REVISTA DE L’ESCOLA I CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE...

2

L’ORIOL | ABRIL 2009 | REVISTA DE L’ESCOLA I CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA A TORTOSA

su

mari

REVISTA DE L’ESCOLA I CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA A TORTOSA | ABRIL 2009 | L’ORIOL

3

L'Escola i Conservatori de Grau Professional i l'Escola d'Arti Disseny de Tortosa, ambdós de la Diputació de Tarragona,poden afirmar que són els centres que més gent han format enl'àmbit artístic a les Terres de l'Ebre. Tenim el privilegi d'estar ubi-cats al centre històric de la ciutat, i d'impartir l'ensenyamententre parets amb història. El Palau Oriol i el Convent de SantJoan són espais amb certa solemnitat, espais que conviden alsilenci i la reflexió, espais que conviden a desenvolupar el pen-sament i la creativitat.

És veritat, som companys de feina i de vegades se'ns oblidaque estem tant a prop. Treballem amb el mateix ofici: ensenyar,i tenim la sort d'ensenyar el que més ens agrada, a vosaltres lamúsica, a nosaltres l'art i la restauració.

És necessari recordar que tenim un camí semblant, que els nos-tres alumnes ho són perquè els interessa comunicar-se mitjan-çant un llenguatge artístic, que les inquietuds d'un músic sónsimilars a les d'un artista visual, i que potser algun dia comparti-ran el mateix espai de treball.

Els nostres Centres, els nostres equips de professors, i la nostraexperiència docent, sens dubte fan engrandir la nostra Ciutat iel nostre territori, on han nascut grans artistes i músics, perquèviure amb l'art i ensenyar als altres a desenvolupar-lo és potseruna de les experiències més enriquidores que poden fer les per-sones.

Carme ClementeDirectora EAD Tortosa

Diputació de Tarragona

4


Direcció, coordinació i realitzacióClara Llop

RedaccióRuben DomingoAndreu FerrerRicardo FornerElisa HuguetXavier LlorachPaula MartíAlbert Torrent

DissenyJoan Iniesta

Assessorament lingüísticMontserrat Ingla

MaquetacióSàndal Campàs

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.Dipòsit LegalT-439-2001Tirada 350 exemplars Escola i Conservatori de Música de la Diputació de

Tarragona a TORTOSAEn conveni amb el Departament d’Educació

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSA

Tel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: [email protected]


5

Amics i amigues,

La revista L'Oriol és una finestra de les més obertes que tenim des del nostre centre almón exterior, és per això que volíem presentar-la d'una forma més moderna i en color.Les intencions eren bones però finalment el resultat del número anterior no va ser eldesitjat per l'equip de redacció, intentarem que la impremta millore la qualitat al pro-per número.

Durant el gener, el febrer i el març hem passat el viatge final d'estudis, audicions pro-gramades, Carnaval, sortides, intercanvis... com tos els anys el centre bull d'activitat,abans de les vacances de Setmana Santa tenim per davant la Setmana d'activitats,dins de l'Oriol trobareu la panificació d’una gran varietat d'activitats programades peldiferents departaments i especialitats; cal remarcar que és un enfocament de baixcost ja que quasi totes les activitats estan pensades i realitzades pels mateixos pro-fessors del claustre.

Tenim la bona notícia que un dels projectes de centre pendent s'ha fet realitat al mesde febrer: la nostra web, si la voleu consultar l'adreça és: www.dipta.cat/cmtortosa

Quan ens tornarem a trobar ja serem a final de curs i ja pensarem en les vacancesde l'estiu. Mentrestant gaudim dels bons moments estudiant o treballant cadascú enles nostres tasques i aprofitem les petites vacances de l'abril per carregar-nos d'ener-gia.

Clara Llop BoschDirectora de l’Oriol

6


Els alumnes de 5è i 6è hancomençat l'any 2009 alConservatori d'una forma estu-penda: viatjant. Del 15 al 18 degener tot el grup ha gaudit deconèixer en primera persona lacultura clàssica. Atenes ha estathabitada constantment des del'època neolítica.El bon temps ens ha acompan-yat per tot arreu però també enshem adonat que a la part deGrècia que hem visitat, l'Àtica ila Fòcia també canvia l'oratgede forma ben ràpida, ara fa sol,ara es posa núvol i plou, ara favent, després torna a fer sol....de fet és com a casa nostra.També ens han acompanyat elsgossos, tota Atenes està plenade gossos sense amo que vanpels carrers acompanyant, iamargant en alguns casos, alsvianants. El dijous a la tarda enles primeres hores que vàremcaminar per la ciutat un gos ensen va acompanyar més de dosen el nostre recorregut entre laplaça Omonia i la plaçaSintagma. Per fer de bons turis-tes el primer que vàrem fer vaser anar a veure la cerimòniadel canvi de guàrdia dels sol-dats anomenats Ezvons, a la

Tomba del Soldat Desconegut alParlament. Pobres nois !! desprésd'estar-se una hora quiets elsdos soldats sortints i els dosentrants, vestits amb l'uniformetradicional , inicien una petitacoreografia que fa les delíciesdels que miren.El divendres iniciem amb unahora de retard, per un malentèsamb la guia, el viatge de mésde dos hores per arribar aDelfos. L'enclavament de Delfosés privilegiat, de cara al mar i alrecer de la gran muntanya delParnàs, en èpoques antiguesera el lloc de l' oracle de Delfos,recinte sagrat dedicat principal-ment al déu Apolo que tenia alseu centre un gran temple, alque acudien els grecs per pre-guntar als déus sobre qüestionsinquietants. Delfos era reveren-ciat a tot el món grec com ellloc de l' ónfalos o centre de l'u-nivers. De les roques de la mun-tanya brollaven manantials queformaven diferents fonts. Una delas fonts més conegudes era lafont de Castalia, voltada d'unpetit bosc de llorers consagratsa Apolo. La llegenda i la mitolo-gia conten que al mont Parnàs iprop d'aquesta font es reunien

algunes divinitats, deessesmenors del cant i la poesia,anomenades muses juntamentamb les nimfes de les fonts, ano-menades nàiades. En aquestesreunions Apolo tocava la lira iles divinitats cantaven.El dissabte hem visitat l'estadiPanathinaikó, el Temple de Zeusi sobretot l'Acròpolis, que vol dirla ciutat alta. Dintre del recintede l'Acròpolis hem pogut visitar imeravellar-nos amb l'Erecteion iles famoses cariàtides al pòrticdel temple, el Temple d'AteneaNike ( Victòria alada ),elPartenó...des de dalt del'Acròpolis es veu una vistapanoràmica de la ciutat que ésfabulosa.Per acabar la visita hem fet lescompres de rigor al barri dePlaka, que és el districte mésantic d'Atenes, Plaka és un barride carrers estrets i empedratsple de comerços amb produc-tes típics del país i de tavernesgregues tradicionals que oferei-xen espectacles destinats alsturistes que no tenen molt derigor folklòric, tot i això el sopar-cloenda de l'escapada aAtenes ens ha fet gaudir d'allòmés.

Gaudim de la cultura clàssicaViatge a Atenes


7

Sense dubte se'ns han quedatmoltes coses per veure, elMercat Municipal amb les aco-lorides parades de peix, elMuseu Arqueològic, la ciutatveïna del Pireu i tantes altresperò marxem satisfets, si podemtornarem a l'estiu i farem unasortida a alguna famosa illa.Fins la propera al gener del2011.

El millor

Els monuments d'Atenes El bon temps

El barri de Plaka Delfos: el poble i el museu

El bon menjarEls guies: Thasos i Elena

El dolent

Arribar sense dinar a l'avióEls gossos abandonats

La circulació sense ordreEl retard de la guia

8


Concert de funk i fusióEl hachazo

El dijous 12 de febrer a les vuitdel vespre, vam poder gaudir alSaló d'Actes d'un quartet demúsica moderna que ens vapresentar un repertori de funk ifusió. Aquesta formació ens vaarribar de la mà de l'exalumneRuben Bes i baix el nom de ElHachazo, batejat així per un soldia i de manera anecdòtica, toti que a dia d'avui els trobareupel nom de A113 en referènciaa l'aula de l'Esmuc (tot i reconèi-xer que pot ser que no sigui elnom definitiu).El cas és que El Hachazo vadebutar al nostre Conservatori i

està format per quatre estu-diants de diferents cursos deldepartament de Jazz i Músicamoderna de l'Esmuc. La forma-ció té un bon regust a Terra Altaja que està format per JosepBasco (bateria) i Ruben Bes(teclats) de la Fatarella i Batearespectivament, RobertoAlbrecia (saxo alt) de Tenerife iMiki Santamaria (baix) deTerrassa.Musicalment cal destacar que,respecte el quartet clàssic dejazz, és interessant observar lasubstitució del piano pelsteclats. El mateix Ruben defineix

que el piano és un sol instru-ment, mentre els teclats agluti-nen una llarga varietat de pia-nos elèctrics com el Rhodes, elClavinet, el Wurlitzer; d'orguescom el Hammon, el BoxContinental o el Farfisia; o desintetitzadors, que consisteixenen filtres per controlar una ona icrear tu mateix el so. Realmentles possibilitats i la manera detocar són moltes més que les delpiano i més adequades al tipusde música que ens van oferir.El concert va consistir en vuittemes que aglutinaven els gus-tos dels components de ElHachazo, on vam sentir DaveWeckl, Yellow Jackets, Jeff Lorberi Marcus Miler entre d'altres. Lainterpretació va ser fantàstica,tot i que l'equilibri sonor i el volumdels instruments no fossin els mésadequats pel Saló d'Actes, jaque l'ambient de la improvisacióes podia sentir per tot elConservatori.

Si us vau perdre el concert ovoleu sentir alguns fragmentsnomés fa falta entrar a lasegüent adreça electrònica:

http://www.myspace.com/rubenbes.


9

Dijous llarder al ConservatoriDisfresses musicalsLa disbauxa va arribar també alPalau, com no podia ser d'altramanera, el Dijous llarder com atret de sortida de les festes deCarnaval. Tot i que la tradiciómarca menjar truites, botifarresd'ou o coca de llardons, el nos-tre berenar per a la tarda delDijous gras van ser dos bonsconcerts. A les sis de la tarda elSaló d'Actes es va omplir gràciesals alumnes que ens van oferir eltradicional concert deCarnaval. La participació eravoluntària però amb una condi-ció: anar disfressat; per això vahaver-hi xinesos, pirates, fades i

gats tocant tot tipus d'instru-ments.

Mentrestant, a la sala Despuig,una orquestra formada peralumnes del Conservatori ialguns professors estava assa-jant el conte musicat per anarrador i orquestra El mestrearmer, obra que van interpretara les set de la tarda a laBiblioteca Marcel·lí Domingoenmig de gran expectació. Lahistòria d'aquest conte deJaume Huch ens ambienta entemps de Carnaval, on un grupde comediants fan crítica del

seu rei, parodiat en la figura delrei Carnestoltes. La música ésdel compositor Albert Gumí, queper mitjà de la variació ensrecorda un seguit de temesclàssics i populars. La interpreta-ció que va fer la nostra orques-tra va ser molt brillant, així comla narració, que en veu deDavid Matheu i mostrant els seusdots teatrals, va embadalir elpúblic assistent.

10


Conservatoris de Girona i TortosaIntercanvi de bandesEl passat 28 de febrer, ens vavisitar la banda del conservatoriIsaac Albéniz de Girona. Es trac-tà de la vinguda de l'intercanvientre els dos conservatoris demúsica que estava programatdes de l'inici del curs..., primerhan vingut ells i després seremnosaltres qui els visitarem.

Els components gironins vanpassar tot el dissabte a Tortosa.Al matí, van aprofitar per a visi-tar diferents llocs emblemàticsde la ciutat, i... quan apareguéla gana van fer un bon dinar i esdescansà una mica, sobretot,per a agafar forces i per a pre-parar-se per al concert de latarda a la sala gran de l'audito-ri "Felip Pedrell", que comparti-rien amb la banda del nostreconservatori. Ja, a la tarda, les dues bandes

van fer una mica d'assaig(prova acústica...) i després elconcert.

En el concert, la primera partdel qual va anar a càrrec de labanda gironina i la segona perla del nostre Conservatori dirigi-da per Rubén Domingo, van cri-dar l'atenció diferents coses; ladistribució instrumental de labanda gironina, i sobretot...,veure com membres del nostrecentre pujaven a l'escenari ambles dues bandes... cosa que eldirector gironès ??????? vaagrair, entre altres..., en lesparaules que va oferir en aca-bar el concert.

El concert va estar molt bé; elrepertori que van interpretar vaser molt complert i variat, i totsvan sonar a les mil meravelles,... van xalar de debò..!.

En acabar el concert, la direc-tora del nostre Centre va ferentrega d'un obsequi al conser-vatori de Girona, perquè recor-din l'estada a les nostres terres ien especial del nostre conser-vatori. Ens van dirigir unesparaules que animàven els nos-tres alumnes en la visita aGirona a xalar tant com havienxalat els gironins.Per a concloure la primera partd'aquest intercanvi i així eldia..., es va preparar un moltbon "piscolabis". Uhmmmm...que bo que estava!...


11

Alumnes d’elemental passen un dia entre orquestresTrobada a Vila-secaEl dissabte 7 de març alumnesde 3r i 4t d'avançat van passarel dia a Vila-seca per participara la 7a Trobada d'orquestres deNivell elemental.

L'activitat va consistir en ferassaigs parcials i amb tot el grupper treballar unes obres conjun-tes, a part cada agrupació vatocar el repertori treballat al seuCentre. Després d'un dinar d'en-trepans preparat per l'AMPA deVila-seca, es va reempendrel'activitat d'assajar. La jornada vaacabar amb un concert moltllarg on les 10 orquestres vamoferir el seu treball dirigides seuspels directors habituals i a méses van fer dos tocades comunesdirigides per Quim Miracle, pro-fessor de Vila-seca.

L'auditori Josep Carreras estavaple a vessar de famílies ques'havien desplaçat per sentir alsseus xiquets i xiquetes. Tal comva comentar al públic un com-pany de Tarragona sentim unaenveja sana de veure que unConservatori compta amb unasala de concert gran, acollidorai amb una molt bona acústica,tant de bo tots els centrespuguéssim tindre les mateixesinfraestructures.

Dos alumnes ens han explicat laseva visió de la Trobada:

- Quan vam arribar vam esmor-zar i després vam assajar lespartitures de grup. Després dedinar vam fer un partit de futbol.A les sis vam començar el con-cert, va ser una trobada moltdistreta. ( Marc, trompeta )

- Vam tocar unes peces moltboniques de Quim Miracle,cada any hi van més orquestresi hi ha més gent per a jugar afutbol després de dinar. ( MaRosa, violoncel ).

Aquesta Trobada ha estat unamica diferent ja que per ampliarel grup s'han ajuntat l'orquestra ila banda per voluntat dels pro-fessors Gemma i Carlos, la qualcosa ha estat molt bonica peròs'ha comptat amb un temps limi-tat per preparar el treball con-junt de les dos agrupacions.

30

31

12


11'00 a 12'30 Alumnes de cant, Classe de relaxació i consciència corporal (S. Actes)17'15 a 18'00 Iniciació A, Dalcroze (S. Actes)17'30 a 20'00 Alumnes de trompeta, Master-class a càrrec de Ramón Reverté (Aula 10)18'00 a 19'00 A. Bàsic 1 A i B, Dalcroze (S. Actes)18'00 a 19'30 Alumnes trompa, El mon de la boquilla (Aula 15)18'00 a 19'00 Orquestra A. Bàsic 2 i A. Avançat 2, Conte musical (Despuig)18'30 a 19'30 Banda A. Avançat 3 i 4, Taller de ritme (Aula 2)18'30 a 20'00 Alumnes piano elemental, Assaig del Conte Musical (Aula 4 i 11)19'00 a 20'00 Orquestra A. Avançat 3 i 4, Conte musical (Despuig)19'00 a 20'30 Alumnes cant, Classe col·lectiva (Aula 3)19'30 a 20'30 Banda A. Bàsic 2 i A. Avançat 2, Taller de ritme (Aula 2)19'30 a 20'30 Alumnes guitarra A. Avançat, Taller de Pulsació i Ritme (Aula 5 i 7)19'30 a 20'30 G. P. 1r A, Bioenergètica (S. Actes)19'30 a 20'30 Alumnes clarinet A. Avançat 3 i 4 (Aula 13)20'30 Alumnes trompeta i públic en general, Presentació llibre trompeta (Despuig)20'30 a 21'30 G. P. 2n A, A. Bàsic 3 i 4, Bioenergètica (S. Actes)

17'30 a 18'00 Alumnes Iniciació i públic en general, Conte: La estranya malaltia de la Cinta (S. Actes)18'00 a 19'00 Alumnes contrabaix de nivell elemental, Història de l'instrument (Aula 13)18'00 a 19'15 A. Avançat 3, L'òpera al llarg de la història (Aula 2)19'00 a 20'00 Alumnes de guitarra G. P., Taller de Composició i Estudi Creatiu (Despuig)19'00 a 21'00 Banda G. P., Introducció a la direcció (S. Actes)19'00 Alumnes de Nivell Mitjà i G. P., L'art del violí (Aula 3)19'15 a 20'30 A. Avançat 4, L'òpera al llarg de la història (Aula 2)

dilluns

dimarts

del 30 de març al 3 d’abrilSetmana d’activitats

2

1

3REVISTA DE L’ESCOLA I CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA A TORTOSA | ABRIL 2009 | L’ORIOL

13

17'30 a 18'30 G. P. 5è, Bioenergètica (S. Actes)17'30 a 19'00 Alumnes piano elemental, Representació del Conte Musical (Aula 3)17'30 a 19'30 Alumnes elemental saxòfon, Introducció a la música de cambra (Aula 2)17'30 a 19’00 Alumnes percussió, Taller reparació baquetes (Biblioteca)18'30 a 19'15 Alumnes clarinet A. Bàsic 1 i 2 (Aula 13)18'30 a 19'30 Alumnes de corda, Concert de Quartets (Pati)18'30 a 20'00 G. P. 5è i 6è, Taller d'iniciació a la direcció (Despuig)19'00 a 20'00 Alumnes de guitarra G. P., Música Contemporània (S. Actes)20'00 a 21'00 Alumnes de cor G. P., Dirigeix-te (Despuig)20'00 a 21'00 Alumnes guitarra i públic en general, Xerrada / Concert, a càrrec de David Espinós20'00 a 21'00 G. P. 6è, Bioenergètica (Aula 2)

15'30 a 16'30 G. P. 4t A i B, Bioenergètica (S. Actes)16'30 a 18'00 Alumnes de Música de Cambra, Millorem l'Autonomia de Treball (S. Actes)17'00 a 18'00 G. P. 3r A i B, Bioenergètica (Aula 2)18'00 a 19'00 Alumnes de flauta Nivell Mitjà i G. P., Navega per la web a la recerca de la flauta (Aula 2)17'15 a 18'00 Sensibilització, Dalcroze (Despuig)17'30 a 18'30 Alumnes guitarra Nivell Elemental, Taller de Pulsació i Ritme (Aula 5 i 7)18'00 a 19'00 A. Avançat 2, Dalcroze (S. Actes)18'00 a 19'15 Alumnes corda G. P. I Nivell Mitjà, Música Folk (Despuig) A l'acabar concert al pati19'00 a 20'00 Alumnes piano G. P., Concert/Improvisació (S. Actes)19'30 a 20'45 Alumnes corda A. Bàsic 2, A. Avançat 2-3 i 4, Música Folk (Despuig) A l'acabar concert al pati

15'15 a 16'15 Alumnes oboè G. P., L'oboè a internet (S. Actes)16'30 a 17'30 G. P. 5è, Taller d'harmonia (Passadís aula 10)17'15 a 18'00 Iniciació B, Dalcroze (S. Actes)17'30 a 19'30 Alumnes de vent G. P., Taller de Big-Band (Despuig)18'00 a 19'00 A. Bàsic 2 A i B, Dalcroze (S. Actes)18'00 a 19'00 Alumnes de flauta A. Avançat 2-3 i 4, A la recerca de nous sons (Aula 7)19'00 a 20'00 Alumnes oboè elemental, Toquem plegats (Aula 3)19'00 a 20'00 Alumnes violoncel de nivell elemental, Història de l'instrument (Biblioteca)19'00 a 20'00 Alumnes viola de nivell elemental, Història de l'instrument (Aula 12)19'00 a 20'00 Alumnes violí de nivell elemental, Història de l'instrument (Noves Tecnologies)19'00 a 20'00 Alumnes piano G. P., Improvisació (Aula 4, 6 i 11)19'00 a 20'00 Alumnes flauta Bàsic 1 i 2, Bufar i fer ampolles (Aula 7)19'30 a 20'30 G. P. 1r B, Bioenergètica (S. Actes)20'30 a 21'30 G. P. 2n B, Bioenergètica (S. Actes)

divendres

dijous

dimecres

14


1. L'AEMTE convoca el 4t Concurs intercomarcal de música de les Terres de l'Ebre, adreçat a tots elsalumnes de les escoles de música associades d'aquestes comarques.

2. Els participants en el concurs acudeixen en representació pròpia i de l'Escola on estan cursant estu-dis en el moment de la inscripció.

3. El concurs està estructurat en 3 fases:1a FASE: Cada Escola podrà, lliurement, triar la manera que cregui oportuna per a seleccionarun màxim de quatre alumnes per categoria i modalitat que representaran al Centre en la II fase.2a FASE: Finals comarcals: Els alumnes seleccionats a la 1a FASE, concursaran entre ells. Els tribunals seleccionaran un màxim de tres alumnes per categoria i modalitat, els seleccionats concursaran a la 3a FASE.3a FASE: Final Intercomarcal:Concursaran els alumnes seleccionats finalistes a cada comarca a la 2a FASE. Els tribunals seleccionaran un guanyador i un accèssit del concurs per categoria i modalitat.

4. S'estableixen cinc categories segons l'edat:A) Fins 9 anysB) Fins 11 anysC) Fins 13 anysD) Fins 15 anysE) Fins 18 anys

5. S'estableixen dues modalitats:- Interpretació: per a instrument solista de qualsevol especialitat instrumental (amb o sense acompanyament).- Composició: els participants presentaran una peça lliure.

6. Un mateix alumne podrà presentar-se a les dues modalitats. Els participants a les dues modalitats hau-ran de proveir els instruments necessaris a excepció del piano.

7. La inclusió a les diferents categories vindrà determinada per l'edat dels participants en data 31 dedesembre de 2008.

8. Per formalitzar la inscripció caldrà presentar la butlleta al centre on es realitzarà o enviar-la per correuelectrònic a : [email protected]

9. El període d'inscripció per a concursar a la 2a FASE finalitzarà el dia 2 de març de 2009.

10. Un cop tancat el període d'inscripció, es comunicarà als participants la validesa de la inscripció.

11. L'hora de l'actuació es comunicarà amb 15 dies d'antelació, al tauler d'anuncis de l'escola queactuarà com a seu i a la llista de correu.Les proves seran públiques.

12. Els participants, en la modalitat d'Interpretació, hauran d'interpretar una peça de lliure elecció.A i B màxim 5 minutsC, D i E màxim 10 minutsEl tribunal es reserva el dret d'interrompre la interpretació en el cas que ho cregui oportú.

Bases concurs intercomarcal de música 2009cim’09


15

13. En la modalitat d'Interpretació, l'acompanyament pianístic, si l'hi ha, l'haurà de preveure cada par-ticipant.

14. Els participants en la modalitat de Composició hauran d'interpretar una peça pròpia en la qual hau-ran d'interpretar almenys una part, si és per a diversos instruments hauran de participar en la interpreta-ció i també proveir els altres intèrprets que no han de superar els 19 anys complits el 31 de desembrede 2008. A partir de la 2a FASE no es podrà canviar ni fer cap modificació a l'obra.En la categoria E el compositor pot participar o no en la interpretació i els altres intèrprets poden sermajors de 18 anys.

15. En la modalitat Composició, els seleccionats per a la 2a FASE, hauran de presentar còpia de la com-posició una setmana abans del dia del concurs.

16. El jurat podrà declarar deserta qualsevol especialitat per manca de nivell dels participants.

17. Les decisions del jurat seran inapel·lables.

18. Per qualsevol dubte sobre aquestes bases ho podreu fer mitjançant la llista de correu.

19. La inscripció al concurs suposa la plena acceptació de les bases.

20. Durant la fase del concurs, per a qualsevol aclariment, els participants podran adreçar-se al secre-tari del jurat.

21. 2a FASE -dissabte 28 de març- Semifinals comarcals. Seus de les comarques:Montsià a la Banda d'Ulldecona.Baix Ebre a l'Espiga d'or de Deltebre.

22. El jurat estarà constituït per 3 membres:1 coordinador de comarca com a President (fix)1 especialista per categoriaEl director o cap d'estudis de l'escola on es realitzin les proves (fix)

23. Tots els participants, acabada la 2a FASE, rebran un diploma acreditatiu.

24. El jurat decidirà, en funció de les puntuacions, seleccionar a tres alumnes per categoria i modalitatque passaran a la fase final. En cas d'empat decidirà el coordinador.

25. 3a FASE -dissabte 18 d'abril- Final intercomarcal. A l'auditori de l'Escola de la Diputació.

26. El jurat únic estarà format per 5 membres:1 intèrpret o compositor de renom com a president.4 coordinadors de comarca de la fase anterior.El membre més jove del jurat actuarà com a secretari.

27. El jurat decidirà, en funció de les puntuacions, un guanyador i un accèssit per categoria i modalitat.

28. En la modalitat d'interpretació no es podrà presentar la mateixa peça que en les fases anteriors.

29. Els guanyadors de la fase final rebran un diploma acreditatiu i un premi.Els premis són:A) 120 €B) 140 €C) 160 €D) 180 €E) 200 €

30. Els accèssits de la fase final rebran un diploma acreditatiu i un obsequi.

16


PROVES A LA JONCDurant aquest passat mes de febrer s'han fet les proves d'accés a la Jove Orquestra Nacionalde Catalunya. El nostre Centre va estar representat per alumnes de vàries disciplines. Desde aquí volem anunciar que l'alumne Rafel Iniesta Llop (contrabaix) ha estat nomenat titu-lar de la JONC aleví i reserva de la JONC i l'alumne Marc Garcia Anguera (trompa) ha estatnomenat també reserva de la JONC aleví. Felicitacions a tots dos.

CONFERÈNCIA/CURS FORMACIÓEl passat dia 4 de març es va fer una conferència/curs de formació per als treballadors del nos-tre Centre a càrrec de Joan R. Alabart sobre el "Diccionari de competències corporatiu de laDiputació de Tarragona".

WEB ESCOLA I CONSERVATORIInformem a tota la comunitat educativa que la web del Conservatori ja és operativa i es pot visi-tar. La seva adreça és: http://www.dipta.cat/cmtortosa/

breus

17


Aquest curs 2008-09 fa cent anys que va morir elpianista i compositor Isaac Albéniz. El relacionemamb contemporanis de la seva època, comGranados (compositor nascut a Lleida), o Falla(nascut a Cadis). Durant els estudis dels nostresalumnes al Centre, és probable tocar algunaobra d'aquest compositor, com les Fulles d'àlbum,o Rumores de la caleta, però les obres més cone-gudes són la Suite Española, i la Suite Iberia, amb-dues de dificultat important, sobretot aquesta últi-ma.

Així, l'obra pianística d'Albéniz és difícil tècnica-ment en general, però en canvi a l'hora d'inter-pretar ha de semblar fàcil…i això no significa queno sigui estimulant ni motivador el seu estudi. Laseva música resum una de les èpoques mésriques per al piano, heretera directa dels granscompositors romàntics, amb una textura harmòni-ca, expressivitat i sinceritat musical.

Potser, els que no sou pianistes, heu treballatalgun arranjament d'alguna de les sevesobres…Una altra manera d'acostar-se al compo-sitor i aprofitant el centenari, és visitant el seu petitmuseu, a Camprodon, prop de la Vall de Núria. ElPirineu català potser és un paratge visitat pervosaltres si aneu a esquiar… El poble on va néixerAlbéniz és molt atractiu ja sigui pel museu, pel seuemblemàtic pont o per les tendes de xarcuteriad'aparadors temptadors…

El museu és petit, i permet examinar el que contéd'una manera assossegada. Els objectes exposatspretenen recrear un ambient que va formar partde la vida del gran compositor. Hi podem trobarobjectes especialment commovedors com elpiano vertical de Clementina, la germana grandel compositor, amb el qual Albéniz va començara aprendre quan només tenia tres anys, i amb elque va trobar l'instrument ideal amb el qual poderexpressar l'immens potencial creatiu que portava

dintre. També podem trobar les primeres edicions,o fotocòpies dels manuscrits originals, o un pianode cua Bechstein!, que algú va regalar a la famí-lia…

A part d'un gran músic diuen que va ser una granpersona. Mai no va oblidar les dificultats que vapassar durant la seva joventut abans d'assolir l'è-xit, i per això comprenia i donava suport amb sin-gular elegància a tots els qui tenien el valor deperseverar en el difícil ofici d'artista.

Avui dia hi ha magnífics intèrprets que han enre-gistrat la seva obra, però sempre podem fer algu-na recomanació, i si us ve de gust comprar alguncd per a la vostra biblioteca, Alicia de Larrocha iGuillermo González són coneixedors d'aprop dela seva obra.

per Elisa Huguet

RECORDANT ISAAC ALBÉNIZ

18


per Albert Torrentt

PEL·LÍCULA

Entre les murs (la classe) 2008. FrançaGuanyadora de la Palma d'Or al Festival de Cannes 2008Direcció: Laurent CantetInterprets: François Bégaudeau (François), Vincent Caire (Vincent), Olivier Dupeyron (Olivier), PatrickDureuil (Patrick), Frédéric Faujas (Fred), Laura Baquela (Laura), Juliette Demaille (Juliette), DallaDoucoure (Dalla)Guió: Laurent Cantet, François Bégaudeau y Robin Campillo; basat en la novel·la "Entre les murs" deFrançois Bégaudeau.

La pel·lícula narra el dia a dia d'un institut situat en un barri conflictiu de França. François, el professorprotagonista i tot l'equip docent, estan plens de bones intencions i amb anhels d'aportar la millor edu-cació als seus alumnes. Però en moltes situacions han de lluitar massa contra corrent. Les cultures i acti-tuds s'enfronten a classe. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, el seus comporta-ments minen l'entusiasme del professor. És una crònica dels temps moderns que travessen molts institutsi ens fa reflexionar sobre la societat en què vivím.

LLIBRE-CD

L'elixir d'amor de Gaetano DonizettiAutors: Hungarian State Opera Choir and Orchestra i Pier Giorgio MorandoOpera Prima - Edicions Hipòtesi

Nou llibre-CD de la col·lecció Opera Prima: l'elixir d'amor, una de les òperes italianes més conegudes.Hi trobareu l'explicació de l'argument d'aquesta òpera bufa talment com si fos un conte, una selecciómusical de vuit fragments i unes excel·lents il·lustracions d'Adrià Fruitós. Hi podreu escoltar la dramàticaUna furtiva lacrima, que s'ha fet molt coneguda, i altres àries on tenor, baix, soprano i baríton van expli-cant allò que s'esdevé entre Nemorino i Adina.

LLIBRE

Música y palabras. Cartas escogidas de los grandes compositoresPròleg, sel·lecció i comentaris de Rafael EsteveOcéano Grupo Editorial. 2002

És un llibre on hi trobareu un recull de cartes dels grans compositors de la història de la música. És unaaproximació a aquests autors des d'una altra perspectiva: el seu món personal. Així, podreu trobar jocsde paraules de Mozart, cartes al seu pare, referències al desgraciat matrimoni de Txaikovsky, les emo-cions de Clara Schumann i molts altres detalls de les vivències de Bach, Vivaldi, Brahms... Al final del llibre hi trobareu una petita recomanació de peces de cada compositor tractat. És un llibresenzill que us anirà despertarant la curiositat a mida que l'aneu fullejant.


19

El meu treball de recerca porta per títol: Actualitatmusical a Tortosa.

Aquest treball és un recull per escrit de tot allòque es fa a la nostra ciutat en el panorama musi-cal, i "Déu n'hi do" la quantitat de coses que esfan.

En primer lloc, vaig analitzar totes les escoles demúsica de la ciutat. En total unes 700 personesestudien música a les nostres escoles, i cada copmés gent estudia aquest art. Això ens confirma laimportància que donen les famílies tortosines al'ensenyament musical.

D'altra banda, he recercat informació de totesles agrupacions musical. Ha estat una tasca moltengrescadora perquè hi ha molts de grups i demolts diferents estils. En general, sembla que lacosa cada cop va a més; les agrupacions folklò-riques, les corals, la banda municipal... donenmolt bones vibracions.

També vaig cercar els festivals i concursos demúsica locals, que és un aspecte molt importantja que ens porten estils de música diferents, aixícom grans intèrprets.

Tot aquest treball el vaig anar escrivint de mane-ra subjectiva, ara bé, creia necessari entrevistardiverses personalitats musicals, ja que, de bensegur, tindrien una visió molt més acurada i pro-funda de la situació de la música aquí a Tortosa.Han estat unes entrevistes molt interessants.Des d'aquí vull agrair la col·laboració de totsaquells que m'han ajudat en aquesta tasca.

Alejandro Domingo

Sóc Alexandra Beltran i aquest anys curso 2n deBatxillerat a l'institut Joaquim Bau de Tortosa, i comja deveu saber durant aquest hem de realitzar untreball de recerca en el qual triem un tema sobreel que investiguem.

Jo vaig decidir fer-lo sobre pedagogia musical,bé, el títol del meu treball és Model educomusicalpe a llars d'infants. Aquest treball va orientat decara als més petits però no solament des d'unpunt de vista musical sinó que vaig basar la mevarecerca en crear un currículum pel qual mitjan-çant activitats musicals els nens aprenguessin totallò que marca l'article 5 del Decret 282. I què ésel que diu aquest article? Doncs marca les com-petències a assolir pels nens de 0 a 3 anys quevagin a una llar d'infants, competències relacio-nades amb la psicomotricitat, el treball en grup,l'autonomia física i psíquica, etc.

Els moments més divertits d'aquest treball forenquan vaig realitzar les pràctiques amb nens dedos anys en una guarderia d'Alcanar. Mentre elsensenyava cançons i coreografies senzilles ellsescoltaven atentament i ballaven amb gran entu-siasme. Quan hi anava un altre dia em demana-ven repetir aquella cançó que els havia ensenyatel dia anterior. Va ser molt gratificant veure comnens molt petits disfrutaven tant, mentre aprenien,de la música.

Alexandra Beltran

TREBALLS DE RECERCA

20


per Paula Martí

Professional 1

Professional 2


21

Professional 3

Professional 4

22


Es diu que la flauta és el més antic de tots els instrumentsde vent. Fent una mica d'història veiem que l'origen de laflauta és molt remot, on en totes les cultures del món se’ndesenvoluparen diferents tipus. Tot va començar amb unsimple tub de fusta amb forats que es tapaven amb els ditsi que es bufava directament per un extrem. Ja a partir del'edat mitjana es començaren a fer composicions per a flau-ta solista. En aquesta època solien ser flautes d'una sola peça,cilíndriques i amb sis petits forats. A partir d'aquí evolucionà molt finsavui.Tots aquests canvis al llarg de la seva història han fet que la flautaguanyés en sonoritat i han aconseguit un timbre ben diferent. Actualment,els nostres companys flautistes ja no tenen instruments fets de fusta, sinóde metall. Tot i això, continuen estant dintre la família de vent fusta.

La flauta

El clarinet és un instrument que de ben segur heu escoltatpel Conservatori, sobretot si heu anat a algun concert de lesnostres bandes de música. El seu so càlid i avellutat elpodem sentir sol, acompanyat d'un piano, en un grup decambra i fins i tot dintre d'una orquestra simfònica, quantespossibilitats!Normalment, veurem el clarinet en si bemoll, però també n'hiha de diferents. Tots ells tenen una nota com a nom seu. Ésla nota que sentim quan cadascun d'ells toquen un DO. És la curiositatdels instruments transpositors: toquen una nota i en sona una altra! Els clarinets formen una petita família dintre la família dels instrumentsde canyeta simple, com el saxòfon. I aquests encara estan dintre d'unaaltra gran família: El vent fusta.

El clarinet

per Paula Martí


23

Tenint un riu a Tortosa, és fàcil posar-nos a la pell dels remers. L'airea la cara, l'aigua corrent al nostre voltant, batzegades rítmiques...treballen equip.

Els nostres menuts del grup d'iniciació B s'han posat a la feina. Ambla seva imaginació han pujat riu amunt tastant la sensació que devientenir aquells remers russos que van inspirar la cançó popular d'Els remersdel Volga. Escoltem la versió trepidant que en va fer Mussorgski a laseva òpera Boris Goudunov.

Pugen a la barca de rem i comencen el treball feixuc de fer-la avançaramb la força dels seus braços. En José M. ens mostra com és exacta-ment el moviment, que el coneix molt bé. Anem al ritme de la música,amb un pols intens. Les sensacions que es desperten són ben diferents.L'Anna s'imagina que devien ser homes molt forts. L'Eduard matisa queal cap d'una estona hi pugen dones, que les ha sentit cantar la melodiaamb un registre molt més agut. Pregunto què els ha agradat més i emdiuen que estirar les mans i fer moviments.

La mateixa experiència l'han tingut el grup d'avançat 2 B. I clar, ellsque ja no són tan menuts, són capaços de descriure amb més riquesa lesseves sensacions. La Blanca diu que és una música relaxant, el Genístranquil la, la Patrícia bonica i la Maria diu que molt emocionant.Parlem de la relació entre la música i la imatge dels remers. Comenten quela pulsació de la música marca l'impuls dels braços per remar i que ésben fàcil imaginar-se la situació.

Des d'aquí us animem a tots a escoltar música activament. A deixar volarla imaginació i endinsar-vos en tot el món de moviments que ens sugge-reix la música. És molt divertit!

Els remers de l’Ebre

per Paula Martí

24


per Albert Torrent

-Prou, prou i prou! S'ha acabat el bròquil. Plego!

Això no es podia aguantar més. Quina humiliació! I no és quetingués res en contra del Fa. Ves què he de dir... al capdavallsom veïns. Si bé és ben cert que a vegades les relacions entre veï-nat poden arribar a ser ben tenses (Qui no ha tingut alguna qued'altra disputa amb els veïns: que si bellugues massa els mobles,que si l'escala l'embruta el del 2n, que si veuràs què faré amb elgos del 8è...). Doncs, en aquest cas, diguem-ne que ens solíem tole-rar: no havíem arribat mai a les mans i, per ara, sempre ens haví-em comportat com a persones més o menys civilitzades.

Evidentment que tampoc pretenia cultivar una relació d'amistat. Elscompositors, malgrat que últimament s'estilava prou, no solien con-vocar-nos massa. Molt de tant en tant i de manera puntual, allàens citaven, però vaja, no anava més enllà d'un intercanvi deparaules, una conversa d'ascensor.

Però és que això ja passava de taca d'oli. Una cosa era ser veïnsi l'altra, que se't colessin a casa! Quines penques!

Probablement això em passava perquè mai havia buscat la fama.N'hi havia d'altres que eren molt més populars i, constantmentestaven en boca de tothom. Jo no gaudia d'aquest prestigi. Laveritat és que costava d' entendre. Per què aquestes diferències? Noera just!

Només calia veure què passa quan fa mal temps. Tan bonics quesón els núvols, amb aquelles formes que fan. Mira, mira! Un coni-llet. I allò? Vols dir que no és un camell? O amb la pluja... Que refrescant!

Quina vida


25

I quina meravella veure uns llamps. I el so d'un tro? Jo no hiveig cap problema amb tot això.Doncs res! Tothom vol el sol. Que sí! Que és millor quan fa sol!I apa, sí, sí, sí! Que fa si sol! Que fa si sol!

O com l'altre dia: es veu que va trucar sa mare i s'hi va posarel pare: -Sí... sí... sí... No re, re... Que sí... sí... Sííííííi! Sí que ho fa!.. Sí ... Itant que sí... sííííí... Vinga, re... sí... sí. Això ja ho farà... sí...segur.Apa, jo també. Vinga fins al vespre..sí, sí, sí, que síííííííí .. Adéu. Quins trons! Com si no hi hagués res més a dir! No sé què litroba...

Però, en fi. D'això, mal em pesés, ja n'estava d'acostumat. Lescoses són com són i no les podia pas canviar. En canvi, aixòd'ara... no es podia aguantar! Per aquí sí que no hi passava!

-Ei, ei! Que estic aquí! De debò, és que ja no sabia que fer. ho havia intentat tot però ésque no hi havia manera...Intentava treure pit i mostrar-me tot elque podia. Fins i tot algú ja m'havia senyalat amb un retoladorben gruixut. I com m'agradava, de color vermell. Ja se sap, el racó on acostumo a estar es veu que passa molt des-apercebut a la majoria d'estudiants. I què dir d'en Rafel!

-Mira, mira. Que ja s'acosta el meu torn. Vinga Rafel, concen-tra't! Ànims! Que ara sí que és la bona! ZAS! Ja ha tornat a fer el Fa!-Maleït Fa... l'odio! Què li deu trobar? Però... què malament quesona!

En fi, que dura que és la meva vida. Però de fet, no sé perquèremugo tant. Què heu d'entendre vosaltres de la vida d'un pobreFa# resignat a l'oblit més miserable.

28


per Ricardo Forner

VALORS MUSICALS SOPA DE LLETRES

SEGUEIX LA SÈRIE

Passatem per als alumnes de l’Escola

Completa els espais en blanc demanera que sumant en horitzontali vertical, s'obtinguin els resultatsdels quadres més foscos

Busca el nom de deu professorsdel conservatori

Què segueix?... Fés ús de la lògica !...

VIOLÍ VIOLA VIOLONCEL


29

SIDOKUS.COM

Passatemps er als alumnes del Conservatori

Instruccions: Per resoldre'l calposar en cada casella unanota musical, i en cada zonade set requadres (delimitaten el quadre per les voresmés gruixudes) les set notesmusicals.

Paraula màgica: Nadales

Segueix la sèrie: Redona

Quins instruments s'han colat?... oboè,piano i percussió

La frase cèlebre: La pràctica constant i a diariamb l'instrument és fonamental per a l'apre-nentatge!... Siguis llest!...

Encreuats: Fort, animoso, agitatto, acceleran-do, amabile, diminuendo i piano

Sidokus.com

Emplena els llocs vuits amb vocals i obtindràs una bona frase

L_ _nsp_r_c_ _ _p_r_ _x d_spr_sd'_n_ b_n_ t_sc_ de tr_b_ll.

LA FRASE CÈLEBRE

Solucions als passatemps anteriors

30


per Clara Llop

PLATS PREFERITSNo tinc massa problemes a l'hora de menjar,però si he d'escollir em quedo amb qualsse-vol plat que tingui arròs, ja sigui amb paella,al forn, negre, caldós...

AFECCIONSEn general tot tipus d'esport, tot i que no en practico cap m'agrada sempre veure un partit de bàsquet ofutbol, sobretot si juga el Barça. També m'agrada sortir a caminar pel camp, encara que la principal afec-ció és passar molt de temps amb la meva família, anar al cinema, passejar per la platja, assistir a un con-cert...

LLIBRES QUE T'AGRADINNo tinc predilecció per cap gènere, aleshores el que faig és llegir els llibres que em recomanen, si nom'agrada ho deixo de seguida, si m'agrada quedo completament enganxat i estic llegint a totes hores.Els últims llibres que he llegit són ben diferents. La corona valenciana de Jaume Fuster, El malogrado deThomas Bernhard o La era del vacio de Gilles Lipovetsky.

MÚSICA QUE ESCOLTESM'agrada tot tipus de música, a la meva casa pots trobar discos molt diferents, des de Bach, Beethoven,Mendelsson... fins a Miles Davis, Jonh Coltrane, Spyro Gyra... passant per Paul Mcartney, Rollings, Gunsand Roses... Tinc temporades, últimament en els meus constants viatges amb cotxe escolto els quintetsper a corda op.39 de Boccherini o les sonates "a quattro" de Rossini.

PER QUÈ LA MÚSICANo ho sé ben bé, molt probablement per mon pare,a ell li ha agradat sempre la música, i eixa afeccióens l'ha transmesa a casa, ja que el meu germàtambé és músic.Arribar a ser contrabaixista em va costar una micamés. Jo vaig començar com la majoria dels músicsde la meva terra, a l'escola de música de labanda, amb la percussió, per sustituir un músic dela banda que marxava, com que la percussió nom'agradava massa, paral-lelament vaig començaramb el baix elèctric de forma autodidacta. El baixelèctric em va fer descobrir el jazz i com que lamajoria dels grups de jazz tocaven amb contrabaixjo vaig decidir comprar-me'n un. Aquell instrumentel vaig tenir a casa sense poder estudiar molt detemps ja que al Conservatori de Castelló no hihavia professor. Quan va arribar el primer professorde contrabaix al Conservatori de Castelló sobrel'any 1990 (no recordo exactament) vaig començaramb el contrabaix, i fins ara.

LLOC DE VACANCESCada any un lloc, preferiblement la muntanya.

Juan Carlos Chiva ApariciLloc i data de naixement:l'Alcora (Castelló) 24 de juny de 1969

El meu lloc de residència "oficial" es l'Alcora,encara que al llarg de la setmana estic a Tortosai Benicarló i el cap de setmana el passo enOrpesa (el poble de la meva dona).


31

per Xavier Llorach

El 1938, Theremin (inventor de l'instrument que estocava movent les mans per sobre de 2 antenes)portava deu anys de vida a Nova York i estavafeliçment casat, quan de sobte va desaparèixer.Ni els seus amics ni els seus familiar van poder tro-bar cap rastre seu, fins varis mesos després. Es vafiltrar un rumor des de la Unió Soviètica: Thereminhavia estat arrestat (o per dir-ho amb propietat,segrestat) per una facció primitiva del KGB i jutjatcom un traïdor per ordre d'Stalin.A més de patir un rapte, després d'un procés injust,Theremin va ser confinat a un camp de treballsiberià per a presoners. El govern soviètic preteniaaprofitar l'enginy tècnic de Theremin, i aviat va serdestinat a un laboratori.Allí va estar ocupat en el disseny de varis aparellsd'una naturalesa força menys musical que els queli havien donat el seu prestigi. Durant aquests anysva ser el responsable d'inventar els primers dispo-sitius electrònics integrats. Com a recompensa seli va permetre, després d'una llarga temporada,tornar a treballar en la música i oferir classes

durant un cert temps al Conservatori de Moscú.Mentre el món occidental desconeixia on es tro-bava, Theremin no va poder gaudir del perllongatèxit del seu instrument, el més famós fins la caigu-da de la URSS en 1989. Quan es va descobrir queseguia viu, els seus col·legues nord-americans elconvidar als Estats Units (1991). Allí va donar unconcert a la Universitat d'Stanford, i es va reuniramb alguns dels amics que seguien vius. Va morirdos anys més tard, a l'edat de 97 anys.

6a DEL REPÀS PER LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ELECTRÒNICA

Què va passar amb Theremin?

Un repartiment amb milers d'actorsGray, Cahill i Theremin són sens dubte les figuresmés conegudes de la música electrònica primiti-va, encara que es tracta solament de la punta deliceberg. Entre d'altres instruments electrònics estroba una aportació britànica: el Singing Arc deWilliam Duddel de 1899. Aquest extravagant dis-positiu modificava la il·luminació dels carrers per aproduir sons electrònics. Amb aquest objectiu uti-litzava un teclat que variava el to d'un brunzitconstant que oferien les faroles. A l'igual que ElishaGray, Duddel va donar algun concert, però no vadesenvolupar molt més l'instrument.Entre el 1900 i finals de la dècada dels 30, vanaparèixer i desaparèixer nombrosos instruments,que no van causar impacte en els gustos popu-lars, màquines com el Audion Piano de LeeDeForest, el Pignorad d'Hugo Gernsback o elDynaphone de Rene Bertrand.Encara que cadascun tenia el seu propi interès,en conjunt no aportaren massa cosa per ampliar

els límits de la música electrònica, i aviat van que-dar relegats en l'oblit.Algunes famílies d'instruments que sí gaudien decerta popularitat van ser els Jennings Univox,Hammond Solovox, Selmer Clavioline i JennyOndioline, tots ells dels anys 40. En conjunt resul-taven força pareguts en el seu so i funcionalitat.De fet, s'havien ideat com expansors monofònicsprimaris que podien afegir-se a un piano.Enganxats sota el teclat principal d'un piano, lamajor part estaven dotats d'una palanca a l'alturadels genolls de l'intèrpret, amb la finalitat de con-trolar millor el volum. Cada instrument oferia unareduïda gamma de sons amb rudimentaris con-trols. L'aparició més famosa d'un Univox/Claviolineva tenir lloc a Telstar, el single dels Tornado, produïtel 1961 pel pioner de l'enregistrament Joe Meek.

Bé, fins aquí el sisè tast. Fins la propera!

REVISTA DE L’ESCOLA I CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE...

Documents

Transcript of REVISTA DE L’ESCOLA I CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE...