REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I … · maig (data que commemora el naixement de...

infREVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE LLEIDA

La infermeriai el fantasma

de l’ATUR

Diada 2012Formació COILL i màsters

núm.1 JUNY 2012

infJUNY2012

2012 JUNY inf 3

sum

ari

4opinió

Les infermeresfan d’infermeres

6diada

El Col·legi celebra la Diada de la

Infermeria 2012

19coill

Qui és qui a la Junta del COILL

30recerca

L’atur a la infermeria

de Lleida

64ticNous canals de comunicació per a col·legiats

82congressos

Lleida, seu del Congrés

Internacional d’Infermeres

de Recerca

84cultura

10è Concurs de fotografia

80col.legiats

Infermers de Lleida premiats al XXIV

Congrés Nacional d’Infermeria

Vascular

90formacióMàstersi cursos COILL

Teniu a les mans el primer número d’inf, una publicació vinculada a un ambiciós projecte de comunicació col·legial que vol fer de la infor-mació una eina de creixement i desenvolupament per als professio-nals de la infermeria. La revista recull informació sobre l’activitat del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i està oberta als seus col·legiats. A més, en breu podreu gaudir d’informació inme-diata en xarxes socials i subscriure-us al butlletí electrònic del COILL.

70biograf ia

Antònia Palacín, 100 anys

Edita: COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE LLEIDA [Paer Casanovas, 37 - altell. 25008 Lleida. Tel/Fax: 973 243 760 / 973 246 069. [email protected]] [Junta de Govern: Josep M. Camps Balagué (president). Montse Gea Sánchez (vicepresidenta). Miquel Àngel Calderó Solé (secretari). Mercè Folguera Arnau (vicesecretària). Mercè Porté Llotge (tresorera). Maria Montserrat Duch Clavé (vocal I). Ana M. Quintanilla Sanz (vocal II). Carmen Mayayo Monreal (vocal III). Lourdes Terés Vidal (vocal IV). Anabel Fernández Cuesta (llevadora)] Realitza: MISSATGES GESTIÓ DE COMUNICACIÓ SL [Vila de Foix 2, 2n 2a. 25002 Lleida. [email protected]] [Continguts, redacció, disseny i maquetació © Rafa Gimena, Montse Gimena, Neus Huguet, Sara Bobet] [Fotografia © Neus Huguet i els autors] [Publicitat: Núria Martínez [email protected] - 973 273 977]. Imprimeix: ARTS GRÀFIQUES BOBALÀ [Dipòsit Legal L-832-2012]. Publicació trimestral.

4 inf JUNY 2012

opinió

LA CRIDA realitzada pel Sindicat Metges de Catalunya, (SEGRE 5 abril 2012) dirigida als col·legis professionals d’aquesta professió a fi que manifestin la seva oposició i, d’alguna manera, impedeixin la progressiva delegació de competències en els professionals d’Infermeria ens causa preocupació, no per les repercus-sions que aquesta crida pugui tenir sobre l’exercici mateix de la professió Infermera sinó, per “l’insuficient” coneixement de la legislació vigent que denota aquesta crida pel que fa a l’ordenació de les professions sanitàries i la Llei d’Autonomia dels Pacients.És precisament la primera d’aquestes la que es-tableix amb claredat les competències de met-ges i infermers i, en l’article 9, regula no només la possibilitat de dur a terme aquesta delegació sinó les condicions mateixes en què aquesta s’ha de realitzar per aconseguir el que la ma-teixa Llei denomina atenció integral de salut.

2012 JUNY inf 5

opini

ó

No és possible, i sobre això convido als autors d’aquesta crida a reflexionar-hi, dur a terme una atenció de salut eficaç i eficient si aquesta no es realitza en el si d’un equip multidiscipli-nari en el qual, de forma autònoma i interde-pendent alhora, tots els professionals hi contri-bueixen per un major benestar i seguretat del pacient. Des d’aquesta perspectiva, la inferme-ria del segle XXI no és una professió al servei d’una altra professió sinó una professió al servei de la societat. I per poder respondre a aquesta demanda requereix una formació universitària –avui de quatre anys de durada– i una especia-lització de 2 o 3 anys, és a dir, sis o set anys de procés formatiu.

Com es pot negar que aquest nou perfil professional no assumeixi més i més com-petències en l’àmbit, per exemple, del seguiment de pacients crònics i polime-dicats, en el triatge previ a un diagnòstic mèdic, en la indicació, ús i autorització de determinats medicaments i productes sanitaris, etc. contribuint amb això, no només a la continuïtat assistencial, sinó també a la qualitat de l’atenció de la sos-tenibilitat mateixa del nostre Sistema de Salut? Objectiu aquest últim del qual tothom parla avui però davant del qual molts es resis-teixen a prendre mesures veritablement efica-ces per aconseguir-ho.

Ha arribat l’hora d’assumir que, en l’àmbit de la salut, uns professionals no treballem per a altres sinó que tots treballem exclusivament per al pacient. La Llei d’Autonomia del Pacient no ha deixat ombra de dubte sobre, no només la llibertat del pacient a l’hora d’adoptar les seves pròpies decisions prèviament informades sinó al respecte de la titularitat de les seves pròpies dades sanitàries, concretament de la història clínica. No és el metge, ni la Infermera ni cap altre professional qui pot autoritzar, doncs, l’accés a la història clínica sinó que és el pa-

cient i només ell qui pot decidir qui pot fer-ho i naturalment, com la mateixa Llei estableix, no poden ser altres que aquells que participen en aquests processos assistencials que, units el procés mèdic i l’infermer, duen a terme el que hem anomenat procés integral de salut.

Per tant no és hora d’alarmar perquè les Infer-meres i Infermers, sòlidament formats i amb una dedicació de 24 hores diàries els 365 dies de l’any, duguin a terme noves competències per les quals es troben perfectament capaci-tats, sinó que és el moment de preocupar-se per mantenir la millor atenció possible als nos-tres pacients en un entorn clarament amenaçat pels seus problemes financers i de gestió en els que tots hem de posar el millor de cadascun, respectant les funcions dels altres i sabent que el millor per a un pacient és comptar amb un bon metge i amb un bon infermer/a. I ni el bon metge tem que la infermera desenvolupi una nova competència ni una infermera tem que un pacient, per exemple, no tingui la informació necessària per prendre decisions lliures i infor-mades si sap que un bon metge li ha propor-cionat aquesta informació. L’excel·lència d’uns i altres tendeix sempre a sumar, a enfortir el Sis-tema Sanitari i a garantir la salut i la seguretat dels pacients.

Per això, dic, ens preocupa que el problema per al Sindicat Metges de Catalunya sigui si la in-fermera pot o no diagnosticar un procés gripal, indicar l’ús d’un antitèrmic o fer un seguiment continu d’una patologia crònica. Quantes coses no li resten per fer al metge perquè, junts, el pacient se senti veritablement atès!

I, en efecte, també l’administració ha de contri-buir a no deixar ombra de dubte sobre aquests temes aplicant les lleis i desenvolupant, com en el cas de la “prescripció infermera” les normes reguladores que fa temps havien d’estar ja vi-gents en benefici de tots.[]

carta de josep maria camps, president del Col·legi, publicada en premsa local.

“LES INFERMERES

fan d’infermeres”

6 inf JUNY 2012

diada

diadade la Infermeria

EL 22 DE MAIG el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida va cele-brar el Dia de la Infermeria. Homenatges, lliuraments de premis o la presentació de resultats de la 1a Beca al millor Projecte de Recerca Infermera 2011 van ser algu-nes de les activitats que van vestir l’acte, que va tenir lloc a la seu col·legial del ca-rrer Paer Casanovas de Lleida.

crònica Sara Bobet

fotos Neus Huguet

MISSATGES

2012 JUNY inf 7

diad

a

diada

8 inf JUNY 2012

diada

2012 JUNY inf 9

diad

a

LA JORNADA festiva va començar amb la presentació del president del col·legi, Josep M. Camps, que va fer un discurs de benvinguda amb què va voler agrair l’assistència a tots en un dia festiu i, alhora, reivindicatiu. Camps va recordar que, tot i que el Dia Internacional de la Infermeria se celebra el 12 de maig (data que commemora el naixement de Florence Nightingale, pionera de la infermeria moderna), les infermeres i infermers de Lleida ho rememoren uns dies més tard per evitar la coincidència amb la Festa Major de la ciutat.

benvingudaLA JUNTA DEL COL·LEGI AMB ELS PONENTS DE LA DIADA.

JOSEP MARIA CAMPS DURANT LA SEVA INTERVENCIÓ.

10 inf JUNY 2012

diada

LA BENVINGUDA del president va donar pas a la conferència de la Dra. Lilian Magalhaes sobre El llegat de Paulo Freire, una investigació de les seves contribucions al concepte d’apoderament en la promoció i educació per la salut, una ponència en què la professora de l’School of Occupational Therapy de la universitat cana-denca de Western Ontario va analitzar la figura de Freire, les seves idees i, sobretot, com la línia de pensament d’aquest pedagog brasiler pot aplicar-se en la pràctica de la infermeria. De fet, la Dra. Magalhaes va parlar del canvi necessari que necessita la nostra societat i, de retruc, la professió d’infermera, que ha de dirigir-se cap a una praxis que posi en valor l’exercici col·lectiu i el sumar esforços. Així doncs, la ponència va centrar-se en les idees de Freire, que postulen com la societat actual està cada cop més des-humanitzada, ja que se cerca el bé individual i no el bé col·lectiu. Per aquest tècnic brasiler en educació mort el 1997, l’analfabetisme és el pitjor enemic de l’home. Per aquest motiu, un govern democràtic no pot avançar si la so-cietat està formada per una comunitat analfa-beta i ignorant. Precisament, aquesta situació és la que fa més fàcil a l’opressor poder oprimir l’individu per falta de raonament i, sobretot, de poder. Cal, doncs, deixar de ser un oprimit. Per aconseguir-ho s’ha de deixar de banda la im-portància dels comentaris o crítiques dels altres i ser un mateix.

La professora de la Universitat de Western On-tario va continuar la seva dissertació establint una connexió de les idees de Freire amb la in-fermeria. La Dra. Magalhaes va posar en relleu la necessitat d’aplicar el concepte d’acció-re-flexió en què hom ha de reflexionar davant les situacions abans de procedir a l’acció, ja que una acció sense reflexió no porta a prendre de-cisions correctes. Per il·lustrar aquesta idea va explicar un conte que versava sobre com cal cercar l’origen i la causa dels problemes. Una

lilianmagalhaes

EL COL·LEGI VA CONVOCAR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ,

QUE VAN MOSTRAR UN GRAN INTERÈS PER LA PRESÈNCIA DE

MAGALHAES A LLEIDA.

la professora de l’School of Occupational Therapy de la Universitat

de Western Ontario va analitzar la figura

de Paulo Freire.

2012 JUNY inf 11

diad

a

història que narrava com en una comunitat on hi havia un riu, es produïa un degoteig de persones que provenien d’una zona més alta. Uns individus que s’ofegaven i que calia salvar. En principi, l’actuació era llençar-se a l’aigua i evitar l’ofegament dels homes. Davant la conti-nuïtat de la situació, es va arribar a la conclusió que, ja que semblava que el problema era crò-nic, calia anar a l’origen i cercar què passava en la part més alta de riu des d’on es llençaven els cossos. Cal doncs, centrar el focus d’atenció en la causa del problema per tal de buscar-ne una solució. Una màxima que, segons Lilian Magal-haes, cal aplicar al món de la infermeria.

MAGALHAES VA ESTAR ACOMPANYADA DE LA TRADUCTORA TERESA LÓPEZ.

CAMPS, GEA, MAGALHAES I PALACÍN DURANT EL CÒCTEL.

12 inf JUNY 2012

diada

DESPRÉS DE la ponència de la professora cana-denca, la Diada de la Infermeria va continuar amb una part més festiva que va començar amb l’homenatge als col·legiats que s’han ju-bilat. En total, tretze infermeres i infermers del Col·legi lleidatà han abandonat la vida laboral, tot i que –de ben segur– quedaran vinculats a la professió d’alguna manera.

reconeixement a les… infermeres jubiladesCARMEN OTAL.

DOLORS PUJOL.

2012 JUNY inf 13

diad

a

Els jubilats des de l’any passat són Carmen Aranda, Anna Cepero, Irene Escola, M. Pilar Hurtado, M. Carme Llop, Juan Manuel Royo, Teresa Rubió, M. Pilar Salillas, Esperanza Surós, Carmen Otal, Pilar Noguero, Maria López i Do-lors Pujol, aquestes quatre últimes van assistir a l’homenatge i van rebre un obsequi comme-moratiu.

reconeixement a les… infermeres jubiladesMARIA LÓPEZ.

PILAR NOGUERO.

14 inf JUNY 2012

diada

UN COP fet el reconeixement a les infermeres jubilades, la jornada va viure el moment més emotiu de la tarda: l’homenatge a Antònia Pa-lacín, infermera jubilada que, amb 100 anys a punt de fer (24 de juliol de 2012), va assistir molt emocio-nada a l’acte. Un merescut reco-neixement conduït per la doctora Carme Torres, professora d’Història d’Infermeria de la Universitat de Lleida (UdL), que va fer un breu re-pàs per la trajectòria vital d’aquesta

LA DRA. CARME TORRES ÉS

AUTORA DE LA BIOGRAFIA

D’ANTÒNIA PALACÍN.

2012 JUNY inf 15

diad

a

Carme Torres i Antònia Palacín

dona extraordinària nascuda en un poblet de l’Alta Ribagorça (Llesp) i que va ser una pionera de la infermeria a les comarques lleidatanes. La Dra. Torres va fer un repàs per la vida personal i professional de Palacín que, tot i que porta anys jubilada, no ha parat mai de treballar i de formar-se. I és que la infermeria és, per Antònia Palacín, la seva vida. Gràcies a aquesta professió, va desenvolupar-se com a persona i va tenir una vida molt diferent a la que li hagués tocat viure, dins d’una família rural d’un petit poble prop de Pont de Suert. L’homenatge a aquesta dona trencadora va finalitzar amb el lliurament d’un obsequi i un ram de flors per part del president Camps. Un detall que Antònia Palacín va acceptar amb emoció i agraïment.

ANTÒNIA PALACÍN REP L’AFECTUOSA

SALUTACIÓ DE LA PROFESSORA DE LA

UdL, CARME TORRES.

16 inf JUNY 2012

diada

TOT SEGUIT, la diada va seguir amb la presentació dels resultats de la 1a Beca al millor Projecte de Recerca Infermera 2011. Una exposició de resultats que va córrer a càrrec d’un dels seus autors, en Iago Enjo, que va aprofundir en els aspectes més des-tacats de l’estudi sobre l’Ocupació al sector de la Infermeria a Lleida, que ha realitzat en col·laboració amb Ne-ymet Anais Dávila i Claudia Villacorta. Un document de recerca que posa de manifest aspectes com que l’atur en el sector de la infermeria era inexis-tent a Lleida fins fa dos anys. La crisi i la retallada pressupostària, però, han destruït força llocs de treball deixant la taxa d’atur en el 16%, fet que suposa que les quatre darreres promocions sortides de la Facultat d’Infermeria no tinguin feina. Altres aspectes des-tacats de l’estudi fan referència a que el 80% dels professionals d’infermeria de Lleida (fonamentalment els més joves) tenen formació de postgrau, per la qual cosa “les promocions mi-llor preparades són les que tenen més dificultats per accedir a la professió”.

beques

IAGO ENJO, COAUTOR DE

L’ESTUDI SOBRE OCUPACIÓ

DE LA INFERMERIA A LLEIDA.

2012 JUNY inf 17

diad

a

L’acte va proseguir amb el lliurament de la 2a Beca al millor Projecte de Recerca Infermera 2012. Una beca dotada amb 6.000 euros que va ser lliurada a Eva Barrallat Gimeno perquè desenvolupi el seu treball com a investigadora principal sobre la Validació de la Palliative Per-formance Scale, versions PPS-CAT i PPS-CAS per ser utilitzada en pacients pal·liatius oncològics en domicili.

EVA BARRALLAT, –QUE INVESTI-

GARÀ SOBRE PAL·lIATIUS A DO-

MICILI PER A MALALTS ONCOLÒ-

GICS– AMB MONTSERRAT GEA,

VICEPRESIDENTA DEL COL·LEGI.

18 inf JUNY 2012

diada

A CONTINUACIÓ, es van distingir els pre-miats de la XX edició del Premi d’Investigació d’Infermeria de Lleida, que va tenir com a ju-rat Josep M. Camps (en qualitat de president) i Miquel Àngel Calderó (secretari). La resta del jurat va estar composat per Pilar Allende, Car-me Torres, Iolanda Buixadera, Iraida Gimeno, Yolanda Alarcón i Lorena Tejero. Pel que fa als premiats en aquesta ocasió, el primer premi va ser per Alexandra Pascual Garcia pel treball Promoció d’hàbits d’alimentació saludable en persones amb trastorn mental greu; el segon va recaure en Inés Ortiz Catalán per l’estudi

Influencia de las redes sociales en la recupe-ración tras una artroplastia total de rodilla o cadera i, finalment, el tercer premi va ser per Leyre Estallo Sanz per Actituds dels estudiants d’Infermeria enfront el patiment i la mort rela-cionades a la personalitat.

La celebració del Dia de la Infermeria va cloure amb un refrigeri per a tots els assistents que va posar el millor punt i final a una tarda de celebració i retrobament. Una tarda dedica-da a retre homenatge i reconèixer la tasca del col·lectiu d’infermeres i infermers lleidatans.[]

XX Premi d’Investigació d’Infermeria de Lleida

PRIMER PREMI: ALEXANDRA PASCUAL. SEGON PREMI: INÉS ORTIZ. TERCER PREMI: LEYRE ESTALLO

2012 JUNY inf 19

coill

Des de les eleccions del juliol de 2011, la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) està liderada per Josep Maria Camps.

L’objectiu principal de l’equip de govern és vetllar pels interes-sos dels professionals de la infermeria lleidatana, així com pel correcte desenvolupament competencial com a professió.[]

juntaqui és qui a la

del Col·legi

fotos Neus Huguet

MISSATGES

20 inf JUNY 2012

coill Josep Maria CAMPS BALAGUÉ

[email protected]

Térmens, 1955

Col·legiat 1136

OcupacióÀmbit atenció primària.

destaquemGrau en

Infermeria.

Màster Universitari en Investigació

en Cures.

Secretari del Consell de Col·legis

d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

Vocal de la Comissió Estatal

d’Acreditació i Reacreditació

del C.G.E.E.

Vocal de la Comissió Estatal

de Teràpies Naturals i Complementaries

del C.G.E.E.

2012 JUNY inf 21

coillMontserrat

GEA SÁNCHEZ

[email protected]

Lleida, 1976

Col·legiada 2622

OcupacióProfessora dede la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Lleida.

destaquemCoordinadora del Màster Universitari en Ciències de la Infermeria i del Màster Universitari en Recerca en Salut.

Consellera del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

Membre del Consell Consultiu Assessor de la Unidad de Investigación en cuidados en salud. Investén. Instituto de Salud Carlos III.

Representant espanyola al Grup de Guies Clíniques basades en l’evidència de la European Association of Urology Nurses.

Tesorera de la Asociación Española de Enfermería en Urología.

Diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat de Lleida.

22 inf JUNY 2012

coill Miquel Àngel CALDERÓ SOLÉ

[email protected]

Lleida, 1976

Col·legiat 2595

OcupacióSocietat Prevenció Asepeyo.

Hospital Santa Maria (Lleida).

destaquemEspecialista en

Infermeria del Treball.

Màster en Ciències de la Infermeria.

President de l’Associació Catalana

d’Infermeria del Treball.

Assessor del Consell de Col·legis


2012 JUNY inf 23

coill

Col·legiada 2454

OcupacióHospital Santa Maria (Lleida).Professora associada de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Lleida.

destaquemMàster en Ciències de la Infermeria.

Màster en Infermeria Escolar.

MercèFOLGUERA ARNAU

vicesecretà[email protected]

Bell-lloc d’Urgell, 1975

Mercè PORTÉ LLOTGE

[email protected]

Tremp, 1964

Col·legiada 2240

OcupacióABS Ciutat Jardí.

destaquemMàster en

Investigació en Cures.

24 inf JUNY 2012

coill

Col·legiada 1680

OcupacióABS Pla d’Urgell.

destaquemMàster enInvestigació en Cures.

Màster en Salut Escolar.

Consellera del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

Maria MontserratDUCH CLAVÉ

vocal [email protected]

Arbeca, 1954

2012 JUNY inf 25

coill

Anna M.QUINTANILLA SANZ


Lleida, 1966

Col·legiada 1818

OcupacióClínica de Ponent.

Clíniques de Catalunya (Lleida).

destaquemMàster en

Ciències de la Infermeria.


Presidenta de la AEEU (Asociación Española de Enfermería en Urología).

Assessora del Consell de Col·legis


26 inf JUNY 2012

coill

Col·legiada 1007

OcupacióCap de la Unitat d’Atenció a l’Usuari de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

destaquemEspecialista en Infermeria de Salut Mental.

Llicenciada en Psicologia.

CarmeMAYAYO MONREAL


Layana (Zaragoza), 1959

2012 JUNY inf 27

coill

LourdesTERÉS VIDAL


Lleida, 1964

Col·legiada 2230

OcupacióResidències Aspros

“La Coma” i “Francesc Macià”,

per a persones amb discapacitat

intel·lectual.

destaquemMembre del

Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament

de Lleida.

28 inf JUNY 2012

coill

Col·legiada 2338

OcupacióASSIR Lleida (CAP de Cappont. Lleida).

destaquemEspecialista en Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadora).


Màster en Promoció i Educació per a la Salut.

Llicenciada en Filologia Anglesa.

AnabelFERNÁNDEZ CUESTA


Lleida, 1973

2012 JUNY inf 29

coill

30 inf JUNY 2012

recerca: infermeria i atur

¿qué hago?El estudio “El desempleo en el colectivo de enfermeras y enfermeros de Lleida: prevalencia y situación actual” –premiado con la 1a Beca al Mejor Proyecto de Investigación Enfermera 2011 del COILL– constata una situación que la profesión denuncia desde hace meses.

2012 JUNY inf 31

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur

¿qué hago?El fantasma del paro ame-naza con desposeer a nuestro sistema sanitario de varias ge-neraciones de profesionales de la enfermería, curiosamente, los mejor preparados de la historia.

autores del estudio

Iago Enjo Pérez

Neymet Anais Dávila

Claudia Villacorta

Reproduccióndel estudio originaL©COILL. todos los derechos reservados

32 inf JUNY 2012


EL ESTUDIO de Iago Enjo, Neymet Anais y Clau-dia Villacorta se presentó en el marco de la Jor-nada de la Enfermería del pasado mes de mayo. Con un 16% de paro en la enfermería leridana bajo el brazo, el informe presentado por Enjo y Villacorta cayó como un jarro de agua fría para un sector que viene denunciando la situación y pidiendo medidas excepcionales.

Y es que el desempleo ha llegado con fuerza entre las enfermeras y enfermeros de Lleida, que han visto como –en los dos últimos años– la crisis y los recortes les han llevado de la prác-ticamente total ocupación, a la destrucción de los puestos de trabajo equivalentes a las cuatro últimas promociones, unas 300 personas.

Y estos son tan sólo algunos de los preocu-pantes datos que se desprenden del trabajo de investigación El desempleo en el colectivo de Enfermeras y Enfermeros de Lleida: prevalencia y situación actual 2012, que ha financiado el COILL con la primera beca de investigación.

ENFERMERAS Y ENFERMEROS DE

LLEIDA EMPIEZAN A EMIGRAR A

OTROS PAÍSES EN BUSCA DE UNA

OPORTUNIDAD PARA EJERCER LA

PROFESIÓN.

2012 JUNY inf 33

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur

16%de paro

Destrucción de los puestos de trabajo de 4 promociones en 2 años…

Y por si fuera poco, el estudio refleja que cerca del 80% de los profesionales de la enfermería de Lleida (fundamentalmente los más jóvenes) tienen formación de post-grado.

Desalentador escenario para las promociones mejor preparadas de nuestra historia, además del alto coste social que supone el cese del paulatino relevo generacional, la precariedad laboral de quienes desarrollaban su actividad en más de un centro sanitario y ahora han per-dido alguna de sus ocupaciones y el despido de profesionales que ha dejado en la calle a las dos últimas promociones que habían entrado hacía tres y cuatro años.[]

coste social

EL COSTE SOCIAL DE LA NO INCORPORACIÓN

DE NUEVOS PROFESIONALES AL SISTEMA SA-

NITARIO AUGURA UN ESTANCAMIENTO DEL

RELEVO GENERACIONAL.

34 inf JUNY 2012


índice1. INTRODUCCIÓN 35

2. EL ESTUDIO 41ObjetivosPoblación

ÉticaAnálisis estadístico

3. RESULTADOS Y DISCUSIÓN 43Perfil de los colegiados

DesempleadosEnfermeras clínicasOtras profesionales

DesempleoMiedo a perder el empleo

FormaciónFormación general

Formación clínica adicionalFormación académica

4. CONCLUSIONES 56

5. REFERENCIAS 59

6. LOS AUTORES 62

BECA 2011

MEJOR PROYECTO DE INVESTIGACIÓN ENFERMERAdel Col·legi Oficial d’Infermeres

i Infermers de Lleida

Directoras del estudio: Montserrat Gea Sánchez Cristina Esquinas López

Autores:

Iago Enjo Pérez Neymet Anais Dávila

Claudia Villacorta

agradecimientode los autores

En primer lugar, queremos agradecer al Colegio de Enfermeras y Enfermeros de Lleida la adjudicación de este premio de investigación así como su continua dis-ponibilidad y apoyo logístico-técnico.

A Cristina, por su inestimable ayuda y disposición. A Montse, por su apoyo. A Miren, por tu esfuerzo y motivación. Nuestro más sentido agradecimiento a todas las enfermeras y enfermeros que dedicaron parte de su tiempo a contestar la encuesta.

EL DESEMPLEO EN EL COLECTIVO DE ENFERMERAS Y ENFERMEROS DE LLEIDA

2012 JUNY inf 35

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur

PREVALENCIA Y SITUACIÓN ACTUAL 2012. (Por Iago Enjo Pérez, Neymet Anais Dávila y Claudia Villacorta)

1 introducción

Tras el estallido de la crisis económica en el ter-cer trimestre de 2008, la más severa desde la Gran Depresión, numerosas economías mun-diales se han visto arrastradas a la recesión eco-nómica y a la destrucción masiva de puestos de trabajo (1) como resultado de un cambio en el mercado laboral.

España ocupa, con una frecuencia insólita, los ránkings de Estados con elevado desempleo, especialmente en el contexto europeo (2). En-tre 2005 y 2009 la tasa de desempleo se había doblado, pasando del 9 al 18%, mientras que la tasa europea había crecido del 8 al 9%. Las cifras del Eurostat para el primer mes del 2012 sitúan la tasa de desempleo española en el 22,85% y la europea en un 10,1%. Las previsio-nes para España indican una continuación en la destrucción de empleo, lo que irá aumentando la tasa de desempleo.

Las cifras del Eurostat (gráfico 1) destacan a España como Estado líder en desempleo, supe-rando a países como Grecia o Irlanda, que se enfrentaron a serios problemas financieros en los meses previos.

36 inf JUNY 2012



ESPAÑA

GRECIA

IRLANDA

Gráfico 1. Tasas de desempleo en Europa y España

Las cifras del Eurostat para el primer mes del

2012 sitúan la tasa de desempleo

española en el 22,85% y

la europea en un 10,1%.

Ilustración 1. Distribución de las tasas de desempleo en Europa (Enero 2012)

2012 JUNY inf 37

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


Las tasas de desempleo son aún mayores entre los sectores poblacionales más jóvenes, habien-do alcanzado el 40% en los españoles menores de 25 años en 2009, frente al 20% de Europa (3).

Las medidas gubernamentales adoptadas en primera instancia no han sido suficientes para paliar los efectos de la crisis y, junto con la ac-tual política de recortes adoptada por los go-biernos español y comunitario, no auguran una recuperación inmediata de la situación, pre-viéndose todavía un aumento en las tasas de paro durante el presente año.

El Instituto Nacional de Estadística elabora de manera continua la Encuesta de Población Ac-tiva (EPA), investigación que se realiza desde

1964, donde a través de un muestreo conti-nuo y dirigido se encuestan trimestralmente las viviendas con el fin de conocer la población activa y diferentes características de ésta. A tra-vés de la EPA (4), hemos obtenido información actualizada del primer trimestre del año 2011, donde se evidencia una preocupante situación, registrándose en el primer trimestre de 2011 un descenso de la ocupación en 256.500 perso-nas, correspondiendo a una tasa interanual de variación del empleo de -1,32%. El número de parados aumenta en 213.500 personas, lo que sitúa el total de desempleados en 4.910.200; creciendo la tasa de paro en casi un punto por-centual y situándose en un 21,29%. Por sexo, en el caso de las mujeres el aumento del des-empleo es superior, debido a la disminución de las mujeres inactivas.

ESPAÑA

13,3 - 23,3%

FUENTE: EUROSTAT

38 inf JUNY 2012



Por edades, el empleo crece en los mayores de 50 y desciende entre los más jóvenes. Todos los sectores han reducido su número de ocupados en el primer trimestre, por ejemplo la Industria registra 82.000 menos, la construcción 78.500, los Servicios 74.600 y la Agricultura 21.300. Los asalariados con contrato indefinido descienden en 139.100 y los asalariados con contrato tem-poral lo hacen en 54.300, respecto del trimes-tre anterior.

Por Comunidades Autónomas se destaca que la tasa de desempleo oscila entre el 11,61% del País Vasco y el 29,68% de Andalucía. La tasa de actividad fluctúa entre el 51,43% del Principado de Asturias y el 64,24% de la Comu-nidad de Madrid. Además, llaman la atención

los descensos más marcados en la Comunidad Valenciana (50.500 ocupados menos), Comu-nidad de Madrid (36.800), Andalucía (35.300) y Cataluña (34.100).

En un contexto más cercano, el gráfico 2 refleja la situación de la provincia de Lleida, similar a la situación estatal y de la Comunidad Autóno-ma de Cataluña, observando un continuo creci-miento del número de personas desempleadas. Se observa que para el año 2007 había 9.711 desempleados y al año 2010 esta cifra ya se ha-bía casi triplicado presentando un número de 26.875; y para el primer trimestre del 2011 se registra un número aún mayor de 29.616 per-sonas en paro.

A las reducciones de plazas de trabajo se suman las modificaciones de contratos a los empleados

2012 JUNY inf 39

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


Es preocupante la situación contractual a la que se ve expuesto el Estado y, en particular, los habitantes de la provincia de Lleida. Cabe destacar que, además de las reducciones de plazas de trabajo, se han realizado modificaciones en el tipo de contratos a los que están sujetos los trabajadores, reemplazando en ocasiones los contratos de jornada completa a contratos temporales, lo cual provoca un aumento de la inestabilidad laboral en las personas.

Gráfico 2. Evolución tasa de desempleo provincia Lleida (2007-2010)

LLEIDA SIGUE LA TENDENCIA

CATALANA Y EL PARO SIGUE

AUMENTANDO.

40 inf JUNY 2012



El colectivo de enfermeras y enfermeros no se encuentra ajeno a esta realidad; datos del Mi-nisterio de Trabajo correspondientes a enero de 2011 (5) indican un aumento en el último mes de 15.119 demandantes de empleo, de los cuales 9.599 han finalizado recientemente sus contratos, destacándose además que desde el primer al último día del mes las personas sin empleo ascendieron a 3.288. Éste mismo mes se registran 1.816 contratos a 1.445 personas de los cuales: 1.758 contratos fueron de du-ración temporal y 1.357 a jornada completa, encontrándose un crecimiento de los contratos temporales de un 45% en el último año con respecto al año anterior.

El desempleo es un problema social que tras-ciende las cifras, es un problema que afecta en todas sus esferas a la vida de las personas en el contexto biopsicosocial y que, por tanto, se convierte en un determinante de la salud.

Algunos estudios (6,7) revelan que esta condi-ción tiene efectos nocivos sobre la salud de las personas, pudiendo asociarse a un menor nivel de bienestar psicológico, lo cual es consecuen-cia de la ausencia de beneficios económicos prestados por un trabajo, tales como el estatus social y la autoestima.

La crisis económica en España se ha relacio-nado consistentemente con el deterioro de la salud mental y física de la población, los colecti-vos principalmente afectados con éste fenóme-no son los trabajadores manuales, los jóvenes, las mujeres y los inmigrantes (7).

El paro afecta a las personas que se encuentran en ésta condición pero también a aquellas per-sonas que se encuentran empleadas, las cuales pueden perder su estado de bienestar psicoló-gico y experimentar ansiedad y miedo a perder los puestos de trabajo (8).

Uno de los trabajos realizados en España señala el importante efecto que tienen sobre la salud mental de las personas en paro factores como la clase social, el sexo o los roles de familia, ade-más considera que el desempleo afecta más a la salud mental de hombres que de mujeres, lo cual se explica por la presencia de responsabili-dades familiares (6,9).

Además, cabe destacar la relación causal exis-tente entre estar desempleado y tener mayor mortalidad, morbilidad, y peores conductas relacionadas con la salud y calidad de vida. Re-cientemente, se ha observado que la inseguri-dad laboral se halla asociada con una mayor exposición a varios factores de riesgos laborales y a tener una peor salud mental (10).

Por todo lo comentado, por ser el desempleo un problema estatal que afecta al área econó-mica pero también a la calidad de vida y salud de las personas, consideramos relevante la rea-lización de este estudio, donde se determinó la prevalencia de paro en las enfermeras y los enfermeros en tiempos de crisis en el colectivo del Colegio Oficial de Enfermeras y Enfermeros de Lleida. El informe presentará datos relevan-tes sobre la situación en la provincia, sobre el desempleo y la precariedad laboral.

2012 JUNY inf 41

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


2 estudio

OBJETIVOS

El objetivo general del estudio es determinar la prevalen-cia de desempleo en el colectivo de enfermeras/os cole-giadas/os en la provincia de Lleida y los factores que les afectan. Para ello, también se enunciaron objetivos es-pecíficos: •Conocerelperfilgeneraldela/el enfermera/o desempleada/o. •Conocerelperfilgeneraldela/elenfermera/o que trabaja. •Conocerelniveldeestudiosadicionales de las/os enfermeras/os. •Identificarlapercepcióndemiedoaperderelempleo.

POBLACIÓN

El estudio, de carácter transversal y descriptivo, se realizó sobre el censo del Colegio Oficial de Enfermeras y Enfer-meros de Lleida. Tras la aplicación de los criterios de ex-clusión (estar jubilado, no disponer de número de contac-to o no querer participar), la muestra se compuso de un total de 1.225 diplomados universitarios en Enfermería.

ÉTICA

El Colegio notificó la realización del estudio y encuesta telefónica a través de correo electrónico, uno de sus me-dios de comunicación oficial, citando el tema y objetivos del estudio e instando a la participación en el mismo. Considerando por ello como informados a los colegiados, el consentimiento verbal durante la llamada telefónica se estimó válido. La información obtenida durante el estu-dio se trató de manera confidencial, de acuerdo con la LO 15/99 de 13 de diciembre de Protección de Datos de Carácter Personal.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO

En primera instancia se realizó un análisis descriptivo con medidas de tendencia central y de dispersión para los da-tos cuantitativos y de distribución de frecuencias para los datos cualitativos. Posteriormente se realizó un análisis bivariado mediante T de Student y X2 para determinar la asociación de las variables con la situación laboral, el mie-do a perder el empleo y los años de titulación. Finalmen-te, aquellas variables que habían mostrado asociación significativa(p≤0.05)duranteelanálisisencrudo,fueronincluidas en sendos modelos multivariados mediante re-gresión logística para determinar la asociación global con la situación laboral para los desempleados, y del miedo a perder el puesto de trabajo para los laboralmente activos.

42 inf JUNY 2012



2012 JUNY inf 43

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


3 resultados y discusión

44 inf JUNY 2012



3.1. PERFIL DE LOS COLEGIADOS

La muestra se compuso principalmente por mujeres (90,3%), cuya media de edad se situa-ba en los 40,53 (DE 11,45) años, habiendo fi-nalizado la diplomatura hace 15,99 (DE 11,25) años y con formación continuada de carácter reglada tras la finalización de la titulación ofi-cial. El sector de edad más prevalente entre las encuestadas es el de 30 a 40 años, seguido por el de 51 a 65 años (tabla 1a).

Entre las enfermeras que han respondido a la encuesta es posible distinguir tres subgrupos diferenciados, correspondientes a su perfil la-boral. En primer lugar, el grupo más prevalente es el de enfermeras que trabajan en la práctica clínica, representando un 87,2% de la mues-tra. Por otro lado, destaca un 9,5% de titula-dos universitarios en Enfermería que están en situación de desempleo. Finalmente, el grupo menos prevalente representa un 3,3% de los colegiados y engloba a diplomados en En-fermería que ejercen como enfermeras en un ámbito ajeno a la práctica clínica o bien que ejercen otras ocupaciones. Estos colectivos di-ferenciados varían en cuanto a ciertas variables sociodemográficas (tabla 1b) y otras caracterís-ticas, por lo que serán abordadas de manera independiente en lo sucesivo. Posteriormente se describirá con mayor detenimiento la forma-ción de los colegiados.

2012 JUNY inf 45

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


3.1.1. DESEMPLEADOS

Los diplomados de Enfermería en situación de desempleo suponen el 9,5% del total de cole-giados, y su edad media es 9 años inferior a la muestra total y 10 años.

Respecto al colectivo de enfermeras clínicas, si-tuándose en los 31,53 (DE 10,13) años, siendo los menores de 30 años la franja de edad más representada entre este colectivo (ver tabla 1b).

El tiempo promedio tras la obtención del título oficial asciende a 7,02 (DE 9,2) años. Sin embargo, la me-diana se sitúa en los 3 años; lo significa que la mitad de los desempleados se corres-ponden a los titulados a par-tir del 2008, determinando una afectación masiva en el sector más joven de la profesión (gráfico 3). Asi-mismo, cabe destacar que la promoción más afectada por el desempleo es la de los diplomados que concluye-ron sus estudios en el 2010, que acumula casi una cuarta parte del desempleo en la provincia. Tan sólo el 6,9% de los desempleados afirmó no haber trabajado nunca, siendo lo más habitual haber trabajado como enfermera/o (89,7%) en un centro públi-co (69,9%) (gráfico 4).

Gráfico 3. Perfil laboral según los años de titulación

Gráfico 4. Centro de trabajo previo de desempleados que ejercieron



Gráfico 5. Desempleados por meses de desempleo

El tiempo promedio que los encuestados llevaban en situación de desem-pleo en el momento de realización de la en-cuesta fue de 4,89 (DE 6,91) meses. De ellos, el 24,1% perdió su puesto de trabajo en el último mes, y un 60% durante los últimos tres meses (gráfico 5).

Tras finalizar la carrera, el 57,8% de los desem-pleados han ampliado su formación, decidiéndose en este caso por cursos de posgrado (79,4%) o de máster (50%).

Sólo un 4,3% de los en-cuestados desempleados afirmaron poseer un tí-tulo de especialista.

46 inf JUNY 2012

2012 JUNY inf 47

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


3.1.2. ENFERMEROS/AS DE LA PRÁCTICA CLÍNICA

El colectivo de colegiadas/os que ejercen en la práctica clínica suponen el 87,2%, siendo su edad media 41,52 (DE 11,21) años, la más elevada de todos los colectivos. El sector de edad más representado en este colectivo es el de 30 a 40 años, seguido del los mayores de 51 años. Este colectivo se ha titulado hace una media de 17,05 (DE 10,98) años y son en su mayoría mujeres (91,2%).

Entre aquellos que practican la profesión, el 90,9% ejercen en un solo puesto de trabajo, frente al 9,1% que lo hacen en más de uno, generalmente en dos. El tipo de centro de trabajo es predominantemente público en ambos supuestos (tabla 2), no obstante, cuando los colegiados ejercen en más de un centro, se produce un incremento en el sector asistencial privado, que permanece en todos los casos como la segunda fuente de puestos de trabajo.

El 68,1% de los contratos asistenciales de Enfermería en la provincia de Lleida eran de carácter indefi-nido, seguidos de los de carácter temporal (21,29%) y de interinidad (10,5%) (tabla 3); sin embargo se observa una clara asimetría en la distribución de dichos contratos (gráfico 6). Tal es así que los contra-tos temporales constituyen la forma más frecuente de contratación entre aquellos que ejercen en dos lugares diferentes (51,3%), mientras que son mucho menos habituales en los que trabajan en un solo centro (16,5%). Además, para aquellos que ejercen en más de un centro, las posibilidades de acceder a un contrato indefinido disminuyen un 33%, pasando del 72,7% al 39,6%. Los contratos de interinidad se mantienen estables independientemente del número de puestos de trabajo en los que se ejerza.

Gráfico 6. Tipo de contrato según número de centros de trabajo

Además, se ha podido observar que el tipo de contrato está asociado significativamente con la edad (p<0.001), de modo que aquellos con contrato indefinido tienen una media de 20,57 (DE 19,64) años tras la titulación, en compara-ción con los que tienen contratos de interinidad y temporales, que habían finalizado la diploma-tura hace 9,70 (DE 7,52 años) (gráfico 7).

Al ser consultados sobre el temor a la ines-tabilidad laboral y la posibilidad de perder el empleo, un 50,7% respondió afirmativamente versus un 49,3% que no. De aquellos con un contrato temporal, el 83,3% afirmaban tener miedo, porcentaje similar al de los interinos (83%). Cabe mencionar que un 35% de los que tienen un contrato indefinido también afirman tener miedo ante la situación actual.

Entre aquellos que ejercen la profesión, el 77,6% ha ampliado sus conocimientos median-te especialidades clínicas (14,8%), estudios de máster (30,2%) o postgrado (84,6%).

48 inf JUNY 2012



Gráfico 7. Tipo de contrato según años de titulación.

2012 JUNY inf 49

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


3.1.3. OTRAS OCUPACIONES

El total de diplomados universitarios en Enfer-mería que ejercen como enfermera ajena a la práctica asistencial, o en otras ocupaciones, asciende a un 3,3% del colectivo leridano, y su media de edad es de 40,33 (DE 10,30) años, ha-biéndose titulado hace 13,73 (DE 12,13) años. La mayor parte de estos colegiados (75,6%) habían ejercido previamente como enfermera/o de práctica clínica, durante un período medio de 2,78 (DE 5,31) meses.

En este grupo se aprecian diferencias de géne-ro, alcanzando los hombres el 31,1% del colec-tivo que ejerce otra profesión.

Lo más habitual en estos individuos es ejercer en una ocupación circunscrita al ámbito sani-tario (75,6%); siendo así, que el 58,1% de ellos trabaja como auxiliar de enfermería o técnico sanitario. Un 35,5% son enfermeras que ejer-cen labores relacionadas con la gestión sani-taria o la docencia universitaria. Un 6,5%, con posesión de otro título de diplomatura (fisio-terapia y optometría) se dedican su ejercicio profesional.

El 52,5% de estas personas había comenzado a trabajar en otro campo profesional en los 6 meses previos a la realización de la encuesta (gráfico 8); y a su vez, un 42,86% de éstos, habían empezado a ejercer otra profesión en el mes previo a la contestación de la encuesta (gráfico 9).

De estos últimos, el 55,6% comenzaron a tra-bajar de auxiliar y el 33,3% ocuparon puestos de trabajo fuera del sector sanitario (hostelería, supermercados, etc.) (ver tabla 6).

Gráfico 9. Últimos 6 meses del inicio del ejercicio de otra profesión

Gráfico 8. Por meses del inicio de ejercicio de otra profesión

3.2 DESEMPLEO

La prevalencia de desempleo en el colectivo de enfermeras y enfermeros de Lleida ronda el 10%. Sin embargo, tras la realización de la encuesta se han aprobado una baterías de medidas de austeridad, impulsadas desde los gobiernos español y catalán, cuyo objetivo principal es recortar gastos en el ámbito sanita-rio. Debido a ello, es altamente probable que, a día de hoy, las cifras de desempleo en el co-lectivo enfermero superen con creces la barre-ra del 10%. En relación a la situación laboral, se formuló un análisis bivariado (tabla 7) para observar la relación de las variables indepen-dientes propuestas respecto al desempleo. Así, éste no se relacionó con el género (p=0.107). Sí se halló una relación entre el desempleo y la edad (p<0.001), siendo los desempleados más jóvenes que los activos. El desempleo también

mostró una asociación estadísticamente signi-ficativa con los años de titulación (p<0.001), siendo, al igual que con la edad, los desemplea-dos los que habían terminado la diplomatura más recientemente.

En cuanto a las variables de formación adicio-nal realizada, la formación entendida como la realización de especialidad clínica y/o máster y/o posgrado se asociaron significativamente con la situación laboral (p<0.001), siendo los desempleados los menos formados. Sin embar-go, el análisis de la formación adicional, enten-dida esta vez como realización de especialidad clínica y/o máster no se asoció con la situación laboral (p=0.16). El resto de formación, anali-zada de manera independiente también resul-to significativa. Así, la obtención de títulos de máster se asoció (p=0.001) con el desempleo, siendo un 20% mayor el porcentaje de desem-

50 inf JUNY 2012



2012 JUNY inf 51

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


pleados con dicha formación; también resultó significativa la asociación con la obtención de una especialidad clínica (p=0.002), y la pose-sión de títulos de posgrado (p=0.002).

Las variables que se mostraron significativas fueron incluidas en un modelo multivariado (tabla 8) para valorar la influencia final median-te una regresión logística, de las cuales perma-necieron significativas al final del modelo, los años de titulación y la posesión de títulos de máster; el sexo y la edad pierden significan-cia. Así, los años de titulación, con una OR de 0,85 suponen un factor protector frente a la situación de desempleo, de tal manera que conforme pasan los años desde la finalización de los estudios universitarios, menores son las posibilidades de quedarse en situación de des-empleo.

A nivel de formación, la posesión de un título de máster aumenta en 2,1 veces las posibilidades de encontrase en situación laboral activa, con respecto al desempleo. Este fenómeno puede estar mediado por la reciente modificación de la educación superior, con la implantación del modelo de Bolonia, así como la instauración de estudios de tercer ciclos propios de la disciplina enfermera, tal y como es el máster o el docto-rado. Además, este fenómeno se ve apoyado a nivel institucional en el sentido de que las insti-tuciones sanitarias públicas asignan un puntaje a cada uno de dichos títulos obtenidos por el candidato a un puesto laboral.

Así, en último término, el egresado con forma-ción adicional estará en una mejor disposición para incorporarse inicialmente al mercado de trabajo, o para reincorporarse tras una etapa en desempleo.

La posesión de un título de máster aumenta en 2,1 veces las posibilidades de encontrar empleo.

3.3 MIEDO A PERDER EL EMPLEO

A fin valorar los factores que determinan el miedo a perder el empleo en el colectivo de en-fermeras que ejercen en la práctica clínica, se realizó inicialmente un análisis bivariado para testar la asociación cruda de las variables (tabla 9). Al igual que con el desempleo, el género no tiene relación con el miedo experimentado (p=0.84), y sí la tiene la edad (p<0.001), sien-do mayores los que no experimentan miedo a la pérdida de trabajo; asimismo, los años des-de la finalización del título oficial también se mostró significativa (p=<0.001), siendo más jóvenes los que mayor miedo percibían.

El tipo de contrato también se asocia fuerte-mente (p<0.001) con el miedo, siendo así que el 83,0% y 83,3% de los que poseían un con-trato de interinidad o temporal respectivamen-te, afirmaban estar temerosos ante la posible pérdida de su puesto de trabajo. Destaca un 35% de enfermeras/os que si bien tienen un contrato indefinido, también afirman tener miedo. El centro de trabajo también se asoció

con el miedo a perder el empleo (p<0.001), siendo más frecuente sentir miedo a perder el empleo en centros privados o concertados (58,7%), con respecto a los públicos (46,3%). Aquellas variables que mostraron asociación en el análisis crudo de los datos, fueron introduci-das en un modelo de regresión logística para determinar su efecto global sobre el miedo a perder el empleo.

Una vez introducidas en el modelo, la edad, el tipo de centro de trabajo y la posesión de formación adicional (tanto especialidad como máster) perdieron su significancia. Finalmen-te sólo los años desde la titulación y el tipo de contrato mostraron asociación. Los años transcurridos desde los estudios de diplomatu-ra constituyeron un factor protector (OR 0,95) para tener miedo a perder el puesto de trabajo, de modo que a medida que transcurren dichos años, menos probable es tener miedo a perder el empleo. Los contratos temporales y de inte-rinidad constituyeron un factor de riesgo (OR 2,76) para tener miedo a perder el empleo fren-te a los que poseen un contrato indefinido.

52 inf JUNY 2012



Es más frecuente sentir miedo a perder el empleo en centros privados o concertados que en los públicos.

Los jóvenes son los que más miedo tienen a perder su empleo

2012 JUNY inf 53

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


3.4 FORMACIÓN

FORMACIÓN GENERAL

Se puede afirmar que un gran sector de la en-fermería leridana se mantiene formada de ma-nera actualizada (tabla 11), siendo un 75,2% los que han ampliado sus conocimientos me-diante formación reglada, entendida ésta como clínica (especialidad) o académica (máster y/o posgrados). No obstante, se aprecian cambios en el porcentaje según las categorías, siendo las enfermeras de la práctica clínica las que en mayor porcentaje han completado sus estudios; y los desempleados, los que menor formación adicional poseen. Sin embargo, los años trans-curridos desde la graduación deben tenerse en consideración, de modo que si bien los desem-pleados son los que han ampliado su formación en menor grado, también es cierto que presen-tan una media de años desde la titulación diez años inferior a la de las enfermeras clínicas.

FORMACIÓN CLÍNICA ADICIONAL

El RD 450/2005, de 22 de abril, sobre espe-cialidades de Enfermería, contempla seis espe-

cialidades enfermeras: enfermería del trabajo, enfermería obstétrico-ginecológica, enfermería de salud mental, enfermería de cuidados mé-dico-quirúrgicos, enfermería familiar y comuni-taria y enfermería pediátrica. De éstas, las que mayor representación tienen entre el colectivo enfermero son enfermería del trabajo (37,9%), enfermería obstétrico-ginecológica (16,8%) y enfermería de salud mental (16,3%), que acu-mulan el 71% del total de especialidades ob-tenidas por los colegiados; el motivo principal es una mayor trayectoria de las anteriormente mencionadas con respecto a las de nueva crea-ción en el real decreto del 2005. Se preve que con el tiempo esta situación tienda a normali-zarse y se equiparen los porcentajes entre las diversas especialidades acreditadas.

FORMACIÓN ACADÉMICA

De manera general, podemos distinguir que el 64,81% del total de la muestra posee un título de posgrado, un 24,24% tienen un título de máster y un 0,7% tiene un título de doctorado.

De la gran mayoría de los colegiados que han ampliado su formación mediante cursos univer-

54 inf JUNY 2012



2012 JUNY inf 55

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


sitarios, el 84,4% lo ha hecho con un postra-do y el 31,6% con un máster. La formación de posgrado es más frecuente entre las enferme-ras clínicas (84,6%) que entre el resto de colec-tivos, siendo los desempleados los que menos posgrados han cursado (79,4%).

La formación de máster es más frecuente entre los desempleados (50%) que entre el total de la muestra (31,6%) o que entre las enfermeras clínicas (30,2%). Este hecho puede estar me-diado por el reconocimiento de dichos títulos por parte de las instituciones sanitarias públi-cas, por ejemplo, el Institut Català de la Salut. Así, el incremento de la formación en el colec-tivo de desempleados puede servir al propósito de la incorporación o la reinserción al mercado laboral.

VARIACIÓN DEL PERFIL PROFESIONAL SEGÚN LA FORMACIÓN

En la tabla 14 se observa la distribución de la formación adicional dependiendo del área pro-fesional de Enfermería en que las/os encuesta-das/os se desarrollan profesionalmente. En este sentido, se observan diferencias en la forma-

ción de las enfermeras de la práctica clínica con respecto a las enfermeras que ocupan cargos de gestión y/o docencia a nivel de instituciones sanitarias y/o universitarias. En este sentido, se observa una relación estadísticamente signifi-cativa entre el poseer un título de doctorado y ejercer un cargo docente (p<0.001). Conviene destacar que hay enfermeras de la práctica clí-nica que sí han realizado estudios de doctora-do, sin embargo, su porcentaje con respecto al total de enfermeras es muy bajo, inferior al 1%.

Si bien la relación estadística significativa no se ha podido alcanzar en el caso del perfil de enfermera con respecto a la formación de más-ter, cabe señalar que existe una diferencia entre enfermeras de la práctica clínica y las gestoras y docentes, de modo que estas últimas duplican, en el menor de los supuestos, la formación de máster de las enfermeras clínicas.

No obstante, dicha relación es casi significativa.La formación mediante cursos de postgrado es la más común en todos los colectivos descri-tos, siendo mayor en las enfermeras gestoras (83,33%), que en las enfermeras de práctica clínica (67,14%) o que en las docentes (60%).

4 conclusiones

56 inf JUNY 2012



2012 JUNY inf 57

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


Los resultados del estudio reflejan una tasa de desempleo del 9,5%; no obstante, se estima que dicha tasa ha aumentado hasta alcanzar el 16% desde la realización de la encuesta de-bido a las medidas políticas adoptadas por los gobiernos español y catalán en un afán por re-ducir el déficit público. Si bien la tasa de des-empleo no parece ser excesivamente elevada, al estar por debajo de la media estatal, conviene recordar que la Enfermería es una profesión históricamente carente de desempleo alguno (11); además, hay que tener en cuenta que la tasa de desempleo aumentó súbitamente des-de el inicio de la crisis. Dicho incremento repen-tino del paro en este sector profesional sitúa al colectivo enfermero en una situación de vulne-rabilidad, debido en gran parte, a las medidas políticas adoptadas en los últimos meses desde los respectivos Ministerios y Conselleries. La magnitud de este efecto se ve aumentada en las personas jóvenes y recién tituladas (32) y, de forma general, ha supuesto un cambio en las condiciones laborales, generando entornos laborales estresantes, y en la contratación, pa-sando en muchas ocasiones a no renovar con-tratos de manera sistemática.

El estudio también refleja el compromiso del colectivo enfermero por mantenerse formado, habiendo realizado formación adicional un 80% de los colegiados. Este hecho es impor-tante dado que la formación se ha relacionado con una mayor probabilidad de conseguir un empleo y constituye, además, un factor deter-minante para el acceso a cargos de gestión y docencia universitaria.

Las condiciones previamente descritas así como el desempleo per sé, repercuten más allá del ámbito económico, acarreando consecuencias a nivel social, como la pérdida del rol social y del contacto con ciertas redes sociales; a ni-vel biológico, con un aumento en el abuso de sustancias, un incremento de estilos de vida perjudiciales para la salud, mayor morbilidad y, a consecuencia de ello, un aumento en la de-manda de asistencia sanitaria; y a nivel psicoló-

gico, con un descenso de la autoestima, mayor incidencia de sintomatología depresiva y de ca-sos de suicidio o intentos autolíticos (9,12-26).

La muestra del estudio se compuso mayorita-riamente por mujeres, que se encuentran en una situación social más desfavorecida en re-lación a las condiciones laborales debido a una falta de políticas de conciliación de la vida fa-miliar y laboral, una de las principales barreras para el desarrollo profesional de las mujeres (31). Este hecho puede favorecer la presencia de sintomatología depresiva en este colec-tivo al verse en situación de desempleo o trabajan-do en condiciones precarias. Además, otro as-pecto clave teniendo en cuenta el predominio de las mujeres en la muestra es la afectación de la salud y bienestar de los niños de familias con al menos un progenitor en desempleo a través de la modificación de las dinámicas familiares (17,27), por lo que es necesario en estos casos contar con una red de apoyo social (28) para intentar amortiguar el impacto emocional y social.

Entre los resultados del estudio, destaca que la mayoría de las enfermeras de práctica clínica poseían un contrato indefinido versus aquellas que tenían contrato temporal. Sin embargo, las personas con contratos más precarios fueron más jóvenes y trabajaban en más de una ins-titución; una posible explicación es que las en-fermeras, al ver reducidas sus horas de trabajo, necesiten complementarlas con otro trabajo a fin de conseguir un salario adecuado. Además, más del 50% de las enfermeras laboralmente activas manifiesta tener miedo a perder su em-pleo y a la precarización de su puesto laboral, lo cual produce efectos adversos sobre el bien-estar psicológico y otros indicadores de salud. La cronificación de esta inseguridad laboral se asocia con peores niveles de salud mental y mayores índices de depresión, pero si la situa-ción de mantiene en el tiempo y una vez con-seguido un trabajo estable, todavía se podrían apreciar efectos residuales a nivel psicológico, predisponiendo al individuo a la depresión y a

58 inf JUNY 2012



la ansiedad (10,29). También en relación a la precariedad laboral, cabe destacar que según se reflejó en la III Encuesta Europea de Condi-ciones de Trabajo, el ejercer profesionalmente a tiempo parcial genera menos oportunidades para aprender y desarrollar habilidades, y es el peor pagado en términos de precio/hora (31).

Las previsiones apuntan todavía a un empeo-ramiento de la economía, por lo que las tasas de desempleo en nuestro país durante este y el próximo año (1). Los intensos recortes ejecu-tados en los últimos meses y aquellos que aún están por venir amenazan con incrementar las cifras de paro y la precariedad laboral. Ahora bien, en el colectivo sanitario, la reducción de la plantilla y el detrimento de las condiciones laborales pueden repercutir en una peor cali-dad asistencial, en un aumento de los efectos no deseados de la asistencia sanitaria, e inclu-so en muertes, de las cuales se han hecho eco diversos medios de comunicación ante el falle-cimiento reciente, en hospitales catalanes, de personas que no debieran haber llegado a tan fatal desenlace.

Desde los gobiernos e instituciones públicas se debería favorecer un sistema de contratación de trayectoria vital, como el existente en Japón (30), y renunciar a la precarización laboral, fle-xibilización del despido y todas aquellas medi-das que, yendo contra el trabajador e individuo, repercuten negativamente en su salud y, por ende, en la del propio Estado. Los gobiernos nacional, autonómico y local deberían además abordar la estructura laboral en sí misma, que es posiblemente la causa de la cronificación del desempleo y la precariedad laboral en conjunto del Estado.

El estudio, de carácter transversal, no permite valorar la evolución del desempleo y de las con-diciones laborales según el perfil y característi-cas de los individuos, por lo que consideramos importante que se realicen estudios sobre esta población a fin de valorar su nivel de salud en función de su estado laboral, y que se evalúen las implicaciones clínicas de los recortes y cómo afectan éstos tanto a la inseguridad laboral per-cibida como a la seguridad clínica de los cuida-dos prestados por el colectivo de estudio.

Desde los gobiernos e instituciones públicas se debería favorecer un siste-

ma de contratación de trayectoria vital, como el

existente en Japón

5 referencias

2012 JUNY inf 59

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


(1) Björnsdóttir K, Nelson S. Health and vulnerability in a time of economic uncertain-ty. Nurs Inq 2010;17(1):1-1.

(2) Benavides FG, Benach J, Diez Roux AV, Roman C. How do types of employ-ment relate to health indi-cators? Findings from the second European survey on working conditions. J Epi-demiol Community Health 2000;54(7):494-501.

(3) European Statistics. La-bour Force Survey. 2009; Available at: epp.eurostat.ec.europa.eu. Accessed mayo, 2011.

(4) Instituto Nacional de Estadística. Encuesta de Po-blación Activa (EPA). 2011; Available at: www.ine.es. Accessed mayo/11, 2011.

(5) Autores: Ministerio de Trabajo e Inmigración. Infor-mación Mensual de Mercado de Trabajo de Titulados Uni-versitarios. 2011; . Accessed Mayo/11.

(6) Artazcoz L, Benach J, Borrell C, Corts I. Unemploy-ment and mental health: un-derstanding the interactions

among gender, family roles, and social class. Am J Public Health 2004;94(1):82-88.

(7) Garca A. Labor market and health. SESPAS Re-port 2010. Gaceta sanitaria 2010;24 Suppl 1:62-67.

(8) Mandal B, Ayyagari P, Ga-llo WT. Job loss and depres-sion: The role of subjective expectations. Soc Sci Med 2011 2;72(4):576-583.

(9) Stuckler D, Basu S, Su-hrcke M, Coutts A, McKee M. The public health effect of economic crises and al-ternative policy responses in Europe: an empirical analysis. The Lancet 2009 7/25;374(9686):315-323.

(10) Benach J, Muntaner C. Precarious employment and health: developing a research agenda. J Epide-miol Community Health 2007;61(4):276-277.

(11) Prieto C, Ramos R, Ca-llejo J. Nuevos tiempos del trabajo. Entre la flexibilidad competitiva de las empresas y las relaciones de género. Madrid: Centro de Investiga-ciones Sociológicas; 2008.

(12) Burgard SA. Toward a better estimation of the effect of job loss on health. J Health Soc Behav 2007;48(4):369-384.

(13) Carle J. Youth unemplo-yment - Individual and socie-tal consequences, and new research approaches. Soc Sci Med 1987;25(2):147-152.

(14) Catalano R. The health effects of economic decli-ne. Annu Rev Public Health 2011;32:431-450.

(15) Colledge M. Economic cycles and health: Towards a sociological understanding of the impact of the recession on health and illness. Soc Sci Med 1982;16(22):1919-1927.

(16) Espluga J, Baltiérrez J, Lemkow L. Relaciones entre la salud, el desempleo de lar-ga duración y la exclusión so-cial de los jóvenes en España. Cuadernos de Trabajo Social 2004(17):45-62.

(17) Kozie! S, “opusza#ska M, Szklarska A, Lipowicz A. The negative health conse-quences of unemployment: The case of Poland. Econo-

60 inf JUNY 2012



2012 JUNY inf 61

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


mics & Human Biology 2010 7;8(2):255-260.

(18) Platt S. Unemployment and suicidal behaviour: A re-view of the literature. Soc Sci Med 1984;19(2):93-115.

(19) Bartley M. Unemplo-yment and ill health: un-derstanding the relations-hip. J Epidemiol Community Health 1994;48(4):333-337.

(20) Ross CE. Does employ-ment affect health? J Health Soc Behav 1995;36(3):230-243.

(21) Schmitz H. Why are the unemployed in worse health? The causal effect of unemployment on health. Labour Economics 2011 1;18(1):71-78.

(22) Spruit IP. Unemploy-ment and health in macro-social analysis. Soc Sci Med 1982;16(22):1903-1917.

(23) van Veldhoven GM. Unemployment and econo-mic psychology: An intro-duction. Journal of Economic Psychology 1985 3;6(1):1-8.

(24) Zivin K, Paczkows-ki M, Galea S. Economic downturns and population mental health: research findings, gaps, challenges and priorities. Psychol Med 2011;41(7):1343-1348.

(25) Jin RL, Shah CP, Svoboda TJ. The impact of unemplo-yment on health: a review of the evidence. Canadian Medical Association.Journal CMAJ 1995;153(5):529-540.

(26) Stankunas M, Kalediene R, Starkuviene S, Kapustins-kiene V. Duration of unem-ployment and depression: a cross-sectional survey in Lithuania. BMC Public Health 2006;6:174-174.

(27) Jones LP. The effect of unemployment on children and adolescents. Children and Youth Services Review 1988;10(3):199-215.

(28) Kroll L, Lampert T. Unemployment, social sup-port and health problems: results of the GEDA study in Germany, 2009. Deuts-ches Ärzteblatt international 2011;108(4):47-52.

(29) Ferrie J, Shipley MJ, Stansfeld S, Marmot M. Effects of chronic job insecu-rity and change in job secur-tity on self reported health, minor psychiatric morbidity, physiological measures, and health related behaviours in British civil servants: the Whitehall II study. J Epide-miol Community Health 2002;56:450-454.

(30) Rivera Navarro J, Riesco Vázquez E. Envejecimiento de la población en España y Japón: estudio compara-tivo y posibles implicaciones para Europa y Asia Pacífico. Salamanca: Universidad de Salamanca; 2009.

(31) Borrell C, Artazcoz L. Investigación en género y sa-lud. 2007;5ª:110.

(32) Olafsson O, Svensson PG. Unemployment-related lifestyle changes and health disturbances in adolescents and children in the western countries. Social science me-dicine 1986;22(11):1105-1113.

IAGO ENJO PÉREZ

Actualmente: Redactor científico. Joanna Briggs Institute. University of Adelaide (Australia).

FORMACIÓN ACADÉMICA •MásterenCienciasdelaEnfermería.Univer-sidad de Lleida.•MásterenEducaciónparalaSalud.Universi-dad de Lleida.• Clinical Instruments for Evaluating Health.Universidad de Turku (Finlandia).•EmpoweringPatientEducation.Universidadde Turku (Finlandia).•DiplomaturaUniversitariaenEnfermería.Uni-versidad de Santiago de Compostela.

NEYMET MARIEM ANAIS DAVILA

Actualmente: Investigadora.


• Licenciada en Enfermería, con mención enSalud del Adulto y Adulto Mayor. Universidad Católica del Norte, Sede Coquimbo, Chile.•MásterenCienciasdelaEnfermería,Univer-sidad de Lleida.

CLAUDIA ROSA VILLACORTA GARCÍA

Actualmente: Estudiante Máster de Ciencias de la Enfermeria. Universitat de Lleida, 2010-2012.


•Diplomada en Enfermería. Escoles Universi-tàries Gimbernat; Barcelona, 2010. • Estudiante de 2º Máster de Ciencias de laEnfermeria. Universitat de Lleida, 2010-2012.[]

62 inf JUNY 2012



Iago Enjo presentó el estudio en la Jornada de

la Enfermería de Lleida

2012 JUNY inf 63

rece

rca:

infe

rmer

ia i a

tur


6 los autores

64 inf JUNY 2012

tic

LA SOCIETAT de la informació és un concepte que arrenca de la importància de la transferèn-cia de coneixement per al creixement social i personal. En el cas del Col·legi d’Infermeres i In-fermers de Lleida (COILL) –i en un moment tan delicat com l’actual– aquesta difusió és encara

TIC

El COILL endega un ambiciós projecte de co-municació perquè els col·legiats puguin accedir a informació professional i col·legial de qualitat des de qualsevol plataforma.

2012 JUNY inf 65

tic

més necessària de cara a dotar els col·legiats d’eines que els facin més competitius per assolir nous reptes professionals i, especialment, per acompanyar i ser un facilitador per als qui mi-ren d’accedir a un mercat laboral malmès per la crisi i les retallades en el servei de salut.

El COILL informa

66 inf JUNY 2012

tic En aquesta línia, el COILL endega enguany un ambiciós projecte nTIC (Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que estarà plena-ment operatiu a partir del mes de setembre.

GABINET DE PREMSAI COMUNICACIÓ

El passat mes d’abril, el COILL va professionalitzar els serveis de co-municació del Col·legi. El Gabinet de Premsa –a càrrec de l’agència de comunicació i premsa Missatges– treballa com a implant col·legial ca-nalitzant les relacions amb els mit-jans de comunicació i gestionant els nous canals de comunicació.

L’objectiu és, a més de millorar la comunicació interna, fer social-ment visible l’activitat col·legial. Comunicats, notes i conferències de premsa han tingut una bona acollida entre els mitjans locals que ja van mostrar interès per la qua-litat dels ponents de la Diada o la importància de l’estudi sobre l’atur al sector de la infermeria a Lleida.

REVISTA inf

inf –la publicació de la qual teniu el primer número a les mans– és el primer canal d’aquest pla de comu-nicació.

La revista s’edita amb caràc-ter trimestral i és de subscrip-ció automàtica i gratuïta per als col·legiats, que la reben nominati-vament al seu domicili.

A modus de memòria, la publicació recull l’activitat col·legial, així com l’oferta formativa i de serveis del COILL que habitualment es difonia per carta. També està oberta a notí-cies sobre els membres del Col·legi que es considerin d’interès general per a la resta de col·legiats.

2012 JUNY inf 67

tic

Juntament amb la comunicació institucional i social corporativa, inf incorpora continguts de caràcter científic sensibles per a la infermeria i professions afins.

D’altra banda, s’obre la publicació a les entitats i empreses que es vulguin adreçar a les inferme-res i infermers de Lleida com a col·lectiu oferint-los serveis i productes en condicions avantatjo-

ses, sempre amb autorització prèvia del Col·legi i sota criteris saludables, ètics i de garantia per al col·legiat.

COMUNICACIÓ ON-LINE

A més de la qualitat, el Col·legi vol potenciar aspectes com l’accessibilitat i la immediate-sa de la informació, estratègia que passa per

68 inf JUNY 2012

tic

2012 JUNY inf 69

tic

Els col·legiats podran accedir a la informació col·legial a través del bloc o dels perfils socials de la xarxa.

l’aprofitament dels recursos que ofereixen in-ternet i els dispositius mòbils.

En aquesta línia, el COILL ha publicat un bloc que dinamitza el web actual i permet l’edició de butlletins (newsletters) electrònics periòdics amb un recull de les notícies i activitats més destacades dels darrers dies.

Des del bloc, també es repliquen informacions de tercers que es consideren d’utilitat per a la professió infermera. D’aquesta forma, els col·legiats tindran accés als canals d’informació superior de què disposa el Col·legi com a enti-tat, millorant els seus coneixements.

Els continguts del bloc es poden compartir de forma immediata fent-los públics en el perfils socials del Col·legi i dels propis col·legiats.

Aquesta darrera fase del projecte, centrada en l’optimització de la comunicació on-line, estarà completament desenvolupada de cara al tercer trimestre de 2012.[]

El COILL replica també les informacions de tercers que considera d’interès per a la professió infermera

70 inf JUNY 2012

biograf ia

ANTÒNIA PALACÍN VA REBRE

UN EMOTIU HOMENATGE EN

EL MARC DE LA DIADA DE LA

INFERMERIA DE LLEIDA.

foto Neus Huguet

MISSATGES

ANTÒNIA PALACÍN

2012 JUNY inf 71

biog

raf ia

text Sara Bobet

MISSATGESdocumentació Carme Torres

100 anys de passió infermera

72 inf JUNY 2012

biograf ia

EL 24 DE JULIOL de 1912, el petit poblet de Llesp, situat a la vora de Pont de Suert (Alta Ribagorça), va veure néixer una nena a qui els seus pares, un pagès i una mestressa de casa, van posar el nom d’Antònia.

L’Antònia era la sisena de vuit germans i el seu destí semblava determinat per l’època i el lloc on havia nascut. Al principi del segle passat, poques possibilitats tenia una dona de viure una vida dife-rent a la de casar-se, tenir fills i tenir cura de la llar. Malgrat aquest determinisme marcat pel context històric, sembla ser que l’Antònia va tenir clar des de petita que necessitava alguna cosa més. La seva curiositat, sumada al fet que la seva mare feia de llevadora, li va marcar el camí que havia de seguir.

Així doncs, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, va esclatar al mateix temps el seu desig de servir els altres. Una vocació d’ajuda que va aprendre de la seva mare i, com que la seva progenitora no vo-lia que l’ajudés en les seves tasques de llevadora, va decidir de presentar-se com a infermera volun-tària a Lleida. Va ser també la manera d’aprendre un ofici i tenir així un futur professional, uns fac-tors clau per aconseguir independència.

Un cop instal·lada al convent de les Josefines de Lleida, Antònia Palacín va treballar a la Casa Mi-sericòrdia, condicionada com a hospital, amb les Filles de la Caritat de Sant Vicens de Paul. La jove va fer tasques com donar aliments a la població civil, portar el consultori o gestionar el menjador de nens a l’Asil Borràs. Serà una mica més enda-vant quan entrarà de ple en el món de la inferme-ria fent cures i aplicant tractaments als malalts i ferits de guerra. És llavors quan la manca de llits d’hospitalització va portar a improvisar una sala de malats al convent de les Josefines. A partir d’aquest moment, Antònia Palacín comença a exercir de veritable infermera.

La seva formació va continuar a la Casa-Clínica Macià, gestionada per la Clínica Montserrat, on va observar els practicants i metges que guarien els malalts que havien estat traslladats des de les Josefines. L’estada a la clínica va esdevenir una autèntica font de coneixement per la Sra. Palacín. Amb 28 anys, la seva vida va donar un gir quan el delegat provincial de l’Auxili Social a Lleida, el Sr. Porcioles, la va destinar a l’Hogar Infantil de Tremp, on es va ocupar dels nens du-rant un any.

REPRODUCCIÓ DEL TÍTOL OFICIAL D’INFERMERA DE L’ANTÒNIA PALACÍN (1943). foto Arxiu Antònia Palacín

2012 JUNY inf 73

biog

raf ia

RETRAT DE JOVENTUT. foto Arxiu Antònia Palacín

74 inf JUNY 2012

biograf ia

FOTO DE FAMÍLIA DE LES INFERMERES DE L’AMBULATORI DE PRAT DE LA RIBA. foto Arxiu Antònia Palacín

Passat aquest temps, va tornar a Lleida per seguir els cursos de preparació per ser infermera a l’Hospital Provincial, obtenint-ne el títol el 1943 gràcies a la preparació dels metges i la secció femenina. Tres anys més tard va obtenir el títol d’infermera de la Facultat de Medicina de Saragossa. Tenia 33 anys. Més endavant, aconseguiria el títol d’Ayudante Técnico Sanitario.

2012 JUNY inf 75

biog

raf ia

La seva vida laboral es va desenvolupar a la Clínica Dental del Dr. Montull (1942-44) d’on va passar a la Creu Roja (ubicada llavors a la vora del riu Segre). Al 1946 va treballar a Barcelona durant un any per tornar a Lleida i posar-se a exercir a la Clínica Vázquez (actual col·legi Santa Anna de la Rambla d’Aragó) des d’on passaria a l’Ambulatori del Prat de la Riba, la seva casa des del 1951 al 1982, quan es va jubilar.

76 inf JUNY 2012

biograf ia

Antònia Palacín treballà a l’Ambulatori dePrat de la Riba des del 1951 al 1982, quan es va jubilar.

2012 JUNY inf 77

biog

raf ia

IMATGE DE L’AMBULATORI DE PRAT DE LA

RIBA, LLAVORS INSTITUTO NACIONAL DE

PREVISIÓN, SEGURO DE ENFERMEDAD DEL

MINISTERIO DE TRABAJO, DE L’ANY 1964. foto Arxiu fotogràfic de l’IEI, GF-3184 (His-

tòria de l’Ambulatori de Lleida, 50 anys del

CAP Prat de la Riba)

78 inf JUNY 2012

biograf ia

PALACÍN A L’AMBULATORI DE PRAT

DE LA RIBA ENTRE 1951-1956. foto Arxiu Antònia Palacín

2012 JUNY inf 79

biog

raf ia

ANTÒNIA PALACÍN A LA DIADA DE LA INFERMERIA, DURANT L’EXPOSICIÓ DE LA CARME TORRES, COAUTORA DEL LLIBRE INFERMERES

CATALANES A LA GUERRA CIVIL. foto Neus Huguet. MISSATGES

Després de la seva jubilació, l’Antònia Palacín no va disminuir la seva activitat, ja que ha seguit realitzant cursos de formació i col·labora, encara ara, en revistes de temes religiosos i espirituals.

L’Antònia Palacín Roqué, col·legiada número 6 del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, té una vida plena d’experiències i vivèn-cies lligades al món de la infermeria. Una vida que ha estat plasmada en el llibre Infermeres catalanes a la guerra civil del qual la Dra. Carme Torres, professora d’Història de la Infermeria de la Universitat de Lleida, n’és coautora.

Infermera de vocació que ha exercit la profes-sió amb gran devoció, l’Antònia Palacín va ser homenatjada pel COILL el passat 22 de maig durant el Dia de la Infermeria. Un homenatge que va ser rebut amb emoció, agraïment i hu-militat per una dona que, a punt de fer cent anys, ha dedicat la seva vida a cuidar els altres. Un exemple del que representa lainfermeria per aquells que fan d’aquesta, la seva professió.[]

80 inf JUNY 2012

premis segon premi de comunicació oral per a

Infermers de Lleida al XXIV Congrés Nacional d’Infermeria Vascular

EL CONGRÉS ES VA CELEBRAR

A CASTELLDEFELS. foto AEEVH

2012 JUNY inf 81

prem

issegon premi de comunicació oral per a

Infermers de Lleida al XXIV Congrés Nacional d’Infermeria Vascular

ELS INFERMERS lleidatans Joan Blanco Blanco, Jordi Ballesté Torralba, Josep Maria Martínez Barriuso, Manuel Cáceres Becerra i Miguel Ángel Escobar Bravo van estar guardonats amb el segon premi de Comunicació Oral del XXIV Congrés Nacional d’Infermeria Vascular –celebrat entre el 31 de maig i l’1 de juny a Castelldefels–, pel treball Tractament integral d’una persona amb úlcera d’etiologia venosa infectada.

El Congrés es va celebrar enguany sota el lema Tenir cura amb qualitat en temps de crisi i pel que fa al primer premi de la mateixa categoria de comunicació oral, va ser per a Ketty Previl, de l’Hospital Universitario San Cecilio (Grana-da) per l’exposició Indicadors d’infermeria per a l’avaluació de la satisfacció dels pacients en cirurgia vascular en temps de crisi.

Per a més informació, es pot consultar el web de l’Asociación Española de Enfermería Vas-cular y Heridas (AEEVH), www.aeev.net.[]

82 inf JUNY 2012

congrés

Lleida, seu del congrés internacional d’infermeres de recerca

La ciutat guanya la candida-tura del XVII Congrés Inter-nacional d’Investigació Infer-mera del 2013.

LLEIDA ACOLLIRÀ el XVII Congrés Internacio-nal d’Investigació Infermera del 2013 després que la candidatura, presentada conjuntament per la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Lleida (UdL) i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, ha estat l’escollida per la Unidad de Investigación en Cuidados de Salud del Instituto de Salud Carlos III i el seu consell consultiu assessor per ser la seu d’aquest im-portant esdeveniment.

La decisió, que es va prendre per unanimitat, es va fer pública el passat 17 d’abril en la reu-nió anual d’aquest organisme i després de la defensa que va fer de la candidatura lleidatana la professora i coordinadora dels màsters uni-versitaris de recerca en Salut i Ciències de la In-fermeria de la Facultat d’Infermeria de la UdL, Montserrat Gea, que és a més l’únic membre de Lleida integrat dins d’Investén-Catalunya. Alguns dels factors que van pesar a favor de l’opció lleidatana van ser les comunicacions de la ciutat, les dimensions de la seu i el suport de les nombroses institucions públiques que pre-sentava la proposta que va comptar amb el su-port tècnic del Lleida Event&Convention Bureau de Turisme de Lleida.

MÉS DE 650 INFERMERES INVESTIGADO-RES D’ARREU DEL MÓN

El XVII Congrés Internacional d’Investigació In-fermera se celebrarà del 12 al 15 de novembre de 2013 i aplegarà més de 650 infermers/es in-vestigadors/es d’arreu del món. L’esdeveniment, que se celebra anualment, té com a principal objectiu la difusió de les investigacions cientí-fiques, l’intercanvi d’opinions i experiències, la posada en comú d’idees, dubtes i projectes d’investigació futurs o vigents, o bé vol com-partir suggeriments o coneixements, així com també pretén marcar les línies d’investigació prioritàries pels propers anys.[]

2012 JUNY inf 83

cong

rés

JOSEP M. CAMPS (PRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE

LLEIDA), MONTSE GEA (COORDINADORA DEL MÀSTER EN CIÈNCIES DE LA INFERMERIA

DE LA UdL) I M. LUISA GUITARD (DEGANA DE LA FACULTAT D’INFERMERIA DE LA UdL).

foto Neus Huguet. MISSATGES

84 inf JUNY 2012

art TERCER PREMI: “DESESPERANT ESPERA”.

foto Gemma Espigares Tribó

click

2012 JUNY inf 85

art

click10è Concurs de FotografiaFacultat d’Infermeria de la UdL

LA DESENA convocatòria del Concurs de Foto-grafia de la Facultat d’Infermeria de la Univer-sitat de Lleida (UdL) ha estat enguany dedicada a “Les repercussions de la crisi en el pla del be-nestar”.

Els premis –que es van lliurar el 16 de maig en el marc de la I Jornada d’Infermeria i Fisio-teràpia– van ser per “Cada cop, més sols”, de Neus Larré Ferrer (primer); “Amb la salut no s’hi juga”, de Eva Caselles Pujol (segon); i “Desespe-rant espera”, de Gemma Espigares Tribó.

El concurs, adreçat a professionals, professorat i estudiants –dels àmbits d’infermeria i fisio-teràpia– compta amb el suport de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Gestió de Ser-veis Sanitaris, el Col·legi Oficial d’Infermeres i

Infermers de Lleida i el Col·legi de Fisioterapeu-tes de Catalunya; a més de la col·laboració de Semic, MTB Distribuciones Tecnológicas, Sani-medic Group Suministros Médicos y Dimets Tecnología Médica.[]

IMATGE DEL TRÍPTIC

QUE CONVOCAVA

EL CONCURS.

foto Facultat

d’Infermeria de la UdL

86 inf JUNY 2012

art

2012 JUNY inf 87

art

PRIMER PREMI: “CADA COP, MÉS SOLS”.

foto Neus Larré Ferrer

88 inf JUNY 2012

art

2012 JUNY inf 89

art

SEGON PREMI: “AMB LA SALUT NO S’HI JUGA”.

foto Eva Caselles Pujol

oferta formativa

90 inf JUNY 2012

formació

UdL

oferta formativa

2012 JUNY inf 91

form

ació

màster universitari RECERCA EN SALUT

(Antic Màster Universitari en Ciències de la Infermeria)

El Màster Universitari en Recerca en Salut esta format per dos mòduls. El primer, de caràcter obligatori, esta destinat a la formació en metodologia científica i aque-lles eines que són necessàries en la recerca avançada en salut. El segon mòdul el conforma l’optativitat i es pot escollir entre tres itineraris: Itinerari A: Envelliment saludableItinerari B: Recerca clínica i epidemiològicaItinerari C: Recerca crítica en salut

MODALITATSemi-presencial: L’assistència presencial suposa entre un 20-30% de la càrrega total dels crèdits del Màster. La formació virtual es realitzarà mitjançant la platafor-ma SAKAI.

DURADAAlumnes a temps complet: 1 curs 60 ECTS* Alumnes a temps parcial: 2 cursos 60 ECTS**(possibilitat de realitzar 75 ECTS per accedir direc-tament al Programa de Doctorat de la Universitat de Lleida)

PREINSCRIPCIÓDe l’1 de juliol al 4 de setembre de 2012 Per formalitzar la preinscripció és necessari emplenar el formulari al Web de la UdL (www.udl.cat). Un cop emplenat el formulari, s’haurà d’entregar la documen-tació requerida per a l’admissió, així com realitzar una entrevista personal.

MATRÍCULADel 17 al 21 de setembre de 2012Per a més informació: [email protected][]

92 inf JUNY 2012

formació IL3 UB

2012 JUNY inf 93

form

ació

màster universitari INFERMERIA ESCOLAR on-line

El Màster en Infermeria Escolar és un programa impulsat pel Col·legi d’Infermeres i Infermers de Lleida i la Universitat de Barcelona (UB) a través del seu institut de formació continuada (IL3). Està certificat per l’Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona. Aquest màster s’imparteix en moda-litat on-line unint una part teòrica via internet i tallers pràctics presencials. L’objectiu d’aquest programa és implantar un pla estable de formació dirigit a infermeres per capacitar-les en l’exercici de la seva pràctica professional a l’escola, i desenvolupar així una de les seves competències professionals: la promoció de la salut i prevenció de la malaltia en aquest entorn de la comu-nitat.

DESCRIPCIÓEl màster es divideix en quatre mòduls independents: Formació de formadors: (15 ECTS)Salut escolar: (20 ECTS)Recerca infermera: (15 ECTS)Elaboració de projecte: (10 ECTS)

TALLERS PRESENCIALSEs realitzaran 10 tallers presencials el primer dilluns de cada mes. Les sessions tindran lloc al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida.

TITULACIÓTítol de màster en Infermeria Escolar expedit per IL3-UB.

DURADAEl màster durarà dotze mesos, de l’1 d’Octubre de 2012 al 31 d’Octubre de 2013.

INSCRIPCIÓ I MATRÍCULACol·legiats del COILL: 2.000 eurosNo col·legiats: 2.500 eurosPreinscripció: Del 25 de Juny al 10 de JuliolMatrícula : Del 10 de Juliol al 15 de setembrePer a més informació: [email protected].[]

IL3 UB

94 inf JUNY 2012

formació

curs COILLPOSTURA VITAL I RELAXACIÓ. IOGA APLICAT A LA TASCA INFERMERA

Dirigit a: Infermers/es interessats/des de qualsevol àmbit.

Professora: Sara Solans

Durada: 34 hores. Dates i horaris: 5, 12, 17, 19, 24, 26 de setembre1, 3 d’octubre de 2012. De 17,15h a 20,15h.

Lloc: Centre de Teràpies Naturals de Lleida. Alcalde Sol num.5.

Places: 25.

INSCRIPCIÓ I MATRÍCULA

• Col·legiades COILL 100 euros (Curs parcialment subvencionat pel COILL, es retornarà el 50% de la matrícula a totes aque-lles persones que compleixen amb els criteris d’assistència, puntualitat i superin els curs). Ingrès al c.c.- 2100-0301-14-0200144499 (cal que hi consti nom i cognoms). Es retornarà el 80% de la matrícula a les col·legiades en situa-ció d’atur.• Persones no vinculades al COILL, preu únic de 150 euros. Ingrés al c.c.- 2100-0301-14-0200144499 (cal que hi consti nom i cognoms).

Es demana confirmació de l’assistència i efec-tuar l’ingrés de la matrícula de l’1 al 31 d’agost del 2012, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a:[email protected].

OBJECTIUS

• Estudiar la fisiopatologia de l’estrès, així com els efectes curatius que es produeixen quan la persona es capaç de relaxar-se.

• Aprendre a utilitzar diferents tipus de tècni-ques de respiració i relaxació.

• Saber ensenyar aquestes tècniques de re-laxació i respiració als pacients dins de la tasca assistencial: ambulatòria, domiciliària o hospi-talària.

• Emprar les tècniques de ioga com a eina d’autocontrol mental i emocional.

• Experimentar com l’educació de la postura corporal millora l’estat d’ànim.

• Ensenyar a controlar l’ansietat i l’estrès gene-rats en el pacient en l’aparició d’una malaltia, així com en les diferents intervencions mèdi-ques i en el període d’hospitalització.

• Identificar i reconduir les tensions generades a la tasca assistencial.[]

Per a més informació: [email protected]

foto Shutterstock©para Sara Solans

2012 JUNY inf 95

form

aciócurs COILL

CERCA BIBLIOGRÀFICA

OBJECTIUS

• Dotar de recursos i eines en la cerca d’informació.

• Conèixer els cercadors de la literatura cientí-fica, les estratègies i tècniques a l’abast, l’accés a les principals revistes electròniques especia-litzades, bases de dades i la gestió d’aquesta bibliografia (refworks).

• Capacitar per utilitzar la web 2.0 per als nos-tres fins professionals i conèixer els diferents recursos que tenim al nostre abast en les xarxes socials, sindicació de continguts, etc.

Específics

• Dotar als alumnes de les habilitats necessàries per escollir els recursos més adequats en tot moment.

• Capacitar per gestionar o utilitzar les eines que ens ofereix internet per poder enriquir-se professionalment i participar en xarxes del ma-teix àmbit.

• Proporcionar el suport per aconseguir l’autonomia necessària, ara i en un futur, en la cerca i utilització de les xarxes d’informació i comunicació.[]



Professora: Roland Pastells

Durada: 20 hores. Dates i horaris: 4, 10, 11, 17, 18 d’octubre del 2012De 16h a 20h.

Lloc: Facultat d’Infermeria de Lleida. UdL.

Places: 25.



Es demana confirmació de l’assistència i efec-tuar l’ingrés de la matrícula de l’1 al 21 de se-tembre de 2012, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a:[email protected].

96 inf JUNY 2012

formació

curs COILLATENCIÓ INTEGRAL

AL PACIENT OSTOMITZAT


Professora: Àngels Herrada Rodríguez.

Durada: 20 hores. Dates i horaris: 6, 9, 13, 16, 20 de novembre de 2012 De 16 a 20h.

Lloc: Col.legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida.

Places: 25.



Es demana confirmació de l’assistència i efectuar l’ingrés de la matrícula de l’1 al 26 d’octubre del 2012, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a:[email protected].

OBJECTIUS

• Adquirir els coneixements i les actituds, a més de dotar de les habilitats bàsiques als i les alumnes, per fer la valoració del client candidat a una ostomia, en el preoperatori. Així com la prevenció de riscos, l’atenció en el postoperato-ri immediat, la preparació a l’alta, la previsió de complicacions, identificació de la/el cuidador principal, educació sanitària i atenció emocio-nal i seguiment ambulatori o a domicili.[]


2012 JUNY inf 97

form

aciócurs COILL

APROXIMACIÓ A LA PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA DES DE LA CONSULTA INFERMERA

OBJECTIUS

• Millorar l’afrontament de les infermeres da-vant la patologia psiquiàtrica, per augmentar la qualitat de l’atenció i la satisfacció tant dels professional com dels usuaris.

Específics

• Enumerar i localitzar els recursos sanitaris i socials per la salut mental en la regió de Lleida.• Iniciar-se en l’anamnesi i l’exploració psico-patològica infermera bàsica. Diagnòstic mul-tiaxial.• Descriure i detectar les generalitats i símpto-mes dels principals diagnòstics TMS (trastorns mentals severs). Pràctica de Plans de cures ge-nerals des de l’Atenció Primària.• Conèixer i practicar tècniques d’entrevista i vinculació.[]



Professora: Esther Torrente Ibarz

Durada: 20 hores. Dates i horaris: 28, 30 de novembre de 2012 3, 12, 14 de desembre de 2012De 16h a 20h.

Lloc: Col.legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida.

Places: 25.


• Col·legiades COILL 100 euros (Curs parcialment subvencionat pel COILL, es retornarà el 50% de la matrícula a totes aque-lles persones que compleixen amb els criteris d’assistència, puntualitat i superin els curs). Ingrès al c.c.- 2100-0301-14-0200144499 (cal que hi consti nom i cognoms). Es retornarà el 80% de la matrícula a les col·legiades en situa-ció d’atur.• Persones no vinculades al COILL, preu únic de 150 euros. Ingrés al c.c.- 2100-0301-14-0200144499 (on consti nom i cognoms).

Es demana confirmació de l’assistència i efec-tuar l’ingrés de la matrícula del 22 d’octubre al 20 de novembre de 2012, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a [email protected].

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I … · maig (data que commemora el naixement de...

Documents

Transcript of REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I … · maig (data que commemora el naixement de...