EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201728 | Camp i Ebre |

La resclosa de Xerta ha in-corporat sis càmeres sub-mergibles que permetenenregistrar els exemplarsde peixos que migren perl’Ebre. És una de les actua-cions que forma part delprojecte Life Migratoebre,que coordina l’Institut peral Desenvolupament de lesComarques de l’Ebre (Ide-ce) i que té l’objectiu de mi-llorar la connectivitat flu-vial del tram final del riu.

Les imatges que s’enre-gistren a les comportes dela resclosa s’aboquen enun disc dur situat a l’esta-ció de control de la resclo-sa i, posteriorment, sónanalitzades pels responsa-bles de Migratoebre.“D’aquí un parell de set-manes, farem una reuniódel projecte Life i podremcomençar a avaluar qui-

nes són les espècies que re-munten el riu i quantsexemplars ho fan”, ha ex-plicat el director de l’Idece,Joan Martín. També s’es-tudiarà la possibilitat quela resclosa s’obri parcial-ment, abans de permetreel pas d’embarcacions, perfacilitar el dels peixos.“Hem d’establir un proto-col amb la resclosa per uti-litzar-la també com un ele-ment per millorar la con-nectivitat fluvial, tal comes fa ja en altres rius euro-peus”, ha dit Martín.

Un dels problemes ambquè topen les càmeressubmergibles és la granquantitat de macròfitsque hi ha a l’Ebre a causadel baix cabal. “Si hi hamoltes algues, les càmeresno funcionen”, ha lamen-tat el director de l’Idece. Elcabal de l’Ebre s’ha situat al’entorn dels 80 metres cú-bics per segon aquest es-tiu, el mínim previst pelpla hidrològic de conca.

També per facilitar elpas dels peixos pel riu i aju-dar-los a superar els obsta-

cles que hi ha, s’està cons-truint una rampa a l’assutd’Ascó. De fet, és la prime-ra obra hidràulica del LifeMigratoebre que s’ha exe-cutat i pràcticament estàenllestida. “Les obres hanavançat a un ritme moltràpid i la previsió és inau-gurar-la a principi d’octu-bre”, ha apuntat Martín.S’ha comprovat, tot i quede forma provisional, queles espècies piscícoles sesenten atretes per la ram-pa, que fa 40 metres dellargada i 8 d’amplada.“Els peixos ja han comen-çat a utilitzar la rampa; te-nen tendència a anar capal corrent d’aigua que s’higenera”, ha explicat el di-rector de l’Idece. El se-güent pas serà l’allibera-ment de peixos amb unxip, que es controlaranamb el centenars de radio-receptors que s’han ins-tal·lat en diferents punts

de l’Ebre. La construccióde la rampa té un costd’uns 80.000 euros i tam-bé permetrà el pas de ca-noes, caiacs i piragües.

D’altra banda, a finalde mes, hi ha prevista

una reunió dels promo-tors del Life per fer segui-ment de les diferents ac-tuacions que culminaranel 2018 amb la reintro-ducció d’exemplars d’es-turió a l’Ebre. ■

El pas dels peixos ala resclosa es vigilaamb càmeres

Lurdes MoresoXERTA

SUBMERGIBLES Instal·len sis equips per enregistrar les espècies que migrenper l’Ebre a Xerta PROVES Les obres de construcció d’una rampa a Ascó permillorar la connectivitat fluvial estan pràcticament acabades i ja s’utilitzen

Les càmeres es van instal·lar a les comportes ■ CEDIDA

“Estudiarem lapossibilitat d’obrir laresclosa parcialmentper millorar laconnectivitat fluvial”Joan MartínDIRECTOR DE L’IDECE

6càmeres submergibles s’haninstal·lat a la resclosa de Xer-ta per detectar el pas delspeixos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Coincidint amb els actesprevis de la festa de Miseri-còrdia de Reus, l’edició nú-mero cinquanta-u del’aplec Baix Camp va cele-brar-se al santuari de Mi-sericòrdia amb l’actuacióde les cobles Jovenívola deSabadell i Reus Jove. Du-

rant la tarda, la cobla PareManyanet també va inter-pretar tres sardanes. Des-prés de l’esmorzar popu-lar i l’arribada dels Nanos,alumnes de diferents cen-tres educatius i particu-lars van participar en laballada de sardanes de settirades. L’activitat va con-tinuar durant tota la jor-nada.

Amb l’assistència a lesvint últimes edicions,Avel·lí Artal afirmava que“és un honor poder ballar-hi” perquè “hi ha bones co-bles, sardanistes desta-cats i és un molt bon lloc”.“El problema és la gent jo-ve, perquè no hi ha conti-nuïtat” va comentar, tot ivalorar positivament l’as-sistència d’escoles. ■

L’aplec Baix Campsupera el mig segleI.Martínez/ReusdigitalREUS

L’aplec Baix Camp es va celebrar ahir al santuari de Misericòrdia de Reus, al llarg de tota lajornada ■ ISABEL MARTÍNEZ

Camp i Ebre

| Camp i Ebre | 29EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE SETEMBRE DEL 2017

El tradicional tret de sorti-da de la Crida per les festesde Santa Tecla a Tarrago-na va estar protagonitzat,ahir, per les xiulades i elscrits de “Ballesteros dimis-sió” amb motiu de la nocessió d’espais municipalsper a l’1-O. La plaça vaaprofitar l’ocasió per recla-

mar que volien votar i vanacabar amb el Cant dels se-gadors.

Prèviament, a la salad’actes del consistori, vatenir lloc el toc d’oberturaamb la Cobla de Ministrersdel Consell Municipal –quecelebraven els quinze anysde la seva recuperació– perdonar pas al nomenamentdel perpetuador i els te-clers d’honor. Enguany, laperpetuadora escollida dela festa major ha estat An-na Gispert, tota una conei-xedora de les festes de laciutat i catedràtica d’insti-tut d’ensenyament secun-dari, que va rebre el premi

amb la samarreta del sí afavor del referèndum. Perpart dels teclers d’honor esvan homenatjar represen-tants de les entitats del ballde Dames i Vells, del balld’en Serrallonga, del balldels Set Pecats Capitals, de

la colla Xiquets del Serra-llo, dels castellers Sant Pe-re i Sant Pau, de la colla dediables Voramar-Víbria deTarragona, del ball de Cer-colets, del ball de Valen-cians, dels balls del Pata-tuf, de l’Agrupació de Por-

tadors de Nanos Vells, de lacolla Xiquets de Tarrago-na, de la Colla Jove Xiquetsde Tarragona, del ball debastons i del ball de Pasto-rets. En acabar es va fer elball d’homenatge als prota-gonistes. ■

Crida i xiulada alcomençamentde Santa Tecla

M. Martínez / Infocamp TARRAGONA

a L’acte va culminaramb el ‘Cant delssegadors’ per part delpúblic assistent

El públic va demanar, entre xiulades, la dimissió de l’alcalde de Tarragona ■ JUDIT FERNÁNDEZ

Els serveis territorials de Cul-tura a Tarragona inaugurarandimecres que ve, dia 20, l’ex-posició Convivència. Els mo-numents de Tàrraco Patrimo-ni de la Humanitat al segleXXI, produïda i comissariadaper la museòloga Montse Ca-ballero. El muntatge incloules fotografies que catorzeautors del territori han fetdels catorze monuments deTarragona declarats patrimo-ni mundial de la Unesco. Elsfotògrafs seleccionats son:Ferran Aguilar, Gerard Boyer,Jordi Brú, Jorge Conde, Ra-món Cornadó, Pep Escoda,Montse Ferré (Aqüeducte),Ram Giner, Rafael LópezMonné, Verònica Moragas,Rubén Perdomo, Montse Rie-ra, Laura Rodríguez i CristinaSerra. ■ C.F.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Exposició sobreels monumentsde Tàrraco

Un grup de regants oposi-tors de la Comunitat deRegants del Canal de laDreta de l’Ebre fa dies queha començat a moure’sper plantar cara a l’actualpresident, Manolo Macià,que suma ja 40 anys en elcàrrec. Els primers a mou-re fitxa han estat els re-gants de Poblenou del Del-ta, que en la pròxima as-semblea de l’entitat –quese celebrarà molt proba-blement el 17 d’octubre–han de portar a debat i vo-tació la seua oposició al plade conca de l’Ebre.

L’actual president faanys que va aconseguir lasignatura dels 10 presi-dents de les comunitats deregants de zona per poderdir davant de la Confede-ració Hidrogràfica del’Ebre que “els 5.000 re-gants de la part dreta” es-tan a favor del pla de con-ca, malgrat que aquest plano s’haja portat fins ara aaprovació de les 10 comu-nitats de zona.

Paral·lelament, els mo-viments han començat a

estendre’s per forçar uncanvi de presidència a lacomunitat en l’assembleageneral prevista a l’octu-bre. Un exemple són elstríptics que han apareguta la zona Delta –Amposta–amb una clara crida a re-novar la comunitat.Aquesta és una de les co-munitats de zona més

grans de la dreta, ja que in-clou 24.396 jornals de ter-ra i ara està presidida tam-bé per Macià. També s’hiha de celebrar una assem-blea el mes d’octubre.

En les paperetes es de-nuncia el suport al pla deconca sense el vot dels co-muners: “Qui ha votat pertu?”, pregunten. A més,

critiquen el sistema d’ad-judicació de contractes,proposen un debat obertsobre el pla de conca, laprotecció del Delta, la re-ducció de despeses de re-presentació, la rebaixa derebuts i el canvi d’estatutsamb la limitació de man-dats a 8 anys i l’eliminaciódel vot per delegació. ■

Pugna pel canvi entre elsregants de la dreta de l’Ebrea Un grup de regants opositors han començat una campanya per renovar la presidència de lacomunitat a Els regants de Poblenou del Delta volen votar l’oposició al pla de conca

L’EbreAMPOSTA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Un dels tríptics que s’han repartit per la zona Delta ■ L’EBRE

10zones integren la Comuni-tat de Regants de la Dreta.La Delta és una de les mésgrans i determinants.

El jove pagès ampostí DaniForcadell, destacat membred’Unió de Pagesos i regidord’ERC a l’Ajuntament d’Am-posta, està sumant suportsper presentar-se a la zonaDelta com un candidat alter-natiu per disputar la presi-dència de la Comunitat de laDreta de l’Ebre a Manolo Ma-cià. Diferents fonts consulta-des admeten que és compli-cat, com va passar per acon-seguir el relleu de Joel Boneta la Comunitat de Regants del’Esquerra de l’Ebre. El vot de-legat i ponderat seran el prin-cipal escull.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dani Forcadells’entreveu coma candidat

Vuit municipis dels Portsvan rebre ahir el certificatcom a destinació turísticade natura i muntanya enfamília. El conseller d’Em-presa i Coneixement,Santi Vila, va lliurar ahirles plaques acreditativesals ajuntaments de Torto-sa, Arnes, Alfara de Car-les, Paüls, Horta de SantJoan, la Sénia, Prat deComte i Roquetes. Tambévan rebre el distintiu qua-ranta-sis establiments:vint allotjaments turís-tics, onze restaurants, sisempreses d’oci i lleure,dos equipaments cultu-rals, quatre centres d’in-terpretació, dos puntsd’informació i una oficinade turisme.

Els municipis certifi-cats són en un espai decla-rat reserva de la biosfera,on es poden trobar dues-centes espècies de verte-brats, 1.370 espècies deflora, dues zones d’interèsgeològic i 17 arbres monu-mentals. Una partd’aquest massís és parcnatural, que inclou 861hectàrees de reserves na-turals i 205 hectàrees derefugi de fauna salvatge.Natura i Muntanya és unsegell que atorga l’AgènciaCatalana de Turisme. ■

Els Ports, llocde natura imuntanya enfamília

RedaccióARNES