Revista LaTrini 42

16
Comença el Taller Joves 2.0 Connuant amb el pro- jecte que vam començar fa gairebé un any, po- sem en marxa el taller Joves 2.0 (InterActua). Un projecte audiovisual i parcipau que pre- tén mostrar d’una ma- nera diferent les coses que ens passen dia a dia. Podeu veure els progres- sos al bloc comunitari i a Trinitat Nova TV. HISTORIES DE LA TRINI... LLUMS, CAMERA I ACCIO! La Tr ni Índex 2 Editorial 3,4 Carnestoltes 5 Murs sense Fronteres al Sant Josep Oriol 6 Entrevista Agents Cívics 7 Prevenció 8, 9 URBAN - PDC: 18 habitatges més 10, 11 Joves: Futbol als barris La Karpa Òmnia: Joves 2.0 Blog Comunitari 12, 13 Punt d’ Informació 14, 15 Arcle, Calaix de sastre, Trinitraun 16 El teu Barri Quadern de Parcipació Comunitaria - Exemplar gratuït Abril a Juny 2011 Núm. 42 La Tr ni

description

Revista LaTrini 42

Transcript of Revista LaTrini 42

Page 1: Revista LaTrini 42

Comença el Taller Joves 2.0 Continuant amb el pro-jecte que vam començar fa gairebé un any, po-sem en marxa el taller Joves 2.0 (InterActua). Un projecte audiovisual i participatiu que pre-tén mostrar d’una ma-nera diferent les coses

que ens passen dia a dia. Podeu veure els progres-

sos al bloc comunitari i a Trinitat Nova TV.

HISTORIES DE LA TRINI...

LLUMS, CAMERA I ACCIO!

La Tr niÍndex

2Editorial

3,4Carnestoltes

5 Murs sense Fronteresal Sant Josep Oriol

6EntrevistaAgents Cívics

7Prevenció

8, 9URBAN - PDC: 18 habitatges més

10, 11Joves: Futbol als barris La KarpaÒmnia: Joves 2.0Blog Comunitari

12, 13Punt d’ Informació

14, 15Article, Calaix de sastre, Trinititraun

16El teu Barri

Quadern de Participació Comunitaria - Exemplar gratuït A

bril

a Ju

ny 2

011

Núm

. 42

La Tr ni

Page 2: Revista LaTrini 42

Fa cinquanta i tants anys que s’està cons-truint la Trinitat Nova. S’acaben de lliurar divuit nous habitatges pertanyents al pro-

cés de remodelació del barri que està edificant Incasòl. No es tracta encara de la culminació de les obres, però sí que es nota que s’estan duent a terme i s’aprecien els fruits d’això.

En aquests dies primaverals que han seguit als plujosos de març, llueixen també amb brillan-tor de joventut les edificacions de Via Favèn-cia i verdegen els parterres, mentre passegen les seves mascotes per voreres i places algunes senyores del veïnatge i han desaparegut pinta-des i diatribes de les parets i murs. El nostre barri està que dóna gust.

És cert que les obres del nou vial de l’Avinguda Meridiana semblen no tenir fi, però, què més dóna? Se’ns ha obert per fi el pas de vianants senyalitza’t per creuar que suplirà amb avan-tatge a l’extint pont de ferro que havia davant del número 605. I això sí que li ha donat solució al problema del nostre aïllament.

Ens estem veient atesos, i per això ens sentim part d’aquesta Barcelona que es vesteix amb roba de ciutat europea de primera. Creiem que nosaltres, els veïns, hem de donar resposta a aquesta atenció que els poders pú-blics estan dispensant als nostres problemes, i aquesta resposta ha de ser la de mantenir un comportament cívic també de primera classe. Una cosa tan elemental com dipositar les nos-tres escombraries seleccionades en els conteni-dors corresponents o procurar que els nostres gossos no facin servir com a latrines nostres ca-rrers i altres espais públics.

Altres proves de bones pràctiques que ens acreditarien com a veïns dignes d’una gran ciu-tat seria usar les papereres urbanes només per al que són útils: per dipositar-hi papers i simi-lars. Contribuirem al reciclatge de materials de rebuig que són aprofitables i a més, farem pe-renne aquesta brillantor de joventut que llueix el nostre barri en aquesta incipient primavera.

Continuem treballant, siguem cívics

EQUIP REDACTOR DE “LA TRINI”Redactors: José Bretones, Otger Cano, Rosario Herrerías, Raül Lira, Carmen Martínez,

Diosdado Rebollo, Abraham Vázquez, Víctor Vázquez.Han col·laborat: Casal d’avis Platja d’Aro, Comissió de Festes, Comissió Socioeducativa, Comissió

de Salut, El Desvàn, Jordi Egea García, Rosario Rodríguez.Maquetació i Disseny gràfic: Víctor Vázquez - Abraham Vázquez.

Impressió: DMASD (www.dmasdbcn.com)

La revista LaTrini no es fa responsable del contingut dels articles y notes firmades per particulars o col·lectius, ni comparteix necessariament les opinions que s’expressen.

Edita:

Colaboren:

Vols col·laborar?BUSTIA DE LA TRINI,- c/ Pedrosa 21, 08033 Barcelona- e-mail: (asumpte: Revista LaTrini)[email protected] Tel: 93 353 88 44 - Fax: 93 354 23 08

LA TRINI també esta a Internet Pàgi-na web del Pla Comunitari de Trinitat Nova:www.trinitatnova.org

2

Editorial

Page 3: Revista LaTrini 42

Cada sábado en el Casal de la Gent Gran de Trini-tat Nova se hace un baile con merienda en el tea-tro.

Como cada año, hemos celebrado también el carnaval, disfrazándonos y pasando un buen rato durante la fiesta. Para las señoras que venían dis-frazadas se les obsequió con bombones y para los caballeros con una bote-lla de cava.

Damos las gracias a to-das las personas que asisten cada sábado al baile, porque sin ellas, el baile no sería posible.Os esperamos cada sá-bado a las 17h en el tea-tro de la Asociación de Gent Gran de la Trinitat Nova.

Casal de Gent Gran

Carnaval en el Casal de la Gent Gran

Aquest any, hem començat a preparar i a celebrar la festa de carnestoltes molts dies abans del 5 de març. El di-jous vam anar a la festa del Dijous gras, que tot i que va ploure, es va celebrar al Ca-

sal de Barri de la Prosperiat, allà, vam veure l’actuació d’un grup de pallassos. I el divendres vàrem estar a la festa de benvinguda del rei carnestoltes a la Plaça Fran-cesc Lairet. Però al barri, vam començar a preparar el carnestol-tes unes quantes setma-nes abans, i amb l’ajuda de les senyores d’educació d’adults, de les mares de

l’AMPA de la escola St. Jordi i de l’Associació de Veïns i els tècnics del PDC, ens vam disfressar tots i totes de va-quers i vaqueres, nosaltres, a El Desván, vam estar fent els cavalls amb pals d’escombra, mitjons, i paper de diari.Així, vam arribar al dissabte 5 de març, el dia de Carnestol-tes, aquest dia, vam fer una rua amb els nens d’El Des-ván, les famílies i amb tota

la gent del barri. També ens va acompanyar una xaran-ga d’Alella (timbalers del vi d’Alella), que tocaven molts tambors i molt fort. Primer vam fer una petita rua pel barri i després vam agafar

el metro tots junts fins a la Via Julia, allà ens vam reunir amb totes les comparses de la rua i un cop havíem passat per davant del jurat vam aca-bar a la Plaça Francesc Lairet, on vam pujar a un escenari i ens van presentar davant de tothom, i quan ja van pas-sar totes les comparses, van anunciar quines comparses havien guanyat (premi que es va endur el barri de Roke-tes). Durant tota la rua, vam estar tirant confeti a la gent que hi havia de public i ens ho vam passar molt bé!!Un cop acabada la rua, vam tornar cap a casa amb les nostres famílies.Per acabar, felicitar a tots els que van venir a la rua per fer que sortís tot tant bé, i so-bretot, agrair a aquells que ens han ajudat, com la Coor-dinadora cultural, els pares i mares de El Desván, l’Ampa de la escola St. Jordi, Educa-ció d’adults, tècnics comuni-taris i AAVV Trinitat Nova, i agrair-vos a tots aquells que vareu participar a la rua i va-

reu ajudar a posar una mica de color a una festa que poc a poc, cada any va agafant més força al barri i va impli-cant a més persones, fent així que surti una festa com cal i poder ensenyar a la res-ta de Nou Barris, que Trinitat

Nova també es mou!No cal dir que us animem i us esperem a tots a participar l’any que ve!!

Cristina i Veronica DomínguezEl Desván

Informa:

3

Carnaval 2011

Page 4: Revista LaTrini 42

A Trinitat Nova hi viu gent d’arreu del món i l’Associació de Veïns Trinitat Nova és un lloc de trobada, on persones de totes les edats es poden conèixer i fer activitats diverses. Entre aquestes hi ha el curs de català bàsic, organitzat con-juntament amb la delegació de Nou Barris del Centre de Normalització Lin-güística de Barcelona.

Fa uns dies els alumnes del curs de català van parlar de com es celebra el Carnaval al seu país: veureu que a tot arreu la gent té ganes de passar-s’ho bé amb la música, els balls, els menjars i les begudes típiques i, sobretot, de la convivència.

L’Elsa, l’Hubert i el Javier van explicar com és aquesta festa a Hondures. Allà se celebra el Carnaval de Ceiba: durant uns dies tothom balla al so de la músi-ca punta i hi desfilen carrosses. Les dis-fresses sovint són fetes amb fulles de palmera i plomes que vibren al so dels tambors.

S’acostuma a menjar carn rostida, iuca amb llardons i enchiladas, i les begudes típiques són l’orxata d’arròs, el Pinol i el vi de Coyol.

És una festa molt tradicional, una mos-tra dels seus costums i la seva cultu-ra, de la qual estan molt orgullosos. Aquest any es disfressaran d’indis, amb uns pantalons fets de palmeres de coco i una samarreta d’escorça (d’una pano-txa de moresc) i una cinta al cap amb plomes d’àliga.

La Gabriela és de l’Uruguai i al seu país el Carnaval és una festa molt impor-tant, ja que allà al febrer és estiu i els nens i nenes estan de vacances. Sembla increïble però allà aquesta festa dura de tres a quatre setmanes! Comença amb una desfilada pel carrer principal del centre de Montevideo: cada grup passeja una carrossa decorada d’un tema diferent mentre canten i ballen. Aquestes carrosses van recorrent tots els barris i al final es premia la millor. Allà el Carnaval és molt alegre i tothom es disfressa i hi participa.

La Liliana és de Colòmbia i el Carnaval rep el nom de la Feria de las Flores. Dura de l’1 fins a l’11 d’agost. Per ella, aquesta festa representa la integració de tota la població i la gent que els vi-sita, també és la festa de la família i els

amics. Tothom va a veure La desfilada de Silleteros al poble de Santa Elena. Els participants porten a les espatlles una cadira petita decorada amb una gran varietat de flors. També es fa un con-curs de noies amb vestits de flors que desfilen a dalt de carrosses. Els menjars típics aquells dies són la bandeja paisa, les empanadas, el blat de moro a l’ast i l’arepa amb formatge. També es beu molt aiguardent.

La Noemí i la Maritza són de l’Equador, i per la desfilada del Carnaval la ciutat s’embelleix gràcies a escoles i volunta-ris. S’hi poden veure comparses, desfi-lades, disfresses i carrosses decorades amb fruites i flors. La gent es disfressa amb roba típica de la regió, que és molt florida. Normalment s’acaba celebrant el Carnaval a les cases amb abundants menjars i begudes. A la seva regió, el plats típics són el caldo de salsitxa, la fritada, el porc al forn, i pel que fa a les begudes, el canelaso d’alcohol (beguda feta a partir de canyella), l’aiguardent i la cervesa. Allà, el Carnaval és una festa molt celebrada per tothom, molt alegre i serveix per fomentar la convivència i la trobada amb els amics.

La Conchi, la Puri, la Gloria i el Jose són espanyols. Expliquen que per Carnaval mengen orejuelas, torrijas i bunyols. És una festa que se celebra amb els amics, els companys i també a les escoles. To-thom es disfressa, fins i tot els treballa-dors dels mercats. També hi ha la rua, la desfilada de carrosses amb la gent ba-llant al voltant. Per ells el Carnaval són dies de diversió i d’alegria pels carrers. Ells no s’han disfressat mai, diuen que els que es disfressen són els seus fills i els seus néts.

Cèlia NollaProfessora del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (delegació de Nou Barris)

Carnavals del mónCostums diferents per a una festa universal

4

Carnavals

Page 5: Revista LaTrini 42

En el anterior número de la revista, os informábamos de la colaboración de Murs Sense Fronteres en el casal infantil del barrio, El Desván. La pintada de su persiana interior con una simpática bruja, fue la primera obra de una nueva etapa de este proyecto sociocultural im-pulsado desde el Plan Comu-nitario.

Con una antigüedad ya de más de dos años, el proyec-to Murs Sense Fronteres, ha pasado por varias fases. Al-gunas de estas obras están repartidas por distintas pa-redes de edificios del barrio y las escuelas.

La última interven-ción de esta

n u e v a eta-

pa se ha llevado a cabo en el Sant Josep Oriol, donde co-rresponden estas imágenes. Entre noviembre y diciem-bre del año pasado se llevó a cabo la obra de un mural en una pared del patio de la zona del recreo infantil.

En la composición del mural participaron los cursos de quinto y sexto de primaria. Aprovechando el temario de la escuela, los alumnos y alumnas pusieron su granito de arena realizando dos mu-rales inspirados en dos refe-rentes de la pintura abstrac-ta como Picasso y Kandinsky.

Desde MSF damos las gracias tanto a la dirección, inte-grantes del claustro y perso-nal del centro su amabilidad, facilitando nuestro trabajo en todo momento.

Intervención del proyecto Murs Sense Fronteres en la escuela Sant Josep Oriol

5

Murs sense Fronteres

Page 6: Revista LaTrini 42

Des del passat mes de gener podeu veure pels nostres carrers una nova figura que vetlla perquè la Trinitat Nova sigui un barri més cívic. Els agents cívics formen part dels Plans d’Ocupació Municipals i els distingireu enfundats amb una hermi-lla verda amb el logotip de l’Ajuntament de Barcelona trepitjen les nostres places i carrers dilluns i dimecres i estan per aju-dar-vos. En col.laboració amb el tècnic de barri la seva presencia ha de contribuir a fer de la Trinitat Nova un barri més net, menys sorollòs, amb més convivència, en definitiva amb més civisme. L’experiència funciona amb sis agents repartits per tot el districte. La Trini ha volgut entrevistar a la Raquel i el Quim –els nostres agents cívics- perquè ens expliquin en què con-sisteix la seva feina.:

La Trini: Ens podrieu fer cinc cèntims so-bre en què consisteix la vostra feina com a agents cívics?QUIM: Anem per parelles i la nostra feina consisteix en fer tasques d’observació di-recta a peu de carrer. Estem en contacte directe amb el veïnat i escoltem les se-ves propostes i suggerències. D’aquesta manera podem detectar les diferents problemàtiques del barri com pot ser mobiliari urbà degradat, punts negres de brutícia, problemàtiques associades a l’excès de soroll, indisciplina viària, us intensiu de la via pública i un ventall més

de problemes d’incivisme

La Trini: I amb aquesta informació què fa després l’Ajuntament? RAQUEL: Fem informes setmanals que reportem al Tècnic de Barri perquè ell ca-nalitzi les incidències cap aquell departa-ment municipal que pot intervenir. Tam-bé, a partir de la informació que anem tenint dissenyem conjuntament petites campanyes de.conscienciació a l’entorn de temes relacionats amb bones pràc-tiques cíviques. Per exemple ara estem en contacte amb els paradistes del mer-cadet per tal que col.laborin a dignificar l’espai, sobretot pel que fa a la neteja.

La Trini: Treballeu en cap altre barri a banda de Trinitat Nova? RAQUEL: Nosaltres, específicament, es-tem al Districte de Nou Barris, i fem els barris de Trinitat Nova, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró. Anem rotant, fent alguns dies de tarda i altres de matí. A la resta de Nou Barris hi ha d’altres agents.

La Trini: Com us han rebut els veïns de Trinitat Nova? I el barri, com l’heu tro-bat?QUIM: El barri té diferents punts negres amb determinades problemàtiques. La veritat, és que en els dos mesos que por-tem aquí, hem vist una petita millora en el tema de la neteja, però encara queda

molt per fer, i per això estem aquí nosal-tres. Per ajudar.RAQUEL: Els veïns ens han rebut molt bé. S’apropen a nosaltres i ens expliquen les seves necessitats. Nosaltres escoltem les seves inquietuds amb empatia i educa-ció, és a dir, som comprensius amb ells, i mirem d’entendre el seu punt de vista. Tota l’ informació del carrer arriba als despatxos de l’Ajuntament, on es treballa dia a dia, amb els recursos que es dispo-sen, per millorar la qualitat de vida de la comunitat.

La Trini: I poseu multes?QUIM: Nosaltres no sancionem, només conscienciem. Però molts cops, la gent veu algú uniformat amb equipament de l’Ajuntament i ja es posen en guardia per-què creuen que els posarem una multa.RAQUEL: Nosaltres no posem multes, no som ni policies, ni guàrdies urbans i no tenim aquesta potestat. Només volem ajudar a difondre el missatge que amb més civisme, tots hi sortim guanyant. És cert, però que hi ha persones que no res-pecten als altres, ni l’entorn on conviuen. Però per això estem.

La Trini: Ens podeu explicar un cas recent en el que hagueu intervingut?RAQUEL: L’altre dia ens vam trobar amb una noia que anava amb un gosset molt bonic. El gosset va fer les seves necessi-tats al mig del carrer i la noia marxava sense recollir les deposicions de l’animal. Ens hi vam apropar i li vàrem comentar (a ella), de bon rotllo i amb educació, la problemà-tica que aquell fet generava. Li vam donar una bosseta de plàstic, la noia va demanar perdó i va recollir la brutícia del seu gosset.

La Trini: Voleu llençar algun missatge als veïns a través de la revista?QUIM: Només que estem aquí per aju-dar i col.laborar amb la gent del barri per millorar la seva qualitat de vida. Un barri més cívic és un barri més feliç, fins i tot en aquests temps tan durs que estem vi-vint. I també dir-los que els petits gestos cívics del dia a dia són importants. Ah, i que poden col·laborar amb la nostra tas-ca trucant al telèfon del civisme 900 226 226 si detecten qualsevol incidència.

ENTREVISTA ALS AGENTS CÍVICS“Nosaltres no sancionem, només conscienciem”

6

Entrevista

Page 7: Revista LaTrini 42

El proppassat dijous 17 de març els alumnes de l’IES Roger de Flor van vi-sitar el Bus de la prevenció, aparcat al Parc de la Trinitat Nova en el marc d’una iniciativa que per quart any or-ganitza el Departament de Treball amb la col·laboració del Departament d’Educació i que s’adreça als estudiants de 3r i 4rt curs de l’educació secundària obligatòria de Catalunya (ESO).

Aquesta campanya s’estén a tot Cata-lunya i té per objectiu sensibilitzar els nois i noies de la importància de la pre-

venció de riscos laborals i fomentar a la vegada una cultura, uns hàbits, els de la prevenció, que s’estenen a l’esfera familiar i escolar.

Els busos són aules mòbils amb capa-citat per acollir una classe sencera i els professors són tècnics de prevenció de riscos laborals amb experiència en di-namitzar grups de joves. A més al final de la sessió, els alumnes de l’IES Roger de Flor van poder participar al Joc de la prevenció, que dóna opció a un pre-mi per anar a fer ràfting al Parc Olímpic

del Segre, a la Seu d’Urgell. El nom de la classe guanyadora i el centre educatiu al qual pertany es publicaran al web del Bus de la prevenció, en acabar la cam-panya.

Durant les tres primeres temporades, milers d’estudiants catalans s’han be-neficiat d’aquesta campanya. Concre-tament, l’any 2009- 2010 els busos van atendre més de 35.000 nois i noies i van visitar 250 centres educatius aproxima-dament.

Marius Comorera

El Bus de la prevenció aparca al barri

7

Notícia

Page 8: Revista LaTrini 42

Els habitatges han estat construïts per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i for-men part del procés de remodelació del barri, que preveu substituir un total de 900 pisos.

Dels habitatges lliurats, una quinzena disposen de tres habitacions i una su-perfície de 74,5 m2 a 76 m2 i tres tenen quatre dormitoris i fan 89,5 m2. Quinze

són de compra, dos són de lloguer amb opció a compra i un és de lloguer.

Els preus dels pisos de compra van dels 74.400 euros als 101.027 euros, mentre que els de lloguer amb opció a compra costen 421 euros i 430 euros mensuals i el de lloguer costa 118 euros. La pro-moció també té dos locals i 111 places d’aparcament situades a les plantes del soterrani de l’edifici.

Quatre dels habitatges estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. El cost total de l’obra ha estat de 10,5 milions d’euros i el projecte ha anat a càrrec de l’arquitecte Joaquim Vayreda.

Pla de remodelació

L’Incasòl, l’Ajuntament de Barcelo-na i l’Associació de Veïns de Trinitat Nova van signar l’any 1999 un conveni que preveu la substitució per part de l’Incasòl de prop de 900 habitatges que

han quedat obsolets des del punt de vista constructiu en els carrers de Pa-lamós, Tamariu, Aiguablava, Llosa i Sa Tuna del barri de la Trinitat, a més de la nova urbanització de tot el sector que fa l’Ajuntament.

Des del 2003 fins ara, s’han lliurat un total de 449 pisos en diferents fases del procés de remodelació.

Urbanització de carrers i espais inte-riors

Paral·lelament a les tasques de remo-delació d’aquest àmbit, l’Ajuntament de Barcelona, ha urbanitzat l’entorn més immediat, concretament l’interior d’illa englobat entre els carrers de Pa-lamós, Tamariu, Aiguablava i els blocs d’edificis B i C.

En tot aquest conjunt, s’han inver-tit 20 milions d’euros en tasques d’arranjament de l’espai urbà: jardine-ria, mobiliari urbà, xarxa d’aigua, gas, telecomunicacions, electricitat, enllu-menat, reg i clavegueram. D’aquests, prop de 3 milions provenen dels Fons Feder de la Unió Europea.

Lliuren les claus de divuit habitatges mésDiferents representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya juntament amb el presi-

dent de l’Associació de Veïns, Diosdado Rebollo, van lliurar el passat 2 de març al Teatre La Fosca les claus de divuit habitatges de protecció oficial situats a la plaça de l’Aire 6 i 7, al barri de la Trinitat.

FEDER 2007-2013FONS EUROPEU DE DESENVOLUPAMENT REGIONAL

UNA MANERA DE FER EUROPA8

PDC - URBAN

Page 9: Revista LaTrini 42

Per a molts veïns i veïnes de Trinitat Nova l’Urban ha estat com una estratègia a vegades plena de confu-sió.

Però l’URBAN o la Iniciativa Urbana, és un projecte fi-nançat per Fons de Cohe-sió de la Comissió Europea, això es tradueix que és un projecte que pretén dinamit-zar, territoris que té com a ca-racterístiques, un fort component comunitari i que estan en algun estadi d’un procés de re-generació urbanística.

Si considerem aquests dos factors sense cap dubte, aquest projecte és dels gestors d’ambdós criteris, la població que habita el territori, els veïns i veines.

Moltes vegades se’ns oblida que les propostes des-envolupades amb diners públics pertanyen a qui re-presentem, i no a nosaltres, (administració i tècnics) passatgers temporals de paisatges que no sempre entenem.

L’Urban és vostre, i les seves administració és conjun-ta (Districte i AV ), és per això que els dos primers projectes d’inserció laboral que contempla l’URBAN han estat dissenyats, formalitzats i s’executa amb una gairebé total presència de veïns i veïnes.

Tant el projecte de Promotors en Sostenibilitat (en curs des de gener), com el de Neteja Jardineria i Ci-visme, (iniciat la segona setmana de març) compten amb gairebé la totalitat de participants, empadronats al barri. Això que sembla lògic, ha estat una gestió conjunta amb la responsable dels plans d’ocupació (Carmen de Dios) qui ha vetllat per que aquest criteri suggerit en el plec de condicions En aquests moments hauríem d’estar per començar un projecte de formació, d’atenció a les persones, aquest serà un espai de capacitació per a dones i ho-mes que orientin la seva vida laboral a aquesta digna

tasca d’ajudar a les persones amb capacitats dife-rents.

Però més enllà dels projectes que funcionen, estan els que no aconsegueixen arrencar, i d’aquests hem d’identificar que no tenim seguretat que els progra-mes d’infància i adolescència es posin en pràctica. Es particular que encara quan en aquests dos últims anys el PDC i el seu tècnic de joventut (Abraham), al costat

dels educadors de carrer de serveis socials Glòria i Rodry han donat la volta a una apatia gaire-

bé crònica. I han desenvolupat una base de treball, no puguin ampliar les seves línies d’acció ja que en aquest cas pel que sembla l’administració mira, per a l’altra vorera.

Així mateix, i fent un re-compte no podem obviar que fins al dia que escric aquesta nota, no tenim notícies de la comissió de seguiment, de la qual som part, tant l’AV com el PDC,

volguéssim saber que ha passat amb els davant pro-jectes de la casa de l’aigua, amb els avanços del casal de barri etc.

Sens dubte vivim moments complicats, però els recursos de l’URBAN no han d’asociaciarse, ni

a una conjuntura econòmica, ni a un calendari electoral.

Els veïns i veïnes de l’aquest barri de Barcelona que és la Trinitat Nova, són persones amb paciència i gran tolerància, però no ha de confondre’s això amb debi-litat del moviment ciutadà, que som tots.

Raül Lira Morel - PDC

L’Urban comença, i comença a casa

9

PDC - URBAN

Page 10: Revista LaTrini 42

L’any 2010 vam començar el Projecte de Fut-bol Als Barris, als barris de Roquetes i Tri-

nitat Nova. En aquest any 2011, aquest projecte s’ha inclòs en un projecte més integral i global dins l’àrea de Prevenció de Drogodependències.

A més de promoure l’esport, com a forma de prevenció dels factors de risc

entre la població jove, aquest any s’han unit dues noves línies de treball. L’Àrea de Formació Esportiva i d’Oci i Temps Lliure, desenvolupant cursos per a jo-ves com el DEB (Dinamitzador Esportiu de Barri), el CIATE (Curs d’Iniciació A Tècnic Esportiu), i un curs de Monitor de Lleure i Temps Lliure. Com a terce-ra línia de treball educativa, al mes de març s’ha començat a desenvolupar un programa de sensibilització en matèria de prevenció de drogodependències en els dos barris desenvolupant entre-

vistes de joves a joves sobre el consum de drogues i uns curts cinematogràfics amb l’ajuda del Projecte de Joves 2.0 (InterActua).

Com es pot observar, el projecte es va consolidant en el territori cada vegada més donat la coherència i la interrelació entre les 3 línies de treball educatives

SALUT, ESPORT, FORMACIÓ I SENSIBI-LITZACIÓ AL CARRER.

Durant la jornada “No te desPISTES” realitzades el dia de la dona en les Pistes de Via Favència, nostres joves reporters de Joves 2.0, van realitzar la seva primera pro-va de foc, realitzant enques-tes en matèria de prevenció de drogues dins del marc de el projecte La Karpa als dife-rentes participants i profes-sionals de les activitats.

De nou obrim pistes!

A la part esportiva, la lliga de Futbol Als Barris compta amb sis equips, repetint dos d’ells, sent novetat la participació d’equips d’altres barris, com són Prospe-ritat i Zona Sud.

Seguint l’esperit de la lliga, els nois i jo-ves que hi participen són els veritables protagonistes. Ells han consensuat la normativa i el reglament. En els partits no existeix la figura de l’àrbitre tal com la coneixem, només hi ha un delegat de camp, i són els mateixos equips els que s’autoregulen i tenen cura que hi hagi un bon ambient i es promocioni el joc net.

10

Joves

Page 11: Revista LaTrini 42

Des del Punt Òmnia Trinitat Nova, hem començat un nou projecte, en què els joves coneixeran una nova vessant de les TIC, la part audiovisual. En aquests tallers aprendrem a utilitzar càmeres de vídeo, a realitzar el muntatge, i el més important i divertit, a actuar.

Un anunci, un tràiler, entrevistes, des del taller intentarem crear i desenvo-lupar la nostra imaginació. Treballar i descobrir el nou llenguatge audiovi-sual, llenguatge en què es basa la tele-visió, el cinema i la publicitat actual.

De moment hem fet un anunci i unes

entrevistes, però el projecte continua i el nostre següent repte és fer una cam-panya en col.laboració amb diverses entitats sobre prevenció de drogode-pendecias, un projecte ambiciós en el qual intentarem aportar cada un la nos-tra especialitat. Tenim uns joves músics que realitzaran la banda sonora, realit-zarem conjuntamet els guions, i busca-rem els millors emplaçaments per a la fotografia de l’anunci. Esperem fer una bona feina.

De moment podeu veure una petita mostra en tv.trinitatnova.org, a la sec-ció Punt Òmnia TN / Joves 2.0, a la qual

els nostres joves actors van realitzar un anunci sobre prevenció de drogode-pendència. I a la secció entrevistes.

Tallers dijous i divendres de 17:00 a 19:00 h.

Dinamitzat des del Punt Òmnia Trinitat Nova, posem en marxa el bloc comunitari, si ets de Tri-nitat Nova, veí, entitat, grup i vols tenir el teu espai, aquí podràs co-mentar, escriure o mos-trar qualsevol cosa rela-cionada amb el barri o amb tu.

Un blog és un espai on es recullen opinions, in-formació, etc. Habitual-ment en cada article la

gent podrà opinar (si ho desitgem) i podrem es-tablir converses o debats a través de les nostres entrades. L’ús o temàti-ca de cada bloc és par-ticular, n’hi ha de tipus personal, periodístic, empresarial o corpora-tiu, tecnològic, educatiu, etc.

Actualment disposem de diversos col.laboradors que ens mostren des de receptes de cuina a

vídeos de poesies, des d’Òmnia també anirem mostrant els treballs que realitzem en els dife-rents tallers.

El podeu trobar a:blogcomunitari.trinitat-nova.org

Si vols col.laborar o tenir el teu espai, passa’t pel punt Òmnia del barri, i t’informarem com tenir espai de difusió.

BLOG COMUNITARI

11

Joves 2.0 - Òmnia

Page 12: Revista LaTrini 42

Elizabeth Eidenbenz, nacida en Zúrich, Suiza, el 12 de junio de 1913, fue una maestra y enfermera, que en el año 1937 se trasladó a España como voluntaria en la Asociación de Ayu-da Suiza a los Niños Víctimas de la Guerra, colaborando en tareas de ayuda humanitaria durante la Guerra Civil en zona republicana hasta que, inmersa en el éxodo del año 1939, pasó a Francia. Allí, en la localidad de Elna fundó la mater-nidad, para acoger a las mujeres embarazadas que estaban refugiadas en los campos de concentración. Esta maternidad

funcionó ininterrumpidamente hasta el año 1944, fecha en que el ejército alemán decidió cerrarla.

Entre 1939 y 1944 logró salvar aproximadamente a unos 600 niños entre refugiados republicanos españoles y judíos que huían de la invasión nazi.

Retirada en la población de Rekawinkel, a 30 km. de Viena (Austria), y después de sesenta y tantos años a partir del año 2002, le llegó el reconocimiento a su labor, con la publica-ción de varios libros sobre su gesta y la concesión de varias distinciones individuales:

- Medalla de los Justos Entre las Naciones (2002), otorgada por el Estado de Israel.- Cruz de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad Social (2006), del Gobierno de España.- Cruz de San Jorge (2006), de la Generalidad de Cataluña.- Legión de Honor (2007), concedida por el Gobierno Fran-cés.

El libro “La Maternidad de Elna”, de Assumpta Montellà, re-coge el testimonio emocionante de unas mujeres que estan-do a punto de dar a luz, fueron rescatadas de los campos de concentración, y pudieron ver nacer y alimentar a sus bebés, salvándose así 597 recién nacidos de una muerte segura.

Grup de Dones - Trinitat Nova

Cuidemos nuestro barrio, apostemos por el reciclaje y la sostenibilidad

Yo pienso en verde, hace años que reciclo pero veo gente que no lo hace y me gus-taría contagiarlos, al principio cuesta un poco, eso de poner tres cubos o tres bolsas para separar, en nuestras pequeñas cocinas o lavaderos es una lata, pero con el tiem-po es un premio para el planeta.

A todos nos gusta la limpieza y el orden, pero para conseguirlo tenemos que contri-buir en el reciclaje, en todas las calles tenemos contenedores (verde, amarillo y azul), hagamos uso de ellos, pongamos nuestro granito de arena y apostemos por un barrio limpio.

Utilicemos las papeleras, llevemos a los perros a los sitios apropiados para ellos, las bolsas de basura dejarlas en el contenedor “gris” no en las esquinas de los edificios, ni en las papeleras. Las pilas en sus contenedores los hay en los supermercados Dia, El Consum, etc… los medicamentos se llevan al CAP o a la farmacia y además os recuer-do que los lunes viene el Punt Verd al barrio, lo encontraremos en la calle Chafarinas, delante del mercado donde podemos llevar las radiografías, bombillas, fluorescentes, termómetros, móviles, baterías de coche, aerosoles, sprays, pinturas, platos de loza y cerámica, aceites de coche y cocina y todo lo que no sepáis donde tirar.

La sostenibilidad es cosa de todos.PDC Trinitat Nova

Mujeres extraordinarias

12

Articles

Page 13: Revista LaTrini 42

Les parelles lingüístiques, una porta oberta al català. El programa Volunta-riat per la llengua, impulsat per la Ge-neralitat de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística, posa en contacte una persona que té coneixe-ments bàsics de català i que ja el pot parlar una mica (encara que sigui amb dificultats), la persona aprenenta, amb una altra persona que el parla habi-tualment, la persona voluntària.Voluntari i aprenent conversen 10 ho-res, una per setmana. L’aprenent prac-tica en un context relaxat i guanya fluï-

desa i seguretat. Així va incorporant el català a la seva pràctica quotidiana de manera natural. Ens ho mostra un estu-di d’avaluació del programa: la meitat dels aprenents, que abans no tenien mai converses en català, comencen a fer-lo servir després de l’experiència, i els que abans ja en feien algun ús n’incrementen la freqüència.

Qui pot ser voluntari? N’hi ha prou que el voluntari parli normalment el català, no calen títols. No ha de fer de mes-tre: simplement es tracta de mantenir un diàleg distès i espontani, sobre els temes que vinguin de gust a tots dos, perquè l’aprenent es deixi anar. Tot prenent un cafè, fent una passejada o una petita activitat com ara visitar una exposició o fer una compra.L’aprenent millora per la pràctica amb el voluntari més que no pas per les se-ves correccions o explicacions, que han de ser molt mesurades. Convé, sobre-tot, que el voluntari estimuli el diàleg i que tots dos se sentin còmodes durant la conversa.

Eina de cohesió social. La majoria dels

aprenents i aprenentes són estrangers. Així el programa també fomenta la fa-miliarització amb el nostre context, la relació entre cultures i el coneixement mutu de persones que conviuen en un mateix territori. Amb un creixement important, VxL té un impacte real a tot el país: només el 2009 es van formar 1.900 parelles lingüístiques a la ciutat de Barcelona.

Si disposes d’una hora setmanal... Des del Centre de Normalització Lin-güística de Barcelona et proposarem un aprenent o un voluntari, segons el cas, coincidint amb el teu horari dispo-nible, la zona que et convingui i altres preferències que indiquis. Us posarem en contacte i us facilitarem suport i as-sessorament.

Vols ser APRENENT?Vols ser VOLUNTARI? Altes: www.VxL.cat

Telèfon: 93 435 66 85 Testimonis a la xarxa:

http://breu.cpnl.cat/btv1/ www.cpnl.cat/arxius/CPNLvxlsencer.

pdf

BibliotecaDesde la biblioteca Comuni-taria de Trinitat Nova, pedi-mos la colaboración de los vecinos para recabar datos de la antigua biblioteca, si-tuada en la calle Playa de Aro, nº 6, también nos gusta-ría saber si alguien recuerda en que año se cerró el cine Trinidad y el cine Favencia.

Si tienes información llama al Telf. 93 353 88 44 (Carmen).

TALLER DE BAILEEl pasado mes de febrero se iniciaron las cla-ses de Baile en la Asociación de Vecinos de Trinitat Nova, los lunes de 20 a 22 horas.

Para información llamar al Telef. 93 718 18 53, Móvil 676 785 254 (Antonio) o al 93 353 88 44

(Carmen)

13

Punt d’Informació

Page 14: Revista LaTrini 42

Jamoncitos de pollo encebollados

Ingredientes:

* 1kg de jamoncitos de pollo* 4 cebollas medianas* Sal* Pimienta* Aceite* Coñac o cava al gusto

Elaboración:

En una cazuela se pone aceite y se echan los ja-moncitos. Se dejan dorar. Una vez dorados se retiran de la cazue-la y en este mismo aceite se sofríe la cebolla cortada en juliana. Una vez pochada se vuelven a echar los jamon-citos, se le añade la sal, la pimienta y el coñac o cava al gusto. Se deja hervir sobre 45 minutos. Listos!

Buen provecho!

Dolores Mora

Desmuntada la passarel·la per a vianants de la Meridiana

El diumenge 27 de març va entrar en funcionament el nou pas de vianants semaforitzat a l’avinguda Meridiana, que substitueix la passarel·la que fins ara unia els barris de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. Les obres del nou pas , en el marc de les actuacions que es por-ten a terme per adequar l’entrada a Barcelona del carril bus VAO de la C-58, es van avançar a causa de l’estat precari de l’antiga pasarel.la, darrerament ja fora de servei a causa del cop que li va causar un ca-mió. L’obra suposa un nou pas endavant per acostar les dues Trinitats.

PDC Trinitat Nova

Respetemos las normas

Si queremos un barrio bonito y pulcro respetemos las normas, las fachadas deben lucir tal y como quedaron después de las obras de rehabilitación e instalación de los ascensores.

Carmen Martínez - Asociación de Vecinos

La Receta

Tarta de queso

Ingredientes:

* Una tarrina de queso* Tres yogures naturales* Tres huevos* Cuatro cucharadas de azucar* Tres cucharadas de harina

Elaboración:

Se mezclan todos los ingredientes en un bol; los huevos, los yo-gures, la tarrina de queso, el azu-car y la harina.

Se calienta el horno y después se introduce una media hora a 140º.

“Las López & co”

14

Article - Calaix de sastre

Page 15: Revista LaTrini 42

Historias que nunca vivimospersonas que nunca seremos

por calles que nunca cruzamosen días que nunca existieron

Montaña camino y arenamaleza arbusto y sendero

las tardes de ámbar naranjalas noches azul terciopelo

No hay nada que tu amig@ puedas haceruna cuartilla en blanco y vuelvo a largarme otra vez

Sin nombre y sin direcciónsin norma ni condiciónsin lastre y sin equipaje

Sin ambición ni podersin porvenir sin ayer

sin cuerda que a mi me ate

Momentos que son mi tesoromarcados a fuego en el tiempo

rincones que esconden el almacustodia tenaz mi recuerdo

Raíces rompiendo el asfaltola hiedra que escala el cemento

no sabe de oro ni leyesla rosa que reina el desierto

No hay nada que tu amig@ puedas hacerafino mi guitarra y vuelvo a largarme otra vez

Sin nombre y sin direcciónsin norma ni condiciónsin lastre y sin equipaje

Sin ambición ni podersin porvenir sin ayer

sin cuerda que a mi me ate…

SUBIDO A MI ARBOL (por Jordi Egea García)

Inspirado en el poema de Beatriu Egea Monferrer “El meu somni”

Enlace a la canción:http://www.youtube.com/watch?v=h4ZPPKBA7NI

Dando la nota

TRINITITRAUN

por VdeV

15

Calaix de sastre

Page 16: Revista LaTrini 42

16

El teu barri

FES-TE SOCI DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA TRINITAT NOVA!(Per favor, omple aquest quadre i entrega’l en el local de l’Associació)

Nom:__________________________________________________________________

Cognoms:______________________________________________________________

Adreça:________________________________________________________________

Codi Postal:_________________ Telèfon:_____________________________________

Pensionista (5€ quota anual) [ ] Treballador (10€ quota anual) [ ]

Número de compte d’ingrés: 2100 0775 53 0200014042