TEMA 8: EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919-1939)

ÍNDEX1. L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA

1.1 L’EXPANSIÓ DELS ANYS VINT1.2 LA CRISI DE 19291.3 LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI1.4 LA BÚSQUEDA DE SOLUCIONS

2. L’EVOLUCIÓ POLÍTICA2.1 INTRODUCCIÓ2.2 LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA2.3 ELS ACORDS INTERNACIONALS DELS ANYS 202.4 L’ASCENS DELS TOTALITARISMES:

A) ITÀLIA: EL FEIXISME B) ALEMANYA: EL NAZISME

1. L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA

1919 1939

1

1929Crac

Època de depressió econòmica

Època de prosperitat econòmica

1.1 L’EXPANSIÓ DELS ANYS VINT

• Els coneguts com “els feliços anys vint” va ser una època de creixement molt important.

• Acabada la Primera Guerra Mundial, el continent europeu estava destruït i calia reconstruir-lo.

• Els governs volien recuperar la prosperitat econòmica anterior al 1914, però els primers anys van ser molt difícils (especialment complicats van ser a Alemanya, sobretot quan al 1923 es va vorer afectada per una hiperinflació que va comportar la fallida del seu sistema monetari).

• A partir del 1922 (a excepció d’Alemanya) el món occidental va entrar en un procés de gran creixement.

• El gran creixement d’estos anys es va produir especialment en els nous sectors industrials, que es van convertir en els nous motors de l’expansió:

• Indústria de l’automòbil: sector que més va créixer (especialment als EUA). Va permetre el desenvolupament d’altres sectors: la siderúrgia, l’extracció de petroli, la petroquímica, la fabricació de neumàtics, el desenvolupament de noves formes de publicitat i l’aparició de la venda a crèdit, etc.

• Indústria química: fabricació de neumàtics, adobs, productes farmacèutics, derivats del petroli, etc.

• Indústria eléctrica: l’electricitat va començar a arribar als llars i va permetre l’expansió d’invents com la ràdio o el telèfon.

• Indústria aeronàutica

Producció industrial mundial

• El carbó va començar a perdre distància front al petroli i l’electricitat.

• El creixement de la producció industrial es va vorer afavorida per l’adopció de les noves formes d’organització del treball que havien sorgit a finals del segle passat: el treball en cadena, el taylorisme, el fordisme, la concentració empresarial.

• No sols va créixer la producció; també va créixer la productivitat. Això va tindre dues conseqüències:

• els empresaris van augmentar els seus beneficis.• els consumidors van poder accedir a béns cada vegada més barats:

incentivats per la reducció dels preus i el desenvolupament de la publicitat.

• L’aparent prosperitat dels “feliços anys 20” va ocultar els problemes pels que estaven passant alguns altres sectors:

AgriculturaI G.M=Pujada de preus agraris

Postguerra= baixada preus i rendes agràries

Els camperols augmenten producció

Els preus van baixar més = reducció beneficis

Els sectors industrials

tradicionals

Estancament dels sectorsMètodes antiquatsAfectat el tèxtil i siderúrgia

Sistema monetari

internacional

I G.M i postguerra= Pujada de preus (Inflació)Endeutament països amb EUADepreciació de les monedes, excepte el dolarInseguretat monetària

Hiperinflació Alemanya

1923

1.2 LA CRISI DE 1929

• Des del 1925 les accions a la Borsa de Nova York pujaven sense parar i acumulaven beneficis extraordinaris.

• Bancs, empresaris i particulars invertien cada vegada més diners en una activitat que semblava oferir enormes beneficis.

• Per augmentar la capacitat de compra dels consumidors, al llarg de la dècada de 1920 s’havia instaurat el sistema creditici, però poc a poc els diners d’eixos crèdits s’havien començat a utilitzar per a comprar en borsa: els diners van començar a utilitzar-se amb una finalitat especuladora (comprar per a vendre).

• La diferència entre el valor en borsa de les empreses i el seu valor real era cada vegada major.

• A principi de 1929 els inversors comencen a desconfiar, els índexs de Wall Street van començar a estancar-se i a vendre’s accions.

• El 24 d’octubre de 1929 (conegut com el “dijous negre”) es posaven a la venda un gran nombre d’accions (més de 13 milions): això va provocar la caiguda dels preus de les accions.

• La venda d’accions i la caiguda del seu valor va continuar en els dies següents: el 29 d’octubre (conegut com el “dimarts negre”) es posaven a la venda més de 16 milions d’accions = molts inversors intentaven vendre les seues accions per poder recuperar capital i tornar els diners que havien demanat en crèdit.

• Alguns bancs van tractar de frenar la caiguda de les cotitzacions comprant accions, però no van aconseguir parar el desastre.

• El resultat va ser l’afonament de la Borsa de Nova York (el conegut com “el crac del 29”).

• La fallida bursàtil es va convertir en una crisi generalitzada:

Crisi financera

• els inversors no podien tornar els crèdits.• els estalviadors volien recuperar els seus estalvis (tenien por a perdre’ls).• molts bancs no van poder fer front a esta situació i van fallir.• milions de ciutadans van perdre els seus estalvis.

Crisiindustrial

• els bancs que no van fallir van parar de donar crèdits.• la indústria es va quedar sense financiació: no podien comprar matèries.• la demanda va descendre de manera espectacular.• SOBREPRODUCCIÓ: els productes emmagatzemats per falta de compradors.• tancament d’empreses i impossibilitat de tornar els préstecs.

Crisi agrícola• descens de la demanda.•falta de crèdits dels bancs.• ruïna dels camperols.

En pocs mesos, milions de nord-americans de tots els sectors econòmics, es van quedar sense feina: l’augment de l’atur encara va agreujar més la crisi = no hi havia demanda, les indústries i el camp no venien els seus productes, seguia augmentant l’atur, la demanda

encara es reduïa més…

• La crisi econòmica als EUA va acabar convertint-se en una crisi a nivell mundial.

• Els primers països afectats van ser els que basaven la seua economia en la producció de matèries primeres:

• Ja al llarg dels anys 20 havien disminuït preus i beneficis.• amb la crisi nord-americana, la demanda dels seus productes i la caiguda

dels preus encara es va accentuar més: es van veure obligats a malvendre els seus estocs o a destruir-los.

• La crisi va arribar a Europa al voltant del 1931:

• els diners nord-americans van deixar d’arribar a països com Alemanya o Àustria, els bancs van tancar les seues portes, els estalviadors exigien els seus estalvis, la demanda va descendre, les indústries van començar a tancar, va augmentar l’atur, etc.

• Gran Bretanya, va devaluar la lliura esterlina: la pèrdua de valor de la moneda britànica va arrastrar a la caiguda d’altres monedes = nombrosos països van patir enormes pèrdues.

• únicament l’URSS, no va patir les conseqüències negatives de la depressió.

1.3 CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI

Econòmiques

El descens de la producció industrial:• la producció mundial es va reduir quasi un 40%• sectors més afectats: siderúrgia i béns de consum no imprescindibles.

Socials

Crisi agrícola

Afonament dels preus i de la demanda de productes agraris• els preus agrícoles van disminuir als EUA en un 57%• escàs consum de productes agrícoles

Adopció de polítiques proteccionistes

Gran augment de l’atur

Augment de la misèria

Augment del contrast entre rics i pobres

Augment del descontent popular:• extensió de les ideologies antiliberals i anticapitalistes• creixement de les ideologies més radicals: comunisme i feixisme.

• Van aparèixer a Europa els règims autoritaris: el feixisme de Mussolini i el nazisme de Hitler.

1.4 BÚSQUEDA DE SOLUCIONS

• Davant de la crisi van haver dues postures per a tractar de superar els problemes:

solucions clàssiques del liberalisme

econòmic solucions de Keynes

• La crisi era passatgera (capitalisme)• Les empreses dèbils desapareixerien.• Defenien:

• no intervenció de l’Estat• DEFLACIÓ:

• augmentar el valor dels diners per a que baixaren el preus i activar el consum.

• reduir salaris.• Reduir les despeses de l’Estat.

FRACÀS que suposa:•EUA : derrota electoral de Hoover i arribada Franklin Delano ROOSEVELT (1932).• Alemanya: arribada al poder de Hitler (1933)• França: triomf del Front Popular (1936)

• intervenció de l’Estat: fomentar el consum, i l’ocupació, subvencionar obres públiques.• INFLACIÓ: reduir el valor dels diners = posar molts diners en circul·lació per a que augmentaren els preus i s’activara el consum.

Aplicades amb éxit en EUA:

NEW DEAL aplicat per F.D.ROOSEVELT

Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi

Inversió estatal (obres públi-ques i ajudes) finançada amb

dèficit pressupostari

Creació d’ocupació

Augment de la renda familiar

Creix el consum de les famílies

Augmenta la producció

Augment delsimpostos indirectes

Augment delsingressos estatals

Equilibri del dèficit pressupostari

Teoria de Keynes

• El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941.

• Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia

NEW DEAL

Mesures

Reforma de la banca = major control dels poders públics.

L’Administració va començar a contractar obrers aturats.

L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)

Preus garantits als llauradors: per a fomentar la demanda.

Devaluació del dòlar en un 41% (1934).

Creació del primer sistema federal de segur d’atur i de pensions.

Convenis col·lectius als treballadors: salaris mínims i reducció de la jornada laboral.

L’economia nord-americana va millorar, encara que la crisi no va acabar fins l’inici de la Segona Guerra Mundial i amb l’augment de la demanda que el conflicte va provocar.La resta de països va anar recuperant-se lentament i aprofitant la indústria d’armament.