abril 2009

Revista SOM n32

Centre Educatiu Jacint

Verdaguer

Maria Sams Ravents

abril 2009

NDEX

Editorial

Dibuixos de nens i nenes de la llar dinfants

Fil.loxereta

Dibuixos alumnes deducaci infantil

Textos i dibuixos dels alumnes de cicle inicial

Textos dels alumnes de cicle mitj

Textos dels alumnes de cicle superior

Editorial : CE Jacint Verdaguer

C/Gelida s/n 08770 Sant Sadurn dAnoia

http://www.jverdaguer.org Abril 2009

abril 2009

Andrea Gonzalez Llar dinfant la Fil.loxereta

abril 2009

Joan Oll Blanco Llar dinfant la Fil.loxereta

abril 2009

Alexis Bejo P3A

abril 2009

Noelia Alonso Jimenez P3B

abril 2009

Mireia Aguado catal P4A

abril 2009

Sara Barreales Grandoso P4B

abril 2009

Dani Blanco Manzano P5B

abril 2009

Miquel Gana Jurado P5A

abril 2009

EL SOL S UNA TORTURA

Hi havia una vegada un zoo on hi feia molta calor i el senyor elefant va dir: -quina calor! i la senyora elefanta va dir: per qu no anem a veure al senyor lle i li preguntem per qu fa tanta calor?

-I aix ho van fer. El lle no ho sabia, per la senyora lleona va dir: hem de pujar al sol i tapar-lo! - El lle hi va pujar i el va tapar amb una fulla de palmera.

Ariadna Roig Sard 1rB

abril 2009

abril 2009

EL LLE QUE MAI NO VOLIA MENJAR

Hi havia una vegada un lle que no volia menjar: Al lle li agradava l'herba i la ceba i tots els animals li preguntaven al lle, perqu menjava herba i ceba quan tots els lleons mengen carn.

El lle els va dir que perqu l'herba i la ceba era el seu menjar preferit.

Esteve Linares Hortoneda. 1r A

abril 2009

abril 2009

ELS CONILLS

Fa milers danys hi havia un dimoni molt dolent que vivia en una casa que li deien la casa del terror.

Ning satrevia a entrar i van fer un concurs a veure qui ho aconseguia.

Tres conills molt valents, van decidir entrar i fer una cursa per dins fent deu voltes. El qui guanyes semportaria tres pastanagues molt i molt grans.

Va guanyar el conill mitj i estava molt content, per va mirar la cara dels seus companys i li van fer pena. Llavors va decidir que les pastanagues se les menjarien tots tres, una per a cadasc. I el Dimoni banyut ni els va atrapar, ni pastanagues va menjar.

Ramn Mallofr Flix 2n A

abril 2009

abril 2009

EL VIATGE DELS 4 ANIMALS A LA TERRA

Hi havia una vegada en una granja a l'espai que vivien un porc, una vaca, un cavall i una gallina.A tots aquests animals els hi agradaria fer una viatge per Reis a la Terra. I cada dia quan el gall feia : kic kiriqui i es despertven tots comenven a parlar i parlar de com podrien viatjar a la Terra. Quan ja era de nit es van estirar tots a sobre la palla on sempre dormien. Quan es va fer de dia es van despertar i van entrar a la casa del seu amo a escoltar la radio. I a la radio regalven un viatge en cohet a la Terra. Van participar al concurs i van guanyar.

Paula Baquedano Martnez 2nB

abril 2009

abril 2009

LA CASA PER A LA MARIETA MARIA

H havia un cuc que es deia Nau i un dia va decidir que faria una casa per a la marieta Maria que feia anys. Per aix va fer venir a la babosa Napi i el caragol Tapi perqu l'ajudessin a encimentar la caseta.

Els totxos eren els trossos de terra mullada. Per all passava un plegamans i el cuc el va cridar i li va dir:

- Em vols ajudar a fer una casa per a la marieta Maria?

- si , si que vull , m'encanta treballar , va respondre el plegamans Soti.

El cuc li va explicar tot el que havia de fer i li va dir.

abril 2009

- Tu agafars els totxos i els posars al lloc per on passin el caragol i la babosa i desprs posars els mobles als seu lloc, d'acord?

- D'acord va respondre el plegamans Soti , molt content de poder ajudar. Ja quasi tenien feta la caseta, per hi faltava la teulada , per aix van cridar al borinot Clipi:

- Ei borinot , vols ajudar-nos a posar la teulada de la casa de la marieta Maria?- Tu agafars les teules i les posars a dalt de la teulada i ja haurem acabat. - Oi tant que vull , m'encanta volar i ajudar-vos. Quan van acabar li van ensenyar a la marieta Maria la seva nova casa, va estar molt contenta de tenir una casa nova , per tamb de tenir tants i bons amics.

Edna Ribatallada Guimer 3rB

abril 2009

L'APARICI DE LES FADES

Fa deu mil anys en un pas que es deia Waguaianda hi vivien els dofins, els cavalls, els lleopards, els lleons i lleones, les girafes, els elefants, els micos i les hienes.

All tots vivien molt tranquils perqu tots eren amics per un dia van aparixer uns ssers estranys que mai havien vist. Eren de tots colors blau, groc, vermell, verd, lila, rosa, fucsia, blanc i negre. Cadascn d'aquests ssers tenia un poder i si s'ajuntaven feien un poder invencible. Aleshores, cadascun va explicar als animals el seu poder:

-Nosaltres som el poder del foc - van dir les que eren de color groc, taronja i vermell -nosaltres som de l'aigua i gel -van dir desprs les de color blau.

abril 2009

Les de color verd van dir que tenien el poder de la natura; les de color lila tenien el poder de les flors; les vermelles ens van dir que tenien el poder de l'amor i finalment, les de color negre eren les de la foscor. Aleshores els animals, sorpresos i una mica enfadats, perque es pensaven que eren els millors, van estar parlant una bona estona i els hi van dir:

- Aneu-vos-en i no torneu mai ms, sin us declararem la guerra. Per les fades que vivien amb els animals, els hi van dir que no valia la pena empipar-se i que podrien fer-se amics per fer un pas millor, aleshores, els animals van tornar a reunir-se per parlar-ho i finalment van estar d'acord.

Elia Llop Mangas 3rA.

abril 2009

ELS ANIMALS I LA PRIMAVERA

Una vegada a Translndia, que era un lloc on sempre feia fred, va passar una cosa al.lucinant, ja veureu i ara escolteu.

Una gosseta molt bonica que es deia Duda, passejava tranquil.lament pel bosc tot nevat i va veure una cosa de color rosa que no sabia lo que era , va anar a buscar a en Pep el porquet i li va dir:

-Pep, Pep , qu s aix?

En Pep li va contestar:

-Duda, tu i les teves histries, qu vols?

La Duda va insistir:

-No,no, de veritat, mira aix!

En Pep desprs de mirar-sho va contestar:

-Ostres, tens ra, haur d'anar a buscar al gran savi!

abril 2009

Quan van arribar a la cova del gran savi el van cridar i li van dir:

-Savi,savi, surti, miri aqu fora!

El savi va anar-hi i va dir:

-Ostres, qu s aix?

Llavors la Duda va dir:

-L'he trobada jo, i aquesta cosa verda, qu s? El savi va respondre:

-Eh! espera't, aix verd, all rosa, tot concorda!

-Aix, que ja sap qu est passant?- van dir la Duda i en Pep.

-S, s la primavera.- va respondre el savi

-La primavera?- van dir la Duda i en Pep estranyats.

-S, i no far fred, sin calor i estar ple de colors. - va dir el savi.

-Que divertit!- van dir la Duda i en Pep. I van tornar a casa seva molt contents .

Maria Arnan Duran 4tB

abril 2009

LA FAMILIA S Fa molt de temps,en un bosc que quasi ning no coneixia,vivien molts animals,grans i petits.

Un dia la mare de dos ssos es va posar malalta.Els ossets van decidir que havien de cuidar a la seva mare,i van anar al bosc,all a on la seva mare els havia dit que anessin amb compte,perqu nhi havia que no curaven gens.

Als ossets,el que els va dir la mare,els hi va entrar per una orella i els hi va sortir per l'altra.

Van anar al bosc tot xino xano,i pel cam es van trobar un exrcit de formigues que els van dir:

-Si voleu curar un refredat heu d'agafar aquelles plantes d'all.

L's gran va dir:

-No,per qu us hem de creure si de fet sou tan petites?

abril 2009

I els ssos van agafar les plantes ms boniques i van tornar a casa,per quan les van donar a la mare,encara es va trobar ms malament.Al final van obeir la recomanaci de les formigues,i la mare es va curar.

Les formigues van dir-lis als ssos que la flor ms bonica no sempre s la que cura ms,i que la propera vegada tinguessin ms respecte a les formigues.

Estel Mir Domnguez 4tA

abril 2009

EL GUEPARD AMB MOLTA GANA

A la selva, fa molt de temps, hi vivia un guepard ferotge i dolent, i un toro que era molt bo. El guepard tenia molta gana o sigui que va anar a buscar menjar. Anava caminant per la selva quan de sobte...PUFF!!! Va caure en una trampa que havien fet els caadors que ara havien anat a dinar. Es va quedar tanta estona dintre de la trampa que fins hi tot es va dormir. Quan es va despertar va intentar demanar ajuda per no li va servir de res. Justament en aquell moment passava per all el toro, en veure que el guepard estava atrapat a la trampa el va treure d'all. En el moment que el va treure el guepard, que tenia gana, se'l volia cruspir. El toro el va aturar i li va dir que aquesta no era marea dagrair-li el que havia fet per ell. El guepard li va proposar que preguntessin a tres animals del poble del costat com es tornaven els favors, i si li deien que malament, se'l cruspiria i si li deien b, li hauria de tornar el favor b.

abril 2009

Quan van arribar al poble es van trobar a un burro i li van preguntar que com es tornaven els favors. El burro els va contestar que a ell els hi tornaven malament perqu des de molt petit portava coses a la seva esquena i noms li donaven de menjar coses podrides i aigua bruta.

El guepard estava molt impacient per preguntar q dos animals ms. Van seguir caminant i es van trobar a un cavall i li van preguntar el mateix que al burro. El cavall va respondre que des de molt petit arrossegava persones amunt i avall i que ning no li agraa.

Van tirar una mica ms de cam i van trobar a un conill molt llest que voltava per all. Li van explicar tota la histria des del comenament fins al final i llavors el conill va tenir una idea. Va demanar al toro i el guepard que l'acompanys fins a la trampa. Un cop van ser a lloc va demanar al guepard es fiqus dintre de la trampa per veure com hi va quedar atrapat. Quan el guepard va tornar a ser a dins la trampa el conill li va dir

deixarien un parell de dies all dintre a veure si n'aprenia.

Quan van haver passat dos dies el conill i el toro van anar a buscar al guepard. El van treure de la trampa i li van preguntar si ja n'havia aprs alguna cosa del

abril 2009

cstig. El guepard va demanar perd al toro per voler-sel menjar i el toro el va perdonar. Llavors el guepard va demanar al toro que fos el seu amic i l'ajuds en tot el que pogus. EP! No ens oblidem del conill que tamb va ser amic d'ells per sempre ms.

Recordeu, quan un amic vostre us fa un favor intenteu tornar-li com pugueu.

Yasmin Aoulad Ben Ardoun 5B

abril 2009

L'ELEFANTA TERESA

Ara us explicar una histria que no fa ms d'un any que va passar.

Un dia molt assolellat una elefanta estava passejant per la selva. Aquesta elefanta es deia Teresa, tenia els ulls marrons, una trompa molt llarga i bonica i una boca molt petita. La boca la tenia petita perqu ella no parlava amb ning, tenia por que si parlava els altres animals li farien mal.

Resulta que quan ella era petita estava jugant al pati de l'escola quan de sobte va veure un lle que estava jugant al sorral amb una pala de color verd. La Teresa s'hi va acostar i li va demanar si li deixava

abril 2009

la pala de color verd. Llavors el lle no li va deixar, i la Teresa li va dir:

- Les coses shan de compartir!!!

Llavors el lle tenia tanta rbia que li va mossegar el peu. Per aix ara no parla amb ning ni tampoc amb la seva famlia.

La Teresa, com ja us he dit, estava passejant per la selva per anar al llac de Cal Tuig a beure aigua. El llac de Cal Tuig estava al centre de la selva i era molt conegut.

Quan va arribar al llac va beure una miqueta d'aigua i es va estirar sota d'un arbre on hi havia un panda que tenia mal de panxa.

La Teresa com que va veure que al panda li feia molt mal de panxa es va atrevir a parlar i li va dir:

- Que et trobes b?

abril 2009

- No, tinc molt mal de panxa i no em puc aixecar. -Va contestar el panda amb una veu molt fina.

- Vols que t'ajudi a aixecar-te, i et porto fins a casa teva? -Va dir la Teresa molt decidida.

El va agafar i el va portar fins a casa seva.

Quan la Teresa va acompanyar el panda li va dir:

- Panda, jo em dic Teresa, i tu, com et dius?

- Jo em dic Ramon. -Va dir el panda.

- Ah, i per cert, com s que tens la boca tan petita? -Va dir en Ramon.

La Teresa li va explicar tota la seva histria a en Ramon i ell va quedar allucinat. Llavors en Ramon va entendre perqu la Teresa tenia la boca tan petita.

En Ramon per ajudar-la li va dir:

abril 2009

- Tu no has de tenir por dels dems, noms has de confiar en tu mateixa.

La Teresa li va fer cas al Ramon, i des d'aquell dia va fer molts amics i ja no li feia por parlar. Des d'aquell dia va aprendre que no sha de tenir por de ning perqu s molt important el que penses tu.

Judit Mallofr Flix 5C

abril 2009

L' ANELL DE LA GRANOTA

Hi havia una vegada, en un cau al costat del riu, una granota molt petitona de color verd que tenia una anell ple de diamants, Justament, aquell mat, va descobrir que li havien robat, i tota nerviosa, va trucar a la policia.

- Hola, miri, s que alg m'ha robat l'anell!!!

- Quan de temps fa d'aix?, li pregunta el policia - Doncs, no ho ser. Va dir la granota

- Llavors, per qu truca?, va cridar el policia. Tot seguit va penjar. La granota, encara ms nerviosa, va buscar per tota la casa, per no hi va trobar res. Va pensar durant una estona i va decidir de trucar al seu germ, per no contestava. Estava morta de por. Aleshores va sentir el timbre de la porta. Va anar-hi fent saltets tan rpid com podia. Quan va arribar va obrir i es va trobar els seus amics, l'esquirol, el ratol i l'elefant (que de poc aixafa la casa). Quan els va veure, els va preguntar:

abril 2009

- Em podreu ajudar a buscar el meu anell? - S!, van contestar tots junts. I van comenar a buscar pel menjador, la cuina, el bany i quan van arribar a l'habitaci, els seus amics van entendre perqu havia perdut l'anell, tot estava desordenat. Llavors el ratol va preguntar:

- Aqu hi has buscat?

- Doncs no!, em feia mandra, va contestar la granota.

Es va girar amb dos salts i va dir:

- Ja l'he vist, est al damunt del llit!!!

- I com hi anirem sense trepitjar res?, va preguntar l'elefant que s'ho mirava tot des de fora perqu era massa gran per entrar.

- Ja ho tinc!! , va dir l'esquirol, estira la trompa i ja est!

I aix ho va fer. Des d'aquell dia la granota ho va tenir tot endreat.

Ensenya que sempre pots confiar en els amics. Berta Guimer Roig 5A

abril 2009

EL MN DELS ANIMALS Hi havia una vegada una nena de nom Slvia que sempre passejava els gossos. Gossos de tiets i amics.

Un dia es despert i els hi digu als seus pares que estava cansada de passejar gossos que no siguessin della i els pares van decidir anar a comprar-li un gos. Anant cap a la gossera es va trobar un gos de carrer que li va fer molta pena i el va agafar.

En arribar a casa va veure que el gos era molt esquerp. I no li feia cas de res del que li deia. Per va notar que lentenia en tot, tant com si li deia que li donaria menjar tant com si li deia que perqu no feia res del que ells deien, perqu era com si el gos se sentis superior que la nena, quan ella li deia alguna cosa era com si lentengus i aleshores es girava i se nanava.

abril 2009

Quan es va fer de nit la nena i el gos sen van anar a dormir .

Aquella nit va somiar que el gos sescapava i just quan lagafava... es sentia el crit de la seva mare que deia vinga, vinga que tens que anar a passejar els gossos.

De sobte es va sentir com tancaven la porta. Desprs quan el nen sestava vestint va sentir una veu que deia:

- Ei va anem, que tinc ganes de conixer i veure com estan els daqu a la terra-. La nena es sorprengu i digu:

-Qui a parlat digueu-me qui a parlat? -Sc jo, Slvia -. La nena es va sorprendre, el gos estava parlant.

La Slvia va preguntar al seu gos, anomenat Marty, perqu era que lentenia. Ell li va dir que no ho sabia que lnic que sabia era que ell venia del pas Gossal i el va portar a on estava la seva nau. En Marty li va dir que lhavia enviat la reina del pas Gossal, i que la reina vindria la setmana que v per a veure tots els Gossos. I que si no trobava que els gossos manaven als homes mataria a tots els humans.

abril 2009

Rpidament la nena va comenar a domesticar als gossos i a conscienciar als amos que tal dia no hi serien a casa. Els amos van acceptar la idea ja que els hi havia regalat una entrada al balneari.

El gran dia va arribar i la Slvia havia fet servir casa seva i havia posat una taula on hi havia menjar dhomes per a gossos. La reina va entrar al principi molt contenta per tot el menjar que hi veia, el primer que va preguntar va ser:

- On estan els humans?.

Els gossos rpid van respondre que ja feia temps que els havien fet fora i que ara eren els seus servents, van dir assenyalant a la Slvia.

Desprs del gran dinar la reina els hi va dir danar a casa de cada un a veure que tal.

Primer van anar a veure la casa dun canitxe. La casa estava tota ordenada i no hi havia res que fos del gos, el canitxe rpid es va inventar una excusa que era que ell era molt ordenat i no li agradaven les coses de gos, sin que li agradaven les coses dels humans.

Desprs van anar a laltre que era un pastor alemany, tot estava completament normal.

abril 2009

Al final abans de marxar la reina va anunciar que nhavia tret una conclusi. Tots els gossos estaven molt nerviosos, estava la vida dels seus amos en aquella conclusi. Per fi la reina va dir: -La meva conclusi s la segent: els gossos tenim el poder absolut, per cada cop ens assemblem ms als humans per tant marxo contenta, marxo com volia marxar, adu-siau..un moment...MARTY qu vols fer, marxes amb mi o et quedes aqu?- En Marty va mirar rpidament a la Slvia i va fer un somriure, havia decidit definitivament que es quedava. Quan la reina va marxar tots van fer una festa sols, perqu els amos no volien marxar del balneari, a la festa hi havia menjar de gossos, salsitxes i sobretot....MSICA........ La Slvia junt amb en Marty van continuar parlant com la resta dels animals que tots es podien entendre amb ella.

Julia Navarro Arraiza 6B

abril 2009

LARBRE MGIC

Fa molt de temps, al mig d'un cam, hi havia un immens arbre plantat, a la seva escora hi havia gravat un smbol que tenia forma de llebre, ning sabia que hi feia un arbre all al mig era una cosa ben estranya, per la veritat es qu ning es preocupava gaire per aquell arbre, s ms, l'ignoraven, com a molt el miraven de rell, per res ms.

Anant cam amunt hi vivia una tortuga amb la seva famlia, que no era ni gaire rica ni gaire pobra, a la petita tortuga no li agradava gens ser una tortuga, ja que el seu somni sempre havia estat ser un guepard o simplement, un animal que pugus crrer a la velocitat del vent, ell sempre havia volgut sentir aquella meravellosa sensaci.

Com cada dia, havia d'anar al bosc a tallar llenya, ja que ell era llenyataire, no li agradava gaire el seu treball, per com que era una tradici molt antiga de la seva famlia i no volia decebre el seu pare, havia de fer el que li deien, aix que va anar cam avall. Desprs de molt caminar va arribar a l'arbre i es va aturar, se'l va quedar mirant mentre pel seu cap passaven mil idees:

I si el tallo? El meu pare estar molt content veient tota la llenya que porto avui a casa!

abril 2009

En un obrir i tancar d'ulls aquella petita tortuga ja s'havia ficat mans a l'obra i estava tallant aquell immens arbre, va ser qesti de segons tirar l'arbre al terra, la veritat es que va ser molt fcil, aix si arrossegar-Io fins a casa seva no ho va ser tant, mentre tirava cam amunt en direcci a casa seva, anava pensant en totes les coses bones que li passarien:

- Potser el meu pare em dna algun regal o simplement em felicita.

Qui sap? Al cap de molta estona ja era gaireb a l'entrada de casa seva, aix que va obrir la porta deixant els nervis a un costat i va entrar com una herona a casa seva amb aquell arbre tan gran. Per no va passar justament el que ell s'imaginava, ni molt menys:

- Per filla que has fet! Has tallat l'arbre sagrat!

- Ho sento pare, ho no sabia que era sagrat, noms volia fer-te content.

- Content? Content? Doncs mira ara per voler fer-me content, dem et convertirs en una llebre.

- En una llebre?

abril 2009

Si tu ho has dit, en una llebre. Aquesta es la maledicci de l'arbre. Tot aquell que intenti tallar o talli l'arbre sagrat ser malet per la resta de la seva vida.

- Uaaaauuuuu! Per pare en un llebre, aix s magnfic!

- Per fill que no ho veus? Deixars de ser una tortuga per tota la vida, l'animal ms noble que existeix! Si, ja, i tamb el ms avorrit. Com goses dir aquestes paraules! Fora de casa meva!

Va decidir que aquella nit no dormiria, no volia perdrs cap detall, volia veure com el seu somni a la f es complia, per quan gaireb era mitja nit la son la va vncer i es va adormir. L'endem, ves per on, amb unes orelles enormes i amb unes potes llargues i gils, la petita tortuga va sortir al carrer, tenia molta sort, per fi es va complir el ms gran dels seus somnis. l aix que va decidir anar a la plaa. Tot baixant el cam hi havia una petita plaa, on sempre hi havia els seus amics disposats a jugar amb ell: l'Ona la papallona, l'Enriqueta la marieta i la Gata sabata. l aix ho va fer, va anar cam avall, desprs de pocs segons ja era baix perqu amb aquelles potes no trigava gens per gens. Un cop va arribar va trobar-se amb els seus amics que com era normal no sabien qui era, aix que la llebre no va dubtar en

abril 2009

explicar tota la histria. Un cop va acabar, van decidir jugar a tocar i parar, era un joc que no agradava gaire a la llebre, perqu com que abans era una tortuga no corria gaire, per ara els guanyaria a tots. Desprs de fer unes quantes partides van veure que sempre guanyava, ells es van enfadar molt i la van fer fora per qu no era just, ella tenia avantatge.

La petita llebre, molt trista, va intentar trobar un lloc agradable on ning la pogus fer fora, aix que va decidir anar al cim d'una muntanya Tenia un greu problema: la seva famlia I 'havia fet fora de casa, perqu ella creia que les tortugues no eren res, els seus amics, que sempre estaven disposats a jugar amb ell, ara no volien saber res d'ella, i ara ella estava sol all al cim d'una muntanya perduda i passant gana i fred. Desprs de molt rumiar, va arribar a la conclusi que:

Has de ser tu mateix i acceptar-te, siguis com siguis, tant si ets gil com si no, per qu intentar ser diferent del que tu mai has sigut et ser molt difcil i complicat

6C Laia_Arnan_Duran

abril 2009

LAVENTURA MS ANIMAL

Quan les abelles parlaven, en Charlie, una abella molt treballadora, estava cansada destar sempre tancada al rusc i avorrida de treballar, perqu les persones tinguessin mel!

Un dia va decidir que fos com fos sortiria del rusc, coneixeria animals i sho passaria b per primer cop a la seva vida. En Charlie li va preguntar al seu amic Andreu, labella ms poruga de tot el rusc si volia anar amb ella a veure mn. LAndreu va acceptar amb cara despant. Els dos amics van emprendre laventura a mitja nit. En Charlie emocionat per haver-ho aconseguit va abraar el seu amic. Els dos estaven impacients perqu es fes de dia i veure amb els seus propis ulls el meravells mn exterior, segon ells creien. Es va fer de dia i les abelles van veure cotxes i motos corrents pels carrers de la ciutat. Les abelles es van decepcionar veient que la ciutat no era com es pensaven, per encara tenien esperances per veure com seria el camp.

abril 2009

Van volar quilmetres i finalment van arribar al camp ms proper. En Charlie i lAndreu van observar meravellats aquella extensi plena de flors i darbres florits. Van anar a buscar pollen per portar-lo al rusc i fer-ne mel i llavors va aparixer un abellerol amb moltes ganes de menjar-se un parell dabelles! Els amics van haver de marxar volant a tota velocitat per salvar la pell. Les abelles es dirigien cap a casa seva i per sort labellerol no hi va poder entrar. En Charlie i lAndreu estaven rebentats de volar tant a lexterior.

Per sort ning sen va adonar que havien marxat ni de laventura que havien viscut, laventura ms animal!!!!!!

Julia Font Maral 6A

abril 2009

Chaker Hamaddouch El Aras