EL RESCAT DEL PRÍNCEP ARNAU

Hi havia una vegada un rei molt dolent que es deia Tomàs i que estava tan

enamorat del seu castell que no volia que ningú s’apropés.

Un dia la princesa Maria,que vivia a un regne molt llunyà, es va perdre i va

arribar al castell del rei Tomàs. El rei, al veure-la es va enfadar perquè no

volia que ningú toqués el seu castell. Llavors la va empresonar.

Mentrestant, el germà de la princesa, el príncep Arnau, la va buscar i va

sentir els seus crits d’auxili.

Va reunir al seu exercit, i perquè no els veiés el rei Tomàs, van construir

un passadís subterrani.

Quan van arribar a la presó, van rescatar a la princesa Maria. I al rei

Tomàs el van tancar a dins del seu estimat castell perquè no sortís mai

més. I conte contat, conte acabat.

LEÓN

L’AVI JORDI

El meu avi es deia Jordi i tenia 78 anys. El seu cabell blanc i els ulls castanys se li veien sota les seves ulleres marrons. Era un senyor prim i baixet, sempre portava una gorra quan sortia a passejar al parc o a comprar a la farmàcia o al supermercat. Vivia a Montbau i li agradava anar a Missa tots els diumenges amb la meva àvia Maria Dolors. El meu avi era simpàtic i mai s’enfadava amb ningú. Li agradava molt llegir els diaris i jugar amb mi al dominó. El seu menjar preferit eren els macarrons i l’ hamburguesa. M’ho passava molt bé amb ell i el trobo molt a faltar, l’estimava molt i sovint m’enrecordo d’ell. JESÚS QUESADA

LA MUNTANYA

SOLITÀRIA

Era l’aniversari de l’avi Ficas, celebrava el seu 130 aniversari, van fer una festa i van reunir a tots els nets, l’avi els hi va explicar la seva aventura a la Muntanya Solitària: Fa molts anys en una ciutat de la Muntanya Solitària hi havia moltíssima gent, tothom buscava la pedra brillant, quan la van trobar el rei li va posar el nom de la JOIA DE LA MUNTANYA. Al rei tots li feien cas, inclús el gran rei elfo Lias. A dins del regne es va sentir un crit molt fort, el drac s’acabava d’apoderar de la Joia de la muntanya i els nans van perdre el castell. L’avi anava a favor dels nans i amb la seva poderosa espasa élfica va aconseguir treure la Joia de la Muntanya al drac. El drac com a resposta va treure foc per la boca, va cremar tota la muntanya i va marxar volant destruir una altra ciutat que estava a prop del riu. El rei com a recompensa li va donar una corona màgica a l’avi Ficas, els nets van quedar bocabadats, doncs no coneixien aquesta aventura. Va ser un aniversari inoblidable doncs l’avi els hi va regalar un llibre escrit a mà amb totes les seves aventures i dues espases élfiques. SONGOKU

UN VIATGE A

LOS ÁNGELES

Arribava final de curs, entre tots els companys de la classe vam fer una votació i van decidir anar als Estats Units, a Califòrnia a la ciutat de Los Ángeles de viatge de fi de curs. El viatge era massa car i entre tots havien de pensar la manera de guanyar els diners. Tots els companys vam pensar fer una sèrie d’activitats: fer un càtering per les profes el dia que tinguessin claustre, vendre polseres de gomes als nens i nenes de l’escola, dos dies a la setmana fer entrepans per esmorzar, fer “entrapanets” un dia per setmana, fer galetes de mantega i vendre-les a les famílies, i tots els divendres fer crispetes per la sessió de cinema de la tarda. També vem fer LA GALETA DE LA SORT, fèiem galetes i dins hi tenien uns números pel sorteig d’un IPAD. Finalment, després de tot l’esforç van aconseguir tots els diners que necessitaven per anar a Califòrnia, als Estats Units. A la classe hi havia una nena anomenada Selena que havia començat aquell any i li costava fer amigues, per tant s’estava pensant si anar o no al viatge. Però hi havia un grup de amigues que es deien Akriti, Sílvia, Mika, Nika que van decidir fer-li costat a la Selena i es van fer molt amigues. Llavors la Selena amb el seu grup de noves amigues se’n van anar de viatge. Quan van arribar a Califòrnia es van perdre per la ciutat de Los Ángeles, quan anaven pel parc van preguntar a un grup de noies si els hi podien dir on era l’hotel. Curiosament una de les noies era exacta a la Sílvia, ella era una nena adoptada de Califòrnia, acabava d’enterar-se que tenia una germana bessona, VA SER AL·LUCINANT, la Sílvia estava molt nerviosa no es creia el que estava veient i va decidir trucar als seus pares a Barcelona, per confirmar els dubtes de que era adoptada. Per fi van arribar a l’ Hotel Fonten Bleu i al cap de dos dies van venir els pares de la Sílvia per aclarir aquest assumpte, i la Sílvia va decidir quedar-se amb els seus pares biològics amb la seva germana bessona que es deia Laura. Els pares de la Laura i de la Sílvia els hi van ensenyar la ciutat de Los Ángeles. Les amigues se’n van anar a Barcelona i la Sílvia es va quedar amb la seva germana, la Laura, a Califòrnia, al llarg de quatre anys.

SILVIA I AKRITI

UN NEN

MOLT GRACIÓS

El Kevin és un nen que té 14 anys, és un graciós i no deixa treballar els seus companys. El Kevin cada dia quan arriba a la classe no saluda, seu al seu lloc però no deixa treballar a ningú, riu molt i els seus companys li segueixen la broma. La professora es diu Àfrica està una mica farta del Kevin i els seus pares també perquè no fa cas i no vol fer res. La seva millor amiga es diu Brenda, també té un caràcter una mica semblant però és més treballadora que el Kevin. Un dia el Kevin es va posar nerviós a la classe amb el seu company Ruben, el va pegar. L’Àfrica ho va veure tot i va cridar al director de l’ escola i van trucar a la seva mare. Llavors van decidir expulsar-lo una setmana. Quan va arribar a casa en Kevin va començar a pensar en tot el que va fer i estava preocupat perquè sabia que aquesta vegada s’havia passat. Va passar el dia a casa i es va donar compte que era molt avorrit i que trobava a faltar els seus companys i a L’Àfrica. Aleshores va decidir que parlaria amb l’ Àfrica i li diria que no ho faria més. Quan li va dir l’ Àfrica li va respondre que acceptava les seves disculpes i que podia quedar-se a l’escola, però amb la condició que canvies la seva actitud perquè si tornava a fer de les seves no podria tornar a la seva escola. A partir d’aquell dia en Kevin va canviar la seva actitud. Ara saludava tots els matins, atenia a la classe i es portava molt bé amb tots els seus companys.

Auryn

UN ROBATORI

SENSE RESOLDRE

Un dia al poble de Vejer de la Frontera va passar una cosa molt estranya, van entrat a robar a casa de la senyora Elvira, se li van emportar la tele, un ventilador i un llit, van anar a poc a poc sense fer soroll per que la senyora Elvira no es despertés. La senyora Elvira es va despertar de bon dematí com cada dia i va veure que faltaven coses, però no entenia res perquè les persianes, les finestres i les portes estaven tancades. Ella es va enfadar molt i va anar a la casa dels veïns, ells la van acompanyar al segon pis de casa seva i entre tots van veure una finestreta oberta per on no cabien els lladres. Finalment tots junts van anar a la policia a explicar-ho, els policies van anar a diferents pobles a Barbate, a Conil de la Frontera, Chiclona de la Frontera i Facina però no van trobar al lladres i aquest robatori va quedar com un misteri sense resoldre. JAMES BOND

LA CASA DELS LLOPS Hi havia una vegada una llop mort de gana que vivia en un bosc anomenat Nitobe. Anava caminant pel bosc buscant alguna cosa per menjar, quan de sobte va veure un ocell, no s’ho va pensar i se’l va menjar. A prop d’ell hi havien dos caçadors que quan van veure el que estava fent li van disparar a la pota. Llavors se’l van emportar al veterinari per curar-li. Aleshores a l’endemà els caçadors van tornar al bosc i van veure uns cadells que no tenien mare, ja que segurament la seva mare era el llop que havien disparat. Els hi va fer molta pena veure aquells cadells indefensos i sense mare que els protegís. Els caçadors van estar pensant que era molt injust el que havien fet amb aquell llop, ja que l’únic que va fer era menjar-se un ocell perquè tenia molta gana. A més, van pensar que el llop era un animal que sempre era caçat i que estava molt desprotegit. Durant uns dies, van pensar que podrien fer ells per millorar la vida dels llops als boscos. Fins que se’ls hi va ocórrer fer un cercat al mig del bosc Nitobe on poguessin viure tranquil·lament els llops sense que fossin caçats. A més, la gent els podria anar a veure i d’aquesta manera sabrien com viuen, de que s’alimenten... i donar-se compte que el llop és un animal igual de bo que qualsevol altre. Des de llavors cada any s’acosten milers de persones cada a conèixer més de prop els llops i se’n van molt contents. A més els llops ara viuen més feliços que mai. Bitxo

LA GRAN CARRERA El dia 3 de gener Sebastian Loeb i el seu copilot, Ken Block es van trobar al barri de Sants, per treure del garatge el cotxe de carreres, un Citroën C4. Feia un dia molt fred i anaven a un ralli a la muntanya de Vallvidrera, quan van arribar al Tibidabo va començar a nevar i no van posar les cadenes, ja que creien que seria un moment. Van arribar a la línia de sortida, van sortir amb el número 70, aquesta carrera era de la categoria del Campionat d’Espanya. Hi havia molts participants com Sandro Munari, Tino Salonen, Colin McRae, tots lluitaven per arribar els primers, però la neu no parava de caure i Didier Auriol va tenir un accident molt greu perquè hi havia molta neu al terre i va derrapar en una corba. Sebastian Loeb va arribar el primer a la meta sota les ordres del seu copilot Ken Block, i va guanyar el trofeu del Campionat d’Espanya.

SEBASTIAN LOEB i KEN BLOCK

LES AVENTURES DE MONSTER I WILLY Hi havia una vegada uns amics que es deien Monster i Willy, de petits ja havien anat a la mateixa guarderia però després cadascú va anar a una escola diferent, sempre els hi havia agradat jugar al sorral, amagaven coses i les trobaven. Van passar els anys, el Monster ja tenia 15 anys i en Willy ja havia fet 16 anys, les escoles on anaven es volien ajuntar per fer una escola gran. Els directors van decidir fer unes colònies perquè els alumnes es coneguessin millor. Quina casualitat!! El Willy i en Monster es van tornar a veure després de molt temps, després de parlar una bona estona encara els hi agradava investigar i van decidir que continuarien estudiant junts a la universitat per ser investigadors. Quan van acabar els estudis volien anar a la Índia a fer una investigació, els professors els hi van donar la meitat dels diners per ser tan bons estudiants i també van pensar altres maneres tindre diners, van fer una Marató que anava des de Martorell fins a Molins de Rei, les persones que s’apuntessin a la carrera tindrien un mineral que era un tros de pirita pels homes i un tros de quars rosa per les dones. Visca ja havien aconseguit tots els diners!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! L’avió sortiria de l’aeroport del Prat fins a la capital de la India a Nova Delhi, el Willy portava la seva mascota, el seu ratolí Jastin i el Monster el seu ratolí Tom. Allà a l’aeroport els esperava un guia que es deia Gandú i els va acompanyar fins a la muntanya d’ Anai Mudi. No podien anar en cotxe portaven uns carros tirats per burros, van entrar a les coves per agafar els minerals i els tresors amagats, per mala sort va caure una pedra davant de la sortida, per sort els ratolins que eren molt llestos van anar a avisar el Gandú que amb unes cordes els va salvar. Quan van arribar a Barcelona van estudiar els minerals i van fer un museu al poble de Marlins. El Willy i el Monster van ser els investigadors més bons de tot el món. MONSTER I WILLY

LA NATÀLIA JA NO ESTÀ!

La meva història és sobre París, i el viatge de final de curs d’un grup de 5

amics: la Natàlia, una noia molt baixeta i molt vergonyosa; l’ Èric, prim i

molt xerraire; la Júlia, que era molt alta i seria; el Martí, una mica

grassonet i molt bromista; i el Ricard que era alt i li agradava molt riure.

Quan van arribar a París, van anar a passejar per la ciutat. De sobte, van

veure que la Natàlia havia desaparegut. Amoïnats, van començar a pensar

què li havia passat. L’ Èric ,que tenia molta imaginació, va dir que potser

l’havien raptat. El Martí i el Ricard, que sempre feien broma, van dir que

potser l’havien agafat els extraterrestres. La Júlia, que era molt llesta,

va decidir dir-li a la professora. Llavors tots es van posar a buscar-la per

la Torre Eiffel, per l’Arc del Triomf,... De sobte, quan tothom pensava que

no la trobarien, la Natàlia va sortir d’un forn a on havia anat a comprar.

Tots els amics i companys van anar a abraçar-la molt feliços. I aquesta

anècdota sempre la van recordar.

RAFA NADAL

EL CONTE DEL

DRAC BO

Hi havia una vegada, un drac bo i molt valent que salvava a la gent dels

dolents.

Un dia, mentre caminava pel bosc, va conèixer a un nen ninja que buscava

a uns nens malvats perquè havien segrestat tots els pares del poble.

Llavors el drac va decidir anar amb ell per ajudar-lo. Per la nit, van

arribar al cau dels malvats. Allà van aprofitar que els dolents dormien i

els van lligar. Després van alliberar a tots els pares.

Quan els nens malvats es van despertar van començar a plorar, i van

explicar que havien segrestat als adults perquè ells no tenien pares. De

seguida, el drac va proposar que si es portaven bé podrien viure tots junts

al poble.

Finalment, aquests nens malvats es van tornar bons i van viure tots feliços

gràcies al ninja i al drac.

EL ZORRO

LA INVASIÓ DELS ALIENS

Una família d’ aliens que vivien a la ciutat que es deia Alienopolis, la vida era tranqui-la, vivien fabricant tot tipus d’armes i s’alimentaven d’unes mosques típiques d’aquell planeta que eren molt dolces. Llavors una nau dels humans va bombardejar la ciutat i la va demolí totalment. Després de la demolició van segrestar a un Alienin que era el fill petit del capità dels aliens. El càpita dels aliens enfadat va jurar venjar-se dels humans, però els humans ja s’havien anticipat a l’atac protegint-se amb armes de foc i químiques. La batalla va ser molt dura, els aliens també van anar a la ciutat dels humans, les dues ciutats van ser arrasades i gaire bé tots els ciutadans morts. Aleshores els humans van parar la guerra per parlar i intentar fer les paus, ja que no els hi va agradar que passés aquesta desgràcia, per fi van aconseguir fer les paus dialogant tots plegats i van verbalitzar les coses que no els hi agradaven o no volien, finalment i com havien matat l ‘Alienin els hi van donar el cadàver perquè els aliens tenien un poder molt especial. Si portaven el cadàver a la muntanya Matapera allà hi havia l’alien Rasputin que era un mag que tornar a la vida a l’Alienin. Des d’aquell precís moment els humans i els aliens es van respectar per governar les seves respectives ciutats. Els governants van elaborar un pla anomenat “PLAMALÍ” per reconstruir les dues ciutats: Alienopolis i Humanopolis, i ajudar-se mútuament. Per tal de que ningú oblidés el TRACTAT DE PAU, van decidir que una setmana a l’any farien una festa a les dues ciutats que els permetria el coneixement de les dues cultures: la humana i l’ alienígena. ALIENATOR

UN FINAL POC ESPERAT Una vegada hi havia un grup d’amics que es de deien Pepito, German, Antonio i Didal que es volien fer pirates, però no era tan fàcil, els vaixells no els volien perquè no eren bons mariners. Van decidir anar a Portugal al poble de Lagoa ,allà hi havia un capità a la Praia dos Caneiros que els va acollir al seu gran vaixell, van fer un pacte no podien menjar durant tot el trajecte fins que arribessin a una illa. Com tenien molta gana, després de cinc dies sense menjar van entrar a les bodegues una nit que no hi havia lluna, el capità estava dormint i no els va veure. Al dia següent el vaixell es va dirigir a una illa poblada per agafar les riqueses del seu antic castell. Al cap d’uns dies el vaixell va anar a parar a un remoli d’ aigua, i els mariners es van espantar, el German , l’ Antonio i el Didal estaven dormint però l’ Antonio va caure per la borda, i va morir a l ‘instant perquè es va trencar el coll. Tots estaven plorant perquè l ‘Antonio era el que més sabia navegar, tenien por però van continuar la ruta. El Pepito es va trobar una noia en una illa deserta, era molt guapa i es van casar, i la va portar al vaixell. El German la volia matar, el Pepito el va convèncer per a que la respectés fins que arribessin a Lagoa, el seu punt de partida. Quan van baixar del vaixell el Pepito i la seva dona van decidir anar a viure a la muntanya mentre els altres amics van continuar l’aventura. CAVALL

ELS MEUS 10 ANYS D’EXPERIÈNCIA Vaig arribar a l’ Escola Fàsia quan tenia 6 anys i era molt petit, no sabia escriure i tampoc sabia llegir. El primer dia vaig anar amb la Montse i m’ho vaig passar molt bé. Ara ja soc gran, tinc 16 anys, i l’any que ve marxaré de l’escola a fer un PQPI d’ Esport perquè m’agradaria ser monitor d’esport aquí, a la meva escola. Al llarg d’aquests anys he fet molt amics i he tingut moltes mestres com la Yésika, la Vanessa, l’ Alícia, la Laia, l’ Edu, la Rosi, l’ Àngela, el Paco, la Cristina i la Bego. M’ho he passat molt bé aquests 10 anys a l’ Escola Fàsia i us vindré a veure a tots vosaltres. Us estimo molt i mai us oblidaré!! MANGEL

L’ AVENTURA DEL CAVALLER DE TARRAGONA Hi havia una vegada un cavaller que vivia en un castell a Tarragona. Un dia va arribar un drac verd i gran amb una gran ferida a l’ ala. El cavaller el va ajudar amb alcohol i tiretes. Com el drac s’estava curant, va passar un 1 any al castell amb el cavaller i es van fer molt amics, passejaven junts pels jardins del castell, veien Johnny Test a la televisió menjant crispetes, jugaven a pilota i feien botifarrades amb l’ajuda del foc que treia el drac per la boca. Quan el drac es va recuperar va marxar amb la seva família. El cavaller li va fer molta pena que marxés el drac perquè es va tornar a quedar sol al seu castell i ja no tenia amb qui jugar. JOAN

VIATGE A MIAMI Un dia Roberto va voler fer un viatge a Miami amb els seus amics del bàsquet ja que els els hi havia tocat la loteria de Nadal. Van decidir anar una setmana a visitar la ciutat i les seves platges. S’ allotjaven l’ hotel famós de Miami que es deia: The Marlin Hotel teníem tot tipus de luxes. Teníem televisió plana, un ipad en cada habitació, havien sofàs amplis, un jacuzzi i infinitats de coses mes. Dormien un a cada habitació. Un cop allà vam saber que hi havia un partit de bàsquet increïble entre els Miami Heat i els Oklahoma Cyty Tunhder, eren els millors jugadors del món i a més era el seu equip preferit. Van anar a comprar les entrades que valien 485 dòlars perquè van agafar la zona vip. El partit era a les 21:00 de la nit, però el Roberto i els seus amics estaven a les 20:00 a la porta del estadi. Van guanyar els Oklahoma i ens van dedicar la victòria i de cop i volta es van apropar a nosaltres. Llavors ens van convidar a sopar i vam estar tota la nit amb ells. El millor que els va passar es que van conèixer els millors jugadors que es deien: Kevin Durant, Westbrock, Ibaka entre altres i els quals es van fer fotos i firmat milions de autògrafs. Va ser un viatge inoblidable pel Roberto i els seus amics. Després de una setmana fantàstica van tornar a Barcelona desitjant explicar a tothom el seu viatge. BASQUETBALL15

COM CRIAR SARGANTANES Una sargantana és un rèptil, us ensenyaré a criar-les.

� HABITAT: Un habitat serà on tindrà que viure. Pots comprar un Terrari Té que ser de : 90 x 60 x 30cm. No tens que ficar-les en una caixa de cartó o un pot… Tens que comprar un terrari a una tenda d’animals exòtics. Per el habitat necessitàrem comprar a la tenda d’animals exòtics:Sorra,pedres(les podem agafar també), troncs,coves per rèptils,un termòmetre,un calefactor especial i una llum.

� ALIMENTACIÓ: Mengen grills,llagostes i insectes vius. Els podem capturar o també podem anar a una tenda d’animals exòtics i comprar caixes de grills. Cada dia necessitaran menjar grills.

� CAPTURAR-LES: Pots comprar una reixa per capturar papallones. Màxim per fer-les criar necessites 4 o 5 sargantanes.

CONSELL :No les agafis per la cua perquè se’ls hi pot trencar..

RAIDER

UN GRAN PARTIT Avui a les 20:00 comença el partit, el Barça contra el Real Madrid al Camp Nou, tot és molt ple de gent. L’alineació del Barça és la següent, Xavi, Messi, Carles Puyol, Alonso, Víctor Valdés, Neymar, Iniesta, Piqué, Jordi Alba i Àlex Song. Comença el partit el Tata Martino dóna les ordes a l’equip. Durant la primera part el Barça juga molt bé, al minut 36 comença la golejada: Primer gol de Messi, segon gol de Puyol, tercer Neymar, quart gol Iniesta i cinquè Àlex Song. Es increïble cinc gols el Barça i el Real Madrid zero gols, l’àrbitre va treure una targeta groga al Cristiano Ronaldo per haver empentat a Messi. Comença la segona part del partit, amb tanta mala sort el Xavi es lesiona, el substitueixen per Marcherano, no fan gol a la segona part del partit. Però van jugar molt bé i van treure una targeta vermella a Sergio. Ja s’ha acabat el partit. TENIM UN ALTRA MANETA,VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!! 4O PRINCIPALES

UNS AMICS DIFERENTS

Hi havia una vegada un pescador que vivia en un poble i que li agradava passejar per la muntanya. Un dia va caure al terra perquè es va entrebancar amb una pedra, es va fer mal a la cama i no podia caminar. Va demanar auxili, però ningú no el sentia. Llavors, remenant a la butxaca del seu pantalon va trobar un mirallet. Amb els rajos de sol i el mirall va fer senyals, per veure si algú el veia. I des de l’espai, un astronauta ho va veure i amb un telescopi va veure el pescador que no es podia moure. Aleshores, l’astronauta va decidir anar a ajudar-lo. Des de l’espai, va arribar a la muntanya amb la seva nau espacial. Va aterrar enmig del camp, va baixar per l’escala de la nau i es va acostar al pescador, que no podia creure el que estava veient. L’astronauta va ajudar al pescador a pujar a la nau, i junts van viatjar fins a l’hospital. El pescador va sortir de l’hospital amb un guix a la cama, però estava molt content perquè ja podia caminar. L’astronauta l’estava esperant a fora i el va acompanyar a casa seva amb la nau espacial. I aquesta és la història de com un pescador i un astronauta es van fer amics.

LA BALLARINA BLAVA

EL PLANETA OMEGA Al planeta Omega hi vivien els Mouques, uns aliens amb forma de gats. Aquí hi havia quatre amics que estudiaven junts: la Quiva, el Skylander, el Zak i el Zacrou. Anaven al Insti a aprendre coses diferents. Un dia, els mestres els van castigar per córrer pel passadís amb els SKITS, uns monopatins voladors elèctrics. Mentre estaven castigats, van veure per la finestra com una nau espacial ,que venia de la Terra, aterrava al pati de l’escola. D’ella van sortir el Justini i el seu pare. Però quan van trepitjar el terra, els policies Mouques els van agafar i empresonar al laboratori per investigar-los. Mentrestant, els quatre amics es van ficar a la nau, van prémer un botó amb un dibuix d’un raig i la nau els va portar cap a la Terra. Quan van arribar van decidir conèixer el planeta. Van veure que podien parlar el mateix idioma i que hi havia animals com ells. Però els científics de la Terra també els van atrapar per investigar. Afortunadament van fugir i van tornar al planeta Omega. En arribar, van a anar a parlar amb els científics que tenien als astronautes i els hi van explicar que els humans eren bons. Llavors, van alliberar al Justini i al seu pare amb la condició que no els hi diguessin a ningú on estava el planeta. Finalment, els quatre amics van tornar al Insti per estudiar molt i no tornar a fer malifetes.

SHANA

UNA NENA

ENTREMALIADA

Hi havia una vegada una nena molt entremaliada que es deia

Núria. Per les vacances d’estiu, ella i la seva família van a anar a

Nova York. Després d’arribar al hotel van anar a passejar, però

la Núria es va distreure pel carrer i es va perdre. Com no sabia

què fer i no es volia avorrir va entrar a una botiga a xafardejar.

Al sortir va decidir donar una volta per la ciutat. Caminant va

veure : l’Estàtua de la Llibertat, grans gratacels, Central Park i

moltes coses més. Després de tant caminar, com estava tant

cansada va seure a un banc. Al veure a un policia va anar i li va

demanar que li portés amb els seus pares. Quan els seus pares la

van veure estaven tant enfadats que la van castigar sense sortir

de casa. La Núria va plorar i plorar i de sobte... es va despertar!

Tot havia estat un malson. Llavors va decidir no tornar a ser

entremaliada mai més.

LA MARGARIDA

ELS NENS I LA GUINEU

Hi havia una vegada una casa a la muntanya a on vivien dos germans. Un dia

van sortir de casa a passejar pel bosc.

De sobte, es van trobar a una guineu molt petitona que estava plorant. Els

nens se li van apropar i li van preguntar què li passava. La guineu petita els

hi va dir que havia perdut a la seva mare. Els dos germans li van dir que la

ajudarien a trobar-la. Tots tres van buscar per tot el bosc fins que van

sentir uns crits d’auxili. Quan van arribar, van trobar a la mare guineu a

dins d’un forat al terra molt profund. La pobre guineu s’havia caigut i no

podia sortir. Els nens van agafar una corda de casa seva i van aconseguir

treure a la guineu mare del forat. Tots es van posar molt contents. Des

de llavors, es van fer molt amics i els nens sempre que podien anaven al

bosc a jugar amb la guineu.

BLANCA

EN BUSCA

DE LA CRÍA PERDIDA

Había una vez, una cría de canguro que se perdió por el bosque encantado y frío. Los árboles se movían y eran malvados. Pero un león salvó a la cría y se lo quería llevar a su madre. En el bosque se encontraron con un gorila grande, pero que muy grande que quería llevarse a la cría de canguro a una cueva. El león empezó a gruñir tan fuerte y con sus garras afiladas arañó el brazo del gorila que acabó huyendo y se escondió en su cueva, solo y decepcionado. El león quiso seguir el camino al encuentro de la mamá canguro, así que decidió ir al desierto. Caminando, la cría iba saltando tan tranquila que en uno de sus botes se encontró con su madre. Ésta se asustó cuando vio que su hija estaba junto a un león. El león viendo el enfado de la madre se asustó y se escondió debajo la arena, y como era tan grande no cabía y se le veía. La mamá canguro se puso a reír. Se dio cuenta de que el león era simpático, amable y divertido. Así que decidieron estar juntos.

COCODRILO

L’ALICIA I EL SEU GATET PRÉSSEC HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE ES DEIA ALICIA QUE VIVIA EN UN POBLE AMB EL SEU GATET PRÉSSEC. EREN MOLT AMICS I S’HO PASSAVEN MOLT BÉ JUNTS. AL GATET LI AGRADAVEN MOLT LES CARÍCIES, ANAVEN A LA MUNTANYA SEGUINT EL CAMINET, SALTAVEN, JUGAVEN A PILLA-PILLA I A AMAGAR-SE. UN DIA EL GATET ES VA FER MAL A LA POTETA I VAN HAVER D’ANAR AL VETERINARI, QUE LI VA FER UNA RADIOGRAFIA I VAN VEURE QUE TENIA LA POTETA TRENCADA. EL GATET VA HAVER D’ESTAR A CASA DURANT MOLT DE TEMPS DESCANSANT PER RECUPERAR-SE. L’ALICIA ES VA POSAR MOLT TRISTA PERQUÈ JA NO PODRIA SORTIR A PASSEJAR I A JUGAR AMB EL SEU AMIC PRÉSSEC. DURANT UNS DIES VA ESTAR PENSANT QUÈ ÉS EL QUE PODRIA FER AMB EL GATET PER PASSAR L’ESTONA. VA DECIDIR ENSENYAR-LI A PARLAR. I AIXÍ HO VA FER. VA ANAR PASSANT EL TEMPS I EL GATET ES VA RECUPERAR I FINS I TOT VA APRENDRE A PARLAR, AIXÍ QUE L’ALÍCIA VA VOLER ENSENYAR-LI A TOTS ELS SEUS AMICS, COM PARLAVA EL SEU GATET.

RIHANAS

LES AVENTURES DEL

MICHAEL I LA TIFANY

A una selva perduda i molt gran hi vivien dos personatges: el

Michael, un esportista aventurer, i la seva amiga Tifany que era

molt valenta. Tots dos vivien a la selva i els hi agradava anar a

buscar tresors. Un dia quan van anar a buscar un, van caure per

una cascada, llavors van intentar creuar el riu amb una canoa.

Quan van arribar a la vora del riu va aparèixer un lleó que va

esgarrapar la Tifany. Després de fugir de l’animal, van arribar a

les portes d’un temple envoltat de micos que els hi van llençar

moltes pedres. Quan van entrar van veure el tresor que era una

capsa molt antiga. Però quan la van obrir no hi havia res. Llavors

van veure que l’ autèntic tresor era l’ aventura que havien fet.

BASQUETMAN

EL PRÍNCEP DOLENT

HI HAVIA UNA VEGADA UN PRÍNCEP QUE ES DEIA PEPITO. ERA MOLT ENTREMELIAT I PEGAVA A TOTHOM. I AIXÒ NO ESTÀ BÉ. VA HAVER-HI UN DIA QUE VAN APARÈIXER UNS MONSTRES I EL VAN VOLER CASTIGAR. EL SEU CÀSTIG VA SER TRANSFORMAR-LO EN UN MONSTRE. LA GENT VA COMENÇAR A TENIR-LI POR I NO VOLIEN APROPAR-SE A ELL. AIXÍ QUE EL MONSTRE PER NO FER POR VA COMENÇAR A APRENDRE A SER BO. UN DIA UNA PRINCESA EL VA VOLER CONÈIXER, FINS QUE ES VA ENAMORAR DEL MONSTRE, AIXÍ QUE LI VA FER UN PETÓ, I EL MONSTRE ES VA TORNAR A TRANSFORMAR EN EL PRÍNCEP QUE ERA, PERÒ ARA HAVIA APRÉS A NO PEGAR.

PEPITA

COSES DE BRUIXES Hi havia una vegada una bruixa que es deia Aquarel·la i un bruixot que es deia Llum. La

bruixa Aquarel·la pintava dibuixos amb aquarel·les, mentre que el bruixot feia que les

pintures s’il·luminessin quan no hi havia llum.

L’Aquarel·la havien fet moltes exposicions i era molt famosa al seu món. Però... com

podria donar-se a conèixer entre els éssers humans?

Visca! Ja ho sé!

Aquella mateixa nit, l’Aquarel·la i el Llum van anar al món dels humans per fer un mural

gegant i bonic a un edifici abandonat. Van passar tota la nit pintant i al matí, un avi i

uns nens que passaven per allà, es van quedar bocabadats. Es va córrer la veu i cada

dia anava molta gent a veure-ho.

Com l’Aquarel·la ja era famosa, es va voler convertir en heroïna. Es va fusionar amb el

bruixot i es va dir Pintura de Llum. Amb aquesta fusió encara pintava millor i va

participar en un concurs d’arts i va guanyar a totes les bruixes que s’hi presentaven.

Una de les bruixes més malvades que es deia Aquajet, es va posar gelosa, es va

enfadar tant que es va convertir en Super-Villana i disparava aigua.

La Pintura de Llum tenia el poder de dibuixar ràpid a l’aire i que els seus dibuixos es

fessin realitat. L’Aquajet va aparèixer a la festa de després del concurs i va començar

a tirar aigua per tot arreu fins que l’Aquarel·la va anar al vestuari i va començar a

dibuixar sorra i més sorra... i com ja sabem, la sorra guanya a l’aigua, i l’Aquajet va

acabar a la presó.

Després de tot això la Pintura de Llum no va voler ser més heroïna i va tornar a ser

l’Aquarel·la de sempre i va continuar pintant.

Carros

EL GUITARRISTA I

EL VIOLINISTA

Eren dos amics que van decidir fer un concert.

Volien tocar una cançó alegre.

Però no els hi va sortir be perquè estaven molt nerviosos.

Maximiliano Iriazabal.

HISTÒRIA DE L'ART

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria Consuelo que era de Mèxic

i tenia 17 anys. Des de petita li encantava dibuixar i volia ser pintora de

gran. La seva manera de pintar era especial, sempre pintava coses

extravagants.

El seu pare, en Carles, que també pintava i era el pintor més famós de

Mèxic, ajudava i aconsellava sempre que podia a la seva filla. Un dia la

Maria Consuelo li va dir que volia exposar els seus quadres a una galeria

d’art i ho van aconseguir fer. Va tenir molt d’èxit i es va fer molt famosa.

A cap de molts anys, la Maria Consuelo va ser la més rica del món perquè

dibuixava molt bé i sempre de manera extravagant.

Va tenir la sort de trobar un marit pintor com ella i que l’entenia

perfectament. Es deia Francesc Pérez i eren una parella bonica.

Estel fugaç

LA NENA BALLARINA

Jo veig unes estrelles i un elefant que ballen junts.

La ballarina dóna voltes amb els cabells

i es fa amiga de l’elefant i van el zoo.

David Mostefa.

L’ARBRE MERAVELLÓS

En mig d’una platja molt bonica, ens trobem un arbre il·luminat,

meravellós i màgic.

Il·luminava de colors la platja quan era de nit.

Kiko Hernández Matamoros

LAS PELÍCULAS

Hay películas de miedo,

que salen monstruos y fantasmas.

Películas de dibujos

como Scooby Doo o Tom y Jerry.

Películas de risa

como Bob Esponja,

y otras que hacen llorar.

El monstruo.

EL CAS DE

L’ASASSINAT EN

EL BALL D’ABRIEL COR NEGRE

Hola, em dic Abriel però em diuen Abriel "cor negre". Us preguntareu per què tinc un nom que sona com a abril? La raó és que em van posar aquest nom per haver nascut a l’abril. Es desconeix el meu cognom per tant , em van posar "cor negre " per tenir una personalitat freda com la neu, uns sentiments apagats i foscos i per la meva curiosa deducció de les pistes.

Visc en un barri fosc i trist de Londres. És com un barri d’aquelles novel·les policíaques i de suspens. Ah! per cert, la meva professió és investigador professional i investigo molts casos entre d’altres, aquest que us explicaré a continuació.

Recordo que una vegada vaig anar al port per comprar una mica de peix. Un vell mariner molt conegut per ser el més veterà de tots els mariners del port que tenia per nom Joshua Gaspel, em va mirar de cap a peus. Jo només em fixava en el seu gran bigoti que acaronava els llavis i en les seves botes negres i mullades amb aigua salada.

Li vaig preguntar molt seriosament: - Has anat de pesca últimament, veritat?. El mariner content i alegre va exclamar: - si, i tant! D’aquesta manera dono la pesca als peixaters del port ja que vénen moltes persones a comprar. No li vaig fer molt de cas però em vaig sorprendre quan vaig veure pots de verí per a rates en un vaixell que estranyament no portava una gran xarxa (tots els vaixells portaven les xarxes per pescar excepte aquest vaixell). Em vaig preguntar si el que hi havia a dins dels pots era realment verí o una altra substància d’efectes mortals.

Quan vaig entrar al vaixell, vaig veure un cartell que tenia a sobre una invitació

per un i música en el Palau del comte Rusell i la comtessa Marlene. La data prevista era a la nit de Nadal i faltava poc.

En arribar a casa, em vaig posar a jugar als científics, em vaig adonar que aquella substància era d’un líquid barrejat amb verí i vàries drogues que no conec.

Molts dies pensant i indagant, la festa del comte i la comtessa va arribar. Tots els convidats ballaven i omplien tot el saló sense deixar-hi espai i, quan les agulles abraçaven les dotze en punt, van arribar els cambrers. Els primers en servir-se van ser el comte i la comtessa. D’un glop, van caure els dos a la vegada com dos ocells d’un tret i la resta dels espantats convidats, van veure que els dos estaven morts.

Quan van arribar els inspectors i els policies, van interrogar tots els convidats excepte a mi.

La única pista van ser els cadàvers però... perquè l’assassí volia enverinar al comte i a la comtessa? Jo tenia la pista definitiva. Vaig mostrar a tots els inspectors i agents el vi favorit del comte i la comtessa, es tracta d’un vi extremadament car i molt conegut a Londres.

Es necessitaven moltes lliures per comprar aquest vi.

Un inspector em va interrompre i em va dir: - I com és això?. Jo li vaig dir: - bona pregunta, inspector! És perquè l’assassí segurament és milionari. Dedueixo que també és expert en drogues y en medicina, he notat que la majoria de metges que conec no estarien interessats en assassinar als comtes i a sobre l’assassí deu tenir una curiositat per l’or i les joies.

La pista definitiva és que el vi contenia heroïna i uns quants quilos de Valium i tot això ho va barrejar dins l’ampolla de vi. Segurament un dels cambrers que havia entrat era el culpable d’aquest assassinat. La segona pista que vaig deduir era el vestit que portaven els cambrers. Tots ells portaven una corbata negra i néta i unes sabates marrons i polides, la resta de la roba era blanca i de cotó. A l’assassí se li hauria caigut una llàgrima de vi a la corbata o a prop del pit.

Molt llest per donar el got de vi a algun altre cambrer, ell mateix va servir el got de vi al comte i a la comtessa, i a les dotze en punt, els comtes varen morir i el cambrer es va amagar entre la multitud.

Com ho sabia? Doncs al pis baix, en el soterrani estaven conservats els pots de vi i de segur que l’assassí se li hauria caigut un dels pots i ho va trepitjar sense adonar-se, així que les petjades varen quedar al descobert en aquella sala.

Quan el sospitós va venir a servir el vi al comte i a la comtessa, els inspectors varen analitzar les petjades i als cambrers, un d’ells no va dir-hi res i es tocava nerviosament el pit i els braços.

Vaig veure que les seves sabates estaven mullades de vi i tot el pit tenia una gran taca. Es llepava el bigoti ja que es veia una taca violeta.

L’assassí era Joshua Gaspel que va alçar els braços i va ser detingut. Es tractava del vell mariner que enganyava a la gent i matava molts comtes en celebracions de balls i el seu propòsit era assassinar als comtes per després robar l’or i les joies. No anava a pescar i abandonava constantment el seu vaixell (on vaig trobar el cartell de la celebració) i també robava els metges per agafar altres substàncies químiques per posar verí en diferents líquids i menjars.

The Blue Sky

LES PLANTES

DEL JARDÍ

Jo veig unes plantes que estan en el jardí.

I comencen a créixer tant que no paren de pujar.

I arriben fins el cel.

Joan matossas.

LA MÚSICA

Sentiment, alegria, emoció, somnis, tranquil·litat, tristesa, calma,

ballar, flauta, cantar, ritmes, melodia, por, plor, micròfon, altaveus, fort, fluix, instruments, grup, piano, espectacle, do, concert, rock, escenari, llums, focus, colors, fum, violoncel,

públic, cortina, trompeta, entrades, seients, director, roba, pop, disfressa, cables, endolls, equip, pantalla, bateria, ordinador, escales, re, cançó, moviment, so, lletra, ballarins, percussió, coreografia, auditori, orquestra, notes musicals, pentagrama, violí, partitura, cascos, mi, músics, country, guitarra, teclat, discs, discoteca, taula de so, tècnic, ràdio, fa, aplaudiments, crits, eufòria, sol, felicitat, famós, aprendre, ensenyar, jazz, veu, afinació, D.J, cd, nadala, festival, la, banda sonora, baix, amor, si, fan, batuta, cançoner, compàs, clàssica, corda, saxo, tambor, greu, agut, afònic, cantant, musical, videoclip, himne,

sevillanes, flamenc, soroll, volum, sardana, sintonia, dansa, banda, to, boogie boogie, sensació, conservatori, intensitat, òpera, ipod, salsa, cor, mp3, clau de sol, youtube, coral, silenci, maraques, lib

dub, felicitat.

Doraemon.

TRISTESA

Aquesta noia està trista perquè es sent sola.

Ha perdut el seu fill i té una gran pena.

I pensa com serà la seva vida i plora.

James

EL SOMNI D’UN MÚSIC

El somni d’en Joan sempre havia sigut triomfar en el món de la música. Un dia va veure pel

carrer un cartell que deia que hi havia un concurs de música el dia dos d’abril, però participar

en el concurs costava dos-cents euros. Va comentar als pares que la seva il·lusió seria poder

presentar-s’hi, però els pares li van dir que no tenien prou diners.

Aleshores en Joan va començar a pensar diferents maneres per aconseguir els diners.

Cada tarda al sortir de l’institut, s’asseia a un banc, treia la guitarra i es posava a cantar.

Ningú no el mirava però ell seguia tocant…

Una tarda, va notar com algú el mirava de lluny. Quan ja recollia la guitarra per marxar cap a

casa, va sentir una veu que el cridava. Era el senyor que l’havia estat observant. A l’apropar-se

li va dir que s’havia sorprès de com cantava.

En Joan li va explicar que tocava al carrer per recollir diners i poder presentar-se a un

concurs.

El senyor li va oferir ajudar-lo a canvi que li fes companyia una estona cada tarda, ja que es

sentia molt sol. En Joan va acceptar la proposta i van complir el pacte.

Cada dia tocava, assegut al mateix banc, i a l’acabar l’acompanyava primer a comprar i després

xerraven i xerraven fins que es feia fosc i tornava a casa.

Així van passar les tardes fins que va arribar el dia del concurs. En Joan va parlar amb els

seus pares i els va explicar com havia aconseguit els diners i es van enfadar al saber que un

desconegut havia passat totes les tardes amb ell.

Els pares van anar a casa el senyor molt enrabiats, però després de xerrar i xerrar una bona

estona, van agrair el gest ja que el veien un bon home.

Va arribar el dia del concurs i els pares, acompanyats del senyor, van seure a les butaques del

gran teatre on es realitzava la prova.

Hi havia vuit participants que havien de tocar la seva cançó preferida i un jurat valorava les

vuit actuacions i decidia qui era el guanyador. El premi era gravar un disc i una entrada pel

concert de música que triés.

El primer concursant es deia Sergi i va tocar una cançó amb la guitarra, el segon era una nena

que vivia a València que es deia Rosa i va tocar una cançó amb el piano. El tercer concursant

era de Madrid i era una nena que es deia Anna i va tocar amb la flauta. El quart participant

era un noi que es deia Victor i era de la Corunya i va cantar una cançó només amb la veu. El

cinquè era un noi que es deia Diego i era de Vallecas i va tocar una cançó amb el clarinet. La

Sara, sisena participant va cantar una cançó molt bonica. Després una noia que es deia Laura

va tocar una peça al piano.

En Joan va ser l’últim en sortir, acompanyat de la seva guitarra i va fer una actuació màgica.

Els pares al sentir-lo no s’ho podien creure. En acabar l’actuació, el públic es va aixecar de les

butaques i va tenir l’ovació més gran de totes. El senyor emocionat no podia aguantar les

llàgrimes.

Mitja hora va trigar el jurat a pujar a l’escenari i donar el veredicte. Quan van dir el nom de

Joan, els pares acompanyats del senyor que tant l’havia ajudat, van fer un bot i van pujar a

l’escenari a abraçar-lo.

Feliços van anar tots quatre a dinar i a celebrar la feliç notícia. Pel Joan va ser el dia més

bonic de la seva vida.

Diego Costa