Recull de

Premsa

34

cultura DIJOUS, 16 D’ABRIL DEL 2015 ara

Teresa Rebull, la veu de la resistència de la Nova Cançó

Teresa Rebull durant el seu concert d’homenatge al Palau de la Música l’any 2006. XAVIER BERTRAL

veus de la Nova Cançó a la Cata-lunya Nord. El febrer del 1969 va organitzar una setmana de cançó a la Guingueta d’Ix, on va com-partir escenari amb Lluís Llach, Quico Pi de la Serra i Ovidi Mont-llor. Aquell mateix any va publi-car un EP amb Concèntric, el pri-mer treball d’una discografia in-termitent però amb fites com Mestier d’amor (1977), dedicat a Salvat-Papasseit, També per tu (1981), Papallones... i més (1984) i Camí de l’argilada, amb poemes de Josep Sebastià Pons. A més de peces pròpies, també va cantar versos de Miquel Martí i Pol i Ma-ria Mercè Marçal, entre d’altres.

Admirada i respectada per di-ferents generacions, el 2006 Te-resa Rebull va rebre un homenat-ge al Palau de la Música en què van participar Llach, Josep Tero, Joan Isaac, Gerard Jacquet i Ma-rina Rossell, entre d’altres.e

Mor als 95 anys una referent de la lluita cultural

OBITUARI

Per a Lluís Llach va ser “la marami-ga més forta, compromesa, coratjo-sa i bella”. Marina Rossell assegura que si avui canta és “gràcies a ella”. Feliu Ventura la descriu amb quatre adjectius: “Pionera, solidària, com-promesa i rebel”. Tot això era Tere-sa Rebull, cantautora, activista i re-ferent de la Nova Cançó morta ahir a Banyuls de la Marenda (Rosselló) als 95 anys.

Nascuda a Sabadell el 21 de se-tembre del 1919, filla de militants anarquistes, Teresa Soler va adop-tar el cognom del seu company, Jo-sep Rebull, que com ella va formar part del POUM. Durant la Guerra Civil –que va recordar cantant ple-na d’emoció el poema Paisatge de l’Ebre de Josep Gual Lloberes en un EP publicat el 1969–, Teresa Rebull va patir l’assetjament estalinista i fins i tot va passar una setmana en una txeca després dels Fets de Maig del 1937. Quan l’exèrcit franquista era a les portes de Barcelona, va fu-gir cap a l’exili i va participar en la resistència contra l’ocupació nazi de França. “Era una gran lluitado-ra”, explica Susanna Barranco, que està enllestint en un documental ti-tulat Ànima desterrada, en què se-gueix la trajectòria de Rebull com a “figura política, cantautora i pinto-ra”. “Tenia una energia espectacu-lar”, recorda Barranco.

Activista reivindicativa Després de la Segona Guerra Mun-dial, Rebull va seguir a l’exili i es va relacionar amb l’esquerra intel·lec-tual francesa. Instal·lada a Banyuls, va mantenir una decidida lluita cul-tural més notòria a partir del 1968, quan es va convertir en una de les

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Discografia Rebull va cantar versos de Josep Sebastià Gual i Papasseit

Gemma Humet debuta amb nostàlgia mediterrània

ment mediterrànies, de la cançó al flamenc, i amb detalls més jazzís-tics, un territori que reflecteix tant el “bagatge familiar” –és filla i ger-mana de músics i neboda de Joan Baptista Humet– com la seva for-mació. “Haver estudiat a l’Esmuc m’ha donat una amplitud de mires sobre uns estils que abans no conei-xia en profunditat, com la música tradicional i el flamenc”, assegura.

Tal com suggereix el títol del disc, Humet ha volgut “mirar enrere i ex-plicar coses” des que era petita fins ara. “Però res no m’ho miro amb ressentiment o amb tristesa, sinó més aviat amb nostàlgia”, adverteix, tot i que també té composicions més arrauxades, com Les lleis del teu cos, en què crida la necessitat de dir que “ja n’hi ha prou” davant diferents formes d’opressió.

Tot plegat, la seva veu, els arran-jaments de Figueres i una manera de fer “sincera i sense gaires artifi-cis”, “cohesionen” un cançoner que combina peces pròpies amb adapta-cions de Lorca (Gacela del mar des-esperado) i Martí i Pol (Petita suite) i versions de Miquel Porter i Joan Baptista Humet.e

La cantant terrassenca Gemma Humet presenta el seu primer disc, Si canto enrere, demà al Petit Palau de la Música. JÚLIA QUINTANA

MÚSICA

Gemma Humet (Terrassa, 1988) s’estrena discogràficament amb Si canto enrere (Satélite K), tot i que la seva veu ja fa temps que es fa sentir, sovint acompanyada de guitarristes com Toti Soler, Toni Xuclà o Pau Fi-gueres, amb qui ha consolidat una entesa en directe que ha traslladat a l’estudi de gravació. “Jo ni em plantejava fer un disc, però en veu-re que el Toti i el Toni m’hi insisti-en, vaig començar a plantejar-m’ho”, explica Humet. Podia haver optat per fer un disc de versions o d’adaptacions de poemes, que és l’àmbit en què s’havia mogut fins ara, però va decidir estrenar-se també com a compositora. “Pensa-va que em costaria molt, però al fi-nal m’hi he sentit molt còmoda”, diu. Tan còmoda que demà presen-tarà el nou repertori en directe al Petit Palau de la Música, dins del ci-cle Bandautors.

La Gemma Humet de Si canto en-rere sona amarada de “nostàlgia” i camina entre aromes essencial-

BARCELONAX.C.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

294 CM² - 35%

1410 €

34

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

34

cultura DIJOUS, 16 D’ABRIL DEL 2015 ara

Teresa Rebull, la veu de la resistència de la Nova Cançó

Teresa Rebull durant el seu concert d’homenatge al Palau de la Música l’any 2006. XAVIER BERTRAL

veus de la Nova Cançó a la Cata-lunya Nord. El febrer del 1969 va organitzar una setmana de cançó a la Guingueta d’Ix, on va com-partir escenari amb Lluís Llach, Quico Pi de la Serra i Ovidi Mont-llor. Aquell mateix any va publi-car un EP amb Concèntric, el pri-mer treball d’una discografia in-termitent però amb fites com Mestier d’amor (1977), dedicat a Salvat-Papasseit, També per tu (1981), Papallones... i més (1984) i Camí de l’argilada, amb poemes de Josep Sebastià Pons. A més de peces pròpies, també va cantar versos de Miquel Martí i Pol i Ma-ria Mercè Marçal, entre d’altres.

Admirada i respectada per di-ferents generacions, el 2006 Te-resa Rebull va rebre un homenat-ge al Palau de la Música en què van participar Llach, Josep Tero, Joan Isaac, Gerard Jacquet i Ma-rina Rossell, entre d’altres.e

Mor als 95 anys una referent de la lluita cultural

OBITUARI

Per a Lluís Llach va ser “la marami-ga més forta, compromesa, coratjo-sa i bella”. Marina Rossell assegura que si avui canta és “gràcies a ella”. Feliu Ventura la descriu amb quatre adjectius: “Pionera, solidària, com-promesa i rebel”. Tot això era Tere-sa Rebull, cantautora, activista i re-ferent de la Nova Cançó morta ahir a Banyuls de la Marenda (Rosselló) als 95 anys.

Nascuda a Sabadell el 21 de se-tembre del 1919, filla de militants anarquistes, Teresa Soler va adop-tar el cognom del seu company, Jo-sep Rebull, que com ella va formar part del POUM. Durant la Guerra Civil –que va recordar cantant ple-na d’emoció el poema Paisatge de l’Ebre de Josep Gual Lloberes en un EP publicat el 1969–, Teresa Rebull va patir l’assetjament estalinista i fins i tot va passar una setmana en una txeca després dels Fets de Maig del 1937. Quan l’exèrcit franquista era a les portes de Barcelona, va fu-gir cap a l’exili i va participar en la resistència contra l’ocupació nazi de França. “Era una gran lluitado-ra”, explica Susanna Barranco, que està enllestint en un documental ti-tulat Ànima desterrada, en què se-gueix la trajectòria de Rebull com a “figura política, cantautora i pinto-ra”. “Tenia una energia espectacu-lar”, recorda Barranco.

Activista reivindicativa Després de la Segona Guerra Mun-dial, Rebull va seguir a l’exili i es va relacionar amb l’esquerra intel·lec-tual francesa. Instal·lada a Banyuls, va mantenir una decidida lluita cul-tural més notòria a partir del 1968, quan es va convertir en una de les

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Discografia Rebull va cantar versos de Josep Sebastià Gual i Papasseit

Gemma Humet debuta amb nostàlgia mediterrània

ment mediterrànies, de la cançó al flamenc, i amb detalls més jazzís-tics, un territori que reflecteix tant el “bagatge familiar” –és filla i ger-mana de músics i neboda de Joan Baptista Humet– com la seva for-mació. “Haver estudiat a l’Esmuc m’ha donat una amplitud de mires sobre uns estils que abans no conei-xia en profunditat, com la música tradicional i el flamenc”, assegura.

Tal com suggereix el títol del disc, Humet ha volgut “mirar enrere i ex-plicar coses” des que era petita fins ara. “Però res no m’ho miro amb ressentiment o amb tristesa, sinó més aviat amb nostàlgia”, adverteix, tot i que també té composicions més arrauxades, com Les lleis del teu cos, en què crida la necessitat de dir que “ja n’hi ha prou” davant diferents formes d’opressió.

Tot plegat, la seva veu, els arran-jaments de Figueres i una manera de fer “sincera i sense gaires artifi-cis”, “cohesionen” un cançoner que combina peces pròpies amb adapta-cions de Lorca (Gacela del mar des-esperado) i Martí i Pol (Petita suite) i versions de Miquel Porter i Joan Baptista Humet.e

La cantant terrassenca Gemma Humet presenta el seu primer disc, Si canto enrere, demà al Petit Palau de la Música. JÚLIA QUINTANA

MÚSICA

Gemma Humet (Terrassa, 1988) s’estrena discogràficament amb Si canto enrere (Satélite K), tot i que la seva veu ja fa temps que es fa sentir, sovint acompanyada de guitarristes com Toti Soler, Toni Xuclà o Pau Fi-gueres, amb qui ha consolidat una entesa en directe que ha traslladat a l’estudi de gravació. “Jo ni em plantejava fer un disc, però en veu-re que el Toti i el Toni m’hi insisti-en, vaig començar a plantejar-m’ho”, explica Humet. Podia haver optat per fer un disc de versions o d’adaptacions de poemes, que és l’àmbit en què s’havia mogut fins ara, però va decidir estrenar-se també com a compositora. “Pensa-va que em costaria molt, però al fi-nal m’hi he sentit molt còmoda”, diu. Tan còmoda que demà presen-tarà el nou repertori en directe al Petit Palau de la Música, dins del ci-cle Bandautors.

La Gemma Humet de Si canto en-rere sona amarada de “nostàlgia” i camina entre aromes essencial-

BARCELONAX.C.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

352 CM² - 42%

1692 €

34

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cultura i Societat

Diari de Girona ■DIJOUS, 16 D’ABRIL DE 201542

Breus

DdG

El realitzador de cinema Albert Serra participarà demà (19.30 h) a l’ac-te inaugural de la seva exposició Moralitat i imatge en moviments, querealitza dins el cicle «La Cova. Sobre Tècnica», programat pel Depar-tament de Cultura a la seu de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Ca-talunya. La inauguració de l’exposició va acompanyada d’una confe-rència a càrrec del mateix Albert Serra, que parlarà sobre la seva obrai donarà resposta a la pregunta Què és per a vosaltres la tècnica? Nas-cut a Banyoles el 1975, Albert Serra és autor de llargmetratges com Ho-nor de cavalleria o Història de la meva mort.

GIRONA | DdG

Albert Serra inaugura una exposició a laseu del Col·legi d’Arquitectes de Girona

ARQUITECTURA

El secret s’oculta dins una ampolla de vi centenària al thriller Los dis-cípulos de Baco, el debut en la novel·la del bibliotecari Daniel García Gi-ménez (Plataforma Editorial), que l’autor presentarà el proper 8 de maiga la Llibreria 22 de Girona. La investigació sobre uns assassinats rela-cionats amb el món del vi arriba a mans d’una agent dels Mossos d’Es-quadra, que propiciarà la trobada amb un confident i haurà de lluitarsense saber exactament qui són els seus enemics. Un mafiós rus, unarossa enigmàtica, l’arxiver de la Catedral de Barcelona i una arqueòlo-ga furtiva posen granets de pebre al relat de García Giménez.

GIRONA | DdG

Daniel García Giménez presentarà aGirona «Los discípulos de Baco»

LLETRES

El bisbalenc Carles Sanjosé Sanjosex actuarà demà (17, 20 h) al BornCentre Cultural de Barcelona per presentar Festival (BankRobber), undisc considerat la seva creació més elèctrica i intensa. Sanjosex actua-rà a la Sala Moragues del Born acompanyat de la seva banda al com-plet, que l’ajudarà a defensar en directe els temes més clàssics del can-tautor i les novetats d’aquest darrer àlbum. Com és habitual al cicle Bornde Cançons, el concert estarà amanit pel maridatge de la Denomina-ció d'Origen Empordà, amb tres vins dels cellers La Vinyeta (Punt i a part),Castell de Peralada (5 finques) i Empordàlia (Sinols criança).

GIRONA | DdG

El Born de Barcelona s’anima amb lamúsica de Sanjosex i el vi de l’Empordà

MÚSICA

El cineasta català Jaume Collet-Serra, establert a Hollywood des dels18 anys, creu que amb l'IVA al 21% i el sistema actual d'incentius fiscals,rodar a Espanya i atreure produccions estrangeres és molt difícil. «Lesmeves pel·lícules ronden els 50 milions de dòlars de pressupost. Ambel sistema actual, no puc rodar a Espanya», va dir ahir a un grup de pe-riodistes durant la presentació del seu últim llargmetratge, Una nochepara sobrevivir, protagonitzat per Liam Neeson.

MADRID | EFE

Collet-Serra assegura que «amb elsistema actual, no puc rodar a Espanya»

CINEMA

El món blau. Estima el teu caos,d'Albert Espinosa, i La templanza,de Maria Dueñas, encapçalen elrànquing de vendes en ficció encatalà i castellà, respectivament, auna setmana de Sant Jordi, se-gons la plataforma de coneixe-ment i gestió de la Cambra del Lli-bre de Catalunya, LibriData.

En la secció de no ficció, ocupenel primer lloc Ja t'ho faràs, en ca-talà, i Master Chef. Grandes platospara todos los días, en castellà.

En la categoria infantil/juvenil,el llibre més venut en català és SantJordi i el Drac, d'Anna Canyelles, ien castellà, El tesorero, de FranciscoIbañez.

Seguits d'El món blau. Estima elteu caos, primer lloc de ficció ca-

talana, hi ha Algú com tu, de XavierBosch, i Strappo, de Martí Gironell.

En castellà, darrere de La tem-planza, hi ha Mundo Azul. Ama tucaos, d'Albert Espinosa, i Hom-bres buenos, d'Arturo Pérez-Re-verte, segons la publicació set-

manal que s'obté a partir de les da-des de venda proporcionades pels212 punts de venda de llibres vin-culats a LibriData.

No ficcióA la llista de no ficció de llengua ca-talana, Ja t'ho faràs! –de diversosautors– és el més venut, seguit deDesclassificat: 9-N, de Vicenç Par-tal, i Una hisenda catalana, deJoan Iglesias.

D'altra banda, després del llibrede Master Chef, de Jordi Cruz, elsmés venuts en castellà en aques-ta categoria són El fango, de Gar-zón Baltasar, i De lo peor lo mejor,d'Auroplay.

En la secció infantil-juvenil, se-guit de Sant Jordi i el Drac, d'AnnaCanyelles, hi ha La diada de SantJordi, de Carles Sala i Roser Cala-fell, i La llegenda de Sant Jordiamb textures, de diversos autors.En castellà, l'encapçala El tesorero,de Francisco Ibañez, seguit deWiggeta, de Willyrex i Divergente,de Verónica Roth.

BARCELONA | ACN

«El món blau» i «Ja t'ho faràs», elsmés venuts abans de Sant JordiEn el bloc juvenil i infantil

el més venut en català és«Sant Jordi i el Drac», i encastellà, «El tesorero»

La cantautora i activista políticaTeresa Rebull, qui després de laGuerra Civil es va exiliar a Françai que va participar després en elmoviment de la Nova Cançó, hamort als 95 anys a la localitat fran-cesa de Banyuls de la Marenda, onresidia.

Nascuda a Sabadell el 1919 coma Teresa Soler, Teresa Rebull haviaestat coneguda com l'«àvia» de laNova Cançó, moviment en el quales va integrar amb prop de 50anys, mentre que la major part delsdenominats Setze Jutges eren moltmés joves que ella.

A més de compondre les sevespròpies cançons, Rebull va musi-car poemes d'escriptors com JoanSalvat Papasseit, Miquel Martí i Pol,Marià Mercè Marçal, Josep Gual,Enric Brufau, Josep Marimon, Gé-rard Salgas, Francesc Català, JordiPere Cerdà, Rosa Leveroni, JoanMorer, Simona Gay i Josep Sebas-tià Pons.

Entre la seva discografia hi ha elsàlbums Teresa Rebull (1969), Mes-ter d'amor / Joan Salvat Papasseit(1977), Papallones... i més (1984)

Camí de l'argilada (1986), Cançonspopulars catalans (2002) i TeresaRebull. Cançons, 1969-1992 (2004),un recopilatori amb 44 cançons.

L'any 2006 va rebre un home-natge al Palau de la Música Cata-lana amb la participació de LluísLlach, Marina Rosell, Maria delMar Bonet, Joan Isaac o JosepTero, un concert del qual va sortir

el disc Visca l'amor. Festa home-natge a Teresa Rebull.

Rebull va ser també una de lesprotagonistes del llibre Dones con-tra Franco, de l'historiador JordiCreus, en què s'homenatja sis do-nes que van lluitar contra el règimfranquista i els nazis quan vanmarxar a l'exili.

Abans de començar la seva fa-ceta artística, Rebull va tenir unadestacada activitat política, es vaafiliar al Partit Obrer d'UnificacióMarxista (POUM) el 1936, va col·la-borar com a infermera durant laGuerra Civil, va estar empresona-da en una «txeca» a Barcelona iposteriorment es va exiliar desprésde la victòria de Franco.

A l’Estat francès va treballar ennombrosos oficis, com a ballarina,actriu o venedora, entre d'altres, iva arribar a conèixer intel·lectuals,escriptors i cantants com Jean-Paul Sartre, Juliette Gréco, GeorgesBrassens i Albert Camus.

L'any 1999 va publicar l'auto-biografia Tot cantant (Columna).Té el Premi Charles-Cros pel seudisc Mester d'amor (1977), la Creude Sant Jordi de la Generalitat.

BARCELONA | EFE/DdG

Mor als 95 anys d’edatl'activista i cantautoracatalana Teresa RebullVa participar a la guerra com a infermera, es va exiliar a la Catalunya

del Nord i als 50 anys es va integrar al moviment de la Nova Cançó

Rebull, a la portada d’un llibre.

DdG

Albert Espinosa.

DdG

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

41000

5556

Diario

369 CM² - 33%

808 €

42

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...DANSA Duo Contemporaniper C. del Val

COMPRAR I BEURERestaurant Cocomoper Laura Ballestero

Dijous 16James Holden. El músicelectrònic britànic presenta TheInheritors en format trio ambbateria i saxo. Apolo. 20 hores(22 euros).

Ferran Palau. Un dels membresd’Anímic, el seu cantant, ha lliuratun extraordinari i pausat disc,Santa ferida, que ara presentaoficialment. Petit Palau de laMúsica. 21 hores (15 euros).

Josh Rouse. L’art de fer cançonspop fàcils però amb melodies itornades precioses. És JoshRouse, un plàcid i afortunat

cantant de tauleta de nit. MusicHall. 21 hores (15 euros).

Divendres 17Le Petit Ramón. Nou disc delprojecte de Ramón Faura,Senyores, Senyores, Senyores, unamena d’homenatge a l’Elvis delGirls, Girls, Girls. Apolo 2. 21,30hores (15 euros).

The Damned. Clàssics del punkque visitaran les joies de la sevacarrera, com Eloise, Shadow ofLove i Smash it up. Razzmatazz 2.20 hores (27 euros).

Emiliana Torrini. La cantant is-

landesa, profusament reconegudaamb premis al seu país, presentaTookah, un treball no sentit aBarcelona que fa dos anys que ésal mercat. L’Auditori. 21 hores(25 euros).

Dissabte 18Soleá Morente y Los Evange-listas. Dins el festival Blues & Rit-mes, cita amb Soleá y LosEvangelistas, o el que és el mateix,l’encreuament entre el flamenc iel rock. Teatre Principal, Badalona.21 hores (20 euros).

Dilluns 20Matthew Herbert. L’home que

fa música amb diaris, cartrons idiscos vells. Un exploradorelectrònic. Presenta Shake. Barts.20 hores (25 euros).

Dimecres 22Kraftwerk. L’espectacle que esva poder veure al Sónar de fa unsanys torna. Però en un teatre líric.Liceu. 20 hores (18 euros).

Daniel Lanois. Un espectacleamb estrena del disc Flesh AndMachine i amb videoprojeccionsen complicitat amb el ModernSchool of Film de Nova York.Poca broma. Teatre Principal,Badalona. 21 hores (25 euros).

Esmorzar, dinar, berenar o sopar.El restaurant Cocomo obre tot eldia al carrer Enric Granados pergaudir de la cuina en qualsevolmoment. Gairebé un any desprésde la seva inauguració, Cocomopresenta una nova carta per am-pliar l’oferta i respondre als sugge-riments dels mateixos clients,com gaudir de la paella de la casaels caps de setmana. El restauranttransforma alguns plats i suma untotal de 19 tapes. Amb el menú delmigdia (10,90 euros), menús per a

grups de nit (20-42 euros) o unaselecció de la carta (20-25 euros),el comensal trobarà una llarga llis-ta de productes: saltat de bolets,anxoves del Cantàbric, cua de

bou, musclosdel nord, ousestrellats ambpernil... AlbertoBarros, propie-tari de Cafè Pa-gès i Can Pa-gès, i el jugadorde golf profes-sional PabloLarrazabal diri-geixen aquestprojecte ambuna nova filoso-

fia: el client pot dinar o sopar“com si estigués a casa”.

Cocomo. Carrer Enric Granados, 55.www.cocomobcn.com

D esprés d’acudir gairebédiàriament, durant tresanys, al cafè Lehmitz

d’Hamburg, el fotògraf suec An-ders Petersen (Estocolm, 1944)va organitzar una exposicióamb 350 fotografies que haviarealitzat en aquest localfreqüentat per prostitutes i elsseus clients del districte verme-ll de la ciutat. El fotògraf va de-manar que, si algú es reco-neixia, podia agafar la foto i que-dar-se-la. Després d’uns dies lesparets estaven completamentbuides; només quedava una fo-to en què apareixia el mateixPetersen. I és que, a diferènciade molts dels fotògrafs catalansi espanyols que han tractat te-mes marginals com el de laprostitució —amb el gran mes-tre Joan Colom al capdavant—,en la qual les imatges estan pre-ses gairebé de forma clandesti-na, en les fotografies de Peter-sen els clients del bar —treballa-dors, clients, proxenetes i prosti-tutes— comparteixen momentsde companyonia, ballen, s’abra-cen, descansen o romanen ab-sorts, mirant a la càmera de ca-ra i de manera directa, demos-trant que l’autor de les imatgesmostra la seva empatia pels pro-tagonistes de les imatges o fins itot n’és un més.

Aquesta és la força de lesimatges que la Fundació FotoColectania exposa des d’avui a

La temptació d’existir, obertafins a final de juliol a Barcelona.

Segons Font de Mora, direc-tor de Foto Colectania, Cafè Leh-mitz s’ha convertit en una sèriemítica que ensenya la “maneraintuïtiva i improvisada” de foto-grafiar de Petersen, sent unaseqüència provocadora i plenade vitalitat.

Petersen, que va saltar a lafama després de publicar un lli-bre amb aquestes imatges el1978 i es va convertir en un delsgrans de la fotografia europea,sobretot després que Tom Waitsutilitzés una d’aquestes imatges,la de Rose recolzat sobre Lilly,per a la portada del seu disc Ra-in Dogs, no està sol. Al primer

pis de Foto Colectania es podenveure altres imatges realitzadesper Christer Strömholm (Esto-colm, 1922-2002), que va ser pro-fessor i gran amic de Petersen.Són dos dels grans exponents dela fotografia sueca contemporà-nia, un país que no només pro-dueix mobles que poblen migmón o novel·les negres de fama

internacional, a la vista de les 75imatges que es poden veure perprimer cop a Barcelona.

En el cas de Strömholm, lamarginalitat és la que es viu a ladècada dels anys seixanta als vol-tants de Place Blanche i Pigallede París, poblat de transvestits itranssexuals que exerceixen la se-va professió entre les tres i les sisde la matinada, la hora en què lapolicia canvia de torn i que vaimmortalitzar aLes Amies de Pla-ce Blanche. “Els dos van compar-tir actitud cap a la vida i la inten-sitat en la mirada”, va explicarFont de Mora, que va ressaltar laconvergència dels dos treballs en“la preocupació per reflectir lacomplexitat humana i mantenirla complicitat amb les persones

que retrataven”, de manera quededicaven un mínim de dos anysa cada sèrie. “Són imatges de per-sones amb les quals compartia lameva vida i que crec haver arri-bat a comprendre”, va escriureStrömholm.

A més, les fotografies deStrömholm són, en certa mane-ra, autoretrats, segons va expli-car el seu fill Joakim: “El meupare deia que totes les fotogra-fies eren un reflex de si mateix.De fet, també es va quedar en elsmarges de la societat desprésdel suïcidi del seu pare amb unapistola quan ell era un adoles-cent”, assegura sobre els seusavantpassats.

Quant a la naturalitat ambquè posaven els personatges da-vant la càmera, Joakim va expli-car que era fruit de la seva gene-rositat. “La millor manera de feramics és donar alguna cosa, peraixò regalava les còpies, i així esva forjar una gran família entreel grup de transsexuals, per aixòles seves instantànies no sóngens voyeur”.

A finals del XX, als EstatsUnits es va publicar unanovel·la que va causar fu-

ror entre la massa neoanalfabetadel món sencer. No semblava quehi hagués cap voluntat estilística,es feia difícil creure que fos laconseqüència d’un diàleg amb al-tres lectures, i la trama era tansimple que estranyava que omplísles pàgines que omplia: durant unviatge a l’Amèrica profunda perfer un reportatge, un fotògraf co-neixia una grangera i s’enamora-ven aprofitant que la família d’ellaera fora, però trigaven pocs dies acomprendre que la sort d’estarjunts els havia arribat massa tardi se separaven amb resignació. Lalliçó era diàfana: era lícit que lesmestresses de casa avorrides tin-guessinunaaventura que les satis-fés espiritualment i sexualment, ino calia queabandonessin la segu-retat i el confort queels proporcio-nava el matrimoni perquè amb elrecord de l’aventura serien felicestota la vida.

A Algú com tu, premi RamonLlull 2015, Xavier Bosch (Barcelo-na, 1967) deixa enrere el gènerepolicíac de les seves novel·les an-teriors i reprodueix un mecanis-me similar: la rutina de PaulinaHoms es trenca quan arriba a Pa-rís per al casament de la seva cosi-na perquè coneix Jean-Pierre Za-

nardi, el propietari d’una galeriad’art, i viuen durant quatre diesuna història d’amor que elsmarcarà la vida. Seria de desitjarque tinguessin lamateixa fortunaque Robert James Waller i Elsponts deMadison County, i trobes-sin també un Clint Eastwood quetransformés el llibre en una obrad’art cinematogràfica, perquè, sino és així, el lector només re-cordarà l’elevació anormal de laglucèmia ocasionada per una no-vel·la tan endimoniadament ensu-crada com el model que segueix.

El galerista i la mestressa decasa barcelonina són fets l’un per

l’altre. Ell és solitari i natural, iella és prou culta i sensible peridentificar un home especial tanbon punt el veu: tots els homesque assisteixen al casament vanvestits de negre, però “n’hi haviaun, això sí, amb una americanaclara, atrevida també en les for-mes. Era l’home que, amb la pipafumejant a la mà, mirava el pai-satge com si fos el capità delvaixell mentre xiulava, com per aell, les notes d’un sirtaki a càme-ra lenta”. El galerista, a més, reu-neix una sèrie de requisits que eldiferencien del seu marit: no li fapor viatjar en avió, no es reuneix

cada dijous amb els amics perjugar al pòquer i ven obres d’arten comptes de barnilles per aeixugaparabrises. No cal dir queel galerista també és savi: sapque “la felicitat l’has de desitjar ite l’has de treballar”, sap que “vi-vim en una època demolt soroll”,i que quan es mira un quadre“descobreixes el que tens a dins”.El galerista també té altres vir-tuts: li agraden les papallones“perquè mentre t’envolten, perpoca estona que sigui, són unssegonsmàgics”, i, a la segona nit,la mestressa de casa descobreixsobretot que “de fer l’amor, el

Jean-Pierre també en sabia. I laPaulina n’estava encantada. Tan-ta sensibilitat i tant d’art per to-tes bandes li havien servit per va-lorar els cossos, i per respectar-los, i per intuir que, més enllà dela penetració, hi ha joc i vida ifoc”. La pesadesa de Zanardi éstan incorregible que no seria es-trany que en poc temps acabésavorrint fins i tot l’enamoradaPaulina.

Bosch escriu sense concessi-ons, i la seva radicalitat cursi no lipermet témer que susciti avorri-ment, indiferència o sarcasme:des de bon començament pensaque els destinataris d’Algú com tuno tenen ni memòria ni ima-ginació i que el seu bagatge litera-ri pot ser que sigui nul. Des delprincipi sap que el propòsit no hade ser la construcció d’una obramínimament ben feta ambparau-les, sinó oferir una atmosferaromàntica —uns carrers emble-

màtics de París, una història d’a-mor amb data de caducitat, unrecord constant més enllà de lamort, unes cartes del passat, i lainvestigació de la filla que vol sa-ber com era la mare—, i captar elpúblic il·lús que, més que delimi-tar els paranys de la realitat o ad-quirir unanova experiència estèti-ca, el que vol és veure reproduït elmón ideal que ha anat construinta partir d’unes paraules i unesimatges prefabricades i converti-des en clixés gràcies al consumincessant de subcultura. Des delseu naixement, el kitsch està des-tinat a arrasar.

LA TEMPTACIÓ D’EXISTIRFundació Foto Colectania deBarcelona.Fins al 30 de juliol

Mirades sueques a la marginalitat

Concerts

L’AMICPaul LéautaudDías Contados176 pàgines. 16 euros

Paul Léautaud (París, 1872 -Châtenay-Malabry, 1956)és un d’aquells rars escrip-

tors que exerceixen l’ofici comuna forma de vida i no com uncamí de glòria. El seu cas no és eld’una renúncia, a la manera deTolstoi, de les pompes mundanesi els béns personals en benefici dela humanitat, sinó el de la puranecessitat de marcar distànciesambelmónen benefici propi. A laseva obra cabdal, el Journallittéraire —un dietari d’unes deumil pàgines—, es riu estentòria-ment de tot i de tothom i mostrauna al·lèrgia incurable a les con-vencions socials i les pretensionsindividuals. La gent li feia ràbia, iva dedicar una bona part de lesseves habilitats estilístiques adeixar-ne constància. Això sol noel converteix en un gran escrip-tor, per descomptat, però hi ajudabastant: els literats que veneren ies deixen venerar per les institu-cions i afalaguen els gustos popu-

lars no són de fiar per molt que lapropaganda actual ens indueixi apensar el contrari.

Léautaud tenia prou honrade-sa per reconèixer que a ell nomésli interessava l’únic temaque inte-ressa a tothom: el de la seva prò-pia existència; i de les diverses si-tuacions en què un es pot trobaral llarg de la vida, només n’hi ha-via una que li semblava realmentimportant: l’experiència amoro-sa. L’home esquerp com els gatsque de vell acolliria per centenarsal pati de casa seva va ser fona-mentalment un escriptor de l’a-mor; de l’amor carnal en primerterme, però també de l’amor espi-ritual: del sexe, l’adoració, la ten-dresa, l’afecte. Ho va ser des delprimer relat autobiogràfic que vadonar a la impremta, Le pétit ami(1903), llibre d’iniciació que araes publica en català amb el títolde L’amic i on l’autor narra, ambtota la força de l’estil descarnatque caracteritzarà els seus escritsdurantmés de 50 anys, l’adoracióque sent per les dones que acom-panyen els seus primers passos ila seva joventut (minyones, mai-naderes, cabareteres, prostitutes,amants).

Tota l’obra de Léautaud és, defet, un testimoni apassionat decom les dones constitueixenl’únic fruit terrenal que l’homepot assaborir encara que de vega-des resulti un fruit amarg. I no hiha, no hi ha d’haver, cap solucióde continuïtat entre el nen queenfonsa el cap als pits de lamaina-

dera i l’homeque troba latendresa en elcos d’una pro-fessional demúltiples cli-ents. Com tam-pocnohi té perquè haver resque separidràsticamentl’amor que potinspirar unamare de lapassió amoro-sa d’un adult.

Léautaud,que era filld’un actor deteatre i d’unade les amantsesporàdiquesdel seu proge-nitor, a penesva conèixer lamare. Va pas-sar un sol diaamb ella, quantenia deu anys,i va quedar fas-cinat, en unahabitació d’ho-

tel, pel seu rostre, els seus gestosi la bellesa del seu escot. Vintanysmés tard, sense haver pogutdesdibuixar els contorns d’a-quest record, la va tornar a veurea casa de la seva àvia en ocasióde la mort d’una tia. Van conviu-re sota un mateix sostre i, des-prés que ella l’observés des de la

distància com si es tractés d’unparent llunyà, es van abraçar enla intimitat d’un dormitori i ell lava prendre per la cintura d’unamanera que no podia distingir dela que havia conegut amb les se-ves amants. No la tornaria aveure mai més, però es van es-criure durant un temps. Les car-tes de l’escriptor són inequívo-ques cartes d’amor. Lamare, quevivia a Ginebra amb un marit idos fills, va acabar tallant aque-lla correspondència i va intentar,en va, que el seu fill li tornés lescartes que ella li havia enviat.Léautaud no va superar maiaquest amor i el va buscar obses-sivament en totes les dones queva conèixer després. Ésmolt mésque un simple complex d’Èdip:és com si la mare fos un ideal deplenitud que no es pot assolir enaquest món de contingències i alqual tanmateix no és possible re-nunciar.

Aquest primer llibre de Léau-taud és clau per entendre el querealment importa en tota la sevaobra. L’edició catalana, en versiód’Anna Casassas, va precedidad’un pròleg en què Lluís Bassets—havent viscut de jove a Paríspropdel domicili deLéautaud, po-dríem dir que en va ser un veípòstum— dóna tots els detalls ne-cessaris per abordar amb la mi-llor disposició la lectura d’un textque amb el pas del temps no fasinó augmentar el seu extraordi-nari poder de fascinació.

Xavier Bosch escriu‘Algú com tu’, premiLlull, sense concessions,amb radicalitat cursi

ALGÚ COM TUXavier BoschPlaneta352 pàg. 21,50 euros /@9,99 euros

L’artista Choy Ka Fai i la ballarinaSonia Gómez s’han aliat per crearNotion: Dace Fiction. El mordaçball de Gómez s’acobla al dissenydels espectacles de Ka Fai, en quèinvestiga les forces que confor-men les expressions del cos humà.L’espectacle inaugura Hiroshima,un espai escènic per a muntatgescontemporanis del Poble-sec. (Vi-la i Vilà, 67. Barcelona 17 i 18d’abril. 21 hores)

Carla (Wanda), en una imatge de Strömholm de 1963. A la dreta, Lilly i Rose, de Petersen, de 1967-1970.

LLIBRES

L’enamorada PaulinaPonç Puigdevall

Una forma de vidaFerran Toutain

José Ángel Montañés

Paul Léautaud, escriptor de l’amor: carnal i espiritual.

Un París de regust romàntic serveix de teló de fons de la darrera novel·la de Xavier Bosch.

Christer Strömholmi Anders Petersenvan retratar transvestitsi prostitutes als seixanta

Foto Colectaniaexposa per primeravegada a Barcelona lesseves impactants fotos

QUADERN Dijous, 16 d‘abril del 2015 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

148000

25725

Semanal

237 CM² - 21%

2228 €

7

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIJOUS56 16 D’ABRIL DEL 2015

The Jayhawks, emoció a cada pasCRÒNICA La banda de Gary Louris va desgranar els seus clàssics al Guitar BCN

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

Tampoc ha passat gaire temps des de la seva anterior visita (el juliol del 2014, a la sala Apolo), però ¿qui amb quatre dits de front desdenyaria un altre directe de The Jayhawks? Una banda incapaç de passos en fals que dimarts, a la sala Barts, es va entes-tar, a més, a deixar anar, un darrere l’altre, els seus temes més estimats. Greatest hits en tota regla. El líder Gary Louris va dir poc després d’iniciat el xou: «Encara es-tem gravant el disc nou, així que haureu d’escoltar aquestes velles

cançons». No hi ha problema, Gary, quan aquestes velles cançons són meravelles com I’m gonna make you love me (pop clàssic proper a The Byrds) i Ain’t no end (en la veu melan-còlica del bateria Tim O’Reagan). No van trigar a fer referència a Rainy day music, possiblement el seu millor disc, editat l’any 2003. Pri-mer amb la breu però letal Stum-bling through the dark. Més endavant, amb Save it for a rainy day (glorio-sos cors d’O’Reagan i la teclista Ka-ren Grotberg), Tampa to Tulsa (amb O’Reagan a la veu principal, una al-tra vegada), una accelerada Angely-

ne i Tailspin, aquesta última com a tancament del bis, perfecte final de festa. Abans vam poder corroborar la facilitat del grup de Minneapolis per saltar del rock directe (Big star, single de Sound of lies) a la balada de-licada (Trouble, en què Grotberg va sonar als cors com una cantautora folk dels 70), passant per dianes pu-rament pop com Blue.

DOS TEMES ALIENS / En el reperto-ri, dos temes aliens. Bé, no exacta-ment. Until you came along és un cover de Golden Smog, banda en què van tocar Louris i altres músics en esce-na, el guitarrista Kraig Johnson i el baixista Marc Perlman. Sí comple-tament aliena és Bad time, dels hard rock Grand Funk Railroad, gravada per The Jayhawks per a Tomorrow the green grass (1995). Al final, satisfacció plena: les mi-llors cançons del grup millor que ben rescatades, amb una mestria no exempta de joc i buida de mer virtu-osisme. Emoció a cada pas, en cada progressió d’acord i en cada inflexió vocal. H33 Gary Louris, durant el concert de The Jayhawks a la sala Barts.

FERRAN SENDRA

FEDE NIETO

33 Ferran Palau, en una imatge promocional recent.

NANDO CRUZBARCELONA

El cantautor català aprofita un re-cés del seu grup Anímic per estrenar el seu disc Santa ferida al Petit Palau (21.00 hores), en el cicle BandAutors. Ho farà acompanyat per un insòlit combo: el seu cosí i productor Jordi Matas, Adriano Galante (de Seward) al baix i Joan Pons (El Petit de Cal Eril) a la bateria.

–En el seu primer disc, L’aigua del ri-erol, va gravar totes les cançons en un dia i després va deixar que el seu cosí Jordi Matas les vestís amb ins-truments. ¿Ara han treballat igual?–No. Aquest cop he anat de tant en tant a gravar a casa seva unes quan-tes cançons i al cap d’unes setmanes les escoltàvem, vèiem el que no esta-va bé i repetíem algunes coses. I així, durant dos anys. Deixant passar un temps veus les coses amb més pers-pectiva. Si no m’agradava alguna frase d’una cançó, tornava a gravar tota la veu per cantar-ne una altra.

–¿Ha regravat tota una cançó per-què no el convencia una frase?–Sí. Si graves una frase solta, segons com col·loquis el micròfon el segon dia o segons la pressió atmosfèrica que hi hagi, es nota la diferència. Al Jordi li agrada cuidar la interpreta-ció i el so i aprecia molt la senzillesa: gravar amb com menys instruments millor, escollir-los bé…

–Són dos apassionats del silenci.–El que no poses en una cançó és

tant o més important que el que hi poses. Saber deixar un espai buit li pot donar molta potència a una can-çó. I crear un silenci en un concert pot generar gran tensió entre el pú-blic. El silenci pot ser tan poderós com el soroll.

–Viu a Collbató i treballa a les Co-ves de Salnitre, entorns tranquils en què la seva música pot néixer fràgil i sigil·losa. No obstant, quan arriba a la gran ciutat s’enfronta al soroll de la vida moderna.–No sé quantificar quant m’influ-eix el silenci que m’envolta, però la prova que el soroll afecta les meves cançons és que, segons on toco, no funcionen. Si hi ha murmuri, el si-lenci que busco crear s’omple de so-roll. Perdo aquesta eina i sé que hi ha parts del concert que no funciona-ran. Un grup de rock o d’electrònica, que li fot més castanya, té més versa-tilitat a l’hora de ser programat. Jo he de buscar uns llocs i horaris que afavoreixin disfrutar d’aquest tipus de música. I és una feina molt com-plicada.

–Potser la seva música no és tan co-neguda perquè juga en desavan-tatge amb el soroll del món actual; s’apaga.–Quan sento una cançó meva a la rà-dio, penso: ¡sona molt apagada i flui-xa! Abans pensava que era culpa de la producció, però és culpa de la ma-teixa música. Em fixo en la masterit-zació d’altres discos i cada vegada és més aguda i saturada. Per més que

abaixis el volum, la veu segueix mo-lestant. Els seus enginyers busquen això i hi ha masteritzacions especi-als per sonar a iTunes. Les poses en un iPhone i tenen un volum brutal. És un món en què jo ja no encaixo. ¡Si em poso els meus discos amb l’alta-veu d’un iPhone, no se sent res!

–No obstant, el context de la gran ciutat no és l’únic. Si toqués per po-bles del Pirineu, la música tranquil·la i de volum tènue encaixaria.–¡M’encantaria fer això!

–Segueix molt interessat a gravar discos que no donin pistes de l’any en què van ser gestats. ¿Per què?–Perquè es puguin escoltar d’aquí 20 o 30 anys i funcionin. Hi ha dis-cos dels anys 60 i 70 que encara fun-cionen perquè la producció és trans-parent i no tenen referències al mo-ment en què es van fer. Ara la música es gasta molt ràpid. Treus un disc i al cap d’un any ja està passat. Em dol molt que avui els discos tinguin una vida tan curta.

–A diferència de molts artistes de pop, els seus discos poden atraure gent molt gran. Aquesta calma i re-flexivitat, gairebé d’una altra època, els pot resultar molt reconfortant.–La meva música va a gent des de 30 anys fins a avis. A la gent gran els en-canta. Encara que una vegada una àvia va venir a dir-me que les meves cançons eren massa iguals. (Rialles).

–Segueix fascinat pels sons litúrgics de l’òrgan, la campana...–Tinc debilitat per aquests sons. Jo di-videixo aquest disc en dues menes de cançons: unes tenen un cop de fus-ta amb reverberació, que relaciono més amb certa lleugeresa o sensació estiuenca, i en altres, més hivernals i de contingut més greu, hi sona una campana. A això em refereixo quan dic que no volíem posar-hi qualsevol instrument. Aquest minimalisme fa que petits arranjaments acabin sent icònics i tinguin un significat. Tot el que sona al disc té un sentit. H

«Em dol que avui els discos tinguin una vida tan curta»FERRAN PALAU Cantautor. Avui presenta el seu segon àlbum, ‘Santa ferida’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

649 CM² - 61%

11776 €

56

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIJOUS, 16 D’ABRIL DEL 2015

BARCELONA19.00 CONFERÈNCIA‘[re]TOKIO. Un viatgeúnic a la gran megalò-polis canviant’. Desprésdel llarg esdevenir de lahistòria, l’espai urbà deTòquio ha tingut dife-rents i considerablestransformacions. La capi-tal nipona, una de les ciu-tats més enigmàtiques delmón, neix i es desenvolu-pa inspirant-se en la filo-sofia de l’I Ching, el llibrede les mutacions, i el can-vi és la constant referèn-cia de la seva evolució. In-cendis, canvis socials ieconòmics, terratrèmols idiversos factors que hananat configurant la queavui dia és epítom de granurbs i referent de les no-ves tecnologies. A càrrecde Jin Taira, doctor en ar-quitectura i autor del lli-bre [re]TOKIO, i JavierVives, arquitecte i autorde diferents llibres sobrearquitectura i art. A la seude Casa Àsia, pavelló deSant Manuel, recinte mo-dernista de Sant Pau.

BARCELONA19.00 CONVERSA‘Un any de solitud’.Amb motiu del primeraniversari de la mort deGabriel García Márquez,els escriptors JoaquínMarco, Rosa Regàs i Ser-gio Álvarez conversaransobre el premi Nobel deliteratura i la seva relacióamb Barcelona. Condui-rà l’acte el periodista Car-les Geli. A la BibliotecaJaume Fuster, plaça deLesseps, 20-22.

BARCELONA19.00 PRESENTACIÓ‘L’home de la campa-na’. A l’Institut d’EstudisCatalans es presentaaquest llibre de JoanGirbau, matemàtic imembre de la Secció deCiències i Tecnologiade l’IEC. Es tracta d’unabiografia novel·lada deCarl F. Gauss. En la pre-sentació de l’obra inter-vindrà JoandomènecRos, president de l’IEC.

BARCELONA19.45 CONCERT‘Descarga cubana’.L’any 2012 el Jazz Sí ClubTaller de Músics del barridel Raval de Barcelonava celebrar el vintè ani-versari, històricament

vinculat al Taller de Mú-sics com a altaveu artísticdels joves músics. Avui,música cubana amb LosPromiscuos del Son i lacantant Telva Reyes.

BARCELONA20.00 / 22.00 CON-CERTIgnasi Terraza Trio. Ig-nasi Terraza Trio, una deles formacions més cone-gudes del panorama mu-sical del nostre país, i elsseus col·laboradors habi-tuals –Horacio Fumeroal contrabaix i Esteve Pia la bateria– presenten aJamboree una col·labora-ció especial amb el saxo-fonista francès PierrickPedron-Saxo. Alt de sobrillant i gran agilitat enel fraseig, és un apassio-nat de la música de Char-lie Parker, i un dels mú-sics més interessants del’escena francesa.

BARCELONA20.30 / 21.30 / 22.30FLAMENCNino de los Reyes. Sóntres sessions de música iball en directe, en untablao a la sala Taran-tos de la plaça Reial,que és, des de fa anys,escenari de joves talents.La força del flamenc s’ex-perimenta quan es viuen directe, al damuntd’un petit tablao.

BARCELONA20.30 CONCERTElisabeth Leonskaja. Lagran dama del teclat, Eli-sabeth Leonskaja, tornaal Palau de la Música percelebrar el seu setantèaniversari oferint un pro-grama marca de la casacentrat en Schubert.

BARCELONA21.30 POESIADavid Castillo. La salaPalau i Fabre de La SecaEspai Brossa presenta elrecital de David CastilloÈxits secrets, contracul-tura i corrupció, dins elfestival Alcools, dedicat ala poesia. Poeta, novel·lis-ta i periodista –és coordi-nador del suplement Cul-tura d’El Punt Avui–, Da-vid Castillo (Barcelona,1961) ha guanyat el pre-mi Sant Jordi, el CarlesRiba, el Crexells i és undels grans dinamitza-dors de la poesia catala-na contemporània.

Xarim Aresté presenta elseu primer poemari

El músic Xarim Aresté ■ NOEMÍ ELIAS

La memòria que calmantenir ben present

Per a addictes a les sèries

Salvador Domènech ha editat l’obra ■ ANDREU PUIG

‘Community’, una sèrie present al Movistar SerializadosFest ■ ARXIU

RIELLS I VIABREA19.30 PRESENTACIÓJoaquim Arnau, Teresa Gomis i Salvador Domè-nech presenten Els de pic i pala (Pagès), de Salva-dor Gomis, al centre cultural La Casa Nova.

BARCELONA19.30 PRESENTACIÓEl músic Xarim Aresté presenta el seu primer llibreal Nasty Garage del Poble Nou. Els escriptors Fer-nando Navarro i Jordi Cervera l’acompanyaran

BARCELONAFESTIVALFins al dia 18, Arts Santa Mònicaés el marc de la segona edició delMovistar SerielizadosFest, el festi-val per als addictes a les sèries quevol anar més enllà del simple visio-nat i apostar per la reflexió, explo-rar els nous mitjans al voltant dela ficció televisiva i oferir músicaen directe i espectacles d’humor.

Al Movistar SerielizadosFests’hi podran veure estrenes de sè-ries, documentals relacionats amb

la ficció televisiva, xerrades, en-trevistes, espectacles... Tot plegat,amb la presència de protagonistesdel sector com ara Dan Harmon(showrunner de les sèries Com-munity i Rick & Morty), que és elconvidat especial d’aquesta edició.La ficció televisiva és el pretextd’un festival que aposta per teniruna mirada crítica, arriscada i po-lièdrica sobre un dels fenòmensmés rellevants dels últims anys,les sèries de televisió. L’ànima dar-rere el festival són Betu Martínez i

Víctor Sala, responsables de la re-vista en línia dedicada a la ficciótelevisiva Serielizados.

Avui hi ha projeccions de sèriesa partir de les 17.00 i, a partir deles 18.30, una xerrada sobre el te-ma Pirateria i nou consum audio-visual, amb, Juan Carlos Tous, deFilmin; Oriol Solé, de Series.ly; Ja-vier Olivares, creador d’El Ministe-rio del Tiempo, i el crític Josep M.Bunyol. A les 21 h, festa d’inaugu-ració a la sala Apolo.

REDACCIÓ

Agenda Ángel GaróL’humorista actuaa la sala barceloninaLuz de Gas, ales 20.30 h

<<

ChristinaRosenvingeLa cantant presenta‘Lo nuestro’ aL’Auditori (21.00 h)

<<

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

51-52

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Agenda Ferran PalauPresenta el disc‘Santa ferida’ alPalau de la Música,a les 21.00 h

<<

James HoldenEl músic britànicactua a la salaApolo de Barcelona,a les 22.00 h

<<

EL PUNT AVUIDIJOUS, 16 D’ABRIL DEL 201552 | Apunts |

BARCELONATEATRE� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Invasió subtil i altres contes. Tresúniques funcions! 24, 25 i 26d’abril, a les 20.00.

� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Mal-dita fortuna. Dimecres, dijous idivendres, 20.30, dissabtes,18.00 i 20.30, i diumenges,18.00.

� Aquitània Teatre, avingudaSarrià, 31-33. Tributo Pepe Ru-bianes. Horaris: divendres i dis-sabtes, 20.15, i diumenges, 17.45.Orgasmos, la comedia. Horaris:dijous, 20.30; divendres, 22.00;dissabtes, 18.00 i 22.00, i di-umenges, 19.30.

� Biblioteca de Catalunya,Hospital, 56. La Perla presentaUna giornata particolare, d’E.Scola. Dir. Oriol Broggi. Horaris:de dimecres a divendres, 20.30;dissabtes, 18.00 i 21.00, i di-umenges, 18.00.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. CicleMaldà 1700. Aquellos días azu-les, de Marc Artigau. Woyzeckcaducat, de Roger Torns.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;dissabtes, 17.30 i 20.00; di-umenges, 17.30, i dilluns 6, 17.30.I David Guapo (Nou espectacle).Horaris: de dimecres a diven-dres, 22.00, i diumenges, 19.30. IImpro Barcelona presenta So-cieté Improvisé. Horaris: dissab-tes, 4, 11, 18 i 25 d’abril i diven-dres, 24 d’abril, a les 22.00. Ambtaquilla inversa.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;dissabtes, 17.30 i 20.00; di-umenges, 17.30. David Guapo.Horaris: de dimecres a diven-dres, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Toni MoogFollamigas. Horaris: de dijous adissabtes, 22.30; diumenges,20.00.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Toni MoogFollamigas. Horaris: de dijous adissabtes, 22.30; diumenges,20.00. Confessions de dones de30, a partir del 22 d’abril.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Fins al26 d’abril, El Brujo a El Lazarillode Tormes. Horaris: de dimecresa divendres, 20.00; dissabtes,18.00 i 21.00, i diumenges,18.00. Las noches del club de laComedia. Dissabtes, a les 23.30.

� Goya, Joaquim Costa, 68. Finsal 3 de maig, Lolita Flores és laColometa a La plaza del diaman-te, de Mercè Rodoreda, dir. JoanOllé. De dimecres a dissabtes,20.30, i diumenges, 18.00. Endoble programació, el divendres17 d’abril Ultrashow amb MiguelNoguera, a les 23.30. I el dissab-te Soy un miserable amb MiguelLago, a les 23.30.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: Carmen,de Richard Wagner. Dies 17, 20,23, 26 i 29 d’abril. Òpera: I dueFoscari (versió concert). Dies 30d’abril i 3 de maig.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Sant Jordi i el drac. Dis-sabtes, 12.30, 17.00 i 19.00, i di-umenges, 12.30 i 17.00. Adults:Un muerto muy vivo. Dissabtes,21.00, i diumenges, 19.00.

� Jove Teatre Regina, Sèneca22. Infantil: De l’11 d’abril al 3 demaig. Dissabtes, 11 i 18 d’abril, ales 18.00; diumenges, 12 i 19d’abril, a les 12.00; i els dies 25 i26 d’abril i 1, 2, i 3 de maig, a les18.00. La Cia. La Petita presentaEl gat amb botes, comèdia musi-cal.

� L’Antic Teatre, Verdaguer i Ca-llis, 12. Cabaret defintiivo, espec-tacle de clown cabaret. Del 14 al16 d’abril, a les 21.00. I diumen-ge 19, Exúvia, espectacle de circteatre modern, a les 19.00 i20.30.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.Sant Jordi, la princesa i el drac,d’Eugenio Navarro - La Puntual.A partir de 3 anys. Horaris: di-vendres i dissabtes, 18.00; i di-umenges, 12.00 i 17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. Magic Tribute, deHausson, Sala Brossa. De dime-cres a dissabtes, 21.00, i di-

umenges, 19.00. Les domini-ques, Sala Fregoli. De dimecres adissabtes, 20.00, i diumenges,18.30. Festival Alcools: DavidCastillo, Sala Palau i Fabre, del16 al 18 d’abril. De dijous a dis-sabte, 21.30.

� La Villarroel, Villarroel, 87.L’última trobada, de ChristopherHampton, basada en la novel·lade Sándor Márai, versió i direc-ció d’Abel Folk. De dimarts a di-jous, 20.30; divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 20.30; i di-umenges, 18.00. I en doble pro-gramació: els divendres, a les23.00, Mónica Pérez i Jordi Riosa 1.000 merdes de gags. El dis-sabte 18, Amor a primera risa, ales 23.00.

� Romea, Hospital, 51. Els veïnsde dalt, de Cesc Gay. De dimartsa divendres, 20.30; dissabtes,18.00 i 21.00; i diumenges,18.00. I en doble programació:OFF Romea: fins al 24 d’abrilWaikiki Honolulu, dramatúrgia idirecció de Paul Berrondo. HDi-vendres, 22.30, dissabtes, 22.45,i diumenges, 20.00. Cicle Solos:dilluns 27 d’abril, amb AntonioDechent.

� Sala Atrium, Consell de Cent,435. Coses nostres, de RamonMadaula. Horaris: de dimecres adissabtes, 21.00, i diumenges,19.00. Infantil: La lluna i la pruna.Horaris: diumenge, 12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 10 demaig, Blau, de Ferran Joanmi-quel. De dimecres a dissabtes,21.30, i diumenges, 18.30.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.Idiota, de Jordi Casanovas, dir.Jordi Casanovas. Horaris: de di-mecres a dissabte, 20.30; i di-umenges, 18.30. I Luis Pardo, aEn tu mente. De dijous a dissab-te, 22.45, i diumenges, 20.30.

� Tantarantana Teatre, carrerde les Flors, 22. Del 3 al 26d’abril, La Calòrica presenta So-bre el fenomen de les feines demerda. Horaris: de dimarts a dis-sabtes, 21.00, i diumenges,

19.00. Familiar: del 4 al 26d’abril, Fes-t’ho Com Vulguispresenta Aquarel·la. Dissabtes,18.00, i diumenges, 12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47-49. La revolta dels àngels,del 9 al 26 d’abril. Horaris: de di-mecres a diumenges, 20.30.Martiri ,dies 18, 19, 25 i 26d’abril. Horaris: dissabtes i di-umenges, 18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació. Nues. Ho-raris: de dimecres a divendres,20.30; dissabtes, 19.00 i 21.30; idiumenges, 19.30. Berto Rome-ro, divendres 17 d’abril, a les22.45. Mongolia el musical, dis-sabte, 18 d’abril, a les 21.00.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. La gran ilusión, d’AntonioDíaz. Horaris: de dimecres a di-vendres, 21.00, dissabte, 18.30 i21.30, i diumenge, 18.30.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. Del 15 d’abril al 24 de maig.La gran ilusión, d’Antonio Díaz.Horaris: de dimecres a diven-dres, 21.00, dissabte, 18.30 i21.30, i diumenge, 18.30.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. 50 sombras de Andreu,divendres, 23.00; dissabte,00.00, i diumenge, 20.30. 3, 2, 1,Impro, dissabte, 20.00. Detecti-ves Martínez, dissabte, 22.00. In-fantil: Màgia Júnior, dissabte,17.30, i diumenge, 17.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Fins al26 d’abril Viatge d’Orfeu, de Pa-blo Ley. De dimecres a dissab-tes, 20.00, i diumenges, 18.00.Infantil: fins al 26 d’abril, La rate-ta, diumenges, 12.00. Estrena, el10 d’abril, de Mares i filles, deClara Peya i David Pintó. De di-jous a dissabtes, 22.00, i di-umenges, 20.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. El curiós incident del gos amitjanit, de Mark Haddon, dir.Julio Manrique. Fins al 10 demaig. Diumenge 19 d’abril, col-loqui.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. Tot pelsdiners 1. Mammón, de Nao Albeti Marcel Borràs. Fins al 26d’abril. Divendres 17 d’abril, col-loqui i dissabte 18 d’abril, taularodona. Frank V (opereta d’una

banca privada), de Friedrich Dür-renmatt & Paul Burkhard, direc-ció Josep Maria Mestres. Estre-na el 16 d’abril fins al 17 de maig.Dilluns 14 d’abril, debat Banca iètica.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. Sala Pe-tita: Purga, de Sofi Oksanen. Ho-raris: de dimecres a dissabtes,20.00; i diumenges, 18.00. Versa vers Arderiu (amb Imma Colo-mer). Horaris: diumenge 12.00.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Últimes setmanes, fins al 3de maig, de Polònia, el musical.Horaris: dijous, 20.30; diven-dres, 21.30; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B: Tuppersex. Horaris: di-mecres, dijous i divendres,21.00; dissabtes, 18.00 i 21.00, idiumenges, 18.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Dagoll Dagom presenta Mar iCel. Horaris: dijous, 20.30; di-vendres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00. Di-lluns 13 d’abril, funció especialper celebrar les 1.111 funcionsamb un espectacle únic, Festa1.111 funcions, a les 21.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: Agencia matri-monial, a les 20.30; i Baño dechicas, a les 22.00. Sala XavierFàbregas: ImproShow, a les21.00.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Fins al 22 d’abril, Vintage, de Ju-mon Erra, comèdia musical,anys 80. Dmarts i dimecres,20.30. Tots els diumengesd’abril: El 5 d’abril torna Iupi, ti-telles, de Cia. TitereArte. Di-umenge, 12.00. I el 9 d’abril tor-na Cloaca, de Maria Goos. De di-jous a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.00.

Albert Pérez i Raimon Molins ■ ATRIUM

‘Coses nostres’, de RamonMadaula, a la Sala AtriumBARCELONA TEATRERamon Madaula dirigeix els actors Albert Pérez iRaimon Molins a Coses nostres, l’obra guanyadoradel premi Recull 2014, on el director d’un teatre pú-blic i un crític teatral es troben per parlar.

IGUALADATEATRELa Mostra, XXVI Firade Teatre Infantil i Ju-venil de Catalunya.Fins al dia 19 se celebra–en diversos espais dela localitat– la Mostrad’Igualada, el mercatd’arts escèniques per atots els públics de les ter-res de parla catalana. Técom a objectiu principalla difusió de les millorsproduccions catalanes deteatre infantil i juvenilper tal de proveir la pro-gramació dels municipisdel territori de parla ca-talana. No obstant això,la Mostra dedica tambéatenció a una selecció delmillor teatre infantil i ju-venil de la resta de l’Estati d’altres àmbits euro-peus. És un punt de tro-bada per als professio-nals i les famílies.

LLEIDACINEMA21a mostra de CinemaLlatinoamericà de Llei-da. Fins al dia 17 d’aquestmes, se celebra la Mostrade Cinema Llatinoameri-cà de Catalunya, queaquest any arriba a la se-va 21a edició. Al llarg d’a-quests dies, deu llargme-tratges que representenset nacionalitats dife-rents de països llatinoa-mericans competiran enla Secció Oficial de Llarg-metratges de la Mostra deCinema Llatinoamericàde Catalunya, organitza-da per l’Ajuntament deLleida i el Centre Llatino-americà; tots aquests tí-tols es projectaran al Cai-xaForum Lleida. Tambés’hi podrà veure una se-lecció de curtmetratges.

L’acudit XAVI TORRENT

1167

37-1

1014

92w

1344

05-1

1089

45w

1424

30-11

0888

3®

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

51-52

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 16 D’ABRIL DEL 201530 | Cultura i Espectacles |

ns ha deixat Teresa Rebull.La veu joiosa del Viscal’amor. I la veu greu de Pai-

satge de l’Ebre, que Manuel Váz-quez Montalbán considerava lamés bella cançó que va donar laNova Cançó. Era filla de BalbinaPi, la destacada dirigent obrerade la CNT. Amb 12 anys, entravaa treballar al ram del tèxtil. El1935 es faria del POUM, el partitde Joaquim Maurín i d’Andreu

E Nin: esquerra antiestalinista, ca-talanista, internacionalista, espe-rantista, que crearia el MovimentSocialista de Catalunya, el 1945.

Infermera de guerra, Teresa vaviure els Fets de Maig de 1937, enels quals desapareixia per sem-pre Andreu Nin, segrestat per laGPU (després KGB). També ellaaniria a parar a una txeca estali-nista. Aconseguiria escapar-se’njust quan les tropes franquistes

s’acostaven a Barcelona. Amb20 anys, partiria cap a l’exili i, enproduir-se l’ocupació nazi deFrança, s’incorporaria de seguidaa la Resistència francesa.

Farà d’espardenyera, de balla-rina, d’actriu, de venedora defruita…, i s’abocarà a la seva tas-ca en favor del català i de la can-çó a la Catalunya del Nord. Viuràintensament el París existencia-lista i, després, el Maig del 68. Es

va fer amb Albert Camus, Jean-Paul Sastre, Jean Malaquais, Ju-liette Greco, George Brassens...La seva veu profunda i dramàticali va valdre la denominació de “laChavela Vargas catalana”.

L’any 2005, Salvador Clop, unvell poumista, queia fulminat perun atac de cor mentre parlava enun homenatge del PSC als anticspoumistes. La sala va glaçar-se.Aleshores, la Teresa es va alçar

d’una revolada, es va ajaçar alcostat de Clop i va posar-se a cri-dar-li a l’orella, imperativament:“Salvador, lluita! Lluita, et dic!”Quin coratge! Negats i perse-guits, sempre amb la moral alta ien peu de combat, els poumis-tes. Segur que la Teresa i en Jau-me (el de les sabates trobades ala serra de Pàndols) estan can-tant, per fi a duo, la més bellacançó de la Nova Cançó.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

Teresa: amor i memòria

Jordi Font

La cantant i pintora Tere-sa Rebull va morir ahir al’edat de 95 anys a la Cata-lunya del Nord. Residia aBanyuls de la Marenda desl’any 1973. Militant delPOUM (Partit Obrerd’Unificació Marxista) apartir del 1936, va exiliar-se a l’Estat francès pas-sant per Prats de Mollóamb el seu marit Pep Re-bull durant la retirada del39. Després de viure a Pa-rís durant molts anys (onva conèixer Jean-Paul Sar-tre, Juliette Gréco, Geor-ges Brassens i Albert Ca-mus), s’establí a la Catalu-nya del Nord, un cop ini-ciada la seva carrera decantant a l’edat de 50anys. Va participar en elmoviment de la Nova Can-çó des les comarques cata-lanes sota administraciófrancesa. El conseller deCultura, Ferran Masca-rell, ha expressat el seucondol recordant “el seucaràcter combatiu i la ri-quesa de la seva aportacióa la nova cançó”.

La primera actuació pú-blica fou el febrer del 1969 ala Guingueta d’Ix (Alta Cer-danya) amb Lluís Llach,Ovidi Montllor i Quico Pi dela Serra. Amb Llach –a quiva aixoplugar a París– vaestablir una forta amistatque ha durat fins ara. Vapublicar una desena de dis-cos amb poemes de Joan

Salvat-Papasseit, Josep Se-bastià Pons, Maria MercèMarçal, Jordi Pere Cerdà iMiquel Martí Pol, entred’altres. L’any 1977 obtin-gué uns dels màxims reco-neixements musicals al’Estat francès, el de l’Aca-démie Charles Cros, pelseu disc de poemes musi-cats de Salvat-PapasseitMester d’amor. Sempre varefusar les propostes decantar també en francès.

Militant socialistaConeguda també coma“l’àvia de la Cançó”, va ser

militant socialista des la fidel franquisme. Els dar-rers anys, però, s’haviamanifestat desenganyadaamb el PSC i amb “la man-ca de respecte” dels socia-listes francesos amb la ca-talanitat. L’any 2012 vaadreçar una carta al presi-dent francès François Ho-llande per demanar-li d’ac-tuar a favor del català. Pre-sentant-se com a “mem-bre du Parti Socialiste Ca-talan”, Rebull reclamava,un “lliure ensenyament”de la llengua a la Catalu-nya del Nord i recordava

que va “cantar en catalàper François Mitterand al1981.” A Ceret (Vallespir)va participar l’any passaten l’acte Signa un vot perla independència.

Creu de Sant JordiEl 1992 se li va concedir laCreu de Sant Jordi i l’any2006 Òmnium va organit-zar un concert en honorseu al Palau de la MúsicaCatalana de Barcelona enquè hi van participar, en-tre d’altres, Llach, Mariadel Mar Bonet, MarinaRossell, Blues de Picolat,

Josep Tero i Gerard Jac-quet. El 2007 obtingué elPremi Memorial FrancescMacià per la seva defensade la llengua i la cultura ca-talanes. L’any 1999 va pu-blicar l’autobiografia Totcantant (Columna Edi-cions) i en francès EnChantant (Editions Bal-zac). El darrer acte públicon va aparèixer va ser a laJonquera, als porxos deCan Laporta, el dia 13d’abril, on presentava lesseves pintures. Una expo-sició prevista fins al dia 30d’aquest mes d’abril. ■

Mor Teresa RebullVivia a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya del Nord, i tenia 95 anys. Vacomençar a cantar als 50 anys i se la considerava “l’àvia de la Cançó”

Aleix Renyé BANYULS DE LA MARENDA

Concert d’homenatge a Teresa Rebull al Palau de la Música de Barcelona el 2006, organitzat per Òmnium Cultural ■ ORIOL DURAN

Desenganyadaamb el PSC i ambels socialistesfrancesos pel“poc respecte dela catalanitat”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

804 CM² - 75%

5131 €

30

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

JUEVES 16 DE ABRIL DE 2015 | OCIO 45

Muere a los 95 años la cantautora de la Nova Cançó Teresa RebullAdemás de componer sus temas, la artista musicó poemas de escritoresBarcelonaAGENCIASLa cantautora y activista política Teresa Rebull, quien tras la Gue-rra Civil se exilió en Francia y que participó después en el movi-miento de la Nova Cançó, ha fa-llecido a los 95 años en la locali-dad francesa de Banyuls-sur-Mer, donde residía, informaron fuen-tes próximas a la familia.

Nacida en Sabadell (Barcelo-na) en 1919 como Teresa Soler, Teresa Rebull había sido conocida como la “abuela” de la Nova Can-có, movimiento en el que se inte-gró con cerca de 50 años, mien-tras que la mayor parte de los denominados Setze Jutges eran mucho más jóvenes que ella.

Además de componer sus pro-pias canciones, Rebull musicó poemas de escritores como Joan Salvat Papasseit, Miquel Martí i Pol, Marià Mercè Marçal, Josep Gual, Enric Brufau, Josep Ma-rimon, Gérard Salgas, Francesc Català, Jordi Pere Cerdà, Rosa Le-veroni, Joan Morer, Simona Gay y

Josep Sebastià Pons. También fue una de las cantantes que partici-pó en el álbum antológico Dones, flors i violes. La dona en la cançó catalana, junto a Bella Dorita, Maria del Mar Bonet, Núria Feliu, Maria Cinta, Guillermina Motta, Carme Sansa y Rosa Maria Sardà.

En el año 2006 recibió un ho-menaje en el Palau de la Música Catalana en el que participaron

Lluís Llach, Marina Rosell, María del Mar Bonet, Joan Isaac o Josep Tero, un concierto del que salió el disco Visca l’amor. Festa home-natge a Teresa Rebull, en la que la cantautora cantaba en solita-rio o a dúo con los otros músicos. Rebull fue también una de las protagonistas del libro Dones contra Franco, del historiador Jordi Creus.

Joan Manuel Serrat actuará cin-co días seguidos en el anfiteatro del Teatre Grec de Barcelona dentro de la programación del Festival Grec, que se inaugurará el 1 de julio con la compañía de danza La Veronal e incluirá las actuaciones de Jordi Savall, Is-mael Serrano y Diego el Cigala, entre otros.

El director del certamen, Ramon Simó, anunció ayer la mitad de los cerca de 90 es-pectáculos que se podrán ver en el Grec’05 entre el 1 y el 31 de julio, y centró su exposición en las propuestas musicales. El espectáculo inaugural se-rá Vorònia, una coproducción del Grec creada por la com-pañía de danza La Veronal,

que explora el tema del mal. Esta pieza utiliza texto y mezcla “varios lenguajes escénicos, en una pieza multidisciplinal muy en la línea de la filosofía del Grec”, según Simó.

Uno de los principales atracti-vos de la programación musical del Grec de este año será la posi-bilidad de ver a Joan Manuel Se-rrat en el bello marco del Teatre Grec en cinco actuaciones segui-das del 4 al 8 de julio. La gira An-tología desordenada de Serrat recalará en el anfiteatro para celebrar los 50 años de la prime-ra actuación pública de uno de los catalanes más universales. El madrileño Ismael Serrano lle-vará su música comprometida a Barcelona el 9 de julio.

Serrat, La Veronal, Savall y El Cigala, en la programación del Grec 2015 en Barcelona

FOTO: INT / Joan Manuel Serrat actuará cinco días seguidos

FOTO: EFE / Fotografía de la cantautora y activista política Teresa Rebull

Nuria Gago está acostumbra-da a ser, ante las cámaras, cada vez una persona diferente, por eso ha afrontado “con facilidad” la escritura de su primera no-vela, Cuando volvamos a casa (Planeta), donde se mete en la

cabeza de personajes que reac-cionan de las maneras más di-versas frente a la vida y el amor. La actriz barcelonesa ha hecho un parón en el rodaje de la serie Amar es para siempre de la que forma parte.

Nuria Gago vuelca su faceta de actriz en su primer libro

FOTO: EFE / La intérprete de Barcelona Nuria Gago presenta su libro

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

4039

Diario

421 CM² - 40%

960 €

45

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 16 ABRIL 2015 C A R T E L L E R A LAVANGUARDIA 43

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES

M G M G M G M GPEL·LÍCULES BARCELONA

A la casaFRANÇA. 2012. DIR.: F. OZON. INT.: FABRICE LUCHINI I ERNST UMHAUER. 12 A

Thriller: El Germain, professor de literatura francesa, encoratja un alumne a co-mençar a escriure un fulletó sobre dues famílies: una que pertany a la petita burgesiai una altra més propera a la vida artística. 105 min.n Cinemes Texas 16.00 20.00

Aguas tranquilasDIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: N. KAWASE. INT.: N. . MURAKAMI I J. YOSHINAGA.12 A

Drama: A l’illa japonesa subtropical d’Amami-Oshima, les tradicions sobre la natu-ralesa són eternes. Durant la nit de les danses tradicionals de lluna plena del mesd’agost, el jove de 16 anys Kaito descobreix un cadàver flotant al mar. La seva amigaKyoko mira d’ajudar-lo a desentranyar aquest misteriós descobriment. 119 min.c Balmes Multicines 16.15 19.15 22.15c Boliche 18.10 20.10 22.10

Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia)EUA. 2014. DIR.: A. GONZÁLEZ IÑÁRRITU. INT.: MICHAEL KEATON. 16 A

Comèdia dramàtica: Riggan Thomson espera que encapçalant una nova i ambiciosaobra a Broadway pot aconseguir, entre altres coses, donar una nova vida a la sevamoribunda carrera. 119 min.c Méliès 20.00c Verdi Park HD 18.00 22.25c Yelmo Cines Icaria 22.10

Blade Runner. El montaje del directorEUA. 1982. DIR.: RIDLEY SCOTT. INT.: HARRISON FORD I RUTGER HAUER. 13 A

Ciència ficció: Muntatge definitiu del clàssic del cinema de ciència ficció coincidintamb el seu 25è aniversari. La història té lloc a la ciutat de Los Angeles al segle XXI.Una ciutat grisa, plujosa, sempre coberta per una espessa capa de boira. 118 min.c Balmes Multicines 16.30 19.30c Renoir Floridablanca 22.25c Yelmo Cines Icaria 17.30 19.50

CalabriaITÀLIA, FRANÇA. 2014. DIR.: F. MUNZI. INT.: M. LEONARDI I P. MAZZOTTA. 16 A

Thriller: En un petit poble de la regió de Calàbria, els germans Carbone fa anys queviuen del lucratiu negoci familiar: el tràfic de drogues. El Luciano, el gran, allunyat dela resta de la família, intenta mantenir-se al marge. 105 min.

Arenas de Barcelona 21.45c Balmes Multicines 18.05 22.15

Bosque Multicines 18.15 22.30Gran Sarrià Multicines 16.00 20.10

c Méliès 16.00 20.15c Yelmo Cines Icaria 18.10 20.20

CalvaryEUA. 2014. DIR.: J. M. MCDONAGH. INT.: B. GLEESON I C. O’DOWD. 16 A

Drama:ElpareJamesésunbonsacerdotques’enfrontaaunasituacióangoixantprovo-cadaperundelsseusfeligresos.Téelpressentimentqueunaforçasinistraseliaproximai comença a preguntar-se si tindria el valor de fer front al seu propi calvari.104 min.c Méliès 16.00

Camí a l’escolaFRANÇA. 2013. DIR.: PASCAL PLISSON. APTA

Documental: Documental que explica la història real i extraordinària de quatrenens i nenes, herois quotidians que han d’enfrontar-se diàriament a una multitudd’adversitats i perills per arribar a l’escola. 75 min.c Balmes Multicines 16.00 17.30c Cinemes Maldà 16.00C Cinesa Heron City 3D 16.15

Comèdia 16.30 18.20 20.00 22.00

Capa caídaESPANYA. 2013. DIR.: S. ALVARADO. INT.: S. ALVARADO I C. BALAGUÉ. 16 A

Comèdia dramàtica: Filmada en format fals documental, aquest treball s’introdueixen la vida del Magno, un superheroi amb poders extraordinaris, repudiat anys enrereper falses acusacions, i que ara treballa de fruiter. 92 min.

Cinemes Girona 21.45

CenicientaEUA. 2015. DIR.: KENNETH BRANAGH. INT.: LILY JAMES I CATE BLANCHETT. APTA

Fantàstica: Narra les aventures de la jove Ella, el pare de la qual, un comerciant,torna a casar-se després de la mort de la mare. 107 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.10 20.20 22.30Aribau Multicines 16.00 20.10

c Balmes Multicines 16.05 20.15Bosque Multicines 16.00 20.20Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.25Cinesa Heron City 3D 17.00 19.30 22.00Cinesa La Maquinista 16.00 18.00 20.15Cinesa Maremàgnum 16.00 18.10 20.20Glòries Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30Gran Sarrià Multicines 18.00Palau Balaña Multicines 15.50 20.00

c Yelmo Cines Icaria 17.50 20.10

ChappieEUA. 2015. DIR.: NEILL BLOMKAMP. INT.: S. COPLEY I H. JACKMAN. 16 A

Ciència ficció: El Chappie és un robot diferent de la resta: és el primer que té

intel·ligència artificial. Per això, ha d’enfrontar-se a forces poderoses i destructivesque intenten assegurar-se que sigui l’últim de la seva espècie. 121 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.05 21.45Cinesa La Maquinista 22.30

Cincuenta sombras de GreyEUA. 2015. DIR.: SAM TAYLOR. INT.: JAMIE DORNAN I DAKOTA JOHNSON. 18 A

Drama romàntic: Anastasia Steele se sorprèn en descobrir les inusuals pràctiqueseròtiques del Christian Grey, que la introdueix en un món que ella desconeixia com-pletament. 124 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.00 20.10 22.35Cinesa Heron City 3D 18.15 21.00Cinesa La Maquinista 21.30

CitizenfourEUA. 2014. DIR.: LAURA POITRAS. 7 A

Documental: Al gener del 2013, Laura Poitras va començar a rebre correus electrò-nics xifrats en els quals algú assegurava tenir proves dels programes de vigilànciail·legals dirigits per la NSA. 114 min.c Balmes Multicines 18.00 22.15c Renoir Floridablanca 18.10 20.20c Verdi Park HD 16.00 20.25c Yelmo Cines Icaria 17.40 20.00

Clan salvajeFRANÇA. 2014. DIR.: JEAN-CHARLES HUE. INT.: MICKAËL DAUBER I MOÏSE DOR-KEL. 12 A

Drama: Narra el periple del Jason, un jove ienix de 18 anys. Ell i els germans esllancen a la carretera per robar un carregament de carbó. 94 min.c Zumzeig Cinema 21.30

Convicto (Starred up)REGNE UNIT. 2013. DIR.: D. MACKENZIE. INT.: J. O’CONNELL I B. MENDELSOHN. 16 A

Drama: Eric Love és un jove ultraviolent que és transferit des del reformatori a lapresó per a adults dos anys abans del que li correspon a causa del seu comportamentconflictiu. 106 min.c Cinemes Girona 18.00 20.00

Corrupció: L’organisme nociuESPANYA. 2015. DIR.: ALBERT SANFELIU. 7 A

Documental: Documental que va més enllà de la denúncia. Dóna a conèixer la co-rrupció que mina la legitimitat de la democràcia i distorsiona el mercat. Ofereix testi-monis que relaten les seves denúncies. 104 min.

Cinemes Girona 20.00

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?FRANÇA. 2014. DIR.: PHILIPPE DE CHAUVERON. INT.: C. CLAVIER I C. LAUBY. APTA

Comèdia: Els Verneuil són uns pares soferts que esperen que la filla menor, moltmaca, com a mínim es casi per l’Església. 97 min.

Arenas de Barcelona 18.10 20.20

2001: Una odisea del espacioREGNE UNIT, EUA. 1968. DIR.: STANLEY KUBRICK. INT.: KEIR DULLEA. APTA

Ciència ficció: Dos astronautes viatgen a Júpiter dins de la nau Discovery, pilotadaper l’ordinador Hal 9000. Després d’incórrer en un error, els astronautes decideixenpilotar la nau per ells mateixos. 160 min.c Cinesa Diagonal 18.30 21.30c Cinesa Diagonal Mar 18.30 21.30c Cinesa Heron City 3D 18.30 21.30c Cinesa La Maquinista 20.00 21.30c Yelmo Cines Icaria 20.15

2 otoños, 3 inviernosFRANÇA. 2013. DIR.: SÉBASTIEN BETBEDER. INT.: V. MACAIGNE I B. BOUILLON. 7 A

Comèdia: Amb 33 anys, l’Arman decideix que és el moment de canviar la seva vida.Per començar, els dissabtes va a córrer al parc, decideix deixar de fumar i es proposatrobar una bona feina. En els seus nous propòsits es creua amb l’Amélie. 93 min.c Cinemes Girona 18.00

El 7º enanitoALEMANYA. 2014. DIR.: BORIS ALJINOVIC, HARALD SIEPERMANN. APTA

Animació: El setè nan Bobo i els seus sis amics se les han manegat per causaruna gran crisi al Castell de Fantabulandia. Just abans que soni l’última de les 12campanades, al seu 18è aniversari, la princesa Rose es punxa el dit i sumeix tot elregne en un somni que pot durar 100 anys. 83 min.

Cinesa Diagonal Mar 18.25Cinesa Heron City 3D 18.30

El americano impasibleEUA. 2002. DIR.: PHILLIP NOYCE. INT.: MICHAEL CAINE I BRENDAN FRASER. SC

Thriller: El 1952, Vietnam es revela contra França per aconseguir la independència.Allà és on un veterà periodista anglès coneix un metge nord-americà amb qui aviattrava una bona amistat. Tots dos s’enamoren d’una jove vietnamita. 101 min.c Phenomena 16.00

El año más violentoEUA. 2014. DIR.: J.C. CHANDOR. INT.: CHRISTOPHER ABBOTT I PETER GERETY. 16 A

Thriller: Nova York, 1981. Explica la història d’Abel Morales, un ambiciós immigrant,i la seva família, encapçalada per la maquiavèl·lica esposa Anna. Tots intenten expan-dir el seu negoci de calefactors. 125 min.c Balmes Multicines 22.20

El capital humanoITÀLIA, FRANÇA. 2014. DIR.: PAOLO VIRZI. INT.: F. BENTIVOGLIO I V. GOLINO. 7 A

Drama: La vigília de Nadal, un tot terreny de luxe treu un ciclista de la carrete-

ra. A mesura que es van aclarint els fets que precedeixen l’accident, les vides del’adinerada família Bernaschi, privilegiada i distant, s’entrecreuen de manera inespe-rada amb les dels Ossolas. 111 min.

Aribau Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30c Balmes Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30c Boliche 16.00 18.00 22.00

Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15c Renoir Floridablanca 16.00 18.10 20.20 22.30c Yelmo Cines Icaria 18.00 20.20 22.40

El francotiradorEUA. 2014. DIR.: C. EASTWOOD. INT.: BRADLEY COOPER I SIENNA MILLER. 16 A

Acció: Chris Kyle és el franctirador més letal de la història de l’Exèrcit dels EstatsUnits. Però hi ha alguna cosa més en ell a part de ser un bon tirador. 132 min.

Arenas de Barcelona 22.10c Balmes Multicines 22.00

Cinesa Diagonal Mar 16.40 19.20 22.00Cinesa Heron City 3D 20.15Cinesa La Maquinista 18.45Cinesa Maremàgnum 22.30

El gran hotel BudapestREGNE UNIT, ALEMANYA. 2014. DIR.: W. ANDERSON. INT.: W. DAFOE. 12 A

Comèdia dramàtica: Narra les aventures de Gustave H., el llegendari conserge d’unfamós hotel europeu del període d’entreguerres, i de Zero Moustafa, un grum queesdevé el seu amic més lleial. 99 min.

Lauren Universitat 16.20 18.20 20.20 22.20

El nuevo exótico Hotel MarigoldREGNE UNIT. 2015. DIR.: JOHN MADDEN. INT.: DEV PATEL I MAGGIE SMITH. APTA

Comèdia dramàtica: El nou exòtic Hotel Marigold és el somni expansionista delSonny. No obstant això, li exigeix més temps del qual disposa. Quan les exigènciesd’un casament indi tradicional amenacen de sepultar-los tots, es presenta una sortidainesperada. 123 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45Aribau Club 16.30 19.15

c Balmes Multicines 16.20 19.20Bosque Multicines 16.05 19.05 22.10Cinesa Diagonal Mar 16.45 19.20 22.05Cinesa Heron City 3D 16.00 21.00Cinesa La Maquinista 00.40Comèdia 16.05 20.15Glòries Multicines 16.00 20.15Gran Sarrià Multicines 16.05 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 16.10

c Renoir Floridablanca 16.10 17.50 20.05c Verdi HD 16.00 20.20c Yelmo Cines Icaria 17.45 20.10 22.35

El último lobo (Wolf Totem)XINA, FRANÇA. 2014. DIR.: JEAN-JACQUES ANNAUD. INT.: SHAOFENG FENG. 7 A

Aventura: Any 1969. Chen Zhen, un jove estudiant de Pequín, és enviat a la Mon-gòlia Interior per educar una tribu de pastors nòmades. L’estudiant, que viu en unllogaret rural, s’ha d’adaptar a una vida hostil i vertiginosa envoltat d’una de les cria-tures més temudes i reverenciades de la terra: el llop. Llavors captura un llobató perdomesticar-lo. 118 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45Aribau Club 16.30 19.15 22.00

c Balmes Multicines 16.30 19.20 22.10c Boliche 16.00 19.15 21.45

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal Mar 16.45 19.15

¶Cinesa Diagonal Mar 22.00Cinesa Heron City 3D 16.00 20.00 22.20Cinesa La Maquinista 19.15 00.20

¶Cinesa La Maquinista 12.30Cinesa Maremàgnum 17.00 19.30

¶Cinesa Maremàgnum 22.00Glòries Multicines 16.05 19.05 22.05Palau Balaña Multicines 16.10 19.05 21.55

c Renoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45c Verdi Park HD 18.00 20.15 22.30c Yelmo Cines Icaria 17.30 20.00 22.30

EnamorarseEUA. 2013. DIR.: ADAM RODGERS. INT.: ANDY GARCIA I VERA FARMIGA. 7 A

Comèdia romàntica: El George i l’Edith acompanyen els seus respectius fills a visitarla universitat on han estat matriculats. La trobada del George i l’Edith al campus fa quela jornada els resulti inoblidable. 99 min.

Gran Sarrià Multicines 16.00 20.15

Ex-machinaREGNE UNIT. 2015. DIR.: ALEX GARLAND. INT.: S. . MIZUNO I O. ISAAC. 12 A

Thriller: Un programador de 24 anys té l’oportunitat de participar en un experiment enel qual interactua amb la primera intel·ligència artificial autèntica del món. 108 min.

Cinesa Diagonal Mar 22.45c Yelmo Cines Icaria 22.20

Fast & Furious 7EUA. 2015. DIR.: JAMES WAN. INT.: VIN DIESEL I PAUL WALKER. 16 A

Acció: Deckard Shaw esdevé el pitjor perill de Dominic Toretto i la seva família quanbusca venjança per la mort del seu germà. 137 min.

Arenas de Barcelona 16.10 19.10 22.10Arenas de Barcelona 17.00 20.00Aribau Multicines 19.10 22.00

c Balmes Multicines 16.10 19.10 22.10Bosque Multicines 16.10 19.10 22.10Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.55 22.00Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.55Cinesa Heron City 3D 16.00 18.55 22.00Cinesa Heron City 3D 17.00 19.55Cinesa La Maquinista 17.00 19.00 19.55 22.00 00.55Cinesa Maremàgnum 16.10 19.05 22.00Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00Gran Sarrià Multicines 22.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 22.00

c Yelmo Cines Icaria 19.30 22.15

Felices 140ESPANYA. 2014. DIR.: GRACIA QUEREJETA. INT.: M. VERDÚ I A. DE LA TORRE. 12 A

Comèdia: L’Elia fa 40 anys i el seu aniversari li serveix de pretext per reunir en unacasa rural de luxe amics i familiars. Els ha de comunicar una cosa: és l’única guanya-dora del pot que l’Euromilió sortejava aquesta setmana. 97 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45Bosque Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.20 18.25 20.30 22.35Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45Comèdia 16.20 18.20 20.20 22.20Gran Sarrià Multicines 16.05 18.10 20.15 22.15Renoir Floridablanca 16.00 18.30 20.20 22.10Yelmo Cines Icaria 17.45

FocusEUA. 2015. DIR.: GLENN FICARRA, JOHN REQUA. INT.: W. SMITH I M. ROBBIE. 16 A

Comèdia: El Nick és un estafador veterà que introdueix en l’ofici una jove anomenadaJess. Tot es complica quan tots dos comencen un romanç i finalment ell decideixposar-hi fi. Tres anys més tard, ella destrossa el seu últim pla. 104 min.

Arenas de Barcelona 16.00 22.10Aribau Multicines 18.05 22.15

c Balmes Multicines 18.10 22.20Bosque Multicines 16.05Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.20 22.45Cinesa Maremàgnum 16.00 18.10 20.25 22.40Glòries Multicines 18.15 22.30Gran Sarrià Multicines 20.10 22.15Palau Balaña Multicines 18.00 22.10

c Yelmo Cines Icaria 18.20 20.30 22.40

Fuerza mayorSUÈCIA. 2014. DIR.: R. ÖSTLUND. INT.: JOHANNES BAH KUHNKE I LISA LOVEN. 7 A

Drama: L’univers d’una família no torna a ser el mateix després de viure una allau alsAlps. En comptes de protegir els fills, el pare fuig per salvar-se. 118 min.

Lauren Universitat 16.15 19.00 22.15

Gett: El divorcio de Viviane AmsalemDIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: R. ELKABETZ, S. ELKABETZ. INT.: R. ELKABETZ. 12 A

Drama: Viviane Amsalem es va separar fa anys de l’Elisha, el marit, i ara vol un divorcilegal per no esdevenir una marginada social. 115 min.c Renoir Floridablanca 16.00c Yelmo Cines Icaria 22.30

Home: llar dolça llarEUA. 2015. DIR.: TIM JOHNSON. APTA

Animació: Quan la Terra és presa pels Boov, una raça alienígena a la recerca d’un llocon establir-se, tots els humans són reubicats mentre els Boov reorganitzen el planeta.La Tip, una noia molt espavilada, se les enginya per no ser capturada. 93 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.25 20.25Cinesa Heron City 3D 16.00 18.00Cinesa La Maquinista 00.35Cinesa Maremàgnum 16.00 18.00

Invencible (Unbroken)EUA. 2014. DIR.: ANGELINA JOLIE. INT.: J. O’CONNELL I G. HEDLUND. 12 A

Biopic: Explica la increïble vida del pilot i heroi de guerra Louis, Louie, Zamperini,que al costat de dos tripulants va sobreviure 47 dies en una bassa després que el seubombarder s’estavellés. 137 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.40 22.10Cinesa Heron City 3D 16.30 19.15 22.00Cinesa La Maquinista 19.00 21.55 01.00Cinesa Maremàgnum 20.00 22.30

Jocs brutsEUA. 2013. DIR.: E.L. KATZ. INT.: PAT HEALY I ETHAN EMBRY. 12 A

Comèdia negra: El Craig i el Vince, amics de l’institut, es troben en un antre, on unaparella els convida a una ronda. 87 min.n Cinemes Texas 22.00

CARTELLERA Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers­cine

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

Ferran Palau

IDEESEl cantant Ferran Palau,més conegut com un delslíders del grup Anímic,presenta el seu segon treballdiscogràfic en solitari, Santaferida, al Palau de la Música,dins del cicle BandAutors.L’acompanyen Joan Pons,Adriano Galante i Jordi Matas.21 h. 10 euros.

El Museu Picasso acull lasegona edició deMusicantles obres de Picasso, on s’es-trenen vuit composicionsmusicals inspirades enquatre obres de la col·lecciódel museu de joves composi-tors, escollits pel Conservatoridel Liceu de Barcelona. 21 h.De franc. Concert a la sala del museu

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català,M: matinal, G: golfa, U: en 3D

NOVETATS Direcció

Aguas tranquilas *** Naomi Kawase

El capital humano *** Paolo Virzi

La casa del tejado rojo *** Yoji Yamada

Calabria *** Francesco Munzi

La dama de oro ** Simon Curtis

Felices 140 ** Gracia Querejeta

El último lobo ** Jean-Jacques Annaud

The guest * AdamWingard

Mortdecai * David Koepp

DOLENTA c REGULAR * BONA **MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

43

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Clbssica

Una Ilegenda videl pianoChopin rarament sona millor que q uan eltoca Maurizio Pollini. Per Marta PorterFeli(;ment cansats de regalarroses i comprar Ilibres, el vesprede Sant Jordi ens espere uncolof~ excepcional, el recital queMaudzio Pollini ofereix al Palau.Aut~ntica Ilegenda del piano,arab 73 anys Pollini E=s unarefer(~ncia indiscutible deI’instrument rei. Les seresversions de Chopin -la gravaci6dels seus Estudis s6n guia perals estudiants de piano de tot elm~n- i dels gra ns compositorsper a piano es troben a totes lescol,leccions dels aficionats a laclbssica. Are,despr(~s de setanys d’absbnc[a,toma aBarcelona convidat de nou perIbemamera per oferir-nos unrecital amb obres de Beethoven iChopin, dos dels compositorsm~s vinculats a la seva carrera,

Ambles entradespr&cticament exhauddes, el

pianista milan6s, que ha reduitnotablement la seva activitatconcertfstica,torna perinterpretar la Sonata ndm. 17, op.31 ’La Tempesta" i la Sonata nora.21, op. 53, ’Waldstein ’, tot justquan acaba de completarI’enregistrament de la integral deles 32 sonates del compositoralemany per a DeutscheGrammophon, una integral queha rebut els elogis unbnimes dela cntica musical internacional.

Chopin ~s el compositor queI’ha acompanyat al Ilarg delsseus 50 anys de carrera, i Pollinien tocar~ diferents obres. Delm~isic polon~s interpretar~Barcarola, op. 60; Polonesa-Fantasia, op. 61; Berceuse, op.57; i Po~onesa, op. 53.

Maurtzlo Polllnl toca al Palaude la M~slca el diJous 23.

MI)SICA D’AVUi

MI~$ ENLL~ DELS CL.JkS$1C$ :. Mi’I$1CA PER A TOTHOMPollkfl ha defensat els composltms Ns a~ 70, ~ piani~ va a~ar~nb, ~ ~1~ No~, amb C~udio Ab~do a la S~la en un

~n, ~ o Madm, ~ dale per a ~diam i ~l~do.,quab ~ ~ ~ ~ ~n~ que I’a~ ha de ser

o~ ~ a ~1. ~ per a ~om.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Semanal

208 CM² - 40%

1689 €

47

España

16 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA¯EN EL FESTIVALINTERNACIONAL DE MOSICAPAU CASALS

El violoncelo de Pau Casalssonal ,i en El YendrellE1 mfisico Amit Peledofrece tm concierto elpr6ximo 6 de agosto.Es la primera visitadel instrumento trassu restauraci6n

JOSI~ M. BASELGA

Elvioloncelo original de Pau Casals volver~i a sonar en E1Ven-drell con motivo de135 FestivalInternacional de Mfisica en elAuditori de Sam Salvador. La inter-pretaci6n con elinstrumento ir~ia cargo de Amit Peled, unvirtuoso violoncelista a quien la Fun-daci6 Pau Casals ha concedido elprivilegio de disponer delviolon-celo.

La actuaci6n de Amit Peled se-r~i el 6 de agosto yes la primeravez que podr~i escucharse elinstrumento en E1Vendrell despu6sde su restauraci6n integral rea-lizada el pasado afio. E1 violon-celo de Pau Casalsya estuvo en E1

Vendrell a mediados de la d6ca-da de los afios 90 en las manosdel int6rprete Claudio Bohor-quez. En Catalunya el violonce-1o de Pau Casals son6 porfiltimavez en 2Oll en el Palau de la mfisica.

Tras la restauraci6nE1 Festival Internacional de Mfi-sica Pau Casals de ElVendrellyaintent6 traer el instrumento elpasado afio, pero al estar reci6nrestaurado se aconsej6 evitar elviaje y la actuaci6n. Finalmenteelinstrumento e stark adem~s enun auditorio que impuls6 el pro-pio Pau Casals como un lugar pa-ra la difusi6n musical.

De la interpretaci6n de AmitPeled destaca que es parte de laque realiz6 el propio Pau Casalscon el mismo instrumento potlo que el concierto, adem~s de sudificultadt~cnica, est~icargado desimbolismo y con el mismo sonido que acompafid al maestrouniversal.

E1 propio violoncelista PauCasals dijo del instrumento que

Cedido avirtuosos

¯ Elvioloncelo de Pau Casals esun Goffriller que data de 1733Yque el violoncelista universaladquiri6 en 1913.

Es un instrumento dnico quela Fundaci6 Pau Casals ha con-cedido durante unos afios alganador del concurso interna-eional de violoncelo Pau Ca-sals. Elvencedor de este certa-men tenla el privilegio de podertocar elinstrumento durante dosa~os.

En unaaudici6n, laviudadePau Casals descubri6 a AmitPeled y consider6 que era elvioloncelista adecuado paramantenervivo al instrumento.

regresar~i a E1Vendrell que ~dellamo Bergonzi-Goffriller por-que es uno de los instrumentos raftsbellos construidos por el maes-tro Matteo Goffriller. Nunca he

Amit Peled en uno de los conciertos con el violoncelo que perteneci6 aPau Casals y que data de11733. FOTE~: FUNDACl6 PAU CASALS

encontrado unvioloncelo que seadapte mej or a mis manos. Se ne-cesitan algunos afios para fami-liarizarse con un instrumento,para dominar todas sus posibili-

dadesy conocer sus llnfites>,. Losorganizadores del Festival Inter-nacional, que es en julio y agos-to, apuntaron a la emoci6n quesupondr~i el concierto.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COSTA

76000

7389

Diario

459 CM² - 51%

2193 €

23

España

15 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ad not found

Choral factory: the Palau de la Música in

Barcelona

Feature

The Orfeó Català in London

Michael White - 8 April 2015

As Barcelona’s Orfeó Català sends a

group of its choirs for a rare visit to

London, Michael White takes a

look at a unique institution with a

proud history

If you were ranking European countries by their

choral prowess, it would be forgiveable and maybe

even right to put Britain and the Nordic/Baltic States

toward the top and Spain toward the bottom – at least,

according to gut instinct. But it was a Spanish choir

that won the new a cappella competition set up last

year by Peter Phillips at St John’s Smith Square: a

brilliantly engaging and committed 40-voice

community group called El León de Oro. And

London audiences are about to be reminded that the

celebrated Palau de la Música in Barcelona exists

because it was built by, and remains the home of, one

the world’s most venerable choral foundations, the

Orfeó Català.

If the name means nothing, it should; because the

Orfeó is a landmark enterprise of the kind that serves

as an example to others. Founded in 1891, it is a sort of choral factory that turns out singers at different levels

of accomplishment and scale. There’s a large chorus of serious amateurs; an elite, professional chamber choir

that relates to the bigger ensemble much as the BBC Singers do to the BBC Symphony Chorus; and

something called the Escola Coral, which is a tiered succession of five choirs for children and young people

(from age six) who get general music training as part of their membership, and feed into the adult groups as

they grow up.

With wider-reaching social projects running across Barcelona’s schools, it’s not unlike a vocal equivalent of

El Sistema. But the adult performing aspect is something of excellence in its own right; and it’s the adults who

are coming to London for a weekend residency with their director Josep Vila: a Spaniard who learned his

business from the legendary Swedish choral-trainer Eric Ericson.

The choir is at the Festival Hall on April 25 for a Glagolitic Mass with the LPO, and at Cadogan Hall the

following night for a Catalan-based a cappella programme. Neither venue will quite offer them the

sumptuous surroundings of their Barcelona Palau: an exuberant fantasy of art nouveau with glittering stained

glass and the curious feature of a swarm of ‘muses’ carved in high relief around the platform and emerging

from the plasterwork to peer over the shoulders of the onstage artists.

The effect is bilious, but it means you’re never lonely on that stage: the Palau’s plaster-girls will always keep

you company. In London, the Orfeó might just feel the need of flesh and blood support. It’s worth it.

The Orfeó Catala choirs will be performing at the Southbank Centre on 25 April and at the Cadogan Hall on

26 April

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.

Article Search

Are you a subscriber?

Register for full access to the site

Already registered?

Login to your account

Not a subscriber?

Subscribe today from just £4.95

Register free to comment on news and

opinion.

Home News Opinion Features Reviews News in brief About Jobs User

Pàgina 1 de 3Classical Music magazine - The Orfeó Català in London | Classical Music

15/04/2015http://www.classicalmusicmagazine.org/features/catalonian-visitors/

Submit Query

jueves 16/04/2015

portada educación entrevistas opinión instrumentos festivales temporadas revistas DN e-12notas

0 Twittear 2 15M'agradaM'agrada ComparteixComparteix

BARCELONA | Crítica

Mahleriada juvenil en el Palau de la música catalanaOvidi de Cardona - 14/04/2015

Dentro del prestigioso ciclo Palau 100, el pasado domingo 12 de abril, tuvimos el privilegio

de escuchar la espléndida Gustav Mahler Jugenorchester, bajo la prestigiosa batuta de

Jonatahn Nott.

Un auténtico lujo para la vista y el oído, el poder ver y escuchar un largo centenar de jóvenes veinteañeros interpretar una de las obras más colosales del repertorio sinfónico (la nº2 deMahler) con una actitud y un resultado realmente ejemplares.

Nacida bajo el impulso del eximio Claudio Abbado, esta orquesta juvenil se ha convertido en una de las formaciones más reputadas y admiradas del viejo continente, así como la principal cantera de las más cotizadas orquestas europeas. Su colaboración con

grandes maestros e intérpretes de la escena internacional, más allá de una prodigiosa calidad técnica, la ha dotado de una profundidad discursiva e interpretativa fuera de lo común para unos intérpretes de tan temprana edad.

Buena muestra de todo ello, la dieron el pasado domingo en el Palau de la Música Catalana al abordar el programa único integrado por la Sinfonía “Resurrección” de Gustav Mahler, liderados por uno de los directores que, recientemente, más y mejor ha trabajado las partituras sinfónicas del maestro bohemio (sus grabaciones discográficas al frente de la Sinfónica de Bamberg son, actualmente, una referencia obligada del catálogo mahleriano). Nott supo transmitir e imprimir un pulso de alta intensidad discursiva a lo largo de los cinco extensos y variados movimientos de la obra, logrando una fluidez y una dinámica expresiva que, salvo anecdóticos pasajes, mantuvo en todo momento una resolución de gran volada.

La vitalidad de los jóvenes intérpretes y la intensidad de carácter se pusieron de relieve ya en la diversidad de momentos de la amplia forma sonata del primer movimiento, con las siempre presentes referencias al tema central de la marcha fúnebre bien subrayadas. La delicadeza del ländler del segundo movimiento no escondió el contraste oscuro de algunas sus secciones, mientras que el scherzo del tercero, basado en su lied “Des Antonius von Padua Fischpredigt”, aunó vitalismo y gravedad dramática. El siguiente movimiento, también en forma de lied, nos introdujo en el ámbito de la fe, sumando al buen hacer de los jóvenes músicos la tersa voz de la magnífica contralto Christa Mayer, quien, a pesar de no poseer el timbre de un “pequeño infante celestial” que pedía Mahler para dicho pasaje, exhibió un exquisito sentido del lirismo.

Finalmente, ya en el extenso quinto movimiento, después de exponernos nuevamente las dudas del tercero y las preguntas del primero, las vitales huestes de la formación austríaca, con la brillante ayuda de los coros de la casa – Orfeó Català y Cor de Cambra del Palau de la Música-, nos elevaron a los confines de la vida eterna, sin dejar margen a ninguna duda sobre ella. Contribuyó, también, con nota a ello, la deliciosa soprano Chen Reiss.

Después de casi noventa minutos de vibrante intensidad sonora, al finalizar pudimos apreciar que varios de los jóvenes intérpretes derrochaban incontenibles lágrimas de emoción. ¿De cuantas orquestas y músicos de nuestro país podríamos certificar lo mismo? Y es que, más allá de una brillante e inolvidable velada mahleriana, servida con grandes dosis de honradez y excelencia musical, asistimos a la enésima constatación de cuán lejos estamos aún de la primera división musical europea.

www.palaumusica.cat

noticias relacionadasGermanismo inflamado con Gustavo Dudamel y la Orquesta Sinfónica Simón Bolívar

Gustavo Dudamel y la Orquesta Simón Bolívar vuelven al Palau de la música catalana

El Bach del Sol Naciente en el corazón de Cataluña

Vanhal y sus sonatas para clarinete

Mozart y Mahler protagonistas en las próximas citas de Ibermúsica

buscar en la agenda buscar

añadir evento

ABRIL 2015

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

ver más blogs

Agenda

Blogs

nuestro blogLectores y colaboradores

La historia más pequeña jamás contada

jazz y másMiguel Ángel Pérez Martín

When The Saints go Marching in… concretamente dos: Juan Claudio Cifuentes y Moncho Alpuente

notas al reversoJoan Estrany

Sísifo, Rachmaninov y el fin de la Guerra Fría

Escuelas y

opinión

editorial Blogs cartas de lectores

Jonatahn Nott

tienda contacto publicidad

Pàgina 1 de 3Mahleriada juvenil en el Palau de la música catalana - Doce Notas

16/04/2015http://www.docenotas.com/123241/mahleriada-juvenil-en-el-palau-de-la-musica-catal...

� � �

« Noticia anterior

Crónica del MBC Fest (Puerto de Sagunto)

3, 4 y 5 de abril

HOME / CONCIERTOS / THE NEW RAEMON @ PALAU DE LA MÚSICA (BARCELONA) 10-04-2015

The New Raemon @ Palau de la Música (Barcelona) 10-04-2015— 15/04/2015

Ramón Rodríguez debe estar atravesando uno de los momentos más dulces de su carrera. Si hace poco lo veíamos en el escenario del Apolo revisitando el impecable repertorio de Madee en compañía de Mourn, uno de los grupos emergentes que mejor proyección tiene en la actualidad, ahora le tocaba el turno de presentar su esperado regreso a The New Raemon. Con todo vendido y un sonido inmejorable se apagaron puntualmente las luces de la sala pequeña del Palau de la Música para dar entrada a los músicos, que venían de estreno con un precioso y urgente “Oh Rompehielos” debajo del brazo. Así pues, sin muchas palabras desgranaron cronológicamente las seis primeras canciones del álbum seguros de que este es su momento y ejecutando una interpretación musical ajustada, sencilla y amena en la que temas como ‘Oh Rompehielos’ o ‘El Yeti’ crecieron hasta alcanzar los inmensos techos de la sala y traspasar a una audiencia entregada desde el primer acorde.

Lo mejor para una música que se toma muy en serio es un intérprete que se ríe de sí mismo y Ramón siempre ha hecho gala de la autoparodia a la hora de enfrentarse a su repertorio antiguo como única forma de restar dramatismo a un cancionero directo, sencillo y, en muchas ocasiones, plagado de reproches. Es el caso de ‘La Ofensa’, toda una oda al arrepentimiento que en esta ocasión aprovechó para lanzar dardos envenenados a cierta estafa que el autor debió sufrir durante la presentación de su anterior entrega, “Tinieblas Por Fin”. Recuperó también para la ocasión piezas que hacía mucho que no interpretaban como ‘La Siesta’, ‘Hoy Estreno’ o la maravillosa ‘Por Tradición’, a mi juicio el momento más bello de una noche en la que el principal protagonista fue un setlist extenso, bien secuenciado y hacia el que no cabe ni el más mínimo reproche. Para dar el cierre, como era de esperar, el Palau se convirtió en pura magia, con todo el auditorio coreando ‘La Cafetera’ y un ‘Tú Garfunkel’ que nos sigue agarrando el estómago y emocionando como si fuera la primera vez.

Como siempre a la salida de un concierto que ha sido desde ya memorable queda un zumbido en el oído y una frase inconsciente en loop en la cabeza que, a menudo, ni siquiera suele pertenecer al mejor momento. En mi caso deambulé por la noche barcelonesa acompañado por un “es mejor no volver a verse” en contradicción a las ganas de volver a visitar este espectáculo, esta vez en compañía de la persona a la que amas.

Fotografía: Alba Yruela

Oh, rompehielos share

by The New Raemon

1. Oh, rompehielos

PORTADA NOTICIAS DISCOS CONCIERTOS ENTREVISTAS REPORTAJES Buscar...

ÚLTIMAS NOTICIAS 15/04/2015 - The New Raemon @ Palau de la Música (Barcelona) 10-04-2015

Pàgina 1 de 3The New Raemon @ Palau de la Música (Barcelona) 10-04-2015 | Everlong Magaz...

16/04/2015http://everlongmagazine.com/the-new-raemon-palau-de-la-musica-barcelona-10-04-2...