TEMA 10

ELS RÈGIMS TOTALITARIS A L'EUROPA D'ENTREGUERRES

ÍNDEX

1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria

2. El feixisme italià

3. La nazificació d'Alemanya

4. El totalitarisme soviètic

1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria

Una època

de crisi

Després de la I GM, els nous països van adoptar sistemes polítics liberals

A la posguerra, a la difícil situació econòmica es va afegir una crisi social i l'oposiciódel proletariat a les democràcies

La crisi del 29 va complicar la situació, afavorint l'aparició de dictadures irègims totalitaris

1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria

Les democràcies

davant la crisi

Els països amb tradició parlamentària van acosenguir integrar el socialisme

Sufragi universal Àmplies coalicions polítiques

Per mitjà de

En són exemples Gran Bretanya, França, Bèlgica, Holanda, Suïssa i els països nòrdics

Situació de crisi econòmica i agitació social

1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria

Sufragi masculí Any

Grècia 1822

França i Suïssa 1848

Espanya 1869

Alemanya 1871

Noruega 1891

Finlàndia 1906

Suècia 1911

Dinamarca 1915

Països Baixos 1917

Regne Unit 1918

Àustria i Hongria 1918

Bèlgica i Luxemburg 1919

Polònia i Itàlia 1919

Font: http://enciclopedia.us.es/index.php/Sufragio_universal

1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria

L'ascens de les dictadures

Països amb escassa tradició parlamentària

Establiment de sistemes polítics autoritaris (dictadures)

- Anys 20: Hongria, Espanya, Polònia, Lituània i Portugal. També el feixisme a Itàlia

- Anys 30: Àustria, Estònia, Letònia, Grècia, Romania i Bulgària. També el nazisme a Alemanya

Situació de crisi econòmica i agitació social

Impotència dels partits liberals o conservadors per a integrar a les esquerres

Prometien restablir l’ordre i combatir a socialistes i comunistes

La ideologia feixista

Moviments d’ideologia ultranacionalista, antisocialista, antiliberal i antidemocràtica que van fundar o van pretendre fundar règims totalitaris baix els principis de cabdillatge i un exèrcit de partit al període d’entreguerres (Ernst Nolte)

Definició de feixisme

La ideologia feixista

Obediència cega a un líder carismàtic (Duce, Führer) que concentra tots els poders, encarna l'Estat i és el cap del partit únic

Característiques:

La ideologia feixista

Característiques:

L'exaltació de l'Estat per damunt dels individus i dels seus drets i llibertats

La ideologia feixista

Característiques:

La defensa i l'ús de la violència

La ideologia feixista

Característiques:

El domini de les elits sobre la resta: societat no igualitària

Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista

Racisme i antisemitisme (odi als jueus)

“Exigim la unió de tots els alemanys per a construiruna Gran Alemanya.Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentaciódel nostre poble i per a establir el nostre excés depoblació.”A.HITLER: Mein Kampf, 1924.

La ideologia feixista

Característiques:

Organització i control de la vida de les persones a través de la propaganda i l'adoctrinament, que canalitzaven la participació dels ciutadans cap al projecte nacional: concentracions de masses, salutacions, emblemes, associacions...

3. El feixisme italià

Després de la I GM

En 1921, Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista (PNF) i el 1922 va organitzar un colp d'Estat encobert, la “marxa sobre Roma”

Inestabilitat política(5 governs en 3 anys)

Crisieconòmica

Crisisocial

+ + = Descomposició de l’estat liberal

Ascens del comunisme i del feixisme

Por de la burgesia davant l’ascens del comunisme, les vagues i les ocupacions de terres

El govern no pot frenar-ho

Gran part de la burgesia recolza el feixisme

El rei, Victor Manuel III, va encarregar a Mussolini la formació d'un govern

Mussolini governa en coalició fins al 1924 i guanya les eleccions d'eixe any amb manipulacions

A partir de 1925, dictadura feixista

3. El feixisme italià

La marxa sobre Roma

3. El feixisme italià

3. El feixisme italià

Intervencionisme de l’Estat a l’economia per tal d’implantar l’autarquia (autosuficiència)

Dirigisme econòmic

↑ i control de la producció agrícola i industrial↓ de les importacions

3. El feixisme italià

Control de l’educació, de la propaganda i dels actes de masses

Control social

Van promoure l’afiliació al partit i als sindicats feixistes

Adoctrinament a l’educació

4. El nazisme alemany

Després de la I GM

Difícil situació ecª Insurreccionscomunistes

Hostilitat de l’extrema dreta

Afeblida per

República de Weimar, amb una constitució democràtica

Partit nazi(NSDAP)

Creat el 1919, Hitler hi es va adherir eixe any i el va liderar a partir del 1921

El va reorganitzar, creant les SA i adoptant els seus emblemes

El 1923, Hitler va intentar un colp d'Estat que va fracassar (putsch de Munic)

Va ser empresonat 6 mesos i va escriure Mein Kampf (La meua lluita)

Del 1924 al 1929 millora la situació ecª → ↓ partit nazi

Hitler reorienta la seua estratègia i atrau a les classes mitjanes i als capitalistes

4. El nazisme alemany

4. El nazisme alemany

4. El nazisme alemany

4. El nazisme alemany

4. El nazisme alemany

Crisi ecª de la dècada del 1930

Fort ↑ de l'atur i descontent del poble amb els partits tradicionals

Nazificació d'Alemanya (1933-34)

Hitler va suprimir els drets fonamentals i va aprovar una llei de plens poders

Règim de partit únic, el NSDAP o partit nazi

Depuració de l'Administració → a soles aris adictes al règim

Repressió (SS i Gestapo) i eliminació de la dissidència en el partit (nit dels llargs coltells)

Conquesta de l'espai vital necessari per a la raça ària

La gran indústria, la banca, els grans propietaris (junkers), els militars i la classe mitjana veuen al partit nazi com la solució

Eleccions de 1932 → ↑ partit nazi, el president Hindenburg va nomenar Hitler canceller

Fi de la República de Weimar

Hitler esdevé el Führer, cap i canceller del Tercer Reich

Autarquia i rearmament → fort impuls de la indústria i ↓ de l'atur

4. El nazisme alemany

4. El nazisme alemany – la puresa racial

Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix a qualsevol que se’n desviad’aquest model: minusvàlids, comunistes, homosexuals, gitanos, eslaus i jueus

Persecucióals jueus

Extensió de l’antisemitisme a l’educació i boicot als seus negocis (1933)

Lleis de Nuremberg (1935): se’ls nega la ciutadania alemanyai es prohibeixen els matrimonis mixtos

Se’ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938)

Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938)

Reclusió en ghettos on se’ls ailla i se’ls priva d’allò més bàsic (1940)

La “solució final”: se’ls integra en camps de treball i extermini (holocaust)

4. El nazisme alemany – la puresa racial

5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)

Règim estalinista Control polític i social i planificació econòmica

Partit únic (PCUS) identificat amb l'Estat, liderats els dos per Stalin

Culte a la seua personalitat i violenta repressió contra la dissidència

Ferri control ideològic

Inexistència de drets i llibertats (estat policial)

Política

Al camp

Societat

Aparició de la nomenklatura, elit fidel a Stalin

Economia planificada

Col·lectivització agrària forçosa en granges (kolkhozos i sovkhozos)

Supressió de la propietat privada i destrucció dels kulaks

Indústria Plans quinquennals que potenciaven la indústria pesant, la maquinària i les infraestructures

5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)

5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)

5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)

Treball a un gulag, anys 30

5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)