Jocs Florals '12

40
J ocs ocs ocs ocs E scolars scolars scolars scolars F lorals lorals lorals lorals 2012 2012 2012 2012

description

Guanyadors i finalistes dels Jocs Florals 2.012 a l'escola Maristes Sants

Transcript of Jocs Florals '12

Page 1: Jocs Florals '12

JJJJocs ocs ocs ocs EEEEscolarsscolarsscolarsscolars

FFFFloralsloralsloralslorals

2012201220122012

Page 2: Jocs Florals '12

Categoria: INFANTIL Autora: Clara Garcia-Die

Categoria: INFANTIL Autor: Erik López

Page 3: Jocs Florals '12

Un any més volem viure la festa de Sant Jordi, del Drac, la Donzella, la rosa i

el llibre. És molt bonic celebrar en el col·legi una tradició que ens estimula, en

la qual col·laborem amb els nostres treballs i narracions. Rebeu una felicitació

cordial. Cada any us supereu en qualitat i participació. Li poseu una tasca

difícil, al Jurat.

Al migdia, en un banc del Passeig Sant Antoni, en els dies de sol, veig un avi,

en cadira de rodes. Una senyora l’acompanya. Té un llibre i llegeix, en veu

alta, a l'ancià que no hi veu bé, però escolta atentament. Passo lentament i

noto que es tracta d'un llibre d'història i de narrativa. És una persona

aficionada a la lectura. La lectura és una finestra oberta a l'horitzó, però

també és un mirall, ja que reflecteix la interioritat dels autors i enriqueix el

nostre esperit.

Escriure és com ordenar una habitació desordenada. Però que ningú t'ho

mana. Tu mateix decideixes col·locar en ordre i amb gust les idees i

sentiments que guardes dins teu.

Mira quin missatge senzill i interessant per a aquests Jocs Florals: Llegir

per plaer. La tasca de llegir és un dret. El llibre es tria per gust i curiositat.

Un llibre és com un bon educador que et forma amb els relats literaris. El qui

descobreix el gust de llegir descobreix un gran tresor. Descobreix la vida que

contenen les seves pàgines

Sempre hi ha un llibre esperant-te. I en cada llibre, trobaràs un protagonista

que motiva; que sent emocions; que se supera; que s'enfronta a les seves

dificultats; que camina vers un noble ideal. Per això la bona lectura

t'enriqueix.

Els escriptors – i tu ets un petit escriptor- mantenen el món en moviment.

Que ningú et llevi el dret a pensar, a expressar-te, que és gairebé un deure.

Els teus escrits i poesies poden canviar el món.

Gmà. Enrique

Page 4: Jocs Florals '12

Categoria: A Autor: Àlex Baños

EL MENJAR DESAPAREGUT Hi havia una vegada una família: el germà petit es diu Pol, el germà gran Xavier, la mare Marta i el pare Pere. Un dia van anar tots a dinar a un restaurant, van demanar el menjar i mentre esperaven van anar a rentar-se les mans. Els van portar el menjar i quan ells van tornar a la taula el menjar no hi era !!! Llavors van sortir a buscar el menjar per tota la ciutat. Quan van tornar al restaurant van veure: un fantasma que era un mag !!! I li van dir: - Tu ens has agafat el menjar? - Sí, va dir el mag I la família li va preguntar: - Com et dius? - Em dic Jordi! Van dinar amb el fantasma. I conte contat, aquest conte s’ha acabat. Categoria: A Autora: Alba López

EL RATOLÍ VALENT

Fa molts i molts anys hi havia un ratolí que no tenia por. Aquest ratolí tenia tres germans que vivien en una casa on hi vivien també dos gats i una nena. Un dia pel matí un dels gats, que s’havia escapat, va anar a on vivien el ratolí i els seus tres germans del ratolí valent. I sabeu què li va passar al ratolí valent? Que no va poder dir que tenia molts por del gat i va cridar….

-Auxiiiliii!!!! Socoooors!!!!

I així va ser com els tres germans van saber que el ratolí valent ja no era valent. I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

Page 5: Jocs Florals '12

Categoria: A Autora: Marina Ruché

LA BRUIXA I LA JANA Fa molt i molt de temps, hi havia una bruixa que tenia els cabells de color taronja i un barret punxegut d’estrelles. La bruixa vivia al bosc amb altres bruixes i bruixots. Un dia, va arribar una família i la nena més petita, que es deia Jana, va preguntar a la seva mare: - Mare, què hi fan totes aquestes cases aquí? - Ah!.. Aquestes cases són de bruixes. La Jana va conèixer una de les bruixes i ho va poder explicar als seus amics. I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos. Categoria: A Autor: Alejandro Silvestre

EL NEN LLEIG En un poble molt i molt gran vivia un nen molt lleig. Tots li deien que era molt lleig i cada dia es posava a plorar. Però un dia va trobar un poble on tota la gent era lletja. Aquí va fer molts amics i es va posar molt content. Tots els nens lletjos van formar una família i el nen lleig es va posar a plorar perquè estava molt i molt content. Categoria: A Autora: Berta Taribó

LA MARTA I EL JARDÍ BONIC

Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà que no sortia ni als mapes, una nena que volia tenir el seu jardí molt bonic. Va anar a la floristeria a comprar

TREBALL

GUANYADOR

de 1r

Page 6: Jocs Florals '12

unes quantes flors i el botiguer li va donar una regadora màgica per regar les plantes i floretes. Però un dia, un nen que es deia Marc va entrar al jardí a jugar a pilota. I va trepitjar i va trencar totes les plantes. La Maria va arreglar totes les plantes i li va quedar un jardí molt bonic. I vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat. Categoria: A Autora: Xènia Azcón

LA NENA QUE VOLIA ANAR A L’ ESPAI

Una vegada la Sara li va preguntar a la seva mare: - Mare com s’arriba a la lluna? - Home Sara, amb un coet ! I la Sara va pensar i pensar tant, que es va quedar adormida. Llavors la Sara va somniar que anava a la lluna, i que la lluna li deia: - Sara, tots els dies que em vulguis venir a veure només has de somniar! Quan la Sara es va despertar, li va dir a la mare: - Mare, ja sé com anar a la lluna ! I conte contat aquest conte, s’ha acabat. Categoria: A Autora: Ariadna Sanz

EL POLLET

Hi havia una vegada un pollet que estava passejant pel bosc, però va venir un caçador que va agafar el pollet i el va portar a una granja. Allà va trobar un conillet que estava trist i li va preguntar què li passava. El conillet li va dir: - És que he perdut la meva mama. El pollet li va dir al conill: - Jo t’ajudaré a buscar-la!

TREBALL

GUANYADOR

de 1r

Page 7: Jocs Florals '12

Van buscar per tota la granja i al final la van trobar i van fer una festa per celebrar-ho. I conte contat, ja s’ha acabat. Categoria: A Autora: Clàudia Taberner

LA DESAPARICIÓ DE LES CABRES

Hi havia una vegada un dia una família que va decidir anar a una granja. S’ho

van passar molt bé. Després se’n van anar però resulta que es van deixar una

bossa.

Van tornar a la granja i la van trobar però quan van arribar, van veure que

s’havien perdut tres cabretes. Una estava mig ofegada, la segona estaven a

punt de matar-la i la tercera estava perduda.

La notícia va sortir als diaris i a la tele.

Les van buscar i sort que les van trobar.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

Categoria: A Autora: Helena Ramos

EL JARDÍ DE L’ALEGRIA Hi havia una vegada un jardí que cada dia que venien uns nens, el jardí i els nens es posaven molt feliços. Però un dia, va venir un nen i els hi va dir que per què amb ell no funcionava el jardí. Un dels nens va respondre: -No és el jardí qui t’ha de fer feliç, ets tu que has d’estar feliç tota la vida. El nen intentava un dia darrera de l’altre ser feliç però, no ho aconseguia. Un dia va tornar a provar a veure si aconseguia que el jardí es posés content, i…. de sobte, va començar a riure, a saltar i a ballar. Van començar a jugar i des de llavors el nen va aconseguir ser feliç. I conte contat aquest conte s’ha acabat.

Page 8: Jocs Florals '12

Categoria: A Autora: Anna González

LA NENA I EL PEIXET Hi havia una vegada una nena que tenia un peix. La nena era molt feliç amb el seu peix. Un dia, va mirar la peixera i el va trobar mort. Va començar a plorar i a plorar durant molta estona. De sobte, se li va aparèixer una fada que li va preguntar : - Vols que el teu peixet torni a viure? - Sí!!!- va contestar la nena. La fada va fer màgia, el peixet va tornar a viure i van ser molt feliços. Conte contat conte acabat. Categoria: A Autora: Alícia Gómez

EN PIPO EL CONILLET

En una nit ben fosca, molt fosca, en Pipo un conillet pelut i eixerit, s’amagava sota els llençols del seu llit. Plovia a bots i barrals i el vent bufava tan fort que fins i tot l’arbre més vell del bosc tremolava de por. I així en Pipo, aquella nit, a poc a poc es va anar adormint zzzzz. Pel matí quan tot semblava que estava tranquil, en Pipo va tornar a recollir les fulles que havien caigut pel voltant de casa seva. Jugava i xiulava i parlava amb les papallones que se li posaven pel seu voltant. De sobte en Pipo va escoltar una veu que deia: auxili!!!! La veu venia en direcció al riu. Va al alçar els ulls i va veure uns ocellets i un niu que eren al terra. - Pobrets!- Va dir en Pipo. - El vostre niu s’ha caigut de l’arbre. -No sabem com tornar a pujar el niu al nostre roure- Van dir els ocellets tot entristits. -No patiu, vindreu amb mi a la meva casa. –Va dir en Pipo.

TREBALL

GUANYADOR

de 2n

Page 9: Jocs Florals '12

En Pipo va buscar cucs pels seus nous amics i cada dia es feien companyia i eren més i més feliços. Així va ser com en Pipo mai més va tenir por de les tempestes ni del vent. Categoria: A Autora: Emma Basconte

LA ROSA QUE NO CREIXIA

Hi havia una vegada una rosa que no creixia i de tan petita que era no veia res de res. Però no creixia perquè ningú no la veia i si no la veien, no la regaven.

Però de sobte un dia va passar per allà un nen en bicicleta i com ell era molt

petit, ell sí que podia veure la rosa. Llavors va rumiar si la regava, però com

que el nen era molt amable va agafar una regadora i la va regar.

A l’instant la rosa va créixer i créixer i es va posar molt i molt contenta. I conte contat ja s’ha acabat Categoria: A Autor: Antonio Martínez

EL LLAPIS SENSE PUNTA

Hi havia una vegada un llapis que es va despertar i no tenia la punta. Va anar a casa de la goma i li va dir: - Goma, goma em pots fer una punta nova?- I la goma li va dir que no podia. Llavors li va dir que a lo millor els colors li podien fer una de nova. El llapis va anar a la casa dels colors. El llapis li va dir als colors: - Colors, colors em podeu fer una punta nova?- Els colors li van dir que no però que la maquineta li podia fer una punta nova. El llapis va anar a casa de la maquineta. El llapis li va demanar si li podia fer una punta nova. La maquineta li va dir que sí. Finalment el llapis es va posar molt content. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Page 10: Jocs Florals '12

Categoria: A Autor: Gerard Cantera

N’ESTIC TIP DE LES FADES

Hi havia una vegada un nen que es deia Pere. N’estava tip de les fades. Una cap allà, una altra cap aquí... Quan anava a esmorzar les fades li tiraven el bol de cereals al terra. Quan venia la mare el Pere li deia: - No he estat jo! Han sigut les fades! Però la mare no s’ho creia i el castigava. Quan anava a l’escola les fades li trencaven les fitxes i quan venia la professora li deia: - No he estat jo! Han sigut les fades! Però la professora no s’ho creia i el castigava de cara la paret. Però quan anava a dormir les fades li explicaven un conte i l’acariciaven perquè no tingués malsons. I conte contat, aquest conte s’ha acabat. Categoria: A Autora: Laia Fargas

EL SOMNI DE LA DOREMI Vet aquí un dia, una nena que es deia Doremi, va anar a passejar pel bosc on se li va aparèixer una fada madrina que es deia Arpa. L’Arpa li va preguntar: - Doremi, què et passa? I la Doremi li va contestar: - Es que no tinc amics per poder formar una orquestra de música. La fada Arpa va acompanyar la Doremi a l’escola. A l’escola estaven els companys de la Doremi i la fada Arpa els va convertir en instruments musicals. La Doremi va pensar i li va dir a la fada: - Ara tinc instruments però no tinc amics. La fada Arpa va tornar a fer màgia i amb la seva vareta va convertir a tots els instruments en nens. I la Doremi va pensar una altra vegada i li va dir a l’Arpa: - Ara tinc amics, però no tinc instruments.

TREBALL

GUANYADOR

de 2n

Page 11: Jocs Florals '12

Aleshores la fada Arpa va convertir la taula , els guixos, les motxilles i els estoigs en instruments. La taula la va convertir en un timbal, els guixos en maraques, les motxilles en trompetes i els estoigs en pianos. Al final la Doremi i els seus amics van muntar l’orquestra i van ser feliços.

Categoria: A Autora: Laia Iserte

LA PRINCESA I EL PRÍNCEP

Fa molts i molts anys hi havia un rei que tenia una filla que es deia Soraia. La Soraia estava tan sola i s’avorria tant que sol estava asseguda en el tron.

Un bon dia la Soraia va anar a fer una volta pel bosc i es va trobar amb un príncep que tenia molt de fred. El príncep li va dir que es deia Dartanyan i que per les nits es convertia en un drac. La Soraia no s’ho creia però com era de nit, el Dartanyan li va agafar la mà, van sortir del palau i es va convertir en un drac. La Soraia li va dir que tenia un encanteri i que sol una bruixa s’ho podria treure. A la nit següent van anar a veure a la bruixa al Pol Nord i cada dia paraven per menjar.. El Dartanyan i la Soraia van entrar a la caseta on vivia la bruixa i aquesta els va dir que el Dartanyan s’havia de prendre una poció per desfer l’encanteri. El rei estava tan preocupat per la Soraia que va enviar deu homes a buscar-la.

Al final els deu homes van trobar a la Soraia i al Dartanyan i els van portar al palau. El rei es va alegrar tant que es van casar.

Page 12: Jocs Florals '12

Categoria: INFANTIL Autora: Martí Rondoni

Categoria: INFANTIL Autora: Mireia Mateo

Page 13: Jocs Florals '12

Categoria: B Autor: Yago Mascaró

EL PINTOR

Fa molts anys però que molts anys en una classe hi havia un nen que es deia Jaume. Estava fent un quadre. En Jaume era un pintor. Quan el Jaume va acabar el quadre va decidir posar-li un nom, aquest quadre es dirà... el Marquès de Caravas. Es deia així perquè era un rei que tenia un castell meravellós. Un dia en Jaume es va apuntar a un concurs d’art. Quan en Jaume va acabar el quadre li va quedar molt bé. Però un altre concursant el va copiar i li va sortir molt millor. El dia següent era el dia del concurs. En Jaume en va fer un altre en un plis-plas. Aquell quadre era més bonic que l’altre. Ell li va donar el quadre al jutge. El jutge va preguntar al Jaume com es deia aquell quadre i en Jaume va respondre: -Aquest quadre es diu Mona Lisa. El jutge va dir per fi qui era el guanyador: - El guanyador és la Mona Lisa! En Jaume es va posar tan content que va agafar el trofeu i el va trencar en dues parts i va donar una meitat a l’altre concursant. El quadre del Jaume el van posar al museu. I així acaba la història.

Categoria: B Autora: Ana Vidal

ELS SOMNIS DE LA LARA

Hi havia una vegada una nena anomenada Lara. La Lara sempre llegia llibres però un dia va llegir un llibre que li va agradar molt. Somiant va quedar-se dormida. Quan es va despertar se’n va adonar que estava dins del conte. I va dir: - Mare, mare on ets? Però ningú li deia res. Aleshores va seguir buscant i va trobar un elefant que ella havia somiat. L’elefant li va dir: - Lara tu has inventat aquest somni i pots fer que aparegui el que vulguis! I se’n va anar. La Lara va dir: - Puc fer el que vulgui, així que aniré a les Illes Balears! I així doncs va anar-hi i s’ho va passar molt bé, però encara li faltava algú i així doncs va pensar però no se li va ocórrer res i ja estava una mica cansada, llavors va pensar: - Si surto del conte podré anar al llit! Així que va decidir sortir del conte i tal hi com ho va dir se’n va anar al llit.

Page 14: Jocs Florals '12

Categoria: B Autor: Anna Saura

“EL TUCÀ I LES SEVES AVENTURES” Hi havia una vegada un tucà que és deia Gigo, sempre anava passejant per la selva i va veure un pingüí que estava perdut, es va acostar a ell i li va dir: - Què et passa? Per què no est al Pol Nord? El pingüí li va respondre: - Jo ja estava al Pol Nord però quan estava sortint de l’aigua, em va caure

una xarxa, van baixar uns homes i em van portar a un helicòpter, vam anar volant, però em vaig anar tirant cap endavant i vaig llegir unes lletres que posaven: O-B-R-I-R

Vaig prémer un botó i vaig saltar i aquí estic. El tucà va dir: - Jo t’acompanyaré al Pol Nord. I així va ser, van anar al Pol Nord. Però quan van arribar van veure un ós polar i els va dir: - Què feu vosaltres aquí? El tucà i el pingüí li van explicar tot allò que els havia passat. L’ós polar els va entendre i els va deixar passar. Van anar avançant i avançant fins que ja no hi havia més camí. Els dos van dir: - I ara què farem? De cop i volta va aparèixer una foca. La foca els va dir: - Què us heu perdut? Els dos van dir: - Sí. La foca els va guiar. Però quan ja estaven a mig camí van aparèixer el pares del pingüí, els dos pares li van dir al tucà: - Gràcies! El tucà va tornar a casa i el pingüí també.

TREBALL

GUANYADOR

de 3r

Page 15: Jocs Florals '12

Categoria: B Autora: Paula Valle EL RATOLÍ I EL GAT. Un bon dia un ratolí, que es deia Xiulet, va marxar de bon matí de casa per anar a Londres. Va pensar que el viatge seria emocionant , però... el va agafar una senyora i el va portar a casa seva on hi havia un gat !!! Quan va arribar es va amagar però el gat li va dir: No et faré mal, únicament vull jugar amb tu. El ratolí va començar a jugar amb ell i s’ho va passar molt molt bé. Al dia següent, la senyora va agafar el gat i el ratolí i se’n va anar a la feina , treballava de detectiu i tenia un cas. El ratolí i el gat van parar molta atenció i van escoltar que algú havia robat un diamant d’un museu . La nit següent , el gat i el ratolí van decidir anar a investigar. Van veure el lladregot que va tornar i va robar un altre diamant. Van veure que es va deixar un guant , el van agafar i van tornar corrents a casa. La senyora, al matí, va agafar-lo i va veure que tenia ditades. Les va inspeccionar i no sabia de qui eren, però sospitava de dues persones: el vigilant del museu i el senyor que vivia al costat del museu. Va anar a fer-los moltes preguntes i una era on es trobaven quan va passar el robatori... El vigilant va dir que ell no era allà i l’altre senyor va dir que estava dormint ... Però no es va poder aguantar i finalment li va dir que havia estat ell. Gràcies a l’ajuda del gat i el ratolí es va poder resoldre el cas !

Categoria: B Autor: Nicolás Fernández

L’ESCOLA Pels matins em llevo amb ganes d’anar a l’escola, em preparo i surto corrents amb ganes de treballar. Quan estic allà em poso a treballar animat: matemàtiques, català, castellà, medi, religió, anglès o plàstica. Després me’n vaig al pati a jugar a futbol amb els meus amics. Quan sona el timbre tornem a la classe i ens posem un altre cop a treballar.

Page 16: Jocs Florals '12

Després me’n vaig a dinar a casa meva. Quan torno a l’escola jugo al pati. Després torno a classe i treballo. Al cap de dues hores me’n torno a casa meva. Quan estic treballant m’ho passo molt bé. Categoria: B Autor: Víctor Blasco

ELS TRES ANIMALS Hi havia una vegada tres animals que vivien en un bosc a prop d’un poble molt petit. Un d’ells es deia , Jordi un altre Pep i l’altre Oscar. Un dia van quedar que tots és reunirien en mig del bosc. Primer va venir l’Oscar , després en Jordi , però en Pep no va venir. Estaven molt preocupats per ell i van anar corrents a buscar-lo per tot el bosc. Al final van veure un monstre que s’havia menjat en Pep. L’Oscar i en Jordi es van esforçar i li van donar un cop de puny a tota la panxa. De tant fort que li van donar al monstre va vomitar i en Pep per fi va sortir a fora. Els tres amics van ser feliços per sempre !

Categoria: INFANTIL Autora: Jordi Llovich

Page 17: Jocs Florals '12

Categoria: B Autora: Paula Capitán

ARA ARRIBA MAIG!

Ara arriba maig el mes de Maria. Ai, quina alegria!

Ara arriba maig

el mes dels colors i també de les flors.

Ai, quina alegria!

Ara arriba maig

mes de comunions

i també d’excursions. Ai, quina alegria!

Només és un mes

però que brillant és. Ai, quina alegria!

Ara arriba maig

el mes de pregar a Maria Ai, quina alegria!

Categoria: B Autora: Claudia Ramos

L'OLIVERA MÀGICA

Hi havia una vegada un poblet petit entre unes muntanyes. Allà la gent era bona, s'estimava i si algú necessitava ajuda els altres feien el possible per ajudar-lo. No hi havia ningú trist, tothom era feliç.

A la petita plaça del poble hi havia una gran olivera que donava olives tot l'any, eren tan bones que tothom s' havia fet un tip de menjar-ne, però el que no sabien era que aquella olivera era màgica. Un dia va arribar una família nova al poble, en Joan, la Margarida i el seu fillet Pau. En Joan i la Margarida eren molt antipàtics, i en Pau estava trist per aquella raó. La gent del poble el volien ajudar, per això els van convidar a una festa a la plaça del poble, on hi havien: galetes, bombons, però el més bo de tot eren les olives de l'olivera. En Joan, la Margarida i en Pau es van fer un tip de menjar olives, i poc a poc les seves cares van anar canviant i en el poble van ser per sempre feliços. Ah, i per cert encara ara, ningú ha descobert el secret de l'olivera i crec que no es descobrirà mai.

TREBALL

GUANYADOR

de 3r

TREBALL

GUANYADOR

POESIA

Page 18: Jocs Florals '12

Categoria: B Autora: Maria Delgado

LA GRAN FESTA

Un bon dia, en una casa de color verd hi vivia una tortuga que de nom es deia Pinxi. La Pinxi tenia un compromís: anar a la festa del seu amic: el conill Bernat.

La Pinxi es va preparar la roba i el regal. I va sortir de casa ben preparada per ballar i, potser, cantar. Va començar a caminar, però primer havia d’anar pel camí de les flors a buscar a la conilla Pepa, la seva millor amiga. Va trucar a la porta i li va dir : - Va de pressa baixa! I la Pepa va dir: - Ja baixo! Quan va baixar, van anar fins al camí del ratpenat. On havien d’anar a buscar al ratpenat Calvi. Va baixar i van anar a la festa. A la festa, després de molta estona va desaparèixer la tortuga Pinxi, van començar a buscar-la i rebuscar però no la trobaven, tots cridaven. -Pinxi! Pinxi! S’estava fent fosc i encara no l’havien trobat, de sobte van veure una brillantor que venia d’una cova. I quina casualitat era la Pinxi amb un ou d’or que havia trobat! L’ou feia un soroll com aquest: - CRR! CRR! I de dins de l’ou va sortir un drac. I finalment el drac es va convertir en un més a la seva colla d’amics.

Page 19: Jocs Florals '12

Categoria: B Autor: Arnau Soler

LES SARDINES SENSE GUST

L’any 1983, hi havia un pescador que capturava tota classe de peixos estranys. Ell va enxampar unes sardines que no tenien gust, se’n va anar ràpidament a la peixeteria i va dir: -Poseu-hi a sobre un aliment que estigui molt bo i el gust es passarà a la sardina Tothom es va quedar bocabadat i van anar a correcuita a la peixeteria per comprar-ho. Les mares pensaven: -Aquesta discusió del peix s’ha acabat, des d’ara sempre menjarem peix d’aquest! Les mares els ho van explicar als seus fills i ells hi posaren tot tipus de llaminadures. Els va encantar!Però es van posar malalts, van trucar al metge i els va dir que era per culpa de les sardines. Van trucar a la policia i van anar a la peixeteria del venedor La policia va condemnar al venedor a menjar sempre aquelles sardines però sense gust. Categoria: B Autora: Marina Díaz

EL GNOM I LES NENES

Hi havia una vegada dues nenes, la Marina i la Marta, que eren germanes. Era l’aniversari del seu pare i la mare els va dir: – Aneu a buscar fruits del bosc, que prepararé un pastís molt bo.

El pare, se’n va anar a treballar. Treballava tallant arbres. Per mala sort, no podien comprar-li al seu pare un bon regal. La Marina i la Marta van anar al bosc, la Marina portava una cistella amb tovallons per si es tacaven.

Page 20: Jocs Florals '12

De sobte, van sentir com un nen petit plorant. Es van apropar i era un gnom que s’havia caigut d’un arbre i tenia una mica de sang. Entre les dues, el van portar a casa d’ell i amb els tovallons que portaven, li van eixugar la sang.

La mare del gnom va veure el seu fill, els va agafar la cistella i els hi va ficar or. Finalment , el regal del pare va ser or.

I va ser un final molt feliç per a la feliç família.

Categoria: B Autora: Paula Alonso

UN VIATGE AL MÓN DELS CONTES

Fa molts i molts anys, a una nena que es deia Mariona li agradava molt llegir. Ella tenia nou anys, tenia moltes amigues i llegia molt bé. Era alta i jugava a bàsquet. Un bon dia, la Mariona estava llegint a casa seva, anava per la pàgina divuit; aleshores, va passar a la pàgina següent i...un portal es va obrir al llibre de la Mariona. Va sonar una veu que deia: – Mariona, vine al món dels contes si us plau. La Mariona va fer la maleta i va dir: – SÍ que vull venir de viatge. De cop i volta, un remolí va absorbir la Mariona. Allà hi havia una biblioteca, on la Mariona va entrar; de sobte, es va trobar a una noia que li va dir: – Hola, em dic Sara, sóc la bibliotecària, què vols? La Mariona li va respondre: – Em dic Mariona, tinc nou anys i m’agrada molt llegir. La Sara li va dir: – Aquí és un molt bon lloc per llegir. La Mariona va agafar un llibre i va seure a llegir-lo. Es titulava “La Xoco”. Dues hores més tard, la Mariona va acabar el llibre. Aleshores, la Sara va dir: – Com que t’has portat tan bé, et donaré aquest llibre. La Sara, va obrir un portal de tornada al seu món. Es va acomiadar i... pim,

pam, pum!!! La Mariona va aterrar. Al dia següent, quan la Mariona va anar a l’escola ho va explicar tot a les seves amigues però cap s’ho creia.

TREBALL

GUANYADOR

de 4t

Page 21: Jocs Florals '12

Categoria: B Autor: Pau León

LA TELEVISIÓ

Una vegada hi havia un nen que es deia Arturo. Un dia, estava a casa seva mirant la televisió quan al canviar de canal va tocar el botó 3 per posar el canal HDH6. De sobte... la televisió el va xuclar! Una descàrrega d’electricitat de color blau el va envoltar i el va transportar a un lloc desconegut. Es va trobar un senyor que estava gravant. L’Arturo li va preguntar què gravava i el que gravava li va dir que estaven fent una pel·lícula i que s’apartés, que ja parlarien després. Quan va acabar de gravar, l’Arturo li va preguntar com es deia. Ell li va dir que es deia Andreu. Quan l’Arturo va acabar d’explicar-li com havia arribat allà, l’Andreu no s’ho podia creure. Es van fer molt amics. L’Andreu va ajudar a l’Arturo a tornar a casa. Des d’aquell moment a l’Arturo li agrada molt ficar-se dins el televisor perquè ha après que pot fer molts amics. No us espanteu si algun dia esteu mirant la televisió i hi ha interferències i a la pantalla es veu un nen ros, de cabell llarg, és l’Arturo. Categoria: B Autor: Maria Ramón

LA MARTA I L’ESQUIROL

Una vegada hi havia una nena que es deia Marta. Va anar a un bosc encantat. La Marta es va perdre i va trobar un esquirol de color negre. L’esquirol va portar a la Marta molt lluny. La va portar a un món que tot era de colors foscos. L’esquirol li va explicar tot el que havia passat…

Un dia la bruixa de la foscor amb la seva vareta va fer que tot fos de colors foscos i els animals fossin els seus esclaus. A la Marta se li va ocórrer com podia enganyar a la bruixa i portar-la a un lloc molt llunyà . Així es desfaria l’encanteri.

Page 22: Jocs Florals '12

Al dia següent, abans que la bruixa s’aixequés van agafar-la i la van portar a un lloc ple de sol, ple de llum, sense escapatòria. La bruixa es va desfer i els animals van ser feliços per sempre més.

Categoria: B Autor: Víctor Toral

LA LLAVOR MÀGICA

Fa molt de temps a un bosc hi van caure tres llavors màgiques , una de les quals era màgica i podia retornar a la vida les altres però et mataven poc a poc. Un dia tres germans les van trobar i se les van repartir. Passats 10 anys van morir els pares . Brugrus va ser ferrer, Druc fuster i Vrane caça recompenses . Però llavors, les llavors van activar-se. Les llavors van convertir els germans grans en lladres. Vrane va anar a capturar-los. Al final els va divisar a prop d´un precipici intentant robar el carruatge reial . Llavors un dels germans el va veure i va anar a matar-lo. Van lluitar a cops d´espasa però el va vèncer. Llavors va venir el germà gran i també va lluitar. Vrane va lluitar i també el va guanyar llavors el germà gran es va suïcidar. Al final se’n va recordar de la llavors màgiques . L’endemà van ajuntar les llavors i les van destruir.

Categoria: B Autor: Xavier López

LA LLEGENDA DELS DRACS

Diu una llegenda que en unes terres llunyanes, en unes muntanyes amb forma de formatge hi vivien dracs. Diu la llegenda que dormien tranquils i mansos però un dia un malvat els va despertar i van fer volar roques amb molta fúria cremant un poble que

estava al costat. Les persones fugien corrents i els dracs devoraven el remat. Conta la llegenda que hi havia una forma d ´aturar-los, el cant d´una princesa.

TREBALL

GUANYADOR

de 4t

Page 23: Jocs Florals '12

Si una princesa cantava els dracs s´anirien a casa seva i tornarien a dormir. Quan ho van saber el rei va dir que cantaria i així ho van fer i el drac no va tornar a molestar ningú. Categoria: C Autora: Inca López

DUES GERMANES

Una vegada dues germanes d’un país estranger es van barallar, el motiu era que com eren bessones això no els agradava molt i produïa baralles entre elles. Desprès d’aquell dia de baralles i crits va arribar l’hora d’anar-se’n al llit i els crits van tornar; aleshores la mare va posar ordre, desprès que les nenes ja fossin al llit, la pau i la tranquil·litat ja

Categoria: INFANTIL Autora: Júlia Serra

Page 24: Jocs Florals '12

eren a casa. La Laura, una de les bessones, es va dormir molt ràpid, aleshores va començar el seu somni, el somni tractava que la seva germana Cristina va tenir un accident molt greu, va estar en coma un dia, però llavors es va despertar de cop. La Laura es va donar compte que la seva germana era molt important per a ella i que no valia la pena barallar-se.

Categoria: C Autor: Adrián Luque

EL TALÓ DE MÀXIMUS

En Max és un nen que sempre s’esforça per somiar que és un heroi de Roma. Aquest migdia a l’hora de dinar ha vingut corrents i m’ha explicat aquesta història... Quan m’he despertat m’he trobat amb una armadura plena de dibuixos i davant meu el gran i poderós Aquil·les, tot era tan real que al final m’ho he empassat!

Categoria: INFANTIL Autora: Júlia Tuset

TREBALL

GUANYADOR

De 5è

Page 25: Jocs Florals '12

Categoria: INFANTIL Autora: Iker Correa

Quan em vaig incorporar em van atendre unes noies, per cert, les noies d’aquells temps no eren tan boniques i simpàtiques (o això crec). Em vaig adonar uns segons després que estava a Troia! I havia arribat un dia abans de l’enfrontament entre Aquil·les i Hèctor! Tot era al·lucinant. El dia del combat vaig veure com Aquil·les guanyava i s’emportava el cost inert d’Hèctor. També vaig veure com cremaven el cos. A mi em deien Màximus, i començava a creure que sí estava allà de veritat. Em vaig muntar dins del cavall de Troia i vaig entrar dins de la impenetrable muralla. Ho vaig passar molt malament veient com la gent perdia la vida, mentre uns altres indefensos lluitaven per mantenir-la. Vaig mirar fixament als ulls del germà d’ Héctor que em va llençar una fletxa directa a la cama, em feia moltíssim mal, el triple de quan em van treure una punxa del dit. Vaig veure que també apuntava a Aquil·les mentre protegia a una dona. Era el moment de reaccionar, vaig agafar impuls i vaig saltar el màxim que vaig poder i quan em vaig adonar tenia una fletxa clavada al taló. Des d’aquell dia es diu “el taló d’en Max” (per si no ho sabíeu). Però quan menys m’ho esperava em vaig despertar no per un preciós petó d’una princesa sinó que era el meu gos Aquil·les que m’estava mossegant el taló. Em vaig sorprendre molt, tot ara em semblava molt estrany... I aquesta és l’aventura del meu amic Max que va canviar la història dels romans per un temps. A la nit següent va somiar amb el també poderós Màximus, de la pel·lícula Gladiator, ep! Però avui no tenim temps per a més, això serà en un altre moment, en una altra aventura!

Page 26: Jocs Florals '12

Categoria: C Autor: Roger Abadías

ELS DONS DE LA FAMÍLIA

L’amistat és preciosa, cuideu-la com una rosa.

Un familiar ve i riu

i l’altre li diu: Tu rius, jo ric,

tu vius, jo visc.

Us adoneu ho veieu.

Ajudar és preciós

és un bé molt dolç.

Pare fill comparteixen un do magistral. Un do que no té

ni fi ni final.

Són una família unida i com cal.

Categoria: C Autora: Cristina Bonet

GISELA, ES POT SABER QUE ET PASSA? Estimat diari sóc la Clara : avui la Gisela estava plorant a casa la tieta però no se per què ? Jo li preguntava què passava però no em responia .Crec que tenia por (és normal té set anys, sis anys més que jo ).Potser havia vist una aranya o quelcom així. El tiet fa poc que es va morir . Potser era allò , el que li passava .Bé , demà segur que ja li ha passat. Estimat diari sóc la Clara; a la Gisela encara no se li ha passat ... Però ella també té un diari personal! He obert el diari on hi posa : hola diari avui he tingut un dia molt estrany . He vist ombres de persones sense que hi hagués ningú. Les ombres s’ acostaven al mirall i es va veure el tiet ! Adéu diari . -Oh ! Ja sé ! per això no em parla..., -va dir la Clara. La Gisela va veure a la Clara i va dir: -No toquis les meves coses !

Page 27: Jocs Florals '12

-Intento ajudar-te! El tiet les va veure barallant-se i se les va emportar. No es va saber res més d’elles. Categoria: C Autora: Anna Castells

L’ACTUAL SANT JORDI Tot va començar fa una setmana. A l’escola, vam haver de fer un treball en parelles sobre les plantes. El problema era que ningú volia anar amb el goril·la del curs. No sabíem que fer, però al final vam pensar que el més just per tots era fer un sorteig. El professor va escriure els noms de tots el nens i nenes de la classe en diferents papers. A continuació, va treure el paper amb el desafortunat, i resulta que aquella era jo. Uns parlaven del gira-sol, d’altres, de les tulipes. A nosaltres ens va tocar parlar de les roses. Com suposava, vaig acabar fent el treball jo sola. Una estona més tard d’haver començat, em va començar insultar i pegar. Jo continuava treballant i treballant, però no parava. Estava a punt de cridar al professor; al final no el vaig cridar perquè em dirien que era una “xivata”. El meu company Jordi, veia que ho estava passant molt malament i va anar a demanar-li que em deixés en pau. En goril·la ho va acceptar. D’ara a endavant, en Jordi i jo som els millors amics que pot existir-hi. Categoria: C Autora: Cristina Gálvez

LA INTEL·LIGÈNCIA, HO ÉS TOT! Hi havia una vegada, una tortuga anomenada Marta. Ella anava a una escola que, principalment s’ aprenia esport, en concret, a córrer. La Marta era molt

Page 28: Jocs Florals '12

lenta per això no tenia amigues. Però, en especial, la Marta era molt intel·ligent. I com tothom sap: la intel·ligència, ho es tot! Com cada any, hi havia una competició, que la Marta concursava. El dia de la competició va arribar! Totes van començar a córrer i ella és va quedar l’ ultima. Però de repent, va començar a ploure. Una darrera d’ un altre van anar relliscant, fins que es va quedar la Marta sola. La Marta va guanyar les tres medalles i va fer moltes amigues. Categoria: C Autora: Anna Garrido

L’ÚLTIMA PÀGINA Aquesta és la història d’un llibre que ningú no volia comprar perquè li faltava l’última pàgina. Cada dia, quan la botiga tancava, el llibre es posava a plorar perquè veia que els altres llibres se n’anaven i cada cop s’estava quedant més sol. Un dia va decidir anar a buscar la pàgina i, com que ell parlava de detectius, va posar a prova les seves pàgines i a la nit va començar la seva investigació. Primer va buscar a la secció dels llibres d’ aventures, però no va trobar res. Després als de mates, però tampoc va trobar res. Per últim va buscar als avorrits. Els va fullejar tots i l’ últim tenia una pàgina més!!! Corrents va trucar als llibres policia i el van portar a la presó. Quan hi van arribar el llibre avorrit li va explicar perquè robava. Ell li va dir que robava perquè era avorrit i necessitava diversió per ser més interessant. Finalment, va recuperar la pàgina i va ser el llibre més venut de la diada de Sant Jordi.

� � � � � � �

GUANYADOR

de 5è

Page 29: Jocs Florals '12

Categoria: C Autora: Clara Pérez

UNA AVENTURA IMPOSSIBLE D’OBLIDAR!

Aquests anys que porto a l’escola han estat molt importants per a mi. Porto en aquest col·legi des de P3 i és molt de temps! Cada dia estic a casa donant-li voltes al cap i penso: “ D’aquí un any, marxarem a la secundària”. Quan penso això em poso molt trista perquè recordo aquests grans moments que he viscut. En aquest col·legi he après a sumar, a restar, a multiplicar… A part de tot el que he après, també he conegut a gent meravellosa que mai podré oblidar; a amics que sempre estan al meu costat i que mai em defraudaran, a professors que m’han ajudat a esforçar-me, i a molta gent més. Resumint, aquesta escola és la millor del món, s’aprèn molt, t’ho passes genial, fas amistats… Moltes gràcies, perquè esteu fent que mai us pugui oblidar i també, gràcies per estar amb mi sempre. Això és: Una aventura impossible d’oblidar! Categoria: INFANTIL

Autora: Carla Gavaldà

Page 30: Jocs Florals '12

Categoria: C Autora: Ainhoa Iturria

LA GENT

La gent et pot dir lletja. La gent et pot dir grossa. La gent pot ser dolenta,

però també pot ser bona. La gent et pot dir maca. La gent et pot dir prima. La gent pot dir veritats, però també mentides.

Ves amb compte amb qui camines,

si te n’adones ja saps que fer. La gent és com és, ho pots

intentar, però no la canviaràs.

La gent bona la veuràs passar, però malauradament no te n’

adonaràs. Intenta cada dia, una mica més,

millorar com ets.

Categoria: C Autora: Gala González

RECORDS D’INFÀNCIA

Em sentia com si el temps s’hagués paralitzat. Aquella xafogosa tarda d’estiu, estirada a l’hamaca del jardí, m’imaginava com seria la meva nova vida: la meva nova escola, els meus nous companys, la meva nova casa... Ja feia un mes que la mare m’havia dit que ens mudàvem. Des d’aquella moment no podia deixar de pensar-hi. -Va Estel! Hem de marxar! El cotxe de mudances ja ha marxat, ara ho hem de fer nosaltres. -Ja vaig mama ,espera’t un moment. Vaig recórrer a poc a poc aquells passadissos pels quals tantes vegades havia passat. Aquella casa, ara buida, contenia els records de la meva infància, d’aquells dies ara tant llunyans. Vaig veure una llum procedent de la meva habitació, en concret del meu armari. En l’obrir la porta una foscor absoluta em va rodejar i vaig tancar els ulls.

TREBALL

GUANYADOR

de 6è

� � � � � � �

GUANYADOR

POESIA

Page 31: Jocs Florals '12

En obrir-los em vaig quedar muda. Era a casa meva però ara plena de mobles i ben decorada. Vaig veure una nena petita. Devia tenir uns dos anys i plorava. Abans que pogués pensar-hi, el paisatge va canviar. Era a la muntanya, la mateixa nena que havia vist ara caminava. Una dona de cabells rojos reia i la sostenia. Era la meva mare! De cop ho vaig entendre tot. És clar! La nena era jo quan era petita. Per davant meu van anar passant més records: el primer dia d’escola, el meu desè aniversari... Aleshores vaig sortir de l’armari. Tot estava com abans, les parets buides, ni llit, ni mobles...Vaig pensar en tot el temps que la meva mare m’havia dedicat. I jo, en lloc d’alegrar-me’n perquè per fi havia trobat la feina dels seus somnis, només li posava més difícil lamentant-me sense motiu. -Va estel! Fem tard! -Ja vaig mama. Sabies que t’estimo molt? I així va acabar la meva petita i increïble història, la meva mare i jo foses en una preciosa i interminable abraçada. La nova escola va ser genial, vaig tenir nous i millors amics i la meva mare i jo vam reforçar els nostres vincles i vam ser felices, per fi. Categoria: C Autora: Andrea Vilaplana

SEMPRE VA BÉ UN COP DE MÀ

Allí estava, la formiga més aventurera de tota la península, lluitant contra la

guardiana de l’anell dels desitjos. Aquella formigueta s’anomenava William

Cooper. Era un caçador de tresors amb una immensa col·lecció de relíquies i

fortunes dels antics egipcis, dels grans grecs, de l’agegantat mar...

Un dia, el carter picà la porta d’en Cooper i li entregà un mapa antic i rovellat.

Aquest se’l mirà i observà una creu marcada sobre el dibuix d’una corona. En

William rumià i rumià que era allò i perquè havia arribat a les seves mans. Al

final arribà a la conclusió de que allò era un mapa del tresor i de que ell ja

estava disposat a anar a la seva recerca.

La ruta era llarga i ell havia de caminar bastant.

Page 32: Jocs Florals '12

Anaven passant les hores i aquest seguia avançant fins que va decidir d’anar

a seure i descansar durant uns minuts.

Mentre tancava els ulls va sentir uns crits. Va anar a veure que passava i es

trobà una formigueta atrapada sota una enorme pedra. Aquest apartà la

pedra i salvà la pobre criatura, la qual volia tornar-li aquest gest tan

meravellós. Però l’aventurer es negava, així que la formigueta, anomenada

Conie, el va seguir.

Quan en William s’assabentà de que l’estava seguint, es girà i li digué que

se’n anés.

Mentre la petita marxava, pensà que si el seu amic estava en perill

necessitaria ajuda. Així que va anar darrere seu d’amagades.

En Cooper es parà davant la porta d’una cova, mirà el mapa i va descobrir

que ja estava davant del nou premi.

Va entrar dins i, als pocs passos, un ós formiguer es llençà sobre seu.

Va demanar ajuda desesperat i la petita Conie agafà una corda, lligà els peus

de la bèstia i la tirà a terra.

William no sabia com agrair-li això, però el que van fer els dos va ser agafar el

tresor i anar a descansar.

Quan tots dos van arribar es van relaxar i des d’aquell moment són grans

amics.

Categoria: C Autora: Alba Magriñá

ELS LLIBRES AMB ESPERANÇA

Fa un temps ençà, en una llibreria anomenada Canlletra, hi havia uns llibres

molt decebuts. Aquests, estaven allí perquè la majoria de la gent havia deixat

de llegir, ja que ho trobaven molt avorrit i preferien les noves tecnologies,

com: la televisió, els videojocs, el cinema...

Al cap de molt pensar, van tenir diferents idees. En primer lloc, hi havia

l’alternativa d’ajuntar molts escrits del mateix tema, per fer-ne un de mes

divertit i original. En segon lloc, volien organitzar-se i fe una manifestació

perquè la gent els escoltes i els entengués. I per últim, fer una vaga. Però

Page 33: Jocs Florals '12

aquesta no era molt bona ja que no serviria de res. Van fer votacions i va

tocar... fer una manifestació!

A continuació, es van posar mans a l’obra i van començar a fer dibuixos i

murals molt bonics i decorats. L’endemà van sortir al carrer amb els cartells

ven alts i van començar a cridar.

Al final van fer veure als lectors que llegir és bo per ampliar el lèxic, millorar

l’ortografia, aprendre a redactar millor, conèixer noves expressions en la teva

llengua...

També els hi van ensenyar que si t’intentes posar dins dels llibres, pots viure

la teva pròpia aventura. Així que ja sabeu, heu de llegir més!

Categoria: C Autora: Judit Chacón

LA IMPORTÀNCIA DE LA VIDA

Hi havia una vegada un noi que es preocupava per tonteries. Tenia unes amigues anomenades Sílvia i Clara que sempre el volien convèncer de les coses que importen realment. Ell sempre estava pendent del seu aspecte, d´ell en general, i poques vegades feia cas quan li donaven un consell . Un bon dia, la Clara va tenir una idea. Li va comentar a la Sílvia, i li va semblar bé . El van portar a un lloc on sol hi havia pobresa, gent patint ... El Víctor es va quedar bocabadat. Mai s’havia fixat en el que passava fora del seu entorn. Les seves amigues estaven fent tot el possible perquè s´adonés de que al món passen moltes coses. Van estar passejant una estona i després se’n van anar a casa . El Víctor va estar pensant tota la nit en allò que havia vist en aquells carrers, no podia treure’s aquelles imatges del cap. Va estar pensant una estona però després es va dormir. Ell volia oblidar- se del que havia vist . Es va llevar, va esmorzar i va anar corrents a l’escola. Va córrer per tot el pati fins trobar a les seves amigues . El Víctor va dir: “Teniu raó, sempre m´heu estat dient que em preocupo per tonteries, però fins avui no m’he adonat. Veure tota aquella gent en aquelles condicions m’ha fet pensar que de vegades no ens adonem que actuem sense pensar”.

Page 34: Jocs Florals '12

Les amigues es van quedar sorpreses però es van alegrar de que s’hagués adonat del què realment importa . Ell no sol es va adonar d’això, sinó també que la propera vegada haurà d’escoltar més a la gent que l’estima .

Categoria: C Autor: Laura Urrea

QUINA SORPRESA!

Avui havia d’ ajudar a la meva mare a estendre la roba, tallar les herbes del jardí, uf...Per fi he acabat! Ui! Ho sento, no m’he presentat! Em dic Elisabet i tinc disset anys i ara mateix estem a l’any... uf, no sé quin any. És que jo sóc una mica despistada però bé, això no em preocupa. Bé, doncs el cas és que després d’ajudar a la meva mare amb les tasques, m’he anat al llit i m’he adormit. De cop i volta noto que estic donant voltes, voltes i més voltes; de seguida he obert els ulls i quasi m’agafa un atac! Tenia un cavall davant meu! Com podia ser? Jo tota espantada m’he pessigat i es veu que no era un somni, era realitat. Vaig passar quasi quatre setmanes cuidant-lo, amagant-lo i domant-lo. Érem íntims amics! Ai! Veieu com sóc una despistada? No us he dit el nom del cavall! Ell, el meu íntim amic, es deia Oscar i era blanc, petitó i molt sensible, era el cavall ideal! De sobte, la mare va sortir al jardí que era on estàvem l’Oscar i jo i de seguida que va veure el cavall... – “Però què t’has cregut que ets? És que ara vols tindre una bèstia a casa o què? Fes-lo fora ara mateix!” Jo vaig començar a plorar i l’Oscar em va seguir. Després de sopar vaig anar immediatament cap a l’ habitació. A l’endemà...

- “Mare on és l’Óscar?” Vaig dir tota preocupada - “Elisabet, filla, ja saps que a mi no m’agradava gens aquell cavall, però et ben asseguro que jo no he estat! Jo mai et faria mal! Ets la persona que més estimo d’aquest món!” La mare em va convèncer, qui no es creuria unes paraules com aquestes? De sobte, vaig sentir un soroll, un soroll justament d’un cavall! Jo vaig anar ràpidament i era l’Oscar! Però es veu que estava amb uns homes rics i molt ben vestits que es volien emportar l’Oscar! Però, per què? Quan em vaig

Page 35: Jocs Florals '12

apropar per emportar-me l’Oscar, em van tirar una pols que em van adormir. Quan em vaig despertar de nou no vaig veure a l’Oscar i vaig pensar: Què ha passat? On estava l’Oscar? La meva mare només em va respondre una pregunta. De seguida que m’ho va dir, vaig recordar-ho tot. Però tenia preguntes sense respondre com per exemple: On estava l’Oscar? Qui eren aquells homes? Per què s’emportaven l’Oscar?

Va passar mig any i jo ja estava cansada de buscar. L’endemà era el meu aniversari i jo no estava per celebracions, volia recuperar l’Oscar! Quan vaig acabar d’ajudar a la mare vaig entrar a casa i...

SORPRESA!

Quin espant! Vaig dir. Però res de tot allò no havia passat, no vaig conèixer cap cavall, sí era el meu aniversari i la mare sí que li agradaven els cavalls. Era tot un somni. Tots els regals em van agradar, però l’últim era el millor, era un cavall com el del somni! El cavall era blanc, petitó i molt sensible, era el cavall del meu somni! Ara la meva vida era diferent, ara amb l’Oscar tenia una vida ideal!

Categoria: C Autor: Marc de Gracia

LA FULLA AVENTURERA En un bosc ple de fulles, sobresaltà de totes una humil fulla seca. Sobrevolant el bosc, acabà dins un cau, d’un eixerit esquirol. Passaren grapats d’anys, i ella seguí navegant

amb bonics llocs visitant. La pobra fulla seca, al bosc procedent caigué deixant així un sospir d’alè I aquesta és la senzilla història, d’una fulla que té gravats bells paisatges a la memòria

Page 36: Jocs Florals '12

Categoria: C Autor: Christian Brouhon

UN ASSASSÍ INESPERAT

12 de Juny del 1999.

En una nit d’estiu, en un parc molt antic del 1941, encara que semblava ben nou, corria la brisa pels arbres... Allà s’hi van trobar dos germans, l’Alejandro, un noi molt simpàtic, pèl-roig i d’un metre d’alçada -es que era nan- i en Jordi, un jove avariciós morenet de cara i cabell fosc que feia un metre noranta. Sempre estaven discutint per a qui seria l’herència de la seva mare, la Conchita, una multimilionària.

La Conchita era la quarta persona més rica del món. Li agradava estar molt en família. Era molt agradable viure amb ella. Vivia en una mansió gegant, amb dotze majordoms que li feien tot el necessari i més perquè no els despatxessin. La seva gran mansió tenia una vigilància impressionant, des de càmeres fins a policies personals.

L’Alejandro no volia seguir barallant-se per uns diners que no feien feliç a ningú, però si, a en Jordi, li feien feliç, li donaria la seva part de l’herència. En canvi, el seu germà ho volia tot perquè es va assabentar que no li donarien res de res. Es va informar que li donarien una part al seu germà i l’altra a una ONG, per ajudar portant menjar i fent cases a les persones més necessitades del tercer món.

Allà, al parc, van estar parlant els dos germans. En Jordi volia l’herència i l’Alejandro fer feliç al seu germà, però va veure que s’ho gastaria anant a discoteques, apostes... Llavors, l’Alejandro no va donar res al seu germà, perquè ell no es que anés molt be de diners, però igualment li feia pena -ell amb uns diners que no sabia què fer amb ells i el seu germà, que tenia molts problemes econòmics-. 15 de Juny del 1999 Aleshores, en Jordi va decidir passar a l’acció, havia d’aconseguir diners d’on fos, llavors, va comprar-se un passa-muntanyes i va anar a robar a un lloc en

TREBALL

GUANYADOR

de 6è

Page 37: Jocs Florals '12

especial, a casa de la seva mare, un gran risc si el descobrien, però valia la pena. Va robar uns quants collars d’ or i de plata, uns quants diamants arrancats dramàticament dels anells i un “caniche” molt car valorat en més d’un milió d’euros per demanar un rescat. Però faltava molt més... estava a la caixa forta del soterrani i no en sabia la contrasenya, mai la va escoltar ni va trobar cap pista. 18 de Juny del 1999 Va demanar el rescat massa tard i quan ho va fer el seu germà el va escoltar a traves de la porta, el va agafar amb els pixats en el ventre. En Jordi, desesperat, es va treure la caçadora i va treure una pistola dels pantalons. Va disparar sense pietat, com un boig, de les disset bales que va disparar, només vuit van encertar i van poder travessar el seu cos deixant-lo mort al terra. La sang va ser el problema més gran, tenia que netejar-la i no deixar cap rastre. Va tirar l’arma a la deriva , va enterrar el cos en es parc on el van trobar a la setmana següent. 29 de Febrer del 2000 Feia mal dia, hi havia una tempesta aterradora que feia grans llamps segadors i una pluja que inundava els carrers. La seva mare va morir d’un infart al cor, però ara mateix, ningú estava present, i no es va poder avisar al 112, emergències perquè era de nit. A l’endemà la van trobar els majordoms, però pensaven que estava dormint i van preparar el bon esmorzar de cada dia. Però com que no es despertava van trucar a emergències i van confirmar que estava morta. 1 de Maig de 2000 Quan en Jordi se'n va assabentar, ja no tenia amics, ni família i tenia molts deutes. La Conchita no li va deixar res de l’herència...la va donar a una ONG. Estava dolgut i avergonyit perquè l’avarícia l’havia consumit i li havia fet fer coses que no hagués realitzat mai com matar. Es va confessar perquè creia que era el millor per a ell.

Page 38: Jocs Florals '12

Categoria: INFANTIL Autora: Alba Estivil

Page 39: Jocs Florals '12

Categoria: INFANTIL Autor: Martí Sanromà

Categoria: INFANTIL Autor: Marc Esclasans

Page 40: Jocs Florals '12

INFANTIL I PRIMÀRIA Antoni de Capmany, 80 08014 BARCELONA Tel. 93 332 69 00 Fax 93 332 50 02 [email protected]

COL·LEGI SANTS-LES CORTS