abril 2009

Revista SOM nº32

Centre Educatiu Jacint

Verdaguer

Maria Samsó Raventós

abril 2009

ÍNDEX

• Editorial • Dibuixos de nens i nenes de la llar d’infants Fil.loxereta

• Dibuixos alumnes d’educació infantil • Textos i dibuixos dels alumnes de cicle inicial • Textos dels alumnes de cicle mitjà • Textos dels alumnes de cicle superior

Editorial : CE Jacint Verdaguer

C/Gelida s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia

http://www.jverdaguer.org Abril 2009

abril 2009

Andrea Gonzalez Llar d’infant la Fil.loxereta

abril 2009

Joan Ollé Blanco Llar d’infant la Fil.loxereta

abril 2009

Alexis Bejo P3A

abril 2009

Noelia Alonso Jimenez P3B

abril 2009

Mireia Aguado català P4A

abril 2009

Sara Barreales Grandoso P4B

abril 2009

Dani Blanco Manzano P5B

abril 2009

Miquel Gana Jurado P5A

abril 2009

EL SOL ÉS UNA TORTURA Hi havia una vegada un zoo on hi feia molta calor i el senyor elefant va dir: -quina calor! i la senyora elefanta va dir: per què no anem a veure al senyor lleó i li preguntem per què fa tanta calor?

-I així ho van fer. El lleó no ho sabia, però la senyora lleona va dir: hem de pujar al sol i tapar-lo!

- El lleó hi va pujar i el va tapar amb una fulla de palmera.

Ariadna Roig Sardà 1rB

abril 2009

abril 2009

EL LLEÓ QUE MAI NO VOLIA MENJAR

Hi havia una vegada un lleó que no volia menjar: Al lleó li agradava l'herba i la ceba i tots els animals li preguntaven al lleó, perquè menjava herba i ceba quan tots els lleons mengen carn.

El lleó els va dir que perquè l'herba i la ceba era el seu menjar preferit.

Esteve Linares Hortoneda. 1r A

abril 2009

abril 2009

ELS CONILLS

Fa milers d’anys hi havia un dimoni molt dolent que vivia en una casa que li deien “la casa del terror”.

Ningú s’atrevia a entrar i van fer un concurs a veure qui ho aconseguia.

Tres conills molt valents, van decidir entrar i fer una cursa per dins fent deu voltes. El qui guanyes s’emportaria tres pastanagues molt i molt grans.

Va guanyar el conill mitjà i estava molt content, però va mirar la cara dels seus companys i li van fer pena. Llavors va decidir que les pastanagues se les menjarien tots tres, una per a cadascú.

I el Dimoni banyut ni els va atrapar, ni pastanagues va menjar.

Ramón Mallofré Flix 2n A

abril 2009

abril 2009

EL VIATGE DELS 4 ANIMALS A LA TERRA

Hi havia una vegada en una granja a l'espai que vivien un porc, una vaca, un cavall i una gallina.A tots aquests animals els hi agradaria fer una viatge per Reis a la Terra. I cada dia quan el gall feia : kic kiriqui i es despertàven tots comenàven a parlar i parlar de com podrien viatjar a la Terra. Quan ja era de nit es van estirar tots a sobre la palla on sempre dormien. Quan es va fer de dia es van despertar i van entrar a la casa del seu amo a escoltar la radio. I a la radio regalàven un viatge en cohet a la Terra. Van participar al concurs i van guanyar. Paula Baquedano Martínez 2nB

abril 2009

abril 2009

LA CASA PER A LA MARIETA MARIA

H havia un cuc que es deia Nau i un dia va decidir que faria una casa per a la marieta Maria que feia anys. Per això va fer venir a la babosa Napi i el caragol Tapi perquè l'ajudessin a encimentar la caseta.

Els totxos eren els trossos de terra mullada. Per allà passava un plegamans i el cuc el va cridar i li va dir:

- Em vols ajudar a fer una casa per a la marieta Maria?

- si , si que vull , m'encanta treballar , va respondre el plegamans Soti.

El cuc li va explicar tot el que havia de fer i li va dir.

abril 2009

- Tu agafaràs els totxos i els posaràs al lloc per on passin el caragol i la babosa i després posaràs els mobles als seu lloc, d'acord?

- D'acord va respondre el plegamans Soti , molt content de poder ajudar.

Ja quasi tenien feta la caseta, però hi faltava la teulada , per això van cridar al borinot Clipi:

- Ei borinot , vols ajudar-nos a posar la teulada de la casa de la marieta Maria?- Tu agafaràs les teules i les posaràs a dalt de la teulada i ja haurem acabat.

- Oi tant que vull , m'encanta volar i ajudar-vos.

Quan van acabar li van ensenyar a la marieta Maria la seva nova casa, va estar molt contenta de tenir una casa nova , però també de tenir tants i bons amics.

Edna Ribatallada Guimerà 3rB

abril 2009

L'APARICIÓ DE LES FADES

Fa deu mil anys en un país que es deia Waguaianda hi vivien els dofins, els cavalls, els lleopards, els lleons i lleones, les girafes, els elefants, els micos i les hienes.

Allà tots vivien molt tranquils perquè tots eren amics però un dia van aparèixer uns éssers estranys que mai havien vist. Eren de tots colors blau, groc, vermell, verd, lila, rosa, fucsia, blanc i negre. Cadascún d'aquests éssers tenia un poder i si s'ajuntaven feien un poder invencible.

Aleshores, cadascun va explicar als animals el seu poder:

-Nosaltres som el poder del foc - van dir les que eren de color groc, taronja i vermell

-nosaltres som de l'aigua i gel -van dir després les de color blau.

abril 2009

Les de color verd van dir que tenien el poder de la natura; les de color lila tenien el poder de les flors; les vermelles ens van dir que tenien el poder de l'amor i finalment, les de color negre eren les de la foscor. Aleshores els animals, sorpresos i una mica enfadats, perque es pensaven que eren els millors, van estar parlant una bona estona i els hi van dir:

- Aneu-vos-en i no torneu mai més, sinó us declararem la guerra. Però les fades que vivien amb els animals, els hi van dir que no valia la pena empipar-se i que podrien fer-se amics per fer un país millor, aleshores, els animals van tornar a reunir-se per parlar-ho i finalment van estar d'acord.

Elia Llop Mangas 3rA.

abril 2009

ELS ANIMALS I LA PRIMAVERA

Una vegada a Translàndia, que era un lloc on sempre feia fred, va passar una cosa al.lucinant, ja veureu i ara escolteu.

Una gosseta molt bonica que es deia Duda, passejava tranquil.lament pel bosc tot nevat i va veure una cosa de color rosa que no sabia lo que era , va anar a buscar a en Pep el porquet i li va dir:

-Pep, Pep , què és això?

En Pep li va contestar:

-Duda, tu i les teves històries, què vols?

La Duda va insistir:

-No,no, de veritat, mira això!

En Pep després de mirar-s´ho va contestar:

-Ostres, tens raó, hauré d'anar a buscar al gran savi!

abril 2009

Quan van arribar a la cova del gran savi el van cridar i li van dir:

-Savi,savi, surti, miri aquí fora!

El savi va anar-hi i va dir:

-Ostres, què és això?

Llavors la Duda va dir:

-L'he trobada jo, i aquesta cosa verda, què és?

El savi va respondre:

-Eh! espera't, això verd, allò rosa, tot concorda!

-Així, que ja sap què està passant?- van dir la Duda i en Pep.

-Sí, és la primavera.- va respondre el savi

-La primavera?- van dir la Duda i en Pep estranyats.

-Sí, i no farà fred, sinó calor i estarà ple de colors. - va dir el savi.

-Que divertit!- van dir la Duda i en Pep.

I van tornar a casa seva molt contents .

Maria Arnan Duran 4tB

abril 2009

LA FAMILIA ÓS

Fa molt de temps,en un bosc que quasi ningú no coneixia,vivien molts animals,grans i petits.

Un dia la mare de dos óssos es va posar malalta.Els ossets van decidir que havien de cuidar a la seva mare,i van anar al bosc,allà a on la seva mare els havia dit que anessin amb compte,perquè n´hi havia que no curaven gens.

Als ossets,el que els va dir la mare,els hi va entrar per una orella i els hi va sortir per l'altra.

Van anar al bosc tot xino xano,i pel camí es van trobar un exèrcit de formigues que els van dir:

-Si voleu curar un refredat heu d'agafar aquelles plantes d'allà.

L'ós gran va dir:

-No,per què us hem de creure si de fet sou tan petites?

abril 2009

I els óssos van agafar les plantes més boniques i van tornar a casa,però quan les van donar a la mare,encara es va trobar més malament.Al final van obeir la recomanació de les formigues,i la mare es va curar.

Les formigues van dir-lis als óssos que la flor més bonica no sempre és la que cura més,i que la propera vegada tinguessin més respecte a les formigues.

Estel Miró Domínguez 4tA

abril 2009

EL GUEPARD AMB MOLTA GANA

A la selva, fa molt de temps, hi vivia un guepard ferotge i dolent, i un toro que era molt bo. El guepard tenia molta gana o sigui que va anar a buscar menjar. Anava caminant per la selva quan de sobte...PUFF!!! Va caure en una trampa que havien fet els caçadors que ara havien anat a dinar. Es va quedar tanta estona dintre de la trampa que fins hi tot es va dormir. Quan es va despertar va intentar demanar ajuda però no li va servir de res. Justament en aquell moment passava per allà el toro, en veure que el guepard estava atrapat a la trampa el va treure d'allà. En el moment que el va treure el guepard, que tenia gana, se'l volia cruspir. El toro el va aturar i li va dir que aquesta no era marea d’agrair-li el que havia fet per ell. El guepard li va proposar que preguntessin a tres animals del poble del costat com es tornaven els favors, i si li deien que malament, se'l cruspiria i si li deien bé, li hauria de tornar el favor bé.

abril 2009

Quan van arribar al poble es van trobar a un burro i li van preguntar que com es tornaven els favors. El burro els va contestar que a ell els hi tornaven malament perquè des de molt petit portava coses a la seva esquena i només li donaven de menjar coses podrides i aigua bruta.

El guepard estava molt impacient per preguntar q dos animals més. Van seguir caminant i es van trobar a un cavall i li van preguntar el mateix que al burro. El cavall va respondre que des de molt petit arrossegava persones amunt i avall i que ningú no li agraïa.

Van tirar una mica més de camí i van trobar a un conill molt llest que voltava per allà. Li van explicar tota la història des del començament fins al final i llavors el conill va tenir una idea. Va demanar al toro i el guepard que l'acompanyés fins a la trampa. Un cop van ser a lloc va demanar al guepard es fiqués dintre de la trampa per veure com hi va quedar atrapat. Quan el guepard va tornar a ser a dins la trampa el conill li va dir

deixarien un parell de dies allà dintre a veure si n'aprenia.

Quan van haver passat dos dies el conill i el toro van anar a buscar al guepard. El van treure de la trampa i li van preguntar si ja n'havia après alguna cosa del

abril 2009

càstig. El guepard va demanar perdó al toro per voler-se’l menjar i el toro el va perdonar.

Llavors el guepard va demanar al toro que fos el seu amic i l'ajudés en tot el que pogués.

EP! No ens oblidem del conill que també va ser amic d'ells per sempre més.

Recordeu, quan un amic vostre us fa un favor intenteu tornar-li com pugueu. Yasmin Aoulad Ben Ardoun 5èB

abril 2009

L'ELEFANTA TERESA

Ara us explicaré una història que no fa més d'un any

que va passar.

Un dia molt assolellat una elefanta estava passejant

per la selva. Aquesta elefanta es deia Teresa, tenia

els ulls marrons, una trompa molt llarga i bonica i

una boca molt petita. La boca la tenia petita perquè

ella no parlava amb ningú, tenia por que si parlava

els altres animals li farien mal.

Resulta que quan ella era petita estava jugant al pati

de l'escola quan de sobte va veure un lleó que

estava jugant al sorral amb una pala de color verd.

La Teresa s'hi va acostar i li va demanar si li deixava

abril 2009

la pala de color verd. Llavors el lleó no li va deixar, i

la Teresa li va dir:

- Les coses s’han de compartir!!!

Llavors el lleó tenia tanta ràbia que li va mossegar el

peu. Per això ara no parla amb ningú ni tampoc amb

la seva família.

La Teresa, com ja us he dit, estava passejant per la

selva per anar al llac de Cal Tuig a beure aigua. El

llac de Cal Tuig estava al centre de la selva i era

molt conegut.

Quan va arribar al llac va beure una miqueta d'aigua

i es va estirar sota d'un arbre on hi havia un panda

que tenia mal de panxa.

La Teresa com que va veure que al panda li feia molt

mal de panxa es va atrevir a parlar i li va dir:

- Que et trobes bé?

abril 2009

- No, tinc molt mal de panxa i no em puc aixecar. -Va

contestar el panda amb una veu molt fina.

- Vols que t'ajudi a aixecar-te, i et porto fins a casa

teva? -Va dir la Teresa molt decidida.

El va agafar i el va portar fins a casa seva.

Quan la Teresa va acompanyar el panda li va dir:

- Panda, jo em dic Teresa, i tu, com et dius?

- Jo em dic Ramon. -Va dir el panda.

- Ah, i per cert, com és que tens la boca tan petita? -

Va dir en Ramon.

La Teresa li va explicar tota la seva història a en

Ramon i ell va quedar al·lucinat. Llavors en Ramon

va entendre perquè la Teresa tenia la boca tan

petita.

En Ramon per ajudar-la li va dir:

abril 2009

- Tu no has de tenir por dels demés, només has de

confiar en tu mateixa.

La Teresa li va fer cas al Ramon, i des d'aquell dia

va fer molts amics i ja no li feia por parlar. Des

d'aquell dia va aprendre que no s’ha de tenir por de

ningú perquè és molt important el que penses tu.

Judit Mallofré Flix 5èC

abril 2009

L' ANELL DE LA GRANOTA

Hi havia una vegada, en un cau al costat del riu, una granota molt petitona de color verd que tenia una anell ple de diamants, Justament, aquell matí, va descobrir que li havien robat, i tota nerviosa, va trucar a la policia.

- Hola, miri, és que algú m'ha robat l'anell!!!

- Quan de temps fa d'això?, li pregunta el policia

- Doncs, no ho ser. Va dir la granota

- Llavors, per què truca?, va cridar el policia. Tot seguit va penjar.

La granota, encara més nerviosa, va buscar per tota la casa, però no hi va trobar res. Va pensar durant una estona i va decidir de trucar al seu germà, però no contestava. Estava morta de por. Aleshores va sentir el timbre de la porta. Va anar-hi fent saltets tan ràpid com podia. Quan va arribar va obrir i es va trobar els seus amics, l'esquirol, el ratolí i l'elefant (que de poc aixafa la casa). Quan els va veure, els va preguntar:

abril 2009

- Em podríeu ajudar a buscar el meu anell?

- Sí!, van contestar tots junts.

I van començar a buscar pel menjador, la cuina, el bany i quan van arribar a l'habitació, els seus amics van entendre perquè havia perdut l'anell, tot estava desordenat. Llavors el ratolí va preguntar:

- Aquí hi has buscat?

- Doncs no!, em feia mandra, va contestar la granota.

Es va girar amb dos salts i va dir:

- Ja l'he vist, està al damunt del llit!!!

- I com hi anirem sense trepitjar res?, va preguntar l'elefant que s'ho mirava tot des de fora perquè era massa gran per entrar.

- Ja ho tinc!! , va dir l'esquirol, estira la trompa i ja està!

I així ho va fer. Des d'aquell dia la granota ho va tenir tot endreçat.

Ensenya que sempre pots confiar en els amics.

Berta Guimerà Roig 5èA

abril 2009

EL MÓN DELS ANIMALS

Hi havia una vegada una nena de nom Sílvia que sempre passejava els gossos. Gossos de tiets i amics.

Un dia es despertà i els hi digué als seus pares que estava cansada de passejar gossos que no siguessin d’ella i els pares van decidir anar a comprar-li un gos. Anant cap a la gossera es va trobar un gos de carrer que li va fer molta pena i el va agafar.

En arribar a casa va veure que el gos era molt esquerp. I no li feia cas de res del que li deia. Però va notar que l’entenia en tot, tant com si li deia que li donaria menjar tant com si li deia que perquè no feia res del que ells deien, perquè era com si el gos se sentis superior que la nena, quan ella li deia alguna cosa era com si l’entengués i aleshores es girava i se n’anava.

abril 2009

Quan es va fer de nit la nena i el gos se’n van anar a dormir .

Aquella nit va somiar que el gos s’escapava i just quan l’agafava... es sentia el crit de la seva mare que deia “vinga, vinga que tens que anar a passejar els gossos”.

De sobte es va sentir com tancaven la porta. Després quan el nen s’estava vestint va sentir una veu que deia:

- Ei va anem, que tinc ganes de conèixer i veure com estan els d’aquí a la terra-. La nena es sorprengué i digué:

-Qui a parlat digueu-me qui a parlat?

-Sóc jo, Sílvia -. La nena es va sorprendre, el gos estava parlant.

La Sílvia va preguntar al seu gos, anomenat Marty, perquè era que l’entenia. Ell li va dir que no ho sabia que l’únic que sabia era que ell venia del país “Gossal” i el va portar a on estava la seva nau. En Marty li va dir que l’havia enviat la reina del país Gossal, i que la reina vindria la setmana que vé per a veure tots els Gossos. I que si no trobava que els gossos manaven als homes mataria a tots els humans.

abril 2009

Ràpidament la nena va començar a domesticar als gossos i a conscienciar als amos que tal dia no hi serien a casa. Els amos van acceptar la idea ja que els hi havia regalat una entrada al balneari.

El gran dia va arribar i la Sílvia havia fet servir casa seva i havia posat una taula on hi havia menjar d’homes per a gossos. La reina va entrar al principi molt contenta per tot el menjar

que hi veia, el primer que va preguntar va ser:

- On estan els humans?.

Els gossos ràpid van respondre que ja feia temps que els havien fet fora i que ara eren els seus servents, van dir assenyalant a la Sílvia.

Després del gran dinar la reina els hi va dir d’anar a casa de cada un a veure que tal.

Primer van anar a veure la casa d’un canitxe. La casa estava tota ordenada i no hi havia res que fos del gos, el canitxe ràpid es va inventar una excusa que era que ell era molt ordenat i no li agradaven les coses de gos, sinó que li agradaven les coses dels humans.

Després van anar a l’altre que era un pastor alemany, tot estava completament normal.

abril 2009

Al final abans de marxar la reina va anunciar que n’havia tret una conclusió. Tots els gossos estaven molt nerviosos, estava la vida dels seus amos en aquella conclusió. Per fi la reina va dir: -La meva conclusió és la següent: els gossos tenim el poder absolut, però cada cop ens assemblem més als humans per tant marxo contenta, marxo com volia marxar, adéu-siau..un moment...MARTY què vols fer, marxes amb mi o et quedes aquí?- En Marty va mirar ràpidament a la Sílvia i va fer un somriure, havia decidit definitivament que es quedava. Quan la reina va marxar tots van fer una festa sols, perquè els amos no volien marxar del balneari, a la festa hi havia menjar de gossos, salsitxes i sobretot....MÚSICA........

La Sílvia junt amb en Marty van continuar parlant com la resta dels animals que tots es podien entendre amb ella.

Julia Navarro Arraiza 6èB

abril 2009

L’ARBRE MÀGIC

Fa molt de temps, al mig d'un camí, hi havia un immens arbre plantat, a la seva escorça hi havia gravat un símbol que tenia forma de llebre, ningú sabia que hi feia un arbre allà al mig era una cosa ben estranya, però la veritat es què ningú es preocupava gaire per aquell arbre, és més, l'ignoraven, com a molt el miraven de reüll, però res més.

Anant camí amunt hi vivia una tortuga amb la seva família, que no era ni gaire rica ni gaire pobra, a la petita tortuga no li agradava gens ser una tortuga, ja que el seu somni sempre havia estat ser un guepard o simplement, un animal que pugués córrer a la velocitat del vent, ell sempre havia volgut sentir aquella meravellosa sensació.

Com cada dia, havia d'anar al bosc a tallar llenya, ja que ell era llenyataire, no li agradava gaire el seu treball, però com que era una tradició molt antiga de la seva família i no volia decebre el seu pare, havia de fer el que li deien, així que va anar camí avall. Després de molt caminar va arribar a l'arbre i es va aturar, se'l va quedar mirant mentre pel seu cap passaven mil idees:

I si el tallo? El meu pare estarà molt content veient tota la llenya que porto avui a casa!

abril 2009

En un obrir i tancar d'ulls aquella petita tortuga ja s'havia ficat mans a l'obra i estava tallant aquell immens arbre, va ser qüestió de segons tirar l'arbre al terra, la veritat es que va ser molt fàcil, això si arrossegar-Io fins a casa seva no ho va ser tant, mentre tirava camí amunt en direcció a casa seva, anava pensant en totes les coses bones que li passarien:

- Potser el meu pare em dóna algun regal o simplement em felicita.

Qui sap?

Al cap de molta estona ja era gairebé a l'entrada de casa seva, així que va obrir la porta deixant els nervis a un costat i va entrar com una heroïna a casa seva amb aquell arbre tan gran. Però no va passar justament el que ell s'imaginava, ni molt menys:

- Però filla que has fet! Has tallat l'arbre sagrat!

- Ho sento pare, ho no sabia que era sagrat, només volia fer-te content.

- Content? Content? Doncs mira ara per voler fer-me content, demà et convertiràs en una llebre.

- En una llebre?

abril 2009

Si tu ho has dit, en una llebre. Aquesta es la maledicció de l'arbre. Tot aquell que intenti tallar o talli l'arbre sagrat serà maleït per la resta de la seva vida.

- Uaaaauuuuu! Però pare en un llebre, això és magnífic!

- Però fill que no ho veus? Deixaràs de ser una tortuga per tota la vida, l'animal més noble que existeix! Si, ja, i també el més avorrit.

Com goses dir aquestes paraules! Fora de casa meva!

Va decidir que aquella nit no dormiria, no volia perdrés cap detall, volia veure com el seu somni a la fí es complia, però quan gairebé era mitja nit la son la va vèncer i es va adormir. L'endemà, ves per on, amb unes orelles enormes i amb unes potes llargues i àgils, la petita tortuga va sortir al carrer, tenia molta sort, per fi es va complir el més gran dels seus somnis. l així que va decidir anar a la plaça. Tot baixant el camí hi havia una petita plaça, on sempre hi havia els seus amics disposats a jugar amb ell: l'Ona la papallona, l'Enriqueta la marieta i la Gata sabata. l així ho va fer, va anar camí avall, desprès de pocs segons ja era baix perquè amb aquelles potes no trigava gens però gens. Un cop va arribar va trobar-se amb els seus amics que com era normal no sabien qui era, així que la llebre no va dubtar en

abril 2009

explicar tota la història. Un cop va acabar, van decidir jugar a tocar i parar, era un joc que no agradava gaire a la llebre, perquè com que abans era una tortuga no corria gaire, però ara els guanyaria a tots. Després de fer unes quantes partides van veure que sempre guanyava, ells es van enfadar molt i la van fer fora per què no era just, ella tenia avantatge.

La petita llebre, molt trista, va intentar trobar un lloc agradable on ningú la pogués fer fora, així que va decidir anar al cim d'una muntanya Tenia un greu problema: la seva família I 'havia fet fora de casa, perquè ella creia que les tortugues no eren res, els seus amics, que sempre estaven disposats a jugar amb ell, ara no volien saber res d'ella, i ara ella estava sol allà al cim d'una muntanya perduda i passant gana i fred. Desprès de molt rumiar, va arribar a la conclusió que:

Has de ser tu mateix i acceptar-te, siguis com siguis, tant si ets àgil com si no, per què intentar ser diferent del que tu mai has sigut et serà molt difícil i complicat

6èC Laia_Arnan_Duran

abril 2009

L’AVENTURA MÉS ANIMAL

Quan les abelles parlaven, en Charlie, una abella molt treballadora, estava cansada d’estar sempre tancada al rusc i avorrida de treballar, perquè les persones tinguessin mel!

Un dia va decidir que fos com fos sortiria del rusc, coneixeria animals i s’ho passaria bé per primer cop a la seva vida. En Charlie li va preguntar al seu amic Andreu, l’abella més poruga de tot el rusc si volia anar amb ella a veure món. L’Andreu va acceptar amb cara d’espant. Els dos amics van emprendre l’aventura a mitja nit. En Charlie emocionat per haver-ho aconseguit va abraçar el seu amic. Els dos estaven impacients perquè es fes de dia i veure amb els seus propis ulls el meravellós món exterior, segon ells creien. Es va fer de dia i les abelles van veure cotxes i motos corrents pels carrers de la ciutat. Les abelles es van decepcionar veient que la ciutat no era com es pensaven, però encara tenien esperances per veure com seria el camp.

abril 2009

Van volar quilòmetres i finalment van arribar al camp més proper. En Charlie i l’Andreu van observar meravellats aquella extensió plena de flors i d’arbres florits. Van anar a buscar pol·len per portar-lo al rusc i fer-ne mel i llavors va aparèixer un abellerol amb moltes ganes de menjar-se un parell d’abelles!

Els amics van haver de marxar volant a tota velocitat per salvar la pell. Les abelles es dirigien cap a casa seva i per sort l’abellerol no hi va poder entrar. En Charlie i l’Andreu estaven rebentats de volar tant a l’exterior.

Per sort ningú se’n va adonar que havien marxat ni de l’aventura que havien viscut, l’aventura més animal!!!!!!

Julia Font Marçal 6èA

abril 2009

Chaker Hamaddouch El Aras