ORIOL GENER 35:ORIOL GENER 35.qxdsae.altanet.org/houmuni/web/cmto/media/upload/pdf... · Inés...

l’oriolE S C O L A I C O N S E R VAT O R I D E G R A U M I T J À D E L A D I P U TA C I Ó D E TA R R A G O N A A T O R T O S A

N Ú M . 3 5 A N Y V I I G E N E R 2 0 0 7

US DESITGEMUN FELIÇ 2007

su

ma

riNotícies8Santa Cecília6

Breus12

L’oriol racons13

Benvolguts companys i companyes,

El treball de les persones que conformeu tot l'equip professional de l'Escola i Conservatori

de Música de Tortosa es desenvolupa en una doble vessant. La vessant educativa dirigida

a la formació dels joves amb inquietuds musicals i per altra banda, el treball de divulgació i

de promoció de la música, mitjançant les activitats que s'hi organitzen.

La dedicació i la il·lusió en el dia a dia reverteixen en la qualitat dels ensenyaments dels nos-

tres centres, però aquest objectiu no ha de ser l'únic. La música és un art que ens alimenta

de sensibilitat i ens permet desenvolupar-nos com a persones, afavorint l'enriquiment per-

sonal i col·lectiu.

Aquestes tasques no són fàcils i menys encara si, a l'activitat educativa, hi afegim la de

divulgació i comunicació. És per aquest motiu que vull felicitar totes aquelles persones que

feu possible l'edició d'aquesta revista. La il·lusió dels professors, alumnes i de tot el perso-

nal que treballeu en aquest centre són el motor d'inciatives com aquesta.

Us encoratjo doncs a seguir treballant amb la mateixa professionalitat i energia, alhora que

aprofito l'oportunitat que em doneu des d'aquestes línies , per oferir-vos, una vegada més,

la meva col·laboració en tot allò que pugui revertir en el benestar de les persones de la nos-

tra organització i en la qualitat dels nostres ensenyaments.

Àlex Grau OrtsCap de Recursos Humans de la Diputació de Tarragona

salutació

Direcció, coordinació i realitzacióClara Llop

RedaccióRuben DomingoRicardo FornerElisa HuguetPaula MartíAlbert TorrentInés RegueroJoan Vidal

Disseny i maquetacióSàndal Campàs

Assessorament lingüísticMontserrat Ingla

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.Dipòsit LegalT-439-2001Tirada 350 exemplars

Escola i Conservatori de Música de la Diputació deTarragona a TORTOSA

En conveni amb el Departament d’Educació

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: [email protected]

[email protected]

l’equip de l’oriol

l’editorial

Benvolguts i benvolgudes,

Des de l'equip de redacció de l'Oriol us desitgem un Feliç Any 2007. Després d'unesmerescudes vacances recomencem la nostra tasca de treball i amb il·lusió comencem lasegona part del curs amb nou Oriol que us informarà de moltes de les activitats que s'hanrealitzat aquests dos últims mesos.

Ja tenim un Consell escolar nou i constituït després de les votacions realitzades a cadasector. Esperem fer una bon treball junts.

Amb el darrer número del curs passat es va acomiadar la secció el banc i al seu lloc vaaparèixer, al darrer Oriol, la secció les fotos per al record. Amb aquest apartat volemconèixer o potser reconèixer a alguns de nosaltres en un altre temps, quan encara éremestudiants o quan érem professors recent arribats al lloc de treball.

D'altra banda, també trobareu que al racó dels instruments sortiran altres instruments, decultures diferents i països llunyans que ens permetran millorar els nostres coneixementscentrats majoritàriament en la música anomenada clàssica i en els instruments que la fansonar.

Les altres seccions les mantenim ja que tenen bona acollida entre tots vosaltres els lec-tors que sou la nostra raó de ser. Sense més explicacions us deixo amb la revista.Bona lectura!!

Clara Llop BoschDirectora de l’Oriol

6 l’oriol

Santa Cecília

Com ja deveu saber els que fauns anys que esteu a l'Escola, el

22 de novembre és la nostra festa, lafesta dels músics. És el dia en queens felicitem mútuament i celebremque la música formi part de les nos-tres vides.

Teníem un dia molt atapeït: al matí,alumnes de Grau mitjà i alguns pro-fessors van anar a 'IES Joaquim Baude Tortosa. Vam poder escoltar lesactuacions dels alumnes que com-paginen els estudis al Conservatori ial mateix institut, amb la qual cosaes van poder lluir davant els seuscompanys de classe! Aquesta audi-ció va servir també per fer públic l'o-ficialitat de la vinculació entre totsdos centres, anunciada en un dis-curs pel director de l'institut i la direc-tora del Conservatori. Aquesta vincu-lació ofereix una sèrie d'avantatgesen matèria d'horaris i matrícules alsalumnes del Bau per tal de facilitar lacompaginació dels estudis de músi-ca del Conservatori amb els gene-rals.

A la tarda, la festa seguia amb unaprimera part de Gimcana per alum-nes de l'Escola i del Conservatori. Elpalau Oriol es va omplir d'un bullici id'una excitació inusuals, amb nenspujant i baixant escales, cantant,dibuixant... Tots van superar les pro-ves amb èxit, amb la qual cosa vam

haver de repartir premis per atothom. Els alumnes "grans", els delconservatori, també van tenir unasèrie de proves, més difícils, i, tot ique no tothom podia guanyar, elsprofessors vam estar gratament sor-presos per l'abast dels seus coneixe-ments i habilitats. El primer premi se'lvan endur el grup anomenat"Rosalia's Angels"(quatre noies de5è), el segon el "Golden Spicy FunnyLazy Dany Quartet"(quatre nois de4rt i 5è) i el tercer "LesPitiflowers"(quatre noies de 3er).

A les set vam tenir tots dret a unaexcel·lent xocolata amb melindros.Tots, pares, alumnes de totes lesedats, àvies i avis, professors, ensvam trobar repartits per les escales iel pati del palau Oriol, llepant-nos elsdits i xuclant al màxim cada melin-dro...

Alguns professors, però, no espodien atipar de xocolata, perquè ales vuit ja començava el concert on

22 de novembre de 2006

L’ORIOL INFORMACIÓl ’ o r i o l

l’oriol

serien ells els qui donessin "la cara"a l'escenari. I quina cara! N'hi vahaver per tots els gustos: des delbarroc encisador de Vivaldi per ados oboès i piano, passant per unromàntic Strauss per fagot i piano,un clàssic Haydn per a trompeta ipiano, el virtuosisme dels preludisde Rachmaninof i Chopin, fins a untango de Piazzola en versió flauta ipiano, un blues per a viola i piano i,per acabar, una obra contemporàniadel compositor de música depel·lícules, A. Guinovart, per a pianoa quatre mans. Val a dir que els pro-fessors es van sentir molt a gust enles seves actuacions perquè vantenir un calorós i atent públic, la qualcosa atenuava els inevitables nervis.Però aquests van quedar ràpida-ment oblidats per l'excel·lent soparpostconcert entre personal docent ino docent...

I així es va tancar el llarg dia deSanta Cecília... fins l'any que ve!

escola i conservatori de música de tortosa

2006-2007

8 l’oriol


L’ORIOL INFORMACIÓ

Ens posen música al cinema mut

l ’ o r i o l

Aquest curs 2006/07 l'hem volgutencetar d'una manera molt espe-

cial. Buscàvem una fórmula que fesgaudir des dels més petits als mésgrans, involucrant al màxim tota lacomunitat educativa. Llavors va sor-gir una proposta molt interessant dedos músics ben propers a nosaltres.Són Miquel Àngel Marín, clarinetistanascut a Deltebre, i el pianista deVilanova i la Geltrú Carles Robert.Junts constitueixen el Duo BandaSonora i han volgut contribuir a larecuperació d'un ampli ventall depel·lícules de cinema mut. Ells posenmúsica en directe composada pelmateix Carles Robert a la projeccióde cada film, transportant l'especta-dor als inicis del cinema i donant laseva interpretació sensitiva de la his-tòria. Una altra manera de viure lamúsica, n'hi ha tantes!Amb El noi de Charles Chaplin, vampoder sentir les rialles dels mésmenuts de la casa barrejades ambles dels seus pares i mares i els

alumnes de mitjà. Ben mirat passapoques vegades això. És que lacapacitat de comunicació que té lamúsica és enorme! Tothom s'ho vapassar d'allò més bé, vam tenir lasensació d'haver viscut un momentmàgic.

Amb aquesta sensació donem perinaugurat el curs, desitjant que totstinguéssim un bon curs.

Concert d’inauguraciódel curs

2006-2007

l’oriol


2006-2007

Primera trobada de petites agrupacions

Les instal·lacions de la "Filha"d'Amposta van acollir, el prop-

passat 12 de novembre, la 1aTrobada de petites agrupacions del'AEMTE -l'Associació d'Escoles deMúsica de les Terres de l'Ebre-, unaentitat que no s'atura en el seu tre-ball de posar en contacte les inquie-tuds dels alumnes i els professorsd'aquesta àrea.

Molt ben organitzat per la Junta i percompanys de la Filha, el dia vacomençar amb un concert on unesquantes escoles de Música ebren-

ques -inclòs el Conservatori- vanportar petits grups de cambra -a par-tir de quartet-, que van oferir alselecte públic assistent un repertorivariat quant a formacions instrumen-tals i estils: des d'encomanadissosritmes antillans fins austeres arqui-tectures centreeuropees, des de tim-bals vigorosament baquetejats finssolemnes grups de clarinets benavinguts.

Com sovint passa quan ens ho pas-sem bé, tot just pensàvem que aca-bàvem de començar quan la Música

ja s'anava apagant, així que, raona-blement afamats, vam fer cap a unrestaurant, on ens vam esplaiarcomentar tantes i tantes coses ambamics antics i nous.

En fi, gràcies a tots els músics perles seues bones vibracions, i alsamics de l'AEMTE per amanir, ambel seu esforç, un espai de trobada -necessari- per a tots els jóvensmúsics ebrencs.

AEMTE

Els alumnes del Conservatori escolten a l’OBC

La bona valoració de l'excursió faque el departament de vent vul-

gui organitzar-ne una altra per al 3de febrer

Aquest curs, un dels objectius queens hem marcat el claustre de pro-fessors és que els nostres alumnesvagin adquirint l'hàbit d'escoltarmolta música i valorin el fet d'assistira concerts.

Amb aquest pretext, el departamentde vent va organitzar el passat dis-sabte 2 de desembre una sortida al'Auditori de Barcelona per assistir aun concert de l'OBC (OrquestraSimfònica de Barcelona i Nacionalde Catalunya). Els assistents (l'acti-vitat es va fer extensiva a tots elsalumnes del Conservatori) vam

poder escoltar l'estrena d'una obrad'un jove compositor català: "Blau"de Bernat Vivancos; el concert per atrompeta, piano i orquestra de cordaen do menor op.35 de Xostakòvitx acàrrec de Mireia Farrés, trompeta ide Laia Masramon, piano; i la quartasimfonia en mi menor de Brahms.

El concert ens va emocionar.Estàvem situats a platea, a tocardels músics i això ens va permetreviure'l amb molta més intensitat i finsi tot observar tota l'expressivitat deldirector ja sigui amb els seus gestosde braços, de cos, com amb els de laseva cara... Realment, vam estar enun lloc privilegiat i els alumnes hovan saber apreciar. Va ser un goig elseu comportament durant tota la sor-tida

Des del Departament de vent creiemque aquestes activitats són moltbeneficioses per als nostres alum-nes i ja ens hem plantejat organitzar-ne una altra pel 3 de febrer. Enaquesta ocasió, l'OBC interpretaràun programa que l'ha titulat "Elscolors de l'orquestra" i constarà de:Ma mère l'oie ( Ma mare l'oca) de M.Ravel, el concert per a violí deSzymanowsky i els "Quadres d'unaexposició" de Mussorgsky/Ravel.Apunteu-vos i... a disfrutar de lamúsica!

Anada a un concert

Vinculació de l'Institut JoaquimBau amb el Conservatori de

Música de Tortosa

El Conservatori de Música de Tortosai l'Institut de Tortosa Joaquim Bau,aquest any han aconseguit el reco-neixement per part del Departamentd'Educació a la tasca conjunta defacilitar la compaginació dels estudisde música amb els de l'ESO iBatxillerat dels alumnes que compar-teixen aquests dos centres educatiusde la nostra ciutat. El treball en equiprealitzat entre el Conservatori il'Institut des de l'any 1999, ha portatals dos centres de la ciutat de Tortosa

a demanar al Departamentd'Educació la seva vinculació. Aixòsuposa no tant sols oficialitzar elsque ja els dos centres porten duent aterme durant aquests anys, sinó quea partir d'ara els alumnes delConservatori que cursen grau mitjàgaudiran dels següents avantatges:

- Prioritat en el moment de fer lamatrícula a l'Institut- Millora en les franges de crèditsvariables i matèries optatives de bat-xillerat- Coordinació de l'equip docent delsdos centres per tal de fer comple-mentària l'oferta educativa i així faci-

litar l'estudi dels alumnes- Activitats conjuntes dels dos centresen l'àmbit musical

La presentació a la ciutat de Tortosad'aquesta col·laboració, a partir d'araja oficial, l'han fet els dos directorsdels centres el dia 22 d'aquest mes,aprofitant el ja tradicional concert deSanta Cecília celebrat a l'Institut J.Bau per alumnes del Conservatoritortosí. Amb aquest fet la ciutat deTortosa es posa al nivell d'altres capi-tals del país com ara Tarragona,Girona i Barcelona, que ja fa tempsque disposen d'Instituts vinculats alsconservatoris de música.

10 l’oriol

El conservatori amb el BauVinculació de l’Institut Joaquim Bau amb elConservatori de Música de Tortosa

Des de fa un temps el professorJoan Vidal està realitzant la tesi

doctoral en la UAB sobre l'aprenen-tatge cooperatiu de la música. Caldestacar que ja ha presentat diversescomunicacions sobre aquesta temàti-ca en l'escola Superior de Música deCatalunya (Esmuc), concretament elpassat mes de maig de 2006, en el 1rCongrés Educació Avui: la PràcticaInnovadora (Universitat Rovira iVirgili, 28-06-06) i en la 6a Jornadasobre Aprendizaje CooperativaJAC'06 emmarcada en el IVCongreso Internacional de DocenciaUniversitària y Innovación(Universitat Politècnica de Catalunya,07-07-06)

Sabedora d'aquest fet, María ElenaRiaño Galan, actual presidenta de laSEM-EE (Sociedad para laEducación Musical del EstadoEspañol), va proposar-li que presen-tés una comunicació en 1r Congrésd'Innovació en Educació Musicalamb el subtítol "Projectes multidisci-plinars", concretament el dissabte dia09 de desembre de 2006.

Per circumstàncies personals el pro-fessor Joan Vidal no va poder assis-tir, tot i així la seva comunicació"Aprenentatge cooperatiu a l'aula demúsica: un exemple a l'aula d'harmo-nia del Conservatori de Música deTortosa" va ser presentada conjunta-

ment per la pròpia Maria Elena Riañoi Natalia González, doctores enDidàctica de la Música i Psicologiaper la Universitat de Cantabria. Lapresentació al congrés de la comuni-cació va anar a càrrec de Natalia queva realitzar una fantàstica defensa.

Innovació educativa1r congrés d’innovació en educació musical


Concurs d’interpretació icomposició musicalLlistat dels finalistes del 7è concurs

l’oriol

7è concurs de composició musical "Mestre Monclús" Juny 2006

CATEGORIA "A" MODALITAT COMPOSICIÓJosep de Cid Rodríguez. "La tempesta" (primer premi)CATEGORIA "B" MODALITAT COMPOSICIÓAlba Castelló Querol. "Ja és estiu" (primer premi)CATEGORIA "C" MODALITAT COMPOSICIÓAndrea Arasa Catalan. "La primavera" (primer premi)CATEGORIA "D" MODALITAT COMPOSICIÓDavid Anguera, Alejandro Domingo, Sílvia Fontanet, Cristina Esteve. "Wasfehako" (el gran harmoni) (primer premi)CATEGORIA "E" MODALITAT COMPOSICIÓGemma Curto Alonso. "Rius de sal" (primer premi)CATEGORIA "F" MODALITAT COMPOSICIÓIvan Benet Querol. "Soli-Tude" (primer premi)

7è concurs d'interpretació musical "Lamote de Grignon" Juny 2006

CATEGORIA "A" MODALITAT INTERPRETACIÓJosep de Cid Rodríguez. Viola (1r premi i premi públic)CATEGORIA "A" MODALITAT CAMBRAAitor Ros i Josep de Cid. Viola (1r premi i premi públic)CATEGORIA "B" MODALITAT INTERPRETACIÓAlba Castelló Querol. Flauta (1r premi i premi públic)CATEGORIA "B" MODALITAT CAMBRACarme Pons i Marta Redo. Viola (1r premi i premi públic)CATEGORIA "C" MODALITAT INTERPRETACIÓRosa Mago Gil. Clarinet (1r premi i premi públic)Oriol Esteve Serra. Clarinet (menció)CATEGORIA "D" MODALITAT INTERPRETACIÓAlejandro Domingo Salvador. Piano (1r premi i premi públic)Núria Colomer Duart. Guitarra (menció)CATEGORIA "D" MODALITAT CAMBRANúria Colomer i Ivan Portolés. Guitarra (1r premi i premi públic) CATEGORIA "E" MODALITAT INTERPRETACIÓEloi Roset Altadill. Trompa (1r premi i premi públic)CATEGORIA "F" MODALITAT INTERPRETACIÓIvan Benet Querol. Saxòfon Soprano (1r premi i premi públic)


2006-2007

NOUS MEMBRES DEL CONSELL ESCOLAR

Després de fer les votacions dels diferents sectors perrenovar el Consell escolar donem la benvinguda a:

sector pares: Rocio Caballero i Gloria Llop.sector alumnes: Ivan Portolés i David Anguera.sector professors: Sàndal Campàs, Ricardo Forner i KievPortella.

D'altra banda agraïm la col·laboració durant aquests dosúltims anys als membres sortints:

sector pares: Josefa Crivillé i Maria Medina.sector professors: Laura Folch, Albert Torrent i IvanLaunes.

12

breus

l ’ o r i o l

III CONCURS INTERNACIONAL DE GUITARRA "DANIEL FORTEA"

Ivan Portolés Personat, alumne de 5è de mitjà de guitarra,ha guanyat el 2n premi al "III Concurs Internacional deGuitarra Daniel Fortea" celebrat el passat 25 de novembre aBenlloch, Castelló. Cal valorar l'alt nivell dels participantsque en esta edició han arribat de diferents Conservatoris d'a-rreu d'Espanya.

MILLORS NOTES DE LA PROVA D'ACCÉS A PRIMER DE GRAU MITJÀ22 de novembre de 2006

Sergi Medina García en l'especialitat de violoncelMarta Portolés Personat en l'especialitat de flauta travesseraGerard Valldeperes Vilanova en l'especialitat d'oboè

NOUS MEMBRES DEL CLAUSTRE

Aquestos són els professors i professores quehan entrat aquest curs al claustre de profes-sors:

Mercè Baiget (cant), Gemma Freixes (violí), ,Inés Reguero (piano) i Màxim Solanes (oboè).Ha reiniciat la seva tasca després d'un tempsd'excedència David Matheu (violí-viola)

D'altra banda ens han deixat per diferentsmotius Cecília Aymí, Xavier Balcells, OriolGiralt i Ivan Launes que gaudeix d'un any d'ex-cedència.

Ivan Portolés Personat

l’orioll racons


racó de les imatges

Inscripció a la gimkana

Uns altres guanyadors Xocolatada al pati

Repartint premis ... ... dels menuts

L’equip guanyador de Mitjà amb el xec de premi

14 l’orioll racons

racó de les imatges

l ’ o r i o l

Santa Cecília al Bauó a la gimkana

l’orioll racons


Concert de Santa Cecília gimkana

16

racó dels nostres alumnes

per Paula Martí

l ’ o r i o l

SensibilitzacióIniciació


Bàsic 2Bàsic 1


racó del les imatges

l ’ o r i o l

Un equip guanyador de la gimkana

... i una altra ...

... i una altra ...

realitzant una prova ...

... i una prova dels grans ...

... i una altra

l’orioll racons


racó de l’alumne

Aquest número el racó del compositor i el racó de l'a-lumne estan relacionats. Us ho explico, les obres quepubliquem al racó del compositor son el producted'una experiència que han dut a terme els alumnesd'harmonia de 2nA i 2nB del Conservatori.

El grup A va iniciar la composició el 06-10-04 i el grupB el 06-10-06 coincidint en la 3a sessió d'harmoniad'aquest curs. La unitat didàctica que estaven treba-llant s'anomenava "progressions harmòniques" iaquest dia se'ls va proposar fer a casa l'anàlisi dels 10primers compassos del minuet per a piano Kv4 de W.A. Mozart. Havien d’assenyalar les notes estranyes ala partitura, dir el tipus i escriure el xifrat dels acordsindicant l’estat. Una vegada feta l'anàlisi, havien decomposar una melodia pròpia, diferent de la deMozart, però en funció dels acords que havien detec-tat a l'anàlisi.

Mozart va composar aquest Minuet l'onze de maig de1762 (als 6 anys) a Salzburg. El Minuet és la formamusical que absorbeix i escull amb més naturalitat alsseus primers experiments de composició. Per la sevaestructura i estil, aquestes pàgines mostren l'innega-ble influx que les composicions - precisament enforma de Minuet - dels autors que el seu pare(Leopold Mozart) havia reunit als quaderns d'estudi,per als seus dos fills petits, Mozart i Nannerl. Es pro-bable que aquests Minuets formessin part del reperto-ri dels seus primers concerts (al setembre va tocar aViena per a la cort de Maria Teresa, emperadriu d'Àus-tria).

A la introducció del Salzburger Klavierbüchlein, es lle-geix (parlant dels 5 primers Minuets) (...)presenten

una forma musical clara i ben organitzada, unaexpressió fascinant i ingènua, amb accents de músicapopular"(...). L'editor, Abert, a més destaca la fluïdesad'aquest Minuet Kv4.

Finalment cal dir que la part del baix és igual per alstres Minuets; probablement es va tractar d'una "base"proposada pel seu pare, sobre la qual Mozart havia deconstruir Minuets de variats caràcters musicals.

El mateix exercici que Leopold va proposar al seu fillMozart per a les seves primeres composicions haestat el mateix que els alumnes de 2n d'harmonia hanacabat fent. Una vegada finalitzats els Minuets hemfet dos sessions: una per a fer una avaluació col·lecti-va dels resultats en la qual tots els alumnes han valo-rat tècnicament i expressivament les obres del seuscompanys i una darrera de reflexió sobre els comen-taris i propostes de millora que cadascun d'ells harebut dels seus companys. Finalment ells mateixoshan escollit els dos millors Minuets, tasca difícil doncsel nivell general ha estat molt alt.

Al racó del compositor publiquem aquests 2 Minuets iuna petita biografia dels joves compositors, animeu-vos a tocar-los!

per Joan Vidal

Oriol Esteve Maria Merino


racó del compositor

per Joan Vidal

l ’ o r i o l

ORIOL ESTEVE

Vaig néixer el 17 d'octubre de l'any 1992 a Ulldecona. Al Conservatori estic fen 2n de grau Mitjà i toco el clarinet.M'agrada molt jugar a futbol, escoltar música i estar amb els amics. M'ha sorprès molt guanyar perquè hi havienpeces molt bones dels meus companys, per això estic molt content. Espero poder guanyar més concursos d'aquesttipus, si tinc la oportunitat.

2l’orioll racons


MARIA MERINO

L'any 70, quan jo vaig nàixer, Riola (que està aValència, a la Ribera Baixa) era més xicotet, i et dei-xava jugar al carrer i botar sèquies.... Vaig créixer, vapassar el temps i saber tocar un instrument va sernomés un somni durant molts anys. Mira que pensavavegades: "M'agradaria tant saber tocar el violoncel. Side petita hagués pogut estudiar-ne...."

Quan tenia 31 anys un dia vaig dir-me que ja no emtornaria a repetir aquesta frase. Llavors vivia aBarcelona, a prop de l'Orfeó de Sants. Vaig anar, emvaig apuntar i vaig aprendre alguns secrets de "elgordo" (que era com es deia el meu violoncel) gràciesa Sandra Biel. Amb l'Orquestra de Cambra de

Salvador Ribas he gaudit molt sobretot tocant al'Auditori Winterthur, i en un poblet d'Alemanya.

Fa un parell d'anys vaig venir a viure a Tortosa i m'a-legre molt d'haver entrat al conservatori després d'ha-ver-me repensat tant si presentar-me o no a l'examenper entrar a 1r. Ara és Laura i els altres mestres d'aquíqui pateixen els meus nous descobriments amb "elchino" (que és com es diu el meu violoncel). I he des-cobert que hi ha gent molt maca fent l'ESO.

Aquella frase encara comença igual, "m'agradaria tantsaber tocar el violoncel..." però continua "..i m'hopasse tan bé intentant-ho. Seria fantàstic aconseguir-ho.".

Tot comença amb el silenci, i tot acaba amb el silenci.

Silenci vol dir quietud, vol dir pausa, descans, pau.

Mozart deia que el silenci era la més gran de les músi-ques. Hi ha qui diu que la música és "el perfum delsilenci"...

I malgrat tot, estem perdent aquest valor. Si anem a unsupermercat, estem atabalats per una música esvera-da, imposada. Si anàvem per comprar uns tomàquetsi una mica de formatge, acabem comprant una llonga-nissa, un pot de llenties d'oferta i una nova marca dedetergent, per adonar-nos que, en arribar a casa, hemoblidat els tomàquets i el formatge. O bé, un altre cas,imagineu el que és voler deixar ressonar al cap unamelodia o fragment musical que ens agrada, i arribara un transport públic o a una sala d'espera i no poderseguir amb aquella remor estimada perquè es sentuna música de fons, imposada. O com el compositoramericà, Aaron Copland, que deia que era incapaç de

firmar al banc un xec d' x quantitat de dòlars mentre demúsica de fons (imposada) es sentia el segon movi-ment de la cinquena simfonia de Mahler, obra queconeixia del dret i del revés, una música carregadad'una emotivitat i passió que no li deixava concentrar-se en una operació que al seu temps necessita tambéuna dedicació!

L'abús de la música la torna trivial. En canvi, en unambient de silenci, el cant d'una flauta pot sonar comtot un esdeveniment.

La manca de silenci ens atrofia una qualitat indispen-sable: l'escolta. L'ésser humà no solament és emissor,part activa, sinó receptor, part passiva. La societat ensimpel·leix cada vegada més a ésser actius i produc-tius. No tenim temps per escoltar. Anar a un concert?Per a què? Estar allà assegut/da deixant passar untemps de valor incalculable? I escoltar a algú, un fill oun amic, què sent, sense interrupcions, sense inter-vencions, però amb el màxim d'atenció, com sipoguessis absorbir per l'oïda i la pell tot el que l'altreestà explicant, sense més soroll que la seva veu res-sonant en l'espai? Què difícil és això quan ja costatant escoltar tan sols el silenci!

Una cosa és sentir i una altra cosa és escoltar. Enstornaríem bojos si no tinguéssim aquesta capacitatdiscriminatòria dels sons, perquè llavors seríem inca-paços de mantenir una conversa al carrer o en uncol·lectiu de gent. Però no arribem a l'altre extrem, enquè tot és sentit i res és escoltat!

Parlem d'un en un, deixem espais de silenci, posemmenys música de fons i no vulguem fer masses cosesa la vegada. Deixem un espai per la quietud i escoltar-nos a nosaltres mateixos....

En això consisteix essencialment ésser Músic, no coma professió, sinó quelcom més enllà... Així que ja hoveieu, està a l'abast de tothom, però també s'ha depracticar!


racó de l’actualitat

per Inés Reguero

l ’ o r i o l

EL VALOR DEL SILENCI I DE L’ESCOLTA

2l’orioll racons

racó dels sentits


per Albert Torrent

El contrabaix de P. Süskind

En una altra edició vaig parlar del Perfum, novel·la d'aquest escriptor que recentment s'ha portat al cinema i quealguna escena es va filmar a Tortosa. En aquest cas us recomano el contrabaix,un llibre molt curtet on, en formade monòleg, un contrabaixista ens explica la seva relació amb el seu instrument, orgull i condemna a la vegada.Totes les obsessions i contradiccions que mostra amb l'instrument són alhora el reflex de l'existència humana.

llibre

cd

pel·lícula

Just acabada la 3a edició "d'entre cultures" què millor que aquests 2 cd's que han aconseguitmesclar cultures ben diferents.

Per començar: Primavera en Nova York, 12 boleros interpretats per la polifacètica Martirio quedes de que va debutar sempre ha volgut trencar motlles. En aquesta ocasió, s'ha envoltat demúsics de jazz de luxe perquè l'acompanyessin en aquest projecte de fusió de molts estils.

L'altre cd, també és tota una sorpresa. El cantaor flamenc Miguel Poveda, d'origen català, ensproposa Desglaç, un cd on ha versionat poemes d'autors catalans com Jacint Verdaguer, JoanBrossa, Gil de Biedma o Sebastià Alzamora. La novetat és que dins del seu estil flamenc, utilit-za el català per cantar aquests poemes versionats amb la col·laboració de Joan Albert Amargóso Chicuelo. I no només sona a flamenc: el bandoneó de Marcelo Mercadante acosta el flamenci la poesia catalana al tango. I també hi trobem reminiscències del jazz. En resum, una forma d'o-brir nous camins al flamenc tot mostrant les influències interculturals que ha tingut.

En aquesta ocasió m'agradaria recomanar quatre pel·lícules que tenen en comú que tracten delsentit del gust, i com aquest pot influir en el comportament de les persones:

Chocolat, protagonitzada per Juliette Binoche, és una pel·lícula encantadora que parla sobre elsplaers de la vida.El festí de Babette, situada a un poble isolat de Dinamarca, tracta de l'adaptació d'una donanouvinguda a la manera de ser del poble, i al mateix temps, de la influència que acaba provocanten la gent.Deliciosa Martha, tracta d'una cuinera la vida de la qual gira exclusivament en la cuina (no térelacions socials, ni parella, ni afeccions que no sigui la cuina), i de com una tragèdia inesperada li canviarà la sevarutina i farà que descobreixi moltes més cares de la vida.Charlie i la fàbrica de xocolata, un conte molt imaginatiu de Roald Dahl adaptat recentment per segona vegadaal cinema, en aquesta ocasió per Tim Burton.

24

racó dels instruments

per Inés reguero

l ’ o r i o l

Normalment dediquem aquesta secció a instruments que es poden estudiar alconservatori. Avui, però, parlarem d'un instrument que no solament no es potestudiar al conservatori, sinó que difícilment el podríem estudiar a Europa. Estracta de la tambura.

Aquest instrument s'usa a l'Índia, l'Afganistan i el Pakistan. És un instru-ment de corda pinçada de quatre cordes i sense trasts. O sigui, que només téels quatre sons de les quatre cordes afinades segons el raga1 corresponent. Iquines melodies pot fer, us deveu preguntar? Doncs no en fa de melodies! Nomésserveix per acompanyar la veu o altres instruments melòdics. Tot consisteixen agafar un ritme i una pulsació i repetir-lo durant tota la cançó. Això faque sigui un instrument molt fàcil de fer sonar.

El seu so és molt ric en harmò-nics, que són aquells petits sonsque sentim a darrere de cada nota.Per això quan sentim aquest ins-trument tenim la sensació d'estarsentint una cosa màgica i és moltrelaxant! No debades es diu queno solament l'utilitzen els mestresde l'Índia per a fer música sinótambé per a meditar.

l’orioll racons

2l’orioll racons

racó dels menuts


per Paula Martí

Aquesta vegada el racó dels menuts és d’allò més divertit.

El passat 22 de novembre vam celebrar St. Cecília al centre. Hi va havergimcana, xocolatada i concert per a tots!

Una de les proves de la gimcana per a petits i grans era dibuixar amb colorsalgun professor del centre. N'hi ha hagut per a tots els gustos! Els professorsguardarem com una joia alguns d'aquests dibuixos tan tendres i divertits.

Us en presentem alguns!

Rosalia Paula Isabel

David Matheu Kiev Inés


racó del conte

per Elisa Huguet

l ’ o r i o l

Ho sabeu o no, que els dissabtes a la tarda al bosc toca ballar? Els insec-tes de cada zona, siguin d'un poble, d'una ciutat o del mateix bosc, se'n vande gresca. Els boscos tenen salons de ball, i n'hi ha que són espectaculars in'hi ha de petits.

Per als salons, solen utilitzar-se els interiors dels troncs dels arbres.Normalment, la feina de construir-los és realitzada pels tèrmits, que treballenamb gran devoció. Tot i així, de vegades la naturalesa en crea alguns queja són buits.

Els salons només estan oberts a l'estiu, però no s’hi pot estar de tan ple: acu-deixen formigues, paparres, puces, mosques, papallones, mosquits, aranyes,...totsa ballar. Siguin solters o aparellats, joves, vells, petits o grans.

A totes les sales hi ha un escenari. Canten les cigales, els grills, ballen elscentpeus...

N'hi ha molts que van a veure si troben parella, a "lligar". S'ha de vigilaramb les paparres...uf! què pesades! Se t’enganxen i no te les pots treure de sobreamb tota la nit!

La pista de ball

2l’orioll racons


De vegades en un bosc podenhaver-hi 2 o 3 pistes deball...segons els insectes de lazona. Els mosquits semprevenen amb una cara de can-sats a l'estiu...! Arriben alball, fan unes voltes i treuena ballar alguna mosca, mar-xen corrents a picar algunabèstia de poble, o a provarsort i poder trobar algunaacampada de nens a la vora d'algun rierol...

Quan acaben tornen al ball. Però no són els que tanquen la sala...! Les aran-yes es queden fent mitja fins al migdia. Quin aguant!

De vegades actua algú de renom de la zona. El públic es torna boig amb lespapallones. Són tan maques...tan seductores...

Les que recullen el saló i el deixen ben net per a la propera setmana són lesformiguetes.

Què passa, no us ho creieu? Però us ho heu imaginat tot, oi que sí? Què farí-em, sense la imaginació? Us podeu imaginar totes aquelles històries fantàsti-ques que vulgueu, és molt divertit.. i per si de cas...a l'estiu...els dissabtes a lanit no us repengeu a cap tronc dels arbres del bosc!...


racó dels passatemps

per Ricardo Forner i Albert Torrent

l ’ o r i o l

Dibuixa a qualsevol professor del centre sense posar el nom, ni donar pistes dequi és, això sí posa el teu nom ( el que millor dibuixat estigui, més agraciat surti i de mésrepresenti al professor dibuixat ...tindrà un petit premi).

Entrega'l abans del 31 de gener a consergeria

SOPA DE LLETRES

ACTIVITAT AMB PREMI

Troba el nom de 22 professors de la nostra escola; oboè, saxo, tres de piano, clarinet, dos de violí, viola, percus-sió, cant, flauta, trompa, trompeta, tres de llenguatge, dos de guitarra, harmonia, fagot i violoncel.

2l’orioll racons


ENDEVINALLES

Solucions dels passatemps anteriors

Solucions Oriol nº33a)- (falta dibuix)b)- L'òpera de Rossini que havíeu de descobrir era: El barber de Sevilla

c)- Les 11 òperes del text de Màrius Serra eren: Otel·lo, Orfeo, Tosca, Falstaf, Aïda, Parsifal, la Traviata, la Bohem,Cosi fan tutte, Turandot, Batterfly.11 òperesAvui a Jocs Reunits Serra, Màrius Serra ens serveix una sopa de noms on ha amagat 11 òperes.

A l'hotel local el tenor orfe opina sobre la tos que tindrà la soprano si continua fumant caliquenyes. "Això és fals,tafaner", replica la gran diva. Una noia del cor, que no l'ha païda mai, diu que per ella ja se'n pot atipar. "Si falta aescena la substituiré fins que li baixin els fums". El tenor somriu. La idolatra aviat, aquesta suplent. "T'elevo i t'ala-bo. Hem d'aconseguir-te el paper de protagonista i te l'aconseguirem", li promet. Amb el mafiós del seu cosí fantuteles particulars de futures dives. N'aventuren dotze i en treuen dotze mil Tot tan net que fins i tot el vàter flairacom un camp de roses.

Endevina el nom d' instruments que es toquen en la nostra escola.

Trobareu les solucions dels passatemps al proper número.

Per fer ballar sardanes jo em pinto sol en la feina, i no hi ha cap instrument que parliamb tanta franquesa.

Sóc fill d'una cabra; em pega el meu amo, itothom tremola sempre que jo mano.

Un forat escandalós, que viu d'un altreforat i no deixa dormir el soldat.

Amb un líquid bo per beurei un altre per amanir es faun instrument simpàtic,que dóna goig de sentir.

Se’ns veu sempre arrenglerades, molt polides ialegretes; unes vestides de blanc, altres vesti-des de negre. Per fer gaudir a qui ens sent milcançons tenim apreses, i amb tantes com som,a totes amb un sol nom ens bategen.

2

1

3

5

4

30

racó del coneguem a ...

per Clara Llop

l ’ o r i o l

PLATS PREFERITSM'agrada especialment el menjar d'aquí: fer un arròsnegre i anguila fumada en all i oli a l'encanyissada; un ter-nasco a Santa Bàrbara; una clotxa i un vi negre aGandesa; una mariscada a La Ràpita o Alcanar; unes ore-lles de gat a Ulldecona ...

AFECCIONSEscoltar música, llegir, viatjar, anar a menjar amb elsamics, anar a esmorzar amb els companys per fer tertú-lia, anar a veure la família, als meus nebots Carla i Pol (lo meu fillol), no perdre el contacte amb els alumnes quese'n van del centre, col·laborar en un programa anomenat "Música per a tothom" que potencia la integració delsfills d'immigrants mitjançant la participació en tallers de música, col·leccionar sintetitzadors analògics dels anys 70,composar música, veure els partits del Barça, continuar la meva recerca folklòrica sobre la Jota i els cantadors, par-ticipar en grups de treball sobre recerca històrica (prompte sortirà publicat "Republicanisme a les Terres de l'Ebre",on aparec com a coautor), també estic elaborant una tesi sobre l'aprenentatge cooperatiu i l'ensenyament de lamúsica a la UAB, passejar, treballar al camp els fins de setmana i sobretot, estimar molt la meva dona (que estàembarassada). Sempre que puc intento demostrar-li-ho un poc.

LLIBRES QUE T'AGRADINSoc un enamorat dels autors ebrencs! Fins i tot col·lecciono primeres edicions. Dels clàssics destacaria a JoanArbó, Marcel·lí Domingo (que llegeixo amb deliri), Cid i Mulet, Joan Moreira i Bladé Desumvila. Dels autor actualsrecomano "Conflicte i violència a l'Ebre" de Josep Sànchez Cervelló i "Macianet el ventallenc" de Manel Ollé, pera mi dos obres cabdals, l’una plena d'història i l'altra rebossant d'estimació per la terra. Les dos per un igual ensajuden a conèixer millor qui som a partir d’allò que hem estat.

MÚSICA QUE ESCOLTESLa veritat és que tota la que em cap a l'Ipod! M'agrada molt que m'aconsellen nous autors per escoltar i gaudeixodescobrint-los. Considero que sóc molt eclèctic pel que fa a la música que escolto. Últimament estic re descobrinta un del fills de Bach, el Carl Philipp Emmanuel i escoltant tota la discografia d'un artista britànic fantàstic, el seugrup s'anomena Anthony and the Jhonson's. En cap de setmana m'agrada buscar un moment per escoltar músicadels companys, alumnes i exalumnes del conservatori.

PEL·LÍCULES PREFERIDESMoltes i cap en concret. De les darreres que he vist destacaria "Petita miss sunshine" , "Match point" i "Eres muyguapo".

PER QUÈ LA MÚSICA?Suposo que va influir l'ambient familiar, el meu pare toca-va en una orquestra "Los Juniors". Va ser el que va com-posar el pasdoble "La perla preciosa" que encara aramoltes orquestres de ball tenen al repertori. Els meus pri-mers records són d'acompanyar-lo als assajos i d'obser-var-lo a casa com feia els arranjaments.

LLOCS DE VACANCESEl meus llocs preferits són, sens dubte, Amsterdam i laCamarga francesa.

Joan Francesc Vidal i Arasa

Lloc i data de naixement:Amposta, 16 de març de 1970Lloc de residència:Amposta

l’orioll racons

3l’orioll racons


racó de les noves tecnologies

per Xavier Llorach

Algunes opcions del mercat:

Steinberg Groove AgentCombinació de 2 elements: mòdul de so amb unaextensa llibreria de ritmes preprogramats. Disposa demolts kits de percussió de tots els estils (acústics isintètics), microfonia d'ambient, múltiples sortides,molt flexible i de qualitat.Web: http://www.steinberg.net/158_1.html

Spectrasonics Stylus RMXCombinació de 2 elements: mòdul de so amb unaextensa llibreria de ritmes preprogramats. Pot expor-tar els ritmes interns a MIDI, disposa de molts kits depercussió (sintètics), 4 sortides independents, molt fle-xible i de gran qualitat. De moment és del millor delmercat quan a sons sintètics. Hi ha nombrosesampliacions disponibles.Web:http://www.spectrasonics.net/instruments/stylusrmx.html

FXPansion BFD Drum ModuleCombinació de 2 elements: mòdul de so amb unaextensa llibreria de ritmes preprogramats. Pot expor-tar els ritmes interns a MIDI, disposa de molts kits depercussió de tots els estils (acústics i sintètics), micro-fonia d'ambient situada en diferents llocs, múltiples

sortides (individuals per a cada un dels micros), moltflexible i de gran qualitat. De moment és del millor delmercat quant a sons acústics. Hi ha nombrosesampliacions disponibles.Web:http://www.fxpansion.com/index.php?page=1&tab=1

Aquestes paraules:

Plug-ins: Programes que amplien les funcions d'unaltra programa. En informàtica musical, representennormalment: els efectes i els instruments virtuals.Loop: Repetició d'un fragment.Sampler: Instruments que treballen amb mostres(samples) disparades a través del MIDI.Kit: Conjunt de sons de percussius.

Hi han moltes altres opcions interessants, però se'nsacaba l'espai. Doncs bé, no perdeu el ritme, i fins lapropera!

No cal dir-vos que esteu convidats a descobrir totaquest món "en directe", passeu-vos per la mevaaula, i xerrem.

Seguim amb la investigació de plug-ins software que simuleninstruments reals. En aquest número ens ocuparem de:

Bateries i percussióEl mercat ofereix varis CD's amb percussionistes gravats en unestudi en diferents tempos, i preparats per a realitzar loops.Ens permeten obtenir un realisme total, però no ens permetmanipular els diferents elements independentment (bombo,caixa, etc.), i a més ens hem d'adaptar als ritmes disponibles.

Programar les pistes mitjançant el MIDI ("partitures digitals")disparant un mòdul de sons, ens dificulta l'obtenció de realisme(encara que, cada vegada millorat amb patrons MIDI tocats per bateries reals, i amb millors mostres i samplers queles gestionen), però ens permet un control total sobre els patrons rítmics i sobre el so.

Instruments virtuals i orquestres simfòniques virtuals

L’O

RIO

L.

AR

TIC

LE

S I

RA

CO

NS

GE

NE

R 2

00

7

I M AT G E S P E R A L R E C O R D

En record a Francesc Serral que ensha deixat (esquerra)

Trobeu a Carlos Fabra?

ORIOL GENER 35:ORIOL GENER 35.qxdsae.altanet.org/houmuni/web/cmto/media/upload/pdf... · Inés...

Documents

Transcript of ORIOL GENER 35:ORIOL GENER 35.qxdsae.altanet.org/houmuni/web/cmto/media/upload/pdf... · Inés...