Xxix Jocs Florals

8

Transcript of Xxix Jocs Florals

Page 1: Xxix Jocs Florals
Page 2: Xxix Jocs Florals

1r premi_ Flor Natural : Mireia Costa Pujantell 1r premi_ Flor Natural: Yaiza Raya Orosa

2n premi_Englantina: Clara Arias Solé 2n premi_Englantina: Biel Ripoll Vidal

3r premi_Viola: Norbert Aguilera Capdevila 3r premi_Viola: Ares Serch Rioja

4 A 4 B

Page 3: Xxix Jocs Florals

Nom: Mireia Costa Pujantell

Pseudònim: Llaminadura

Curs: 4t A

La llibreta dels somnis

M’agradaria una llibreta

per pintar i dibuixar

els meus millors somnis

i que es fessin realitat.

Fer un dibuix

i pensar:

què bonic seria

si fos real!

Mirar i al cel imaginar

que tots els pobres

visquin genial

en aquest món tan especial.

Dibuixar un regal

que d’ell en surti

un màgic mirall

per arribar a l’espai.

Entrar a la meva llibreta

i donar tots aquest regals

als que més ho necessitaran de veritat.

Page 4: Xxix Jocs Florals

Nom: Clara Arias Solé

Pseudònim: Barrufeta

Curs: 4t A

El poble de l’Alegria

Quan me’n vaig a dormir

entro en un paradís...

On hi ha pau al carrer

del Centpeus i del Barret.

Un món imaginari

on de nit m’agrada estar-hi.

En aquell poblet

està tot ple de bona gent

i ossets que semblen

de neu...

Hi ha barrufets

amb graciosos barrets.

Les cases de bolets

i caramels volant pel cel

amb els estels.

Quan em desperto sé

que aquell poblet

és La Seu d’Urgell.

Al llit me’n vull anar

per poder tornar a somiar.

Page 5: Xxix Jocs Florals

Nom: Norbert Aguilera Capdevila

Pseudònim: Petit rossinyol

Curs: 4t A

El castell visible i invisible

Una vegada hi va haver un nen que, tan bon punt va començar a llegir un llibre sobre el desert, va

aparèixer dintre d’ell.

Llavors, el nen va començar a buscar el temple perdut del que parlava el conte. El nen es deia Jordi,tenia 9 anys i corria molt bé per la seva edat.

Passada una estona, en Jordi estava cansat de buscar tant per tot arreu però...de sobte, va trobarun mapa al terra i el va interpretar.

Caminant, caminant, va trobar un llac. En Jordi va córrer cap allà, va veure molta aigua perquètenia molta set i… quina sorpresa! De cop va veure el temple.Però… el temple estava a dalt d’un núvol,- Quin problema!- va pensar en Jordi. Va escalar un arbre, va saltar i xooof!!! I va caure a l’aigua, però no es va mullar.Aleshores va veure un collar a terra.- Què maco! Me’l posaré! – va dir el Jordi.De sobte, va caure un llamp i se sentí un tro molt fort. El tro el va teletransportar al núvol delcastell.

El Jordi va entrar al castell, va veure que era molt fosc. Llavors, va fer foc amb dos pals que hihavia a l’entrada. Va pujar per l’escala i va veure una espècie de diablet fent-se “el musculets”.Tenia les orelles gegants i punxegudes, també la barba blanca i llarga. En Jordi volia sortir corrents iescapar del petit diable, però no pogué i el diablet (que per cert, es deia Mini Joanet) li va dir:- Que vols jugar amb mi?- No t’ empassaràs el meu esperit?- preguntà espantat el noi.- Si jo sols em menjo l’heli i l’hidrogen,…! Per què m’hauria de menjar el teu esperit?- És el que surt a les pel·lícules!- Potser sí, però jo sóc diferent.Llavors van anar junts al costat de dues portes. En Jordi va preguntar:- On condueixen aquestes portes?I el petit diable li va dir:- No sé on porta cap de les dues.

Van veure una clau al sostre.- Aquesta clau sols apareix un dia a l’any i a les vuit de la tarda desapareix però la clau està tanenganxada que no la puc treure jo sol. - li explicà el diablet.El petit diable va agafar el Jordi i van volar cap a la clau. Els dos van estirar de la clau i clinc, clinc…!La clau va caure.Van baixar del sostre i van obrir una porta. I quina sorpresa, era el tresor!Van agafar totes les joies que van poder i van obrir l’altra porta.Per aquesta, el Jordi va poder tornar a casa seva. El petit diable es va convertir en un àngel i se’nva anar al cel.El Jordi va quedar-se adormit i quan va despertar-se va veure un collaret amb la imatge del petitdiable i va començar a riure. Quan per fi va acabar de riure va tenir el dubte de si ho havia somiat ono.

Page 6: Xxix Jocs Florals

Nom: Yaiza Raya Orosa

Pseudònim: Antònia

Curs: 4 B

Què passaria si les escoles tanquessin per sempre més?

M’he llevat d’hora per anar al col·legi. Ens hem trobat tota la família a la cuina per esmorzar.

Com sempre, he menjat llet amb les meves galetes preferides. La meva mare ha encès la

ràdio, com fa cada matí, per saber com es troba el món.

Sortosament, la notícia que avui ens han donat ha esta genial. El locutor, amb un to de veu

molt engrescat, ha anunciat:

- Aquesta informació és per als més petits, els nens i les nenes de tot el món. Per una

decisió mundial, totes les escoles de tots els països tancaran per sempre més.

Tots quatre, els meus pares, el meu germà i jo fèiem uns ulls com unes taronges. Per un

moment he pensat que era una broma, o un anunci,... Però, no! Era cert! Mai més aniríem a

l’escola! No m’ho podia creure: dies i dies jugant... Era el millor dia de la meva vida!

M’havia d’organitzar bé. L’hivern, el passaria entre les piscines climatitzades, les excursions

al bosc per plegar bolets, els dies d’esquí i els passeigs amb trineu; i també les sessions de

cine al Disney Channel.

A l’estiu, aniria a les piscines, nedaria, capbussaria, jugaria amb les amigues i assajaríem

repetidament la roda mortal amb una mà. A més, em dedicaria a preparar els balls de hip-

hop... I somiant, somiant, ... em quedo adormida.

El riiiing del despertador em desperta. Em llevo i vaig a buscar la meva mare:

- Mama, per què sona el despertador? Vam decidir que podria fer-me la dormilega, ara que

no hi ha escola.

- Què dius? Avui ha sonat el despertador com cada dia. I avui tu aniràs al col·legi, com fas

sempre.

- Però mama! I la notícia de ràdio que vam sentir ahir? La que explicava que totes les

escoles del món mundial tancaven per sempre més...

La mare em mira amb cara d’ estranyada i, irremeiablement, m’ho diu:

- Això, segurament, ho has somiat.

Page 7: Xxix Jocs Florals

Nom: Biel Ripoll Vidal

Pseudònim: Triti

Curs: 4t B

La muntanya encantada

Fa uns anys, un nen que es deia Arnau se’n va anar a una muntanya a buscar

bolets amb el seu pare. Es van perdre perquè hi havia molta vegetació i no sabien

el camí de tornada.

Van pujar a dalt de tot de la muntanya però la muntanya... es va moure i va

parlar. L’Arnau i el seu pare es van espantar.

La muntanya va començar a plorar, es queixava que la gent que anava a veure-la

li tiraven deixalles. El nen i el seu pare li van dir que l’ajudarien a canvi d’una

cosa: els donaria els millors bolets.

Van fer un tracte: el nen i el pare recollirien totes les escombraries i, a canvi, la

muntanya els donaria els millors bolets.

Van recollir totes les deixalles i la muntanya els va donar els bolets.

Van tornar al poble i van explicar a la gent el que havia passat. Si embrutaven la

muntanya no hi sortirien bolets.

I van decidir tenir cura de la muntanya. Des d’aquell dia van tenir més bolets que

mai.

I des d’aquell dia es va conèixer com el poble dels bolets.

Page 8: Xxix Jocs Florals

Nom: Ares Serch Rioja

Pseudònim: Brava

Curs: 4 B

Un dia de sorpreses

Ahir al matí, en aixecar-me del llit, vaig esmorzar i, alhora, anava pensant com

seria la posta de sol. Vaig acabar l’àpat i me’n vaig anar al col·legi, tot

caminant xino-xano.

Al finalitzar l’horari escolar, m’esperava un moment molt important: era l’hora

de fer un tomb per la muntanya. Quan hi era, vaig centrar l’atenció en el color

del cel: una combinació de tonalitats blanquinoses, rosades i groguenques.

Aquesta visió em tranquil·litzava.

Els sentits els tenia més desperts i perceptius. Notava l’escalfor a la pell i

ensumava les olors que desprèn la natura. Sentia els xiscles dels animalons i

pensava: Què bé he fet en venir sola a veure al bosc!

Quan el dia es va enfosquir, notava com l’ambient refrescava. Mentrestant

pensava: quin fred! I em vaig adonar que havia d’agafar la jaqueta.

De tornada, caminava entre mig dels arbres i tocava la terra encara més freda.

Vaig sentir un calfred. Estava a punt de constipar-me. Vaig començar a córrer

per tornar a casa i en arribar-hi, me’n vaig anar a dormir sense problemes.