TEMA 8El període d’entreguerres (1918-1939)

LA REVOLUCIÓ RUSSA

Va esclatar l’any 1917 en el marc de la Primera Guerra Mundial.A inicis del segle XX, Rússia era una autocràcia governada pel tsar Nicolau II, que disposava d’un poder polític gairebé absolut. Comptava amb el suport d’una àmplia burocràcia, l’exercit i l’església ortodoxa.L’agricultura era la principal activitat econòmica. La propietat de la terra estava en mans d’una aristocràcia terratinent. Els pageos vivien en condicions molt dures en un marc de relacions socials molt semblant al feudalisme.Hi havia alguns nuclis industrials, com Moscú o Sant Petersburg. Les fàbriques eren de capital estranger i els obrers cobraven salaris molt baixos.

Fotografia del tsar Nicolau II i la tsarina Alexandra

A finals del segle XIX es va crear el Partit socialdemòcrata rús. L’any 1912 es va dividir entre menxevics (moderats) i bolxevics (radicals).Aquests darrers van´encapçalar el procés revolucionari liderats per Lenin.

LA REVOLUCIÓ DE FEBRER I EL GOVERN PROVISIONAL

Durant la Primera Guerra Mundial, Rússia va mobilitzar molts homes i va destinar la major part dels recursos econòmics a la guerra.Tant al camp com a les ciutats la població russa va haver de fer front a condicions de vida molt dures, que juntament amb les derrotes militars van provocar que nombrosos sectors de la població i l’exercit s’opossessin al tsar,En aquest context, la burgesia (liberals), la pagesia i els obrers, organitzats en soviets (consells revolucionaris) vanprotagonitzar una revolta el febrer de 1917 que finalitzà amb l’abdicació del tsar Nicolau II.Seguidament es va crear un Govern Provisional encapçalat per Alexander Kerensky, que va intentar convertir rússia en una República Democràtica.

Alexander Kerensky (1881-1970)

LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE

Davant la lentitud de les reformes del Govern Provisional i la permanència de Rússia en la guerra, l’octubre de 1917 esclatà una nova revolució liderada pels bolxevica i que acabà amb la creació d’un estat obrer amb Lenin al capdavant. Les primeres mesures del nou govern van ser l’expropiació de les terres, que foren repartides entre els pagesos, la presa de control de les fàbriques per part dels obrers i la signatura de la pau de Brest Litovsk, que comportà per a Rússia importants pèrdues territorials.

Lenin

Mapa d’Europa a la fi de la Primera Guerra Mundial

Cartell que demana allistar-se a l’exercit vermell

LA GUERRA CIVIL I LA CREACIÓ DE L’URSS

Entre 1918 i 1921 va tenir lloc una guerra civil entre els antics partidaris del règim tsarista (exercit blanc) i un exercit creat pels bolxevics (exercit vermell) i liderat per Lev Trotski que acabà amb la victòria de l’exercit vermell.Durant la guerra el Partit Bolxevic va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).L¡any 1922 es creà la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Estava governada per un parlament (Soviet Suprem), controlat per un únic partit polític (PCUS), que exercia un poder totalitari sobre el conjunt de la població.

Lev Trotskyi (1877-1940)

La Unió Soviètica integrava les diferents nacions que amb anterioritat havien format part de l’antic imperi rús.

Mausuleu de Lenin a la Plaça Roja de Moscú

L’any 1924 Lenin va morir. Seguidament es va iniciar una pugna pel poder entre Lev Trotski i Stalin. Trotski era partidari d’exportar la revolució a altres països i Stalin de consolidar-la a la URSS i convertir aquesta en una gran potència a nivell mundial. Stalin es va fer amb el poder l’any 1927 i va perseguir Trotski i els seus partidaris.

Lev Trotski es va haver d’exiliar i va ser assassinat l’any 1940 a Mèxic per ordre d’Stalin.

Notícies de diari que recullen la mort de Trotski

L’ESTALINISME

Un cop al poder, Stalin va impulsar una economia col·lectivitzada (sense propietat privada) controlada i dirigida per l’estat i va intentar convertir la URSS en una gran potència industrial, que tingué com a base la indústria pesant.Tant la producció agrícola com la industrial es planificà seguint plans quinquennals.

Cartell en què apareix Stalin al timó de l’URSS (CCCP en rús) amb la bandera de la Unió Soviètica al fons (vermella amb la falç i el martell)

Stalin va exercir el seu poder de forma dictatorial i potencià el culte a la seva persona. Va perseguir amb duresa els seus opositors, molts dels queals van ser executats, empresonats o deportats a Gulags (camps de treball forçats).

Fotografia del camp de treball Perm-36, creat per Stalin durant els anys 40.

ELS ESTATS UNITS I ELS FELIÇOS ANYS 20

Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units es van convertir en la primera potència econòmica mundial. Concentrava la meitat de la producció industrial i de les reserves d’or de tot el món. El dòlar es va convertir en la moneda de refèrència a nivell mundial, Molts països europeus s’havien endeutat durant la guerra amb aquest país i els seue bancs.

El xarleston i el jazz van ser músiques molt populars als Estats Units durant els anys 20.

Durant els anys 20, als Estats Units es va implantar un estil de vida consumista vinculat a una visió de la vida optimista. Es parla dels “feliços anys 20”.Es van generalitzar les compres a crècdit i les inversions en borsa- Aquesta situació va acabar generant una bombolla especulativa, ja que el valor de les accions no estava vinculat als resultats de les empreses, sinó a una demanda creixnt dels petits inversosrs que buscaven obtenir beneficis a curt termini.

Durant els anys 20, la població femenina va viure un període d’emancipació.

LA CRISI DE SUPERPRODUCCIÓ

Durant la segona meitat dels anys 20 s’inicià una crisi de sobreproducció degut a que la demanda externa havia caigut després de la fi de la Primera Guerra Mundial i a que el mercat interior no podia assumir la producció. Aquesta crisi afectà per igual a l’agricultura ia la indústria. Es van acumular estocs i els preus van disminuir. Aquesta situació va provocar la ruina de molts pagesos i el tancament de moltes empreses.

EL CRAC DEL 29

Moltes persones s’havien endeutat per invdrtir en borsa. El preu de les accions, però, no podia créixer de forma indefinida i la desconfiança es va estendre entre els inversors. El 24 d’octubre de 1929 (dijous negre), molts inversors van posar en venda les seves accions, fet que va provocar una gran caiguda del valor de les mateixes. La borsa de Nova York va fer fallida i moltes persones es van arruinar.

El crac de la borsa també va arrossegar la banca. Molts ciutadans americans van anar als bancs per retirar els seus diners. Molts es van quedar sense fons i a més a més van veure com ni els ciutadans ni les empreses els podien retornar els seus crèdits, provocant així la seva fallida.

LA GRAN DEPRESSIÓ

La crisi bursària es va traslladar a l’economia productiva(agricultura, indústria i comerç). El consum va caure i moltes empreses van haver de tancar generant una elevada taxa d’atur que abocà moltes famílies a la misèria.Aquesta situacio de crisi econòmica i social es va accentuar molt durant la primera meitat dels anys 30 i es va estendre a la resta del món, especialment a Europa, ja que els Estats Units van retirar les seves inversions a l’estranger i van disminuir dràsticament les seves importacions.

Durant la Gran Depressió, els carrers de les ciutats americanes es van omplir de persones que buscaven feina.

Moltes persones van haver de ciure de la beneficiència

EL NEW DEAL

L’any 1929, el demòcrata F.D. Roosvelt va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units. El seu programa electoral incloia un “Nes Deal” (nou repartiment), consistent en una séie de mesures per acabar amb els efectes de la Gran Depressió i que es basava en una forta intervenció de l’estat en qüestions econòmiques.

Franklin D. Roosvelt (1882-1945)

Entre les mesures econòmiques i socials impulsades pel president Roosvelt cal esmentar: un control més estricte sobre l’activitat dels bancs, la concessió de crèdits amb baix interés a empresaris i pagesos, la destrucció d’estocs agrícoles i sobretot un ampli programa d’obres públiques impulsat per l’estat. L’any 1934, l’economia americana va començar a remuntar la situació, però la recuperació definitiva no es produiria fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial l’any 1939.

WPA: Works Progress Administration. Va ser una agència creada per Roosvelt amb l’objeciu de proporcionar feina als aturats a partir d’un ampli programa d’obres públiques.

Durant la presidència de Roosvelt, es van implulsar programes de protecció social per a la població americana.

Victor Manuel III (1869-1947)

Annexions i reivindicacions territorias italianes després de la Primera Guerra Mundial.

EL FEIXISME ITALIÀ

Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia patia una situació difídil a nivell ecoòmic i social: l’endeutament de l’estat, l’atur i la inflació van créixer molt. Els salaris van disminuir respecte als preus i hi havia la possibilitat que una revolta social esclatés, ja que hi va haver episodis d’ocupació de terres i fàbriques per part de pagesos i obrers.A més a més, Itàlia no havia aconseguit assolir totes les seves reivindicacions territorials després dels acords de pau que posaren fi a la guerra.

Benito Mussolini (1883-1945), principal lider del feixisme italià

L’ASCENS DEL FEIXISME

En aquest context de crisi, Benito Mussolini va crear l’any 1919 els fasci di combattimento (camises negres). Aquests eren grups paramilitars que boicotejaven vagues i lluitaven fent ús de la violència contra socialistes, comunistes i anarquistes.

L’any 1921 es va crear el Partit Feixista Italià. Aquest defensava l’existència d’un estat fort, la propietat privada i una política territorial expansionista.

Manifest feixilat, publicat a “Il popolo d’Italia” el 6 de juny de 1919

El feixisme va comptar amb el suport dels grans industrias, la petita burgesia i amb la tolerància de l’església catòlica i del rei Victor Manuel III.L’any 1922, els resultats electorals del Partit Feixista van ser discrets. No obstant això, aquell mateix any els camises negres van esclafar una vaga general i van dur a terma la “Marxa sobre Roma”, una exhibició de força que acabà amb el nomenament de Benito Mussolini com a cap de govern.

Imatge de la “Marxa sobre Roma” (1922)

Entre 1922 i 1925, Mussolini va perseguir amb duresa els seus adversaris polítics (socialistes, comunistes, anarcosindicalistes i democratacristians).L’any 1924, el partit Feixista Italià va guanyar les eleccions. Mussolini ho va aprofitar percrear un règim autoritari i fer-se nomenar Duce (guia, conductor).A continuació, Mussolini va prohibir els partits polítics i els sindicats. Va substituir el parlament per una “Cambra dei fasci” amb el partit feixista com a partit únic.Aquest nou estat feixista va passar a controlar els mitjans de comunicació i tots els aspectes de lavida social. També va intentar estimular l’economia a partir de comandes militars a les empreses.

ELS SÍMBOLS FEIXISTES

La paraula feixisme prové de l’italià fascio, feix de vares de fusta al vloltant d’una destral, que en època de l’imperi romà constituïa un símbol d’autoritat.

La salutació feixista amb el braç aixecat també era una salutació militar a l’antiga Roma.

La paraula Duce prové del llatí dux i significa guia o conductor. Era el nom que rebien els cabdills militars a l’antiga Roma.

Caricatura que mostra com la resta de moviemtnts feixistes d’altres països s’inspiraren en el feixisme italià.

La República de Weimar es proclamà l’any 1918, després de l’abdicació del kaiser Guillem II. Va ser una república democràtica constitucional governada per democratacristians i socialistes.

Durant aquest període les condicions de vida de la població alemanya van ser molt dures. Els deutes de guerra i les compensacions econòmiques imposades a Alemanya a través del Tractat de Versalles van provocar una forta devaluació del marc i una situacó d’elevada inflació en què els presus dels productes bàsics es van encarir molt.

Durant els primers anys hi va haver esclats revolucionaris com e protagonitzat per la Lliga Espartaquista (comunistes) l’any 1919 i intents de cop d’estat com el “Putsch” de Munic, de l’any 1923.

Bitllets de 500 milions i de deu milions de marcs emesos durant la República de Weimar

Adolf Hitler (1889-1945)Símbol del partit nazi (NSDAP)

HITLER I EL PARTIT NAZI

L’any 1920, Adolf Hitler va crear el Partit Nacionalsocialista del Treballadors Alemanys (NSDAP). Hitler havia participat en la Primera Guerra Mundial i no va acdeptar mai la derrota alemanya. També va prendre part en el Pustch de Munic, fet que el portà a la presó, on recollí el seu pensament polític en un llibre titolat Mein Kampf (La meva lluita).

Elspilars més importants de la ideologia nazi són els següents;

-Reguig de la democràcia parlamentària.

- Odi vers el comunisme bolxevic.

-Antisemitisme.

-Afirmació de la superioritat de la raça ària.

-Pangermanisme: necessitat d’unir tots els pobles de cultura alemanya (reich)

El partit nazi va crear una organització paramilitar anomenada Seccions d’assalt. Aquí Hitler apareix envoltats de membres de les mateixes l’any 1933.

En els seus discursos, Hitler va utilitzar la demagogia. Prometia acabar amb l’atur i millorar les condicions de vida dels alemanys. Considerava que els culpables de la crisi alemanya eren els jueus,els comunistes i els demòcrates.

L’ARRIBADA DEL NAZISME AL PODER

El període 1924-1929 va ser d’una relativa bonança econòmica. Però a partir de l’any 1929, els efectes del crac del 29 es van fer notar en l’economia alemanya: molts bancs i fàbriques i el nombre d’aturats va créixer enormement. Moltes d’aquestes persones van donar suport al partit nazi. La seva base social estava formada per petits burgesos arruinats, pagesos i obrers en atur. També comptava amb el suport d’alguns grans industrials que veien en el partit nazi una garantia per fer front a una hipotètica revolució.

L’any 1932, el partit nazi va obtenir 13 milions de vots. El gener de 1933, Hitler va ser nomenat canceller.

Pocs dies després, escuadrons nazis van cremar el parlament alemany (Reichstag) i van culpar als comunistes.

El Reichstag després de l’incendi

Imatges de l’incendi del Reichstag

L’any 1934, després de la mort del president Hindeburg, Hitler va exigir poders absoluts i es va proclamar Führer i Canceller del III Reich.

LA DICTADURA NAZI

L’any 1934, en qûestió de poc temps, els nazis van instaurar una dictadura a Alemanya. Es va suprimir el parlament i es van prohibir la resta de partits polítics.també es va fer una crida als treballadors alemanys per a que s’afiliessin a un sindicat únic: El Front del Treball Nacionalsindicalista.

També es van suprimir les llibertats individuals.Els nazis van expulsar de les universitats i l’administració a tots els jueus i dissidents polítics. Molts escriptors i artistes van haver d’abandonar Alemanya.Fins i tot es van crear llistes de llibres prohibits i es van organitzar actes de crema de llibres.La dona va quedar relegada a l’àmbit de les tres “K”: Kinder, Kirche i Küche (nens, església i cuina).També es van crear les “Joventuts Hitlerianes”, destinades a adoctrinar els nens alemanys en l’ideari nazi.

Fotografia de les joventuts hitlerianes presa l’any 1933

Crema de llibres en l’Alemanya nazi l’any 1935

Un fort aparell policial (Seccions de Seguretat i Gestapo) van convertir l’Alemanya nazi en un règim de terror.Els jueus van ser perseguits de forma sistemàtica;

L’any 1933 es va promulgar un boicot contra els comerços propietats de jueus i es van crear els primers camps de concentració.

L’any 1935 es van promulgar les Lleis de Nuremberg, que desposseïen els jueus de la nacionalitat alemanya i prohibien els matrimonis entre alemanys aris i jueus.

L’any 1938, els jueus van ser obligats a dur un distitntiu. Membre de les SA fent guàrdia davant d’un comerç

pertanyent a jueus.

L’AUTARQUIA NAZI

El règim nazi va orientar que Alemanya fos autosuficient des d’un punt de vista econòmic (autarquia).

Per lluitar contra l’atur es va impulsar un ambiciós pla de construcció de infraestructures i autopistes.

Amb la perspectiva de l’esclat d’una nova guerra, el règim nazi va potenciar la producció d’armament.

També va instaurar el servei militar obligatori i va crear un nou exercit (Wehrmacht) i unq aviació moderna (Luftwaffe).

Cartell de l’època. El ègim nazi prometia pa i feina als alemnays.

Durant la segona meitat dels anys 30, l’Alemanya nazi va ocupar diversos territoris limítrofes. Hitler defensava la creació d’un gran imperi alemany basat en la conquesta d’un “espai vital” a l’est d’Europa.