Sortida Museu TerrassaJúlia Serret

HISTÒRIA/ Creadors:

Antigament era una fàbrica tèxtil anomenada Aymerich, Amat i Jover. Eren tres socis, per això el nom de la fàbrica té tres cognoms.

Com funcionaven les màquines?

Funcionava amb una maquina de vapor que amb unes fintes feia que totes les altres es movien, és a dir que si parava de funcionar totes les altres màquines deixaven de funcionar. Els treballadors la anomenaven la burra.

La màquina de vapor

James Wattt, va ser que va inventar la maquina de vapor. Consistia amb un pistó que s'anava movent gràcies a la força del vapor que la mateixa màquina creava. Feia moure una sèrie de molitjes, que aquestes feien moure unes altres, és a dir, les que feien funcionar cada màquina

El disseny

L'arquitecte va ser Lluís Monconill, que era un alumne de Gaudí. Va voler simular la natura, per exemple, el sostre feia unes ones que simulaven les del mar. Tenia un estil moderniste.

Com eren els despatxos?

Els despatxos est en fora de la fàbrica.

Vam tenir la oportunitat de veure el despatx de un dels socis, ho vam descobrir per tots els símbols de riquesa que hi contenia: caixa forta, escupidor, etc...

També vam veure el despatx del secretari o contable, aquest no era tan luxós.

El sou

Cobraven per setmanes, exactament els dissabtes. Si tu no venies el dissabte no cobraves, aproximadament cobraven 20 cèntims la setmana, tot i fer 61 hores a la setmana. Hi traballaven tan homes com dones i començaven a treballar entre els 7/8 anys.

Vestuari

Les dones anaven amb el cabell recollit, una camisa i una faldilla. Hi ha una fotografia on surten els treballadors i es pot veure com tots estan amb cares llargues.

COM ES FABRICAVEN ELS TEIXITS/ 1.Seleció

Anaven seleccionant la llana, ja sigui per el tipus, color, etc...

Rentat

Ara havien de rentar la llana amb aigua calenta, però es la aleshores quedava comprimida.

Carda obrirdora

La carda obrirdora el que feia era obrir la llana (ja que estava comprimida) i fer-ne lamines.

Carda metxera

S'encarregava de fer metxes de llana per així després es pugui fer fil.

Gil i pentinadora

Treballaven la llana. La pentinaven fins quedar com cabells, però esclar, la llana encara era molt dèbil i quan s'estirava es trenquava.

Cuintinua de filar

Aquesta màquina el que feia era enfortir la llana. Tornava la metxa i l'estirava, formant fil.

Teler de garrot

Aquesta formava els texits. Per explicar com ho feia neseciteu saber que és la trama i el ordit:

Trama i ordit

El teixit està format per dues parts, una són els fils que van verticalment (l'ordit) i l'altre són els fils que van horitzontalment (la trama).

Teler de garrot

Primer de tot posava tots els fils en vertical després unes llença d'obres que anaven deixant fil eren empaitades per la maquina de manera que anava passant hoitzontalment per sobre i per sota de l'ordit. Formant el teixit.

Barca de tint

Aquesta màquina el que feia és tenyir la roba. Hi havia una mena de picina amb un líquid el color desitjat, aleshores posaves allà el teixit i al cap d'un temps havia cambiat el seu color.

Centrifugadora

Era una màquina que secava la roba. Era com una secadora com les d'ara però molt més vella.

Vetan de Cilindres

Feia que la roba estigues molt més suau, ja que sinó picava a la pell de la gent.

Taula de repassar

Allà hi habia una rodeta que feia que tots els teixits passesin per allà. Aleshores hi habien unes noies que miraven si hi habia alguna imperfeció, repasssaven que tot estigues correcte.

Venta

Finalment el que es feia era vendre es teixits. Però no venien sammarretes ni pantalons, sinó que els hi venien a altres empreses perque poguessin fer la roba, les catifes, etc...

APARTAT MATEMÀTIC: Cripografia

De que tracta?En aquest apartat es tracte de descobrir un missatge secret. Tens una sopa de lletres i quatre làmines, les poses a sobre de la sopa de lletres i et queden unes lletres decobertes. A partir d'aquí el que has de fer descobrir un missatge amb el merode Cèser.

Metode Cèser?Aquest metode consisteix en substituir les lletres de l'abecedari per unes altres, és a dir desplacant el seu ordre:

A B C D E F G

D E F G H I J...

Criptografia

Comprobació:Nosaltres per mala sort no ens en vam ensortir, no vam poder tenir prou temps com per resoldre-ho.

CalculadoresVam poder contemplar les calculadores de tota l'història.

Aquestes son les que he trobat més interesants.

Durant els anya hi han hagut diferents tipus de calculadores, ja siguin electròniques, mecàniques, etc...

Calculadora tipus Pasaline

La va inventar Balaisa Pascal al 1642

Aritometre

Louis Payen el 1888

Calculadora mecànica Madas

Inventada per Egli i creada l'any 1913.

Calculadora mecànica Felt and Tarrant Gompoter model F

Inventada l'any 1914.

Calculadora mècanica Odher model HllS

1956, per Rusia.

Calculadora electronica Bell Punch co., Ux bridge. Anita c/Vlll -0033 19/A

Inventada el 1961.

Màquina per calcular

També vam tenir l'oportunitat de veure una màquina per calcuar. Es va inventar enre el 1935 i el 1945.

Això és tot!!!