Escola. Joan Miró

1

Una vegada més, i amb la mateixa il·lusió de sempre, ens retrobem amb els textos i dibuixos literaris que per aquestes dates els nostres alumnes ex-pressen, en les seves poesies, narracions, còmics i contes amb les seves prò-pies paraules. La publicació de la Revista dels Jocs Florals, revista que ja té una llarga tradició a la nostra escola, és una activitat del Joan Miró estretament vinculada al dia de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa. Pensem que es-criure, explicar o llegir una història és una activitat que estimula el plaer d'escoltar i parar atenció, d'imaginar i crear, alhora que desenvolupa el gust per aprendre.

Jocs florals 2012

2

Com cada any, per celebrar els Jocs Florals a l’escola, els nens i nenes d’Educació Infantil, concretament els de P5, s’inventen un conte entre tots. Primerament, fan una llista de diferents personatges i una de llocs on passarà la història. Quan ho tenen decidit, s’inventen el conte i li posen un títol: Els dragonets juganers. Després, entre tots els nens i nenes de P3, P4 i P5, pintem els di-ferents animals del conte i preparem un mural perquè les mestres el puguin representar. Aprofitant els Jocs Florals, les mestres, també hem representat la llegenda de Sant Jordi. A continuació teniu unes imatges del nostre treball i del conte in-ventat escrit pels nens i nenes. Ens va agradar molt!!!!!!

Escola. Joan Miró

3

ENS HA AGRADAT MOLT !!!

Jocs florals 2012

4

Els nens i nenes de P-5 hem inventat un conte:

ELS DRAGONETS JUGANERS

Una vegada, en el país dels dracs i

la màgia, dos dragonets, petits i ju-

ganers, volien saber quin dels dos

era més ràpid volant. Per saber-ho

van decidir fer una cursa des del

seu cau fins a l’illa de les sirenes.

Volaven i, quan estaven a punt d’arribar, el drac que anava davant va

veure un estrany ocell de plo-

matge blau, mirant-lo, despistat,

no es va adonar que volava

massa baix i va xocar contra la

branca d’un arbre.

Del cop es va desmaiar, amb tan

mala sort, que va caure al mar i

Quan es va despertar no es podia moure i es va adonar que una medusa ge-

gant l’havia fet presoner.

La medusa, que era molt dolenta,

sabia que el rei dels taurons estaria

molt content de poder-se menjar un

drac i va pensar que si li portava,

ella, es faria amiga dels taurons i

seria més poderosa.

Escola. Joan Miró

5

El dragonet encara estava mig atordit del cop però, en sentir que la medusa li

explicava les seves intencions a un peix espasa, que era el seu company de

malifetes, es va espantar molt.

Quan la medusa va anar a buscar el tauró, el dragonet va començar a

xisclar amb totes les seves forces.

Uns cavallets de mar, que passaven

per allà, van sentir els crits, van en-

trar a la cova i, ells que són petits

dracs, van decidir ajudar-lo.

Entre tots van començar a mossegar

les algues, en les que estava presoner, fins

que el dragonet va quedar

Al sortir de la cova van veure que arri-

baven la medusa i el tauró. El drago-

net va pujar, ràpidament, a la superfí-

cie, però tenia les ales molles i no po-

dia volar.

El tauró estava a punt d'atrapar al dragonet, quan unes terribles

flames blaves el van deixar ben socarrimat a ell i la medusa, era el dragó

dragó pare, que va arribar just

a temps per salvar-lo.

Des d'aquell dia, els dracs i els cavallets de mar són molt amics, ah!, i tots els animals del mar van poder menjar tauró i medusa a la brasa!!

Jocs florals 2012

6

Els nens i nenes de 1r han creat aquest emocionant conte

Escola. Joan Miró

7

Jocs florals 2012

8

Escola. Joan Miró

9

Jocs florals 2012

10

LA TOMBA D’EN TONI

En un cementiri molt i molt vell hi vivia un vampir, que es deia Pe-pe,i el seu fill, Gargamel. El Pepe era alt i prim i li agradava molt la sang; el Gargamel era baixet i grassonet. El Gargamel volia aprendre a volar i el pare li ensenyava, però com que era grassonet, li pesava molt el cul.

El Pepe va decidir trucar el seu amic, el fantasma Bubú, perquè ajudés a volar al seu fill. El fantasma va agafar el Gargamel i el va fer girar per fer-lo volar, el Gargamel es va marejar i va caure de cul a la tomba del Zombi Toni. El Toni es va despertar, va sortir de la tomba i va dir:

- Jo estava dormint molt a gust i no m’agrada gens que em despertin. El Zombi Toni es va enfadar tant i tant que va tancar la seva tomba amb clau amb el Gargamel a dins.

- Tu mai sortiràs de la meva tomba perquè... Qui t’ha dit que em des-pertessis quan estava dormint?

I se’n va anar corrents. El vampir Pepe va provar d’obrir la tomba, però no va poder i es va quedar molt trist i preocupat perquè el seu fill estava tancat a dins, va anar, junt amb el seu amic Bubú, a buscar ajut. Mentrestant el Gargamel es va adormir dins la tomba. Al cap d’una es-tona, quan es va despertar, va veure que hi havia un esquelet al seu costat. Es va espantar i va començar a cridar.

No t’espantis- Va dir l’esquelet- Jo em dic Huesitos, i tu? Jo, Gargamel.

El Huesitos li va explicar que ell era amic del seu pare.

Escola. Joan Miró

11

El Pepe i el Bubú van anar a buscar ajut a la ciutat, la gent quan els va veure, es va espantar molt, van començar a cridar i van amagar-se a casa seva.

El vampir Pepe i el fantasma Bubú van anar a casa de la mòmia Benes i l’home llop Leonardo, que vivien junts, els van explicar el pro-blema i ells van dir que els ajudarien.

Jocs florals 2012

12

Van anar tots cap al cementiri i, quan van arribar el vampir Pepe ho va organitzar tot. Li va dir a l’home llop que s’amagués a darrere d’un arbre perquè quan passés el zombi Toni el pogués agafar. Mentrestant, la mòmia Benes es va deslligar una mica les benes del cos i les va fer servir com a corda.

Entre la mòmia i el vampir Pepe van estirar la bena i es van ajupir darrere unes roques. Quan va passar el zombi Toni es va entrebancar amb la bena i va caure a terra.

Quan el zombi estava a terra, l’home llop li va trencar la cadena que portava al coll on tenia la clau penjada, va agafar la clau i va obrir la tomba. Va agafar en Gargamel i el va tirar tan amunt que mentre que anava caient, va aprendre a volar. Després van ficar al zombi Toni a la seva tomba i el van tancar amb clau per sempre. L’home llop va llençar la clau tan lluny que va caure dins un volcà i es va fondre.

Escola. Joan Miró

13

Uns dies després va haver-hi una gran festa al cementiri perquè la mòmia Benes i l’home llop Leonardo es van casar. Tots i totes esta-ven convidats, tot menys el zombi Toni que continuava tancat a la seva tomba. Tothom va ballar i s’ho van passar molt i molt bé.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Els nenes i nenes de 2n

Classe de Hip Hop

Jocs florals 2012

14

Escola. Joan Miró

15

Jocs florals 2012

16

Escola. Joan Miró

17

LOS SERES MÁGICOS

Me encuentro en lo más profundo del bosque donde los rayos de luz no llegan y la ex-tensa niebla cubre los matorrales. A lo lejos se mueves las hojas de unos arbustos.

Poco a poco, voy acercándome sin tener nada a la vista, ni un pájaro, ni un ciervo e incluso ni un conejo. Una pequeña luz se va moviendo pero mi imaginación comienza a volar, me imagino de todo.

Cuando llego al lugar veo un pequeño lago donde hay unos seres verdes diminutos saltando, otros volando y otros cantando canciones alegres, que cuando estoy triste yo también las canto.

Poco a poco se me acerca un ser chiquitito volando, con colores vivos y brillantes re-voloteando a mi alrededor. Escucho su cantar y poco a poco me voy haciendo su ami-ga, me coge del dedo intentando llevarme a algún lugar, voy caminando poco a poco y lo que me encuentro no es igual a lo que veo siempre: los arboles dorados, los frutos bien cuidados, un lago limpio y brillante con peces que tienen patas… Todo muy es-pectacular. De repente pasamos por unos arbustos y no paramos, me empuja hacia el lago; por cu-

riosidad me cierra lo ojos y cuando los voy abrir, me quedo sorprendida. Veo elfos, hadas, dragones, dragoncillos, peces con patas... Todo muy extraño que me pase a mi esto y para mi es una maravilla. Se que es un poco fantasioso para mi edad, pero siem-pre he querido estar con ellos y ahora mi sueño se ha cumplido. Todos a mi alrededor como si fueran médicos inspeccionándome, hablándose al oído, me miran con caras raras y se extrañan. Cuando el hada que me ha llevado a ese lugar sonríe, los demás empiezan a saltar alegres y a darme besos, e incluso los dragones hacen fuegos artificiales con el fuego que tienen. Después de un rato veo como ponen mesas, comida, refrescos, etc… y comienza a sonar la música. ¡Están celebrando una fiesta de bienvenida para mi¡ Todos empiezan a bailar y a comer y yo también. ¡Nos lo estamos pasando bomba!

Al final me tenía que despertar, me pellizqué y desperté. Soy un soñador porque no duermo y sueño eternamente.

Pilar Morales Clavijo

Jocs florals 2012

18

Una vegada Sant Jordi va voler inventar una màquina del temps, i ho va aconseguir!. Va viatjar a l'any 2012, a Canovelles. Va anar a la plaça de la Joventut i va veure un munt de roses i de llibres. També va veure que hi representaven una obra de teatre i va veu-re a un drac ( de mentida) que es volia menjar a una prin-cesa ( de mentida) i ell va agafar una espasa de goma per rescatar a la princesa (de mentida). Tothom pensava que era el Sant Jordi (de mentida) i va seguir la història. Quan va acabar li van donar un munt de roses. Més tard va arribar a una escola. Aquesta escola es deia Joan Miró i va veure que hi havia muntades al pati unes paradetes. S' hi va acostar i a les paredetes hi havia lli-bres, collarets, roses...Va comprar un munt de coses. Quan va acabar de comprar, va tornar al seu temps i li va dir a la princesa de la història de Sant Jordi: -Has de venir amb mí a Canovelles l'any vinent!!! I conte contat, conte acabat.

El Sant Jordi modern

Eva Galán 4t.

Escola. Joan Miró

19

Jocs florals 2012

20

Escola Joan Miró

21

Jocs florals 2012

22

Jocs florals 2012

23

Escola. Joan Miró

24

Jocs florals 2012

25

Mohamed Sakho

Escola Joan Miró

26

Era un dia avorrit i trist a la ciutat de Honderland, a les afores d'Anglaterra. Tothom caminava tranquil·la i pausadament per la ciutat, ningú somreia ni mirava al del costat. Tothom es compor-tava con si estigués sol a la cuitat. Els immensos carrers de la ciutat, estaven col·lapsats de gent amb abrics enormes i foscos, quan de sobte d'un dels carrers, va sortir un home, vestit molt elegant, i amb un maletí.

L'home, es va parar davant d'un pas de vianants, però no volia creuar, semblava que esperés a algú. De sobte, davant d'ell es va parar un cotxe negre i llarg. Semblava una limusina. Hi va pujar i poc després, el cotxe el va deixar en un carreró estret, on l'única senyal de vida que hi havia eren bales de palla. Ell, es va quedar parat davant d'una fàbrica, que semblava abandonada. Tant , semblava gairebé impossible que algú pogués haver treballat en ella. Mirant per la finestra hi havia un home d'edat indefinida, en-tre uns quaranta i cinquanta anys, encorbat i amb la pell picada. El senyor del maletí, es va assegurar que ningú el seguís i va en-trar a la fàbrica. Va estar uns minuts parlant amb l'home, molt seriosament i de sobte, es van començar a barallar.

Dos homes grans, vestits de negre, van tirar l'home per la porta, de cul, però al caure ja no tenia el seu maletí. L'home estava ple de blaus i li sortia sang pel nas i la boca. Es va aixecar com va poder i va intentar anar al final del carrer, a esperar el gran cotxe. Quan encara caminava, va escoltar com el vell home cridava que encara no havien acabat amb ell, i seguidament ...

EL MISTERI A LA CIUTAT

Adriana Guardado

Jocs florals 2012

27

Escola. Joan Miró

28