Sortida a Terrassa
Transcript of Sortida a Terrassa
Sortida a Terrassađ Lluc Carulla, 1ESO, 2003
Treball de tecnologia
IndĂšx
â Problemes de Matematiques
â Visita lliure
â La fĂ brica
â ProcĂ©s de la llana
Problema de Mates
Problema "gratacels"â Gratacels: Els nĂșmeros
indiquen quants gratacels es veurien mirant des-de aquell punt a nivell de la taula. Com en 1 sudoku, en cap fila o columna no es poden repetir colors=altures diferents per color (dels edificis). Creus que ho pots fer?Negre: Edifici més altVermell: 2n més alt
Verd: 3r més altBlau: El més petit
2. 2. 2. 1
3
2
1
2
1
2
3
2
2. 3. 1. 4
Visita no guiada
ProcĂ©s del cĂ lculâ 1r feien servir una pedra amb forats per sumar i restar
partint no de unitats si no de forats.
â 2n van fer servir el cĂ lcul mecĂ nic. El humĂ necessitava algun element per a calcular coses. Primer van fer un prototip i desprĂ©s ja industrial.
â 3r i per Ășltim el ordinador i les calculadores ja actuals.
Maquina enigma
â L'enigma va ser una mĂ quina per a la descodificaciĂł de missatges.
â Per exemple si enviaves a un aliat "hola", ell rebia "jfgj" i llavors aquesta mĂ quina te la permetia descodificar.
â AixĂČ servia perquĂš els enemics no poguessin desxifrar que es deien i aixĂ poder planejar molt millor el segĂŒent atac.
Visita guiada
Fabrica de tĂšxtil
â Era abans una fĂ brica de tĂšxtil, ara Ă©s un museu.
â Es deia: "vapor Aimeric Amat i Jover.
â La fabrica funcionava amb vapor.
â Fundada el 1909.
â La "burra" feia funcionar la fabrica amb un sistema de politja.
Procés de la llana
La "burra"â Tot comença amb la "burra", ella feia funcionar tota la
fà brica amb un sistema de politja que feia funcionar les varies mà quines per les quals passava el procés del tÚxtil.
Sorteigâ En el sorteig s'utilitzaven uns estris per a netejar la llana
i triar la llana més adequada per a després poder fer un tÚxtil de més qualitat. Aquest pas era molt important per a que la llana no tingués cap ni un defecte.
Batuarâ Fa convertir la llana en color blanc per a que el tĂšxtil
sigui més maco per a un llana millor i més qualitativa.
Obridoraâ Aquesta maquina el que feia era obrir la llana per tal
que la llana estigui més distesa i millor per a fer el fil amb el qual fer el teixit. Esponjava molt la llana i alhora la separava.
Carda obridoraâ Aquest element el que feia era fer una peça blanca de
llana que quedava aplanada i les convertiria en ja més resistent.
Carda metxeraâ Fa metxes i fils de llana que encara sĂłn molt febles i per
tant es poden trencar i son semi elĂ stics. La metxa si la torçaves i li donaves voltes el que feia era fil perĂČ aixĂČ ho feia una maquina.
Pentinadoraâ La Pentinadora era una maquina que pentinava la llana
grà cies a el seu mecanisme semi automà tic de uns raspalls que feien força contrà ria i per tant la deixaven molt pentinada i ja un pel més resistent.
Continua de filarâ La continua de filar ja definitivament el que fa Ă©s
convertir-la en fil. Entra a la mĂ quina en metxa i al sortir Ă©s fil. Ho fan a travĂ©s d'uns enroscadors de cabells perĂČ com si fos llana. Llavors ho feien girar i sortia ja per fi, fil.
La llançadora â Aquesta maquina et creava el teixit amb la forma que tu
havies de dissenyar i llavors aquest teixit encara no definitiu s'havia de millorar per vendre al comprador.
Barca de tintâ Era una espĂšcia de "barca" que el que feia era tenyir el
teixit a base de un tint amb color determinat, el qual havia decidit prÚviament el comprador d'aquell teixit, el qual si el portaves el sastre t'en podia fer un jersei o qualsevol cosa que pogués estar al abast d'aquell sastre determinant.
Centrifugadoraâ Aquesta maquina eren una espĂšcia de sala molt calenta
on en ella es creava la calor i permetia secar la roba i ja els quedava poc per vendre el tĂšxtil al comprador el qual a desitjat la roba determinada.
Suavitzadorâ Suavitza la roba i la deixava llisa per a ser mĂ©s cĂČmode i
més estÚtica.
Perxa de cardotsâ El que fa era rascar la roba i deixar-la sense defectes i
llisa.
Taula de repassarâ Repassaven la roba per a que quedes bĂ© la roba. Un cop
aixĂČ la roba ja pot ser venguda i ja podem comprar-la en plenes condicions.
Final