L’ECONOMIA EN EL PERIODE D’ENTREGUERRES

1. ELS “FELIÇOS ANYS 20” I LA CRISI DE POSTGUERRA.

Deutes entre els estats a l’acabar la I Guerra Mundial.

Plà Dawes.

“En aquells temps les complicacions quotidianes de la vida en la capital eren tals que es precisaven amplis coneixements matemàtics per a les qüestions més elementals. La premsa de cada matí publicava els preus del dia:

Bitllet de tramvia..................50.000 marcs.Cotxes de cavalls..............300.000 marcs.Banys públics……………….115.000 marcs.Assistència mèdica................80.000 marcs.”

Adam Fergusson. Quan moren els diners.

“A Alemanya, en 1923, el valor de la moneda es va reduir a una milionèsima part respecte a 1913, la qual cosa equival a dir que la moneda va perdre completament el seu valor. Inclús en casos extrems les conseqüències van ser realment dramàtiques. El iaio de l'autor, la pòlissa de segurs del qual va vèncer durant el període de la inflació austríaca, comptava que va cobrar eixa gran suma en moneda devaluada i que només li va servir per a pagar una beguda en un bar a què acudia habitualment.”

E. Hobsbawm. Història del segle XX.

2. EL CRACK DEL 29. LA “GRAN DEPRESSIÓ”.

PRECEDENTS:•Eufòria económica en els anys 20 pel creixement econòmic.•Especulació en la borsa de valors (Wall Street)•Les clases mitjanes començaren a invertir en borsa.•L’agricultura havia quedat en un segon plànol.

EL CRACK DE 1929:•El 24 d’Octubre de 1929 es posaren a la venda moltes accions a la borsa i els preus van caure en picat.•Els inversors van perdre els seus diners i no van poder pagar als bancs els crèdits que havien demanat per a comprar accions.•Molts bancs van tancar i altres van deixar de donar crèdits a empreses, que també van haver de tancar, provocant el creixement de l’atur.

CONSEQÜÈNCIES: LA GRAN DEPRESSIÓ.•Reducció de la producció industrial.•Desocupació en totes les clases socials (no hi havia prestació per atur).•Expansió de la crisi a tot el món, especialment a Europa (amb qui Estats Units tenia més relacions comercials).

Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país. Era un assumptet anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada cap a 1926. Va constituir una sorpresa agradable descobrir que jo era un negociant molt astut. O almenys això semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor. No tenia assessor financer. Qui el necessitava? Podia tancar els ulls, recolzar el dit en qualsevol punt de l'enorme tauler mural i l'acció que acabava de comprar començava immediatament a pujar. Mai vaig obtindre beneficis. Pareixia absurd vendre una acció a 30 quan se sabia que dins de l'any doblegaria o triplicaria el seu valor.El meu sou setmanal era d'uns dos mil, però açò eren monedetes en comparació amb el que guanyava teòricament en Wall Street. [...] Alguns dels meus coneguts van perdre milions. Jo vaig tindre més sort. L'única cosa que vaig perdre van ser $ 240.000 (o 120 setmanes de treball, a 2.000 per setmana). [...]El dia de l'afonament final un amic em va telefonar des de Nova York. En cinc paraules va llançar una afirmació que, amb el temps, crec que ha de comparar-se favorablement amb qualsevol de les cites més memorables de la història americana: “la broma s'ha acabat".GROUCHO MARX, Groucho i jo.

3. LES MESURES PER A EIXIR DE LA CRISI. EL “NEW DEAL”.

La nostra major tasca, la primera, és tornar a donar treball al poble. Açò no és un problema insoluble si nosaltres ho afrontem amb prudència. Això pot realitzar-se, en part, per mitjà d'una contracta directa a través del govern, com en cas de guerra, però al mateix temps duent a terme per mitjà d'esta contracta els treballs més necessaris per a estimular i reorganitzar l'ús dels nostres recursos naturals. Paral·lelament a aquesta acció, hem de reconèixer francament que els nostres centres industrials estan superpoblats. Ens comprometem a una nova distribució del cos social i a esforçar-nos en que es faça un millor ús de la terra per aquells que són els més aptes per a això.És possible treballar en aquesta tasca per mitjà d'esforços precisos per a elevar el preu dels productes agrícoles i, amb ells, el poder de compra que absorbirà la producció de les nostres ciutats. (…)És necessari treballar en això induint a les administracions dels Estats i locals a què reduïsquen enèrgicament les seues despeses. S'ha de treballar unificant les activitats de socors que pateixen hui de dispersió, de balafiament, de desigualtat. És d'esperar que el joc dels poders executiu i legislatiu serà perfectament apte per a emprendre la tasca sense precedents que esperem realitzar. Però açò serà possible sempre que una exigència sense precedents d'una acció urgent force a un abandó temporal d'este joc normal del comportament públic.F. D. Roosevelt. Discurs de presa de possessió de la presidència. 1933.

4. LES DEMOCRÀCIES DESPRÉS DE LA I GUERRA MUNDIAL.

RÈGIMS DEMOCRÀTICS DESPRÉS DE LA GRAN GUERRA

ALEMANYA:•Es va proclamar la República de Weimar.•Constitució amb sufragi universal, igualtat entre sexes i àmplia declaració de drets.•Crisi social i econòmica en els anys d’entreguerres.

FRANÇA:•Govern d’unitat de l’esquerra (Front Popular) per a frenar a l’extrema Esquerra.

GRAN BRETANYA:•Solidesa de les seues institucions polítiques.

ESTATS UNITS:•Aïllats a nivell internacional (no entraren en la SDN).•Ascens del puritanisme i del conservadorisme.

CRISI DE LES DEMOCRÀCIES.

5. ELS RÈGIMS TOTALITARIS.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS RÈGIMS TOTALITARIS:

•Nacionalisme radical. Afirmació de superioritat de la raça o la pàtria. Apareix la xenofòbia.•Règims de partit únic (prohibició de la resta de partits polítics).•Exaltació del líder.•Estat corporatiu. Organització social i econòmica en corporacions dirigides per una elit.•Política exterior agressiva.•Autarquia. Control de l'economia per part de l’Estat per tal de ser autosuficients.•Irracionalisme: violència, culte a la guerra, a la força,…•Antiliberalisme. Derogació de les constitucions i dels drets de l’individu.•Anticomunisme.•Antifeminisme. Model de societat patriarcal.

5.1. La Itàlia feixista.

“Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei davant del qual és responsable de l'orientació de la política general del govern; és l'encarnació suprema del poder executiu; tria els seus ministres que són responsables davant del rei, però també davant d'ell; ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalment unes quantes carteres ministerials; forma part del Consell de tutela dels membres de la família reial i exerceix les funcions de camarlenc de la Corona; les Cambres no poden abordar cap qüestió sense el seu consentiment previ; transcorregut un termini de tres mesos, té el dret a tornar a presentar un projecte de llei prèviament rebutjat per una de les dos Cambres; de la mateixa manera pot tramitar i sotmetre a votació d'una de les dos Cambres una proposició de llei rebutjada per l'altra Cambra (...). Qualsevol que atempte contra la vida, la integritat física o la llibertat del cap del govern serà mereixedor d'una reclusió la duració de la qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d'un atemptat fatal, se li castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que ofenga amb actes o paraules al cap del govern serà castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta mesos.” 

Llei del 24 de desembre de 1925.

5.2. L’Alemanya nazi.

“Mentre se'm permeta triar, només viuré en un país en què hi haja llibertats polítiques, tolerància i igualtat de tots els ciutadans davant de la llei. La llibertat política implica la llibertat d'expressar les pròpies opinions polítiques verbalment i per escrit; la tolerància implica el respecte per totes i cada una de les creences individuals. Aquestes condicions no existeixen a Alemanya, hui. Els que més han fet per la causa de la comprensió internacional, entre els que es troben molts artistes, pateixen, en ella, persecució. Tot organisme social pot desequilibrar-se psicològicament, tal com ocorre amb els individus, en especial en temps difícils. Les nacions, normalment, sobreviuen a eixes malalties. Tinc l'esperança que ben prompte la normalitat torne a imposar-se a Alemanya i que en el futur els seus grans homes, com Kant i Goethe, no siguen recordats de tant en tant, sinó que els principis que ells van defendre i van ensenyar es prenguen en compte en la vida pública i penetren en la consciència general.”

A. Einstein. Les meues idees i opinions. Març de 1933.