L’època d’entreguerresL’època d’entreguerres

L’economia i la societat de L’economia i la societat de l’època d’entreguerresl’època d’entreguerres

1919 1939

1

1929Crac

Època de depressióeconòmica

Època de prosperitateconòmica

Feliços anys 20?Feliços anys 20?

La crisi de 1929 i la seva expansióLa crisi de 1929 i la seva expansió

Endeutament de productors i consumidors

Endeutament de productors i consumidors

Final de la guerra:Ruïna europea ienriquiment dels EE.UU.

Final de la guerra:Ruïna europea ienriquiment dels EE.UU.

1920 - 1921Crisi de superproducció1920 - 1921Crisi de superproducció

1922 comença a millorar la situació econòmica 1922 comença a millorar la situació econòmica

CRAC1929

“Els feliços anys vint”

Especialment als EE.UU “Prosperitat americana”

“Els feliços anys vint”

Especialment als EE.UU “Prosperitat americana”

S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària

S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària

1919

El crac de 1929

Els inversors particularsEls inversors particulars

L’estalviador retira els dipòsits del banc

No hi ha més préstecs ni a consumidorsni a productors

No hi ha més préstecs ni a consumidorsni a productors

Crisi bancària

Fallida de la borsa

Empreses i bancshan invertit en borsaEmpreses i bancshan invertit en borsa

Els bancs esgoten liquidesa

Tancament de fàbriquesTancament de fàbriques Atur

Perjudica a

Molts d’ells són

Deutors de crèdits que no podràn tornar

En aquests moments d’incertesaEn aquests moments d’incertesa

Això provoca que

Sense ajuts

1929 1939

La depressió dels anys trenta

Crac de la borsade Nova York

Fallida de la bancaFallida de la banca

Crisi empresarialCrisi empresarial

Augment de l’aturAugment de l’atur

Crisi als EE.UUCrisi als EE.UU

Inicia una

A partir d’una

Que provoca

Que provoca

La crisi s’esténper tot el món

Estimula l’aparició dels règims totalitaris

Als EE.UU., des de 1932, Roosevelt aplicarà el New Deal Es busquen solucions a la crisi

Teories keynesianes

Retirada d’inversions americanesBaixada de preus mundialsRetirada d’inversions americanesBaixada de preus mundials

3

Conseqüències internacionals

Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica

La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

La lluita contra la crisi

El New Deal

1933, Franklin D. Roosevelt (demòcrata)

Control dels bancsControl dels bancs

Estímul de la inversió (crèdits estatals)Estímul de la inversió (crèdits estatals)

El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos

Devaluació de la monedaDevaluació de la moneda

Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)

Intervenció estatal

Obres públiques Obres públiques

Intervencions econòmiques

Intervencions socials

Reduicció de l’atur (disminució jornada laboral)Reduicció de l’atur (disminució jornada laboral)

Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)

(Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)

La nova societatLa nova societatSocietat de masses Sufragi universal

Societat de consum

Nou concepte del lleure

Emancipació femenina

Utopies i radicalisme

La Revolució Russa: un nou La Revolució Russa: un nou model d’estatmodel d’estat

Monarquia Absolutista (Tsar)Monarquia Absolutista (Tsar)

Nicolau II (Romanov)

Imperi Rus

1

Burocràcia ExèrcitEsglésia ortodoxaPolicia (Okhrana)Dumes municipals

Poble sense drets ni llibertats individuals

Situació política

Rússia abans de la RevolucióRússia abans de la Revolució

Condicions de vida i de treball molt dolentes

Endarreriment econòmic i social (feudalisme)

País agrícola. Pagesos pobres i grans terratinents (noblesa, Església i Corona)

Poca indústria i localitzada a les grans ciutats.

Situació econòmica i social

El precedent: la revolució de 1905

"Diumenge Sagnant" "Diumenge Sagnant"

Revolta total (cuirassat Potemkin) Bolxevics a la ciutat (creació dels soviets)Revolta total (cuirassat Potemkin) Bolxevics a la ciutat (creació dels soviets)

El tsar Nicolau II accepta una Duma de sufragi universal (Manifest d'Octubre)

Reprimida pel tsar

Enconseqüència

Demanda popular

provocarà

22 de gener

La Revolució Russa (1917-1921)La Revolució Russa (1917-1921)a) Revolució de febrer de 1917 Primera Guerra Mundial

Manifestació del 23 de febrer a Sant Petesburg

Vaga general, 25 de febrer

Motins als quartels,26 de febrer

Abdicació de Nicolau IIAbdicació de Nicolau II Govern provisional (Kerenski + Menxevics)

República burgesaRepública burgesa

Reconeix drets i llibertats

No atura la guerra ni la misèria

Assemblees de delegats dels pagesos, soldats i obrersAmb el suport dels bolxevics

Formació dels soviets

b) La revolució d’octubre de 1917

Els soviets controlen l’ordre públic

Sota la influència del partit bolxevic (Lenin)

L’assalt al palau d’Hivern

Cop d’Estat contrael govern provisional

S’estableix una Dictadura del proletariatS’estableix una Dictadura del proletariat

Comitè Militar Revolucionari(Trotski)

Govern dels Comissaris del Poble

Tot el poder per als soviets

Nacionalització de la banca

Repartiment de terres

Fàbriques sota control dels obrers

Primeres mesures (Lenin)Primeres mesures (Lenin)

Pau amb Alemanya (tractat de Brest-Litovsk).

La guerra civil i la construcció de l’Estat socialista

Lenin imposa el règim soviètic

La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk)Els decrets sobre la terra iL’abolició de l’Assemblea (Duma)

Guerra civil (1918-1921Guerra civil (1918-1921

Provoca una reacció antisoviètica

Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)

Exèrcits BlancsExèrcits Blancs

comunistes

BurgesiaTsaristesLiberalsAnticomunistes

contra

L’etapa de Lenin (1921-1924)L’etapa de Lenin (1921-1924)Nova política econòmica (NEP)

Nacionalització de la gran indústria i la banca.Control dels transports i el comerç exterior per part de l’estat.Propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials i de l’explotació pagesa.

Recuperació econòmica.

Constitució 1923

Creació de l’URSS

L’ascens al poderL’ascens al poder

1917 Comissari de les Nacionalitats

1922 Secretaria general del partit

1925 Expulsió de Trotski

L’estalinisme polític

Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat

Culte a la personalitat

Repressió

L’època d’Stalin (1929-1953)L’època d’Stalin (1929-1953)La pol·lèmica de la successió de Lenin

Trotski - Stalin

Enterrament de Lenin

Política russificadora i centralista

Planificació de l’economia

Economia socialista Resultat: ràpida industrialització, mentre agricultura continua endarrerida.

LA REVOLUCIÓ RUSSA

LA REVOLUCIÓ RUSSA

SITUACIÓ PRINCIPIS DEL XX

AUTOCRÀCIA

INDUSTRIALIZACIÓ

DESCONTENTAMENTCAMPEROL

FRACASSOSGUERRA

RUSO-JAPONESA1904

TSARS

MALESCOLLITES

APARICIÓOBRERS

ASPIRACIONSBURGESES

REVOLUCIÓ 1905REVOLUCIÓ 1905

FAM

PROMESESNO CUMPLIDES

MENXEVICS

REVOLUCIÓ1917

BOLXEVICS

SÒVIETS

GOVERNKERENSKY

TRACTATBREST-LITOVSK

1918

REPARTIMENT DETERRES

REVOLUCIÓ OCTUBRE

FRACASSOS 1ª GUERRA

MUNDIAL

FRACASSOS 1ª GUERRA

MUNDIAL

LENIN

DICTADURA DELPROLETARIAT

REVOLTES

GUERRA CIVIL (1917-1920)

CONSTRUCCIÓURSS

ESTRUCTURAFEDERAL

FRACÀSREVOLUCIÓ

INTERNACIONAL

NEP

ERAESTALINISTA

DOMINI DELPARTIT SOBRE

L’ ESTAT

PLANIFICACIÓ ECONÒMICA

KOLKHOZOS

SOVKHOZOS

SOCIALISME ENUN SOL PAÍS

PURGUESOPOSICIÓ INDUSTRIALIZACIÓ

COLECTIVIZACIONSAGRÀRIES

es basa

dirigida per

se centra

originen

produeixen

es produeix per

produeix

per

s’inicia

originen

se centra en

culminaran en

van en contra de

són les causes de

produeix

grups obrers

recolzat perdonen lloc

provoca

dirigits perorganitzada per

i la posterioren base a

propugnen

acaba

provoca

es tendeix a

dirigeixporta a

es basa en

per a crear

culmina en

assoleix

en base a

per a crear

de dos tipus

MODERNIZACIÓ

assoleix

LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS

organitzats en

culminen

El feixisme italiàEl feixisme italià

Causes de l’ascens feixistaCauses de l’ascens feixistaIª Guerra Mundial

Oposició de l’opinió pública.

Gran nombre de morts

Increment del deute exterior

Acords de pau insatisfactoris

Augment de la inflació i l’atur

Incapacitat dels partits tradicionals Incapacitat dels partits tradicionals

La població dóna suport als partits més extremistes

Partit Comunista Partit Feixista

Antonio Gramsci

Les fasces (o feix de lictores) eren un feix de 30 vares (una per cada curia de l'antiga Roma) lligades de manera ritual amb una cinta de cuir vermell formant un cilindre, al seu al voltant havia un destral comuna o un labrys. Originalment era l'emblema dels reis etruscs, adoptat igualment pels monarques romans i pervivint durant la república i part de l'imperi. Els fasces eren transportats a l’espatlla per un nombre variable de líctores, fasces lictoriae, que acompanyaven als magistrats curules com a símbol de l'autoritat i capacitat per a exercir la justícia. El significat de les vares unides és que "La unió fa la força" ja que és més fàcil trencar una vara sola que trencar un feix de vares. Dintre del pomerium, el límit sagrat de Roma, les fasces no podien dur destrals, indicant que dintre de la ciutat els magistrats curules tenien dret per a castigar, però no per a executar. Tan sols li estava permesa al dictador la inserció de les destrals.

Característiques del feixismeCaracterístiques del feixisme Ideologia antidemocràtica.

Sotmissió total al líder (Duce) i al partit únic (Partit Feixista).

Ideologia anticomunista.

Intervenció directa de l’Estat a l’economia.

Domini de la societat per part de l’Estat.

Fort nacionalisme expansionista.

Culte a la violència i al militarisme.

El govern de Mussolini.El govern de Mussolini.Eleccions de 1919 i 1921: Fracàs del partit feixistaEleccions de 1919 i 1921: Fracàs del partit feixista

Marxa sobre Roma (27-28 d’octubre de 1922)

Víctor Manuel III donà plens poders a Mussolini

Política de Mussolini

Posar fi al règim parlamentari. Dissolució dels partits polítics i els sindicats. Control dels mitjans de comunicació. Supressió de les llibertats individuals. Control econòmic per aconseguir l’autosuficiència del país.

L’Alemanya naziL’Alemanya nazi

La República de Weimar.La República de Weimar.

Mariscal Hindenburg

Final Iª Guerra Mundial Abdicació de Guillem II Nou règim polític

La República de Weimar

Partit Socialdemòcrata

Governada pel

Forta oposició

Espartaquistes Partit nazi (NSDAP)

Intent frustrat de revolució comunista

Cop d’estat fracassat ( putsch de Munic)

Crack del 29 Triomf del nazisme

Presidida per

Recuperació de l’orgull alemany.

Prosperitat econòmica.

Creació d’un nou imperi.

Característiques del nazisme.Característiques del nazisme.

Feixisme Racisme Pangermanisme

Annexió dels Sudets

L’ascensió del nazisme al L’ascensió del nazisme al poder.poder.Bipolarització de la societat

Partit Comunista

Partit Nacionalsocialista

Eleccions 1932 Parlament: comunistes i nazis, forces més votades

Presidència de la República : reelegit Hindenburg

Va nomenar canceller a Hitler Va nomenar canceller a Hitler

Política de Hitler

Supressió dels sistema parlamentari. Instauració d’un règim totalitari (nit dels ganivets llargs, juny de 1934). Creació de la Gestapo, de les SS i de

les SA. Forta persecució dels jueus. III Reich (imperi). Incendi del Reichstag Gestap

o

Agost de 1934: mor Hindenburg; Hitler, President de la República.Agost de 1934: mor Hindenburg; Hitler, President de la República.

El rearmament i l’expansionisme El rearmament i l’expansionisme alemanyalemany Política expansionista

Rearmament Creació de l’Eix Annexions territorials

La Vergeltungswaffe Zwei ("Arma de Represàlia 2"), va ser el nom que la propaganda nazi va donar al primer míssil balístic.

Complia una de les metes d'Hitler: assolir un arma de terror de destrucció massiva. Al setembre de 1944, els alemanys van llançar la primera V-2.

El vescomte Kimitomo, en nom de Japó, i Ribbentrop, en el d'Alemanya, signen el pacto Antikomintern el 25 de novembre de 1936.