La sessió del dia 25 de març de 2015 ha estat basada en una nova exposició a partir de la qual

els encarregats -Maria, Iván, Jéssica, Belén i Paula- de portar-la a terme han tractat d’introduir

i aprofundir en un concepte totalment desconegut per a nosaltres: haiku. Tot seguit, ens han

proposat la realització d’un taller, el qual ha tingut com a finalitat la creació de forma

individual d’un haiku per tal de viure en primera persona com es podria traslladar aquest de

forma pràctica a l’aula.

A continuació, hem realitzat una recopilació al voltant d’aquella informació que al llarg de

l’exposició ens ha semblat més important, i alhora enriquidora per al nostre futur com a

mestres a una aula d’Educació Primària; sent aquesta detallada en les pròximes línies:

En primer lloc, ens hem centrat en allò que entenem per haiku així com el moment en el qual

va aparéixer aquest. D’una banda, és possible afirmar que este concepte fa referència a una

miniatura poètica de 17 síl·labes distribuïdes en tres versos distints (5-7-5). En aquest sentit,

els dos primers es corresponen amb dos versos de presentació i l’últim amb el remat final. Així

mateix, cal destacar que aquesta manera poètica expressa un sentiment breu i sincer, quasi

sempre inspirat en la natura. A més, va nàixer com un joc de paraules humorístic o

desconcertant a partir del qual plasmar l’existència o determinats instants. No obstant això,

més endavant Mastsuo Basho va elevar el haiku de gènere poètic amb l’objectiu de produir

‘’Allò que ocorre ací i ara’’. D’altra banda, sorgeix la necessitat d’esmentar que el terme que ens

ocupa és originari del Japó però no va arribar a Occident fins a finals del segle XIX i principis del

segle XX.

En segon lloc, hem volgut incloure tant les característiques principals d’aquest tipus de poemes

com la forma en la que cal escriure’ls. Així doncs, respecte als trets podem afirmar que en els

haikus predomina la brevetat, és a dir, utilitzar paraules senzilles per mostrar allò que es

desitja. A més, no són en cap cas una exhibició literària, ni han d’incloure metàfores o figures

poètiques. Tampoc han de parlar d’autors, sinó del món que ens envolta. I per últim, a l’hora de

dissenyar-los hem de tindre present que són allò que, en aquest cas els infants, volen que siga.

Paral·lelament, en relació amb la forma en la qual hem de confeccionar-los s’han de tindre en

compte els següents aspectes: cal evitar referències a nosaltres mateixos/es; s’ha d’escriure en

present; cal ser concís i natural; no és necessari rimar el primer vers amb el tercer; cal reservar

la rematada per al tercer vers; s’hi han de col·locar les millors imatges al principi; i cap dels tres

versos pot ser una oració lineal o massa lògica.

En tercer lloc, també hem considerat interessant integrar la gran varietat de haikus que

existeixen, a partir de la qual es pot establir una comparació i comprovar alhora les múltiples

característiques que acompleix cadascun. Així doncs, aquests són:

El haiku feista : Trenca amb la reacció espiritual al culte a la bellesa que es va donar al

Japó durant segles.

Haikus d’amor : Constitueix una excusa perquè parlem dels nostres sentiments

amorosos.

El haiku intimista : Esdevé alguna classe de confessió per part del poeta al lector, per

exemple si se sent vell/a, cansat/a de viure, si se li ha mort algú, etc.

El haiku de Compassió Universal : Es tracta d’un manifest que el poeta duu a terme

públicament quan creu sentir compassió pel sofriment d'alguna altra criatura.

El haiku cruel : Fa referència a tot tipus d'escenes desagradables a partir de les quals el

poeta fa ostentació de la seua insensibilitat.

El haiku filosòfic : Es tracta de compartir les nostres reflexions.

El haiku proselitista : Respon a la intenció d'introduir algun dels elements rituals d'una

pràctica espiritual.

El haiku descriptiu : És motivat per una curiositat.

El haiku còmic i l’eròtic : Es dóna a partir d’algun tipus de sorpresa que li ha succeït al

poeta en un moment determinat, encara i que, més que causar-li un impacte, li

produeix un somriure.

El haiku eròtic : Molt inusual, tant, que la major part d’aquells que es troben es

corresponen amb haikus d'un altre tipus.

El senryû : Té el mateix metre que el haiku clàssic (5-7-5) i certs elements que poden

coincidir amb el haiku eròtic i amb el haiku còmic, ja que la seua temàtica és

precisament el sarcasme i l’enginy, entre d’altres.

Seguint amb aquesta línia, i abans de donar per finalitzada la presentació, els membres de

l’equip han compartit amb nosaltres l’experiència d’una mestra que va posar en pràctica un

Taller de Haiku Japonés a una aula amb xiquets/es de 4t, 5é i 6é de Primària. En un primer

moment, aquesta els va explicar en què consistien els haikus i els va demanar que portaren

periòdics així com tot tipus de materials que tingueren al seu abast. Després, els infants es

varen posar mans a l’obra i en finalitzar els haikus, els varen exposar a l’escola per tal que la

resta d’alumnat els poguera veure.

Acte seguit, els encarregats de l’exposició també ens han mostrat un vídeo relacionat amb els

dibuixos animats “South Park” on hem pogut visualitzar a un mestre explicant breument a

l’alumnat en què consisteix un haiku així com exemples molt diferents als habituals.

Una vegada finalitzada l’exposició, hem participat en un taller de creació de haikus on hem

disposat d’un gran repertori de materials -revistes, fulls de colors, tisores, pegament, colors de

fusta, etc.- així com exemples a partir dels quals ens hem pogut guiar en tot moment per a

realitzar els nostres. Alguns dels exemples han sigut:

A més, també hem considerat oportú incloure aquells que hem dissenyat nosaltres, encara i

que, al nostre bloc es podran veure decorats i amb els dibuixos o imatges corresponents.

En definitiva, gràcies al descobriment dels haikus ens hem adonat de l’existència d’altres

formes a partir de les quals podem treballar i fomentar el gust per la lectura amb els infants.

Sens dubte, és una manera diferent, curiosa i molt atractiva, que pot funcionar al mateix

temps per a potenciar la creativitat i la imaginació dels xiquets i xiquetes des dels primers

cicles de Primària.

Nit de San Josep,

crema i crema la falla

i el meu cor.

En el desierto,

parece que se para,

de golpe, el tiempo.

La nit de la cremà,

la pluja ens va respectar

i la falla s’ha esfumat.

La bella Alba

el reflex del sol al mar

infinit silenci.

Playa de Alicante

predomina un sol radiante,

su vida y su gente.

L’absència de sol

fa callar la bellesa

de les flors rosses.

El pardal canta

mentre estem en classe

per la finestra.