REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE ... · 87 formació Cursos COILL i...

STOP UPP Jordi Ballesté

RECERCA SOCIAL INFERMERAFidel Molina i Montserrat Gea inf

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE LLEIDA

núm.19 DESEMBRE 2016

FormacióCOILL 2016

B P S O ®L l e i d aExcel·lir en infermeria

I Jornada d’ImpulsoresEsther González [Investén-isciii]

Mercè Folguera [Líder BPSO®Lleida]Robert Bonner [Austràlia]

Hailing Guo [Xina]Montserrat Tiñena [Vall d’Hebron BCN]

87formacióCursos COILL i Màsters UdL

sum

ari

infDESEMBRE 2016

Edita: COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE LLEIDA [Paer Casanovas, 37 altell. 25008 Lleida. Tel. 973 243 760. Fax 973 246 069. [email protected]] [Junta de Govern: Josep M. Camps Balagué (president). Montserrat Gea Sánchez (vicepresidenta).Miquel Àngel Calderó Solé (secretari). Mercè Folguera Arnau (vicesecretària). Mercè Porté Llotge (tresorera). Maria Montserrat Duch Clavé(vocal I). Ana M. Quintanilla Sanz (vocal II). Carmen Mayayo Monreal (vocal III). Lourdes Terés Vidal (vocal IV). Anabel Fernández Cuesta (llevadora)] Rea-litza: MISSATGES GESTIÓ DE COMUNICACIÓ SL [Gabinet de Comunicació i Premsa del COILL. C/ Vila de Foix 2, 2n 2a. 25002 Lleida. [email protected]] [Continguts, redacció, disseny i maquetació © Rafa Gimena, Montse Gimena, Sara Bobet] [Fotografia © els autors] [Publicitat: Núria Martínez - [email protected]• 973 273 977]. Imprimeix: ARTS GRÀFIQUES BOBALÀ [Dipòsit Legal L-832-2012]. Trimestral / 3.000 exemplars.

4especial BPSO®

I Jornada d’Impulsores BPSO®LleidaCrònica, comunicacions, pòsters, idees i entrevistes amb els ponents

El COILL no comparteix necessàriament les opinions dels autors dels escrits, els quals en són titulars i responsables.

73món acadèmicRosa María Alberdi,primera infermera Honoris Causad’Espanya

74gesecSanna Salanterä,obre els Congrés de Salut, Educació i Qualitat de Vida

78recerca

Fidel Molinai MontserratGea: recerca

socialinfermera

2016 OCTUBRE inf 3

65DOTSI Jornada de Desenvolupament d’Organitzacions i Territoris Saludables

67#stopUPP100Jordi Ballesté

4 inf DESEMBRE 2016

GRÀCIESIMPULSORES!

2016 DESEMBRE inf 5

excel·lir eninfermeriaexcel·lir eninfermeria

I JORNADA D’IMPULSORES BPSO LLEIDA

Ja som 180 impulsores!

PONÈNCIES, TAULA RODONA INTERNACIONAL, COMUNICACIONS

ORALS, PÒSTERS I CONCURS D’IDEES PER A CELEBRAR

LA I JORNADA BPSO®Lleida

6 inf DESEMBRE 2016

BENVINGUDAJM CAMPS

BENVINGUDES I BENVINGUTS a la I Jornada d’Impulsores BPSO®Lleida.

Fa uns anys, coincidint amb la celebració a la nostra ciutat del XVII Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados, vam realitzar a la seu del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, el curs de formació del projecte de Centros Comprometidos con la Excelencia en Cuidados (BPSO®España): Transformar la enfer-mería a través del conocimiento.

Aquell curs el van impartir la Dra. Doris Grins-pun, presidenta executiva de la Registered Nurses’Association of Ontario (RNAO), i crea-dora del programa BPSO®, i l’Esther González, responsable del projecte de Centres Compro-mesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO®) a Espanya, amb l’objectiu de difondre la filosofia i la metodologia del projecte. Hi van assistir in-fermeres de totes les comunitats espanyoles, re-presentant les seves institucions perquè estaven interessades a formar part d’aquest projecte. I com no podia ser d’una altra manera, les infer-meres de Lleida també hi vàrem ser presents.

Un cop finalitzat el curs, i després de veure la magnitud del projecte i el gran benefici que se’n podia obtenir per a les nostres infermeres i tam-bé per als pacients que atenem cada dia, vam posar-nos a treballar per presentar una candi-datura lleidatana. Després de pensar-ho molt, la fórmula escollida per poder arribar al màxim nombre de professionals d’infermeria de les te-rres de Lleida, i que tots treballéssim plegats i de la mateixa manera, va ser presentar una can-didatura conjunta entre els dos grans hospitals públics de la ciutat, l’Hospital Universitari Arn-au de Vilanova i l’Hospital Universitari de Santa Maria, juntament amb la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, i amb la col·laboració i el suport del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, i el Grup de Recerca Infermera en Cures (GRECS) que naixia al temps amb el seu primer Projecte Europeu.

D’això fa 3 anys. I després de competir amb gairebé 60 institucions més de tot l’estat es-panyol, finalment, la candidatura lleidatana va ser una de les 10 escollides en la segona cohort del programa de Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures. Així que el gener del 2015, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Hospital Universitari de Santa Maria i la Facul-tat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida van iniciar el camí cap a l’Excel·lència en Cures.

Un camí que comporta el compromís d’implantar, avaluar i mantenir Guies de Bones Pràctiques, així com avaluar el seu impacte en els resultats de salut del pacient, en els ma-teixos professionals i en el sistema sanitari.

Els professionals d’infermeria, com a col·lectiu més nombrós que està al costat del pacient els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia, som els encarregats de liderar aquest projecte, i de bus-car les fórmules per aconseguir el gran objectiu de transformar la infermeria a través del conei-xement; un coneixement basat en l’evidència, en l’última evidència científica disponible en cada moment; i que ens farà canviar la manera d’actuar, fins a arribar a l’excel·lència.

I els nostres pacients en seran els màxims bene-ficiaris, ja que tindran assegurades unes cures de qualitat.

En aquesta jornada que avui celebrem, podrem veure com es va materialitzant tot això. Com els més de 180 impulsors del projecte, formats per infermeres, auxiliars, zeladors, fisioterapeu-tes, metges, treballadores socials, tècnics de diagnòstic per la imatge i personal de neteja, de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Universitari de Santa Maria, junta-ment amb els professors i alumnes de la Facul-tat d’Infermeria i Fisioteràpia, treballen units per un objectiu comú: aconseguir l’excel·lència en la feina que estan fent cada dia.

2016 DESEMBRE inf 7

excel·lir eninfermeria


Els impulsors de les 4 guies que s’estan implan-tant: Cures i maneig de l’ostomia, Prevenció de caigudes i lesions derivades en persones grans, Valoració del risc i prevenció de les Nafres per Pressió, i Cures centrades en la persona i família, ens explicaran en forma de comunicació oral i de pòster, com va evolucionant el projecte.

I tot això ho podrem compartir amb la crea-dora del projecte BPSO®, la Dra. Doris Grins-pun, presidenta executiva de la Registered Nurses’Association of Ontario (RNAO), que ens aportarà la seva visió i la seva experiència sobre l’evolució del programa BPSO®.

Així mateix, podrem sentir de primera mà com s’està implantant el projecte en altres centres acreditats amb l’excel·lència en cures. El Dr. Ro-bert Bonner ens explicarà com ho fan a Aus-tràlia, la Dra. Hailing Guo, a la Xina i, finalment, la Montserrat Tiñena, com ho fan a l’altre cen-tre BPSO® que hi ha a Catalunya, l’Hospital Uni-versitari Vall d’Hebron.

A més a més, durant tota la jornada compta-rem també amb la presència de l’Esther Gon-zález, la responsable del projecte de Centres Compromesos amb l’Excel·lència amb Cures a Espanya.

Finalment, per concloure el dia, premiarem la millor comunicació oral i el millor pòster, així com les millors idees presentades al I Concurs d’idees BPSO®Lleida.

Que tingueu una bona Jornada, i us animem a totes a continuar amb la gran tasca que esteu fent.

Lleida, 21 de novembre de 2016

Transcripció del discurs de Benvinguda de josep maria camps,

President del COILL DORIS GRINSPUN

JOSEP M. GUTIÉRREZ, MERCÈ FOLGUERA, ESTHER GONZÁLEZ, JOSEP M. CAMPS, MONTSERRAT GEA, JORDI

CORTADA, JOAN BLANCO I DORIS GRINSPUN.

“Excel·lir eninfermeria”APEL·LANT A L’EXCEL·LÈNCIA infermera es va celebrar, el passat 21 de novembre, la I Jornada d’Impulsores BPSO®Lleida, a l’Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida.

Josep Maria Camps, president del Col-legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL); Joan Blanco, degà de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (FIF-UdL); Esther González, membre de la Unidad de Investigación en Cuidados de Sa-lud (Investén-isciii) Instituto de Salud Carlos III i responsable del projecte de Centros Compro-metidos con la Excelencia en Cuidados (BPSO)® en España; i Jordi Cortada, gerent de la Re-gió Sanitària de Lleida i de la Regió Alt Pirineu i Aran del Servei Català de la Salut (Generalitat de Catalunya), van inaugurar la jornada.

La conferència inaugural va anar a càrrec de la Dra. Doris Grinspun, presidenta executiva de la Registered Nurses’Association of Ontario - RNAO (Canadà). Grinspun, nascuda a Xile, és la fundadora i promotora del desenvolupa-ment de les guies de pràctica clínica en cures d’infermeria –a través d’un programa que rep el suport del Govern d’Ontàrio– que té com a màxim exponent el Programa Internacional de Centres Compromesos amb l’Excel·lència (Best Practice Spotlight Organization, BPSO®) dels quals Espanya, sota el lideratge d’Investén-isciii, és un dels afiliats.

Un cop finalitzada la conferència de Grispun, Mercè Folguera, líder del projecte d’implan-tació a Lleida i Josep Maria Gutiérrez, coor-dinador del projecte a l’HUAV; van moderar les comunicacions orals preparades per les dife-rents impulsores de les Guies de bones pràcti-ques del projecte de Centres d’Excel·lència.

8 inf DESEMBRE 2016

CRÒNICAJORNADA

LA JORNADA ES VA CELEBRAR A L’AULA MAGNA DE LA FACULTAT D’INFERMERIA I FISIOTERÀPIA DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA.

2016 DESEMBRE inf 9



La taula rodona “Centres acreditats en excel-lència en cures: de l’àmbit internacional a l’àmbit local”, amb Robert Bonner, director d’Operacions i Estratègia de l’Australian Nur-sing and Midwifery Federation (ANMF) (SA Branch); Hailing Guo, directora i infermera cap del Dong Zhi Men Hospital Beijing (Xina); i Montserrat Tiñena, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona; va obrir el programa de la tarda. La taula va ser moderada per Mont-serrat Gea –vicepresidenta del COILL i vicede-gana cap d’estudis de la FIF-UdL– i va comptar amb Teresa López com a intèrpret.

PremisL’exposició de Conclusions va donar pas al Lliu-rament dels premis:

• MillorComunicacióOral“Participación de la persona en la elección de técnica de tratamiento renal sustitutivo en la consulta de enfermedad renal crónica avanzada” M. Carmen Torres Torradeflot (HUAV) Antonieta Sol Agudo (HUAV)

• MillorPòster“Anàlisi previ del perfil de les impulsores d’una guia centrada en la persona i família” Maria Bonjorn Joval (HUSM) Eloïsa Setó Gort (HUAV) Carmen Mayayo Monreal (HUAV)Jordi Martínez Soldevila (FIF-UdL)

• IConcursd’IdeesDetall pacients: “Poma” Ana González (HUAV)Detall professional: “Polseres identificatives per guies” Elisa Porta (HUSM)Postal de Nadal Ana M. López (HUSM)Calendari 2017 Iluminada Godia (HUAV)Mercè Paniagua (HUAV)

•ConcursGuiadeCaigudes“Llitbaix”Elisa Porta Bergés (HUSM)

PROGRAMA BPSO®Lleida. L’Hospital Univer-sitari Arnau de Vilanova, l’Hospital Universitari Santa Maria, juntament amb la Facultat d’In-fermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida formen part, des del 2015, del projecte Cen-tres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)®. En l’actualitat, 180 professionals de la salut –fonamentalment infermeres, auxiliars, zeladors, fisioterapeutes, metges, treballadors socials i altres tècnics– formen el grup d’impul-sors del projecte a Lleida, que compta amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida que, entre altres tasques, assumeix l’edició de les guies i la comunicació. L’objectiu del programa BPSO® és fomentar, fa-cilitar i recolzar la implantació, avaluació i man-teniment –en qualsevol entorn de la pràctica infermera– de les bones pràctiques en cures, basades en les Guies de Bones Pràctiques (GBP) de la RNAO.[]

LA MILLOR COMUNICACIÓ ORAL I EL MILLOR PÒSTER ES VAN ENDUR UN SOPAR GASTRONÒMIC AL RESTAURANT EL MIRADOR DELS CAMPS ELISIS. LES PREMIADES DEL CONCURS D’IDEES VAN SER OBSEQUIADES AMB UNA AMPOLLA DE VI ALGES I UNA VISITA AL CELLER CLOS PONS.

especial BPSOtext i entrevistes Sara Bobet i Montse Gimena

foto Rafa Gimena, Sara Bobet, Montse Gimena

i Mariona Genís MISSATGES

entre

vista

Investén-isciii

“El primer éxito es el cambio de cultura hacia una práctica enfermera basada en el conocimiento”

Esther González

10 inf DESEMBRE 2016

ENTREVISTA

Hablamos con… Esther GonzálezMiembro de la Unidad de Investigación en Cuidados de Salud (Investén-isciii)

Instituto de Salud Carlos III y responsable del proyecto de Centros Comprometidos con la Excelencia en Cuidados (BPSO®) en España

2016 DESEMBRE inf 11



¿Cuantos centros participan en el progra-ma“CentrosComprometidosconlaExce-lenciaenCuidados(BPSO)”,entodoeles-tado? ¿Qué perfil tienen? Actualmente son dos cohortes de Centros Comprometidos con la Excelencia en Cuidados (BPSO)®. En la primera, todos acreditados, son 7 hospitales o comple-jos hospitalarios, 1 centro de atención primara y 1 universidad. En la segunda son 10 institu-ciones, de las cuales hay 1 centro de atención primaria, 3 áreas de salud, 5 hospitales o com-plejos hospitalarios, y el consorcio en Lleida que integra al Hospital Arnau de Vilanova, el Hospi-tal de Santa María y la Facultad de Enfermería y Fisioteriapia de la Universidad de Lleida, con quien colabora estrechamente el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida. Por tanto, el perfil es muy variado en cuanto a tipo de insti-tución y, en el caso de los hospitales, en cuanto al número de camas, desde hospitales con 120 camas a hospitales con más de 1.000.

Abanderar la excelencia no parece tarea fácil. ¿Con qué dificultades se encuentra la enfermera para implantar las Guías BPSO? Las barreras en el camino hacia la ex-celencia en nuestro contexto no difieren de las que señala la literatura científica. Por una parte las propias de los resultados de investigación, que no siempre son tan concluyentes como quisiéramos, lo que supone un esfuerzo a la hora de adaptar las recomendaciones. En se-gundo lugar, el reto cultural que supone para los profesionales prestar cuidados en base a la evidencia científica en lugar de hacerlo en base a la tradición; no sólo porque obliga a cuestionarse la práctica diaria, sino porque inicialmente puede exigir un esfuerzo adicio-nal de tiempo y dedicación, en un contexto donde suele haber sobrecarga asistencial, y no es fácil demostrar que en el medio plazo cuidar en base a la evidencia es más eficiente.

En ese sentido, uno de los aspectos que más resistencias plantea es el uso de los registros.Por otra parte, no hay que olvidar que una par-te de los cambios que deben realizarse a pie de cama dependen de que las instituciones ha-gan también cambios, que casi nunca son tan rápidos como sería deseable para favorecer el cambio de los profesionales. Una de las tareas que está exigiendo más esfuerzo es convencer a los responsables en las instituciones de los be-neficios para la salud de la población a la que atienden y para las dinámicas de trabajo de los distintos profesionales.

Las características de cada sistema de sa-lud, según el marco autonómico, ¿condi-cionan el éxito del programa? No creo que condicionen el éxito del programa, que ya está demostrando que consigue excelentes resulta-dos aunque desde el sistema de salud autonó-mico no se le dé impulso. Pero sí contribuye, de modo decisivo, a que los cambios se integren más rápidamente, a facilitar la supresión de ba-rreras, como la adaptación de registros clínicos y la explotación de la información, o a la expan-sión dentro de la propia comunidad autónoma de aquellos cuidados que en los Centros Com-prometidos con la Excelencia se están mostran-do como más efectivos. Aquellas comunidades autónomas que han entendido el proyecto como una herramienta para potenciar sus es-trategias de salud, facilitando la unificación en todo su territorio de los cuidados en base a las evidencias científicas, son las que más pronto están encontrando resultados positivos. Como ejemplo, algunas comunidades autóno-mas han puesto en marcha o potenciado gru-pos autonómicos de trabajo para diferentes te-mas, dando el liderazgo a quienes forman parte del programa BPSO® (Centros Comprometidos con la Excelencia en Cuidados), o han unifica-do la formación a partir de la desarrollada por


ENTREVISTA

alguno de los centros. Incluso, algunas comuni-dades reconocen la implicación en el programa como mérito para la carrera profesional.

¿Cuáles son las Guías con mayor nivel de implantación? El cuidado y manejo de la os-tomía, la prevención de caídas en mayores de 65 años, la prevención y manejo de las lesiones por presión, la selección y manejo de los acce-sos vasculares y la promoción de la lactancia materna; temas todos en los que enfermería tiene un papel esencial.

En Lleida sumamos ya 180 impulsoras. ¿Cómo se puede motivar a la enfermera para que se incorpore al núcleo del pro-grama? El primer paso es conocer bien el pro-grama, sus objetivos y los potenciales benefi-cios para los profesionales y para la salud de los pacientes, por lo que el primer paso para motivar es una difusión constante. En segun-do lugar, el visibilizar dos pilares esenciales del programa: la filosofía de “puertas abiertas”, es decir, todos tienen cabida, todos tienen algo que aportar, y la filosofía de participación ac-tiva, que está llevando a nuevas dinámicas de trabajo en grupo, donde los profesionales tie-nen voz y de ellos surge el análisis de las áreas de mejora y las propuestas de mejora, se ponen en marcha nuevas modalidades de formación, se vuelve a potenciar el trabajo en equipo, en muchos casos interprofesional. Estos aspec-tos hacen que la participación en el programa aporte una gran satisfacción profesional y que se esté aumentando el respeto a la enfermería desde otras profesiones.Sin duda, uno de los retos es que desde las ins-tituciones se reconozca ese esfuerzo realizado por los impulsores y se habiliten mecanismos de recompensa, que no siempre han de ser económicos.

Además de las mejoras en el cuidado de los pacientes, ¿disponemos ya de datos económicos que constaten la necesidad de adaptar la práctica clínica a la eviden-cia científica? De forma genérica en estudios realizados en diferentes contextos sí existe esa

información. En nuestro contexto, tras 5 años desde el inicio de la primera cohorte empeza-mos a tener información que nos va a permitir hacer análisis económicos para cada una de las guías implantadas. Lo que sí podemos cuanti-ficar ahora es, por ejemplo, el número de caí-das o el número de lesiones por presión que evitamos, con el consiguiente ahorro en días de estancia hospitalaria o de intervenciones adicionales evitadas. En otras guías, como la promoción de la lactancia materna o la preven-ción de la obesidad infantil, será más complejo cuantificar los beneficios, en términos econó-micos, ya que dichos beneficios se producen a muy largo plazo y no se muestran tan inmedia-tamente relacionados con la intervención como ocurre con la prevención de caídas.

Algunos de los grandes éxitos del pro-grama Centros Comprometidos con la Excelencia en Cuidados (BPSO)® es que permite canalizar todo el conocimiento, efectuar comparativas a nivel internacio-nal y estandarizar los protocolos de actu-ación. ¿Podemos hablar de empoderami-ento enfermero para liderar la mejora de nuestro sistema de salud? Absolutamente. El primer éxito es el cambio de cultura hacia una práctica basada en el conocimiento, en el que uno de los primeros resultados es la dismi-nución de la variabilidad clínica por medio de la estandarización de procedimientos y proto-colos. No cabe duda que el formar parte de un programa internacional, además de servir de es-tímulo, favorece la comparación de resultados y puede ayudar a comprender que en muchos cuidados hay un amplio margen de mejora, que es alcanzable. Sin el papel protagonista de las enfermeras este cambio, probablemente, no se estaría produciendo o sería mucho más lento.

…Estamos demostrando que se puede transformar la enfermería a través del co-nocimiento, como dice el lema de RNAO. En la medida en que nos creamos que es así, y que está en nuestras manos el po-derlo llevar a cabo, en un futuro próximo asistiremos a una gran transformación.[]

entre

vista

Lideratge a Lleida

“Agraïm a les impulsores l’esforç que fan, de manera desinteressada, per millorar la nostra professió”

Mercè Folguera

Lideratge a Lleida

“Agraïm a les impulsores l’esforç que fan, de manera desinteressada, per millorar la nostra professió”

Mercè Folguera2016 DESEMBRE inf 13



Parlem amb… Mercè FolgueraLíder del projecte d’implantació BPSO@Lleida

Vicesecretària del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida


ENTREVISTA

El 2015, els hospitals universitaris Arnau de Vilanova (HUAV) i Santa Maria (HUSM) i la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (FIF-UdL) es van in-corporar al programa Centres Comprome-sos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)®. Com es materialitza aquesta iniciativa? Tot va començar l’any 2013, amb la realització a Lleida del curs de formació del projecte de Cen-tres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)®, on vam assistir infermeres de totes les comunitats espanyoles representant les nos-tres institucions perquè estaven interessades a participar-hi. Després de veure no només la magnitud del projecte, sinó també el gran benefici que en podíem obtenir, tant les infermeres com els pacients que atenem cada dia, vam decidir for-mar-ne part i buscar la manera de poder arribar al màxim nombre de professionals d’infermeria. Per aquest motiu ens vam posar d’acord l’HUAV, l’HUSM) i la FIF-UdL per presentar una candidatura conjunta, amb el suport i la col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida i també del grup de Recerca Infermera en Cures (GRECS). Finalment, després de competir amb gairebé 60 institucions més de tot l’estat espanyol, la nostra candidatura va ser una de les 10 escollides en la segona cohort del programa de Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)®. I, des del ge-ner del 2015, estem treballant per aconseguir aquesta excel·lència en cures, transformant la infermeria a través del coneixement.

Quines són les guies que s’estan implan-tant a Lleida? Estem implantant 4 guies de bones pràctiques (GBP): • Cures i maneig de l’ostomia. • Prevenció de caigudes i lesions derivades de les caigudes en persones grans.

• Valoració del risc i prevenció de les nafres per pressió. • Cures centrades en la persona i família.

Una de les particularitats del projecte BPSO® a Lleida és que es desenvolupa de forma simultània i conjunta en els tres centres. Què implica liderar un projec-te d’implantació “multicentre”? Liderar un projecte com aquest no és una tasca fàcil, tant per l’envergadura del projecte, com per la complexitat que comporta coordinar un pro-grama com el BPSO® en tres centres comple-tament diferents. Hem de tenir en compte que som un centre docent (FIF-UdL) i dos hospitals que pertanyen a empreses diferents (l’HUAV és de l’Institut Català de la Salut i l’HUSM és de Gestió de Serveis Sociosanitaris), amb tot el que això comporta. Estem consensuant i unifi-cant maneres de treballar, protocols, registres, formació… sempre tenint en compte les par-ticularitats de cada centre i de cada unitat on implantem les guies, cosa que no és gens fàcil. A més, tot el que s’està treballant i implan-tant en els dos hospitals, s’incorpora també al currículum de les diferents assignatures del Grau d’Infermeria on s’implanten les GBP. I tot això no seria possible sense el treball conjunt de coordinació que estem fent amb el Josep M. Gutiérrez, colíder del projecte i referent de l’HUAV, i el Joan Blanco i la Montserrat Gea, degà i vicedegana cap d’estudis, respectiva-ment, de la FIF-UdL.

Vostè també és vicesecretària del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Llei-da. Quin paper juga el COILL en aquest compromís per l’excel·lència infermera? El COILL té entre les seves funcions vetllar per la bona praxi de les infermeres i infermers de Lleida, fomentar la recerca infermera i transferir




l’evidència científica a la pràctica assistencial. I aquests són els requisits per poder arribar a l’excel·lència en cures. Per aquest motiu, el COILL ha estat donant suport al projecte de Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)® des del moment en què es va començar a gestar la candidatura lleidatana. Alguns exemples de com es materialitza aquest suport són el patrocini de l’edició impresa de les GBP que s’estan implantant, la col·laboració en la difusió d’aquest projecte, tant al col·lectiu infermer com també a la resta de la societat; i la participació en l’organització de la I Jornada d’Impulsores BPSO®Lleida.

Tal com s’ha volgut destacar en la I Jor-nada d’Impulsores BPSO®Lleida, la figura de la Impulsora és “imprescindible” perpoder assolir els objectius del programa. Quines són les seves funcions? Parlem no-més d’infermeres? Els impulsors del projecte o “champions”, tal com li diuen al Canadà, són professionals d’infermeria i altres professionals que defensen la millora de la pràctica clínica i dels cuidatges en les seves institucions mit-jançant la implantació de GBP. En el nostre cas, tenim impulsors de 8 categories laborals dife-rents: infermeres, TCAI (Tècnics en Cures Au-xiliars d’Infermeria), zeladors, fisioterapeutes, metges, treballadores socials, tècnics de grau superior de diagnòstic per la imatge, responsa-bles de qualitat del servei de neteja, i professors de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia. Les se-ves funcions com a impulsors consisteixen a dur a terme accions en el dia a dia que influeixin en els companys perquè utilitzin les GBP, difondre l’evidència, ajudar a la transferència del conei-xement, promoure la integració de pràctiques basades en l’evidència, i en definitiva, transfor-mar el coneixement en acció.

Quantes Impulsores participen activa-ment en la implantació a Lleida? Actual-ment tenim 180 impulsors i impulsores que treballen per a la implantació d’aquestes GBP en els tres centres (HUAV, HUSM i FIF-UdL). Tots aquests impulsors estan distribuïts en diferents grups de treball multidisciplinaris i

multicèntrics, per a cadascuna de les quatre guies que implantem.

Quina durada es preveu per assolir la im-plementació de les Guies BPSO® als cen-tres de Lleida? El projecte d’implantació de guies de bones pràctiques té una durada de 3 anys, al final dels quals, els centres participants en el projecte serem acreditats com a Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures. Per tant, nosaltres, que vam començar al gener del 2015, si tot va bé, serem acreditats al desembre del 2017. I, a partir de llavors, començarà el període de sostenibilitat i d’expansió.

…No sempre podem recompensar com ens agradaria la feina que s’està fent de manera desinteressada per tirar endavant elprojecte,peraixòaprofitoaquestespà-gines per felicitar i donar les gràcies a tots els Impulsors per la gran tasca i el gran esforç que estan fent per millorar la nos-tra professió i, el que és tant o més impor-tant, la qualitat de les cures que oferim als nostres pacients.[]

entre

vista

Austràlia

“La clau per implementar les guies és la persistència”

Robert Bonner16 inf DESEMBRE 2016

ENTREVISTA

Parlem amb… Robert BonnerDirector d’Operacions i Estratègia

de l’Australian Nursing and Midwifery Federation (ANMF) (SA Branch)




Quan es va adherir la Federació Australi-ana d’Infermeres i Llevadores (Australian Nursing & Midwifery Federation –ANMF, SA Branch–) al programa BPSO® i amb quinpropòsit? La Federació Australiana d’In-fermeres i Llevadores (branca SA) van signar un acord el 2011 amb la RNAO per acollir el programa BPSO a Austràlia. Ho vam fer després de quedar profundament impressionats per l’enfocament sistemàtic adoptat per aplicar la pràctica basada en l’evidència en el programa i, també, per les guies de bones pràctiques que eren, justament, molt pràctiques i estaven dis-ponibles.La nostra experiència, fins aquell moment, era que la implementació de la nova pràctica a Austràlia estava en gran mesura tematitza-da. Per exemple, se centraven en la higiene de mans que s’implementava com un projecte es-pecífic. Per tant, tenia una influència i durada limitada. Tot al contrari que el programa BPSO® que té la seva essència en l’acció d’incorporar els enfocaments basats en l’evidència a la pràc-tica d’infermeria en totes les organitzacions. Això vol dir que, independentment de la qües-tió que s’examina, l’organització té la capacitat per liderar i canviar. A més, s’anima a les infer-meres i llevadores a exercir sempre basant-se en la millor evidència i informació disponible. Es faculta la infermera o llevadora per prendre decisions basades en l’evidència i en les guies disponibles, en lloc de reproduir les pràctiques del passat.L’altra atracció del programa de la RNAO són les guies de l’Entorn de Treball Saludable (He-althy Workplace Environement Guidelines). Aquestes directrius reconèixen que l’ambient de treball té un profund impacte en la pràctica de les infermeres i llevadores. En elles mateixes i, indirectament, en la seva capacitat per pro-porcionar cuidatges eficaços en infermeria i en atenció obstrètica als seus pacients/clients.

Això “parla” del nostre paper com a sindicat que representa els treballadors d’infermeria i obstetrícia, així com del nostre paper com l’as-sociació professional més gran d’Austràlia.

En la seva presentació durant la taula ro-dona sobre experiències internacionals, vostè vaposar èmfasi en la “batallabu-rocràtica”quevateniralseupaísperquèel programa fos una realitat. Com es li-dera un programa com aquest, des d’un sindicat amb gairebé 20.000 membres? L’ANMF (branca SA) és alhora una organització professional i sindical. Els buròcrates tendeixen a intentar encasellar-nos com “el sindicat”, la qual cosa tendeix a reduir el focus del nostre paper i la nostra capacitat de parlar clar. Per tant, resistim aquesta definició simplista sense evitar, de cap manera, la centralitat del nostre treball industrial. Reduir la nostra influència és una cosa que els buròcrates han intentat fer al llarg dels anys. S’adapta al seu propi control del sistema de salut i debilita la influència i la veu de les infermeres i llevadores. Així que, quan ens vam proposar establir el programa BPSO®, a Austràlia hi va haver una oposició. Tant en el moment en què estàvem establint el programa i buscant finançament del Govern, com durant el procés d’aplicació.La persistència va ser la clau. Seguir pressio-nant, com a lobby, al Ministeri de Salut va fer que proporcionés els fons per fer un programa pilot, malgrat el consell dels buròcrates. Al fi-nal, vam tenir els dos serveis de salut desitjant formar part del programa i vam treballar amb molt de compte amb ells per desenvolupar el programa per satisfer millor les seves necessi-tats. Sempre vam ser conscients de la necessitat de demostrar l’eficàcia del programa. La cons-trucció de l’avaluació des del començament va ser crítica i hi van ajudar també els serveis de salut.


ENTREVISTA

Vostè va parlar de l’esforç d’unificar, en una primera fase del programa, els estàn-dards australians de qualitat amb els de les BPSO®. Podríem traslladar aquest con-cepte a la infermeria internacional i con-siderar l’aplicació de les normes comunes a nivell mundial sobre la base d’aquestes guies? Crec que el desafiament de l’aplicació dels estàndards de qualitat de marc internacio-nal radica en què els nostres estàndards varien arreu del món. No obstant això, els processos per traçar les guies i els sistemes d’implemen-tació dels nostres estàndards nacionals podrien aplicar-se a qualsevol lloc i amb els estàndards aplicables a qualsevol país. El nostre enfoca-ment era, efectivament, que si estàvem trac-tant de demostrar una millora en la pràctica d’infermeria, llavors els vincles amb la qualitat haurien de ser clars i demostrats. Això constru-eix el cas pel programa, però també crea l’evi-dència que el servei de salut necessita pels seus processos d’acreditació i gestió de qualitat.L’ús d’enfocaments comuns és útil: si creem enfocaments d’avaluació consistentment, lla-vors la nostra capacitat de comparar resultats i compartir les nostres experiències s’intensifica moltíssim.

L’adopció d’estàndards comuns milloraria la mobilitat professional de les nostres infermeres en el mercat mundial? Òbvia-ment, si podem fer servir sistemes o enfoca-ments similars o comuns arreu del món, llavors la capacitat de les infermeres i llevadores per a la pràctica es fa més “internacional”. L’evidència és l’evidència, independentment del seu país d’origen. Hem de tenir en compte les qüestions culturals o dels sistemes que poden influir en la seva aplicació, però ha de poder ser aplicat a tot el globus, amb adaptació o sense. No obs-tant això, els principals problemes que afecten la mobilitat són les diferències en la preparació educativa, l’abast de la pràctica i el llenguatge que no poden veure’s afectats directament a través de programes com aquest.

Les dades econòmiques proporcionadesper l’ANMF són sorprenents: 50.000dò-

lars al programa de costos d’implemen-tació i351.000dòlarsenestalvisanuals.Irrefutable? L’evidència de l’estalvi de costos en aquella instància va ser acceptada pel De-partament de Salut i per les xarxes de salut d’Austràlia. Aquestes institucions representen una estimació conservadora del cost-benefici de només dos aspectes del programa. Reduir les caigudes i reduir l’aplicació de les restricci-ons en l’entorn va tenir l’efecte de reduir la du-rada de l’estada als hospitals. Aquestes tenen repercussions en la despesa. Hem de ser més hàbils en demostrar l’efectivitat de costos de cuidatges d’infermeria i obstetrícia. No podem confiar simplement en bons resultats en els pa-cients i obtenir el seu suport dins del seu propi dret: cal demostrar també que l’atenció basada en l’evidència de bona qualitat també és, en úl-tima instància, més eficaç i més barata pels qui financen la salut.

… Ara hem implementat o estan imple-mentant el programa BPSO® en 4 organit-zacions molt diferents. Un servei de reha-bilitació complex, tota una xarxa de salut amb serveis primaris, secundaris i terciaris i, més recentment, en un servei de salut mental especialitzat i en una xarxa per a la salut de les dones i la salut infantil. Tot i que les guies que s’estan aplicant varien, reflectint la naturalesa de les organitzaci-ons, l’entusiasme pel programa i l’accep-tació dels sistemes i estructures per a la implementació ha estat universal.[]

entre

vista

Hospital Vall d’Hebron [BCN]

Idees: “Motivació i empenta no en falten. El que pot faltar a vegades són recursos”

Montserrat Tiñena 2016 DESEMBRE inf 19



Parlem amb… Montserrat TiñenaHospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona


ENTREVISTA

Quan s’adhereix l’Hospital Universitari Valld’Hebron (HUVH)alprograma“Cen-tres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)®”iambquinobjectiu? L’any 2011 surt la primera convocatòria i, en aquells moments, es va elaborar i presentar el nostre projecte, que va ser acceptat junt amb 7 cen-tres més d’altres comunitats autònomes. Co-mencem com a candidats a Centre Compromès amb l’Excel·lència en Cures l’any 2012 i vam ser acreditats el gener del 2015.L’objectiu és continuar impulsant dues línies estratègiques que la Direcció d’Infermeria està treballant de fa alguns anys: la qualitat i la re-cerca en cures. Tenir l’ocasió d’estar en aquest programa és una experiència que ens permet i permetrà fer un pas molt important en relació a oferir cures d’infermeria d’alta qualitat ba-sades en les Guies de Bones Pràctiques RNAO, de reconegut prestigi, i comptar amb el suport d’experts per planificar el procés d’implantació, utilitzant les estratègies més adequades. A més, és una gran oportunitat per col·laborar amb al-tres institucions i també a nivell internacional.

L’HUVH és el complex hospitalari més gran de Catalunya i un dels més grans de l’Estat espanyol. Com es coordina un projecte d’aquestes dimensions? No sense dificultats, tot i que l’organització infermera de l’hospital té experiència, tant en les estratègies d’informació i implantació, com en les de par-ticipació i avaluació, per haver posat en marxa i desenvolupat altres projectes. Això no vol dir que sigui fàcil, per la gran quantitat d’especia-litats, unitats i nombre de professionals, però tenir infermeres motivades, expertes i referents ens ha estat molt útil per a la implantació de les guies seleccionades.

Quines són les guies que s’estan implan-tant a Vall d’Hebron? Les guies implantades, amb èxit, a l’hospital des de l’any 2012, i així ens ho indiquen els resultats, són: Prevenció de les

caigudes i lesions derivades de les caigudes (11 unitats), Cura i maneig de l’ostomia (5 unitats).Des de l’any 2015, aquestes dues guies s’es-tan implantant a la resta dels tres hospitals que conformen el Campus Hospitalari Vall d’Hebron i també la guia de Valoració i maneig de les úlceres del peu diabètic. De fet ja comencem a planificar l’extensió a primària i a la Universitat Autònoma de Barcelona, així com la implanta-ció de la guia de Lactància materna.

Més de 600 impulsores. Quin perfil tenen i com es coordinen? Semblen molts però la plantilla de professionals d’infermeria supe-ra els 3.000 i si comptem tota la plantilla de l’HUVH som més de 7.000. De moment la gran majoria és personal d’infermeria però encara volem engrescar impulsors d’altres categories professionals: metges, zeladors, etc. Aspirem a ser més, perquè sense els impulsors no seria possible. Són imprescindibles. Volem comptar amb tots, s’ha de reconèixer la seva feina i tot-hom ho ha de saber

Destaca la creativitat de les impulsores i la necessitat de canalitzar aquestes idees per transformar-les en acció. Se’ns escolta poc a les infermeres? Des de la coordinació i lideratge de la BPSO®, treballem i volem asse-gurar que el que es fa en el programa té ressò, tant a l’hospital com fora d’ell. Sobre la crea-tivitat de les impulsores es demostra cada any en el concurs d’idees i el que fem és posar-les en marxa i sobretot que se sàpiga de qui han sortit. Això és fonamental perquè té projecció en totes les unitats i sobre tots els professio-nals. De vegades hi ha dificultats i no les podem posar en marxa tan aviat com voldríem, però només ens cal una mica més de temps perquè, de motivació i empenta no en falten. El que pot faltar a vegades són recursos.

Resultats. Disposem de dades? Sí, perquè s’avaluen mensualment, de forma sistemàtica,




una sèrie d’indicadors de procés i resultats, per cadascuna de les guies. Monitorar-los ens permet tenir resultats i veure l’evolució en el temps. També tenim el feedback d’Investén-isciii que és el centre coordinador de tots els centres BPSO®. En aquests cinc anys hem pogut comprovar la progressió que hem tingut des de la implantació de les guies.Per exemple, la identificació dels factors de risc de caiguda i, sobretot, la revaloració cada cop que canvia la situació del pacient, ens dóna informació molt valuosa per fer prevenció de caigudes, que es tradueix en millor atenció a les persones, evitant caigudes i lesions produïdes per les caigudes. Per tant, menys temps d’hospi-talització i, finalment, un menor cost. De la ma-teixa manera, els pacients ostomitzats es bene-

ficien de la consistència i continuïtat de les cures basades en l’evidència, que fomenta la seva in-dependència i augmenta la seva qualitat de vida

… M’agradaria animar tots els professio-nals a treballar amb recomanacions basa-des en l’evidència, i a defensar la millora en la pràctica clínica en les seves institu-cions mitjançant la implantació de Guies deBonesPràctiques(GBP).Aixòensper-met modificar actituds i criteris que se-gons l’evidència són millorables. Felicitar a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Universitari Santa Maria per participar en aquest programa interna-cional i a tots els implicats en la jornada BPSO® del passat dia 21 de novembre.[]


ENTREVISTA

entre

vista

Xina

“La promoció i difusió localitzada de les guies BPSO®, adaptades a la medicina tradicional xinesa, està en curs”

Hailing Guo

Xina

“La promoció i difusió localitzada de les guies BPSO®, adaptades a la medicina tradicional xinesa, està en curs”

Hailing Guo

Parlem amb… Hailing GuoDirectora i infermera cap del Dong Zhi Men Hospital Beijing (Xina)

-Escola Clínica de Medicina Tradicional Xinesa–




Quan es va incorpar el Dong Zhi Men Beijing Hospital al programa Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)® i amb quin propòsit? Al gener del 2015, quan la doctora Doris Grinspun –directora de la RNAO– i el Dr. Irmajean Bajnok –director del Centre de Bones Pràctiques– van visitar el nostre hospital per pri-mera vegada. Ella ens va portar les guies BPSO® de pràctica clínica i vam signar, oficialment, un acord de cooperació. El 30 de juliol de 2015, Grinspun i Bajnok van ser testimonis de la ce-rimònia d’obertura de la Implantació de les guies de bones pràctiques que es va celebrar al Departament Internacional del nostre hospital. Una posada en comú per integrar la infermeria basada en l’evidència amb la medicina xinesa i la medicina occidental.A través de l’aprenentatge i l’aplicació de les BPSO® volíem regular el comportament de la infermeria clínica i millorar la capacitat de la pràctica clínica per promoure, encara més, la internacionalització de la medicina tradicional xinesa.

L’Hospital de Dong Zhi Men –també primera Escola Clínica de Medicina Tradicional Xinesa– resulta un marc, si més no curiós, per a la im-plantació de les Guies BPSO®. Va suposar algun conflicte l’adequació de les innovadores direc-trius de les guies a la pràctica clínica basada en la medicina tradicional xinesa? Són moltes les diferències entre la medicina tradicional xinesa i l’occidental. Per exemple, la localització. Vàrem traduir les guies BPSO® al xinès i vàrem formar un grup executiu multidisciplinari. Tot seguit, mitjançant enquestes de referència, entrevistes i recomanacions d’experts, es van seleccionar 26 directrius.

El 12,8% de les infermeres del Dong Zhi Men Hospital són impulsores del programa BPSO®.

Quin perfil tenen aquestes infermeres i quina és la seva tasca en la implantació del programa d’excel·lència? Per dur a terme el programa, primer vam crear 4 grups: el Grup Acadèmic, el Grup de Pràctica Clínica, el Grup de Connexió externa i el Grup d’Informació. Les impulsores dels quatre grups treballen per donar suport a la implantació de les guies.

Quines Guies BPSO® estan implantant a l’hospi-tal? Són tres: Avaluació i gestió de l’úlcera dels pacients amb peu diabètic, Maneig de pacients amb dolor i Atenció orientada al pacient.

Vostè diu “la Xina està en camí de convertir-se en el país amb més pacients de peu diabètic del món”. Com hi ha influït la implementació de les guies BPSO®? Hem publicat un fullet, seguint les directrius de bones pràctiques i les de la pràctica xinesa tradicional en infermeria, per al tractament dels pacients de peu diabè-tic amb úlcera. També hem adaptat la tècnica infermera tradicional xinesa a les noves direc-trius. Per exemple: compreses humides, punts de massatge, bany de peus d’herbes xineses o l’auriculoteràpia, entre altres.

… L’hospital Dong Zhi Men és un entorn adequat per a l’aplicació de les Guies BPSO®, pràctiques que hem analitzat i s’adapten a les característiques úniques dels pacients xinesos, així com a la cura de la salut de la medicina tradicional xinesa i al nostre sistema de salut. L’inici de les di-rectrius va ser un èxit i va tenir un impac-te significativament positiu en la nostra pràctica d’infermeria. Ara, la promoció i difusió localitzada de les BPSO®, adapta-des a les característiques de la medicina tradicional xinesa, està en curs.[]

Participación de la persona en la elección de

técnica de tratamiento renal sustitutivo en la

consulta de enfermedad renal crónica avanzada

Mejor Comunicación OralM Carmen Torres Torrradeflot

Antonieta Sol Agudo

Enfermeras. Consulta Enfermedad Renal Crónica. Servicio Nefrología. Hospital

Universitario Arnau de Vilanova


COMUNICACIONS ORALS

Introducción

La consulta de enfermedad renal crónica avan-

zada (ERCA) proporciona cuidados a las perso-

nas con ERC estadios 4, 5 con un filtrado glo-

merular (FG) < 30 ml/minuto/1,73 m2.

La guía de los cuidados centrados en la persona

y familia RNAO, recomienda la participación ac-

tiva de la persona en los cuidados de la salud1.

En la consulta ERCA la enfermera proporciona

la información sobre las modalidades de trata-

miento renal sustitutivo (TRS)2. Estas modalida-

des son, hemodiálisis en centro (HD), hemodiá-

lisis domiciliaria (HDD), diálisis peritoneal (DP),

Trasplante vivo (TXV), Trasplante cadáver (TXC).

Enfermería ERCA proporciona a la persona con

enfermedad renal un cuidado integral en el que

se contemple: asistencia, información, forma-

ción y educación e investigación consensua-

da3. El objetivo es potenciar los autocuidados

y autonomía de la persona; conservar el mayor

tiempo posible la función renal (FR) mediante

el abordaje dietético y apoyar al paciente en la

toma de decisión sobre TRS4.

La diálisis peritoneal se caracteriza porque la

persona con enfermedad renal, hace el trata-

miento en su domicilio con lo que se implica

más en su autocuidado.

Las intervenciones de enfermería5 realizadas

en consulta ERCA son: 5614 Enseñanza: die-

ta prescrita, 5618 Enseñanza: procedimiento/

tratamiento (autoadministración agentes esti-

mulantes eritropoyetina, tratamiento renal sus-

titutivo (TRS), auto medida de la presión arterial

(AMPA), preservación vascular y preservación

acceso venoso), 5616 Enseñanza: medicación

prescrita, 5604 Enseñanza: grupo, 5246 Aseso-

ramiento nutricional (encuesta dietética).




Objetivo Valorar la participación de las personas en la decisión de tratamiento renal sustitutivo tras la intervención; 5618 Enseñanza: procedimiento/tratamiento.

Material y métodoEstudio observacional prospectivo. Año 2015.

Se incluyen 81 pacientes a los que se les ha rea-lizado educación en modalidad de TRS durante el año 2015 en la consulta de ERCA del servicio de nefrología del Hospital Universitario Arnau de Vilanova (HUAV). Se informó a los partici-pantes del estudio y dieron consentimiento verbal.

Las variables analizadas fueron: • Variables demográficas: Edad, sexo y es-tructura familiar.• Variables clínicas: Etiología de la enferme-dad; selección de técnica de TRS; decisión de modalidad de técnica de TRS inicial; decisión de modalidad de técnica de TRS final; número de intervenciones educativas recibidas.Se realiza la intervención, 5618 Enseñanza: procedimiento/tratamiento (educación de TRS). La actividad realizada para esta intervención es:

1ª Visita: Citar al paciente y familiar y hacer una educación en TRS con medios audiovi-suales. Entrega de información por escrito y hoja de ventajas e inconvenientes.2ª Visita: Revisar hoja de ventajas e incon-venientes. Nos permite averiguar los valores del paciente y el estilo de vida y encuesta de conocimiento.3ª Visita: Realizar actividades para ver co-nocimientos y afianzarlos.4ª Visita: El objetivo es que en esta visita haya elección de modalidad de TRS. Esto no es siempre así, en cuyo caso podemos concertar una cita del paciente con otras personas que estén en TRS y mostrar las unidades de diálisis.

Se llevó a cabo una estadística descriptiva de las variables pre y post intervención. Se comparó frecuencias y error estándar. Para el análisis de datos se utilizó el programa SPSS20 para Win-dows.

ResultadosDemográficos:• Edad media de la muestra fue 67 ± 1,7años (26-90), el 72% (n=58) hombres y 28% (n= 23) mujeres.• En cuanto a la estructura familiar, el 62% (n=50) viven en pareja.

Clínicos:• Según la etiología de la ERC, el 27% (n=22) la causa mayoritaria fue vascular. • Recibieron una media de 3 educaciones. • En la primera educación, el 47% eligió diálisis peritoneal (DP) vs el 14% que eligió hemodiáli-sis (HD). El 36% indecisos. • La elección final fue de DP en un 52% vs el 38% que prefirió HD.

Conclusiones• En la primera educación un 36% de personas con enfermedad renal presentan indecisión en la elección de modalidad de TRS.• Se ha requerido una media de 3 educaciones para la toma de decisión.• Con la intervención 5618 Enseñanza: proce-dimiento/tratamiento, se consigue que haya una decisión de modalidad en TRS en todos los casos. El 52% eligen DP.[]

Bibliografía1-Guias de buenas prácticas clínicas. Cuidados centrados en la persona y familia. RNAO.2- Continuing-education: preparing patients to choose a replacement therapy. 2015. Journal of Renal Care, 40(1); 62-75. 3- Rebollo A, Morales JM, Pons ME. Influencia de la consul-ta de enfermería de enfermedad renal crónica avanzada en pacientes que inician tratamiento renal sustitutivo. Enfer Nefrol 2014; 17(4): 243-25.4-Bardón Otero E., Martí i Monró A., Vila Paz M L. Enferme-ría en la consulta de ERCA. Nefrología (2008). Supl. 3, 53-565- Clasificación de intervenciones de Enfermería (NIC). Cuarta edición. Editorial Elsevier.

Ostomia i sexualitat

Teresita Martí RibesMaribel Fondevilla Fragüet

Marta Sadurní Gràcia


COMUNICACIONS ORALS

IntroduccióLa intervenció quirúrgica d’una ostomia produ-eix en els pacients una alteració de la imatge corporal, de les relacions sexuals i de la intimi-tat. En alguns casos produeix disfunció sexu-al, depenent del tipus d’intervenció, amb les consegüents reaccions psicològiques, físiques i socials.

La guia de bones pràctiques en Infermeria és un document que aporta els recursos necessa-ris per a la pràctica de la Infermeria basada en l’evidència.

Dins de la guia Ostomies hem agafat la reco-manació Núm. 7: Examinar el possible impacte de la cirurgia d’ostomia en les relacions íntimes i funció sexual del pacient i la seva parella.

Objectiu Millorar la qualitat de vida i la funció sexual dels pacients portadors d’una ostomia.

Les imatges que il·lustren la comunicació han estat facilitades per les autores.




Materials i mètodes Realitzem Educació sanitària prequirúrgica i postquirúrgica sobre disfunció sexual.

Fem servir qüestionari Stomal-qol de qualitat de vida. Utilitzem el model PLISSIT: Tractar el tema de la sexualitat amb els pacients i resolem els seus problemes. En les seves quatre categories:1. Permís• Concedir el permís per a parlar de sexualitat.• Crear un clima confortable i segur.• Donar normalitat a la sexualitat. No jutjar.2. Informació limitada• Donar informació bàsica sobre sexualitat.• Desmitificar creences errònies.• Impacte de la malaltia i de les teràpies.• Tractaments farmacològics i dispositius per superar les dificultats erèctils (Pastilles, injeccions intracavernoses, bomba de buit, gels intrauretrals, pròtesi de penis…).3. Surgències específiques• El que el pacient pot fer per si mateix.• Incloure intervencions sobre disfunció erèctil.• Informació sobre teràpies i dificultats funcionals.• Identificar pacients susceptibles de teràpia intensiva.4. Teràpia intensivaConsisteix en la derivació a un especialista quan els nivells anteriors no siguin suficients per re-soldre els problemes existents.

Les relacions sexuals i la intimitat són aspectes importants i de plenitud en la seva vida que han de continuar després d’una cirurgia d’ostomia, encara que incorrerà en un període d’adapta-ció. La funció sexual de la dona, en general, té pocs canvis però la potència sexual en l’home, pot ser que es vegi afectada

Conclusió L’atenció integral per part d’infermeria especia-litzada en ostomies, ajuda a millorar la qualitat de vida dels pacients ostomitzats. Abordar el tema de la sexualitat, és un apartat important per a les persones portadores d’una ostomia i de les seves parelles des del punt de vista ho-lístic.[]

BibliografiaRegistered Nurses Association of Ontario. Cuidado y mane-jo de la ostomía. Investén-isciii. 2009;1–120. Moncada-Iri-barren I, Bach A, Hansen G, Aveborn E, Berndtsson I. Pautas para las relaciones de p Aplicación del modelo PLISSIT como intervención de enfermería para el abordaje de alteraciones de la sexualidad en pacientes con ostomías de eliminación Trabajo Final de Grado en Enfermería realizado por: Mar Sánchez Ruiz, Tutora: Judith Roca Llobetareja: manual prác-tico. Coloplast; 2011 Aplicación del modelo PLISSIT como intervención de enfermería para el abordaje de alteraciones de la sexualidad en pacientes con ostomías de eliminación Trabajo Final de Grado en Enfermería realizado por: Mar Sánchez Ruiz Tutora: Judith Roca Llobet.

El present treball ha estat realitzat utilitzant parcialment dades i la metodologia del Progra-ma d’Implantació de Guies de Bones Pràctiques en Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)®.L’autor expressa el seu agraïment al Grup de Treball del Programa d’Implantació de Bo-nes Pràctiques en Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)®.El Programa d’Implantació de Guies de Bo-nes Pràctiques en Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (BPSO)® està parcialment finançat pel Centre Col·laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs.

Avaluació dels registres sobre risc i prevenció

d’úlceres per pressió (UPP) a l’Hospital Universitari

Arnau de Vilanova (HUAV)

Alejandro Bergua LorenteSilvia Domínguez Agullo

Adela Zarzuela De Blas


COMUNICACIONS ORALS

IntroduccióL’escala EMINA és un instrument per la iden-tificació del risc que tenen els nostres usuaris de patir úlceres per pressió. La seva utilitat està subjecta al seu registre, el qual permet treballar a tots els professionals d’infermeria de manera unificada, per tal de millorar la qualitat de vida dels nostres pacients, prevenint que pateixin úl-ceres per pressió a causa del seu estat de salut.

ObjectiusAvaluar els registres realitzats de l’escala EMI-NA en el sistema informàtic Gacela Care. Ava-luar els registres de presència i prevenció d’UPP, en el sistema informàtic Gacela Care.

MetodologiaEs recullen i s’analitzen les dades introduïdes en el programa Gacela Care sobre risc i preven-ció d’UPP de 547 episodis (hospitalitzacions de més de 24 hores), durant els mesos de gener a juliol de 2016, en dos dels serveis del HUAV.

Les dades recollides són sociodemogràfiques: edat i gènere; de valoració d’UPP: valoració d’escala EMINA, risc de desenvolupar i presèn-cia d’UPP i aplicació de superfícies especials de maneig de la pressió (SEMP).

ResultatsEn el nostre treball de camp, hem obtingut una mostra de 547 registres. D’aquests, un 45% (245 casos) són dones i un 55% (302 casos) ho-mes, amb una mitjana de dies d’hospitalització d’uns 7 dies, amb una desviació estàndard de 6 dies i una moda de 2 dies. S’han donat 5 casos de més de 30 dies d’estada hospitalària.

Dels 547 episodis, s’ha fet una valoració de l’escala EMINA a l’ingrés d’un 88,12% (482 ca-

Les imatges que il·lustren la comunicació han estat facilitades pels autors.



sos). Els resultats EMINA registrats han mostrat que existeix un 4% de risc alt d’aparició d’UPP (21 casos), un 25% de risc mitjà (138 casos), un 20% de risc baix (110 casos), un 45% sense risc (233 casos) i l’altre 8% (45 casos) no ha estat valorat. Amb aquestes dades de resultat de les valoracions EMINA, un 29% (159 casos) dels episodis tenen risc –mitjà i alt– de desen-volupar UPP.

El compliment de les revaloracions del registre d’escala EMINA durant l’estada hospitalària, d’acord amb el protocol BPSO®, és del 0,73% (4 casos). Apuntar que s’ha trobat que en di-verses ocasions sí que es complien les revalora-cions, excepte la de l’alta (canvi de servei).

Els SEMP registrats han estat del 2% (11 casos).

Les UPP registrades han estat del 0,55% (3 ca-sos). Dues d’elles han aparegut durant l’ingrés i l’altra estava present en l’ingrés.

ConclusionsSegons les dades recollides, que mostren un baix percentatge de registres en: revaloracions de l’escala EMINA durant l’estada hospitalària (al contrari que en l’ingrés), aplicació de SEMP i presència de UPP; es poden establir diverses reflexions:

• Que en la població escollida per agafar la mostra de 547 episodis de més de 24 hores d’hospitalització, la presència de 3 UPP ha es-tat molt baixa (prevalença del 0,55%) i podria donar-se perquè la majoria de pacients de la mostra han estat hospitalitzats pocs dies i es minimitza un dels factors de creació d’UPP: el temps.

• Que potser s’hauria de revisar el sistema d’aplicació de SEMP, explicant els seus beneficis i fomentant més la seva aplicació.

• Es pot facilitar la realització i l’ús dels regis-tres per tal de fer-los dins els temps establerts.

Aquesta qüestió es podria resoldre fàcilment afegint avisos en la plataforma Gacela Care de tal manera que, segons el risc de la darrera valo-ració (a la setmana, al cap de 72 hores o al cap de 48 hores), aparegués un avís recordant-nos de realitzar una nova valoració i no poder do-nar l’alta del pacient de la unitat fins que no es realitzi la darrera valoració de l’escala EMINA.

Per acabar, ara que coneixem l’estat dels regis-tres sobre actuacions de prevenció sabem on és necessari invertir els nostres esforços per tal de millorar la qualitat dels serveis donats als nos-tres usuaris.[]


Programa integral de formació als familiars

i cuidadors no professionals de persones

amb deteriorament cognitiu

Montse Cetó SalaRaquel Huerto

Sílvia CampaneraGerard Piñol Ripoll


COMUNICACIONS ORALS

IntroduccióLa Unitat de Trastorns Cognitius (UTC), ubicada a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, atén a persones amb deteriorament cognitiu. Es fan valoracions, diagnòstics, tractaments i seguiments de pacients. Aquesta està formada per un equip interdisciplinari (metges, infer-mers, psicòleg, treballadora social, fisiotera-peuta, terapeuta ocupacional, auxiliars…). Hi ha un seguiment del malalt i els seus cuidadors per part de tot l’equip, desenvolupant cada dis-ciplina la tasca que li correspon.

Les demències acostumen a ser malalties de llarga durada. Resulta difícil als familiars enten-dre la malaltia, maneig dels cuidatges, assumir els canvis situació sociofamiliar, canvis de rol, situació econòmica… i, per tant, existeix un ele-vat risc de sobrecàrrega dels cuidadors al llarg de la malaltia. En més d’un 70% dels casos que atenem és la família qui fa de cuidadora: cònju-ges i fills són cuidadors no professionals.

En cada cas, identifiquem el cuidador principal (CP), que serà el que farà d’interlocutor entre l’equip sanitari i el malalt. Considerem que la informació, formació i orientació als CP és molt important i, per aquest motiu realitzem un programa de formació específic dels cuidadors tant per incrementar els coneixements de la malaltia com per abordar estratègies de suport físic i emocional dels pacients i dels cuidadors.

Elaborem un pla d’informació i formació estruc-turada que s’ofereix als cuidadors no professio-nals, dins del qual hi ha les sessions divulgatives, el curs de formació i el grup d’ajuda mútua.

MètodeEn el curs de Formació per cuidadors no pro-fessionals, que vam iniciar l’any passat, els participants eren familiars de malalts que estant en seguiment des de la Unitat. Se’ls informa de la metodologia, es valora la pos-




sibilitat de l’assistència i les seves necessitats, inquietuds… i s’inclouen en una llista de pos-sibles candidats.

El curs es realitza durant tres torns repartits al llarg d’un any i té una durada de 8 sessions d’una hora i mitja a la setmana.

Un mes abans de l’inici de cada torn, ens po-sem en contacte amb els possibles participants i tenim en compte les possibilitats d’assistència. S’inclouen a la llista del torn, es cita un màxim de dotze participants. És un curs reduït.

Durant el curs, se segueix un programa im-partit per infermeria, neuropsicologia i treball social. Els temes tractats són: informació sobre les demències –tipus, fases, recomanacions de tractament i cuidatges bàsics en la vida diària–; activitats d’estimulació cognitiva, trastorns de conducta, recursos sociosantiaris i socials, la cura del cuidador o aspectes legals, entre altres.

Als assistents se’ls passa també una escala de coneixement de la malaltia –l’escala de sobre-càrrega de Zarit– i l’enquesta de valoració del curs, en finalitzar el mateix. A més, se’ls fa en-trega d’un dossier elaborat per la Unitat, amb tots els temes sobre els que se’ls ha informat al llarg de les diferents sessions perquè el tinguin com a material de consulta.

ResultatsL’any passat van participar directament, en els diferents torns, 33 familiars cuidadors; dels quals, el 58% eren dones i el 42% homes. El 34% va assistir a les 8 sessions del torn, el 40% a 7 i la resta a 6 o menys.

Dels resultats de l’escala de sobrecàrrega de Za-rit, gairebé el 70% dels cuidadors no tenien so-brecàrrega, el 18%, sobrecàrrega lleu i la resta, sobrecàrrega intensa.

Respecte a l’enquesta de valoració del curs que ens van contestar els participants –que po-

dem incloure en la guia de bones pràctiques de “Cuidados centrados en la persona y fami-lia”–, centrant-nos concretament en el punt 4, on es fa avaluació del curs, tots els cuidadors van valorar satisfactòriament l’espai, l’horari, els docents… I la valoració global va ser entre positiva i molt positiva en el 90% dels casos. Quant al grau de coneixement i informació dels participants (valorat escala del 0 al 5), estava entre 0 i el 3 a l’inici, sent d’entre 4 i 5 el grau de coneixement, a la fi del curs.

Com a resultats intangibles aconseguim tre-ballar més directament amb els cuidadors, fa-cilitem coneixement i contacte entre ells, i els professionals de la Unitat els oferim la possibili-tat de continuar rebent suport, orientant-los al programa del Grup d’Ajuda Mútua.

ConclusionsEl familiar cuidador necessita informació, orien-tació, formació i comprensió per poder actuar en les situacions que se li presentaran en un futur.

L’èxit d’intervenció en els pacients amb deterio-rament cognitiu depèn, fonamentalment, de la formació en habilitats i de les eines emocionals que en disposin els cuidadors. Els cuidadors són la figura clau pels professionals i pels malalts.

Els malalts que des d’un inici valorem, tractem i fem seguiment a la Unitat, tenen la sensació que reben més qualitat d’atenció i que el cuida-dor sap com actuar i fer la seva tasca, està més segur i, això, li permet estar més tranquil amb el malalt i saber com carregar-se de paciència per anar acompanyant-lo en aquestes llargues malalties que acostumen a ser les demències.

La satisfacció dels participants als cursos, des-prés de la valoració que fan ells mateixos i dels comentaris que posen a les observacions, ens fa creure en la necessitat de continuar-los.[]

Valoració del risc i prevenció de les lesions

per pressió basada en l’evidència

Benjamí Monsonís FilellaSònia Aguiló Sánchez

Anna Teixiné Martín


COMUNICACIONS ORALS

El Grup Nacional per a l’Estudi i l’Assessorament de les Úlceres Per Pressió i Ferides Cròniques (GNEAUPP) ja va dir en el moment de la seva creació al 1994, que “les úlceres per pressió (UPP), lluny de ser un procés banal, inevitable o silent, són un problema de salut de primer ordre a nivell mundial”.

Diferents estudis a nivell internacional han evi-denciat la preocupació per aquest tema, espe-cialment perquè la majoria de les Lesions Per Pressió (LPP) són evitables. Per això la preven-ció es converteix en un tema d’interès per als professionals perquè s’ha convertit en un dels indicadors de qualitat d’infermeria.

Són grans les repercussions de les LPP sobre els pacients amb un deteriorament de salut i qua-litat de vida i sobre els sistemes de salut en ter-mes econòmics (cost de tractament i augment d’estades hospitalàries).

L’epidemiologia de les LPP en grans realitats po-blacionals en Espanya ha estat poc estudiada, o almenys publicada. Les dades que presentem per evidenciar la importància de la prevenció de les lesions per pressió són del “4º Estudio nacional de prevalencia de la epidemiología de las úlceras por presión en España en 2103”, publicat i realitzat per membres del GNEAUPP.

La prevalença de LPP de 2013 es manté estable entre el 7% i el 8% en hospitals, ha augmentat a un rang del 7,9% al 9,1% entre persones en ATDOM en Atenció Primària, i augmenta bas-tant, a un 12,6-14,2%, en centres sociosanita-ris (CSS). La majoria de les lesions, un 65%, són

d’origen nosocomial, originades durant l’ingrés en hospitals o CSS.

Aquests són alguns dels motius que ens porten a formar part del projecte Internacional BPSO®.

Treballem amb la Guia de l’Associació Professio-nal d’Infermeres d’Ontario (RNAO). La nostra guia està formada per un equip multidisciplina-ri de 50 impulsors i 3 col·laboradors, coordinat per 1 líder i 3 colíders. El nostre objectiu prin-cipal és unificar criteris per l’adequada identifi-cació del risc d’úlceres per pressió i en la pre-venció i millora de les cures, segons l’evidència científica.

Pla de TreballSegons les recomanacions en les quals estem treballant, i sempre junt amb els nostres impul-sors, hem reafirmat algunes de les accions que ja estàvem portant a terme als nostres centres, hem unificat criteris i seguim insistint a recor-dar la importància de l’evidència. També hem iniciat algunes noves accions que ens permeten millorar en la valoració, prevenció i registre de les lesions per pressió.

A continuació els mostrem algunes d’aquestes accions:

• Valoració de la pellEn els nostres centres utilitzem l’escala de valo-ració EMINA. Prèviament es va fer un treball per tal d’unificar criteris a l’hora d’utilitzar-la.Es realitza la valoració de la pell amb el registre d’aquesta escala dins de les 24 hores d’ingrés i en les següents revaloracions segons el risc obtingut.En ambdós centres s’han obtingut uns bons re-sultats en el registre a l’ingrés del risc de lesions per pressió. Però es va evidenciar un important dèficit del registre en les següents revalora-cions.

• Valoració de les lesions per pressióRegistre de les lesions per pressió (origen, cate-




goria, número, localització) en el programa de cures d’Infermeria GACELA.Seguir els criteris de classificació que recor-dem amb els pòsters penjats en les unitats d’implantació.Hem reforçat, en el recent curs de BPSO®, l’existència d’aquest registre i com i quan uti-litzar-lo.

• Valoració talonsDiversos estudis són els que ens diuen que les lesions per pressió en talons són la segona lo-calització més freqüent després del sacre. Un grup d’impulsors han començat a realitzar uns talls observacionals de la correcta descàrrega dels talons en les unitats d’implantació un cop al mes i en diferents torns de treball.L’objectiu és presentar aquests resultats als companys amb la formació corresponent de la correcta descàrrega de talons en les diferents posicions.

• Superficie Especial de Maneig de la Pressió (SEMP)Els pacients amb risc mitjà o alt d’úlceres per pressió disposen d’una SEMP en la brevetat més gran possible.Registre de la col·locació i manteniment de les SEMP en el programa GACELAPòsters recordant la importància d’aquests sis-temes i amb les diferents opcions que es dis-posa.

• Canvis posturalsConsensuar un sistema visual que ens ajudi a reforçar el programa de canvis posturals.Realització de formacions al personal sanita-ri encarregat dels canvis posturals per tal de millorar aquestes tècniques, aconseguint una millor prevenció de les lesions per fricció i cisa-lla i a la vegada ens ajudarà a protegir-nos de possibles lesions.

• Cures de la pellRevisió dels plans de cures amb l’adaptació in-dividualitzada necessària a cadascun dels nos-tres pacients. S’està treballant amb la realitza-ció d’un tríptic per a famílies i cuidadors on es

parlarà de les cures bàsiques de la pell per la prevenció de lesions per pressió, fricció, cisalla i/o humitat.La presentació d’aquest treball a la resta de companys ens servirà, a la vegada, per refor-çar la importància d’aquestes cures de la pell i ajudar-nos també en la prevenció de les obli-dades i difícils de diagnosticar i tractar, lesions per humitat.

ConclusionsConsiderem que la implantació de la guia ens ha resultat ja eficaç per:

• Treballar en grups multidisciplinaris i de centres diferents.• Ajudar-nos a aconseguir una unificació de criteris en prevenció i valoració del risc d’aparició d’úlceres per pressió, en diferents unitats d’hospitalització i en diferents cen-tres.• Millorar en el registre, encara que molt lentament, de totes les accions que envolten la prevenció i les lesions per pressió.• Reactivar una comissió de UPP en un dels centres.

No voldríem acabar sense agrair als nostres im-pulsors els seus granets de sorra, ja que amb tots ells estem fent la base necessària perquè aquest projecte segueixi endavant.

El nostre equip es donarà per satisfet si aconse-guim que algunes d’aquestes LPP que figuren a la fotografia mai apareguin.[]

©G

ENA

UPP

Reflexionando sobre como caer y salir fortalecido

M. Antonieta Morell BernadiMaría Jaria Lansac

Lorena Lourdes Tejero Vidal


COMUNICACIONS ORALS

IntroduccionComo líderes de la Guía de Prevención de Caí-das y Lesiones derivadas de las caídas en per-sonas mayores hemos hecho una pequeña reflexión acerca de nuestra evolución en la im-plementación de la guía.

Liderar un equipo de trabajo representa la ca-pacidad de conseguir que todos los miembros del equipo sean capaces de colaborar y coope-rar activamente en un proyecto.

Al inicio del proyecto partíamos de la base de ser tres profesionales de enfermería que venían de centros y servicios que no trabajaban con-juntamente y que debíamos iniciar un proyecto de colaboración, con un liderazgo de equipo multidisciplinar; con la dificultad añadida de intentar transmitir y difundir el mensaje de un trabajo diario fundamentado en una metodo-logía de trabajo basada en las buenas prácticas.

ObjetivosLos objetivos que nos planteamos fueron:• Identificar barreras emocionales y profesio-nales para liderar equipos de trabajo multicéntricos.• Fomentar la cultura de la práctica diaria basada en la evidencia dentro de la guía de prevención de caídas de la RNAO.

Les imatges que il·lustren la comunicació han estat facilitades pels autors.




MetodologíaSe trata de un estudio descriptivo transversal y retrospectivo que comprende el periodo de 2015 y el primer semestre de 2016.

El ámbito de aplicación han sido los dos centros asistenciales incluidos en el proyecto BPSO: Hospital Universitario Arnau de Vilanova y Hos-pital Universitario Santa María.

Se ha realizado una revisión de la producción científica elaborada durante el periodo de estu-dio y explotación de los datos introducidos en el CareVid+.

Por parte del líder, colíderes y referente se han realizado 6 sesiones dinámicas en las que, a través de brainstorming, se ha realizado una reflexión sobre la gestión de los grupos de tra-bajo, de las líneas de actuación que se estaban llevando a cabo y de las posibles propuestas de futuro dentro de la guía.

ResultadosA lo largo de este periodo se han implementa-do la mayoría de las seis recomendaciones de la guía, de las cuales ha surgido diverso material científico y educativo que se ha implementado en ambos centros asistenciales y que se ha in-cluido dentro del plan formativo del Grado de Enfermería.

Entre dicho material destacan: la elaboración de pósters aclaratorios para unificar el modo de utilización de la Escala Stratify, un vídeo in-formativo de prevención de caídas en el ámbito hospitalario, un tríptico informativo sobre la prevención de caídas en el hospital y domicilio y la implementación de la identificación visual de los pacientes con riesgo de caída.

Además se han realizado sesiones formativas a los profesionales de ambos centros con la intención de aclarar dudas, aumentar conoci-

mientos y generar puntos de debate que nos sirvieran para avanzar en el proyecto.

A todo ello se ha sumado la realización del I Concurso de Ideas para fortalecer la importan-cia de dejar las camas de los pacientes bajadas para minimizar los efectos adversos en caso de caída.

Ello se ha llevado a cabo a través de reuniones de seguimiento, recomendaciones y apoyo a los impulsores, llegando a generarnos momen-tos de cierto colapso emocional, inseguridades como líderes y referentes del proyecto, e inclu-so dudas sobre nuestra actuación o circuitos seguidos.

ConclusionesEste proyecto ha generado en nosotras, como grupo de trabajo, un proceso de reflexión y perfeccionamiento constante sobre las actua-ciones, pasando por diferentes etapas dentro del proceso de toma de decisiones.

De dicho proceso han derivado implicaciones emocionales y profesionales que han permitido que evolucionemos como grupo de trabajo; co-nociendo así nuestras fortalezas y debilidades individuales y como equipo, que nos permitan avanzar en la consecución del proyecto.

A ello se ha sumado la necesidad de aumentar nuestros conocimientos acerca de diferentes modos de motivación grupal.[]

Bibliografía- Sáez, S: Marqués, F; et al. Educación para la salud. Técni-cas para el trabajo con grupos pequeños. Pagés Editores, 1995.- Gomes Pereira, R.; Peixoto De Oliveira Cardoso, M.; et al. Actitudes y barreras para la práctica de enfermería basada en la evidencia en un contexto comunitario. Revista de En-fermagem Referência, 2012, Vol. (7):55-62.

La formació eina essencial en l’aplicació escala

STRATIFY

Ana M. González RosellóPilar Ricart Ribó


COMUNICACIONS ORALS

IntroduccióL’escala Stratify (Oliver et al., 1997) s’utilitza per a identificar factors clínics de risc de caigu-des en persones grans i per a predir el risc de caigudes1. És una eina de valoració validada en l’àmbit internacional i una de les d’ús recoma-nat en la Guia de Bones Pràctiques en Inferme-ria “Prevenció de caigudes i lesions derivades de les caigudes en les persones grans” elaborada per la RNAO2. És, a més, l’escala triada per a predir el risc de caigudes en adults en les uni-tats d’hospitalització d’aguts de l’Institut Català de la Salut (ICS) i, per aquest motiu, la trobem com a escala de referència dins l’aplicació de cures infermeres d’aquests centres3.

L’escala Stratify consta de cinc preguntes de resposta dicotòmica.

ObjectiusConsensuar els criteris que valora l’escala Stra-tify entre els professionals d’infermeria per a la seva correcta implementació.

Refermar la importància de l’adequat acompli-ment de l’escala per a predir el risc de caigudes dels pacients hospitalitzats.

MetodologiaElaboració d’un pòster amb l’algoritme de re-gistre de l’escala Stratify.

Elaboració d’un segon pòster on, de manera resumida i gràfica, s’explica què inclou i què no inclou cadascuna de les preguntes que respo-nem en complimentar l’escala.

Formació a través de tallers a tots els professio-nals implicats en les unitats d’implantació.




ResultatsEs va fer formació oberta a tots els professio-nals de 3 unitats de l’Hospital Universitari Ar-nau de Vilanova. Van participar en la formació 41 professionals de diferents categories als què, en finalitzar, se’ls va passar una enques-ta on es preguntava, entre altres coses, sobre l’aplicabilitat en el medi de treball dels coneixe-ments adquirits, així com la utilitat pel que fa al desenvolupament professional.

Es va reforçar la formació amb l’exposició dels pòsters en llocs ben visibles dels serveis.

28 professionals van estar d’acord o totalment d’acord que els coneixements adquirits eren d’utilitat en la seva tasca diària.

Fins a 32 dels professionals van estar d’acord o molt d’acord que els coneixements adquirits eren útils per al seu desenvolupament profes-sional.

Al mes de la formació es va valorar el nivell d’acompliment del registre de l’escala Stratify en les unitats on s’havia fet la formació, arri-bant aquest al 100% en les tres unitats.

ConclusionsLa unificació de criteris de registre de l’escala Stratify és necessària per fer-ne un adequat acompliment. La formació, acompanyada de suport gràfic en forma de pòster, és una bona eina per millorar el registre de l’escala.

El compromís i la dedicació en l’excel·lència de les cures comporta la necessitat d’una formació continuada. Falten estudis més elaborats per valorar si l’efectivitat de la formació, a mitjà i llarg termini, es manté.

L’aplicació correcta de l’escala Stratify és un pilar de l’evidència en les bones pràctiques clíniques.[]

Bibliografía1. Andrés Pretel F, Navarro Bravo B, Párraga Martínez I, De la Torre García MA, Del Campo JM y López-Torres Hidalgo J. Adherencia a las recomendaciones para evitar caídas en personas mayores de 64 años Albacete, 2009. Rev Esp Salud Pública [revista en Internet] 2010 Julio-Agosto. [acceso 10 de febrero de 2011] 84 (4): 431-439. Disponible en: http://redalyc.uaemex.mx/pdf/170/17014738008.pdf2. Fernández Moya O, Mª, García-Matres Cortés L, Gabriel Hernández P y González Jiménez C. Caídas de pacientes en una Unidad Hospitalaria de Medicina Interna: validez de los registros de enfermería de detección del riesgo. [Acceso 12 de febrero de 2011]. Disponible en: http://www.codem.es/Docs/Noticias/caidas_pacientes_unidad_hospitalaria.pdf3. Estrategia de prevención, detección y actuación ante el riesgo de caídas en el sistema Sanitario Público de Andalu-cía. Comité Operativo para la Seguridad del Paciente. Con-sejería de Salud. Diciembre 2009.http://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/procedi-miento_caidas.pdf4. Álvarez Morezuelas N, Asensio Bermejo B, Azkárate Ape-rribay J, Bidea Rodriguez A, Cantero ,González D, Garita-no Tellería B et al. Protocolo de valoración y medidas de prevención a pacientes adultos con riesgo de caídas en la atención hospitalaria de Osakidetza. [Acceso 14 de enero de 2011]Disponible en: http://extranet.hospitalcruces.com/doc/adjuntos/protocolo%20ca%C3%ADdas%20Osakidet-za_2009(2).pdf5. Hospital Universitario Ramón y Cajal. Dirección Enfer-mera. Protocolo general caídas. prt / caid /007. [Acceso 14 de enero de 2011] Disponible en: http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application/pdf&blobheadername1=ContentDisposition&blobheadervalue1=filename%3Dprt_Caidas.pdf&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1202756185662&ssbinary=true6. Prevención de caídas y lesiones derivadas de las caídas en personas mayores. Guía de Buenas Prácticas en Enfermería. Asociación Profesional de Enfermeras de Ontario. Proyecto de Guías de Buenas Prácticas en Enfermería. [Acceso 6 de junio 2012]. Disponible en: http://www.rnao.org/bestprac-tices.7. Aliança per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya. Dep. Salut. Prevenció Caigudes. Disponible a: www.seguretatpa-cient.org/cms/index.php?id=131

(1) Guia de bones pràctiques clíniques. Annex C: Eines per a la va-loració dels riscos. Pàg. 56(2) Associació professional d’infermeres d’Ontario. Projecte de Guies de bones pràctiques en infermeria. www.rnao.org/bestprac-tices(3) Programa Gacela Care de Cures Infermeres.

Anàlisi previ del perfil de les impulsores d’una guia centrada en la persona i

família

Millor PòsterMaria Bonjorn Joval

Eloïsa Setó GortCarmen Mayayo Monreal

Jordi Martínez Soldevila

Circuito de los Cuidados básicos del paciente ostomizado hospitalizadoAna González Blázquez Lourdes Plaza Laguna Otília Rodríguez Gómara Janet Evelin Ucilmana Hurtado

Evolución en la implantación de la guía de buenas prácticas Cuidado y manejo de la ostomíaMaribel Fondevilla FragüetMarta Sadurní GràciaTeresita Martí RibesJudit Pujols Lara

Intervenció nutricional en el pacient ileostomitzatMireia Badia BernausSusanna Castells SarretTeresita Martí RibesCarlota Regany Riu

La comunicació: un pilar en la relació terapèuticaRosana Barta SanchoEva Andújar MorenoMarta Castelló FarranEloïsa Setó GortMaría Gloria Mo GasolSílvia Gros Navés

La guia de Cures centrades en la persona i família com a eina per millorar l’atenció de la persona al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de LleidaMaría Gloria Mo GasolMarta Castelló FarranEva Andújar MorenoRosana Barta SanchoSilvia Gros NavésEloïsa Setó Gort

Interferencias en la comunicación durante la relación terapéuticaRemedios Ponce de HaroEsther Chiné LabradorPatricia Aixalá Oliván


PÒSTERSEXHIBITS




Valoració de la xerrada: Identificació del risc i registre NPPImma Fajardo MuñozRoser Foixench Mateu

Evaluación guía BPSO ostomíasElvira Seró PiquéMarta Sadurní GràciaNuria Sogas VicenteElisabeth Arquillué Ordoño

Implantació de registre per a la Identificació de factors de risc de complicació de la urostomiaMaría Dolores Sanmartín TerceiroAlexandra Caba MelichEva Vilalta ArnauMaría Magdalena García Martín

Les barreres en la relació terapèutica a urgències: un obstacle a tenir en compteMercedes Paniagua González; Iluminada Godia GonzálezOlga Oró EsteveLucia Rodrigo RubioMarta Castelló FarranJoel Pons Rodríguez

Cures centrades en el pacient i famílies: un projecte a difondreIsabel Barco GarraOlga Oró EsteveMari Carme Pérez Vivancos Eva Vilaseca ViladrichIluminada Godia GonzálezMercedes Paniagua González

Hem de preservar la intimitat a urgènciesIsabel Barco GarraOlga Oró EsteveMari Carme Pérez VivancosJoel Pons RodríguezLucia Rodrigo RubioEva Vilaseca Viladrich

Identificación, clasificación y cuidados de las úlceras por presión.Nuria Forns ParialLourdes Espejo Sánchez

Jordi Farrero MenaFrancisca Guiral FernándezAnna Sabaté Boix

Valoració del registre i polsera identificativa per la prevenció de caigudes i lesions derivades en la gent gran a la Unitat 1A de l’HUSMAida Castelló CorretgéYolanda Coll Badia

Anàlisi comparativa: Identificació i avaluació del pacient amb risc de caiguda a l’HUSM de Lleida. (U.1A - U.2A - U.2B)Yolanda Coll BadiaAida Castelló Corretgé

Teoria i realitat de les caigudesYasmina Almenara HolgadoThaïs Comella FiestrasM. Pilar Gutiérrez AlférezElisa Porta Bergés

Monitorización de la descarga de presión de talonesMireia Batlle BesoraNúria Caselles CotsSònia Castro RuizTeresita Noguera RicoNúria Prats PascualRocío Sola Oller

Prevención de las UPP: superficies y cambios posturales Recomendaciones 3.1.a, 3.1.b i 3.3 de la guía BPSORosa María Palau BarberáSilvia Lanau ArcasMarta Bardina PujolCarme Molins GibertMª Mercè Degracia CamarasaJoan Carles Sabaté Muñoz

La realitat de la implantació del projecte BPSO a l’Hospital Universitari Santa Maria de LleidaImma Tomàs JansatRoser Foixench MateuElisa Porta Bergés []

Impulsores BPSO® amb idees

DETALLS PER ALS PACIENTS

Clara Térmens i Lis Latorre

Ana González (HUAV) - Poma

Carmen Mayayo

Elisa Porta

Maribel Cucurull

DETALLS PER ALS PROFESSIONALS

Carmen Mayayo

Elisa Porta (HUSM) - Polseres identificatives per guies

POSTAL DE NADAL BPSO

Elisa Porta

Ana M. López (HUSM)

CALENDARI BPSO 2017

Iluminada Godia i Mercè Paniagua

CONCURSGUIACAIGUDES“LLITBAIX”

Aida Castelló

Elisa Porta

Ana González,

Elisa Porta (HUSM) []


I CONCURS D’IDEES BPSO®




Impulsores BPSO®Lleida a 30/11/16

JOAN BLANCO BLANCO. Degà i referent de la FIF-UdLMONTSERRAT GEA SÁNCHEZ. Vicedegana cap d’estudis i referent de la FIF-UdLJOSEP M. GUTIÉRREZ VILAPLANA. Supervisor d’infermeria, referent de l’HUAV i colíder del projecte MERCÈ FOLGUERA ARNAU. Supervisora d’infermeria, referent de l’HUSM i líder del projecte

GUIA CURES CENTRADES EN LA PERSONA I FAMÍLIA

LÍDER I REFERENTSCarmen Mayayo Monreal. LíderEloïsa Setó Gort. ColíderMaria Bonjorn Joval. Referent HUSMJordi Martínez Soldevila. Referent FIF-UdL

IMPULSORESPatrícia Aixalà Olivan HUAV InfermeraEva Andújar Moreno HUAV InfermeraNúria Barberà Rubió HUSM Treballadora socialIsabel Barco Garra HUAV TCAIRosana Barta Sancho HUAV InfermeraCristina Berengué Puy-Peiró HUAV InfermeraMaria Bonjorn Joval HUSM Treballadora socialMiquel Àngel Calderó Solé HUSM InfermerMarta Castelló Farran HUAV InfermeraMontse Cetó Sala HUSM Treballadora socialEsther Chiné Labrador HUAV InfermeraNelly Clemente Peropadre HUAV InfermeraIluminada Godia González HUAV TCAIFrancesca González Palau HUSM InfermeraSílvia Gros Navés HUAV InfermeraElisabet Javierre Fontanet HUAV InfermeraMª Elisa Latorre Pena HUAV TCAIAna Mª López Martínez HUSM InfermeraJosep Mª Martínez Barriuso HUSM InfermerGinesa Martínez Pérez HUAV InfermeraJordi Martínez Soldevila FIF-UdL ProfessorCarmen Mayayo Monreal HUAV Cap Unitat Atenció al CiutadàPetri Merino De los Santos HUSM InfermeraMª Gloria Mo Gasol HUAV InfermeraMoisés Mora Duran HUSM TCAIOlga Oró Esteve HUAV TCAIMercedes Paniagua González HUAV TCAIAarón Pérez Pérez HUSM ZeladorMª Carmen Pérez Vivancos HUAV TCAIMontse Poch Ollé HUSM InfermeraRemedios Ponce De Haro HUAV InfermeraJoel Pons Rodríguez HUAV ZeladorLucia Rodrigo Rubio HUAV TCAIEloïsa Setó Gort HUAV Supervisora d’infermeriaAntonieta Sol Agudo HUAV InfermeraCarol Sorolla Villas HUAV Supervisora d’infermeriaClara Térmens Inglés HUAV InfermeraImma Tomàs Jansat HUSM InfermeraMª Carmen Torres Torradeflot HUAV InfermeraJoana Vilaró Jordana HUSM InfermeraEva Vilaseca Viladrich HUAV Infermera


LLISTAT IMPULSORES BPSO®LLEIDA

GUIA VALORACIÓ DEL RISC I PREVENCIÓ DE LES NAFRES PER PRESSIÓ LÍDER I REFERENTSBenjamí Monsonís Filella. LíderSònia Aguiló Sánchez. ColíderAnna Teixiné Martín. Referent HUAVTeresa Torner Benet. Referent FIF-UdL

IMPULSORESSònia Aguiló Sánchez HUSM Supervisora d’infermeria Noelia Alcaine Delpino HUSM Infermera Noemí Aragonés Muniesa HUAV TCAI Marta Aribau Montull HUAV Infermera Marta Bardina Pujol HUSM Infermera Mireia Batlle Besora HUAV TCAI Alejandro Bergua Lorente HUAV Infermer Mª Rosa Carrera Faura HUSM TCAI Lidia Carulla Canales HUSM Infermera Núria Caselles Cots HUSM Infermera Sònia Castro Ruiz HUSM Infermera Mercè Degracia Camarasa HUSM TCAI Míriam Diarte Cabezudo HUSM Infermera Silvia Domínguez Agulló HUAV Infermera Júlia Duran Vidal HUAV Supervisora d’infermeria Lourdes Espejo Sánchez HUSM Infermera Anna M. Esteban Dominguez HUAV TCAI Noèlia Expósito Parra HUAV Infermera Imma Fajardo Muñoz HUSM Infermera Jordi Farrero Mena HUAV Infermer Marta Fermiñan Miró HUAV Infermera Natalia Filella Cardó HUSM TCAI Roser Foixench Mateu HUSM Infermera Núria Forns Parial HUSM Infermera Elena Garcia Filló HUAV Infermera Isabel Gavaldà Lorente HUSM TCAI Paqui Guiral Fernàndez HUSM Infermera Eva Jiménez Campos HUSM Infermera Consol Justribó Del Baño HUSM TCAI Silvia Lanau Arcas HUSM Fisioterapeuta Begoña López Pernia HUAV TCAI Natàlia Mateu Cantarell HUAV Infermera Carme Molins Gibert HUAV TCAI Benjamí Monsonís Filella HUSM Supervisor d’infermeria Sònia Moran Murillo HUAV Infermera Tere Noguera Rico HUSM Infermera Lídia Oró Fontova HUSM Infermera Rosa Mª Palau Barberà HUSM Infermera Cristina Paniagua González HUAV Supervisora d’infermeria Mª José Pascua Rodríguez HUSM Infermera Núria Prats Pascual HUSM Infermera Noelia Sabariego Santamaría HUAV TCAI Anna Sabaté Boix HUSM Fisioterapeuta Joan Carles Sabaté Muñoz HUSM Zelador Gloria Serramona Montserrat HUSM TCAI Marta Sobrevals Martínez HUSM Infermera Rocío Solà Oller HUSM Infermera Junquera Solanes Pena HUSM TCAI Anna Teixiné Martín HUAV Infermera Teresa Torner Benet FIF-UdL Professora Mónica Trillo Garcia HUAV Infermera Adela Zarzuela De Blas HUAV TCAI




GUIA CURES I MANEIG DE L’OSTOMIA LÍDER I REFERENTSMaribel Fondevila Fragüet. LíderMarta Sadurní Gràcia. ColíderTeresita Martí Ribes. Referent HUSMJudith Roca Llobet. Referent FIF-UdL

IMPULSORES Blanca Aixalà Sorolla HUSM Infermera Elisabet Arquillué Ordoño HUAV Infermera Mireia Badia Bernaus HUSM Infermera Sandra Caba Melich HUAV Infermera Susana Castells Serret HUSM Infermera Cristina Cortijo Lecina HUSM Supervisora d’infermeria Maribel Cucurull Llobet HUSM Infermera Maribel Fondevila Fragüet HUAV Infermera Alicia Galindo Farran HUAV TCAI Sandra Gallud Lecha HUAV Infermera David Garcia Belmonte HUAV Metge - Uròleg Ana González Blazquez HUAV Infermera Yolanda Jordán Gómez HUSM Infermera Laura López Alvarez HUSM Infermera Teresita Martí Ribes HUSM Infermera Lourdes Plaza Laguna HUAV Infermera Judit Pujols Lara HUAV Infermera Carlota Regany Riu HUSM Infermera Montse Robles López HUAV Infermera Judith Roca Llobet FIF-UdL Professora Otilia Rodríguez Gomara HUAV Infermera Marta Sadurní Gràcia HUAV Infermera Laura Sanjuan Matons HUSM Infermera Dolors Sanmartin Terceiro HUAV Supervisora d’infermeria Elvira Seró Piqué HUAV Infermera Núria Sogas Vicente HUAV Infermera Janet Evelin Uculmana Hurtado HUAV Infermera Fina Vendrell Justribó HUSM Infermera Enriqueta Vilà Justribó HUAV Infermera Inés Vilà Panés COILL Infermera Eva Vilalta Arnau HUAV Infermera Amalia Zapata Rojas HUAV Infermera

GUIA PREVENCIÓ DE CAIGUDES I LESIONS DERIVADES EN PERSONES GRANS LÍDER I REFERENTSAntonieta Morell Bernadí. LíderLorena Tejero Vidal. ColíderMaria Jaria Lansac. Referent HUAVCarmen Nuin Orrio. Referent FIF-UdL

IMPULSORES Yasmina Almenara Holgado HUSM InfermeraJoan Ars Ricart HUAV Zelador

DOTS


LLISTAT IMPULSORES BPSO®LLEIDA

Núria Balsells Bailon HUAV InfermeraMontse Barri París HUSM TCAIAlbert Bigordà Sague HUSM FisioterapeutaPilar Blanco Blanco HUSM Adjunta direcció d’infermeriaDavid Bo Luque HUAV ZeladorLaia Bordes Doménech HUAV InfermeraJoana Cabezas Sabaté HUSM InfermeraAida Castelló Corretgé HUSM InfermeraMarimar Clavero Centeno HUAV TCAIYolanda Coll Badia HUSM InfermeraThaïs Comella Fiestras HUSM InfermeraOriol De la Sierra Gadea HUSM InfermeraMarisol Estrada Brescó HUSM InfermeraMireia Font Sánchez HUSM InfermeraDídac Garcia Fernández HUSM InfermerMarta Garcia Jové HUSM InfermeraAna González Roselló HUAV InfermeraPilar Gutiérrez Alférez HUSM Infermera Maria Jaria Lansac HUAV Supervisora d’infermeriaBeatriu Jové Serrano HUAV InfermeraMarta Llobera Solanas HUSM FisioterapeutaRosamary López Salcedo HUAV InfermeraRafa Lorite Palomo HUAV InfermerEugènia Marsol Domingo HUSM InfermeraMario Martínez Toribio HUSM Metge geriatraAlba Mitjavila Viles HUAV Responsable Qualitat CLECEAntonieta Morell Bernadí HUSM InfermeraNazaret Morell Rivas HUAV InfermeraLaura Nadal Bares HUSM Metge geriatraCarmen Nuin Orrio FIF-UdL ProfessoraRosa Ojeda Oró HUAV TCAIAlexandre Palau Miguel HUAV TGS Diagnòstic per la imatgeElena Peruga Costa HUSM InfermeraElisa Porta Bergés HUSM InfermeraAnna Pozo Carrique HUAV TCAIÁngeles Ramos Argüeso HUSM InfermeraEva Ribó Caubet HUSM FisioterapeutaPilar Ricart Ribó HUAV InfermeraMarina Rogel Vilanova HUAV InfermeraAna Rubio Lillo HUSM InfermeraRosa Ruf Pena HUSM TCAIElisabet Samitier Puig HUAV InfermeraCarme Serret Nuevo HUAV TGS Diagnòstic per la imatgeAnna Solani Garcia HUAV TGS Diagnòstic per la imatgeLorena Tejero Vidal HUSM InfermeraVíctor Tello Casal HUSM ZeladorEva Torrelles Gatius HUAV TCAIJudit Torremorell Almenara HUAV InfermeraAna Vena Martínez HUSM Metge geriatraMª Inmaculada Vila Freixes HUAV TCAI []

DOTS

LA I JORNADA DOTS ha permès compartir ex-periències entre els 258 inscrits i assistents al llarg del dia 4 de novembre.

Amb aquesta iniciativa s’obre la possibilitat de constituir un espai de trobada de professionals i estudiants de diferents àmbits: salut, esport, educació i social, amb la finalitat de compar-tir, coordinar actuacions i cercar sinergies de treball que facin més efectives i efici-ents totes les iniciatives al territori.

Les conclusions generals més significati-ves i lligades als objectius de la I Jornada DOTS són:

• Partim de la idea de salut i promoció d’aques-ta com la forma d’ajudar amb els mitjans ne-cessaris a una població, en aquest cas, del terri-tori lleidatà. Per millorar la seva salut i exercir un major control sobre la mateixa generant equitat sanitària. I tot amb l’objectiu d’arribar a un es-tat adequat de benestar físic, mental i social, a nivell tant individual com grupal.

• Entenem la salut en una dimensió global que va més enllà de l’absència de malalties, i no sols un estat complet de benestar físic, mental i so-cial. Per això també cal tenir present la dimen-sió psicològica, emocional, mental i el context social en què es desenvolupa la persona.

• La salut és un dret i un deure, de manera que tots els ciutadans hem d’exigir un sistema sa-nitari i mesures mediambientals que la millorin a nivell general, al mateix temps que hem de mantenir uns estils de vida que contribueixin a afavorir el nivell individual de salut.

• Els darrers anys el desenvolupament de polí-tiques i programes que promoguin un estil de vida actiu i una vida saludable s’ha convertit en una de les prioritats educatives i de salut a nivell del territori i on les diferents administracions públiques han estat compromeses.

• L’educació i la salut estan agermanades i es reforcen mútuament, contribuint a oferir a la gent l’oportunitat de desenvolupar plenament el seu potencial humà.

CONCLUSIONS

I Jornada de Desenvolupament d’Organitzacions i

Territoris Saludables

text i foto Divina Farreny

DOTS


DOTS


DOTS

• La promoció de la salut constitueix un procés polític i social global que abasta no només les accions dirigides directament a enfortir les ha-bilitats i capacitats dels individus, sinó també les adreçades a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques.

• Es pot afirmar que existeix evidència suficient per afirmar que els estils de vida no estan sub-jectes a l’elecció individual, sinó que tenen rela-ció amb les dues circumstàncies de l’estructura social, els ambients laborals, les condicions de treball, els sistemes relacionals que es generen en les organitzacions, etc.

• La inversió principal que s’ha de fer per millo-rar la salut de la població al territori ha d’estar lligada amb la promoció d’estils de vida salu-dables, ja que la seva repercussió en la salut se situa en el 43% enfront a l’11% de l’efecte del mateix sistema sanitari.

• Al territori de Lleida la diversitat d’actua-cions per promoure la salut van des d’actua-cions en l’àmbit de l’activitat física amb gent gran, amb nens, amb els joves i dones. També en l’educació d’hàbits alimentaris saludables que redueixin els riscos de sobrepès i obesitat,

problemes cardíacs, hipertensió, diabetis, etc.

• A nivell educatiu cal coordinar les actuacions desenvolupades en l’escola amb els infants i me-surar el veritable impacte d’aquestes actuacions. La infància és el moment més adequat per incul-car hàbits que romanguin durant tota la vida.

• És important cercar vies de col·laboració en-tre els diferents professionals: de salut, d’esport i d’educació per incidir de forma més efectiva en la població lleidatana.

• El grup DOTS es compromet a recollir inicia-tives sobre les quals es puguin investigar noves línies per millorar el nivell de salut del territori i, a més, assumeix el seu compromís d’impulsar la càtedra de Desenvolupament d’Organitzacions i Territoris Saludables.

El Comitè Organitzador de la I Jornada DOTS assumeix el compromís de consolidar de forma bianual aquesta plataforma d’intercanvi i co-neixença que suposa la Jornada DOTS.

A partir de la memòria i les valoracions dels assistents es plantejaran els futurs temes a tractar.[]


#St

opUP

P100

#StopUPP100Jornada reivindicativa per la prevenció de les Úlceres per Pressió (UPP)

EL COL·LEGI Oficial d’Infermeres i Infer-mers de Lleida (COILL) i la Facultat d’In-fermeria i Fisioterapia de la Universitat de Lleida (FIF-UdL) van celebrar una jornada sobre prevenció de les úlceres per pressió (UPP), i ho van fer dos dies abans del Dia Mundial de la Prevenció de les UPP esta-blert pel 19 de novembre.

L’acció s’emmarcava dins la iniciativa #Sto-pUpp100 que lluita per la prevenció de les úlce-res per pressió, un dret que es reivindica com a universal i al que, tant el COILL com la FIF-UdL, s’hi van adherir.

La jornada va ser, doncs, reivindicativa i alhora formativa. Es va comptar amb la participació de Jordi Ballesté, expert en ferides complexes pel GNEAUPP (Grup Nacional per l’Estudi i Asses-sorament en úlceres per pressió i ferides crò-niques) que va conduir la sessió. Ballesté, que codirigeix el Postgrau d’Atenció Integral a la persona amb Ferides Cròniques de la UdL, va incidir en la prevenció de les UPP, unes lesions que són un problema important de salut, tant per la seva incidència i la seva alta prevalença com per les seves repercussions. Suposen, a més, un problema important pel sistema sani-tari, ja que perllonguen l’estança dels pacients als hospitals, incrementen el cost dels proces-sos i donen una imatge institucional negativa en poder atribuir-se al dèficit en qualitat assis-tencial (cal tenir en compte que el 95% de les úlceres són evitables). De fet, la prevalença i la incidència de les UPP són els indicadors més re-presentatius de la qualitat dels cuidatges d’in-fermeria.

text i entrevista Sara Bobet

foto Sara Bobet i Mariona Genís

MISSATGES

CARMEN MAYAYO, ANNA QUINTANILLA I JORDI BALLESTÉ, EL DIA DE LA JORNADA AL COILL.


#StopUPP100

La revista INF va entrevistar Jordi Ballesté per parlar d’úlceres i la seva prevenció.

entrevistaFa vint-i-tres anys que Jordi Ballesté i Tor-ralba és infermer a l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, actualment a la Unitat de Trastorns Cognitius. Del 2012 al 2015 va ser Director de Processos de Continuïtat Assistencial a Gestió de Ser-veis Sanitaris i, actualment, presideix el Comitè d’Ètica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova- Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida. Màster en Di-recció d’Institucions Sanitàries i Professor Associat de la Facultat d’Infermeria i Fisio-teràpia de la UdL, Jordi Ballesté és Màster en Curació de Ferides per la Universitat de Cantàbria i codirigeix el postgrau de Ferides Cròniques de la UdL. Ballesté és membre del Comitè Consultiu del Grup Nacional per l’Estudi i Assessorament en Ferides Cròniques (GNEAUPP).

La prevalença de les Úlceres Per Pressió (UPP) és força elevada al nostre país. Tot i que no hi ha un sistema establert de re-collida de dades i, per tant, es desconeix la dimensió real de les UPP ¿quines són les dades de prevalença que es manegen? Com bé planteges no disposem d’un sistema de registre a nivell nacional, ni tampoc a nivell autonòmic, que ens pugui aportar dades esta-dístiques de qualitat. Cada institució sanitària, o cada servei de salut propi de cada Comunitat Autònoma, maneja les seves dades. A Catalu-nya, cada empresa sanitària registra les dades sanitàries amb un sistema informàtic propi, la qual cosa dificulta poder tenir dades de bona qualitat. Malgrat tot, les Úlceres per Pressió (UPP) són un problema molt important per a la seguretat del pacient. Per això, el Departament de Salut ja ha desenvolupat i posat en marxa una eina de registre d’incidents sobre la segu-retat del pacient (TPS Cloud), on s’inclou també el registre de les UPP.

Si busquem dades de prevalença a nivell d’Es-panya, ens hem de referir a les que proporciona el IV Estudio Nacional de Prevalencia de UPP re-alitzat el 2013 pel Grupo Nacional para el Es-tudio y Asesoramiento de las UPP (GNEAUPP). Els resultats d’aquest estudi mostren que als Hospitals d’Aguts es va trobar una prevalença d’UPP del 7,87%, als Centres Sociosanitaris del 13,41% i a Atenció Primària del 0,44%, en ma-jors de 65 anys, i del 8,51% en aquells pacients integrats en programes d’ATDOM (pacients d’alta dependència).

Per què són tan perilloses? Quines com-plicacions poden comportar? Les complica-cions de les UPP són molt diverses. En primer lloc són un risc molt important per a la salut del pacient. Són ferides obertes amb un risc important d’infecció, la qual cosa suposa els consegüents riscos per a la salut del pacient. Suposen, a més, una disminució de la qualitat de vida del pacient i, per què no dir-ho, una despesa important per al sistema sanitari.

Podríem dir que és una epidèmia silenci-osa però ben viva? Sí. La mateixa pregunta defineix el problema. Pateixen UPP, sobretot, pacients que estan allitats, pacients amb im-portants limitacions funcionals; unes limitaci-ons provocades, en la gran majoria dels casos, per malalties més conegudes com els ictus, les demències, els processos oncològics en fases avançades, etc. Malalties d’alta incidència en la societat actual, fet que motiva també una ele-vada incidència d’UPP.

Quins factors extrínsecs i intrínsecs con-dicionen l’aparició d’una UPP? El principal factor que provoca una UPP, com ja diu el seu nom, és la pressió. El fet d’aplicar una pressió directa sobre un teixit atrapat entre dos plans (una superfície òssia del mateix pacient i una superfície externa com un llit, una cadira, etc.), provocant una isquèmia a la zona que, si es manté durant el temps, acaba provocant la mort tissular i l’aparició de la nafra. Altres factors importants són l’edat, un excés d’hu-mitat a la pell que la debilita (incontinències, sudoració profusa, etc.). L’alimentació també és molt important, la hidratació, els fàrmacs que prengui el pacient... Com podem observar, hi


#St

opUP

P100ha una multitud de factors que influeixen en

l’estat global de salut de l’individu.

Les infermeres són conscients que estem davant un greu problema de salut públi-ca? Personalment crec que les infermeres som les més conscients de la gravetat del problema. Som les que atenem directament i durant més hores, tant als centres hospitalaris com al ma-teix domicili, els pacients. Som les que diagnos-tiquem el problema i les que realitzem les cures de les ferides cada dia. També som les que fem educació sanitària, sobretot a familiars, ja sigui per prevenir-les com per millorar la seva evolu-ció. Formem els familiars en com fer mobilitza-cions del pacient, millorar la seva alimentació, hidratació, mantenir la pell seca, etc.

Curar una UPP és més difícil i costós que prevenir-la. Sanitaris, cuidadors i pacients han de treballar plegats en prevenció. Com? Sí, curar sempre és més difícil que preve-nir. Estem davant de l’etern dilema: prevenir o curar? La resposta sempre és l’adequada: pre-venir. No sempre, però, es disposa dels mitjans necessaris per a poder realitzar una correcta prevenció.Per a poder realitzar una bona prevenció és pri-oritari que, tant els professionals com el cuida-dor o el mateix pacient, treballin en la mateixa direcció. En el cas del pacient al domicili serà cabdal l’ajuda del cuidador. Els professionals sanitaris hem de fer educació sanitària sobre la prevenció de tots aquells factors de risc modi-ficables que provoquen les UPP i donar suport en moments que el pacient ho necessiti per diferents vies –no cal que sigui la presencial–, això motivarà una seguretat en les accions que realitza el cuidador i una millora en la salut del pacient. Els professionals sanitaris no han de substituir el rol del cuidador, ni a l’hospital ni al domicili. L’han de complementar i ajudar-lo a obtenir les eines i coneixements que li permetin cuidar millor a la persona malalta.

Quines són les mesures de prevenció bàsi-ques (hidratació, dieta, formació dels cui-dadors…? Les mesures bàsiques de prevenció en què cal formar als cuidadors són, en primer lloc, la mobilització del pacient, és a dir, realit-zar canvis posturals. L’alimentació i la hidrata-

ció també són molt importants. Una correcta ingesta d’aigua, d’aliments rics en proteïnes, d’higiene de la pell, la utilització de sabons neutres, cremes hidratants, desmitificacions so-bre la utilització de colònies sobre la pell, etc. Aquests són els principals temes que s’han de treballar amb el cuidador principal.

Una òptima prevenció evitaria l’aparició del 95% de les úlceres. A més d’una qües-tió mèdica, és un problema amb respon-sabilitats ètiques i legals? Sí, definitivament. Una correcta prevenció podria evitar el 95% de les UPP i, el fet de no aplicar les mesures ne-cessàries per a la prevenció d’una UPP que té com a conseqüència la formació d’una ferida, podria comportar una responsabilitat legal. De-manar responsabilitats legals no és gens comú

“Els professionals sanitaris hem de fer educació sanitària sobre la prevenció de tots aquells factors de risc modificables que provoquen les UPP”


#StopUPP100

de moment al nostre país, ben al contrari d’al-tres països com els Estats Units. Si hi ha evidèn-cia científica que demostra que la implementa-ció de mesures de prevenció disminueix el risc de patir una UPP en un 95% i apareix una UPP sense haver aplicat aquestes mesures, no és d’estranyar que es demanin responsabilitats de tipus legal. Caldria veure si es demana a la insti-tució, per no disposar dels mitjans necessaris, o al professional responsable, sempre que aquest disposés dels mitjans i no els hagués aplicat. Des d’un punt de vista ètic, sempre que no rea-litzem totes les mesures (en aquest cas preven-tives) per proporcionar els millors cuidatges al pacient, no estem actuant de forma ètica. Hem de tenir en compte també els codis deontolò-gics de cada professió. Uns codis que sempre

indiquen que hem de tenir cura i protegir en tot moment a la persona a la qual cuidem.

Quants diners estalviaria el sistema nacio-nal de salut amb una correcta prevenció? Resulta complicat poder quantificar la despesa econòmica que ocasiona aquest problema que és també difícil de quantificar. Javier Soldevilla, president del Grup Nacional per a l’Estudi i As-sessorament en Úlceres per Pressió (GNEAUPP), en un article publicat en premsa el 2010, va quantificar la despesa en cures d’aquestes fe-rides en 600 milions d’euros anuals. Segura-ment, amb una correcta inversió en mesures de prevenció, aquestes xifres de despesa disminu-irien de forma exponencial. El més important, però, és que milloraria molt la qualitat de vida dels pacients.

Quin és el col·lectiu que cal conscienciar més sobre aquest problema? Personal sanitari, cuidadors, familiars, pacients, gestors sanitaris? Cal que tots els col·lectius prenguin consciència. D’una banda, no poden descuidar-se els que ja estan sensibilitzats amb el problema i, en altres col·lectius com els ges-tors sanitaris i de polítiques sanitàries, caldria incidir-hi cada dia més.

Explica’ns que és el GNEAUPP? El GNEAUPP o el Grupo Nacional para el Estudio y Asesora-miento en Úlceras por Presión és a una socie-tat científica que vetlla i lluita per a fomentar l’estudi, els cuidatges, la formació i la difusió dels coneixements en cuidatges, així com per la prevenció de ferides cròniques entre els profes-sionals sanitaris.[]

“Una correcta prevenció podria

evitar el 95% de les UPP i, el fet

de no aplicar les mesures preventives

necessàries, podria comportar una

responsabilitat legal”


món

aca

dèm

ic

PRIMERA INFERMERA ESPANYOLA

HONORIS CAUSA LA UNIVERSIDAD DE MURCIA (UMU) va investir, el passat 2 de desembre, Rosa María Alberdi com a primera infermera doctora honoris causa d’Espanya.

Alberdi, tal com publica la Opinión de Murcia, va agrair el doctorat “en nom de moltes infer-meres, de totes aquelles sense les quals, de cap manera, podria estar avui aquí”, i va ser reivin-dicativa en el seu discurs apel·lant que “quan es treu als pacients temps infermer, s’està cometent un frau”. També va encoratjar el món acadèmic a innovar: “prenem consciència que la universitat és el lloc adequat per al desenvolupament d’una disciplina que exigeix un nivell de reflexió profunda i la constant revisió crítica i innovadora dels seus continguts”, va dir la infermera i investigadora.

La professora Pilar Almansa de la UMU, que va apadrinar la investidura, va fer menció de la rellevància de la figura d’Alberdi en la infermeria espanyola, de la qual va dir “és considerada com l’autora que més sap i millor ha ensenyat què i com som les infermeres”. A l’acte, també va assistir la Dra. Montserrat Gea, vicepresidenta del COILL.

Rosa María Alberdi és professora titular del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Uni-versitat de les Illes Balears (UIB), membre del Grup d’Investigació Crítica en Salut (GICS) integrat en l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS) [http://gics.uib.es/]. Ha desenvolupat la seva vida professional en les àrees de la docència i la gestió universitària. Igual-ment, durant 8 anys, vaig exercir càrrecs de representació política, seguint sempre vinculada a la docència universitària i a la professió infermera. Ara imparteix docència de Grau sobre Ètica professional, Gestió de serveis infermers i Història de la Infermeria. Actualment, les seves prin-cipals línies de treball són el gènere i el desenvolupament professional, el dret a la cura i l’ètica professional i el desenvolupament de la competència política de les infermeres.[]

Rosa MaríaAlberdi Rosa MaríaAlberdi

foto UMU


món acadèm

ic

EL PASSAT OCTUBRE, Lleida va acollir el I Con-grés Internacional Salut, Educació i Qualitat de Vida. L’esdeveniment, organitzat pel Grup de Recerca, Societat, Salut, Educació i Cultu-ra (GESEC) de la Universitat de Lleida (UdL), va comptar amb el suport del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i de la UdL (vicerectorats de Recerca i d’Estudiants). A més, hi van col·laborar la Diputació de Lleida, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Re-cerca i ASISA.

El congrés va ser inaugurat per Miquel Àngel Cullerés, director dels Serveis Territorials d’Ense-nyament de la Generalitat de Catalunya a Llei-da; Joan Gómez, regidor de Participació Ciuta-dana, Drets Civils i Cooperació de l’Ajuntament de Lleida; Francesc Cerdà, diputat de la Diputa-ció de Lleida; Fidel Molina, catedràtic de la UdL i coordinador del Congrés i Roberto Fernández, rector de la UdL.

La conferència inaugural va anar a càrrec d’una infermera, la Dra. Sanna Salanterä, professora de Ciències de la Infermeria Clínica a la Uni-versitat de Turku (Finlàndia). Salanterä, que és directora d’Infermeria de l’Hospital Universitari de Turku i treballa al Departament de Ciències de la Infermeria, va parlar sobre Salut, Educa-ció i Qualitat de Vida en una ponència que va ser moderada per la vicepresidenta del COILL, Montserrat Gea. La Dra. Salanterä va enfocar la seva ponència des de diferents vessants, in-cidint especialment en el món de la recerca, un camp que coneix en profunditat, ja que dirigeix un grup de recerca de 10 investigadors a temps complet i un altre de 15 a temps parcial, és pro-fessora de màster i doctorat i exerceix funcions directives com a vicepresidenta de departament de Ciència Infermera de l’Hospital Universitari de Turku.

SANNA SALANTERÄCONFERÈNCIA INAUGURAL

“No pots lluitar per la teva salut si no pots accedir a la informació i entendre-la”

La ponència va centrar-se en cadascun dels tò-pics sobre els quals versava el Congrés. Primer, la investigadora finlandesa va parlar de Salut, un concepte difícil de definir i que es pot veu-re de maneres diferents. Després, va incidir en l’educació, en especial en l’educació en salut i l’alfabetització en salut. Finalment, la doctora Salanterä va analitzar en la qualitat de vida, una idea que no pot mesurar-se fàcilment perquè es pot veure com a felicitat, com a recurs, com a estat o com a comportament.

EDUCACIÓ EN SALUT Els pobres moren abans. Amb aquesta afirmació, la ponent va explicar que si l’esperança de vida dels que te-nen menys recursos és menor, no és només per una qüestió econòmica, sinó també per temes educatius. “No pots lluitar per la salut si no pots accedir a la informació i entendre-la”, va dir Salanterä, que considera que l’educació en salut demana un canvi en el comportament. La persona ha de començar a comportar-se d’una manera diferent, millorar les competències en alguna cosa, apuntar a un canvi en la satisfac-ció per la vida o posar les expectatives en valors, creences o actituds. Tots aquests poden ser ob-jectius per l’Educació en Salut, així com ho són donar autoestima o competència personal. Si hom creu en un mateix i confia que pot canviar el seu comportament, pot esforçar-se per tenir

I Congrés Internacional Salut, Educació i Qualitat de Vida

GESEC. Universitat de Lleida, 26 al 28 d’octubre de 2016


món

aca

dèm

icun estil de vida saludable i per millorar l’estat de salut. L’educació en Salut ha de ser rendi-ble, és a dir, els costos de l’educació han de ser proporcionals als resultats. Aquest és un repte bastant difícil de resoldre.

“L’alfabetització en salut és el punt de partida per dur un estil de vida saludable. S’ha de poder accedir a la informació, saber entendre-la i aplicar-la”

ALFABETITZACIÓ EN SALUT Salanterä va parlar de com aquest concepte, introduït per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), està basat en la idea que sense alfabetització en sa-lut (accés a la informació, a entendre-la, apre-ciar-la i aplicar-la) no es pot ser capaç de lluitar per la mateixa salut. Es necessita alguna mena de suport. Per exemple, a Finlàndia els pobres moren gairebé deu anys abans que els rics. En altres països la diferència no és tan ampla i els rics moren quatre anys més tard que els pobres. Això ens diu alguna cosa sobre l’alfabetització en salut i les possibilitats de la gent d’apreciar i entendre el coneixement que es té. No es tracta només del coneixement sinó també de l’educa-ció. Per tant, l’alfabetització en salut és el punt de partida per un estil de vida saludable. S’ha de poder accedir a la informació, entendre-la i aplicar-la.

L’alfabetització en salut va de la mà de la flu-ïdesa lectora, de l’enteniment dels nombres i del coneixement existent. Primer s’ha de ser capaç d’entendre la informació i, després, es pot utilitzar. La capacitat de coneixement, les habilitats d’organització social, l’autogestió i la negociació. Tot això influencia en l’alfabetitza-ció en salut i pot millorar el comportament en salut, participació i compromís amb un estil de vida saludable.

Per desenvolupar una educació en salut pode-rosa per la gent, cal tenir en compte que els receptors de la informació tenen diferents ni-vells d’alfabetització en salut. Els fonamentals són tres:• Alfabetització en salut funcional (habilitats bàsiques), és a dir, comunicació i informació

bàsica de riscos per la salut i com utilitzar els serveis de salut (ser capaç d’utilitzar els serveis de salut, per exemple, la gent gran no entén coses bàsiques i no saben com contactar o amb qui o no saben on han d’anar).• Utilitzar una alfabetització en salut activa o comunicativa. Això requereix habilitats més avançades centrades en el desenvolupament d’habilitats personals i socials, especialment la motivació i l’ autoconfiança. Això vol dir que un no només és capaç d’utilitzar els serveis de salut o entendre els riscos en salut que té, sinó que a més un és conscient i està motivat per canviar la seva vida. Aquest és ja un nivell diferent d’en-tendre la salut.• Alfabetització en salut crítica. Estem aquí davant les habilitats més avançades, ja que es relaciona amb millorar la capacitat individual i col·lectiva d’actuar. Parlem d’accions polítiques que estan dirigides a l’estil de vida saludable i als determinants socials de la salut. Aquest ni-vell és aconseguit per aquells que volen canviar no només la seva salut, sinó també la dels al-tres, agafant responsabilitat dins la comunitat.

En definitiva, la Dra. Salanterä va manifestar que educar en salut i donar suport a l’alfabe-tització en salut pot, realment, canviar el món i les vides de la gent. Fer possible que la gent tingui accés a la informació sobre salut i que tinguin capacitat d’utilitzar-la de manera efec-tiva porta a un empoderament que condueix a utilitzar terminologies concretes i un vocabulari específic.

“Els jocs de salut són eines de formació i rehabilitació que els professionals sanitaris poden utilitzar per aconseguir implicar els pacients en les seves malalties, empoderant-los i fent que arribin a tenir un gran coneixement dels seus problemes de salut”

ELS GRUPS MÉS VULNERABLES Partint de la base, doncs, que l’alfabetització en salut millo-ra la capacitat de lluitar per la salut, Salanterä va dir que hi ha uns grups més vulnerables a


món acadèm

ic

causa, precisament, del grau d’alfabetitza-ció. Parlem de gent amb nivell socioeconòmic baix, gent gran, nens i adolescents. No tothom es pot educar de la mateixa manera. A més, primer cal veure quines són les necessitats de salut i d’aprenentatge. En aquest sentit, Sanna Salanterä va parlar de la utilització de jocs per educar en salut i ajudar a canviar comporta-ments.

“El benestar social és un bon indicador de l’estat de salut (si un és capaç de veure els amics, visitar-los, tenir el seu suport,... la qualitat de vida és normalment més bona)”

JOCS DE SALUT Els Jocs de Salut són una eina molt eficaç per ajudar a canviar com-

portaments, per educar pacients en el co-neixement de la seva malaltia, conscienci-

ar en hàbits saludables i, en definitiva, per educar en la salut. A més, són ei-nes de formació i rehabilitació que els professionals sanitaris poden utilitzar per aconseguir implicar els pacients en les seves malalties, empoderant-los i fent que arribin a tenir un gran co-

neixement dels seus problemes de salut. Segons Salanterä, són útils no només els

jocs on-line o aplicacions mòbils, sinó tam-bé altres jocs més tradicionals. És important començar amb aquests jocs des de ben pe-tits, a la llar d’infants. Es poden fer jocs, per exemple, relacionats amb aprendre hàbits saludables en l’alimentació. També hi ha jocs familiars que poden involucrar tota la família per seguir una dieta equilibrada, per exemple. En aquest sentit, la Dra. Salanterä va recomanar la revista “Games for Health”.

EL CAS DE FINLÀNDIA A Finlàndia s’ha establert un sistema que fa que tots els

infants visitin, com a mínim un cop a l’any, els centres de salut, encara que no tinguin cap problema. Quan compleixen els divuit anys visiten els serveis de salut per adults. En aquest sentit, hi ha jocs dissenyats pel que s’anomenen “well-being vi-

text i foto Sara Bobet

MISSATGES


món

aca

dèm

icsits” que es concentren en el benestar i estil de vida familiar. Es comença a llar d’infants però, la majoria d’accions se centren en els infants de quatre anys. El motiu és perquè es vol incidir en l’alfabetització en salut des de molt petits. Així doncs, quan els infants tenen quatre anys fan una visita llarga al centre de salut. Això és una inversió econòmica per l’estat però, és una ac-ció que té uns beneficis en els nens i nenes pel que fa al tema de dur un estil de vida saludable.

Una altra qüestió que Salanterä va destacar és el paper rellevant de la infermera dins de l’edu-cació en salut, un rol que a Finlàndia és molt actiu i determinant, sobretot gràcies a la uti-lització de jocs que impliquen tota la família i aporten la informació necessària al professional sanitari per saber en quins hàbits s’ha d’incidir o s’han de canviar. En aquest sentit, va parlar d’un joc que es descarrega al mòbil dirigit a adolescents (de 10 a 13 anys) perquè no s’ini-ciïn en el tabaquisme. El joc, anomenat FUME, l’ha desenvolupat un equip multidisciplinari, juntament amb adolescents, i la companyia NordicEdu. El joc té un enfocament positiu, se centra a potenciar l’autoestima, en aprendre a dir no quan l’entorn és hostil, etc.

“El problema de mesurar la salut en relació a la qualitat de vida és que, tant la definició de salut com la de qualitat de vida, varien”

EL CONCEPTE DE QUALITAT DE VIDA En la seva ponència Sanna Salanterä va manifestar que resulta molt difícil mesurar la salut. Tot depèn d’allò que estiguem avaluant. Podem avaluar la salut com a qualitat de vida, com un procés de continuïtat, com a recurs, com a en-frontament, com un estat o com un comporta-ment. És també molt difícil d’establir quan ha de ser mesurada: en la fase de diagnosi, si s’ha de fer una valoració contínua o si s’ha d’avaluar l´èxit del cuidatge o de l’educació. El problema de mesurar la salut en relació a la qualitat de vida és que, tant la definició de salut com la de qualitat de vida, varien. Això fa molt difícil, per exemple, en el cas de la recerca científica valorar els resultats perquè, segons els paràmetres dels

quals partim per mesurar la qualitat de vida, les conclusions són més o menys encertades.

L’estat de salut i la qualitat de vida pot veure’s com una incapacitat funcional, per tant, molt sovint en els instruments de qualitat de vida hi ha una part que mesura la incapacitat funcional: si es pot caminar, es pot veure, es pot sentir...A més, sovint es depèn del que diu l’enquestat i, de vegades, no es vol dir la veritat o no es pot dir. Per exemple, a Finlàndia quan els treballadors van als serveis de salut laboral i se’ls enquesta sobre el consum d’alcohol, clarament no diuen la veritat. Per tant, les conclusions que es tre-uen d’aquests estudis no mostren la realitat. I és que a Finlàndia el consum d’alcohol està me-nystingut i és un dels problemes greus de salut.

La Dra. Sanna Salanterä va continuar dient que l’estat de salut i la qualitat de vida es mesura també amb el benestar psicològic i amb la soci-abilitat. Sabem que el benestar social és un bon indicador de l’estat de salut (si un és capaç de veure els amics, visitar-los, tenir el seu suport,... la qualitat de vida és normalment més bona). Cal dir, però, que la manera de mesurar les xar-xes socials de les persones pot ser variada. Per exemple, als Estats Units és normal preguntar si has anat a l’església darrerament. Aquesta pregunta no es faria mai a Finlàndia per saber si un té vida social. Per tant, els instruments que s’utilitzen per mesurar la qualitat de vida tenen caràcter cultural i s’ajusten a l’entorn.

La qualitat de vida i la vida satisfactòria és molt difícil, doncs, de mesurar. Depèn de les circumstàncies materials i de com ens sentim amb elles. També depèn de la situació física, econòmica, sexual i social de la persona. Algu-nes eines útils per mesurar la qualitat de vida, segons Salanterä, es troben en portals com www.15dinstrument.net/15d, www.rand.org/health/surveys_tools.html i www.euroqol.org.

El tram final de la ponència de la Dra. Salanterä es va centrar a establir què caldria mesurar per quantificar la qualitat de vida. Es pot mesurar el comportament i hàbits saludables: la dieta, el consum d’alcohol, tabac i drogues; l’estil de vida sexual, l’activitat física, el nivell cultural i xarxa social.[]

RecercaSocial


recerca

RecercaSocial

Fidel Molina i Montserrat Gea

infermera


rece

rca

infermera

entrevista Montse Gimena

foto Sara Bobet/INGIMAGE

MISSATGES


recerca

MONTSERRAT GEA SÁNCHEZ –vice-presidenta del COILL i cap d’estudis de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida– és doctora en Salut i investigadora en Determinants de la salut i en Sistemes i serveis de salut. També és consultora de la Unidad de Investigación en Cuidados de Salud (Investén-isciii) del Instituto de Salud Carlos III –principal Or-ganisme Públic d’Investigació (OPI), que finança, gestiona i executa la investiga-ció biomèdica a España– i investigadora principal del Grup de Recerca en Cures de Salut (GRECS), adscrit a l’IRBLleida i inves-tigadora del GESEC (Grup d’Estudis Socie-tat, Salut, Educació i Cultura).

FIDEL MOLINA LUQUE és catedràtic de Sociologia i investiga en línies de Socio-logia de l’Educació (Educació Intercultu-ral); Conflicte Social i Negociació: Medi-ació i Resolució de Conflictes; Sociologia de l’Oci i de l’Esport (Salut i Qualitat de Vida); Associacionisme, Voluntariat i Ter-cer Sector, Responsabilitat social corpora-tiva i Aprenentatge i Servei (ApS). A més, és l’investigador principal (IP) del GESEC (Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura) i Director de l’Institut de Recer-ca en Ciències Socials INDEST (Institut de Desenvolupament Social i Territorial).

Montserrat Gea i Fidel Molina són membres del Grup de Recerca, Societat, Salut, Educació i Cul-tura (GESEC) de la Universitat de Lleida (UdL), un grup interdisciplinari que té com a objecte primordial proposar i realitzar investigacions i estudis socioculturals, bàsicament sobre aspec-tes d’educació, de salut i qualitat de vida, dels processos de socialització, identitat, gènere i de la construcció de la interculturalitat.

EL GESEC, en paraules de Gea, “és un gran paraigua. En el cas concret de la salut permet línies de recerca molt diverses, com les noves tecnologies o els factors que assetgen la pobla-ció en risc d’exclusió, com ara la pobresa. Per exemple, en matèria de pobresa energètica, en països com Espanya i Portugal, ja es detecten

casos de malalties respiratòries i altres, vincula-des al mal estat de molts habitatges o la manca de recursos per accedir al consum, d’aquestes persones. Per més que donem fàrmacs als pa-cients que ens visiten a la consulta, si quan ar-riben a casa tenen problemes estructurals i no hi ha uns recursos bàsics, aquesta persona no podrà curar-se. Nosaltres ens dediquem a això, a detectar aquests col·lectius de risc. Un altre exemple, el cas de les dones immigrades –amb problemes per accedir als sistemes socials i de salut– o una línia de recerca que encetem ara per avaluar la cobertura del sistema de salut a les persones Trans”.

Una de les claus per a obtenir bons resultats en recerca social és la diversitat de professio-nals que participen en la investigació “Tenim filòlegs, sociòlegs, infermeres, treballadors socials, mestres, metges… I és que si tothom sap el mateix, la recerca no creix i cal tenir-ho en compte sempre que es constitueix un grup de recerca. Quan vaig començar al GESEC, era l’única infermera del departament que estava en un grup de sociologia. Ara, en som moltes més perquè les infermeres han vist la utilitat i aplicació de la nostra tasca”, comenta Gea.

Segons Fidel Molina, el grup “porta ja un re-corregut i estem força consolidats, tan interna com externament. Són moltes les disciplines participants, de fet és un grup interdisciplinari reconegut com a grup consolidat i finançat per l’AGAUR per aquesta coherència i cohesió de diverses àrees disciplinàries al voltant de la salut i l’educació”.

Montserrat Gea “El que fem les infermeres, concretament, és recerca en determinants socials de la salut”

RECERCA SOCIAL INFERMERA Definir la re-cerca social –des de la competència infermera– no és fàcil i, tal com explica Montserrat Gea, “el que fem les infermeres, concretament, és recerca en determinants socials de la salut. Se sap que hi ha un percentatge molt petit de les malalties que sigui causat per un factor de risc immediat com pugui ser un virus, un bacteri


rece

rca

o un hàbit (fumar). El que realment determina que una persona emmalalteixi són les condici-ons en què viu i treballa. Tal com afirma el brità-nic Rose, el tabac és només una causa del càn-cer de pulmó, però la pobresa és la causa de les causes. La gent que més fuma és la que prové d’una classe social més baixa, té un pitjor nivell d’estudis i això es constata en els països pobres. Les taxes de fumadors a l’Índia són espectacu-larment elevades, mentre que a altres països hem vist que, a mesura que ha anat augmen-tant el nivell educatiu i l’estatus social, els índexs de tabaquisme s’han reduït considerablement”.

Fidel Molina “Els científics hem de fer un esforç per continuar consolidant i desenvolupant la transferència del coneixement a la societat”

TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENT Promou-re la transmissió del coneixement i difondre els resultats obtinguts en recerca és un dels grans handicaps per a la comunitat investigadora. La vicepresidenta del COILL afirma que “per-sonalment, considero que aquest és un fracàs dels científics perquè durant molt de temps hem estat incapaços de transmetre a la soci-etat els resultats de les nostres investigacions. Una situació encara més greu, en el camp de la recerca bàsica clínica. Per sort, els governs se n’han adonat i han canviat les polítiques. Avui dia, als investigadors de bàsics se’ls exigeix que recerquin amb clínics i a les universitats se’ns demana que no publiquem els resultats úni-cament en mitjans amb factor d’impacte per al nostre entorn acadèmic, si més no que fem un pas endavant amb la promoció d’activitats divulgatives que traslladin a la societat aquest coneixement per assolir el nostre principal ob-jectiu que és canviar hàbits per millorar la vida de les persones”.

Molina es reafirma i incideix en què “a més de comptar amb les polítiques dels governs, els ci-entífics, per la nostra part, hem de fer també un esforç per convence’ns com a docents i in-vestigadors universitaris de la importància de la transferència del coneixement. Els resultats no es poden quedar en revistes que només llegeix l’acadèmia, sinó que cal retornar a la societat el que estem treballant. Per sort, en l’actualitat, les línies d’investigació que finança l’administració –sigui autonòmica, estatal o europea– obliga a la difusió en obert. Cal arribar a infermeres, mestres… a tots els professionals que puguin transformar aquest coneixement en acció, que es puguin beneficiar com a persones i com a professionals i beneficiar el context social”.

EL CONCEPTE QUALITAT DE VIDA El princi-pal objectiu de la recerca social és augmentar la qualitat de vida de les persones. Segons Fidel Molina, “aquest concepte és molt relatiu (i una mica “occidentalitzat”) i canvia en funció de la societat a la qual ens referim i també segons la conceptualització cultural. En el nostre cas, la definició està més propera al concepte del benestar.” “O el de la felicitat”, apunta la doc-tora Gea.

Montserrat Gea “Metodologia qualitativa: la comunitat científica s’ha adonat que cal posar cara a les xifres”

EN CONTACTE AMB LA POBLACIÓ Fer recer-ca social d’esquena a la població és impensa-ble. “En el nostre grup, tots els investigadors provenim de la pràctica i tenim col·legues que col·laboren en els nostres projectes, a més d’una relació excel·lent amb tot tipus de cen-tres”, comenta Gea per explicar com es relacio-nen amb la mostra.


recerca

Un aspecte important és la forma d’abordar l’estudi i com valorar les dades. Tal com ens explica Fidel Molina, “els nostres projectes es desenvolupen en algunes ocasions amb meto-dologia mixta –quantitativa i qualitativa– i apli-quem la metodologia més adient (quantitativa, qualitativa o mixta) en funció de l’objectiu con-cret a assolir. En el nostre cas, la metodologia qualitativa ens apropa i ens permet establir una relació directa amb la persona com a subjecte (actiu i participant). Nosaltres no defugim de les dades de la quantitativa però és la qualitati-va la que ens aporta aquelles altres dades que poden passar desapercebudes”.

Gea també defensa la metodologia qualitativa que veu com un pas endavant: “pensem que el qüestionari amb pregunta i respostes tancades no té massa sentit si la persona ha de contestar el que l’investigador vol. Per sort, tot i els grans investigadors que segueixen cohorts immen-ses i que històricament han estat defensors a ultrança de la metodologia quantitativa, arreu del món recolzen la metodologia qualitativa perquè la comunitat científica s’ha adonat que cal posar cara a les xifres”.

Segons Fidel Molina “val a dir que hom parla so-vint dels ciutadans però poc amb els ciutadans. Les dades que s’obtenen de l’anàlisi qualitativa es triangulen i estan tan contrastades com les quantitatives. Aquestes dades són igualment poderoses per canviar i avançar en polítiques i en sistemes de salut o d’educació. Per exemple hem de parlar d’hàbits, però sobretot hem de començar a parlar d’estils de vida saludables. Cada dia s’endeguen campanyes per a promoci-onar hàbits saludables concrets que, en la pràc-tica, no obtenen els resultats desitjats. Per què? Doncs, amb la metodologia qualitativa, podem aprofundir els factors que condicionen aquesta resposta i fer aflorar les causes. Nosaltres treba-llem en camps com la interculturalitat, la cura, el gènere, l’envelliment, el conflicte, el volun-tariat, l’educació… associats a condicionants com pot ser la ruralitat o el tipus de centre as-sistencial. Les dades de què en disposàvem fins ara, eren purament quantitatives: només sabí-em quanta gent vivia sola a casa o si estava en residència pública o privada… Nosaltres ara po-dem aprofundir en com viuen, en aspectes més personalitzats, de percepcions i de sentiments”.

“Sí, per saber com viuen t’has de traslladar al seu entorn i comprovar si el discurs de la per-sona, realment coincideix amb la realitat que tu veus”, diu Gea. “Aquest treball de camp requereix una part d’interpretació molt impor-tant i de la capacitat d’anàlisi de l’entorn que tinguem. L’investigador ha de tenir habilitats socials”.

Fidel Molina “Tinc molt clar que els dos pilars fonamentals de l’Estat del Benestar són l’educació i la salut”

MÀSTER I DOCTORAT “A Lleida, partíem de l’avantatge de ser la primera universitat catala-na –junt amb Tarragona– que posava en marxa el Màster en Ciències de la Infermeria (actual-ment en Recerca en Salut) i, en conseqüència, també vàrem ser els primers a incloure infer-meres en el programa de doctorat en salut. El màster va ser possible gràcies a l’aportació de professionals com el Fidel, ja que per acredi-tar un programa formatiu calen uns criteris de recerca que les infermeres en aquell moment no teníem. Una aportació que ens ha permès créixer com a ciència a més, òbviament, de l’excel·lent feina de la direcció del centre i les infermeres que en enrolar-se al projecte van fer que fos el màster oficial amb major nombre


rece

rca

d’inscrits en la seva primera promoció”, explica Montserrat Gea.

Fidel Molina també recorda els inicis del màster, “per a mi, personalment, la sociologia de la salut va ser un gran descobriment. Poder formar part dels inicis del màster de Recerca en Salut i l’es-pecialització en metodologia qualitativa em va obrir un camp apassionant. Tinc molt clar que els dos pilars fonamentals de l’Estat del Benestar són l’educació i la salut i no puc més que estar agraït a la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia-UdL per la generositat en obrir el màster a la so-ciologia i per la gran i acurada tasca que van fer per adaptar la docència als nous requeriments europeus i la internacionalització reeixida en do-cència i recerca”.

Montserrat Gea

“A les infermeres se’ns ha utilitzat tradicionalment com a mà d’obra barata per als grups de recerca. Ara tenim l’oportunitat de fer la recerca que ens és pròpia com a titulars dels nostres projectes”

RECERCA PRÒPIA I IP La comunitat d’inferme-res investigadores de Lleida comença a ser sig-nificativa i, tal com reflexiona la cap d’estudis de la FIF-UdL, “el màster i el doctorat han fet

Fidel Molina “Finançament: en recerca es produeix el que els sociòlegs anomenem l’efecte Mateu, com més tens, més reps”

que el nombre d’infermeres investigadores o amb doctorat a Lleida sigui superior al d’altres zones de Catalunya com ara Barcelona que, tot i concentrar la major part dels grans instituts de recerca catalans –val a dir que a Lleida tenim l’IRBLleida–, té moltes infermeres treballant en recerca (recollint mostres o fent qüestions molt tècniques per a grups de recerca mèdics), però no fent recerca pròpia. I és que a les inferme-res se’ns ha utilitzat tradicionalment com a mà d’obra barata per als grups de recerca. Ara te-nim l’oportunitat de fer la recerca que ens és pròpia com a titulars dels nostres projectes. Tot i estar preparades, no és habitual veure grups de recerca o projectes amb la infermera com a Investigadora Principal (IP). Hem de pensar que tenir el màster o el doctorat ens posicionen per a optar a IP, però hi ha altres formacions espe-cífiques que ens permeten igualment fer recer-ca. La primera infermera de recerca d’Espanya, i amb plaça com a tal, va ser Carmen Fuentel-sanz a l’hospital Vall d’Hebron. La nostra sort va ser que el Ministeri “recomanés” als Instituts, tenir grups de recerca per aconseguir l’acredi-tació, així que les infermeres de Lleida van ser les segones a començar a fer recerca infermera. Val a dir que aquesta obligació també va pro-moure la creació de grups, diguem-ne artificials, que no han sobreviscut als 4 anys que pot durar una legislatura o un projecte. Només els grups amb fonament es consoliden i sobreviuen en el temps”.

FINANÇAMENT Si preguntem al Fidel Molina per com obtenir finançament per als projectes de recerca: “un primer pas important és estar re-conegut com a consolidat i finançat per l’Agèn-cia de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya; tot i que el cert és que, amb la crisi, han augmentat els grups consolidats però no finançats”. Parlant més concretament del GESEC, “el grup compta amb una aportació elevada, sobretot si la com-parem amb la d’altres grups de recerca similars. A partir d’aquí, es produeix el què en sociolo-

ELS INVESTIGADORS DEL GESEC.


recerca

gia anomenem l’efecte Mateu –que pren el seu nom de l’evangeli de Sant Mateu– que és que com més tens, més reps. Tenir finançament t’obre portes a sol·licitar altres ajuts, fonts de finançament diferents, línies, beques… Les mateixes universitats assignen els seus fons de recerca en funció de la catalogació (A, B, C), sent els grups A, els reconeguts i consoli-dats. També optem al finançament dels fons d’Acción Estratégica de Salud (FIS) o els ajuts R+D+i del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (MINECO), aquests últims més vinculats a línies de sociologia i educació, tot i que en el nostre cas, l’equip d’un dels projectes que estem desenvolupant incorpora investiga-dors d’infermeria. També optem a finançament europeu com els fons de recerca Horitzó 2020 (H2020), Erasmus o, en l’àmbit privat, amb cà-tedres com la de la Fundació Asisa que ens per-met accedir a beques per a estudiants que fan el doctorat o un Recercaixa que vam finalitzar l’any passat”.

Montserrat Gea ens explica que “a Lleida, dins dels fons europeus com el H2020, participem en els projectes internacionals Animate i COME que s’engloben dins del programa Active and Assisted Living (AAL) que vol dotar la gent gran d’eines tecnològiques que millorin la seva qua-litat de vida. També es fa recerca per contracte. Tècnics que tenen altres feines i, puntualment, es constitueixen en grup de recerca per a tas-ques molt concretes. Per exemple, ara estem actualitzant la Guia de Teràpies complementàri-es que en una primera fase, va ser finançada pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i la revisió serà assumida pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona”.

Montserrat Gea

“La donació és un sistema que s’aplica quan les polítiques fracassen. L’obligació de fer una inversió en R+D+i és de l’estat i no dels particulars”

Parlant de finançament no podíem obviar el tema del finançament privat i el de les dona-cions particulars. Per a Gea “la donació és un sistema que s’aplica quan les polítiques fracas-

sen. L’obligació de fer una inversió en R+D+i és de l’estat i no dels particulars. Aquesta situació està creant desequilibris perquè tenim casos de grups, amb molta visibilitat o prescriptors molt populars, que obtenen molts fons, amb uns re-sultats de recerca molt minsos. Un país avançat ha d’invertir un percentatge del seu Producte Interior Brut (PIB) en investigació, perquè és el nostre futur i aquesta inversió no pot recaure en les persones particulars”.

LÍNIES PRIORITÀRIES DE RECERCA Les líni-es de recerca actuals deixen de banda alguns àmbits d’estudi. “Un cas clar és el de la recer-ca en preventius, una línia en què sembla que mai es vulgui invertir, quan és la més rendible. Res és més barat de resoldre que un fet que no s’ha produït”, defensa Gea; mentre Molina explica que “això en sociologia ho tenim molt clar, hem de ser proactius, estudiar els factors i la forma d’evitar que les coses passin. Si ens conformem a ser reactius, ens arrisquem a que les coses passin i moltes vegades de forma més virulenta que el que hàgim pogut preveure. Aquesta és una situació freqüent en la gestió de conflictes. Estem acostumats a intervenir quan el conflicte ja s’ha produït o, encara pitjor, s’ha enquistat. Realment, resulta més eficient (i “barat”) treballar l’autoestima, l’acceptació, la cohesió social… Sent proactius podrem evitar el conflicte o bé, fer-ne front amb eines més eficients i resolutives. El que està clar és que es-tem perdent oportunitats en recerca preventiva i preparatòria. Un cas clar també podria ser el de l’envelliment”.

“Efectivament, l’envelliment és un repte social més que de salut. Estem assistint a un enduri-ment de les condicions laborals que tindran un impacte directe sobre la qualitat de la vellesa, tant físicament com mentalment”, apunta Gea.

INFLUIR SOBRE ELS GOVERNS Però, quina capacitat tenen els científics per influir sobre les polítiques públiques? Segons diu Montserrat Gea, “tenim un gran problema. Al Canadà, per exemple, no hi ha un polític al qual se li acudeixi anar al Parlament a defensar una política sense un estudi que avali el que vol aplicar. Aquí, això no passa i fins que això no passi, difícilment els investigadors podem afirmar que tinguem


rece

rcainfluència sobre les polítiques. Òbviament, els

investigadors socials el primer que fem és do-nar compte dels resultats als responsables de les polítiques, doncs tenen un gran impacte en la població i és necessari que s’apliquin trans-versalment. Per exemple, si fem un estudi sobre obesitat infantil i atenem el nen a la consulta, però després va a l’escola en cotxe –sigui per comoditat o perquè el seu camí no és segur– o té una màquina amb refrescos i brioixeria industrial a la porta de l’institut, fracassarem. Cal que algú posi a treballar totes les polítiques alhora. O la qüestió de les beques menjador. Un país que es planteja si un nen ha de menjar o no, està mort. Un nen ha de menjar i punt, i no cal anar mirant si aquest vol fer trampa o no. Les beques menjador han d’existir –una despesa ridícula respecte d’altres–, el que hem de solucionar són les causes estructurals que les provoquen”.

Montserrat Gea

“La recerca en preventius és una línia en què sembla que mai no es vulgui invertir, quan és la més rendible. Res és més barat de resoldre que un fet que no s’ha produït”

PROMOCIÓ DE LA RECERCA INFERMERA Promocionar la infermera de recerca precisa d’actuacions concretes que facilitin i encoratgin les professionals a iniciar-se en aquest camp. “Prèviament a que el Govern de la Generalitat –a través del Departament de Salut– impulsés el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020, se’ns va convocar a través del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya per estudiar unes intensificacions i la possibilitat d’alliberar –entre 5 o 9 mesos– de la pràctica assistencial les infermeres perquè fessin recerca. Quan va sortir la convocatòria hi havia una quota que en el cas de l’IRBLleida, com a institut acreditat, era del màxim: 10 in-fermeres. Va ser llavors quan, des de GRECS, vam presentar la candidatura perquè alliberes-sin 5 infermeres de la pràctica clínica que, sense cap tipus de contraprestació, ja col·laboraven en els nostres projectes”, diu Gea.

Una opinió que Fidel Molina comparteix, “mal-auradament, aquesta també és una situació ha-bitual entre els mestres. Molts d’ells col·laboren amb projectes de recerca sense cap retribució. Una situació que en el seu moment es va apai-vagar una mica a través d’unes convocatòries de recerca de la Generalitat en les què s’obli-gava a que els grups de recerca estiguessin for-mats, com a mínim per 3 investigadors docents universitaris i 3 investigadors docents d’infan-til, primària-secundària. Nosaltres vam poder gaudir de dos projectes en aquest sentit, sobre el programa LIC (Llengua i Cohesió Social) i la interculturalitat en els centres educatius de Ca-talunya, i va ser una molt bona experiència per a tots plegats”.

COMISSIÓ DE RECERCA DEL COILL El COILL té una Comissió de Recerca que convoca anual-ment el premi d’Investigació Infermera i la Beca de Recerca. Gea ens explica que “la Comissió de Recerca del COILL també fa una tasca d’acom-panyament a les infermeres investigadores. Per exemple, quan es va convocar el PERIS, ens tro-bàvem que les infermeres assistencials no teni-en experiència en candidatura a projectes ni el temps necessari per a preparar-les. Des de la Comissió de Recerca van treballar al màxim per dóna’ls-hi suport per presentar la documenta-ció i la redacció del projecte, a vegades tan sim-ple com el currículum (CV) que se sol·licitava en format CVN –normalitzat–, un format que re-quereix el Ministeri i del que habitualment no-més disposen els investigadors. També vam fer una campanya intensiva de captació de talent internacional perquè la convocatòria donava opció a contractar un investigador durant tres anys, sempre i quan complís amb el currículum i el nivell de publicacions requerit. En aquest sentit, –i, tot i saber que és molt difícil–, hem presentat candidatura per una infermera espa-nyola que, en l’actualitat, resideix al Canadà”.


recerca

PRIORITATS EN RECERCA Com i qui defineix la recerca a fer? Segons Fidel Molina, “la ma-joria de convocatòries solen definir i prioritzar unes línies de recerca determinades, tant a nivell públic com privat. Una de les coses que valoren els comitès d’avaluació per atorgar el finançament és l’alineació del projecte amb les prioritats de la convocatòria i la importància de la temàtica de la recerca (cosa que no deixa de ser, de vegades, una mica discutible i relativa)”.

Montserrat Gea

“La immigració i la interculturalitat són dues de les línies d’investigació que, amb la recessió econòmica, les administracions han esborrat de les convocatòries. Deixar d’invertir en aquests programes ens aboca al racisme i la xenofòbia. És important fer exercicis d’empatia i entendre per què cada societat fa el que fa i en això hem d’invertir”

Ara bé, les prioritats semblen esdevenir quel-com relatiu i més en temps de crisi. “La immi-gració i la interculturalitat són dues de les línies d’investigació que, amb la recessió econòmica, les administracions han esborrat de les convo-catòries. Tristament, això és un denominador comú a tota Europa i també als EUA. Deixar d’invertir en aquests programes ens aboca al racisme i la xenofòbia. Podem constatar que des del 2010 s’han tancat les línies de forma-ció per als professionals de la salut en aques-tes matèries o han desaparegut els mediadors culturals dels nostres centres. És important fer exercicis d’empatia i entendre perquè cada societat fa el que fa i en això hem d’invertir”. I, segons el Fidel Molina, “en educació també creiem que s’ha de donar un toc d’atenció per aquesta retallada de la recerca vinculada a la població immigrada i la interculturalitat. A més, hi ha camps en els quals, si no s’ha retallat, sí que de vegades sembla que pot minvar l’em-penta d’alguns projectes. Un cas on creiem que s’ha de tenir cura de tot això és el cas dels Plans d’Entorn que es desenvolupen als centres educatius (comunitats educatives) amb la col-laboració i sinergia de les diferents administra-cions, i que, sent una molt bona iniciativa, ha de ser una pràctica d’èxit”.

Retallades i entrebancs que aquests dos inves-tigadors aborden reivindicant la importància de lluitar perquè es mantinguin aquests pro-grames i fent una crida a les infermeres perquè s’iniciïn en la recerca social, “una professió apassionant i lliure”.[]


form

ació

FORMACIÓ CONTINUADA AL COILL

foto Mariona Genís

MISSATGES

FORMACIÓ CONTINUADA LLEVADORES


formació

foto Sara Bobet

MISSATGES

Dirigit a: Infermers/es interessats/des de qualsevol àmbit.

Docents: - Jordi Martínez Soldevila. Infermer. Màster Universitari en Ciències de la Infermeria. Professor associat de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia. Tècnic del projecte ANIMATE. Grup en Recerca en Cures (GRECS). IRBLleida.- Roland Pastell Peiró: Màster Universitari en Recerca en Salut. Professor associat de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia. Tècnic del projecte COME. Grup en Recerca en Cures (GRECS). IRBLleida.- Josep Maria Martínez Barriuso. Infermer especialista en geriatria, màster en Ciències de la Infermeria i expert en ferides cròniques i cures pal·liatives. Gestor de Casos a l’Hospital Universitari de Santa Maria. Professor associat de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia. Investigador del projecte ANIMATE. Grup en Recerca en Cures (GRECS). IRBLleida.- Jordi Ballesté Torralba. Infermer especialista, màster en Ciències de la Infermeria. Hospital Universitari Santa Maria de Lleida. Professor associat de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia. Investigador del projecte ANIMATE. Grup en Recerca en Cures (GRECS). IRBLleida.

Dates i horaris: Dies 12, 19 i 26 de gener i 2 de febrer de 2017De 15.45 a 20.45h (Hores lectives: 20)

Lloc: COILL

Places: 30

INSCRIPCIÓ I MATRÍCULAGRATUÏTA PER A LES INFERMERES COL·LEGIADESEs demana confirmació de l’assistència abans de l’11 de gener de 2017, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a:[email protected].

Per a més informació: [email protected]

OBJECTIUS• Objectius generals del curs- Proporcionar els coneixements teòrics i les habilitats pràctiques bàsiques als professionals d’infermeria per ampliar i millorar els recursos personals en la utilització de les TIC’S.- Entendre, diferenciar i aplicar les diferents tec-nologies generadores d’un impacte positiu en les activitats diàries.• Objectius específics o d’aprenentatge- Adquirir els conceptes bàsics de webs, internet i altres associats a l’ús de les TIC’s.- Identificar tipus de plataformes virtuals d’aprenentatge infermer, executant aplicacions pràctiques en aquestes.- Reconèixer els conceptes de webs 2.0. i de l’ús d’Apps en matèria de salut.

CONTINGUTS• Combinació de la teoria amb pràctica. En primer lloc es realitzaran classes teòriques magistrals i pos-teriorment tallers pràctics, on es consolidaran els coneixements adquirits i s’aprendran les habilitats necessàries per a la utilització de les TIC’s.• S’utilitzaran eines, projectes innovadors i pla-taformes web per a fomentar la participació dels alumnes de la manera més pràctica possible.

ACREDITACIÓ EN CURS• Sol·licitada acreditació pel Consell Català de For-mació Continuada de les Professions Sanitàries.

AVALUACIÓEs realitzaran una prova pràctica i una provateòrica (valorada cadascuna en 5 punts).

Per a obtenir la qualificació d’APTE cal:• Assistir al 100% de les classes presencials.• Assolir els 7 punts, entre la prova pràctica i teòrica.[]

curs COILLIMPLEMENTACIÓ DE LES TECNOLOGIES D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN SALUT (TIC’S) EN LES CURES I ACTIVITATS DIÀRIES D’INFERMERIA


form

ació

INSCRIPCIÓ

GRATUÏTAPER A

COL·LEGIADES


formació

Dirigit a: Llevadores.

Docent: Sònia Argilés Salla.Llevadora d’Atenció Primària i Hospitalària. ASSIR Camp de Tarragona. Hospital Universitari Joan XXIII. Institut Català de la Salut

Dates i horaris: Dijous 16 de març 2017: de 15 a 20h.Divendres 17 de març: de 9 a 14h i de 16 a 21h.Dissabte 18 de març: de 9 a 14h.(Hores lectives: 20)

Lloc: COILL

Places: 20.

OBJECTIUS

• Objectiu general del cursAquesta formació vol donar eines i coneixe-ments pràctics a les llevadores, per assolir mi-llors resultats i major satisfacció de les seves usuàries en la seva praxis professional, promo-vent la fisiologia durant embaràs, part i post-part.

• Objectius específics- Formar les llevadores en els principis del dolor del part i la seva transmissió.- Donar eines i pràctiques que es poden apli-car per alleujar el dolor intrapart (consciència corporal, moxibustió, ventoses, mobilitzacions pelvis, acupuntura, digitopressió).- Revisar la literatura científica actual sobre les tècniques no farmacològiques avalades per l’evidència.- Promoure l’acompanyament actiu de la par-tera i la seva parella durant l’embaràs, part i postpart a través del suport de la llevadora.- Proporcionar eines i tècniques per mostrar als grups de preparació al naixement dirigits per llevadores.

curs COILLL’ACOMPANYAMENT DE LA LLEVADORA DURANT l’EMBARÀS, PART I POSTPART: EINES NO FARMACOLÒGIQUES


form

ació

CONTINGUTS

BLOC 1. Introducció• Història i bases filosòfiques de la Medicina Tradicional Xinesa (MTX).• Introducció a la MTX.• Concepte de Qi o energia.• Meridians o canals d’energia. Localització de punts d’acupuntura.• Etiologia de la malaltia segons L’MTC.• Eines diagnòstiques i terapèutiques en medicina xinesa.• Aplicacions de la MTX en ginecologia i obstetrícia.• Digitopuntura en l’embaràs i el part.• Evidència científica i MTC.

BLOC 2. Embaràs• Nàusees i vòmits.• Por i ansietat.• Malposició fetal.• Inducció al part.

BLOC 3. Part• Dolor en el part.• Part o estacionat. Regularitat contraccions.• Retenció placentària.

BLOC 4. Postpart• Lactància materna.• Retenció de líquids.• Astènia.• Tristesa / Depressió postpart.

ACREDITACIÓ EN CURS

• Sol·licitada acreditació pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sani-tàries.

AVALUACIÓ

Es realitzaran una prova pràctica i una prova teòrica (valorada cadascuna en 5 punts).

Per a obtenir la qualificació d’APTE cal:• Assistir al 100% de les classes presencials.• Assolir els 7 punts, entre la prova pràctica i la teòrica.

INSCRIPCIÓ I MATRÍCULA

• Col·legiades COILL 100 euros (Curs parcialment subvencionat pel COILL, es retornarà el 50% de la matrícula a totes aque-lles persones que compleixen amb els criteris d’assistència, puntualitat i superin el curs). Ingrés al c/c ES02-2100-0301-14-0200144499 (cal que hi constin nom i cognoms). Es retorna-rà el 80% de la matrícula a les col·legiades en situació d’atur.• Persones no vinculades al COILL, preu únic de 150 euros. Ingrés al c/c ES02-2100-0301-14-0200144499 (cal que hi constin nom i cognoms).

Es demana confirmació de l’assistència i efec-tuar l’ingrés de la matrícula entre el 24 de fe-brer i el 10 de març de 2017, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a:[email protected].

Per a més informació: [email protected] []


formació


Docents: - Joan Blanco Blanco. Diplomat Universitari en Infermeria. Doctor per la UdL. Professor de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL.- Jordi Ballesté Torralba. Diplomat Universitari en Infermeria. Màster en Ciències de la Infermeria per la UdL. Hospital Universitari Santa Maria de Lleida.

Dates i horaris: Dies 21, 23 i 28 de febrer i 2 de març de 2017De 15.45 a 21.15h (Hores lectives: 22)

Lloc: COILL

Places: 30


• Col·legiades COILL 100 euros (Curs parcialment subvencionat pel COILL, es retornarà el 50% de la matrícula a totes aque-lles persones que compleixin amb els criteris d’assistència, puntualitat i superin el curs). Ingrés al c/c ES02-2100-0301-14-0200144499 (cal que hi constin nom i cognoms). Es retorna-rà el 80% de la matrícula a les col·legiades en situació d’atur.• Persones no vinculades al COILL, preu únic de 150 euros. Ingrés al c/c ES02-2100-0301-14-0200144499 (cal que hi constin nom i cognoms).

Es demana confirmació de l’assistència i efectuar l’ingrés de la matrícula entre l’1 i el 15 de febrer de 2017, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a:[email protected].


OBJECTIUS

• Objectius generals del curs- Proporcionar els coneixements teòrics i les ha-bilitats pràctiques bàsiques per a l’atenció a la persona amb ferides complexes.- Conèixer els protocols i procediments en el tractament i la prevenció de les ferides com-plexes

• Objectius específics o d’aprenentatge- Adquirir coneixements sobre les ferides com-plexes (nafres per pressió, nafres vasculars i peu diabètic).- Adquirir metodologia i criteri en la presa de decisions.- Donar una visió global i pròpia de la inferme-ria a l’atenció de les ferides complexes.

CONTINGUTS

• Valoració global i concepte de ferida crònica.• Nafres per pressió.• Ferides venoses i arterials.• Peu diabètic.

ACREDITACIÓ

• Activitat acreditada pel Consell Català de For-mació Continuada de les Professions Sanitàries.

AVALUACIÓ

Es realitzarà una prova final de nivell de conei-xements.

Per a obtenir la qualificació d’APTE cal:• Assistir al 100% de les classes presencials.• Assolir un mínim del 70% de les respostes correctes en la prova final de coneixements.[]

curs COILLACTUALITZACIÓ EN L’ABORDATGE DE LES PERSONES AMB FERIDES COMPLEXES

2016 DESEMBRE inf 3

form

ació


Docents: - Joan Blanco Blanco. Diplomat Universitari en Infermeria. Doctor per la UdL. Professor de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL.- Robert Tarrio Carulla. Diplomat Universitari en Fisioteràpia. Professor de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL.- Paul Turner Llauradó. Graduat en Infermeria. Tècnic de transport sanitari DYA.

Dates i horaris: Dies 21, 23 i 28 i 30 de març de 2017De 15.45 a 21.15h (Hores lectives: 22)

Lloc: COILL

Places: 20


• Col·legiades COILL 100 euros (Curs parcialment subvencionat pel COILL, es retornarà el 50% de la matrícula a totes aque-lles persones que compleixen amb els criteris d’assistència, puntualitat i superin el curs). Ingrés al c/c ES02-2100-0301-14-0200144499 (cal que hi constin nom i cognoms). Es retorna-rà el 80% de la matrícula a les col·legiades en situació d’atur.• Persones no vinculades al COILL, preu únic de 150 euros. Ingrés al c/c ES02-2100-0301-14-0200144499 (cal que hi constin nom i cognoms).

Es demana confirmació de l’assistència i efectuar l’ingrés de la matrícula entre l’1 i el 15 de març de 2017, bé per telèfon al 973 24 37 60 o bé per correu electrònic a:[email protected].


OBJECTIUS• Objectiu general del curs- Proporcionar els coneixements teòrics i les habilitats pràctiques bàsiques per a la correcta realització d’embenats i immobilitzacions.• Objectius específics o d’aprenentatge- Aprendre a dominar les tècniques d’embenats més utilitzades en les teràpies del camp de la rehabilitació, urgència, infermeria esportiva i ferida vascular. - Conèixer els diferents camps d’aplicació pràc-tica dels embenats: traumatologia de l’esport, atenció hospitalària, atenció primària, tracta-ment del sistema venós, teràpia del dolor, etc.- Proporcionar a l’alumne el coneixement més actual per tal d’adquirir una metodologia co-rrecta en l’aplicació de les diferents tècniques.- Conèixer i manejar les possibilitats preventives i terapèutiques que brinden les actualitzacions en embenats funcionals.

CONTINGUTS• Embenats compressius i immobilitzadors bàsics. • Embenats funcionals amb tàping i bena adhesiva I. • Embenats funcionals amb tàping i bena adhesiva II. • Embenats de l’emergència. • Embenats elàstics multicapa per a ferides d’etiologia venosa.

ACREDITACIÓ• Activitat acreditada pel Consell Català de For-mació Continuada de les Professions Sanitàries.

AVALUACIÓDonades les característiques especials del curs (eminentment pràctic) es durà a terme una ava-luació continuada dels alumnes que contem-plarà la participació activa durant les sessions i una prova final.

Per a obtenir la qualificació d’APTE cal:• Assistir al 100% de les classes presencials.• Realització de forma correcta d’un dels embenats ensenyats durant el curs.[]

curs COILLTÈCNIQUES D’IMMOBILITZACIÓ I EMBENATS

ATENCIÓ INTEGRAL

A LA PERSONA

AMB FERIDES

CRÒNIQUES

Les úlceres i ferides en general són un tipus de lesió amb les què es troben molts pacients, so-bretot d’edat avançada.

Aquest curs proporciona a l’alumne les claus per recrear les condicions fisiològiques més adequades de manera que l’organisme sigui ca-paç de reposar les perdudes en el menor temps possible, amb les menors seqüeles possibles i intentant que sigui amb el menor cost possible, tant des del punt de vista econòmic, com de l’or-ganisme pròpiament.

El nostre treball consistirà a oferir als interessats la forma d’actuar més adequada d’acord als re-cursos dels què disposa, però sempre afavorint i respectant la seqüència natural del procés de cicatrització, per la qual cosa és imprescindible conèixe’l al detall.

Adreçat a tots els professionals del món sani-tari, ja sigui de l’àmbit hospitalari, residencial o d’atenció al domicili.

CONTINGUTS ESPECÍFICS ACADÈMICS

• Crèdits: 30 ECTS

• Modalitat formativa semipresencial:- La part presencial del curs es porta a terme els dilluns de gener a juny, de 9.30 a 14h (més una tarda al mes, els mesos de febrer, març, abril i maig).- La part no presencial del curs consisteix a re-alitzar una sèrie d’activitats a través de la plata-forma virtual i un treball en grup.

COORDINACIÓ

Joan Blanco i Jordi BallestéTel. 973 702 [email protected]

ORGANITZACIÓ

Centre de Formació Contínua UdL (CFC)C/Jaume II, 71 (Campus de Cappont)25001 LleidaTel. 973 703 382Fax 973 703 [email protected]

Més informació i inscripcions: www.cfc.udl.cat/fc/curso/1439pe

oplel

over

POSTGRAUUNIVERSITARI

13aedició

DOCTORATS

SALUT

INTERUNIVERSITARI

CURES INTEGRALS I SERVEIS DE

SALUT

Metodologia formativa dels programes de Doctorat

Les competències i habilitats s’adquireixen a través de la participació activa de l’alumnat en cursos, seminaris i congressos de caràcter nacional i internacional. Alhora, l’alumnat té la possibilitat de fer estades en grups vin-culats de recerca –europeus i internacionals– de reco-negut prestigi, al Canadà, Bèlgica, Holanda o Finlàndia.

DOCTORAT INTERUNIVERSITARI

UdL / isciii / UVic-UCC / UJA

CURES INTEGRALS

I SERVEIS DE SALUT

El programa de Doctorat en Cures Integrals i Serveis de Salut és un programa interuniversitari de la Universitat de Lleida (UdL), el Instituto de Salud Carlos III (Inves-tén-isciii), la Universitat de Vic-UCC i la Universidad de Jaén. Aquest programa és una proposta innovadora per al desenvolupament de recerca de doctorat en l’àmbit de la salut i amb una perspectiva multidisciplinària i important èmfasi en la col·laboració entre institucions acadèmiques i de recerca.

El programa va dirigit a titulats en Ciències de la Sa-lut o en Ciències Socials amb un enfocament vinculat a la salut. S’estructura al voltant de tres grans línies d’investigació:

1) Cronicitat, dependència i salut en la comunitat.2) Serveis de salut i utilització de resultats en salut.3) Polítiques socials i pràctica en salut.

DOCTORAT UdL

SALUT

El programa de Doctorat en Salut té com a objectiu for-mar professionals especialitzats en investigació, fomen-tant el desenvolupament de competències bàsiques i habilitats personals específiques de cadascuna de les línies d’investigació que el componen:

1) Models cel·lulars i moleculars de les patologies humanes.2) Estrès en models biològics i envelliment.3) Neurociència i malalties del sistema nerviós.4) Medicina, Infermeria i Salut.

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE ... · 87 formació Cursos COILL i...

Documents

Transcript of REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE ... · 87 formació Cursos COILL i...