escola de música de la diputació de tarragona a tortosa...
28
l’orio escola de música de la diputació de tarragona a tortosa núm. 21 any V abril 2003 ... activitas, viatges, enquestes, entrevistes, internet: l’oriol informació / l’oriol seccions @ ? % enquesta Viena Cim’O2ebre
Transcript of escola de música de la diputació de tarragona a tortosa...
l’orioescola de música de la diputació de tarragona a tortosa núm. 21 any V abril 2003
... activitas, viatges, enquestes, entrevistes, internet:l’oriol informació / l’oriol seccions
@?
%
enquestaViena
Cim’O2ebre
2 l’oriol
editorial
Un número més, el 20, en el que trobareu articles informacióinteressants com: l'estructura acadèmica de l'Escola, impres-sions i imatges del viatge a Viena dels alumnes del 3r cicle deNivell Mitjà, resultats del concurs intercomarcal, una entrevistaamb Josep M. Vilar "cap d'estudis de l'ESMuC", alumnes queparticipen en "Fes-la sonar" a l'Auditori, el resultat de l'enques-ta als pares, a més de les habituals seccions.
Com podreu veure la revista està trobant el format definitiu i laseva pròpia identitat. Com a novetat, en l'interior comprovareuque l'Oriol es divideix en dues parts diferenciades: l'Oriol infor-mació i l'Oriol seccions.
En les pàgines dedicades a l'Oriol informació pretenem donar aconèixer als nostres lectors els esdeveniments més importantsde la vida quotidiana al centre així com tot allò que pot ser d'in-terès per a la nostra comunitat educativa.
En canvi, en l'Oriol seccions, intentem crear un espai on cadas-cú pugui sentir-se identificat i que a la vegada arribi a totsnivells educatius del nostre centre.
Us volem agrair la vostra confiança ja que pensem que la figu-ra del lector és l'eix principal sense el qual no tindria raó de seraquesta publicació.
Volem destacar l'aparició de la nostra revista a internet, con-cretament dins de la pàgina de la Diputació, www.altanet.org.Dins d'aquest portal podreu accedir al SAC (servei d'assistèn-cia al ciutadà) on trobareu els centres d'ensenyament de laDiputació, entre els quals hi ha l'Escola de Música deTortosa.Tot i així aquesta pàgina encara no està actualitzad,però sí que podeu accedir a la visualització de l'Oriol. Si voleuaccedir-hi directament només cal que poseu:
http://www.ciutada.altanet.org:/ciutada/cenmus/index_emtortosa.html
Informació acadèmica 3
Viatge a Viena 6
Concurs intercomarcal 8
Entrevista a Josep Maria Vilar 10
Fes-la sonar 13
L’Oriol seccions 14
DIRECTORPeregrí Portolés
COORDINACIÓ I REALITZACIÓPeregrí Portolés Sàndal Campàs
SECCIONSOriol GiraltClara Llop
Maria LombarteJoan Vidal
ASSESSORA LINGÜÍSTICAMontserrat Ingla
MAQUETACIÓSàndal Campàs
DISSENY DE PORTADANovuolo
Gran de Gràcia 131 2n 2a08012 Barcelona
IMPRESSIÓLitocolor Lineart, S.L.
DIPÒSIT LEGALT-439-2001
Escola de Música de la Diputacióde Tarragona a TORTOSAEscola en conveni amb el
Departament d’EnsenyamentCarrer de la Rosa 6, Palau Oriol
43500 TORTOSATel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18
a/e: [email protected]
SUMARI
L’EQUIP DE L’ORIOL
l’oriol
l’oriol informació
18
EDUCACIÓ INFANTIL
EDUCACIÓPRIMÀRIA
CICLE INICIAL
CICLE MITJÀ
CICLE SUPERIOR
ENSENYAMENTS GENERALS EDAT ENSENYAMENTS MUSICALS
11
10
9
8
7
6
5
4
3
6è
5è
4t
3r
2n
1r
P5
P4
P3
SENSIBILITZACIÓ
INICIACIÓ
APRENENTATGE BÀSIC 1r
APRENENTATGE BÀSIC 2n
APRENENTATGE AVANÇAT 2n
APRENENTATGE AVANÇAT 3r
APRENENTATGE AVANÇAT 4t
CONVALIDACIONSEls alumnes que hagin passat la prova d'accés a grau mitjà i estiguin cursant estudis de grau mitjà poden convalidarcrèdits variables a l'ESO i al Batxillerat.
NIVELL ELEMENTAL
EDUCACIÓSECUNDÀRIA
1r CICLE
2nCICLE
1r CICLE
2n CICLE
3r CICLE
BATXILLERATCICLES FORMATIUS 17
16
15
14
13
12
2n
1r
4t
3r
2n
1r
APRENENTATGE BÀSIC 4t
APROFUNDIMENT II 1r
APROFUNDIMENT II 2n
PROVA D’ACCÉS A GRAU SUPERIOR
TÍTOL SUPERIOR EQUIVALENT A LLICENCIAT
PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
TÍTOL DE LLICENCIAT
MITJÀ 1r
MITJÀ 2n
MITJÀ 3r
MITJÀ 4t
MITJÀ 5è
MITJÀ 6è
GR
AU
MIT
JÀ
PROVA D’ACCÉS A GRAUMITJÀ
APRENENTATGE BÀSIC 3r
ESTUDIS DE GRAU SUPERIOR (4 CURSOS)ESPECIALITATS:- composició- direcció- instruments de jazz i música moderna- instruments de música antiga i contemporània- instruments de música tradicional i popular- musicologia- pedagogia- promoció i gestió- sonologia
ESTUDIS UNIVERSITARIS
INFORMACIÓ ACADÈMICAEstructura acadèmica del centre curs 2002-2003
PROGRAMES D’ENSENYAMENT
APRENENTATGE BÀSIC 1
Llenguatge Musical 60'Llenguatge Musical 60'
Llenguatge Musical 120' 120' 120' 120'Instrument 30' 30' 30' 30'Llenguatge Musical 120' 120' 120' 120'Instrument 30' 30' 30' 30'Coral 50' 50' 50' 50'
Llenguatge Musical 150' 150' 150' 150'Instrument 50' 50' 55' 50'Coral 50' 50' 50' 50'Acompanyament piano - - - 10'Orquestra corda - - 50' -Improvisació 10' 10' - -Llenguatge Musical 150' 150' 150' 150'Instrument 50' 50' 50' 50'Acompanyament piano - - 10' 10'Orquestra corda - - 50' -Conjunt instrumental - - - 50'Coral 50' - - -Grup guitarres - 50' - -Improvisació 10' 10' - -Llenguatge Musical 150' 150' 150' 150'Instrument 50' 50' 50' 50'Acompanyament piano - - 10' 10'Orquestra corda - - 50' -Conjunt instrumental - - - 50'Coral 50' - - -Grup guitarres - 50' - -Improvisació 10' 10' - -
Llenguatge Musical 120' 120' 120' 120'Instrument 30' 30' 30' 30'Llenguatge Musical 120' 120' 120' 120'Instrument 30' 30' 30' 30'Llenguatge Musical 120' 120' 120' 120'Instrument 40' 40' 40' 40'Llenguatge Musical 120' 120' 120' 120'Instrument 40' 40' 40' 40'
Especialitat instrumental
4 l’oriol
l’oriol informació
Estructura acadèmica. Escola-Nivell Elemental
APRENENTATGE AVANÇAT 2n
APRENENTATGE BÀSIC 2n
APRENENTATGE AVANÇAT 3r
APRENENTATGE AVANÇAT 4t
APRENENTATGE BÀSIC 3r
APRENENTATGE BÀSIC 4t
APROFUNDIMENT II 1r
APROFUNDIMENT II 2n
violí,
vio
la,
violo
nce
l, co
ntr
abaix
guita
rra
pia
no,
org
ue
ASSIGNATURESTEMPS SETMANAL DE CLASSE
(en minuts)
SENSIBILITZACIÓINICIACIÓ
flauta
, oboè,
fagot, c
larinet,
saxo
, tr
om
pe-
ta,
trom
pa,
trom
bó,
tuba,
perc
uss
ió
Llenguatge musical 120' 120' 120'Harmonia 60' 60' 60'Instrument 60' 60' 60'Música de cambra 60' - -Orquestra/Conjunt instrumental - 120' -Llengües estrangeres aplicades al cant - - 60'Coral 90' 90' 90'Instrument complementari 30' 30' 30'Orq./C.Inst. amb l'instrument complementari1 20' 120' 120'Grup guitarres 60' - -Grup guitarres amb instrument complementari 60' 60' 60'Informàtica Finale 60' 60' 60'Dj 60' 60' 60'Llenguatge musical 120' 120' 120'Harmonia 60' 60' 60'Instrument 60' 60' 60'Música de cambra 60' 60' 60'Orquestra/Conjunt instrumental - 120' -Llengües estrangeres aplicades al cant - - 60'Coral 90' 90' 90'Instrument complementari 30' 30' 30'Orq./C.Inst. amb l'instrument complementari 120' 120' 120'Grup guitarres 60' - -Grup guitarres amb instrument complementari 60' 60' 60'Informàtica Finale 60' 60' 60'Informàtica Cubase 60' 60' 60'Dj 60' 60' 60'Grup música electrònica 60' 60' 60'Harmonia, contrapunt, anàlisi i formes 180' 180' 180'Història de la música 90' 90' 90'Instrument 60' 60' 60'Música de cambra 90' 60' 60'Orquestra/Conjunt instrumental - 120' -Llengües estrangeres aplicades al cant - - 60'Coral 90' 90' 90'Instrument complementari 60' 60' 60'Orq./C.Inst. amb l'instrument complementari 120' 120' 120'Grup guitarres 60' - -Grup guitarres amb instrument complementari 60' 60' 60'Informàtica Finale 60' 60' 60'Informàtica Cubase 60' 60' 60'Dj 60' 60' 60'Vj 60' 60' 60'Grup música electrònica 60' 60' 60'Ampliació d'harmonia 120' 120' 120'Educació corporal 60' 60' 60'
l’oriol
l’oriol informació
Estructura acadèmica. Grau Mitjà
CICLE(curs)
ASSIGNATURES
TEMPS SETMANAL DE CLASSE(en minuts)
piano,orgue,guitarra
violí, viola, violoncel, contra-baix, flauta, oboè, fagot, cla-rinet, saxo, trompeta, trom-pa, trombó, tuba, percussió
cant
1r(1
r i
2n c
urs
)
OB
LIG
AT
ÒR
IES
OP
TAT
IVE
S(3
0’ s
etm
anal
s)O
BL
IGA
TÒ
RIE
SO
PTA
TIV
ES
(30’
set
man
als)
OB
LIG
AT
ÒR
IES
OP
TAT
IVE
S(3
0’ s
etm
anal
s)
2n(3
r i
4t c
urs
)3r
(4t
i 5è
cu
rs)
CANT CORAL: és obligat cursar-lo durant un dels tres cicles
Fa nou anys l'escola va canviarde casa, vam passar del carrerCervantes a la nostra ubicacióactual. Amb aquell canvi ens vamportar una colla de xiquets de 1r i2n, dels quals encara en quedenmolts. Aquells alumnes s'han fetgrans, tan grans que ja acaben.Tota una vida de treball, d'ale-gries, d'esforços i sobretot d'a-mistat. Alguns han marxat, d'al-tres s'han anat incorporant, peròtots junts són una pinya. Sis d'a-quests alumnes seran la nostraprimera promoció LOGSE.
Què potser no es mereixien unviatge final d'estudis? El Consellva creure que sí i ells també. El
viatge proposat era Viena, capitalde la música d’Europa en dife-rents èpoques. La proposta del'activitat es va presentar a ensen-yament a Diputació i les nostrescaps es van mostrar encantades,tenien tanta il·lusió com sihaguessin de marxar elles matei-xes. Endavant, doncs!
El 17 de gener de 2003 a les 9 delmatí va començar l'odissea, cap aBarcelona falta gent. Després desuperar els entrebancs de l'aeroportens enlairem a les 13,50 amb eldestí traçat: Viena. Vam sobrevolarla Riviera i els Alps, meravella de lanatura, ens vam quedar embadalitsmirant una immensitat de muntan-yes nevades, rius, valls, pobles,vam gaudir d'una lliçó de geografia.En dues hores de vol vam passarper Catalunya, mar Mediterrània,França, Suïssa, Itàlia i Àustria.
Després d'instal·lar-nos a l'hotel,ens vam disposar a conèixer la ciu-tat. Amb certes dificultats vam arri-bar al centre històric, caminem finsla catedral de Sant Stefan que tot ique té unes teulades molt vistoses,molts de nosaltres estem d'acorden afirmar que per dins és mésbonica la catedral de Tortosa.Durant el passeig ens trobem ambla casa de Mozart.
La baixa temperatura ens obliga atornat a l'hotel, que per cert ésmolt agradable, net i calorós,massa calorós, no estem acostu-mats a aquestes diferències detemperatura de 30 graus entrel'exterior i l'interior.
6 l’oriol
l’oriol informació
VIATGE FINAL D’ESTUDIS A VIENA
catedral de sant stefan (meitat del s.XII)
casa de wolfang amadeus mozart, v iena
imatges des de l ’avió sobrevolant els alps
jardins nevats de Schönbrunn, quin fred nois
escenari del musikverein, realment preciós
el grup a l’aeroport del prat apunt d’enlairar-se
Els alumnes del 3r cicle de Nivell Mitjà viatgen a Viena
Aquesta nit no dorm ningú, tots a mirar la teleEstà nevant, em deixeu cridar?
El dissabte 18 ens recull un auto-car per fer l'excursió "visita monu-mental a Viena". La guia en expli-ca en castellà que sota el mandatde l'emperador Francesc Josep(casat amb Sissi), Viena esdevédes del 1860 una metròpolimoderna. Símbol de la seva pros-peritat i del seu orgull urbà és laRingtrasse, amb els seus magní-fics edificis que ocupen el lloc deles antigues muralles. Els arqui-tectes recorren a tota mena deformes de construcció antigues,l'historicisme esdevé l'estil deter-minant. Després de veure els edi-ficis construïts enlloc de les mura-lles, visitem el palau deSchönbrunn, l'antic palau d'estiudels Habsburg i residència del'emperadriu Maria Teresa, marede Maria Antonieta. A la sala deCerimònies poden veure la curio-sitat que en un gran retrat d'unaboda està Mozart, músic demoda, fet curiós si tenim encompte que la boda va ser el1760 i Mozart va anar a Viena perprimera vegada al 1762. Els grans
jardins tenen neu i les fonts estangelades, serà el primer contacteamb la neu.
Al vespre tenimuna activitat claude la nostra sor-tida, concert alM u s i k v e r e i namb un progra-ma austríac,Weber i Bruckner. La famosa saladaurada es veu diferent que a latelevisió, (des d'allí es retransmetel concert d'any nou). Estem emo-cionats, la Filharmònica de Vienaté una actuació impecable i elsolista de clarinet també. La sevaacústica és fantàstica.
El diumenge 19 amb temperaturasota zero, vam fer una excursióals boscs de Viena, situats a lapart baixa dels Alps austríacs.Vam visitar el poble de Baden ontenia casa Beethoven i l'hotel onpassava el bon temps Schubert.Vam veure de passada (és pro-pietat particular) el castell deLiechtenstein i vam visitar dife-rents llocs, convents i abadies,però el lloc que va agradar més vaser la visita a la gruta subterràniade Hinterbrühl, antiga mina deguix, on vam passejar en barcapel llac subterrani més grand'Europa.
Amb aquesta excursió vam viurela història, i vam comprendre
millor en quins paratges s'inspira-ven Beethoven i Schubert per ferles seves composicions.
Al tornar a Viena quedaven tantescoses per veure, que vam fer unaullada ràpida del Danubi congelat,per la roda gegant del Prater, pelcasc antic per l'avinguda de laRingstrasse per veure els edificisconstruïts en lloc de la muralla, iun edifici de l'arquitecteHundertwasser.
Dilluns dia 20 tornem cansats icontents cap a la nostra terra.Sens dubte ha valgut la pena feraquest viatge, haurem d'anar pen-sant quina serà la propera ciutat.
l’oriol
l’oriol informació
baden , casa de ludv ing van beethoven
edificis Hundertwasser, pintor de prestigi
roda gegant del prater, que divertit pujar-hi!
carrutatges al centre de viena
Danubi congelat, neva a -5 graus sota cero
La tarta sacher no té calories,està feta amb molt d’amor(frase de la guia)
8 l’oriol
l’oriol informació
CONCURS INTERCOMARCAL DE MÚSICADE LES TERRES DE L’EBRE Cim’02ebreÈxit de participació i nivell en el concurs intercomarcal
Tal com us vàrem informar a l'úl-tim ORIOL s'estan realitzant lesdiferents fases del concurs inter-comarcal.
A hores d'ara ja s'haurà fet la IV iúltima fase, Final Intercomarcal, ija se sabran els resultats finals(dels quals us n'informarem alproper ORIOL).
Han estat molts alumnes, pobla-cions, proves... Ha estat moltimportant veure la resposta que hiha hagut a totes les seus:Amposta, Tortosa, Móra, Alcanar,L'Ametlla, Gandesa, El Perelló iLa Ràpita.
Les escoles seus han donat lesmàximes facilitats perquè tot vagiel millor possible, l'assistència de
públic ha estat excel·lent, la res-posta dels participants com erad'esperar, exemplar, tant pel quefa a l'actitud i seriositat com a lapreparació del repertori i qualitatinterpretativa.
En definitiva, i fins al momentd'escriure aquest article, tot estàanant com havíem desitjat a l'ho-ra d'iniciar l'activitat.
Independentment dels resultatsque s'han anat produint i del final,hem de felicitar a tots els partici-pants i ens hem d'enorgullir delnivell musical que hi ha a les nos-tres escoles de música, però noens oblidem que el principalobjectiu d'aquesta activitat neix apartir de la voluntat de tots els quehem cregut en el projecte d'apro-par-nos, conèixer-nos, parlar-nos,organitzar activitats conjuntes i,en definitiva, donar-nos l'oportuni-tat d'intercanviar experiències,coneixements, idees... i col·labo-rar en la millora de la formaciódels alumnes participants ja queaquesta experiència els aportaràmolts beneficis i, de ben segur,que no l’oblidaran.
l’oriol
l’oriol informació
RESULTATS DE LA FASE III "FINALS COMARCALS"
INTERPRETACIÓ
A Dani Floria López Glòria Martínez Oller Sunna Caminals Martínez trompa clarinet violoncel
B Teresa Nogueron Obiol Ivan Portolés Personat Josep Castellví Angueraclarinet violí piano
C Gemma Gellida Royo David Salvador Adell Eduard Casanova Benet saxofon clarinet violí
D Òscar Bel Mitjavila Òscar Antolí Castellano Dolors Vandellós Clua saxofon alt clarinet piano
E Meritxell Pons Montañés Joana Altadill Serra Laia Sánchez Segarra piano clarinet violoncel
MONTSIÀ BAIX EBRE RIBERA D'EBRETERRA ALTA
cate
go
ria
comarques
III ICOMPOSICIÓ
A Isabel Tomás Querol Ismael Antó Espeltapiano piano
B Elisabeth de Antonio Ferreres Xavier Torres Vicente Núria Roig Cartespiano conjunt instrumental piano
C Júlia Rius Lletí Senent Domingo Pérez saxofon banda
D Sergi Sancho Fibla Josep Ollé Sabaté Xavier Sampé Doménech piano clarinet i piano clarinet i piano
E Eric Benito Fuster Anna Roig Chertópiano clarinet i piano
MONTSIÀ BAIX EBRE RIBERA D'EBRETERRA ALTA
cate
go
ria
comarques
10 l’oriol
l’oriol informació
El passat 23 de gener Josep M. Vilar,cap d'estudis de l'Escola Superior deMúsica de Catalunya (ESMuC), vaestar al nostre centre acceptant lainvitació de l'equip directiu per tal detenir unes xerrades informatives dirigi-des a professors, alumnes de nivellmitjà i pares sobre l'estructura i fun-cionament de l'ESMuC, la prova d'ac-cés i per aclarir tots aquells dubtesque pogueren sortir.
Cal dir que l'assistència va ser molt
important i tots varen poder plantejarels dubtes sobre aquests temes des-coneguts per molts ara per ara. Lesinquietuds més importants per partdels alumnes i pares no diferienmassa: nivell de les proves d'accés,places que s'ofertaran, especialitats,horaris, sortides professionals... Notots comparteixen els plantejamentsdel Departament d'Ensenyament al'hora d'estructurar l'ESMUC però elque queda clar és que aquests pri-mers anys estan servint per compro-
var si les decisions preses quant alnombre de places ofertades, tipus deproves i especialitats són les mésadients o caldrà una revisió. Demoment, hem d'adaptar-nos al que hiha i intentar preparar el millor possibleaquest pas per poder cursar unaespecialitat que ens doni un futurmusical esperançador.
Tot seguit incloem una petita entrevis-ta del director amb Josep M. al queagraïm la seva amabilitat.
Quin càrrec ocupa a L'ESMuC?Hi faig de cap d'estudis, des de l'inicide l'escola.
Quants anys fa que es dedica a l'en-senyament?Uns 26, en deu fer. En escoles demúsica, conservatoris, instituts desecundària, universitat i cursos per aprofessors.
Quins aspectes positius destacariade la logse respecte del pla antic?En primer lloc, per primera vegadasitua els ensenyaments de música enel mateix món que la resta. Això nohavia passat mai, abans. En segonlloc, és fonamental que també per pri-mera vegada aplica a la música con-ceptes moderns d'aprenentatge, d'en-senyament i d'avaluació. I tot el quederiva d'aquí de tipus de feina quedemana del professor i consideracióenvers l'alumne i el seu aprenentatge.No és directament un aspecte positiude la LOGSE però la seva implantacióha anat acompanyada d'una revalorit-zació (no suficient) del paper de lesescoles de música.
I negatius? Per a mi els principals aspectes nega-tius no són en la seva declaració o tex-
tos normatius sinó en la seva implan-tació. Ja es va dir des del primermoment que era una reforma de l'en-senyament que no es podia fer sensegrans inversions de diners, i aquestesinversions (en materials però sobretoten formació del professorat) van sermolt menors del que haurien hagut deser. En l'aspecte concret de la música,crec que tampoc no s'ha resolt prou béla relació entre els ensenyamentsreglats i els no reglats.
Creu que l'actual estructura curri-cular del Departamentd'Ensenyament de la Generalitat(moltes Escoles no reglades denivell elemental, pocsConservatoris reglats de Grau Mitjài una Escola Superior) és la millorper a Catalunya? Probablement sí, però no n'estic deltot segur. Em sembla que el tema noés tant el que se'm planteja sinó eltipus de centres que es necessiten.Vull dir que no és tant un tema dereglat o no reglat sinó de centres quedonin titulacions o que no en donin iquins tipus de titulacions donin.Quines són les titulacions que actual-ment "serveixen" per a alguna cosa,realment? Només el títol superior. Pertant és secundari que els conservato-
ris de grau mitjà lliurin o no lliurin unestitulacions que no obren cap portamés que la del superior. Els conserva-toris fan molt bona feina i l'han de con-tinuar fent però que donin o no unatitulació, en el marc legal actual emsembla del tot secundari. El méscoherent seria o dotar de contingutreal el títol de grau mitjà o deixar-loestar i no perdre-hi més el temps ...Per tant el tema no és si hem de tenirpocs o molts conservatoris reglats. Eltema és si hem de tenir pocs o moltscentres que imparteixin a un nivell quepermeti accedir al superior. Dit aixòem sembla que molts municipis hau-rien de tenir la seva escola de músicai potser -repeteixo: potser; no sócespecialista en planificació educativa-
ENTREVISTA A JOSEP MARIA VILAR
Josep Maria Vilar, cap d’estudis de l’ESMuC
l’oriol
l’oriol informació
un nombre considerable de capitalsde comarca, obeint a un mapa benplanificat, haurien de tenir estructuresque vetllessin de maneres diverses iimaginatives per la preparació per algrau superior.
Pel que fa al superior, si n'hi ha prouamb un, no. El problema és que aCatalunya segurament que no hi hapoblació suficient com per a tenir-nemés, però per contra si només n'hi haun, hi ha gent que el té a més de 170Km de casa. No és només una qües-tió de quantitat sinó també de reparti-ment geogràfic, de mapa.
I de què i com s'hi ensenya? Potserfinalment que siguin reglats o noreglats tampoc acaba essent el mésimportants sinó que s'hi pugui fermúsica d'avui (pop, rock, folk, novesconcepcions de la música clàssica,electrònica ...) i que sigui ensenyada ipracticada amb criteris d'avui (col·lec-tivament, inserida en la quotidianitat...).
Ens apropem als sistemes euro-peus?Els "sistemes europeus" no són unbloc homogeni. Finlàndia s'assemblapoc a Itàlia i França ben poc al RegneUnit ... Sobretot l'ACEM i L'ESMuChan sigut dos elements importantsd'apropament a algunes coses signifi-catives i importants que estan passanten diferents llocs d'Europa com sónunes xarxes articulades d'escoles demúsica i un grau superior que s'acosticom més millor als estudis conside-rats internacionalment com a "supe-riors" (en el sentit d'universitaris).
Per què la Generalitat va decidir enel seu moment aquesta organitza-ció diferent de la resta de l'Estatespanyol? No ho sé gaire. Possiblement siguidegut al fet que l'Estat tradicional-ment ha aplicat un model meridional,mediterrani -amb forta implantaciótambé a França i a Itàlia- que dónavalidesa oficial a estudis fets des de
molt aviat, mentre que la Generalitatva preferir mirar cap a models mésnòrdics (Alemanya, països escandi-naus, sobretot ...) pel que fa a unaforta implantació d'escoles de músicaimpartint ensenyaments sense valide-sa oficial. La tradició catalana demirar més al nord que la resta de l'es-tat no és nova (el wagnerisme deprincipis del s. XX, ...). La qüestió éssi models implantats en països nòr-dics i luterans poden funcionar en unterritori mediterrani i de substrat catò-lic, i com això acaba articulant-selegalment amb un marc que no hohavia previst (la legislació estatal).S'anirà veient en els propers anys ...
Què opina sobre la restricció deplaces ofertades subvencionadesa Grau Mitjà enfront la massificacióde les proves d'accés? Possiblement una de les causes d'a-questa massificació és el fet que la"prova d'accés" no només serveix peraccedir sinó que també serveix per aaltres coses (crèdits variables, obteniruns estudis més barats, ...).Segurament que replantejar aixòsolucionaria part del problema.Desconec la proporció que hi ha entrecandidats i places. Tornem al mateix:Hi ha d'haver, realment, uns estudisoficials de nivell mitja? Han de con-viure amb uns de no oficials? Això ésel que passa actualment. No esticsegur que aquesta sigui la situaciómés convenient per al futur, peròdonada aquesta situació, no em sem-bla estrany que l'administració sub-vencioni diferentment els estudis ofi-cials i els no oficials. Altra cosa és sitothom té les mateixes oportunitatsper accedir a aquestes places, i segu-rament que el sistema d'igualtat d'o-portunitats sempre és millorable. Sónsuficients les places ofertades? No hosé. Jo encara afegiria altres pregun-tes a les quals tampoc tinc resposta:Estan ben repartides geogràfica-ment? I per instruments i estils? Elsrepartiments (geogràfic i per instru-ments) han de respondre només a lademanda dels contribuents? Diria
que no i que aquesta demanada s'hade poder combinar amb una panifica-ció prèvia la responsabilitat de la qualcorrespon als governants.
Sempre que penso en si estudiarmúsica és prou barat i hi ha prou faci-litats, miro de plantejar-m'ho en rela-ció a com és de barat o de car feraltres activitats/aprenentatges queper a mi són comparables: és proubarat fer/estudiar teatre, dansa o pin-tura? És prou barat entrenar/practicarl'esport (no només futbol; tambéhoquei o waterpolo)? No podem cer-car respostes a la situació musicalreferides a una situació ideal sinó enreferència a aquestes altres activitats.
A partir de quin moment hem deconsiderar professionalitzadorsels estudis musicals? Depèn de quines considerem que sónles professions de la música. Elsmusicòlegs i els mestres de músicafan uns estudis professionalitzadorsdes del moment en què entren a launiversitat. Un DJ que punxa Technoo House segurament que no conside-ra que hagi fet uns "estudis" profes-sionalitzadors sinó que s'ha formatper altres vies i ha a arribat a una pro-fessionalització segurament forçaràpida, en bastants casos. Un mana-ger d'intèrprets clàssics o d'un grupde rock deurà considerar veritable-ment professionalitzador algun màs-ter o postgrau que hagi fet o potser notindrà una idea clara de en quinmoment han començat els seus estu-dis veritablement professinalitzadors.És molt divers ...
En els estudis de conservatori hi hauna certa contradicció en la LOGSE:el títol de grau mitjà és professionalen teoria, però no té cap mena d'es-pecialització. Sobre el paper, l'instru-ment que es toca al grau mitjà no ésl'<especialitat> que es cursa. En larealitat, el tipus d'assignatures i decontinguts deixa prou clar que no ésbusca l'aprenentatge d'un ofici od'una professió i que per tant només
12 l’oriol
l’oriol informació
són estudis pensats per a una conti-nuïtat en el grau superior, i l'únic títolque facultarà realment per a exercirprofessionalment en els terrenys enquè es demani títol (no oblidem quecontinua havent-hi molts terrenys enquè no es demana ni es demanarà)serà el del superior. Per tant, la res-posta a la pregunta és: depèn de siconsiderem la realitat o la legalitat. Jom'inclino pel segon.
Quina solució pot haver perquè elGrau Mitjà i l'ESO/Batxillerat siguincompatibles i no suposen tantacàrrega per als alumnes? En l'estat actual de coses i sense can-viar textos legals és construir unaxarxa de centres integrats. Una flor nofa estiu i l'experiència del centre OriolMartorell a Barcelona, no és suficientper a tot Catalunya. És una experièn-cia molt interessant i molt positivaque, per tant, ja es podria haver anatimplantant en altres comarques.
Són justes les proves d'accés aL'ESMuC?, Donen un perfil realdels coneixements i capacitats del'alumne? Diria que estan dissenyades per arribara un compromís entre el temps que s'hidedica (es mira de fer una prova el méscompleta possible sense fugir del queés: un control puntual, no pas una veri-table avaluació que hauria de ser pro-longada en el temps) i els resultats quese'n puguin obtenir. A partir d'aquestdisseny, es procura sempre de portar-les a terme amb el màxim rigor possi-ble i creant unes condicions que per-metin al candidat donar el màxim.
Per què hi ha l'oferta que hi ha? És un compromís entre la demandadels estudiants, la demanda del mer-cat i la tradició de la qual venim. Comque tots plegats també anem cons-truint aquesta tradició, la modifiquemi, per tant, caldrà anar modificantaquesta oferta. Poso dos exemples:fer l'oferta en funció de la demandadels estudiants voldria dir oferir moltesmés places de flauta i de piano que
difícilment es col·locarien al mercat,de manera que la inversió revertiria enl'estudiant però força menys en lacomunitat. Fer l'oferta en funció delmercat suposaria oferir moltes mésplaces de música moderna de les queestem oferint en aquests moments.
Si la realitat demostra que l'ofertano és l'adequada canviarà? L'oferta es revisa any a any. Demoment hi ha un control a petita esca-la que fa que cada any es vagin intro-duint petits modificacions. Cap any nohi ha hagut exactament la mateixaoferta. Quan hi hagi una mica més deperspectiva històrica crec que serà elmoment de fer plantejaments de pos-sibles canvis a més gran escala.
Quina garantia de futur professio-nal poden tenir els alumnes deL'ESMuC? És difícil de contestar, no només perquèL'ESMuC encara no ha tret cap promo-ció d'estudiants sinó també perquè elmercat professional de la música té unaestructura molt peculiar. Això fa difícilfins i tot establir les fronteres de qui ésprofessional i qui no ho és. Hi ha estu-diants de L'ESMuC que ja estan treba-llant (fent classes, bolos, etc.). Caldràafinar bé les eines de l'avaluació perestablir si el tipus de canvis professio-nals que aquests estudiants puguinobtenir després d'estudiar el grau supe-rior són deguts realment a aquestsestudis, o a l'experiència professionalque han adquirit, o a una barreja ...
En tot cas, la voluntat de l'escola ésque els seus titulats puguin trobar fei-nes adients als seus estudis, coneixe-ments i titulació, i que això s'aconse-gueixi en un percentatge com més altmillor.
Què és el que més preocupa alsalumnes de L'ESMuC? No hi ha una preocupació majoritària;el centre de la seva atenció és obteniruna formació el millor possible, tenir elmillor professor possible d'instrument,fer un ús adequat del seu temps, no
centrar-se exclusivament en el seuinstrument sinó gaudir de les moltespossibilitats que els ofereix l'escola,estar connectats amb la realitat pro-fessional, participar en el màxim nom-bre possible d'activitats extracurricu-lars, si pot ser impartides per perso-nes de primera fila, disposar d'unshoraris lectius que els permetin desimultaniejar amb el treball, trobar unallotjament assequible prop de l'esco-la, poder disposar de les instal·lacionsde l'escola el màxim de temps possi-ble (aules, instruments, biblioteca ...),etc.
Què és el que més preocupa alspares dels alumnes de L'ESMuC? La immensa majoria dels estudiantsde L'ESMuC són majors d'edat i pertant no tenim un contacte amb elsseus pares que ens permeti saber qui-nes són les seves preocupacions.
Les qüestions que li varen plantejaralumnes, pares i professors a laxerrada al nostre centre difereixende les habituals? No, en absolut. Les preocupacionssón les mateixes arreu: tots volemestar segurs que una estructura crea-da de cap i de nou serà capaç dedonar resposta a les nostres expecta-tives (i ho dic expressament en prime-ra persona). El que sí que varia d'unespersones a les altres és el "to" de méso menys gran confiança que denota lamanera de fer les preguntes.
Creu que el nostre centre té unaproblemàtica particular quant a lasituació territorial pel que fa aEscola o Conservatori? Segur que sí. Tal com he dit abans, eltema de la planificació geogràfica noés simple i és de primera importànciaper tal de no crear greuges compara-tius.
Vol afegir alguna cosa? Us dono les gràcies per brindar-me l'o-portunitat d'explicar-me en aquestesratlles, confio que us hagi resultat clari del vostre interès el que hi he dit.
l’oriol
l’oriol informació
El passat dissabte dia 18 de generva ser un dia molt especial per a laGeorgina Calvo, la Sònia Abàs ien Jordi Monpel. Després de rea-litzar una prova on havien de tocarun fragment orquestral proposatper un tribunal i una obra de lliureelecció, van ser seleccionats per aparticipar al FES-LA SONAR! Unaactivitat que es fa a l'Auditori deBarcelona i consisteix en podertocar en una orquestra simfònica.
Tots 3 són instrumentistes de vent:la Georgina toca el clarinet, laSònia la flauta i en Jordi la trom-peta i expliquen que tenien expe-riència en tocar en una bandaperò això de tocar en unaorquestra simfònica és totalmentnou per a ells. Durant el mes demarç tindran els assajos i final-ment, el dia 6 d'abril faran el con-cert a l'Auditori. Cal dir que elsespera un mes força atrafegat de
viatges a Barcelona per poderassajar però tots 3 coincideixen enquè realment val la pena i hoafronten amb moltes ganes.També expliquen que es trobaranamb estudiants de tot Catalunya iamb un nou professorat que, deben segur, els resultarà ben enri-quidor. Realment, poden estarmolt contents i des d'aquí els feli-citem i els desitgem que els siguiuna molt bona experiència.
Fes-la Sonar! Programa del concert
Orquestra I SCHUMMAN Petita Suite - Àlbum de joventut (arr. Francesc Llongueres)
Marxa militarChoralPremier chagrinAir de chasse
P.I.TXAIKOVSKY Chanson tristeG.F. HAENDEL Bourrée i Hornpipe
Grup de vents de les Orquestres I i II POPULAR 5 Danses de Bohèmia (arr. Francesc Llongueres)
Orquestra IIJ. SIBELIUS Valse tristeB. BRITTEN Soirées musicales
MarxaCanzonettaTirolesaBoleroTarantella
Orquestres I i IIL.V.BEETHOVEN Himne europeuT.HAWEIS Himne "Ciutat de Déu"
ALUMNES DEL NOSTRE CENTRE PARTICIPEN EN LA “FES-LA SONAR!”L’objectiu de l’activitat consisteix en poder tocar en unaorquestra simfònica
per Maria Lombarte
els nostres alumnes
14 l’oriol
alumnes de 3r d’aprenentatge avançat
alumnes de 2n d’aprenentatge avançat
alumnes de 3r d’aprenentatge avançat
alumnes de 2n d’aprenentatge avançat
alumnes de 4t d’aprenentatge avançat
alumnes de 2n de nivell mitjà
l’oriol
alumnes de 1r de nivell mitjà
alumnes d’aprenentatge bàsic 3
l’oriol
secc
ions
16 l’oriol
agenda cultural
EL COMENTARI
per Maria Lombarte
Teatre Familiar
27 abril a l'Auditori Felip Pedrell, EN BOLAVÀ, DETECTIU
El famós detectiu privat Bolavà, intrèpid personatge creat per Josep Maria Folch i Torres, ens demos-tra, en aquest apassionat espectacle, totes les seves habilitats a l'hora de resoldre els casos més difí-cils.
18 de maig a l'Auditori Felip Pedrell, QUE PETI LA PLAÇA!!
Que peti la plaça, té com a premisses la participació total del públic, gresca, molt moviment i qualitatde les cançons i danses. Es treballaran totes les parts del cos i jugant amb tots els nens i nenes de laplaça, amb una escenografia feta d'inflables, titelles gegants, pilotes enormes...
Cinema
2 d'abril a l’Auditori Felip Pedrell, ORIENTE ES ORIENTEComèdia. 13 anys. 96'
George Khan, un orgullós paquistaní, que governa la seva família amb mà dura, creu que està criantels seus set fills perquè esdevinguin uns paquistanesos respectables, sense tenir en compte que sónal 1971 i viuen a Slaford, Anglaterra. Però els seus fills només volen ser ciutadans d'un món modern.
Música
Us recordem els concerts programats:
12 abril , 20:30h, a la Catedral de Tortosa, RÈQUIEM DE GABRIEL FAURÉ3 de maig, 20:30h, als Reials Col·legis, OBRES DE COMPOSITORS DE LES COMARQUES DETARRAGONA
El passat dissabte, 15 de febrer la CAPELLA DE SANTA MARIA DEL MAR va realitzar una brillant actuacióa Tortosa, el cor de cambra de sota la direcció de Josep Vila i Casañas. Al concert van assistir prop de 160persones. L'Església de la Reparació es va omplir de gent i de música que, amb l'acústica sorprenent d'a-quest espai, va arribar nítidament a tots els racons. La Capella de Música de Santa Maria del Mar va oferirun programa variat i de gran qualitat: obres de Schumann i Brahms a la primera part i posteriorment obresd'autors europeus de principis del segle XX i contemporanis, totes d'una gran bellesa. Destaquem elMagnificat d'Arvo Pärt que va corprendre tot el públic. Al final de l'actuació el director del cor va llegir unmanisfest en contra de la guerra de l'Irak.
el racó dels sentits
per Oriol Giralt
l’oriol
En aquest número de l'Oriol, el racó dels sentitsestà pràcticament tot relacionat amb la pel·lícula Elpianista. Per tant, crec que és adient recomanar lamúsica del genial compositor polac FredericChopin. Els més menuts podeu iniciar-vos amb elsvalsos i mazurques i els que hagueu tocat o escol-tat alguna d'aquestes obres, us recomano les bala-
des on trobareu unresum de totes lescaracterístiques dela música deChopin: virtuosis-me (baladanúm.2), melodies(precioses les de labalada núm.1 i 4) ia pa s s i o n a m e n tespecialment a lescodes.
Llibre autobiogràfic enel qual està basada lapel·lícula El Pianistade Roman Polanski.Narra les vivènciesd'un jove pianista jueuamb una prometedoracarrera al seu davanten la Varsòvia ocupa-da per les tropes nazis.
No recomanat per amenors de 14 anys.
Director: Roman PolanskiNo recomanada per a menors de 14 anys.
Intèrprets: Adrien Brody i Emilia Foix.
Sinopsi: Molt bona adaptació del llibre anterior-ment comentat. Les imatges ajuden a donar méscruesa als fets que es narren.
Banda sonora: Al film no hi trobareu tanta músicacom fa pensar el seu títol, però gaudireu de lesobres de Chopin seleccionades.
Escòcia sempreha estat un paísque m'ha atretespecialment: elpaisatge, elspenya-segats, lallegenda del llacNess, els castells,les pel·lícules ques'hi ambienten(Rob Roy,Braveheart), laciutat d'Edimburg,el festival de música The Fringe que celebra cadaestiu i els seus grups de pop-rock: Simple Minds,Big Country, Teenage Fanclub, Deacon Blue,Travis i el que avui ocupa aquesta secció: Idlewild.Mesclen les influències folklòriques amb temesmés contundents i melodies llangoroses que recor-den als Smiths. No us defraudaran, com pot sem-blar pel seu títol, però gaudireu de les obres deChopin seleccionades.
CD’S
LLIBRES PEL·LÍCULES
EL PIANISTA
CHOPIN IDLEWILD: The remote part
WLADISLAW SZPILMAN: El pianista delGueto de Varsòvia
l’oriol
secc
ions
per Maria Lombarte i Peregrí Portolés
l’enquesta
18 l’oriol
RESULTATS
Com molts heu vist, el mes passat us vam proposar emplenar una enquesta per tal d’esbrinar la vostra opi-nió sobre aspectes que poden ajudar a millorar la qualitat de formació dels vostres fills i el funiconament delnostre centre.
Tot seguit us informem dels resultats d’aqueta enquesta amb l’objectiu que tant el centre com els pares refle-xionem sobre els resultats i junts trobem els mecanismes òptims per millorar la nostra acció educativa i faci-litar la implicació i participació dels pares en aquesta tasca complexa.
ESTRUCTURA ACADÈMICA
El 58% coneix l'estructura acadèmica del centre.El 37% no bàsicament per tres motius: mai elshan informat, mai ho han preguntat o és moltcomplicada.
TAULER
El llegeixen el 90%, dels quals el 20% pensenque no serveix per assabentar-se de les activi-tats que es fan al centre, majoritàriament perquèla informació és poc clara.
El 6% no el llegeix perquè no va al centre.
AUDICIONS
El 92% pensen que les audicions són necessà-ries. El 2% pensen que no.
El 74% pensen que els seus fills fan prou audi-cions mentre que el 18% creu que no.
El 84% solen assistir a les audicions dels fillsmentre que el 8% no ho fan perquè el treball noels ho permet.
El 82% creu que l'horari de les audicions és l'a-dient per als fills. Del 9% que creu que no, lamajoria pensen que són massa tard.
Pel que fa a l'horari per als pares la majoria pen-sen que les audicions són molt prompte.El 74% opinen que són massa llargues i el 13%opinen que no.
Dels pares que assisteixen a les audicions el75% es queden fins el final i el 16% no ho fanprincipalment perquè són massa llargues.
El 79 % pensen que en general el públic queassisteix a les audicions es comporta correcta-ment. El 19% opinen que no.
L'ORIOL
El 94% llegeixen l'ORIOL. D'aquests el 89% eltroben interessant i el 3% no perquè pensen queva adreçat als alumnes.
Dels que el llegeixen el 38% no trauria ni afegi-ria cap cosa. El 51% afegirien més articles d'opi-nió, majoritàriament, a més de més articles d'ac-tualitat i més fotografies.
Del total d'enquestes lliurades als alumnes de nivellelemental l'han retornat el 39% i de nivell mitjà el38%. D'aquí deduïm que la participació total enl'enquesta ha estat del 38%.
Als percentatges resultants no s'inclouen els queno han respost a alguna pregunta (n/s, n/c), per lapoca representativitat, 2% en total.
A l'hora de concretar els motius de la resposta des-taquem aquelles amb més incidència i obviem lesque n'han tingut poca (menys de l'1%)
El 45% dels enquestats no ha volgut afegir res. El 36% ho ha fet de la següent forma:
Una gran majoria ha manifestat que l'auditori de l'escola és massa petit per fer les audicions dels alumnes,les propostes per millorar aquesta situació han estat:
Fer les audicions a l'Auditori Felip Pedrell.Treure els instruments de percussió per guanyar espai.Més audicions internes.Reorganitzar les audicions, horari més ajustat per als petits, fer-les per grups, en diferents dies...Respecte a l'audició han proposat, tenir un servei de guarderia per als més petits, perquè no molestin, i un article a l'Oriol que expliqui les normes de comportament en una audició.
Algunes propostes més que han manifestat:
Horaris més adequats perquè els nens puguin compaginar la música amb altres activitats.Explicar l'estructura acadèmica i si potser no canviar tant la nomenclatura.Reunions per nivells abans de començar el curs, un contacte més proper entre pares i escola.Explicar més el que es fa a les classes, veure els seus treballs.Més estabilitat en la plantilla dels professors.Més places d'instrument.Un article a l'Oriol on l'AMPA expliqui al seva funció, com ajuda al centre...Més actuacions de l'orquestra i banda fora de Tortosa.
l’oriol
OPINIONS
CONCLUSIONS I VALORACIÓ
En primer lloc pensem que el percentatge de res-posta ha estat baix tenint en compte que es tractad'una enquesta proposada per possibilitar la millo-ra de la qualitat de l'educació dels fills, i en aquestsentit la implicació de les famílies hauria de sertotal.
És important saber que la gran majoria de paresllegeixen el tauler d'anuncis, però tant o més ho ésque la informació que dóna és poc clara per a unapart considerable.
Pel que fa a l'ORIOL ens agrada saber que quasitots els llegeixen i el troben interessant, si més no,afegirien més articles d'opinió i d'actualitat a mésde fotografies.
Som conscients que el centre té una estructuraacadèmica particular i que no és fàcil d'assimilar.Encara que més de la meitat de les famílies laconeix hem de reflexionar pel que fa a les respos-tes d’una part d'enquestes sobre que mai els heminformat.
Quant a les audicions la gran majoria pensen quesón interessants, assisteixen a les dels seus fills icreuen que l'horari és adient. Una part importantpensen que els alumnes no fan prou audicions iuna majoria opinen que són massa llargues, motiupel qual molts no es queden fins el final. Pel que faal comportament hi ha una part important queopina que el públic no és del tot correcte. Aquestaopinió es pot entendre veient que molts marxenentres actuacions i això causa aldarull al saló. l’or
iolse
ccion
s
actualitat
20 l’oriol
La música és un art tan antic com l'home. Per als grecs, apren-dre música era tan important com estudiar astronomia, geome-tria o filosofia. La història ens ha ensenyat que la música haservit per arrimar als pobles, i diversos estudis científics, handemostrat que els xiquets que estudien música tenen moltamés facilitat per aprendre a llegir, així com un millor rendimentacadèmic en matèries com llengua (incloses les llengüesestrangeres) i matemàtiques. A més, la música influencia enaspectes físics com la respiració, ritme cardíac, pressió arte-rial, i augmenta la creativitat, millora l'autoestima i desenvolu-pa habilitats socials.
Una enquesta Gallup realitzada al 1999 a 1500 persones(músics afeccionats o educadors de més de 12 anys), a les quees va afegir un mostreig de 327 adolescents, revela que, el 96% pensa que la música ajuda els nens a desenvolupar lesseves facultats de treball en equip; un 97% opina que la músi-ca ajuda el nen a canalitzar la seva energia de forma creativa;i un 70% pensa que rebre un ensenyament musical millora elrendiment escolar. Contrastem aquestes afirmacions.Desenvolupament de les aptituds de raonament espai-tempo-ral. Estudi realitzat al 1997 a Estats Units a 78 nens repartitsen tres grups: 34 nens van rebre lliçons de piano, 20 vanaprendre a utilitzar l'ordinador i uns altres 24 no van rebre capformació específica. Aquest estudi va demostrar una millorasignificativa (del 34%) en els resultats de raonament espai-temporal en els nens que havien rebut classe de piano, en opo-sició als altres dos grups.
Desenvolupament de les aptituds lingüistes i de comunicació.Els nens que experimenten diferents activitats musicals experi-menten un aprenentatge més fàcil de la llengua. Quan practi-quen activitats musicals en grup, els nens adquireixen concen-tració i consciència del seu propi lloc en el grup, així com delsaltres companys.
Desenvolupament de les aptituds motrius i conseqüènciessobre les restants aptituds. L'activitat musical és una d'aques-tes activitats rares que permet desenvolupar la precisió, la rapi-desa, la coordinació i la fluïdesa del control muscular. Quant altreball rítmic, s'ha demostrat que la facultat d'organitzarseqüències motrius dins d'un ordre juga un paper fonamentalsobre la totalitat de les facultats humanes.
Desenvolupament de les aptituds escolars. Els alumnes queparticipen en qualsevol ensenyament artístic en general i en elmusical en particular, obtenen millors resultats escolars. Sobrela població global, les tasses d'aprovats passen del 44% en
alumnes poc implicats en una dis-ciplina artística, davant el 70%d'aquells que li dediquen temps.
Definim què s'entén per activitatmusical. Una activitat musical benestructurada ha d'oferir exercicisque equilibren: el cant i la utilitza-ció instrumental de la veu, l'audi-ció de timbres, instruments, obresi estils variats, activitats corporals,les activitats rítmiques, les activi-tats instrumentals, el reconeixe-ment i la utilització de codis i sím-bols.
En conclusió, l'activitat musicalestimula zones molt amples delcervell situades a ambdós hemis-feris. Aquesta cooperació dels doshemisferis provoca un desenvolu-pament important de les facultatscognitives, motrius i socials delsnens i dels adults, el qual originaimportants conseqüències en elsresultats escolars als que tots elspares donen importància.
Hélène Gaget.Els beneficis de la
pràctca musical
ELS BENEFICIS DE L’ENSENYAMENT MUSICAL
per Clara Llop
el racó dels menuts
2l’oriol
Seguint amb la dinàmica ini-ciada en l'anterior número del'Oriol, aquesta vegada vaigparlar amb la professora dellenguatge musical LauraNogueras, per tal que el seugrup d'iniciació participés en larevista. Van accedir encantats imolt amablement ens han ofertaquests dibuixos que mostrencom s'ho van passar de bé enles audicions de Carnaval.
Una tarda de carnestoltesamb els petits d’iniciciació
per Oriol Giralt
l’oriol
secc
ions
per Oriol Giralt
el conte
22 l’oriol
Vet aquí que una vegada, tres músics anomenatsRubén Potter, Albert Houdini i Jordi Copperfieldanaven com cada dia a donar classes a l'Escola deMúsica. Van trobar-se a l'entrada i agafaren juntsl'ascensor carregats amb els seus instruments. Rubéntocava el saxofon, Jordi l'oboè i Albert la flautatravessera.
Com ja venia essent habitual l'ascensor es va aturarde cop a meitat de trajecte com si s'hagués declaraten vaga. Una altra avaria. Els tres músics no esvan posar nerviosos perquè, a part de músics, tambéeren mags i confiaven en els seus poders per solucio-nar el problema.
Van treure les seves varetes i tots tres es van con-centrar per tal d'utilitzar la seva màgia per fer mourel'ascensor. No hi havia manera. Els seus poders here-tats d'èpoques ancestrals no tenien res a fer front unamàquina tan moderna com aquella.
Llavors van tenir la idea de tocar els seus instru-ments perquè així algú els sentís. Mala sort. Unalumne de la vila de Batea estava tocant la bateriai a l'Escola de Música no se sentia res més.
Els músics màgics
Els músics màgics estaven desconsolats i s'avorrien,però l'Albert Houdini va tenir una genial idea: jugara fet i amagar. Dit i fet. L'Albert contava mentresRubén i Jordi donaven voltes per l'ascensor perquèno sabien on amagar-se. Finalment Rubén es vatransformar en una clau més del seu saxofon iJordi en una canya d'oboè del seu estoig.
Quan l'Albert acabà de comptar no trobava els seuscompanys per enlloc. Com que no sabia que fer vaagafar el saxo i el va fer sonar. Immediatament vaaparèixer Rubén amb els dits a les orelles tot dient:
- Deixa el meu saxo i no toquis tan fort.Tot d'una va aparèixer una veu:- Que és el metge?
L'Albert i el Rubén es van assustar molt. L'ascensorparlava!, però Jordi va deixar el seu aspecte decanya d'oboè i va cridar fort:- Avisi a algú que estem atrapats a l'ascensor del'Escola de Música.Va mirar la cara de terror dels seus companys i elsva aclarir el succés:- Que no ho sabeu que l'ascensor té via telefònica?-AAAAH, van emetre com a resposta.
Al cap d'una petita estona un cavaller que els addic-tes a la secció coneixeu molt bé va anar a rescatar-los i pogueren realitzar les classes dels seus alumnessense cap problema més.
2l’oriol
l’oriol
secc
ions
per Peregrí Portolés
passatemps
24 l’oriol
EL MISSATGE SECRET I SIMPÀTIC
A-E B-R C-O Ç-M D-I E-HF-T G-U H-F I-N J-A K-SL-C M-L N-Q O-B P-V Q-DR-X S-K T-P U-G V-Y X-ZY-J Z-Ç
Per mig de la CLAU, descobreix aquest simpàtic cas que va protagonitzar un importantcompositor.
Akkaif Ejvqi qdbalfcb q'cbngakfbj qan tjmjg qam tbdilat Çdsmck, pj kjoab nga am tbdi-lat pcmdj qakhab-mf.
Pj lcçtckjb mj "kdçhcidj qa mj qaktaqdqj" jço çcmf kaifdf qa m'egçcb: am façtk hdijm ak gimmlbu d maif çcpdçaif jm mmjbu qam ngjm amk çgkdlk pji qadrjif qa fcljb d kgbfai qa m'a-klaijbd gi qjbbaba m'jmfba, hdik nga icçak ngakai am qdbalfc d gi pdcmdidkfj tabhdijmdfxjb m'cobj.
Hdijmçaif amtbdilat ic pj qakhab m'cbngakfbj.
CLAU : canvia cada lletraper la seva corresponent
2l’oriol
PXIALNIRESV
ITADSDPFCEA
ARDEAETENRC
NAELCFORTIS
IOLAISICITO
SRISO,CBPIAN
SDCEURLCCRM
IIAVNFEI
A,DP
MENOMOSSOAL
ONDAARPOLNE
L’AEPITETADT
ERSULEGATOA
G A M S M O A D E M A TI S D I M I N U E N D OS O S, M F I D E L R E FL E C O N M O T O X E TO T A I X O D E L M E SP R O F U C H O P I N ND P I U M O S S O S E NT I M E N T A T E M P O
Troba a la següent taula elssegüents 11 termes d’expressió i elnom d’un compositor
PIANISSIMOFORTE
RITARDANDODIMINUENDOCON MOTOPIU MOSSO
A TEMPOFORTISSIMO
PIANOMENO MOSSO
LEGATO
CHOPIN
LA FRASE OCULTA
Amb les lletres que sobrin formaràs una frase -dita per R.Schumann- sobre la forma de tocar del composi-tor que has trobat
Escriu-la aquí sota.
l’oriol
secc
ions
per Clara Llop
coneguem a ...
26 l’oriol
PLAT PREFERIT:La paella i el marisc.
AFECCIÓ:Quan puc, pescar o fer una passejada amb la família per la vora delmar.
UN LLIBRE:M'agrada El Lazarillo de Tormes. Ara llegeixo El Senyor dels anells deTolkien.
UN COMPOSITOR:Gustav Mahler.
UNA PEL·LICULA:Alguien voló sobre el nido del cuco.
QUÈ ENSENYES:Aquí a l'escola ensenyo saxofon i música de cambra.
LLOC DE TREBALL:En l'ensenyament, treballo per a la Diputació de Tarragona a Tortosa ien la Banda de Música d'Ulldecona. A més a més sóc també el directord'aquesta Banda i toco el saxo soprano al quartet Sax 3+1.
PER QUÈ LA MÚSICA:Mira, el meu pare tocava el saxo i quan vaig dir-li que volia "fer solfa", hem va dir: "perfecte, però si comen-ces després has de continuar, no pots deixar-ho al poc de començar". I mira, poc a poc vaig passar de l'es-cola del poble al Conservatori de València, després Saragossa, Madrid, Barcelona i quan hem vaig adonarja estava fent classes i dedicant-me exclusivament a la música.
LLOC DE VACANCES:Actualment, Sant Carles de la Ràpita.
RUBEN DOMINGO i BOLOIX
Nascut a Albalat de la Ribera (València) l’any 1963Lloc de residència Ulldecona
música i internet
per Joan Vidal
2l’oriol
Per triar la targeta de so i l'ins-trument que farà els dictats.
Per llegir les notes en notació clàssica oen moderna.
Per sortir del programa.
Aquí s'observenles notes quehaurem d'encer-tar.
Per començar, repe-tir el dictat o que ensdigui la respostacorrecta.
Marcarem amb un "tick" el nom de les notes que volem que surtin al dictat"Note Choices". Si volem una sola octava marcarem el "tick" de "Note range".Si pulsem els "Presets", treballarem les notes que indica cadascun.
"Key" té dos caselles, una és per triar el to i l'altra per triar el tipusd'escala. "Cadence" és per triar els acords que ens dóna al principiper a situar-nos al to. "Tempo" és per triar la velocitat del dictat.
Aquí observem el per-centatge d'encerts quetenim. Un percentatgesuperior a 80% és sufi-cient per a incrementarla dificultat de l'exercici."Reset" serveix per rei-niciar els dictats.
Windows 98/ME/NT/2000/XPMínim 64MB de RAMMínim 10MB de memòriaTargeta de so o entrada de MIDI
Remenant per la xarxa hem descobert un programa gratuït que ens permetrà poder treballar el reconeixe-ment de notes a l'ordinador de casa. Vaja , que si necessitem un petit reforç per als dictats aquí tenim unavaluosa eina que ens ajudarà.
La seva manipulació és molt intuïtiva i no ens costarà gens familiaritzar-nos amb la interfície.
FUNCTIONAL EAR TRAINER v1.1
Necessitats del Sistema (PC)
El podeu descarregar a:http://home.planetinternet.be/~abenbass/index.html
l’oriol
secc
ions
No sé si us heu assabentat però, per si de cas, us posaré al corrent de l'assumpte.
Fa unes setmanes vàrem tenir una visita al centre que podríem definir d'important, bé, millor ditmolt important, i si no llegiu i decidiu vosaltres mateixos.
Es notava cert nerviosisme entre l'equip directiu, i jo, des del meu lloc, podia sentir comentariscom: "ho hem de tenir tot preparat", "no sabem que ens preguntaran ni que voldran veure","que els semblaran les obres d'ampliació?", i d'altres semblants. Però què passa, pensava jo. Qui ha de venir? Què ha de veure?
Arriba el dia esperat.Primer l'equip directiu rep a la gent de Diputació. Veig cares conegudes: la cap d'Ensenyament,Montse, la coordinadora del SAC, Pilar, l'arquitecte de la Diputació, i el diputat, Sr. Fonts.Esperen algú més.Quin misteri, estic intrigat. No puc més. He de saber a qui esperem, és a dir, esperen, perquè jono n'he de fer res.Moments després arriben dues persones a les que, després de les pertinents presentacions totssaluden. Ja estan aquí ,i ara què. No sé res de res. Llavors se'n van cap a dalt amb el director iaquestes dues persones misterioses davant i la resta darrere, com en una processó. Ara sí queno ho sabré.
Després d'uns minuts que a mi em semblen eterns baixen tots xerrant. Bé, bé, ara sabré de queva tot això. Però tot dret entren al despatx de direcció, i... a parlar. No puc sentir el que diuen, ino serà perquè no ho intento però el meu radar no dóna per a més.Si tingués ungles me les hagués menjat totes, us ho ben asseguro. Finalment surten, ja està béhome, que els que estem a fora estem patint, quina poca consideració.Salutacions, bones cares, gràcies per tot, bon viatge, bla, bla, bla... i en un tres i no res des-apareixen tots d'allí... I jo què?, No em deixareu així? Que algú em digui alguna cosa..., ei!!! Està clar que no me ho contaran. Ho hauré d'esbrinar tot sol. I ho he fet. Ho sé tot. Voleu saber-ho?. Doncs ací va.
Les dues persones que ens han visitat són del Departament d'Ensenyament de la Generalitat,una arquitecte i el subdirector general de Centres. Aquest Departament és el que dóna el visti-plau a la creació i denominació dels centres d'ensenyament.El motiu de la seva visita era parlar del tema del Conservatori. Com sabeu la Diputació està tra-mitant l'expedient de creació del Conservatori de grau mitjà al nostre centre que ha de conviu-re amb l'Escola de nivell elemental. Aquest expedient inclou l'organigrama del centre, estructu-ra acadèmica, capacitat real d'alumnat, oferta d'especialitats i places i tot el referent a l'edifici iles instal·lacions, barreres arquitectòniques i informes sobre evacuació i plans d'emergència(incloent el projecte d'ampliació amb tot l'edifici de la biblioteca).Tota aquesta documentació és a mans dels tècnics del Departament perquè la revisin i facin elsinformes pertinents perquè els responsables polítics donin finalment el vistiplau. La visita teniacom a objectiu conèixer el centre i comentar amb els responsables tots els dubtes que pogues-sin sortir.
Era doncs una visita molt important si d'ella depèn en part que l'informe final sigui favorable.De ben segur que els responsables sabran veure la necessitat territorial que es creï elConservatori a Tortosa. Disposem de tot el necessari: material, instal·lacions, personal, alum-nes, ganes i pressura d'un futur esperançador que permeti els músics d'aquestes terres cursarestudis reglats de grau mitjà previs a la professionalització amb les mateixes condicions queels de la resta del país. I ara que tant es parla d'igualtat d'oportunitats no ens podran negar enaquest cas, com en algun altre, que els músics són un recurs propi de les terres de l'Ebre i calmantenir-lo viu.
Fins aviat
