sinó que es compon dels canvis que s’esde-venen paradoxalment en el mateix pre-sent. Aquests canvis són més espacialsque temporals, i s’originen a partir delsconflictes per controlar els espais i per dis-tribuir els poders que organitzen el món.

EL NOSTRE SOBIRANISME, doncs, no éspròpiament ni progressista ni reacciona-ri. És un moviment de transformació queno destrueix necessàriament les vellesestructures i que, per això, no és revolu-cionari en el sentit de ruptura moderna,però que sí que reorganitza el poder esta-

tal segons un model nou.

PER TANT, EN LLOC DE la tempesta del pro-grés de Benjamin, la forma actual delcanvi històric, una forma que represen-tem de manera exemplar els catalans,s’assembla més aviat al magma volcànic.El magma són desitjos de canvi col·lec-tius que sorgeixen de manera imprevistasense que res no els pugui aturar. El mag-ma s’escampa de manera aleatòria peròsòlida i constant. Crema tot allò que tro-ba però no deixa cendres ni runes, sinóque acaba creant muntanyes, planes ivalls, que poden ser més altes o més bai-xes, més fèrtils o més estèrils, però quesempre són fascinants i singulars. Us hopuc assegurar jo, que vaig néixer entreels volcans d’Olot, i que entre volcans vaigaprendre les primeres paraules, i que en-tre volcans vaig començar a llegir i a es-criure, i que entre volcans vaig perdre lavirginitat, una nit freda, envoltat de rocaígnia, amb la cigala que em quedava arre-bossada de greda aspra tot i que jo de se-guida la tornava a entaforar, no fos casque la noia se’n desdigués a mig fer. Aratampoc no ens en desdirem a mig fer.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Magma volcànicTribuna

Per què?

b Suposo que en aquest mo-ment del procés sobiranistacatalà encara queda gent debona fe a l’Estat espanyol queno entén què està passant ni elperquè. Els catalans volem seruna societat avançada en lacultura, en la ciència, en l’as-pecte social i en l’economia. Novolem ser súbdits d’algú quesempre ens diu què podem fero no i que mai té en compte lanostra opinió. Volem gestionarels nostres recursos i infraes-tructures, com ara el transportaeri, les carreteres, els ferro-carrils i els ports. No dependredels que procuren que totesles decisions en aquestesàrees es prenguin en el seupropi benefici polític i econò-mic. Per a ells, només hi ha lacentralitat més extrema, és adir, la seva capital i l’entorn. Novolem que gent que provéd’una de les etapes més fos-ques de la història de l’Estatespanyol segueixi tractant-nos

com vençuts, com a ciutadansde segona, sense respectar lanostra llengua i la nostra cultu-ra. Totes les nostres propostesper a un millor encaix amb laresta de l’Estat han estat sem-pre rebutjades, a més, amb hu-miliacions greus com en el casde l’Estatut del 2006. Obeir oser amenaçats i inhabilitatsper una justícia partidista i ob-soleta. Aquest és l’objectiu delsque ens menyspreen com aéssers humans sense dret adecidir el nostre futur.Dionís Bel LópezBarcelona

Amics d’Espanya

b He llegit un article de JordiÉvole a El Periódico, “Anatomíade otro instante”, en què, entrealtres coses, titlla els últims es-deveniments del Parlamentd’“esperpento” i clou el seu es-crit amb un paràgraf quetranscric complet en castellà:“En medio de tanta crispación,dos noticias: la Academia de

Cine selecciona la peli catalana‘Estiu 1993’ para los Oscar. Y losManel triunfan en un conciertomultitudinario en Madrid con elpúblico tarareando sus cancio-nes en catalán. Tengo tan po-cas ganas de independizarmede esa España, como de inde-pendizarme de cierta Catalu-nya. Y viceversa.”

Certament, senyor Évole,s’han comès molts errors enaquesta sessió parlamentària ien com s’han desenvolupat al-guns episodis del “Procés”;també és lamentable com par-tidaris d’un bàndol i l’altre rea-litzen actes i comentaris moltpoc encertats, però la qüestióde fons i important és si els ca-talans tenen dret a votar o no, iaixò és una opinió molt simple ipersonal que vostè decidirà.Ara bé, no cal fer de tot això ungra massa ni tant dramatisme idemagògia: en el cas que Ca-talunya s’independitzi, nos’haurà acabat el món, simple-ment s’administrarà pel seucompte decidint en el futur, a

través de les urnes, quin modelde país vol tenir. Vostè i tots, elsque volen continuar amb Es-panya i els que no, podran se-guir sent amics de l’Espanyaque selecciona la peli catalana idel públic que taral·leja les can-çons en català dels Manel.Guillermo Martí CeballosSant Pol de Mar

No us favergonya?b A tots els que no mouen niun dit, a tots els que callen, atots els que fan veure que aixòno va amb ells, sapigueu queesteu fent costat a l’estratègiade la por, de criminalitzar totsels que volem decidir demo-cràticament el nostre futur. Es-teu fent costat a un estat auto-ritari i molt poc democràtic. Es-tà en joc la nostra identitat, lallibertat, la dignitat. Està en jocla democràcia, el futur delsnostres fills. No us fa vergonya?Lluís VantolràSolsona (Solsonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Rafael Ribó, SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

“Les llibertats d’expressió, reunió i informació són pilars dela democràcia, i l’acció judicial ha de ser proporcional”

La frase del dia

“Els tripulantsdel transatlànticespanyol de fastos ifestes sofriran uncost polític quecomença ara idurarà temps itemps i temps

l nivell dels governants espanyolsés de vergonya. Ells són un trans-atlàntic, diuen, i Catalunya una

Zodiac punxada. L’Espanya dels unita-ristes és inculta i excloent; a mancad’arguments, insulta. Ara moteja elsqui volen exercir el dret a decidir de“delincuentes”, “chulos de discoteca” i“trileros”. És a dir, el 80 per cent de lapoblació de Catalunya. És una ofensa ala intel·ligència pensar que decisionsimportants que afecten la vida de mi-lions de persones, com són l’economia,les jubilacions, la sanitat, la seguretat,l’educació o la cultura, està a les sevesmans.

FEM UNA MICA D’HISTÒRIA. Insultar el mi-lió de manifestants de l’11 de setembreals carrers de Barcelona és escopir so-bre la memòria dels defensors de les lli-bertats de Catalunya que el 1714 vanperdre la vida defensant les Constitu-cions Catalanes de l’atac dels Borbons.A partir d’aleshores, la imposició de leslleis de Castella per derecho de con-quista. El 1901, i encara més clar el1914 amb la Mancomunitat, comença-va el desplegament de la Catalunya delsegle XX. Amb una ploma i un segell,Prat de la Riba mostrava el camí delprogrés a l’Espanya arcaica, corrupta ipobra, que s’havia enfonsat al fons delmar en un dels més grans ridículs na-vals de la història. Tota la flota detransatlàntics de guerra espanyols del’època, enfonsada, tant a Cuba com ales Filipines; els americans, ni una ras-cada. L’almirall Cervera arribant a laplatja amb calçotets llargs, mentre elsmariners morien dignament a coberta.De riure, si no fes plorar.

ALTRE COP FOU LA ZODIAC CATALANA laque va enfonsar el transatlàntic del lu-xuriós Alfons XIII, per l’acció audaç deCompanys i Macià, que trencà el dogalborbònic espanyol declarant la Repú-blica Catalana. Hi hagué l’oasi català de

E pau, però tragueren allaus d’armes itransatlàntics de guerra nazis i feixis-tes per enfonsar les barques de fusta al’Ebre. Van rebre, però, de les quintescatalanes i tropes republicanes una lli-çó de valor. Durant el franquisme, Ca-talunya fou altre cop punta de llança dela llibertat. A Espanya, s’imposà laTransició Monàrquica del franquisme;a Catalunya, el Trencament amb el pas-sat d’oprobi i la Generalitat. El 1981,amb l’excusa del dement Tejero, laUCD, el PSOE, AP i el PCE van tallar totl’esperit descentralitzador. Un fosc

acord de centralistes interessats i tèr-bols polítics. De tot es podia parlar sen-se violència, deien falsament els unita-ristes. Ara han instal·lat la violència del’aparell de l’Estat pertot arreu.

VEIEM QUI SÓN ELS QUI RESPECTEN la vo-luntat de la població de Catalunya i quino. Els catalans, amb una Zodiac migpunxada, treuen les vergonyes a tantviatger dels seus transatlàntics de po-der. Arreu fracassen perquè sempre hiha algú que no accepta la imposició uni-tarista contra el dret a decidir, un dretuniversal. Del món del treball a la uni-versitat, de punta a punta del país.

EN EL MÓN FINANCER CATALÀ CaixaBank iBanc de Sabadell han hagut de rectifi-car expressions bocamoll. La PIMECmai ha anat de bracet dels dirigents delFoment del Treball Nacional, que alho-ra mai ha aconseguit cap unanimitat,malgrat iots de luxe i barques de plaer.I així en tot el món de l’empresa. La Zo-diac va surant. La Vanguardia ha re-baixat l’hostilitat vers una neutralitattèbia per raó empresarial. El Periódicoestà tocat per la pèrdua de seny del di-rector. L’Ara, per por de l’empresa, viula rebel·lió dels periodistes en una mos-tra d’honestedat professional. El Col-legi de Periodistes pren partit a favorde la llibertat d’expressió. I fins i tot a lacaverna comença a haver-hi alguna es-cletxa.

CATALUNYA ARRIBA a les Cortes espanyo-les com a tema principal, apareix com aproblema a Europa, és notícia arreu delmón. La resposta dels partits unitaris-tes és fer de dòberman del govern méscorrupte i trampós superant l’èpocadel PSOE i els GAL. La Zodiac catalanaflotarà per damunt de tots els entre-bancs repressius. Els tripulants deltransatlàntic espanyol de fastos i fes-tes sofriran un cost polític que comen-ça ara i durarà temps i temps i temps.

J.M. Solé i Sabaté. Catedràtic d’història contemporània a la UAB

La Zodiac catalanaTribuna

ha parlat molt decom n’han estat,

de pacífiques, les ma-nifestacions de les últi-mes sis Diades; peròningú no s’ha fixat gai-

re en un detall que fa que la seva mancade qualsevol tipus de violència fos real-ment prodigiosa: els bars estavenoberts. Tot caminant cap al meu tramdilluns passat, vaig veure innombrablesmanifestants fent cerveses, vermuts,gintònics i ves a saber què més. Acaba-da la manifestació, vaig haver de cami-nar ben bé un quilòmetre per trobaruna terrassa que no estigués plena avessar de manifestants que ja descan-saven, gairebé tots vestits de groc i gai-

rebé tots aixecant el colze. Ho comentoperquè –i ho podeu comprovar ambqualsevol anglès que conegueu– imagi-nar una manifestació anglesa amb unmilió de persones, envoltada de barsoberts però lliure de qualsevol incident,és ben bé impossible. I ho remarco, ai-xò, perquè l’ambient tan plàcid de l’últi-ma Diada és un punt més que contri-bueix a la seva importància considera-ble, una importància reconeguda fins ala data per 29 mitjans prestigiosos de 8països diferents, però que –amb unaprevisibilitat tediosa– ha estat menys-preada per Madrid, que va reduir elnombre de manifestants (un milió, se-gons la policia) a 260.000. Potser no se-ria sobrer que el Sr. Rajoy fes un copd’ull a una frase ja molt citada de la no-va autobiografia de Hillary Clinton(quan en surti la traducció castellana,és clar): “Qualsevol intent de manipularla realitat és una característica essen-cial de l’autoritarisme.”

S’

De set en setMatthew Tree

Arran de lesterrasses

L’intent de manipular larealitat és una característicaessencial de l’autoritarisme

Els grans municipissocialistes hiposaran entrebancs,però alguns de petitshi col·laboraran

El govern recordaen una declaracióoficial que tots elspobles tenen dret al’autodeterminació

El PSC, elgran aliat perobstaculitzarl’1-O

Escòciadefensa elreferèndumcatalàNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 20176 |

Més de 700 edils d’arreude Catalunya van creuarahir la plaça Sant Jaumealçant la vara d’alcalde imostrant el polèmic de-cret d’alcaldia que la ma-joria d’ells van signar ensuport de la llei del refe-rèndum, que va ser apro-vada la setmana passadaal Parlament i que ha por-tat la fiscalia de l’Estat aobrir diligències judicials.

Amb aquesta escenifi-cació, els alcaldes respo-nien a la crida de l’Associa-ció de Municipis per la Inde-pendència (AMI) i l’Asso-ciació Catalana de Muni-cipis (ACM) perquè mos-tressin el seu rebuig a l’or-dre del fiscal general del’Estat, José Manuel Maza,amb què insta els fiscals delterritori a citar i a investi-gar 712 alcaldes per haverdonat suport a un referèn-dum “il·legal” arran de lasuspensió automàtica de-cretada pel Tribunal Cons-titucional a petició del go-vern de Mariano Rajoy.

La nombrosa represen-tació municipal va ser re-buda a les onze del matíper l’alcaldessa de Barce-lona, Ada Colau, al pati del’ajuntament. Colau es vavoler afegir així a les mos-tres d’indignació que haprovocat l’ofensiva judi-cial de l’Estat espanyolcontra els ajuntaments,que ahir es concretavaen l’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, que,mentre assistia a l’acte deBarcelona, era informadaque havia rebut la citacióper anar a declarar el dia

20. “Els ho explicaré tot itot”, explicava a la premsajust després de l’acte al Pa-lau de la Generalitat, onels alcaldes es van fotogra-fiar amb el president Puig-demont; la presidenta delParlament, Carme For-cadell; el vicepresidentOriol Junqueras, i la restade membres del govern enuna clara demostració deforça i unitat contra l’em-bat judicial i a favor del re-ferèndum de l’1 d’octubre.

“La força del poble”Tal com havien fet tresanys abans els alcaldes perdonar suport aleshores a

la consulta del 9-N, elsrepresentants municipalsvan anar ocupant el patidels Carruatges i la galeriagòtica del Palau de la Ge-neralitat, des d’on el pre-sident va llançar un noumissatge a Rajoy: “No sub-estimin la força del poblede Catalunya.” El cap del’executiu va contraposarprecisament aquesta forçai aquesta unitat a les “lleis”,als “tribunals”, als “BOE” ia la “massa” que branda l’Es-tat espanyol contra el procéscatalà i contra el que esva qualificar de “compor-tament antidemocràtic”després de les últimes ac-tuacions impulsades pelgovern espanyol, des de laconfiscació de material decampanya fins a la suspen-

sió d’actes i conferènciessobre el referèndum d’au-todeterminació. “Com aúnica resposta, més de-mocràcia i més llibertat”,assenyalava Puigdemonten una intervenció que eracorejada per la resta demembres del govern, pelsalcaldes i pels centenarsde ciutadans concentratsa la plaça amb la proclamamés repetida al llarg delmatí: “Votarem!”

El compromís dels al-caldes amb l’1-O es demos-tra amb el decret quemolts d’ells van signar a fa-

vor de la llei del referèn-dum; altres edils, però,van optar per signar unacarta amb el text del de-cret, tal com els van reco-manar els secretaris mu-nicipals. Finalment, tam-bé hi ha municipis que nihan signat el decret nis’han inscrit a l’AMI, però,en canvi, van respondreafirmativament al correudel govern que sol·licitavala seva col·laboració a l’ho-ra de cedir col·legis electo-rals de titularitat munici-pal per tal d’anar enlles-tint el dispositiu. Aquest

és el cas de l’Ajuntamentde Badalona, el municipimés gran de tots els ques’han compromès a obrirseus electorals, una xifraque ahir ja arribava als761 dels 948 que hi ha atot Catalunya.

“Inèdit” en democràciaBarcelona també va volerser present ahir en l’actede suport als alcaldes in-vestigats per la FiscaliaGeneral de l’Estat. Un acteque l’alcaldessa Colau vaqualificar d’“inèdit”, a cau-sa, precisament, d’aquest

setge judicial al referèn-dum que ja afecta també“la llibertat d’expressió”,va afirmar Colau. L’alcal-dessa considera “una ver-gonya” que l’Estat espa-nyol sigui “incapaç” de do-nar una resposta políticaal problema i de dialogar,amb referència a la peticióde negociació d’un refe-rèndum que divendrespassat els va fer arribarel govern i la mateixa al-caldessa. “Això no va d’«in-dependència, sí; indepen-dència, no», sinó de la de-fensa com un sol poble dels

ACTE Més de 700 edils reiteren el seusuport al referèndum mentre la fiscaliacontinua amb les citacions AVÍS Elpresident Puigdemont aconsella a l’Estatque “no subestimi la força del poble”

Emma AnsolaBARCELONA

Els alcaldes respon

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

761 municipis hanrespost al governque obriran elscol·legis l’1-O

Senyor Rajoy, vasentir els alcaldes?

L’APUNT nats centres d’opinió, que només li ballen l’aigua.Al segle XX, Catalunya ho va passar malament durantdècades. La dictadura va perseguir inútilment el catalài el catalanisme, tragèdies que alguns revisionistes ne-guen ara. Què fa pensar a Rajoy que ara serà diferent?És que no va sentir els alcaldes? No, pel que va dir aSantiago, gens ni mica.Lluís Martínez

Alguna ànima caritativa hauria d’explicar a MarianoRajoy i a tots els seus fans la manera que tenen depensar els catalans. Encara no ha vist que com mésels prohibeixen les coses més ganes tenen de fer-les?Fora bo, també, que tingués algun servei independentde comptes que l’informi de quanta gent va exacta-ment a les manifestacions i que no es refiï de determi-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

La Guàrdia Civil continuadecomissant els materialsrelacionats amb el refe-rèndum de l’1-0. El cos po-licial va comissar ahir du-rant un escorcoll a l’em-presa Zukoy de Sant Adriàde Besòs diverses planxesdestinades a imprimir car-tells institucionals de su-port al referèndum de l’1-0i una altra per fer cartellsper al sí a la consulta.

Segons el Ministeri del’Interior, l’actuació du-rant el segon dia de cam-panya respon, igual queles de divendres, a l’ordreenviada per la fiscalia deCatalunya a les forces icossos de seguretat perevitar el referèndum, sus-pès pel Tribunal Constitu-cional. El Ministeri de l’In-terior subratlla que és sig-nificatiu que en la mateixaempresa hagin comissattant les planxes destina-des a l’elaboració de publi-citat institucional en su-port del referèndum, comla planxa construïda perfer cartells a favor del sí.

“A diferència de les ac-tuacions d’ahir [divendrespel lector], avui han con-fiscat les planxes que ser-veixen de matriu per al’elaboració de cartells, perla qual cosa d’aquesta for-ma s’impossibilita que sesegueixi imprimint”, deta-lla el Ministeri de l’Inte-rior, que manté l’operació.

Talls d’accés a websEl jutjat d’instrucció nú-mero 13 de Barcelona vaordenar ahir a les compa-nyies telefòniques que im-pedeixin l’accés a la webref1oct.eu, que en teoriaés una de les rèpliquesallotjada fora de l’Estat.Així ho va admetre ahirMovistar en resposta a unclient que preguntava per-què no podia accedir-hi.“Per ordres judicials” vaser la resposta. També hova reconèixer Vodafone,que només bloqueja “l’ac-cés a una pàgina web quanhi ha una ordre judicial”.De moment, sí que es potaccedir a aquestes pàginesamb altres companyies iamb el protocol de segure-tat https. ■

La guàrdia civilcomissa planxesper fer cartells aSant Adrià

RedaccióBARCELONA

a El cos policial escorcolla l’empresaZukoy a Demanen a les telefòniquesque bloquegin webs vinculades a l’1-0

Planxa per fer cartells a favor del sí decomissades ahirl’empresa Zukoy de Sant Adrià de Besòs ■ ACN

drets i les llibertats quetant ens ha costat assolircom a societat”, va expres-sar Colau, que en l’acte al’ajuntament amb la restad’alcaldes va estar acom-

panyada també de la sevahomòloga a Badalona, Do-lors Sabater, que, tot i ad-metre que “no és el refe-rèndum que mereixíem”,considera que cal anar a

votar l’1-O. “Aquesta revol-ta popular, pacífica, persis-tent i legítima fa trontollarel règim del 78 i fa aflorarels seus fonaments antide-mocràtics.” La presidenta

de l’AMI i el de l’ACM, NeusLloveras i Miquel Buch,tots dos amb querelles da-munt la taula, també vanintervenir en l’acte, junta-ment amb nombrosos al-caldes de diversos puntsde la geografia catalana.Mentrestant, Rajoy, un diamés, obviava la petició deCatalunya, reiterava queel referèndum és “il·legal”perquè qui ha de decidir éstot el poble espanyol i re-clamava als alcaldes que“reflexionin” i que “tornina la racionalitat, al sentitcomú i a la legalitat”. ■

nen en massa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Poden tenir lleis,tribunals i BOE, peròno tenen una cosa: elpoble de Catalunya”

Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Això també va dedemocràcia i de ladefensa del dret a lallibertat d’expressió idel dret de reunió”Oriol JunquerasVICEPRESIDENT DEL GOVERN

La policia local de Torredem-barra va tallar ahir la llum enun acte electoral que estavacelebrant la CUP i en el qualparticipava el diputat de la for-mació, Joan Garriga. La policiava explicar que el tall obeïa aordres de la fiscalia, davant lasorpresa dels assistents. Elsorganitzadors van poder re-soldre l’incident amb la instal-lació de generadors, la qualcosa va permetre continuarl’acte, que va concentrar unes200 persones a l’aire lliure. Lapolicia local va informar quetraslladaria la continuïtat del’acte a la fiscalia.

L’ofensiva judicial va con-tinuar ahir amb el degoteigde citacions als alcaldes peranar a declarar pel seu suportal referèndum. A més dels al-caldes de Girona i Palafrugell,ahir van rebre l’ordre l’alcaldede Mollerussa, Marc Solsona;el de la Seu d’Urgell, AlbertBatalla; el de Valls, Albert Ba-tet, i la de Vilanova i la Geltrú,Neus Lloveras. Tots hauriend’anar a declarar a la fiscaliadel TSJC, atès que són dipu-tats i tenen la condició d’afo-rats. També ha rebut citaciól’alcalde de Tortosa, FerranBel, que anirà al Suprem,com a diputat del Congrés.

“Som aquí perdir-vos que no esteusols, que tots somalcaldes deCatalunya”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Primer tallde llum, en unacte de la CUP

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

nmig de la polarització entrepartidaris i detractors delreferèndum de l’1 d’octubre,l’alcaldessa de Barcelona,

Ada Colau, s’ha convertit en la figu-ra més cobejada per uns i altres. Enprimer lloc perquè és l’alcaldessa dela capital i d’ella depèn, en part, quecentenars de milers de personespuguin votar “com sempre”, talcom diu el govern, o gairebé comsempre. I en segon lloc, perquè laposició equidistant, indefinida oambigua –o com se’n vulgui dir–dels comuns els pot convertir enl’actor que decanti el procés políticdel país cap a un cantó o l’altre.

Colau ho sap i, de moment, haoptat per nedar i guardar la roba.Després de l’acord assolit amb elpresident de la Generalitat, CarlesPuigdemont, l’alcaldessa garanteixque els barcelonins podran votar,encara que no se sàpiga si en localsde l’Ajuntament o en d’altres admi-nistracions, perquè és el desig del“80% de la població de Catalunya, que reivindica el dret a decidir”.“Els municipis estem obligats a re-tre comptes davant dels ciuta-dans”, va dir l’alcaldessa als més de700 alcaldes que omplien a vessarel pati de l’Ajuntament i això incloufacilitar que els ciutadans s’expres-sin, més encara en un moment enquè l’Estat amenaça “els drets i lesllibertats fonamentals”. “Això no vad’independència sí o no, sinó d’es-tar units per defensar les lliber-tats”, va aclarir.

Tot i la vehemència amb la qualColau es va manifestar contra el go-vern del PP, l’alcaldessa va rebre,una estona després, els elogis del

E

seu líder, Mariano Rajoy, que en re-ferència a la recepció dels alcaldes,va recordar que l’alcaldessa haviadit que “no cediria locals per cele-brar el referèndum”. “Per això, notenim res a dir-li”, va assenyalarRajoy, que va convidar Colau a “dirals alcaldes que facin el mateix queella diu que farà”.

L’alcaldessa, però, no s’immuta icontinua caminant enmig de dosfocs creuats, tal com va quedar pa-lès ahir quan va acompanyar els al-caldes fins al mig de la plaça deSant Jaume, on l’esperava el presi-dent, el vicepresident, la presiden-ta del Parlament i la resta d’autori-tats de la Generalitat. Colau es va

plantar al mig, va saludar Puigde-mont, Oriol Junqueras, Carme For-cadell i companyia, va girar cua ise’n va tornar cap a la casa gran,mentre els seus convidats avança-ven cap al cantó de muntanya de laplaça enmig de crits d’“indepen-dència” i “votarem”.

El gest calculadíssim i pactat del’alcaldessa no va agradar al seu an-tecessor en el càrrec, Xavier Trias,que en una piulada al Twitter es vadeclarar “molt trist que l’alcaldessade Barcelona no hagi creuat la pla-ça de Sant Jaume amb els alcaldesde tot Catalunya liderant el suportal Molt Honorable President CarlesPuigdemont”. El seu partit, el PDe-

CAT, va denunciar, a més, el fetque la Guàrdia Urbana hagués re-quisat propagada del referèndumd’una paradeta que tenien al barride Sant Antoni.

L’equidistància, pel que es vaveure ahir, tampoc no resulta cò-moda: retrets del PDeCAT, elogisenverinats de Rajoy i, finalment,advertiment del soci de govern alconsistori, també en forma de piu-lada. El segon tinent d’alcalde deBarcelona, Jaume Collboni, recor-dava via Twitter a l’alcaldessa que“l’ajuntament és casa de tots”, tam-bé dels “alcaldes i alcaldesses delPSC”, que “pateixen pressions iamenaces”. Queda avisada. ■

L’amfitriona fa equilibrisCONTRAPÈS · Colau rep a l’ajuntament els alcaldes amenaçats per permetre votar l’1-O, però no participa amb ells en l’acte ala Generalitat AL MIG · L’alcaldessa defensa els batlles “perseguits” i Rajoy la posa com a exemple de compliment de la llei

750alcaldes aproxima-dament són els queahir van assistir als ac-tes de l’Ajuntament deBarcelona i de la Gene-ralitat, segons l’Asso-ciació Catalana de Mu-nicipis (ACM).

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, saludant els més de 700 alcaldes que va rebre ahir a l’ajuntament de Barcelona ■ ELISABETH MAGRE

Montse Venturós Alcaldessa de Berga (Berguedà). CUP

“Si l’actitud és quevotarem, ho farem”

uinze dels dissetregidors de Bergasón independen-tistes. De suport

dels veïns no n’hi falta...

Per què ha citat VíctorJara a l’acte?Perquè avui és el malau-rat aniversari del seu as-sassinat a Xile, en unadictadura similar a la vis-

Q

cuda a l’Estat espanyol.Volia recordar l’efemèrideperquè la voluntat de totun poble és justament elque ens transmetia VíctorJara.

Com ho està vivint?Amb molta emoció, mol-tes ganes. És una lluita demolts anys; en el meu cas,la vaig emprendre als 14 o15 anys.

Votarem?I tant! El que compta ésl’actitud, i si l’actitud és queanirem a votar, ho farem.Ahir, al Palau ■ E. MAGRE

Jordi Badia Alcalde de Calaf (Anoia). ERC

“Només reconec lalegislació catalana”

iu aquest momenthistòric “amb res-pecte i molta res-ponsabilitat, fer-

mesa i determinació”.

Sent el suport de la gentque representa?Sí, notes que la gent estàdarrere nostre. Notem elsuport cada dia i cada mo-ment.

V

Hi ha por, també?No en tenim, de por. Es-tem convençuts del queestem fent. Respecte, sí,perquè al davant tenimun Estat que sabem fins aon és capaç d’arribar. Pe-rò no ens arronsarem.

L’han cridat a declarar?Encara no. Però no pensoanar-hi, en aquests mo-ments hi ha una legislacióque ha superat el marcconstitucional. Només re-conec la legislació catala-na. Per tant, no aniré adeclarar.Jordi Badia ■ E. MAGRE


acaba l’acte del Palau de laGeneralitat amb uns 750alcaldes i alcaldesses can-

tant Els segadors a pulmó i cri-dant el “votarem, votarem!” –noquatre radicals: 750 alcaldes i al-caldesses triats pel vot més pro-per–, i durant breus segons unasubtil remor recorre el pati delsCarruatges i la galeria gòtica. Sónles seves vares de comandament–històriques relíquies que antanyduien en senyal d’autoritat i queavui molts han hagut de rebuscarals baguls municipals–, que peracabar han decidit fer picar a ter-ra, després d’haver-les enlairat endiverses ocasions durant els par-laments que s’han fet tant aquícom a l’ajuntament de Barcelonaen una de les imatges més gràfi-ques de la jornada: els alcaldesprometent fidelitat als ideals pelsquals es deuen als seus veïns. I ésque, si les urnes són les falçs delsegle XXI, aquest curiós cop d’es-tat, emprant la terminologia uni-onista, es farà amb remor de va-res de fons, i no pas de sabres,com es va fer la Constitució quetant branden. Les vares dels al-caldes investits pel poble, peròtambé la remor dels polítics, d’en-titats civils, de petits empresaris ide tants i tants milers de ciuta-dans anònims disposats a obeirla llei catalana que faran impossi-ble d’aquí a l’1-O contenir la ri-uada desesperada d’actuacionsjudicials i policials espanyoles.

Ha estat una matinal emotiva.Una més, de comunió entre re-presentants polítics, municipalsen aquest cas, i societat civil, perenfilar la recta decisiva d’un pro-cés que fa ja cinc anys que dura.De fet, ha semblat una gran festa,

S’

que molts dels alcaldes que ana-ven entrant, per la porta de darre-re, i omplint el pati central del’ajuntament del cap i casal hanvolgut immortalitzar fent-se totde selfies i fotos de grup, en gene-ral per partits (ben visibles erenels de la CUP, que duien samarre-tes roses amb el lema “No tenimpor”) o per comarques. Molts du-ien orgullosos a la mà, a peticióde l’AMI i l’ACM, els decrets d’al-caldia que han anat signant elsdarrers dies en suport al referèn-dum. I és que avui tots ells es po-dien sentir igual d’importants,des dels dels pobles més petitsfins a la de la mateixa capital, unaAda Colau indignada amb la re-

pressió estatal que els donava labenvinguda com si fossin a casaseva. Tot això, mentre la plaça deSant Jaume i els carrers que hifan cap ja eren plens amb més decinc mil persones, amb tot d’este-lades i pancartes amb lemestambé en anglès per arribar almón, com “We just want to vote”(“Només volem votar”) i “Spanishdemocracy?” (“Democràcia espa-nyola?”), al costat d’unes mani-lles. És clar que no tots era per ai-xò que s’havien congregat allà:encara durant els parlaments, peruna porta lateral de la casa granbarcelonina una parella acabadade casar sortia enmig d’una plujade pètals al crit de “Visca els nu-

vis!”. Un dia que recordaran perpartida doble.

No eren pètals el que la maread’alcaldes va rebre en travessar laplaça de Sant Jaume per un cor-redor habilitat entre la multitud,però poc li va faltar. De fet, vasemblar talment que travessessinuna catifa de roses, per tal comvan rebre l’ovació i l’escalf popu-lar al ritme del “no esteu sols!”,que va esdevenir un altre leitmo-tiv de la jornada. El mateix presi-dent Carles Puigdemont; la presi-denta del Parlament, Carme For-cadell, i el vicepresident OriolJunqueras van anar-los a buscara les portes de l’ajuntament enuna imatge no menys simbòlica

d’aquesta “cadena de baules”,com la va definir Puigdemont, iels van convidar a entrar a la seudel govern català, on els rebia elgovern en pes. Junqueras recal-cava la importància del municipa-lisme en la història del país però,com havia passat en els discur-sos anteriors que havien fet elsalcaldes d’Amposta, Badalona iGirona, van ser els representantsmunicipals els protagonistes. Envan parlar de tot arreu: Llívia,Sant Joan de les Abadesses, Ber-ga (la ja imputada Montse Ventu-rós, que va citar versos del poetaxilè Víctor Jara, assassinat avui fa44 anys), Corbera d’Ebre, Torre-dembarra, Mollerussa i Sabadell.Potser el més aplaudit, això sí, vaser el d’Albatàrrec, Víctor Falgue-

ra, que tenia un record per alsmitjans amenaçats i explicavacom alguns convilatans que nodefensen la independència, ni tansols l’autodeterminació, li havienfet saber que el defensaran commillor ho poden fer: anant a votar.

Els alcaldes van sortir de Palaucom havien entrat: en olor demultituds, les que ho havien se-guit a través d’una pantalla ge-gant i que s’entretindrien xiulantun helicòpter de la Guàrdia Civilque els va sobrevolar, aplaudintels consellers que van guaitar desdel despatx de Jordi Turull o, al fi-nal, participant en l’enregistra-ment d’un dels anuncis de cam-panya que prepara Òmnium.

Mentre la gent anava desfilantcap a casa, un músic de carrercantava L’estaca en un carreródarrere el Palau. Ja ho va dir Puig-demont: que no subestimin la for-ça del poble de Catalunya. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Remor de vares

La multitud d’alcaldes ensenyant ahir la vara de comandament al Palau de la Generalitat ■ ELISABETH MAGRE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Veïns d’Albatàrreccontraris al referèndumdefensaran el seu batlledels atacs anant a votar

Òscar Palau

Maties Serracant Alcalde de Sabadell. CUP-Crida

“No aniré a declararvoluntàriament”

o ha rebut la no-tificació de la fis-calia, però ja téclar que no pen-

sa anar a declarar.

Per què no?No hi aniré voluntària-ment; no m’haig de defen-sar de res.

Com interpreta la respos-

N

ta de l’Estat?La reacció i les accionsque prenc són inconcebi-bles en democràcia.

Què opina dels alcaldesque no posen les urnes?Estic convençut que pre-cisament la reacció de Ra-joy farà que el clam delsajuntaments sigui cadacop més unànime.

Per què és tan importantaquesta determinació?Per responsabilitat ambla ciutadania. Obeïm elmandat del Parlament. ■Maties Serracant ■ E.M.

Joan Serra Alcalde de Castellolí (Anoia). ERC

“Estem exercint lademocràcia pura”

o sap fins on potarribar Rajoy,però tampoc elpreocupa.

Té por?No, perquè estem exer-cint la democràcia pura idavant d’això la repressióde l’Estat no hi pot fer res.

On creu que pot arribar el

N

govern de Madrid?No ho sé. És inimagina-ble, perquè on ha arribatfins ara ja no té raó de ser.

Confia en un bon resultatl’1-O?Sí, sense cap dubte, i commés s’intenti ofegar mésparticipació hi haurà.

Ha rebut ja la notificació?No, encara no.

I pensa anar a declarar?Ho estudiarem. Dependràdel que digui la notifica-ció. ■Joan Serra ■ E.M.


8011

75-1

1691

50®

ambé va ser un dissabte, el 4d’octubre del 2014. I tambéhi van anar molts alcaldes.De fet, n’hi van anar encara

més que ahir. Més de 800, en repre-sentació dels 920 municipis quevan signar la moció a favor de laconsulta del 9-N. Del que es tracta-va era d’escenificar el suport al go-vern de la Generalitat, de mostraruna imatge d’unitat, de cridar benfort: “No pot haver-hi marxa enre-re”. Com ahir. La cerimònia va serexactament la mateixa. Els alcal-des, amb les seves vares de coman-dament, van anar, primer, a l’Ajun-tament de Barcelona i, després, en

Tmassa, van fer un recorregut tra-vessant la plaça Sant Jaume fins alPalau de la Generalitat, on es vanfer la mateixa foto de família. A laplaça van rebre, com ahir, un banyde multituds. Els guàrdies urbans iels mossos d’esquadra flanquejavenel pas, a banda i banda, vestits degala, una solemnitat institucionalpel que fa a la indumentària queahir, en canvi, no hi va ser.

El déjà-vu va tenir, però, algunscanvis de protagonistes. Perquè el 4d’octubre del 2014, en lloc d’AdaColau, els edils van ser rebuts perun Xavier Trias que va dir que era eldia més feliç de la seva vida, i a laGeneralitat no hi havia Puigdemontsinó Artur Mas, que es va felicitarde la unitat del municipalisme i va

destacar: “És això el que el país ne-cessita i la millor imatge que podemprojectar al món.” També hi haviarepresentants socialistes que insis-tien en la necessitat de complir lesresolucions judicials.

El que ni de bon tros no hi va ha-ver fa tres anys va ser tanta gent nitantes estelades. Només algunes dedisperses, onejant molt més tímida-ment. Tampoc, tants de crits a fa-vor de la independència, i els que esvan sentir després del discurs deMas van sonar inusuals, al Palau.

Tot i així, molts alcaldes que hivan anar ja mostraven el convenci-ment que vivien “un moment histò-ric” i l’alcaldessa de la Garriga va va-ticinar que l’acte representaria un“abans i un després”. ■

La foto del 9-N‘DÉJÀ-VU’ · El 4 d’octubre de l’any 2014 més de 800 alcaldes van fer la mateixacerimònia de suport al govern IDÈNTIC · Van repetir la mateixa calculada litúrgia

Virtudes PérezBARCELONA

Més de 800 alcaldes van anar a la Generalitat a donar suport a Artur Mas el 4 d’octubre ■ QUIM PUIG

Lluís Castellví L’Argentera. PDeCAT

“La reacció de Madridés desmesurada”

a trenta anys que ésalcalde i asseguraque “això no ho ha-via vist mai”.

Anirà a declarar?Per descomptat que sí.

Té por?Gens ni mica.

Com qualifica la reacció

F de Madrid?És del tot desmesurada.S’equivoquen perquè éscom matar mosques a ca-nonades.

Confia que es podrà votarl’1-O?I tant que votarem. Seràun èxit i podrem comen-çar a posar en marxa lanova República Catalana.

Joaquim Calatayud Alcalde de

les Borges del Camp (Baix Camp). PDeCAT

“Hi ha molta gent aldarrere que empeny”

iu que els seusveïns són “moltpatriotes”, no en-tendrien que no

donés suport a l’1-O.

Com viu la situació?Ja me l’esperava, sabíemque entràvem en un nivellde crispació.

D I l’acte d’avui?Fem una demostració dedignitat. Si hi ha 700 i es-caig alcaldes és perquè hiha molta gent al darrereque ens empeny.

Ja l’han citat?No, però aniré a declarar,amb molta tranquil·litat.


i alguna cosa ha caracterit-zat el PSC, fins i tot malgratla davallada dels seus resul-tats electorals dels darrers

anys, és el fet de ser una força mu-nicipalista. Ara enarbora aquestaforça com a principal estendarddels ajuntaments que rebutgencol·laborar amb el referèndum del’1 d’octubre cedint locals munici-pals. I més després que l’alcaldessade Barcelona, Ada Colau, anunciésun acord amb la Generalitat per fa-cilitar l’1-O.

Els ajuntaments pel no (ques’oposen a permetre el referèndumd’autodeterminació) poden signifi-car prop de 200 consistoris dels948 que té Catalunya. Les xifres,però, encara no estan clares. Calprecisar que entremig hi ha les po-sicions dels alcaldes que han defu-git el no frontal al referèndum i hanacordat amb la Generalitat ques’obriran locals del govern. Tambéhi ha altres consistoris que encarano s’han pronunciat sobre l’1-O.Entre aquests, n’hi ha alguns ons’intueixen certs equilibris polítics:governs municipals que estan for-mats per partits sobiranistes i par-tits contraris al referèndum.

Tenint en compte que Cs, ara se-gon partit al Parlament, no pos-seeix ni una sola alcaldia catalana, ique el PP només en té dues (en po-bles petits, a Godall i Pontons), elPSC queda com el principal murfrontal contra l’1-O. És un mur queconcentra el seu pes a l’àrea metro-politana (Gavà, Viladecans, Corne-llà, Esplugues de Llobregat, Rubí,Mollet del Vallès...) i dues capitalsde demarcació, Lleida i Tarragona.Alguns dels alcaldes més destacatsd’aquestes ciutats, és el cas de Nú-ria Marín (alcaldessa de l’Hospita-let, la segona ciutat més gran delpaís pel que fa a volum de població),Àngel Ros (Lleida) i Núria Parlon(Santa Coloma de Gramenet), vanser els primers de contestar la car-ta enviada pel president Puigde-mont i el vicepresident, que els de-manava la seva disposició a col·la-borar amb la cessió de locals el diade les votacions.

Això s’ha traduït en decisionsconcretes que s’han anat coneixenten aquests darrers dies. Ahir ma-teix, per exemple, la plataformaciutadana Som Gramenet es vaqueixar que l’alcaldessa Parlon noels havia autoritzat a fer un acte,

S

que s’havia de celebrar ahir, a favordel referèndum. Segons la platafor-ma, l’alcaldessa havia al·legat queno era competent per autoritzaraquest acte, cosa que ja havia pas-sat dies enrere amb un acte progra-mat per Òmnium Cultural. Davantd’això, Som Gramenet hi veu una“retallada encoberta del dret a re-unió, manifestació i debat a la ciu-tat”. També ahir, el grup municipaldel PDeCAT a Lleida va denunciarque l’alcalde, Àngel Ros, els havia

impedit fer campanya pel sí en de-negar-los l’ocupació de via públicaen una zona de vianants de la ciu-tat. Altres ajuntaments que no ce-diran locals municipals per al refe-rèndum són el de Blanes, SantAdrià de Besòs, Badia, Vallirana,Esparreguera, Mont-roig del Campi Santa Margarida de Montbui, peresmentar-ne alguns.

Hi ha ajuntaments del PSC, comel de dues capitals vallesanes, Gra-nollers i Terrassa, on els alcaldeshan pactat que s’hi obriran localsque pertanyen a la Generalitat per

facilitar que els ciutadans es pu-guin pronunciar. És una posicióque difereix una mica de la línia ofi-cial marcada pel PSC –el ple re-buig–, però, tot i així, aquests diesel primer secretari del partit, Mi-quel Iceta, hi ha restat importànciai ha emmarcat aquestes accionsdins de la normalitat. Amb qui síque ha estat contundent és ambl’alcalde de Gratallops, l’indepen-dent Xavier Gràcia, a qui Iceta vaadvertir que “s’exposava a greusconseqüències” si posa les urnes(Gràcia havia anunciat que col·la-boraria amb l’1-O i que votaria sí).

Un exemple dels equilibris polí-tics que ha provocat la decisió so-bre cedir o no cedir locals munici-pals per a l’1-O és a Castelldefels.ERC és al govern municipald’aquesta ciutat del Baix Llobregat,igual que el PDeCAT, que s’hi va su-mar el gener passat, però ni la pre-sència dels dos partits ni la perti-nença de la ciutat a l’Associació deMunicipis per la Independència–ERC va imposar l’entrada a l’AMIcom a condició per a un pacte queva expulsar el PP de l’alcaldia– vadecantar la balança a favor de cedirlocals per al referèndum. En un co-municat conjunt de tots els partitsque formen el govern (PSC, Mo-vem, ERC, el PDeCAT i Castellde-fels Sí Pot), assenyalaven que la Ge-

neralitat té prou equipaments a laciutat, raó per la qual la participa-ció dels ciutadans a la votació que-darà garantida.

En un context general de fron-tisme, el líder dels socialistes cata-lans ha refermat diverses vegadesque els alcaldes del PSC “compliranla llei” l’1-O i que, en tot cas, si algú“se la salta, un jutge el condemnarài deixarà de ser alcalde”. Davant lescitacions judicials als alcaldes favo-rables al referèndum, no s’ha estatd’afirmar que aquesta situació l’ha“produït” l’“l’opció política equivo-cada i profundament injusta del go-vern de Catalunya”. “Si aquests al-caldes en aquests moments han es-tat requerits en un procedimentpreliminar d’investigació és perquèel govern de Catalunya s’ha entes-tat a arrossegar els ajuntaments deCatalunya que col·laborin en l’orga-nització d’un referèndum il·legal.”L’endemà mateix de la Diada elPSC va fer públic un manifest delsseus alcaldes i regidors contra el re-ferèndum en què acusava el governd’estar “radicalitzat”.

D’altra banda, el PSC ha denun-ciat que alguns dels seus alcaldeshan rebut amenaces i insults, so-bretot a través de les xarxes so-cials, per haver-se oposat al refe-rèndum. El partit les recopila i téprevist presentar-les a la fiscalia. ■

Ajuntaments pel no

La posiciód’ICV i EUiA.Una de les alcaldieshistòriques que ocu-pa ICV, la del Prat,amb Lluís Tejedor alcapdavant, va anun-ciar que no cedirialocals municipalsper celebrar el refe-rèndum, emparant-se en un informe jurí-dic encarregat al se-cretari municipal. Ésuna mostra que en-tre els comuns –queabans-d’ahir vanaprovar fer una cridaa la participació enl’1-O– no hi ha plenaunanimitat. Ahir,EUiA, un altre mem-bre del partit de Co-lau, va avalar la posi-ció d’instar a acudir ales urnes l’1-O. Tot iaixí, els seus dos al-caldes (Montornèsdel Vallès i Altafulla)no cediran localsmunicipals per al re-ferèndum.

POSICIÓ · El PSC, una força de llarga tradició municipalista, amb pes sobretot a l’àrea metropolitana i les ciutats deTarragona i Lleida, ha quedat situada com el baluard de la no col·laboració amb el referèndum MATISOS · El no a l’1-O no ésdel tot homogeni, i entremig encara hi ha els qui han acordat amb el govern l’obertura de locals de la Generalitat

A.B.BARCELONA

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, parlant en el consell municipal del PSC, fa poc, sota la mirada d’Iceta i Sánchez ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Som Gramenet denunciaque Parlon no els haautoritzat un acte a favordel referèndum

El Departament d’Afers iRelacions Institucionalsi Exteriors de la Genera-litat va enviar divendresun dossier als ministerisd’Afers Estrangers de di-versos països i a la UnióEuropea (UE) en què elsinforma que el govern delpresident espanyol, Ma-riano Rajoy, ha intensifi-cat les accions contra lacelebració del referèndumde l’1-O.

“En només un dia, ahir,els tribunals espanyolsvan prohibir actes a Ma-drid i a València dels parti-daris del referèndum cata-là, van ordenar que s’in-vestiguéssin uns 750 al-caldes [...] i van tancar elweb original del referèn-dum”, deia l’informe, quetambé es referia a la notifi-cació que a principis desetmana el Tribunal Cons-titucional va fer arribar al’executiu català, al totalde 948 alcaldes, a una sei-xantena d’alts càrrecs (in-closos els directors delsmitjans de comunicaciópúblics) i a la presidentadel Parlament per orde-nar-los que aturin qualse-vol activitat relacionada

amb la consulta.La nota del Departa-

ment d’Exteriors –quetramet aquests dossiersde manera periòdica– des-tacava que, tot i els obsta-cles, el govern català estàdecidit “a treballar comfins ara per assegurar quel’1-O tingui lloc la votació”.

L’escrit també donavadetalls sobre la celebracióde la Diada, dilluns passat,quan, per sisè any conse-cutius, “més d’un milió depersones van inundar elscarrers de Barcelona l’11de setembre per demanarque se’ls doni l’oportunitatde votar sobre el futur polí-tic de Catalunya”.

Per satisfer la demandaciutadana, el Parlamentva aprovar la llei per dotarde marc legal el referèn-dum i la llei de transitorie-tat jurídica, mentre que elgovern va firmar el decret

de convocatòria de la con-sulta sobiranista de l’1-O.

El cable fa referènciatambé a la normativaaprovada per a la regulacióde la jornada del referèn-dum, explica que els cata-lans a l’estranger ja hancomençat a votar, donadetalls de la campanya quevan des de la formació demeses fins a la participa-ció, i subratlla la presènciade les dues primeres mis-sions d’observadors inter-nacionals com a elementextra per assegurar que lavotació compleixi els es-tàndards internacionals.

Compromís ciutadàEl govern també va volerposar l’accent en el fet que,des del 7 de setembre, mésde 47.000 voluntaris s’hanapuntat per col·laborar idonar suport administra-tiu i logístic en l’organitza-ció de la votació.

A més, assenyala que729 dels 948 alcaldes ca-talans, de diverses forma-cions polítiques, han ex-pressat el seu suport a lacelebració de l’1-O, unacord que també arriba al’Ajuntament de Barcelo-na, que permetrà que elsciutadans de la capital ca-talana puguin votar. ■

a El govern català difon a l’estranger que l’executiu deRajoy eleva la pressió per frenar el referèndum a Destacala prohibició d’actes i la investigació oberta als alcaldes

Exteriors informade l’escalada del’Estat contra l’1-O

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

47.000voluntaris s’han registratper ajudar en la celebraciódel referèndum, segons in-forma la nota d’Exteriors.

Una concentració d’indepen-dentistes escocesos comme-morava ahir a Glasgow elstres anys de la celebració delreferèndum sobiranista esco-cès, que va tenir lloc el 18 desetembre del 2014. A la mani-festació, s’hi van poder veurealgunes banderes catalanesen solidaritat amb el momentparal·lel en molts aspectesque es viu ara a Catalunya.També ahir, el govern d’Escò-cia va emetre un comunicat,difós a Twitter per la primeraministra, Nicola Sturgeon,amb declaracions de la dipu-

tada i secretària del gabinetde Cultura, Europa i Afers Ex-teriors, Fiona Hyslop, amb re-lació al duel entre Catalunyai l’Estat espanyol per l’1-O.

“La decisió sobre la di-recció de Catalunya és unaqüestió de la gent que viu allà,i els governs català i espanyolestan perfectament autorit-zats per prendre posicions afavor i en contra de la inde-pendència.” I hi va afegir: “Detota manera, tots els poblestenen el dret a l’autodetermi-nació i a triar la forma de go-vern que millor s’adapta a les

seves necessitats, un principique consagra la Carta de lesNacions Unides.” La diputadadel Partit Nacional Escocès(SNP) també va assenyalarque “l’acord d’Edimburg vaser un exemple de com dosgoverns, amb visions diame-tralment contràries sobresi Escòcia havia de ser inde-pendent, van ser capaçosd’arribar a un acord per esta-blir un procés que permetésal poble poder decidir. És es-sencial que tots els païsosrespectin la democràcia i elsdrets civils”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern escocès clama pel dret a decidir dels catalans

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 2017

1328

08-1

1720

85 ®

Unes 30.000 persones, se-gons la policia local, es vanmanifestar ahir a Bilbao ensuport al referèndum català.La marxa va acabar davantl’ajuntament de Bilbao, on esva llegir un comunicat de l’or-ganització, la iniciativa basca

pro dret a decidir (Gure EskuDago) en suport a Catalunya,al referèndum i per “reivindi-car una democràcia on siguinormal poder decidir”. Tambées va poder escoltar un mis-satge de la presidenta delParlament català, Carme For-

cadell, en què donava les grà-cies als manifestants. A laconcentració hi havia diri-gents d’EH Bildu i del PNB,que van defensar el “dret adecidir del poble català” ivan lamentar l’actitud delgovern espanyol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Per la democràcia, ara a Bilbao


om valora la manera com elgovern de la Generalitat i elParlament plantegen el reptedel referèndum de l’1-O?

Doncs molt bé. De la manera més ci-vilitzada que es pot imaginar. El pre-sident Puigdemont ja va dir que estransitaria de la llei a la llei perquè nohi hagi cap buit jurídic, i això és el ques’està fent.

Però des de determinats sectors po-lítics i mediàtics s’acusa el govern ila majoria parlamentària de fer uncop d’estat.El que passa a Catalunya no és de capmanera un cop d’estat. És un Parla-ment que actua en exercici de les se-ves atribucions. Si hi ha discrepàn-cies, que es resolguin mitjançant cri-teris civilitzats. Però el problema ésque el que hi ha no és una discrepàn-cia, sinó una voluntat decidida desdel principi de no escoltar i de boico-tejar-ho tot utilitzant els instrumentsjurídics d’una forma hostil, i, pertant, deslegitimant-los. No podemoblidar que el major deslegitimadordel Tribunal Constitucional és el go-vern espanyol.

Vol dir que el govern del PP ha ins-trumentalitzat el poder judicial?I tant! Són hereus de Franco. No hanentès mai el que és la separació de po-ders ni hi han cregut mai. Han om-plert la judicatura d’amics seus, declients i de militants. Menyspreen elparlament [Congrés] i l’ignoren deseguida que poden. I quan no poden

Cperquè no tenen majoria absoluta re-corren al Tribunal Constitucionalque prèviament han manipulat perrebaixar el dret de la majoria parla-mentària a qüestionar les seves deci-sions. Que té a veure tot això amb unestat de dret per molt que parlin d’ellcontínuament? Res.

Com definiria l’1-O i el procés políticque viu Catalunya?Primer de tot, és una revolució.

Per què?No existeix cap criteri per definir quèés una revolució, perquè si existís uncriteri ja no seria una revolució. Ésuna revolució perquè trenca els es-quemes. L’únic que importa és que elprocés polític català per l’autodeter-minació té un suport popular massiu,és democràtic i és pacífic. I això és elque li dona el caràcter nou. És un ac-te revolucionari perquè suposa uncanvi de legitimitat.

Els requeriments judicials i les que-relles a membres del govern, dipu-tats, centenars d’alcaldes i mitjansde comunicació, formen part d’unaestratègia repressiva de l’Estat?Són els primers graons.

Quin escenari preveu a partir d’ara?Dependrà de tres factors dels qualsells estan molt pendents. Un és la ca-pacitat d’acció i mobilització de l’in-dependentisme català, que com de-mostra la Diada continua sent moltgran. El segon punt que tenen encompte és l’exterior. I el tercer puntsón ells mateixos. Perquè ells tambéestan dividits. Hi ha sectors ultres

que protesten perquè no s’aplicaprou mà dura.

Com interpreta la societat espanyolael que està passant a Catalunya?Crec que no en té ni idea, perquè ladesinformació és total. Els mitjans decomunicació a Espanya estan totsmanipulats al servei del règim. La se-va funció no és informar sinó adoctri-nar. I sobre Catalunya, d’una maneratotalment tancada.

El discurs nacionalista espanyol s’hafet hegemònic?Sí. Fins ara el nacionalisme espanyoltenia dues cames. Una la de la dretade sempre i l’altra la de l’esquerra. Éscert que davant l’arrogància i estupi-desa del nacionalisme espanyol dedretes, l’esquerra es permetia el luxede ser crítica. Fins que s’arriba a unpunt de perill. Llavors, aquesta divi-sió desapareix.

En quina mesura la corrupció políticadel PP incideix en l’actitud respectea Catalunya?Quant al govern de Rajoy, en res, per-què són tan corruptes que ni en sónconscients. I creuen que estan en elseu perfecte dret de robar, perquèper això estan en política.

La regeneració que plantegen algu-nes forces polítiques és inviable?Sí. La corrupció és inherent a la ideaque de l’Estat té la dreta. Creuen quel’Estat és seu com si fos una propietatprivada. Per a ells, els sobresous al PPeren el més normal. Un plus de pro-ductivitat. I això era la punta de l’ice-berg de la corrupció. Han estructurat

un partit que és una associació demalfactors. I això ho diuen els jutges,que fa impossible la regeneració del’Estat. Només seria possible amb unsotrac revolucionari.

També n’hi ha hagut a Catalunya...L’intent del nacionalisme espanyolde deslegitimar el procés català ata-cant la corrupció és pensar que tot-hom és com ell. I és clar que a Catalu-nya hi ha hagut corrupció i que el casPujol és catastròfic. Però està localit-zada. No es pot parlar d’una corrup-ció de les institucions i encara menysde la major part dels partits i en abso-lut de la societat catalana. La situacióés molt diferent. Busquen l’equipara-ció per embrutar, però no és així. Laprova és que aquí hi ha una revoluciói a Espanya no.

La reacció contra el procés català ésla reacció d’un govern, el de Rajoy, oés una reacció de l’Estat?És d’Estat. Tot el que inclou l’Estat. Ino podem oblidar que parlem d’un es-tat franquista. El controlen els he-reus ideològics del franquisme. No

Ferran EspadaBARCELONA

“L’1-O i el Procéscatalà és un acterevolucionari”

Ramón CotareloPolitòleg, catedràtic emèrit de ciència política i de l’administració de laUNED, publicista, escriptor i traductor

ENS ESCOLTEN

Ramón Cotarelo,una de les veusmés crítiques delpanoramaintel·lectualespanyol,fotografiat durantla darrera Diada,en què vaparticipar endiversos actesprotagonitzantintervencions endefensa delreferèndum del’1-O i del procéspolíticcatalà ■ QUIM PUIG

LES LLEIS · “El que passa a Catalunya no és de cap manera un cop d’estat. És unParlament que actua en exercici de les seves atribucions” LA SOCIETAT · “A Espanya ladesinformació és total, els mitjans de comunicació estan manipulats al servei del règim”

❝La idea d’Espanya que téla dreta és la quel’esquerra ha comprat.Comparteixen lamateixa idea d’Espanya

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DEL 2017

han marxat mai. L’única posició quequeda per saber fins ara és la de l’Es-glésia, que està molt callada. I aixòvol dir que algú està frenant les jerar-quies més ultres. Tota la resta d’esta-ments tenen una reacció hostil i al-guns pensant amb nostàlgia sobre laintervenció militar. Però això no esdonarà.

Descarta la intervenció de l’exèrcitpel fet de ser ara Espanya un estatde la Unió Europea?La descarto perquè els militars no ac-tuen mai pel seu compte. Sempre ac-tuen finançats i empesos pel capital. Iel capital està sent molt cautelós per-què encara que la seva reacció és derebuig absolut sap que la repercussióa Europa seria catastròfica, i per tantno hi haurà un finançament peraquest tema. Cal recordar que no ésFranco qui es va revoltar. Qui es varevoltar contra la República va serl’oligarquia. Franco va ser el militarque van buscar i comprar les oligar-quies espanyola, catalana i basca.

El PSOE és part de la solució o cons-

titueix part del problema?Cap de les dues coses. El PSOE al’única cosa a què aspira és a sobre-viure tractant de ressuscitar unmort, que és el bipartidisme de l’al-ternança, fent creure a la gent, i hodefensa fins i tot Pablo Iglesias, que elproblema de Catalunya s’arregla fentfora del govern el PP. Aquest és unmón il·lusori. El que els preocupa enrealitat és una guerra interna sobrel’hegemonia de l’esquerra. Però totaixò no té res a veure amb Catalunya.

Per tant, la sortida del PP del governno obriria una via de solució?Naturalment que no. La idea d’Espa-nya que té la dreta és la que l’esquer-ra ha comprat. Comparteixen la ma-teixa idea d’Espanya.

I Podemos?Mareja la perdiu. Té un discurs mun-tat sobre la hipocresia i la fal·làcia.Diuen que estan a favor de la sobira-nia de Catalunya però no de la inde-pendència. Aquesta és una distincióaristotèlica: a favor de la potència pe-rò no de l’acte, quan l’única formamaterial de la sobirania és la inde-pendència.

Què s’hi juga Catalunya, l’1-O?Continuar com està o emergir comun estat nou.

I Espanya, si perd Catalunya?Haurà d’afrontar, en una situaciómolt difícil, una qüestió que ha anatpostergant els darrers tres-centsanys, que és legitimar la seva existèn-cia com a estat nació, que ara no és. Oarregla això o finirà. ■

❝Descarto la intervenciómilitar perquèl’oligarquia econòmicasap que la repercussióseria catastròfica

El síndic de greuges de Ca-talunya, Rafael Ribó, hafet arribar a les altes ins-tàncies europees ques’ocupen de la defensa dedrets la seva preocupacióper les greus vulneracionsde drets i llibertats fona-mentals que, segons elsseus informes, s’estan co-metent a Catalunya i a totl’Estat espanyol. Entreaquestes lesions de drets,es parla, per exemple, del’autodeterminació i la se-cessió. Ha fet arribar la se-va preocupació a travésd’una carta al comissarieuropeu de Drets Hu-mans, al director del’Agència de Drets Fona-mentals de la Unió Euro-pea (UE), al Defensor delPoble Europeu, a tots elsseus homòlegs europeus itambé al Defensor del Po-ble de l’Estat i als defen-sors autonòmics.

En la línia de l’informeque ja va presentar al’abril, Ribó subratlla que“la llibertat d’expressió, dereunió i d’informació sónpilars de la democràcia”, ihi afegeix que “la persecu-ció de presumptes fets de-lictius ha d’estar inspiradapel principi de proporcio-nalitat”. Tot plegat, va in-dicar ahir Ribó, es tractad’una iniciativa per “aler-tar sobre les mesures i ac-tuacions adoptades quepoden significar lesions dedrets”.

En plena actualitat, eldocument assenyala queles qüestions relatives al’autodeterminació o a lasecessió s’han de podertractar i resoldre “mitjan-çant un diàleg pacífic i de-mocràtic que respecti l’es-tat de dret i els drets hu-mans entre la regió con-cernida i el govern de l’es-tat de què forma part”. Isubratlla que en aquestcas s’han de tenir encompte els drets de les mi-nories nacionals. Enaquest sentit, el síndic ins-

ta totes les institucionsimplicades en aquest aferd’autodeterminació o se-cessió a abordar “de mane-ra immediata el necessaridiàleg polític per resoldreun tema tan transcenden-tal”.

En la carta que fa arri-bar a instàncies europees,Ribó insta totes les institu-cions implicades que“abordin de manera im-mediata el necessari dià-leg polític i de respecte dedrets entre institucions”.

Pel que fa a exemples devulneracions, entre altres,

en el seu informe recull laprohibició cautelar d’unacte sobre el dret a decidirque s’havia de celebrar aMadrid, l’“aparent prohi-bició a la Corporació Cata-lana de Mitjans Audiovi-suals (CCMA) d’informarsobre la votació de l’1 d’oc-tubre i els seus prepara-tius”, i també les diligèn-cies d’investigació obertesa més de 700 alcaldes cata-lans, que fins i tot preveuuna possible detenció encas de no comparèixer da-vant del jutjat, i l’escorcolld’impremtes. ■

Ribó alerta Europa degreus vulneracionsde drets a Catalunyaa El síndic denuncia al comissari de Drets Humans la lesiód’algunes llibertats fonamentals amb relació al referèndum

S.P.BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Totes les institucionsimplicades hand’abordar de maneraimmediata el necessaridiàleg polític”Rafael RibóSÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

“Les llibertatsd’expressió, de reunió id’informació són pilarsde la democràcia, il’actuació judicial ha deser sempreproporcional”

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó ■ EP

Lliga de futbol Avui amb Trajectòria El Punt Avui impecable del...

Documents

Transcript of Lliga de futbol Avui amb Trajectòria El Punt Avui impecable del...