L'economia d'entreguerres (1919-1939)

15
TEMA 9 L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES

Transcript of L'economia d'entreguerres (1919-1939)

Page 1: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

TEMA 9

L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES

Page 2: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

ÍNDEX

1. El llegat de la Primera Guerra Mundial

2. Els feliços anys 20 als EUA

3. La bombolla especulativa

4. La Gran Depressió

5. L'extensió de la crisi

6. Les propostes de recuperació de la crisi

Page 3: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

1. El llegat de la Primera Guerra MundialConseqüències

Econòmiques

Iª G.M.

Morts i destrucció del sistema productiu i infraestructures

Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els vençuts (deute i reparacions)

Forta inflació (pujada dels preus)

“Si allò que ens proposem és que Alemanya no puga adquirir una mínima pros-peritat en, al menys, una generació; si creiem que tots els nostres aliats són àngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, Àustria, Hongria i la resta) són fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya siga empobrida iels seus fills es moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada d’ene-mics, aleshores rebutgem totes les proposicions generoses, i particularmentaquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antiga prosperitat material. (...)Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa central, lavenjança, no dubte en predeir-ho, no tardarà.”

J.M. KEYNES: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919).

Page 4: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

1. El llegat de la Primera Guerra Mundial

Reparacions

de guerra

d'Alemanya

No va poder pagar-les França ocupa la regió industrial alemanya del Ruhr

Hiperinflació Resentiment i puixança d'unnacionalisme radical

Page 5: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

1. El llegat de la Primera Guerra Mundial

Europa perd la supremacia econòmica mundial, que passa a Estats Units

Els deutes

interaliats

França i G.B. van condicionar el pagament dels seus deutes amb EUA al cobrament de les reparacions d'Alemanya

El 1924, EUA va impulsar el pla Dawes que flexibilitzava el pagament alemany

Page 6: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

2. Els feliços anys vint als Estats UnitsEtapa de prosperitat que es va caracteritzar per:

Augment de la productivitat i del consum de nous productes: cotxes, electrodomèstics, telèfons...

↑ consumisme gràcies als crèdits i a la venda a terminis → endeutament

Diferències de creixement: pugen molt la indústria i els beneficis empresarials,però menys els salaris i els productes agrícoles → en pocs anys, sobreproducció

↑ molt fort de la compra d'accions en borsa, que puja de forma artificial → bambolla especulativa

Page 7: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

2. Els feliços anys vint als Estats UnitsEl crac borsari del 1929

Alguns inversors van començar a vendre les seues accionsL'augment de l'oferta va fer que baixara el preu

Més inversors venen els seus títols

“Dijous Negre” (24 d'octubre) Crac (o fallida) de la borsa de Nova York

Pànic

Els bancs van exigir el pagament dels préstecs

“Dimarts Negre” (29 d'octubre)

Molta gent demana préstecs per invertir en borsa

Page 8: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

2. Els feliços anys vint als Estats UnitsEl crac borsari del 1929

Page 9: L'economia d'entreguerres (1919-1939)
Page 10: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

4. La Gran Depressió

La crisi arriba a Europa per dues vies

Els bancs americans retiren els préstecs i inversions en Europa

Menys diners circulant.Espiral d'endeutament

Baixa el consum (↓ demanda)

Tanquen les fàbriques i els bancs i baixa la producció

Augmenta l’atur

Estats Units consumeix molt menys

Disminueix les seues importacionsprocedents d’Europa

Tanquen fàbriques i baixen els preus

Baixa la demanda

Augmenta l’aturCRISI GENERAL

Crisi de liquiditat Caiguda del consum

Crisi bancària Crisi industrial

Page 11: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

4. La Gran Depressió

Page 12: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

6. Les propostes de recuperació: el New Deal de Roosevelt

El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941

Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia

Actuacions

Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflació

Es crea l’AAA per comprar la producció agrària excedent i fer pujar els preus

L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)

Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)

Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació (augmenta la demanda)

Valoració: es va estabilitzar l'economia, però molts empresaris van criticar l'intervencionisme de l'Estat

“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el poble torne al treball. No és un problema sense soluciósi ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Potsolucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,però, al mateix temps, portant a terme els treballs mésnecessaris, a partir d’aquestes persones contractades,per estimular i reorganitzar la utilització dels nostresrecursos naturals.”Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (marçdel 1933).

S'estableix un salari mínim i un nombre màxim d'hores de faenaEs regula el mercat hipotecari

Page 13: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

6. Les propostes de recuperació: el New Deal de Roosevelt

Page 14: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

6. Les propostes de recuperació: KeynesAugmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi

Inversió estatal (obres públi-ques i ajudes) finançada amb

dèficit pressupostari

Creació d’ocupació

Augment de la renda familiar

Creix el consum de les famílies

Augmenta la producció

Augment delsimpostos indirectes

Augment delsingressos estatals

Equilibri del dèficit pressupostari

“L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació recíproca de la propensióa consumir i de la incitació a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracció als principisindividualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucciócompleta de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un feliç exercici de la iniciativa individual.”

J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda (1936).

Page 15: L'economia d'entreguerres (1919-1939)

Construcció de l'Empire State Building (1930)