S2 Aspectes Socials
25
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 1 SESSIÓ 2: ASPECTES SOCIALS DEL BENESTAR ANIMAL. EL BENESTAR A LA UNIÓ EUROPEA.
-
Upload
unio-de-pagesos -
Category
Travel
-
view
548 -
download
1
Transcript of S2 Aspectes Socials
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 1
SESSIÓ 2: ASPECTES SOCIALS DEL BENESTAR ANIMAL. EL BENESTAR A LA UNIÓ EUROPEA.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 2
SESSIÓ 2: ASPECTES SOCIALS DEL BENESTAR ANIMAL - EL BENESTAR A LA UNIÓ EUROPEA.
1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT.
2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES.
3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT.
4. NORMATIVA SOBRE EL BENESTAR ANIMAL.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 3
1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT.
Introducció al concepte social del benestar animal:
Un cop es van cobrint les necessitats bàsiques (alimentació, vivenda, educació, etc) apareixen altres necessitats relatives a la protecció mediambiental, benestar animal, etc.
En països on difícilment es pot donar de menjar a les persones, normalment no es preocuparan tant per conceptes de benestar animal (tot i que hi ha llocs en que tot i la misèria, els animals són tractats amb molt de respecte, com ara a l’Índia).
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 4
1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT.
Sabies que…
Maslow va establir un ordre pel qual es suposa que les persones primer cobrim les necessitats més bàsiques (part baixa de la piràmide de Maslow) i un cop les tenim cobertes anem cobrint altres necessitats gradualment (parts més altes de la piràmide):
Font: A.H. Maslow; “Motivation and Personality”, Harper andRow, NewYork (1960)
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 5
1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT.
• Antigament teníem la CEE (comunitat Econòmica Europea)
Era només una unió de països amb un interès comercial i econòmic comú, però cadascun d’ells tenia les seves lleis pròpies independents.
• A la ciutat holandesa de Maastrich es va signar un tractat pel qual desapareix la CEE i apareix la UE (Unió Europea)
Tots els països europeus tendiran a regir-se per una legislació bàsica comuna, aplicable a tot: un parlament comú, una moneda única, etc.
El BENESTAR ANIMAL serà regulat de forma única per a tots els països de la UE, imposant criteris estrictes del nord d’Europa.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 6
1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT.
Sabies que…
El consum de carn augmentarà si el consumidor percep que els animals són tractats en condicions dignes. D’altra forma es pot crear un corrent d’opinió contrari al consum de carn.En alguns països s’han arribat a utilitzar fotografies i vídeos d’explotacions ramaderes amb males condicions sanitàries i de benestar animal, de països competidors comercialment en la producció càrnia, per així justificar el fet de posar barreres comercials a la importació de carn d’aquells països.
Aquestes barreres comercials són una pràctica, malauradament, massa utilitzada amb qualsevol excusa (justificada o no) que provoca retencions de partides de carn destinades a l’exportació i fortes davallades de preus fins a poder recuperar les vendes exteriors.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 7
2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES.
Estrés puntualCarns PSE (Pàl·lides toves i exhudatives), amb poca apreciació comercial.
Estrés crònicCarns DFD (Fosques, dures i seques),també amb poca apreciació comercial i deficient conservació.
Anem ara a veure les causes que fan aparèixer aquestes carns PSE i DFD de baixa qualitat comercial i molt penalitzades per la indústria càrnia transformadora:
La falta de benestar té conseqüències econòmiques en la reducció de qualitat de la carn d’animals amb falta de benestar i estrès:
Font: Ministeri d’Educació
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 8
Al sacrificar un animal:
Als muscles hi ha sucres (glucogen).
El glucogen, sense oxigen als muscles (el cor no funciona) passaa àcid làctic i aquest fa molts petits cristalls (“agulletes”).
Els muscles es tornen rígids (rigor mortis).
Després els enzims dels muscles redueixen la quantitat d’àcid làctic i es desfan els cristalls d’àcid làctic i els muscles deixen d’estar tant rígids, tornant-se de nou tendra la carn.
2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 9
2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES.
Causa de les carns PSE (Pàl·lides toves i exhudatives):
Al sacrificar un animal que ha sofert esgotament o un estrès en els moments previs al sacrifici (estrès puntual):
Durant l’esgotament previ al sacrifici es consumeix molt glucogen i oxigen del muscle i per tant falta d’oxigen el glucogen que queda al muscle es transformarà a molt àcid làctic abans del sacrifici.
Els cristalls d’àcid làctic tallen i trenquen moltes fibres musculars i la carn es torna blanquinosa, tova i perd molta aigua.
Aquestes són les carns PSE (Pàl·lides toves i exhudatives), amb poca apreciació comercial, poc gust i deficient conservació.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 10
2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES.
Causa de les carns DFD (Fosques, dures i seques): Al sacrificar un animal que ha sofert un estrès continuat durant un temps llarg (estrès crònic):
El glucogen del muscle s’ha anat consumint gairebé tot i l’animal arriba la sacrifici amb nivells molt baixos de glucogen.
Hi ha poca generació d’àcid làctic després del sacrifici i aquesta poca acidesa fa que puguin créixer moltes bactèries a la carn.
La carn és més fosca i seca del normal i amb poca acidesa. Com que té poca acidesa no es conservarà tant.
Aquestes són les carns DFD (Fosques, dures i seques), amb poca apreciació comercial, poc gust i deficient conservació, i perdrà molta aigua al cuinar-la.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 11
3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT
Indicadors relacionats amb la PRODUCCIÓ
Produccions deficients poden indicar manca de Benestar.
Produccions altes no sempre = Benestar.
Indicadors relacionats amb la SANITAT
Patologies sobretot Multifactorials = falta de Benestar
% Mortalitat elevat = falta de Benestar
Indicadors relacionats amb el COMPORTAMENT
Estereotípies i Conductes Redirigides = falta de Benestar
Nivells d’agressivitat superior als normals = falta de Benestar
Avaluació del Benestar: NO HO PODEN FER NOMÉS AMB INDICADORS PRODUCTIUS!!
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 12
Sabies que…
En les truges gestants l’estrès pot provocar:
Poca producció d’oxitocina (deficients contraccions als parts, pitjor vinguda de la llet, etc).
Presentació de zels inaparents.
Augment de la reabsorció embrionària i mortalitat fetal.
3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 13
Els hematomes provocats per un maneig i transport violent suposen una pèrdua important per:
La part afectada no té bon aspecte i la rebutja el consumidor.
No són carns adequades per fer embotits.
És una carn que es fa malbé ràpidament degut al creixement de bacteris en la sang retinguda als hematomes.
3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 14
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Quins 3 tipus de normes i lleis tenim i quines ens afecten?
Directives Europees: Les promulguen al parlament europeu i els països tenen un termini de temps per transposar-les i fer-les aplicables. Si no les transposen dins del termini fixat els països seran multats per la UE.
Normativa específica de CATALUNYA Decrets: Solen ser transposició de les
directives europees a Catalunya
Normativa general per a tota ESPANYA Reial Decrets.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 15
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Quins 3 aspectes regula la normativa de benestar animal?
Benestar a les explotacions ramaderes
Benestar al transport
Benestar al sacrifici
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 16
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Benestar a les explotacions ramaderes
Normativa de benestar en explotacions ramaderes:
•Porcs: RD 1135/2002 Consultar a internet.•Vedells: RD 1047/1994 Consultar a internet. RD 229/1998 Consultar a internet.
•Gallines ponedores: RD 3/2002 Consultar a internet.
•Avicultura de carn: RD 1084/2005 Consultar a internet.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 17
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Normes de protecció d’animals al transport, temps de viatge, densitat, etc:
• RD 1041/1997
Registre de transportistes i mitjans de transport:
• Decret 268/2006• RD 751/2006
Normativa de benestar al transport
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 18
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Requisits obligatoris en l’actualitat
La normativa de transport estableix
• Característiques de vehicles.• Registre dels mateixos.• Temps de viatge.• Densitat d’animals permesa.
Requisits obligatoris en el futur
• Equipar els vehicles amb un sistema GPS per controlar
en tot moment on està
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 19
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Normes de protecció d’animals al transport, temps de viatge, densitat, etc:
• RD 54/1995
Normativa de benestar al sacrifici
• Normes per a l’allotjament als estables d’escorxadors.• Com cal subjectar els animals a mans de l'atordiment.• Mètodes permesos d'atordiment i sacrifici.• Condicions permeses de sacrifici fora d’escorxador.• Permet certs sacrificis segons ritus religiosos.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 20
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Normes de protecció d’animals al transport, temps de viatge, densitat, etc:
Diferents normatives europees relatives al benestar animal a partir del Tractat de Maastrich (1974):
1987: El Parlament Europeu va iniciar un estudi de propostes per a la cria d’animals en explotacions ramaderes.
1988: Directiva 98/58/CE: Norma bàsica del benestar al les explotacions ramaderes de tota la UE.
2000: A Espanya: Decret 348/2000 i Decret 441/2001: Normes de protecció per a vedells, gallines ponedores i porcs.
2004: Normativa reguladora del transport i el sacrifici.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 21
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
La PAC (Política Agrària Comunitària) cada cop condiciona més el cobrament dels ajuts al respecte pel medi ambient i pel benestar animal (CONDICIONALITAT).
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 22
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Reial Decret 348/2000 i Reial Decret 441/2001 de protecció d’animals en explotacions ramaderes:
• És la norma bàsica a aplicar a totes les granges.
• Regula les inspeccions i controls del benestar.
• Obliga a donar formació als treballadors de les granges.
• Cal guardar documentació dels tractaments durant 3 anys.
• Regula les condicions de les instal·lacions, sistemes d’allotjament, alimentació i beguda, etc.
RD 348/2000
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 23
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Llei 8/2003 de Sanitat Animal:
• Cal alimentar i atendre de forma adequada els animals.
• És obligatori disposar d’un veterinari als escorxadors per vetllar pel benestar animal.
• Cal que tots els vehicles de trasllat d’animals estiguin inscrits en un registre.
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 24
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
Llei 22/2003 de Protecció dels animals:
• Prohibeix que es causi sofriment o maltracte als animals.
• Prohibides les matances públiques d’animals.
• El transport d’animals cal fer-ho amb vehicles especials.
• El sacrifici d’animals cal fer-ho de amb atordiment previ de la forma més instantània i indolora possible.
RD 22/2003
Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 2. Aspectes socials del benestar animal. 25
4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL
L’Administració realitza de forma generalitzada inspeccions per verificar el compliment de les condicions de benestar animals a les granges:
Inspeccions in situ
Verificació del compliment de la normativa
Control documental dels registres
Emissió d’informe d’inspecció
El no compliment de la normativa pot comportar sancions importants i retallada de la quantitat a percebre de la PAC (Condicionalitat).
