secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA nadal 2006 - any 12 - www.deria.cat

número

111

Beth, Beth, amb estil propiamb estil propi

Tiratge: 54.300

Parlem amb Antoni Giró Roca, rector de la UPC - Maneres de viure el Nadal arreu del món

02 nosaltres www.deria.catsum

ari

sum

ari

111111

20... 1+1=3

10... alter cola

02... reptes Secundèria

21... l’art del reciclatge

11... canm cerdanya

03... la imatge

22... cultura nadal

12... el nadal arreu del món

04... betagarri

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edi-ta i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: GPD.s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - revista@edicat.net (redacció). Publicitat: Alba Vidal Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

14... crear històries

05... el minut jove

15... noves tecnologies

06la beth

16... fp, secretariat

17... any de la ciència

08... i tu, a què jugues?

18... Antoni Giró, UPC

09... després de l’ESO què?

l’edit

ori

al

Reptes Secundèria 2007Reptes Secundèria 2007

Dèiem en l’editorial de l’anterior número que cal viure en el repte, que és necessari fugir de l’ànima acomodatícia que ens porta a valorar la continuï-tat sense progrés, la seguretat sense ambició, a oblidar tot el potencial que atresorem com la generació jove més preparada de tota la història del nostre país. Per això, i de cara a l’any vinent, volem compartir amb tots vosaltres els nostres propis reptes, els que Secundèria es planteja per al 2007.

Hi hem estat donant-li voltes i ens ha semblat que la lectura i la creació literària, per un costat, i la ciència i les noves tecnologies, per un altre, compleixen amb tots els requisits necessaris per ajudar-nos a projectar els objectius que des de sempre han guiat la nostra trajectòria. En aquests dos àmbits, volem desenvolupar tres projectes amb nom propi: “Ficcions. L’aventura de crear històries”, deria.cat i l’Any de la Ciència.

Pel que fa al primer, volem col·laborar en potenciar l’hàbit de l’escriptura i, per tant, de la lectura. I ho volem fer tot jugant i utilitzant les eines que ens proporciona Internet, organitzant un concurs de creació literària en grup que durarà des de febrer fi ns a fi nals d’abril.

Pel que fa al segon, a hores d’ara ja hem començat a desenvolupar un gran portal juvenil a Internet que combinarà una gran diversitat de contin-guts i entreteniment, on els joves serem exclusius protagonistes. Un lloc web que comptarà amb apartats dedicats a l’entreteniment, la participació, l’actualitat, el lleure, concursos i promocions, etc., i que, a més a més, vol distingir-se d’altres iniciatives que se li puguin assemblar per una atenció especial a dos eixos que marquen la nostra fi losofi a: la formació i la cultu-ra. Esperem estrenar l’any vinent amb el portal penjat a la xarxa.

Pel que fa a l’Any de la Ciència, com us avancem en aquest número a través de l’entrevista al rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, al llarg del 2007, es preveuen tot un seguit d’actes de difusió científi ca als que Secundèria es vol sumar de manera molt especial. Així, cada mes realitza-rem una secció que es farà ressò dels diversos esdeveniments (activitats, exposicions, mostres, etc.) que es vagin plantejant. Igualment, i per mitjà de deria.cat, organitzarem un gran concurs sobre invents científi cs i el món de la ciència, del que aviat us en informarem. Dèiem fa un mes que, potser per a alguns, el context no és el més propici per plantejar-se reptes, potser en aquest panorama fer-ho, és anar contracorrent... Però això, a nosaltres, mai ens ha preocupat.

03la imatgewww.deria.cat

Cavallets / Laia Serra

04 altaveu www.deria.cat

“Nosaltres captem el que està a la societat”Betagarri, aquest grup basc d’ska i reggae amb 8 discos a l’esquena i 14 anys de treball, treu nou disc. Hamaika gara (som molts) és un disc optimista on es parla del “camí” per recórrer i de la llibertat. Dos dels temes són en català: “No hi som tots” i “Un poble viu”.

Què vol dir “betagarri”?El “betagarri” era una espècie de combusti-ble natural, una beta de fusta que es posava a les carboneres per a què el foc agafés for-ça. A la societat actual, “betagarri” vol dir “donar-li canya”, “donar-li vida”.

Com ha evolucionat la vostra música des que el 1992 es crea el grup fi ns avui?Evoluciona d’una manera natural. Nosal-tres teníem la meta de treure un disc, i hem treballat molt. Cada disc és aprendre i, jo crec, que amb catorze anys hi ha hagut una millora tant al directe com a l’estudi. Però, com dic, allò que ho fa possible és el treball diari i la insistència.

I com es fa per a què el grup, després de tants anys, segueixi cohesionat?Doncs, amb molta paciència. Molts cops,

el problema dels grups de música, com a qualsevol grup humà, és la lluita d’egos i de voler tenir sempre la raó. Per això, en mol-tes decisions, s’ha de cedir. Abans de tocar, la gent d’un grup s’ha de portar bé.

Quan començàveu, col·laboràveu amb di-ferents grups en la construcció d’espais autogestionats. Com eren aquests locals?Com que les institucions no posen els mit-jans per a què els grups joves puguin assa-jar, avui també, doncs vam tirar endavant aquest projecte. Vam fer un col·lectiu, vam construir una nau, vam treure dos recopi-latoris de tots els grups i, cada grup, una maqueta pròpia.

L’any 1999, publiqueu el disc 80/00 que són vint versions de grups bascos que han sigut referents per a vosaltres. Era una manera de promocionar i difondre la mú-sica basca?Sí. Publicar aquell disc va servir per a què molta gent de fora d’Euskadi conegués aquelles bandes. Així, hi ha gent a Madrid que ens va dir que s’havien comprat els dis-cos de Doctor Deseo, o gent de Catalunya

que no coneixia grups d’ska com Virus de rebelión i que, a partir de llavors, s’ha com-prat la seva música.

A què creieu que es deu la bona acceptació que té la vostra música a Catalunya?La bona acceptació a Catalunya ha sigut d’una forma natural. Des de sempre, al pú-blic català li ha agradat la reivindicació que nosaltres utilitzem a les nostres cançons, i el fet d’ajuntar la nostra música amb aques-tes denúncies. A més, l’ska sempre ha fun-cionat molt bé aquí.

I, amb aquesta música reivindicativa, aneu a tocar al Japó...Sí, va ser una experiència increïble. Ets sents molt diferent, el menjar és molt diferent, el treball, etc. Però va ser impressionant, la gent ballant la nostra música, es van ven-dre discos... Les bandes d’ska japoneses tenen un nivell brutal. Impacta moltíssim.

L’anterior disc, Arnasa Hartu (aga-fa aire), és molt més pessimista que aquest Hamaika gara (som molts) on la paraula que més se sent és “bidea”

(camí). Per què, aquest canvi?El gir està a la societat. Nosaltres captem allò que està a la societat, agafem el refl ex. Si la societat està malalta, nosaltres ho diem a la nostra música. En aquest sentit, l’anterior disc era pessimista perquè està-vem en un moment de molta crispació, hi havia moltes detencions, hi havia un atac continuat contra tot el que fos basc. Amb l’arribada del govern socialista, va venir un aire frec, i un vent d’esperança. Hamaika gara (som molts) refl ecteix això, que som molts els que volem la pau i tenim l’espe-rança que acabi el confl icte basc.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Iñaki Ortiz, cantant del grup Betagarri www.enderrock.com

05el minut jovewww.deria.cat

Què és? és una iniciativa que vol poten-

ciar la creativitat dels joves de 12 a 20 anys a través de vídeos d’un minut de durada.

Aquesta iniciativa, impulsada a Catalunya pel programa juvenil 3XL.net, forma part del pro-jecte europeu , una xarxa de vídeos fets per nois i noies de diferents països que vol potenciar l’intercanvi d’idees, creacions i experiències artístiques entre jo-ves de tot el món.

El 3XL.net vol que els joves catalans tinguin presència en aquesta xarxa de joves crea-dors.

Què has de fer?Per participar en has de fer una peça audiovisual d’un minut de durada en la qual pots expressar la teva visió particular so-bre algun aspecte del teu entorn social d’una manera creativa.

Sobre quin tema? El ventall de temes tractats és molt ampli i depèn, totalment, de les teves

inquietuds. Pots parlar des de les relacions d’amistat fi ns a l’ecologia, passant per una gran diversitat de refl exions personals so-bre la societat, els sentiments, la justícia, els ideals, el pas del temps, la felicitat, el sentit de l’humor... però també hi ha moltíssimes històries sobre moments molt “normals” de la vida quotidiana... En defi nitiva, es tracta de refl ectir un aspecte del teu món des d’un punt de vista creatiu i lliure, només condicio-nat pel minut que ha de durar la peça.

Els vídeos que féssiu entraran a formar part de la xarxa i es poden veu-re de manera permanent a la web del 3XL.net www.3xl.net/elminutjove i a la web ofi cial de l’organització www.theoneminutesjr.org. Actualment, s’hi poden trobar més de vuit-cents vídeos elaborats per joves de 50 països d’arreu del món.

Els impulsors d’aquesta idea son The Euro-pean Cultural Foundation, l’Institut Sandberg i Unicef. A més, també hi estan implicades les televisions públiques de Suècia, Finlàndia, Itàlia, Portugal, Irlanda, Anglaterra, Noruega, Turquia i Catalunya.

Cada any, Theoneminutes Foundation premia les millors peces en el transcurs d’un festival que se celebra a Amsterdam.

L’objectiuL’objectiu principal del i d’ és la creació d’una comunitat en què els joves tindreu l’oportunitat de fer arribar les vostres creacions, més enllà de la barrera de l’idioma, a una audiència molt àm-

3XL.net - El Minut JoveTelevisió de Catalunya

C/ de la TV3 s/n08970 Sant Joan Despí

3xlnet@tv3.cat

plia; també podreu compartir i intercanviar idees i punts de vista culturals, socials i artís-tics amb joves de tot el món. Amb la vostra participació formareu part d’una plataforma internacional de comunicació audiovisual i alternativa.

Vols ser membre de la comunitat , només has d’enviar al 3XL.net un vídeo d’un minut. Sobre què...? Sobre qualsevol cosa que et diverteixi, o que et preocupi, o que et faci pensar. Només cal que ho gravis, ho editis i ens ho envi-ïs.

I GUANYA UN VIATGE A AMSTERDAM!

POSA EN MARXA LA TEVA CREATIVITAT, COMPRIMEIX LES TEVES IDEES...

Envia’ns el teu minut abans del 31 de març de 2007 i sorprèn tothom amb el teu vídeo.

PARTICIPAPARTICIPA

06 la convidada www.deria.cat

Beth Rodergues, cantant i actriu

“En aquest disc he fet el que volia” Nou disc: My own way home. Debut al

teatre: Pel pèls. La popular Beth està que no para, però entre assajos i presentaci-ons hem pogut parlar amb ella perquè ens expliqui com es troba en aquest moment tant dolç de la seva carrera i com ha canvi-at des d’Operación Triunfo fi ns ara.

Com has evolucionat musicalment des del teu pas per Operación Triunfo?Jo crec que, a nivell vocal, és difícil d’apre-ciar sobretot per a un mateix. Però, en un altre sentit, quan vaig sortir de l’Academia en el meu primer disc vaig composar una cançó i ara en aquest últim ja n’hi ha vuit. Ara toco una mica més la guitarra, una mica més el piano... En això sí es podria veure una evolució.

I pel que fa a la teva concepció musical?El primer disc va ser molt ràpid, molt se-guint unes pautes que em marcaven i aquest últim disc com me l’he fet tot jo no he tingut ningú que em digués què havia de fer. Si escoltes el primer i escoltes aquest no tenen res a veure i algú ho pot conside-rar una evolució, però jo més aviat ho con-sidero un canvi en les condicions. Ara faig el que vull...

Pocs cantants diuen això. Sempre hi ha una discogràfi ca de qui queixar-se pels lí-mits que imposa...Cada vegada menys. Per exemple, Ojos de Brujo, o Kiko Veneno, o Manolo García... són exemples de gent que es produeixen ells mateixos, altres posen el seu disc per internet... Està canviant el concepte i la dis-cogràfi ca es va quedant per fer exclusiva-ment la distribució i la promoció, que és el que saben fer, com en el meu cas.

“L’ANGLÈS NO ÉS LA MEVA LLENGUA MATERNA,

PERÒ SÍ LA MEVA LLENGUA MUSICAL”

07

Aquest és teu tercer disc, però has dit que és com si fos el teu primer treball. Vol dir això que a “My own way home” trobarem l’autèntica Beth?Sí, jo crec que sí, si més no l’autèntica Beth d’ara. Jo no sé d’aquí a un any o dos si el disc que trauré s’assemblarà a aquest i això no vol dir que sigui menys autèntic. Però si més no aquest moment de la meva vida, de com entenc la música, aquest disc el refl ec-teix al 100%.

I quina importància ha tingut la teva estan-ça a Londres per a l’elaboració del disc?Doncs molta perquè la majoria dels temes estan inspirats i composats allà. No m’hi vaig anar per fer el disc, però sí que tenia pendent de fer-ne un i mentre estudiava va anar sortint.

De les onze cançons, dues són en castellà i una en català, amagada en l’últim tema. Què té l’anglès que t’agradi tant a l’hora de cantar?No ho sé exactament. Potser és una qüestió

“CANTAR ÉS DEIXAR-SE ANAR. ACTUAR ÉS EL

CONTRARI”

A més del teu treball com a cantant, has treballat a televisió i ara fas teatre amb l’obra “Pel Pèls”. És molt diferent actuar que fer un concert?Sí, perquè en un concert tot fl ueix, es tracta de deixar-se anar, que les lletres vagin ve-nint... I aquí, en canvi, es tracta de mantenir la concentració per poder fer com la Sandra, el meu personatge, i no la Beth. Tot i això és un plaer i estic molt contenta de l’experièn-cia de treballar amb gent tant bona.

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

Nom complet:

Beth Rodergues Cols

Lloc i data de naixement:

Barcelona, 23 de desembre de 1981

La primera vegada que vas pujar en un escenari:

Al Kursaal de Manresa l’any 98, però amb mesos ja vaig fer de

nen Jesús als Pastorets de Súria

Una mania?

Em mossego les ungles

Una qualitat?

Sóc tranquila (tot i que això no sé com encaixa amb l’anterior)

Una debilitat?

Ben Harper

El plat que cuines millor:

Pasta

Un lloc on t’agradaria viure:

A una masia de Cardona

El millor moment de la teva carrera:

Ara mateix

I el pitjor:

Tots han sigut bons

Ens pots recomanar un disc?

“My own way home”

Un desig per a l’any nou?

A nivell personal que la gent que m’estimo tingui salut.

Tal com rajaque tota la meva vida la majoria de música que he escoltat ha estat en anglès. No és la meva llengua materna, però és la meva llengua musical.

Suso Sáiz ha produït el disc. Per què et vas decidir per ell?No sabia ben bé per on començar, volia que el disc me’l produís un americà però va ser impossible i un dia, parlant amb els Gossos, que són molt amics meus, em van parlar del Suso que els ha produït dos dis-cos i ells estaven encantats, com el Javier Álvarez. Les seves produccions han estat sempre una mica diferents, no són gens comercials i que acceptés produir un disc d’algú que ha sortit d’OT era una cosa que ni ell ni jo ens havíem imaginat mai, però ens vam caure bé, li van agradar els temes i... La gent s’estranya una mica i li pregun-ten en les entrevistes “com és que li has produït el disc a aquesta noia?”. Ell sempre respon: “Has sentit el disc?”.

3 anys

7 anys

12 anys

16 anys

18 anys

Indicadors d’edat per a majors de:

aprèn a consumir www.deria.cat

I tu, a què jugues?

8

El Nadal és una època on els jocs tenen un paper molt important. Per això, a l’ho-ra de comprar videojocs s’han de tenir en compte diversos factors que es podrien agrupar en tres grans àmbits: la persona que hi jugarà, el tipus de videojoc i els va-lors familiars. Així doncs, presentem uns quants suggeriments que poden ajudar a comprar o jugar amb els videojocs.

Qui hi jugarà

Com ja hem dit, cada usuari és diferent i, per aquesta raó, els gustos i habili-tats seran diferents. En aquest sentit, se’n poden trobar d’acció i plataformes, d’aventura, d’esportius i de conducció, d’estratègia i de simulació. Els gustos i habilitats són molt importants a l’hora de comprar un videojoc. A més, a l’hora de fer la tria, també hi intervenen l’edat de l’usuari, els valors que es vulguin fomen-tar, els criteris de consum responsable i la varietat que es vulgui aconseguir. Te-nint en compte tots aquests factors, es triarà un producte o un altre.

Discriminació: el joc conté representa-cions o materials que poden afavorir la discriminació.

Drogues: el joc mostra l’ús de drogues o en fa referència.

Por: el joc pot espantar els nens o fer-los por.

Llenguatge groller: el joc conté paraulotes.

Sexe o nuesa: el joc conté representaci-ons de nuesa i/o comportaments sexu-als o referències sexuals.

Violència: el joc conté representacions violentes.

Pictogrames informatius del contingut dels videojocs

El Videojoc

Davant de tants videojocs diferents, l’eti-queta pot ser un bon referent que orienti la compra. A l’etiqueta d’un videojoc hi ha

de constar, com a mínim:- la raó social i l’adreça del fabricant o

importador o del venedor.- les instruccions d’ús i les seves carac-

terístiques.- L’etiquetatge ha d’estar en català i/o

castellà, si es distribueix a Catalunya.

A més, és molt important que observeu si apareix el Codi PEGI (www.pegi.info), que és el codi de conducta de la indústria europea del programari interactiu, i esta-bleix una classifi cació per edats i contin-guts i que us pot ajudar a escollir

Pel que fa al videojoc en sí, també es podria tenir en compte la quantitat de temps que els joves destinen a jugar-hi. L’emoció del joc pot provocar que s’hi dediqui un temps excessiu, que a la vegada provoca molts moments de soledat. Per això, s’ha de ser conscient del temps i aquest s’ha d’optimit-zar tenint en compte d’altres activitats o els moments per al descans. El que també se-ria molt important de tenir en compte és el lloc on jugar. La tecnologia ens permet ac-cedir al que necessitem d’una manera im-mediata i, cada cop més, desapareixen les fronteres de l’espai i el temps. Per això, cal tenir en compte aspectes com col·locar la

consola o el PC en espais comuns de la casa, promoure els videojocs com espais de rela-ció i autogestionar l’autonomia del jugador o jugadors, perquè si els videojocs permeten jugar en solitari també permeten fer-ho en grup. En aquest sentit, podem plantejar-nos tenir jocs que permetin jugar amb més perso-nes, jugar-hi en un lloc segur i respectant les normes i les pautes de seguretat.

Els valors familiars

Sovint es tendeix a pensar que els video-jocs només transmeten valors negatius, que no estan controlats i que poden ser

perjudicials per als joves. Tot i que al-guns videojocs poden tenir continguts violents o sexistes (tots per a majors d’edat), també n’hi ha d’altres que oferei-xen valors positius que ajuden a desen-volupar diverses habilitats, transmeten continguts, són una eina útil per adquirir coneixements propis de la societat digi-tal, estimulen la creativitat, són una nova forma d’expressió cultural i artística i ajuden a compartir els jocs amb altres persones. El millor és saber fer una bona compra, llegir bé els continguts, aplicar els criteris de consum responsable i tenir en compte les possibilitats econòmiques familiars o personals.

Contacte:Escola del Consum de CatalunyaGran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11www.consum.cat i aula.consum@gencat.net

09diputació de barcelonawww.deria.cat

Exposició “Després de l’ESO… què?”La Diputació de Barcelona organitza l’ex-posició “Després de l’ESO... què?” amb l’objectiu d’informar i orientar els joves que acaben l’ESO (Educació Secundària Obli-gatòria) de les diferents opcions que tenen per escollir. Aquesta exposició va adreça-da als alumnes de 3r i 4t, hagin aprovat o no, i pretén donar suport als municipis en la seva tasca d’informació i orientació als joves estudiants. A “Després de l’ESO... què?” es volen donar les eines necessàries al jove que vol seguir estudiant.

Així, si l’alumne ha aprovat, pot accedir al Batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà de formació professional o d’arts plàs-tiques i disseny. Si no ha aprovat, l’alumne té dues possibilitats: fer un dels programes de garantia social o preparar les proves d’accés als cicles formatius. També hi ha altres possibilitats formatives en els àmbits de la música, la dansa o l’esport, i un ampli ventall de cursos no reglats que permeten millorar la formació.

La majoria de municipis i centres educatius que acullen l’exposició, la complementen amb xerrades i altres activitats d’orientació acadèmica. També es poden consultar tots els continguts de l’exposició i fer consultes a la pàgina web: www.diba.cat/despresdeleso.

Aquests són alguns del municipis en què es podrà veure l’exposició durant el 2007:

Badia del VallèsBarberà del VallèsBarcelonaCanovellesCardonaCastellar del VallèsCornellà de LlobregatEl MasnouFolguerolesGranollersLa GarrigaLa LlagostaLa Roca del VallèsLes FranquesesLliçà d’AmuntManlleuManresaMartorellMasies de VoltregàMatadeperaMoiàMolins de ReiMollet del VallèsMontcada i ReixacMontornès del VallèsParets del VallèsPrats de LluçanèsSant Adrià de BesòsSant Boi de LlobregatSant Cugat del VallèsSant Feliu de LlobregatSant Fost de CampsentellesSant Joan de VilatorradaSant Joan DespíSant Pere de RiudebitllesSant Quirze de BesoraSant Vicenç de CastelletSanta Eulàlia de RonçanaTeiàTorellóUllastrellValliranaVicVilafranca del PenedèsVilanova del CamíVilanova i la GeltrúVilassar de Dalt

- Creu que tots aquests productes ajuda-ran la cultura catalana?Pensem que hi ha moltes maneres de trans-metre la cultura catalana: a través dels lli-bres, de la música, de l’arquitectura i, tam-bé, a través del menjar. Per aquest motiu, a través de les nostres begudes, creiem que podem difondre la cultura catalana i ser un element que també sigui integrador.

Anna Salarich, anna@edicat.net

10 reportatge www.deria.cat

A la Coca-Cola li ha sortit un rival. Es trac-ta de l’Alter Cola, la Cola Catalana, Cola Lliure. Tot un fenomen social.

Als qui els encanti la Coca-Cola, i potser també als qui no, els agradarà provar l’Alter Cola, la Cola Catalana, Cola Lliure. Darrera aquesta marca no hi ha cap multinacional ni un gran grup empresarial, sinó un ros-tisser de Sant Feliu de Codines que un dia va decidir tirar endavant una de les seves idees: crear una cola catalana. L’aventura va començar quan Ramon Carner va tro-bar Gregor Carbonell, el fabricant de l’Alter Cola. Amb una producció artesanal produi-da a Argelers (Catalunya Nord) i limitada a 400 caixes a la setmana, Ramon Carner va iniciar la distribució de la Cola Catalana.

L’Alter Cola de moment només es pot trobar en espais no associats al gran consum com són les xarcuteries, cellers de vins o boti-gues de delicatessen, però a mesura que es va donant a conèixer, els llocs on trobar-la també van augmentant. Això sí, els vene-dors de la Cola Catalana han de tenir una característica comuna: sentir-se catalans. Carner està treballant en l’ampliació de la distribució, creant una xarxa que pugui abastar tot el territori català d’una manera efi caç i ràpida. Hem parlat amb ell per a què ens expliqui de primera mà tots els secrets de la Cola Catalana, Cola Lliure.

- La Cola Catalana també té una fórmula secreta com la Coca-Cola?Doncs sí! Tenim una fórmula molt bona i secreta, com la Coca-Cola, guardada i tan-cada, però sense la parafernàlia de les cai-xes fortes i totes aquestes coses que tenen els americans i que sona molt a pel·lícula.

- D’on va sorgir la idea de fer una cola ca-talana?Quan viatges, t’adones que molts països tenen alternatives a la Coca-Cola: a Cuba hi ha la Tropicola, per exemple, i als països àrabs ha triunfat la MecaCola. Aquests pro-ductes tenen grans vendes amb poca pro-paganda. Vaig pensar que Catalunya també necessitava una cola alternativa. Vaig re-gistrar la marca, vam fer diverses proves i, quan vam trobar allò que buscàvem, vam començar a distribuir-la.

- Amb què es diferencia de la Coca-Cola?En el gust podem dir que no difereixen gai-re, però on canvia és en la producció per-què nosaltres la fem d’una manera artesa-nal, en poques quantitats, més a prop de la cultura de l’slow food que del fast food.

- El nom diu molt sobre el producte i el seu consumidor?El nostre producte va a aquells establiments on el propietari se sent català perquè volem fer més consciència nacional. I el mateix pas-sa amb el nostre consumidor: estem dedi-cats a aquell públic més sensible i més català que necessita veure que hi ha productes per a ells, que hi ha empresaris que cada dia tre-ballen per al seu país. L’hem fet per a aquelles persones que se senten molt catalanes i que defensen Catalunya. Venent la Cola Catalana, volem vendre esperit catalanista.

- Caram, van molt forts!És que nosaltres creiem que Catalunya és un país que té moltes mancances i que s’ha

Anima la teva vida amb la Cola Catalana

de reconstruir. Estem en un moment en què Catalunya està dins d’Espanya, però la ma-jor part de la nostra història hem estat un estat sobirà, amb el nostre parlament i les nostres lleis. Qualsevol que se senti català i que treballi en el món de l’empresa ha de dedicar un temps del seu esforç al país. Si tots els catalans ho fessin, tot canviaria.

- Però això, ho pot fer tothom?Oi tant, fi ns i tot els estudiants. Ells han de saber que el seu futur depèn directament del futur del país. En una Catalunya sobira-na, aquest estudiant treballaria en un país potent. Per això, ha de dedicar deu minuts al dia a treballar per Catalunya.

11canm-cerdanyawww.deria.cat

Avui en dia, l’oferta d’activitats és tan àm-plia que en alguns casos no sabem per on començar a escollir. L’esquí combina tants aspectes de la vida i les relacions perso-nals amb l’esport, l’activitat física i el con-tacte amb la natura que estem segurs que CANM-Cerdanya és un bon començament per a aquesta tria.

Qui som?

En primer lloc, ens defi nim com un club de competició, però en cap moment abando-nem l’aprenentatge més bàsic d’aquest es-port. Així que l’escola d’esquí que iniciem un any rera l’altre també ens caracteritza.

Som el club amateur més gran d’Espanya i aquesta temporada ens coincideix amb el nostre 75è aniversari. Fet que signifi ca que tenim tres quarts de segle de vida i d’expe-riència al món de l’esquí.

Tenim una base social molt àmplia, ja arri-bem als 1.000 socis, repartits en unes 500 famílies residents, sobretot, a Barcelona i província. Tot i que també tenim socis de Girona, la Cerdanya i el Ripollès.

On som?

El CANM-C va néixer a Núria, amb un grup d’amants de la neu, l’esport a la muntanya i la competició. Amb el pas del temps, s’ha anat adaptant a les tendències i necessitats de cada moment sense oblidar mai els seus orígens.

Actualment, estem a Masella i al Pas de la Casa (Andorra). A qualsevol de les dues es-tacions ofertem el mateix, allò que decanta als socis cap a una o cap a l’altra són sim-plement qüestions de comoditat, tradició o gust de les famílies.

Els valors d’un esport i una tradició

Els valors familiars que fomenten el CANM-C són fonamentals. A part d’un club de competició o d’una escola d’esquí de base, per a moltes famílies, el fet de pujar a esqui-ar al Pas o a Masella representa una activitat social i familiar que uneix tots el membres de la casa en un oci comú.

D’altra banda, l’esport sempre s’ha consi-derat un promotor de valors, i encara més el de competició. Els nens van adquirint unes responsabilitats i uns hàbits: s’han de llevar d’hora, entrenar, tenir cura del mate-rial, etc.

Aprenen a guanyar i a perdre; compartei-xen bons i mals moments amb els amics; es fomenta l’esperit de sacrifi ci, de compa-nyarisme i d’amor a la natura. En defi nitiva, creixen en un àmbit sa i natural.

Entre quines opcions podem escollir...

- Competició- Escola- Interclubs i escola de joves- Veterans- Free Style

Destaquem...

Estem oberts i oferim competició per a minusvàlids. Uns anys enrera hi ha-via un equip amb diversos membres però s’ha desfet per diferents motius; un dels quals ha estat la incorporació d’algun d’ells a l’equip nacional i, fi ns i tot, la participació de Ramon Homs als últims Jocs Paralímpics de Torí.

CANM-Cerdanya,esquí de competició... i molt més

AL CANM-C FORMEM JOVES ESPORTISTES EN ELS VALORS DE L’ESPORT I L’ESTIMACIÓ AL MEDI. SOTA EL PRISMA DE L’ESFORÇ, L’ESPERIT DE COMPETICIÓ I L’ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENTS TÈCNICS, SEMPRE EN EL MARC DEL TREBALL EN EQUIP.

�

12 tema del mes www.deria.cat

El Nadal arreu del mónExactament no sabem quants anys fa que celebrem el Nadal, però del que sí estem segurs és que no a tot arreu se celebra de la mateixa manera. Hi ha diferents tradicions i personatges segons el país i la cultura ,i per això, hem investigat una mica a veure què trobàvem.

Euskal Erria

Al País Basc el més rellevant de l’època na-dalenca és la fi gura de l’Olentzero, que és qui porta els regals al nens el dia de Nadal. La seva fi gura seria molt semblant a la dels Reis Mags, el Pare Nadal o el nen Jesús: els més petits escriuen cartes a l’Olentzero demanant-li regals, les donen als pares i el dia 25 de desembre alguns regals apareixen a casa. A Euskadi, hi ha pobles que fan la cabalcada de l’Olentzero la vigília de Nadal, altres que fan la de Reis i altres que les fan totes dues. Els que fan la de l’Olentzero, pas-segen un ninot caracteritzant el personatge (amb la cara bruta de carbó, roba tradicio-nal basca, boina, pipa i un sac amb regals) pels carrers la nit de Nadal, cantant i dema-nant diners per a algun col·lectiu humanita-ri, social, o per a activitats del poble. Com a comiat del personatge, sol ser habitual inci-nerar el ninot en una gran foguera mentre s’amenitza la vetllada amb sidra, vi, txistorra, pintxos, etc. La fi gura del Olentzero és molt habitual veure-la per Nadal als aparadors de les botigues basques, ja que prové de la seva mitologia.

Hongria

Per als hongaresos, les festes de Nadal co-mencen el dia 6 de desembre amb l’arriba-da de Sant Nicolau. Durant la vigila d’aquest dia, és típic netejar les botes i sabates, i deixar-les ben posades per a què aquella nit, Sant Nicolau hi pugui deixar xocola-tes i dolços, juntament amb una nota que diu “Santa ha estat aquí”. També és molt típic a Hongria que, 4 setmanes abans de Nadal, es faci o compri l’anomenada “Co-rona d’Advent” i es posi a la taula familiar amb quatre espelmes. Cada vespre s’ha de veure la seva llum, sempre tenint en comp-te que la primera setmana hi haurà ence-sa una espelma, la segona dues, la tercera tres i a la quarta setmana, la nit del 24 de desembre, han d’estar enceses les quatre. Aquella nit, també és típic decorar l’arbre de Nadal on, l’endemà, cada membre de la família dipositarà els seus regals. Als nens se’ls diu que per a què Jesús o un àngel els porti regals, han de sortir fora de l’habita-ció. Quan els pares han acabat de col·locar els regals, es fa sonar una campana i els nens corren per ser els primers en agafar els paquets. Després de les sorpreses, ve el tradicional dinar de Nadal on es menja sopa de peix i un pastís típic hongarès fet de llavor de roselles, entre d’altres.

Argentina

El Nadal a l’Argentina, i a tots els països de l’hemisferi sud, se celebra en ple estiu. Però, per la infl uència dels europeus que es van traslladar a viure allà, es mantenen tra-dicions d’aquí com menjar sopa de galets. Per Cap d’any, la tradició és acomiadar l’any amb foc. Per un costat, amb coets i altres

elements pirotècnics i, per l’altre, amb la crema dels ninots de fusta, roba i paper que es construeixen per a l’ocasió. Cremar-los és un ritus purifi cador, una manera de des-fer-se de tots els mals de l’any que acaba.

Polònia

Igual que passa a Hongria, a Polònia ce-lebren el dia de Sant Nicolau, el 6 de de-sembre. Aquest personatge entra per la xe-menia i deixa regals als nens, mentre que aquests li deixen menjar per a què pugui re-cuperar forces. Ja al dia 24 de desembre, hi ha el costum de fer un gran sopar de Nadal que no es podrà començar a celebrar fi ns que els més petits de la casa no vegin al cel la primera estrella. Aquella nit, es mengen plats molt elavorats on sobretot hi abunda el peix. Antigament, es deixava un lloc lliu-re a taula, amb un plat amb menjar, per si hi havia alguna persona que no tenia lloc on passar aquella nit. També se li posava palla a terra per a què es pogués quedar a dor-mir. L’endemà, és típic que els nens i nenes trobin regals sota l’arbre, decorat amb tot tipus de llums i boles gegants.

Bèlgica

En aquest país, també se celebra el dia de Sant Nicolau però, en aquest cas, el perso-natge no entra per les xemeneies sinó que apareix muntat en un ase. És típic anar-lo a rebre i, quan es torna a casa, es deixa un plat amb menjar i palla per al burro. Aquella nit, Sant Nicolau deixarà els regals dins les

13

sabates ben netes que els més menuts hau-ran penjat dues setmanes abans.

Alemanya

Igual que en altres països del nord i est d’Europa, és tradició la corona d’Advent (Adventskranz) i l’arribada de Sant Nicolau la nit del 5 de desembre per deixar tot de dolços. També és un costum molt estès el calendari de Nadal. Té 24 portes, una per a

cada dia a partir de l’1 de desembre. Darre-ra de cada una, hi ha un dolç, un petit regal o només alguna imatge bonica. A Alema-nya, també són típics els mercats nada-lencs on es poden comprar regals i menjar els mutzen (semblants als xurros) i beure vi calent carregat d’espècies i sucre, ponx d’ou i xocolata calenta. El dia 24 de desem-bre, els pares decoren el menjador amb un

gran arbre de Nadal i aquella tarda passa Santa Claus, der Weihnachtsmann, com l’anomenen. Al vespre, es fa un sopar on tradicionalment es mengen salsitxes i ama-nida de patata i, l’endemà, dia de Nadal, es fa el típic dinar.

Catalunya

La nostra terra reuneix moltes tradicions durant l’època de Nadal. Potser una de les més conegudes i estimades és la de fer ca-gar el tió. Antigament, aquest no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra, que proporcionava escalfor i llum i, simbòlicament, llaminadures, neules i torrons. Una altra festa curiosa del Nadal és el dia dels Sants Innocents, el 28 de de-sembre. És el dia per fer bromes, tot i que el seu origen és la massacre dels infants de Betlem ordenada per Heròdes, segons la Bíblia. Un altre símbol típic d’aquestes da-tes és l’Home dels nassos, un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. Com que surt el dia 31 de de-sembre, només en tindrà un, però els més menuts sempre se l’imaginen amb 365 nas-sos escampats per tot el cos perquè no li caben tots a la cara.

Anna Salarich, anna@edicat.net

14 concurs www.deria.cat

T’agrada escriure?Secundèria organitza L’aventura de crear històries

a sj lx z çow

e

f

nq

p

uk t

h

r

yc

s

i

l

g

r

ç nd

b

m

wm

a sj lxz owf p r

s

i

l ç ndm

wm

enquk t

hyc g

rb

en quk t

hyc g

rb

La revista Secundèria està organitzant un gran concurs per als joves catalans que po-dran participar des de la plana web www.deria.cat. El concurs començarà a princi-pis de febrer i els noms dels guanyadors es faran públics el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril. Tothom qui participi tindrà premis, i els guanyadors gaudiran d’un premi fi nal molt especial. Participa i guanya!

Ficcions, l’aventura de crear històries és un concurs on, a partir d’un inici que hauràs d’escollir entre cinc diferents que nosaltres et proposarem, cada grup haurà d’anar es-crivint una història dividida en quatre capí-tols que haurà d’anar penjant a la web cada quinze dies, aproximadament. Els grups podran ser d’entre 1 i 3 membres, i el vos-tre professor de català us podrà anar asses-sorant sobre l’estructura de la història i el procés creatiu.

A la web trobareu tot tipus de recursos que us ajudaran a escriure la història: enllaços a diccionaris, traductors i associacions d’es-criptors joves. A la vegada, podreu llegir entrevistes a escriptors que us explicaran alguns secrets per escriure una bona histò-ria. A més, podeu utilitzar el fòrum per in-tercanviar dubtes o suggeriments amb els altres participants. Tindreu, també, el vos-tre espai on penjar fotografi es o dibuixos per il·lustrar la història, i per explicar qui i d’on sou.

No dubteu en participar. Podeu preguntar per aquesta aventura al vostre professor de català o entrar a www.deria.cat, on trobareu les bases del concurs i el calendari. Parleu amb els vostres companys i formeu grups de fi ns a tres alumnes. L’aventura és a punt de començar. Farem de l’escriptura un joc. Participa i guanya!

Albert Lladó, albert@edicat.cat

noves tecnologiesBogeria per la PS3

La bogeria s’ha desfermat. Sony ha tret al mercat la nova Play Station 3 que, tot i que a Europa arribarà amb retard, ja s’ha posat a la venda al Japó i als Estat Units. Al país nipó, les cues van començar a formar-se davant l’edifi ci Yodobashi Camera (un dels centres comercials més grans de Japó pel que fa a la venda electrònica) des d’uns dies abans fi ns a arribar a congregar unes 1.800 persones equipa-des amb matalassos, cadires, jocs, etc. El primer afortunat en poder comprar la PS3, amb un preu de

420 dòlars (50.000 iens), va ser un jove treballador d’ofi cina de 25 anys que va ser bombardejat per desenes de fl aixos. Era un dels pocs afortunats que podia tenir a les seves mans una de les 100.000 unitats posades a la venda per tot el Japó, les pri-meres a tot el món. A Europa, la PS3 encara trigarà uns mesos en arribar pels problemes en la produc-ció d’alguns components del format DVD “Blue Ray” que porta incorporada la consola.

Premis als millors blogs

El BOBs, un dels concursos d’Internet més popu-lars del planeta, ha escollit com a millor blog de la xarxa un de crític amb el govern dels Estats Units anomenat Sunlight Foundation (www.sunlight-foundation.com/blog). Aquest és un blog col·lectiu que reclama a les autoritats nord-americanes més

transperència i ha aconseguit crear una base de dades on es mostren els impostos que costen cada projecte de llei. El Sunlight Foundation ha estat escollit pel jurat del Deutsche Welle Internacional Weblog Awards 2006 com el millor blog de la xarxa per la seva infl uència positiva a Internet.

Llenguatge d’sms per als exàmens

Allò que aquí està prohibit, a Nova Zelanda pot ser possible: els exàmens de selectivitat es podran escriure amb el llenguatge abreviat dels sms. Per a milions de joves d’arreu del món, aquesta nova manera d’escriure s’ha convertit en una vertade-ra revolució, però molta gent la considera un perill

perquè empobreix la llengua. De moment, fonts ofi cials novazelandeses han dit que allò que els im-porta és que els joves puguin demostrar els seus coneixements, encara que no sigui de la manera tradicional.

ntecwww.deria.cat 15

Anna Salarich, anna@edicat.net

16 fp www.deria.cat

SecretariatCicle formatiu de Grau SuperiorEl Cicle formatiu de Grau Superior de Secre-tariat és una molt bona opció per a aquells estudiants que hagin acabat el Batxillerat, o qui superi les proves d’accés, i vulgui for-mar-se en el camp de l’administració. Du-rada: 1.300 hores (1 curs acadèmic), 990 hores al centre docent i 310 hores a centres de treball (pràctiques).

TitulacióTècnic/a superior en Secretariat.

Centres públics on s’ensenya:IES La Pineda c. Torrent la Batlloria, s/n08917 - Badalona

IES de l’Ebreav. Colom, 34-42 43500 - Tortosa

IES Meridianac. Pintor Alsamora, 3-5 08016 - Barcelona

IES Escola del Treballc. Comte d’Urgell, 187 08036 - Barcelona

IES Lluïsa Curarda. Sant Antoni, 19 08011 - Barcelona

IES Vall d’Hebronpg. de la Vall d’Hebron, 93-95 08035 - Barcelona

IES Esteve Terradas i Illa c. Bonavista, s/n 08940 - Cornellà de Llobregat

IES Montiliviav. Montilivi, 125 17003 - Girona

IES Josep Lladonosac. Jeroni Pujades, 16 25005 - Lleida

IES Baix Campc. Jacint Barrau, 1 43201 - Reus

IES Francesc Vidal i Barraquer av. Lluís Companys, 1 43005 - Tarragona

IES de Flixc. Salvador Espriu, 1 43750 - Flix

IES Bernat el Ferrerc. Ntra. Sra. de Lourdes, 34 08750 - Molins de Rei

IES Les Termesc. Illa Bella, 20 08204 - Sabadell

AccésAmb el Batxillerat aprovat amb les modali-tats de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, o d’Humanitats i Ciències socials, preferible-ment, o havent superat les proves d’accés als cicles formatius de grau superior.

De què pots treballar?

Amb la titulació de Tècnic/a superior en Secretariat podràs exercir de secretari/ària, tècnic/a adjunt/a a direcció i gerència. Tèc-nic/a adjunt/a al departament de fi nances, administració, màrqueting i comerç exteri-or, i tècnic/a adjunt/a al cap de congressos i convencions.

Què estudiaràs?

- Gestió de la comunicació- Atenció al públic i protocol- Organització del servei i dels treballs de

secretariat- Gestió de dades- Elaboració i presentació de documents i

informació- Elements de dret- Llengua estrangera, anglès- Segona llengua estrangera- Formació i orientació laboral- Formació en centres de treball - Síntesi

17any de la ciènciawww.deria.cat

2007, Any de la Ciència de Barcelona

Barcelona commemora el centenari del pre-mi Nobel atorgat a Santiago Ramon y Cajal posant en marxa un ampli programa cultural amb el nom de “Barcelona Ciència 2007”, que posarà especial accent en el vincle en-tre les ciències, la cultura i la societat. A més a més, el 2007 es commemora també el centenari de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans i el de la Junta de Ampliación de Estudios, institució precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científi cas.

Amb aquesta iniciativa, l’Institut de Cultura de Barcelona vol que es vegin la ciència i la tecnologia com a motors per al progrés i la cohesió social de la nostra societat. L’Any de la Ciència pretén convertir-se en una plataforma ciutadana per potenciar el co-neixement científi c i preparar l’acollida, al juliol del 2008 a Barcelona, de l’European Science Open Forum (ESOF2008), la troba-da internacional més rellevant de la ciència a nivell europeu.

Barcelona és una ciutat que ha encapçalat, i encapçala, grans projectes científi cs, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc Científi c, el Centre Nacional de Su-percomputació Mare Nostrum, el Campus de Llevant o el Sincrotó. La xarxa de biblio-teques, centres cívics i centres culturals de la ciutat treballaran, amb diferents activitats i actes, per fer conèixer aquests projectes que la ciutat desenvolupa i que la ciutada-nia no sempre coneix.

Barcelona, per tant, es convertirà en la ca-pital de la ciència. Per això, serà un bon moment per recordar la gran tradició cien-tífi ca de la ciutat. De fet, el 1401, Barcelona ja disposava d’un centre sanitari sense precedents, l’Hospital de la Santa Creu, el més antic d’Europa. Enginyers com Narcís Monturiol, astrònoms com Comas i Solà, o cirurgians com Josep Trueta, són també un clar exemple d’aquesta tradició. El cas més destacat és el del premi Nobel Santiago Ra-

món y Cajal que, mentre era a la Universitat de Barcelona (1887-1892), va elaborar gran part de la seva teoria neuronal.

A més, l’Any de la Ciència integrarà les re-fl exions i les propostes dels joves que es van presentar al maig a la XI Audiència Pú-blica “Barcelona fa ciència!”. Més de 1.300 nois i noies van redactar un manifest amb les contribucions científi ques que propo-sen per a la millora de la ciutat. Es tracta

del treball de més de 30 escoles. Aquests manifest servirà com a punt de partida per a les moltes activitats que les diferents en-titats, universitats i museus organitzaran adreçades als joves catalans. El Secundèria també hi posarà el seu gra de sorra amb un interessant concurs amb el que et podràs endur un telescopi.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

18 boca a boca www.deria.cat

Antoni Giró Roca, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

“Cal que es reconegui l’esforç dels científi cs”El rector de la UPC des del març d’aquest any, és catedràtic de Física Aplicada i té una llarga experiència en l’àmbit de la recerca científi ca i la gestió universitària. Ens adre-cem a ell per parlar d’un dels reptes que es plantegen a les societats modernes: la seva relació amb la ciència. Precisament per abordar aquesta qüestió, l’Ajuntament de Barcelona impulsa un seguit d’activitats que es duran a terme l’any que ve, sota el títol “Barcelona Ciència 2007” (www.bcn.es/ciencia2007). El tret de sortida es donarà aquest 10 de desembre quan es commemo-ri el centenari del Premi Nobel a Santiago Ramón y Cajal que, durant els anys que va viure a Barcelona, va treballar en la seva teoria de la neurona amb què aconseguiria el preuat guardó. Durant el 2007, a més a més, es commemora el centenari de la crea-ció de l’Institut d’Estudis Catalans i la Junta de Ampliación de Estudios, precursora del Consejo Superior de Investigaciones Cien-tífi cas. Un bon moment, doncs, per parlar de ciència.

Quins són els objectius que es planteja la UPC de cara aquest Any de la Ciència?Després de les bones experiències de l’any 2000, en què es va celebrar l’Any de les Ma-temàtiques, i del 2005, l’Any Mundial de la Física, rebem amb molt entusiasme aquesta nova proposta. Crec que ha d’ajudar a què la societat aposti més per la ciència, que està en la base del nostre progrés. Tanmateix, aquesta aportació capdal no sempre rep el reconeixement que es mereix per part de la societat. Especialment en països com el nostre en què no tenim recursos naturals i que, per tant, el nostre principal potencial ve de la millora del coneixement, tenir una cul-tura científi ca i tecnològica àmplia és bàsic.

Doncs, no sembla que estigui gaire de moda tot el que es refereix a la vocació ci-entífi ca. Això ha afectat al nombre de nous estudiants de la UPC?El nombre d’estudiants ha baixat, com a to-tes les universitats, però el que en el nostre cas es manifesta sobretot és el baix percen-tatge de noies que volen estudiar les carre-res que imparteix la UPC. És un tema que ens preocupa tenint en compte, especial-ment, que entre les noies trobem un per-centatge molt elevat de bones estudiants. Hem de trencar amb la idea que això no fa per a elles, amb algunes excepcions com la

carrera d’enginyeria química, on sí es dóna una relació del 50%. Química sí, però me-cànica, electrònica, informàtica...

Estudiar una enginyeria és complex, potser no valorem prou la cultura de l’esforç...És curiós perquè mentre la societat accepta i valora l’esforç, amb ampli seguiment televi-siu, d’uns nois i noies que entren en una aca-dèmia per aprendre a cantar o a ser models, aquesta mateixa cultura no s’associa a l’es-tudi i al coneixement científi c. L’aprenentat-ge sense esforç és impossible. I a nosaltres també ens cal el reconeixement social...

Sí, no veig als científi cs massa ben col-locats en l’escala d’homes i dones més admirats...Certament, la formació científi ca requereix de molts anys d’inversió: després de la carrera,

un doctorat, després, una beca postdoctoral. Tot plegat ens porta a allargar uns estudis fi ns prop dels trenta anys, i què et trobes? Amb unes beques que converteixen aquests joves en part dels famosos “mileuristes”, en con-trast amb altres activitats professionals en què amb menys inversió personal s’aconse-gueixen sous més alts. Per això, és tan impor-tant que es tingui clar que si la societat opta per fomentar el progrés científi c s’ha de pa-gar. No s’hi val que de les descobertes i aven-ços ens en benefi ciem tots, però com que la recerca és engrescadora en sí mateixa no cal incentivar-la econòmicament.

És més fàcil anar-se’n a treballar a l’em-presa...Això és cert sobretot en els nostres àmbits. És difícil que la gent acabi fent doctorats en tecnologia perquè a les empreses hi ha sous més alts. Hem de saber aprofi tar tots els nostres potencials. A Europa, per exem-ple, generem molt de coneixement, però la valoració en termes econòmics ho fan so-bretot les empreses americanes més acos-tumades a fer ús del sistema de patents.

Es nota que el potencial industrial de Cata-lunya potser ja no és tan fort com abans? Això pot fer que el estudiants no associïn els seu futur professional amb la indústria?El sector industrial canvia, però això no vol

dir que sigui menys important. El que pas-sa és que sempre es parla de la indústria per fer-hi referència als llocs de treball que es perden, no a les indústries que es trans-formen per fer front als nous reptes. Es diu “tantes persones han perdut el seu lloc de treball”, però mai el “nombre elevat de per-sones que treballen en aquest sector”. Això fa que, a vegades, sembli més important un increment de cinc llocs de treball en el sec-tor aeronàutic que els milers de llocs que en-cara té la indústria tèxtil. Els missatges que donen els mitjans de comunicació no orien-ten massa bé per conèixer aquesta realitat.

Si es tracta de donar bons senyals, quins són els llocs que caldria cobrir en els pro-pers 15 anys. Cap a on s’haurien d’orientar els estudiants?És molt difícil dir què ens farà falta, és difícil de preveure. Fa uns anys tothom assenyalava la necessitat d’informàtics, però després calen els que calen. El que és important és formar

“ÉS CURIÓS QUE ES VALORI LA CULTURA

DE L’ESFORÇ EN ACADÈMIES TELEVISIVES DE CANTANTS I MODELS,

PERÒ NO EN ELS ESTUDIS”

“ES DIUEN QUANTS LLOCS DE TREBALL ES PERDEN, PERÒ NO QUAN-TA GENT TREBALLA EN UN

SECTOR INDUSTRIAL.”

19

gent en l’àmbit de les tecnologies com a pri-mera formació. La carrera és un primer nivell, el que cal és saber aprendre en el món de la tecnologia per anar completant la forma-ció contínuament depenent del lloc de treball que s’ocupi. Ensenyem a aprendre. Especial-ment en uns àmbits en què el que s’aprèn es torna obsolet en cinc anys. I després cadascú es va dissenyant el seu futur. Per exemple, el cas d’un enginyer químic que, combinant els seus coneixements tecnològics amb uns estudis en documentació, esdevé un gran ex-pert en gestió de coneixement.

Multidisciplinarietat i col·laboració entre uni-versitats. Té a veure això amb el “Portal del Coneixement” que s’ha projectat (i que unifi -ca els campus de la Universitat de Barcelona i la UPC en la zona de la Diagonal)?Hi ha dues coses. Com a formació la UB i la UPC són complementàries, però més enllà d’això cal visualitzar que en aquest espai hi ha una de les més altes concentracions de generació de coneixement d’Europa, no només amb els centres de les dues univer-sitats sinó amb els de recerca del CSIC. Ara mateix l’aspecte extern no ho representa. Cal una reforma urbanística que ordeni tot el campus que compartim i, certament, això també facilitarà l’intercanvi.

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

sexualitat www.deria.cat20

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net1+1=1+1=33

Avui, la Noèlia i l’Andrea van juntes a l’institut. Pel camí xerren de moltes coses, entre d’al-tres, l’Andrea li explica a la Noèlia que la seva germana Carla i el seu cunyat Sergi tindran un bebè. La seva germana Carla està emba-rassada!! L’Andrea està entusiasmada i ja ha començat a pensar possibles noms per al nen o nena que naixerà amb l’arribada de la pròxi-ma primavera.

L’Andrea i la seva família estan molt con-tents, i tenen moltes ganes que arribi la pri-mavera següent però, per a què neixi el fu-tur bebè, és necessari que primer es donin tota una sèrie de passos.

Si es mantenen relacions sexuals sense pro-tecció, es pot produir un embaràs. Durant la unió sexual entre home i dona, l’home diposita milions d’espermatozoides a la va-

gina de la dona. Una vegada són dins de la vagina, els espermatozoides es mouen per tal d’arribar a l’úter i, després, a les trom-pes de Fal.lopi, les quals estan comunica-des amb els ovaris. Si en aquest recorregut per les trompes de Fal.lopi, els espermato-zoides troben un òvul, un d’ells fecundarà l’òvul i formarà el que s’anomena “zigot”. El zigot és el principi del nou ésser que es comença a formar. La unió entre òvul i es-permatozoide és l’inici de l’embaràs.

A partir d’aquest moment, el zigot comença a davallar per la trompa de Fal.lopi nova-ment fi ns a l’úter i s’adhereix a la paret in-terior d’aquest. L’úter ha engruixit les seves parets per poder acollir el zigot. Cada ve-gada que un ovari expulsa un òvul, la capa interior de l’úter s’engruixeix per rebre el possible futur zigot, hi hagi o no embaràs.

A mesura que van passant els dies, el zi-got comença a créixer i a transformar-se, i deixa d’anomenar-se zigot per a passar a dir-se “embrió”. L’embrió continua creixent fi ns que es separa de la paret de l’úter i no-més queda unit a aquest a través del cordó umbilical. El cordó umbilical uneix l’embrió amb la mare i és l’encarregat de deixar pas-sar una sèrie de vasos sanguinis, a través dels quals circulen els aliments i l’oxigen que la mare dóna a l’embrió.

El segon mes d’embaràs, l’embrió ja co-mença a tenir una mínima forma i deixa d’anomenar-se embrió per a dir-se “fetus”. Els set mesos restants, el fetus restarà al ventre de la mare, i aquí serà on es desen-voluparà fi ns el moment del part.

Arribat el moment del part, el fetus surt de l’úter cap a l’exterior de la vagina. General-ment, i si no hi ha complicacions al part, primer surt el cap del bebè i després la res-ta del cos. Però, quan no és així, o el part presenta altres complicacions, els metges poden realitzar una cesària a la mare, és a dir, una senzilla operació quirúrgica en què s’obre la matriu de la mare per extreure el bebè. Fins el primer mes de vida, el bebè rebrà el nom de “nounat”.

A vegades, poden sorgir complicacions du-rant l’embaràs que facin que hi hagi el que s’anomena un “avortament natural”. En aquests casos, el fetus és expulsat abans que estigui prou desenvolupat per sobre-viure i es perd el bebè. Però, actualment, hi ha molts avenços a la medicina que permeten conèixer dia a dia l’evolució de l’embaràs. Les ecografi es permeten obser-var l’úter de la mare i valorar si l’evolució de l’embrió és normal. Fins i tot, es pot co-nèixer el sexe del futur bebè. També altres proves com l’amniocentesi permeten saber si hi ha problemes seriosos en l’evolució.

Tant l’embaràs com el part són processos de la naturalesa que tenen com a premi fi -nal el naixement d’un nou ésser viu.

Laura Cerdán Rubio, laura@edicat.net

Psicòloga

21tendèncieswww.deria.cat

L’art del reciclatgeAquest mes de desembre se celebra a Barcelona el Drap-Art’06, el Festival Inter-nacional del Reciclatge Artístic. En un món caracteritzat pel creixent esperit consu-mista, les deixalles es converteixen en un element recorrent en molts estils artístics.

Drap-Art és una associació sense ànim de lucre que va néixer a Barcelona a mitjans dels anys 90. L’objectiu és potenciar el reci-clatge creatiu com a transformació en l’art, tant a nivell social com ecològic, i augmen-tar el respecte cap a l’entorn a través de re-cuperar i reutilitzar les coses. El reciclatge creatiu, que es va introduir a l’art occidental a principis del segle XX i al món del disseny a les seves acaballes, s’ha convertit en un fenomen multicultural i global. Artistes com els dadaistes i Duchamp, Miró i Tàpies, el Pop-Art, l’Arte Povera, Fluxus i els Noveaux Realistes, per exemple, es caracteritzen per utilitzar objectes trobats, objectes quotidi-ans aparentment sense valor que simbolit-zen la creixent desvirtualització i cosifi cació

de l’ésser humà. Igualment, Drap-Art vol ser un estímul per a les persones per a què a través dels objectes trobats puguin ex-pressar-se, deixar via lliure a la creativitat, al pensament crític, a la seva autonomia.

Amb l’afany de mostrar l’art del reciclatge, Drap-Art’06 es desenvoluparà en sis moda-litats, amb exposicions d’obres fetes amb material de rebuig (Aparador i C3 Bar), in-tervencions a l’espai públic (Pati de les Do-nes i plaça Joan Coromines), el tradicional Mercat de Nadal (Hall), espectacles i tallers. En aquesta edició s’inaugura un espai de refl exió sota el títol “Urbana i Sostenible” on es duran a terme dues taules rodones (emmarcades en el cicle NOW del CCCB) on es discutiran temes relacionats amb l’art i el reciclatge al món urbà.

Per a tots aquells que volgueu introduir-vos en el món de l’art del reciclatge, Drap-Art’06 també ofereix la possibilitat de fer tallers, per a grans i per a més petits. El Festival Internacional de Reciclatge Artístic se celebrarà del 15 al 17 de desembre de 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Si vols saber-ne més, no et perdis: www.drapart.org

Anna Salarich, anna@edicat.net

22 cultura www.deria.cat

agendaagendaVisita guiada

“El modernisme lleidatà”17/12/2006 11:00 hLleida . Teatre Municipal de l’Escorxador. Preu: 3.00 euros.

Conferència

“Vigència fi losòfi ca i literària de Freud”13/12/2006 19:30 hGirona. Palau de la Mercè. Preu: gratuït

Concert

Jarvis Cocker + artista convidat22/12/2006 20:00 hBarcelona. Sala Razzmatazz. Preu: consultar descomptes.

Jam session solidària per recaptar fons per IDH22/12/2006 22:00 h Barcelona. Centre Cívic La Taxonera. Preu: entrada lliure

Esports

Torneig internacional d’escacs Memorial David García Ilundain14/12/2006 10:00 hBarcelona. Cotxeres de Sants. Preu: entrada lliure

Cinema

Projecció de Celebración (Thomas Vinterberg, 1998)13/12/2006 21.30 hBarcelona. Sala d’Estudis Mercè Rodoreda. Preu: entrada lliure

Teatre

Metamorfosis de la Fura dels Baus07/01/2007 19:00 hMataró. Teatre Monumental. Preu: des de 21 euros.

Exposició

“UNA ALTRA DIMENSIÓ. Els germans Masó i la fotografi a estreoscòpica”Fins al 28/01/2007Girona. Museu del Cinema. Preu: entrada lliure.

d l

EXPOSICIÓ “HUMBERTO RI-

VAS. EL FOTÒGRAF DEL SI-

LENCI”

Del 14/11/2006 al 18/02/2007 MNAC

L’arribada d’Humberto Rivas a Barcelona el 1976, procedent

de la seva Argentina natal, on es començava a viure l’am-

bient de violència i desaparicions, m

arcarà un abans i

un després en la fotografi a de creació a Catalunya i,

més tard, a la resta del país. Des de la seva arri-

bada, comença a relacionar-se amb el món de la

fotografi a i amb membres de la generació dels

anys setanta, per a qui Rivas era un referent.

Preu: 3 euros

www.mnac.es

EL C

AP

ALS

NÚ

VO

LS

JO D

E G

RA

N V

ULL S

ER

UN

DIB

UIX

AN

IMA

T

Del 28/12/06 al 07/01/07

Companyia Playground

El cap als núvols és un espectacle de teatre visual que nar-

ra el joc dels adults en el món. Parla dels adults des de la

visió de l’infant simbolitzada per tots aquells objectes am

b

què aquest es relaciona contínuament i que protagonitzen

l’espectacle: les joguines.

Preu: consultar descomptes.

ww

w.espaibrossa.com

“IMA

TGE

S D

EL E

XP

RE

SS

IO-

NIS

ME

FOTO

GR

ÀFIC

” GU

I-

LLER

MO

SA

EZ

GE

RS

HA

NIK

Fins a fi nal de mes

Exposició fotogràfi ca que representa el misteri de la llum

a

través de la imatge poètica de Guillerm

o Saez.

Entrada gratuïta

ww

w.galeriacontrast.com

Amigos del Metal“Amigos del Metal” és una associació, sense ànim de lucre, que es va fundar al setembre de 1999 per un grup de gent amant d’aquest estil de música. L’objectiu principal de

l’associació és recolzar a grups que no tenen la possibilitat de promocionar-se en el circuit habitual. A més, es treballa per a tenir vincles amb altres associacions similars

i crear una xarxa de locals on els grups puguin tocar. L’associació vol fer un intercanvi musical amb una banda europea. A les diferents actuacions les anomenen “fi estas”, i han

aconseguit tenir una mitjana de 300 persones com a públic a cada espectacle. Actualment, tenen un programa a Boca Ràdio (90.1 FM).

www.amigosdelmetal.es.vg

Associació d’estudiants Jove Empresa Fabra de la UPF

La “Jove Empresa Fabra” és una organització d’estudiants amb voluntat innova-dora que ofereix diferents solucions a empreses i treballa en la formació de nous professionals. Amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra, la JEF realitza serveis d’assessoria i estudis de mercat a les empreses que ho necessiten. Es tracta d’una alternativa sòlida i efi caç que funciona com una empresa del mateix sector, però sense ànim de lucre. El màrqueting és la seva especialitat, i tot un equip de joves professionals treballen per a estudiar en profunditat el mercat de cada negoci. En aquest moment, organitzen el concurs “Crea Empresa” adreçat als estudiants de batxillerat i de cicle formatiu de grau mitjà.

www.joveempresafabra.org

23participa

Club de debat Joves 21El “Club de debat Joves 21” es constitueix amb la fi nalitat de crear un fòrum per refl exionar i formar-se a l’entorn de temes actuals de la societat. L’associació, fundada al 1989 en l’àmbit d’Olot i la Garrotxa,

organitza conferències, debats i tertúlies. Des de fa temps, han col·laborat amb el Fons d’Art d’Olot per a organitzar el cicle anomenat “El Convidat” que té l’objectiu de convidar a perso-nalitats de la cultura, la política o del món de l’economia a Olot i que tinguin un clar interès social. Per tant, l’associació vol potenciar la vida cultural de la ciutat i ha participat activa-ment, molts cops, a la Fira de Sant Lluc.

www.garrotxa.net/club21

Si vols més informació sobre associacions juvenils, entra al bloc Punt_J, al Portal Jove o a xarxajove.net

www.puntj.cat

www.gencat.cat/joventut

www.xarxajove.net

CIRC D’HIVERN I DE L’ATE-

NEU POPULAR 9 BARRIS

A partir del 16/12/06

Perxa xinesa, roda alemanya, un lleó perdut, u

n circ dins

el circ. El teatre i el circ com els dos germans que encara

ara busquen el risc... i

el trobaran. Un home sense cap

dirigeix l’orquestra de la vida, del circ, dels records i

d’aquest univers meravellós. Veniu a veure i gaudir

de Sara i el seu circ, d’una història que també és

la vostra.

Preu: 9 euros

www.noubarris.net/a

teneu

EN PÓLVORA AL TNC

Fins el 23/12/2006

Àngel Guimerà torna al Teatre Nacional de Catalunya, des-

prés de Terra baixa, Maria Rosa i L

a fi lla del mar, a

mb En

Pólvora, un drama de passions amb el rerefons social dels

confl ictes del moviment obrer. E

n Marcó, anomenat “en

Pólvora” pels seus cops de geni, h

a hagut de fugir a

França per haver mort u

n home, deixant enrere la feina

a la fàbrica tèxtil, els amics, i u

n amor, la Taneta, ara

pretesa per en Francesc, l’encarregat de la fàbrica.

Preu: des de 13 euros

www.tnc.es

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volguéscom si ni jo me n’adonésd’aquest donar-me: com si ho fesun jo de mi que m’ignorés.Jo em donaria a qui es donésa canvi meu per sempre més:que res de meu no me’n quedésen el no meu que jo en rebés.Jo em donaria per un bes,per un de sol, però que besési del besat em desbesés.Jo em donaria a qui em volguéscom si ni jo me n’adonés:com una almoina que se’m fes.

Josep Palau i Fabrewww.fundaciopalau.net

LA POESIA

participa!!participa!!