Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y...

22
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y...

Page 1: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

ESPAÑAELECCIONES 26 J

La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos, pero también para entendidos. Si, además, añadimos a este cóctel la campaña electoral, se requie-re de un manual para intentar no perderse en su laberinto. Por eso, les facilitamos 50 claves con los personajes y el argot básico para ser todo un experto en política catalana. O parecerlo. 1. Declaración Unilateral de Independencia (DUI). Lo que se quería hacer hace cuatro meses y que se ha quedado en un cajón. 2. Referéndum Unilateral de Independencia (RUI). Sucedá-neo de la DUI.3. 9 de noviembre. Sucedáneo del RUI y de la DUI, pero con urnas de cartón.4. Francesc Homs. Candidato de CDC al congreso. Incom-prendido y cabreado con todos y con todo.5. Oriol Junqueras. Alguien que nunca da la cara.

ToniBOLAÑO

EL DICCIONARIO INDEPENDENTISTA

6. CUP. Los culpables de todo. Antipatriotas.7. Botiflers. Traidores. Sinónimo de CUP. 8. Poble Lliure. Patriotas de la CUP que apoyan a Puigde-mont. 9. Patriota. El que baila el agua a Junts pel Sí10. Endavant. Partido liderado por Anna Gabriel. Para los pa-triotas son una secta. 11. Artur Mas. Hiperventilado 129 president de la Generalitat.12. Anna Gabriel. La jefa de la secta y la mala del cuento de Puigdemont y Junqueras.13. Carles Puigdemont. El que está en el mejor sitio en el peor momento.14. Independencia. La cosa que hay que salvar de las zarpas de los independentistas.15. Podemos. El que no ha sido invitado, ha venido, y ha jodido la fi esta.16. Ada Colau. Hay que echarla, pero no hay manera. 17. Xavier Trias. Ex alcalde pa-gador de alquileres okupas. Hay

que echarlo, pero no hay mane-ra. 18. Xavier Domènech. El que se come los «morros» con Pablo Iglesias. 19. Líneas rojas. Las que hoy están y mañana no. 20. Gobierno de la Generalitat. Algo utópico que no existe.21. Reuniones del Govern de la Generalitat. Gallinero. 22. Elecciones. Fiesta tradicio-nal anual en Cataluña. 23. Elecciones anticipadas. Fiesta especial. 24. Moción de confianza. Ma-dero que sirve para mantenerse a fl ote cuando el agua te llega al cuello. 25. Presupuestos. Caos. 26. Referéndum de Podemos. Algo que está ahí pero que nadie ha visto. 27. Esquerra Republicana. Par-tido que siempre está a punto de ganar y que nunca lo consi-gue.28. Elecciones generales. Con-vocatoria electoral legal que no gusta a los independentistas

porque pierden. 29. Gabriel Rufián. Candidato de ERC, se siente catalán y espa-ñol y habla en forma de tuit. 30. Partido Popular. Españoles.31. Partido Socialista. Espa-ñoles. 32. Ciudadanos. Españoles.33. Españoles. Los que roban a Cataluña.34. Pujol. El que roba a españo-les y catalanes. 35. Cataluña. Comunidad mal gestionada que siempre en-cuentra culpables fuera. 36. Familia Pujol. La familia que roba unida permanece unida. 37. Andorra. Caja fuerte parti-cular de las familias de la parte alta de Barcelona.38. Convergente. Dícese de aquel que hasta ahora lo pinta-ba todo y ahora no sabe lo que pinta. 39. Choque de trenes. Juego independentista, ya desapare-cido, porque los «indepes» han roto su tren.40. 11 de setembre. Sarampión independentista.

41. Independentistas. Grupos cuyo objetivo es pelearse con otros independentistas.42. Asamblea Nacional Catala-na. Organizadora de fi estas y festejos.43. Raül Romeva. Conseller de Exteriores. Reencarnación del superagente 86. 44. República Catalana. Algo de lo que todo el mundo habla pero que no existe. Algo así como el monstruo del Lago Ness. 45. Procés o Prucés. Camino sin salida. 46. Hoja de ruta. Manuel sende-rista que debía recorrerse en 18 meses. Nunca se sabe cuándo empieza. 47. Estado y CNI. Algo que tiene España y que no saben cómo tener los independentistas. 48. Embajadores catalanes. Personas sin ofi cio ni benefi -cio49. «Caso Palau». Record Gui-ness de casos sin juicio.50. Pacto Artur Mas y la CUP. Timo del tocomocho. Si tienen alguna duda, no pre-gunten, no sacarán nada en claro. Confórmense con este manual.

23LA RAZÓN • Lunes. 20 de junio de 2016

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

240000

79396

Diario

476 CM² - 46%

11511 €

23

España

20 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

¯ CITES de la setmana

JOLIA, VIDA DE PEbL~CULA. J~lia~ e/desig; l’exposici6 organitzada pelCercle del Liceu en col.laboraci6amb l’Obra Social La Caixa sobrela musa i gran amor del pintor,estg sent una de les propostesm6s celebrades de l’Any Casas.Qui vulgui saber m~s sobreaquest personatge fascinant,aquesta tarda Emiliano Cano iNadia Hern~indez impartiran laconfer~ncia Jdlia, una vida depeHicula/Ramon cases: una pale-ta moderna.CERCLE DEL LICEU. BARCELONA. 18.30 HORES

ELS GEGANTS NEGRES DE PAMPLONA.E11965 els gegants de Pamplonade la comparsa de San Ferminvan desfilar per la CinquenaAvinguda de Nova York. Totsmenys dos, la parella negra, lapres&ncia dels quals resultavaofensiva per a una crispada soci-

etat americana que acaba de per-dre l’activista Malcolm X.Aquest 6s el punt de partida deBlack is Beltza, novel.la g-c~ficacreada pel mflsic Fermin Mugu-ruza (ex de Kortatu i Neg~l Gor-riak), l’escriptor Harkaitz Cano el dibuixant Jorge Alderete, queabandona les p~tgines del c6micper prendre la forma d’una ex-posici6.ARTS SANTA MONICA. BARCELONA. DEL 21/VIAL 28/VIII

BASSAT, DE MATAR0 A L’HOSPffALET.La Col.lecci6 Bassat, que des del2010 s’exposa a la Nau Gaudi deMatard, s’acosta a l’Hospitaletamb una important selecci6 delsseus funs (200 obres i 50 escultu-res de gaireb670 artistes) que re-corren quaranta anys d’art cata-l~t, des de la postguerra fins a l’ar-ribada de la democr~cia.CENTRI D’ART TECLA BALA. L’HOSPlTALET DELLOBREGAT. DEL 22/VI AL 2/X

REFUGI SOUDARI. L’anomenadacrisi dels refi.tgiats originada perl’arribada massiva de desplaqatsaterres europees fugint, essenci-alment, de la g~erra a Siria, nonumbs desperta consci~ncies, si-nd que tamb~ mobilitza volun-tats. Aix6 ~s el que ha let un bunnombre de solistes i grups que,secundant la iniciafiva Mi mdsi-ca tu refu~o, actuen desinteres-sadament en un macroconcertper ajudar les organitzacionsque gestionen l’acollida de refu-giats: Maika Makovski, La Pega-tina, Amaral, Elefantes, Delaf~,Sidonie, Joana Serrat i NflriaGrah~un.

LONDON SOULS DE NUEVA YORK. E1duo musical integrat per TashNeal i Chris St. Hilaire a NovaYork fa vuit anys ofereix una hi-

perenerg~tica fusi6 de rock ambblues a travfis de la qual reinter-preten el rock and roll clfissic.Una proposta que converteix elsseus concerts en aut~ntiques fes-tes i que ha generat l’aparici6d’una creixent massa de seg~i-dots m~s enlD de Nova York.BIKINI. 21/VI. 21 H. A PARTIR DE 20 ~

IA I/EU FRANCESA. Dos anys des-pros del seu glori6s pas pel GranTeatre del Liceu, el cantantCharles Aznavour torna a la ciu-tat aquesta vegada dins del car-tell del festival Jardins de Pe-dralbes. Amb 92 anys, el grancrooner franc6s d’origen armenicontinua sent exemple de dedi-cacid, intencid i recreacid cons-tant del seu art interpretatiu,simbolitzat en canqons tan im-mortals com La boh~me o Quec’est triste VeniseJARDINS DE PEDRALBES. 25/V1 21.30 HORES.DES DE 78 C

LA FASCINACII~ PELLLUNYA OEST DECARMEN THYSSEN

L’Espai CarmenThyssen de SantFeliu de Guixolsacull aquest estiuLa il.lusi6 deI FarWest, una versi6reduida de la mos-tra presentada alMuseu Thyssen deMadrid aquestamateixa tempora-da. Grhcies a l’aficidpersonal del bardHans HeinrichThyssen- Borne-misza per l’Oestameric’~, el museumadrileny i lacoHeccid CarmenThyssen sdn lesfiniques a Espanyaque conservenobres que il-lustrenaquest episodi.DEL 25/VI AL 30/X

TeatreJUSTO BARRAN(O

I~ CORRUPQO DE L’ AMISTAT. E1 Te-acre Gaudl reposa Cloaca, unaobra de l’holandesa Maria Goos,traduida per Lluls Montserrat iadaptada per Roger Pera ques’ha convertit en un +xit silenci-6s: tres pr6rrogue,s i m6s de5.000 espectadors. Es una COlrt~-dia dMgida per dlscar Molinaque parla de l’amistat de quatrehomes als quals el pas del temps ila recerca constant de l’+xit, elsdiners i el poder acaba passant-los factura.TEATRE GAUD[. FINS AL 26/VI

~fRN~IS A LA NIT. E1 Versus Tea-Cre programa el muntatge de lacompanyia de teatre mallorqui-na La Fornal La cita, la qual s’hainspirat en obres corn L’amantde Harold Pinter i Danny i Ro-berta de John Patrick Shanley.

citada, a travfis d’una p~tgina decontactes, en un parc. Tot doss’hi presenten, hi ha un joc de se-ducci6 i... aviat l’espectador des-cobrir5 que no sdn tan descone-guts.VERSUS TEATRE. DEL 23/VI AL 3/Vll

GENERACIO 80. All by myself d’Ale-jandro Curiel proposa a la SalaHiroshima -un espai que per ce-lebrar el seu primer aniversari vatenir la gosadia de prog-camar, ensessi6 6nica, aix6 si, l’avantguar-dista performer canadenca DanaMichel una radiografia de la ge-neraci6 nascuda als anys vaitan-ta i la seva relacid amb la solitud ila mort. Un viatge intim i autobi-ogr/~fic al passat ial futur d’unnoi homosexual amb 30 anys. Unnoi acompanyat en escena peruns amics que generen una imat-ge de solitud acompanyada moltcontempor~nia.

Cl ssica i dansa.

EXPERIMENTS AMB SOCIETAT DOCTORALONSO. E1 Graner-Mercat de lesFlors comissaria una resid~nciade la Societat Doctor Alonso quet~ corn a resultat Antologia fan-tasma. Avui es mostra aquesttreball realitzat en el marc de la7a edicid de Creadors en resi-dfincia als instituts de Barcelona,un programa de I’ICUB i delConsorci d’Educaci6 de la ciutat,ideat juntament amb l’Associa-cid A Bao A Qu.20/VI. PLACA DE LA MARINA. 19.30 HORES

NOVA CITA AMB SOKOLOV. E1 Palaude la Mfisica insisteix que Grigo-ri Sokdlov ~s artista predilectedel pfiblic de Barcelona, i nomenteix. Dem~ arriba per nove-na vegada consecutiva a la salaper oferir la que hauria d’haverestat la seva actuacid del mes

per malaltia. L’anomenat poetadel teclat no ha trigat a trobarnova data per a aquesta cita. In-terpretar~t Schumann -Arabes-ca, up. 18 i la Fantasia en do ma-jor, up. 17- i Chopin, de qui en to-carh 2 Nocturns up. 32 i la Sonatandm. 2 en si bemoll menor, op. 35.21/VI. PALAU DE LA MOSICA. 20.30 HOBES

L’OBC A L~ PL~TJA. L’OBC i L’Audi-tori celebren el dia de la Mfisicaamb el concert gratuit a la platjade la Barceloneta que ja s’ha con-vertit en un clhssic de benvingu-da a l’estiu. En un escenari ubicata prop de l’hotel Vela, l’orques-tra es posar/~ en mans de Joan Al-bert Amargds, que la dirigir& enfragments de grans obres de Be-ethoven, Copland, Mendelssohno Dvor~ik. Hi haur~ a iliads, perprimera vegada, pantalles ge-gants per facilitar la visid als mi-lers d’assistents.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

941 CM² - 83%

23240 €

42

España

20 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

Miembro del consejo de Medios de Comunicación para la Infancia

Domingo, 19 de junio de 2016

EDITA: PRENSA DE TERUEL, S.L. • DEPÓSITO LEGAL: TE-2-1961Teruel: Avenida de Sagunto nº 27 C.P. 44002 Tlf.: 978 617 087 Fax: 978 600 682 • Alcañiz: Avenida de Aragón nº6 - 3ª Plta. C.P. 44600 Tlf.: 978 870 386 Fax: 978 832 515Administración, publicidad y suscripciones: Tlf.: 978 617 087 Fax: 978 604 702 Emails: [email protected][email protected]@diariodeteruel.net • [email protected][email protected][email protected][email protected][email protected][email protected][email protected][email protected]

www.facebook.com/[email protected]

Alicia RoyoTeruel

Rozalén hizo el pasado viernesuna parada en Teruel dentro desu gira Quien me ha visto… paraofrecer un concierto dentro delciclo Noches en el jardín, organi-zado por la Fundación Amantes.La velada estuvo marcada por lafuerza y el compromiso de suscanciones y por la cercanía y lacomplicidad de la artista con elpúblico turolense. La cantautoraalbaceteña presentó las cancio-nes de su último disco en forma-to acústico, acompañada de dosguitarristas y la intérprete de len-gua de signos Beatriz Romero.

- Llegó a Teruel dos días des-pués de grabar en el Palau de laMúsica Catalana una reediciónde Quién me ha visto… que sepublicará después del verano.¿Cómo fue todo?

- Fue muy fuerte y salió todode lujo. Inexplicablemente, nonos equivocamos en absoluta-

mente nada. Estábamos supernerviosos porque la preparaciónde ese concierto ha durado me-ses. Yo me pasé todo el día lloran-do por los nervios, por la emo-ción, porque aún no me acostum-bro a todo esto… El teatro estaballeno y había 15 cámaras. Por miparte, lo disfruté muchísimo. ElPalau es muy grande, pero te da lasensación de estar en casa.

- Y el viernes se presentó enlos jardines de San Pedro, ante270 personas…

- Esa noche canté con toda latranquilidad y con toda la calma,y todo salió muy bien. Estoyacostumbrada a cantar para muypoca gente y me voy acostumbra-do a lo otro, aunque impacta te-ner tanta gente cerca. Pero inten-to sentirme en los escenariosgrandes como en el salón decasa. Lo idóneo es ir combinandoy hay que cantar igual en ambos.

- Tres años después de supresentación, llena allá dondeva. ¿Cómo lleva el éxito?

- Han sido tres años de surrea-lismo, de no bajar la guardia y demucho trabajo, pero aún no di-giero nada. Estoy disfrutando detodo porque tengo la miel en loslabios. Se va amontonando todo,pero muy ricamente… Aún tengomiedo de que todo se calme, deque pase de moda. Soy conscien-te de que puede pasar pero, si setrabaja muchísimo, seguiré.

- ¿No ha tenido tiempo de pa-rarse a pensar? ¿Aún no ha co-gido vacaciones?

- Mis vacaciones han sido epi-sodios de dos o tres días en losúltimos tres años. Y cuando voy ami pueblo (Letur) o a Albacete escuando más tengo que ver a lagente, así que descanso menos.Pero mi día a día es muy normal.

- Como cantautora de SonyMusic, ¿ha tenido libertad paraescribir y para decir lo quepiensa en sus canciones?

- Sí, totalmente. Hablo muchí-simo, todo lo que quiero, en losconciertos. En ningún momentome han dicho que no me com-prometa. Aunque tenga una dis-cográfica internacional detrás,apuestan porque yo sea natural.

- ¿Y qué temas le interesaabordar?

- Depende. En mi primer discoera más inocente y no sabía quelas canciones iban a llegar a lagente. Por eso, tiene mucho deautoterapia, del día a día, del de-samor,… Cosas muy importantespara todos. En el segundo, he si-do más coherente con mi manerade ver la vida, y siento la obliga-ción de estar más comprometida,de ser más critica y autocrítica.Me sale más ironía. Hay cancio-nes muy intensas y otra que di-cen mucho pero que parecen másligeras, como hacer una cancióna un photocall, pero tiene mensa-je…

- ¿Se siente comprometidasocialmente?

- Me interesa mucho leer lasnoticias. Desde hace tres años,no tengo tele, pero miro lo queme interesa en internet. Me inte-resa la política y lo que pasa. Ten-dría que estar más comprometi-da, pero no tengo tiempo.

- Me han dicho que tambiéncanta jotas…

- Canto jotas manchegas des-de los 7 años. Mi primer instru-mento fue la bandurria, queaprendí a tocar durante 9 años enla Escuela de Música de Albace-te. Lo primero que mamé fue elfolclore de La Mancha, que tienemucho que ver con el aragonés.Me dicen que soy flamenca, perocreo que mi vena musical vienede la jota, y que es una raíz su-perpotente, como ocurre conCarmen París.

- Entonces, ¿se atreve con lajota aragonesa?

- Cantaba de niña y me acuer-do de alguna todavía.

- En el Palau cantó con sumadreY sin embargo te quiero…

- Ella es ama de casa, pero esuna artista en su día a día. Cantay afina muy bien, y todo lo hacecoplera. Ella me ha dejado la he-rencia de la voz y fue quien meapuntó a bandurria, aunque mipadre también me cantaba.

- ¿Porqué eligió su apellidopaterno como nombre artístico?

- Más que una elección fue al-go que se impuso. Como es unapellido fuerte y original, a mihermano en el colegio le llama-ban Roza y a mí, Rozalén. Me fue-ron quitando el nombre, MaríaÁngeles.

LA ENTREVISTA DE LA ÚLTIMA

MARÍA ROZALÉN ORTUÑO • LA CANTAUTORA ACTUÓ EN EL CICLONOCHES EN EL JARDÍN DE LA FUNDACIÓNAMANTES DE TERUEL

“Me dicen que soy flamencapero creo que mi venamusical viene de la jota”Rozalén aún no ha digerido su éxito y tiene miedo“de que todo se calme, de que pase de moda”

Lo primero quemamé fue elfolclore de La

Mancha, que tienemucho que ver con

el aragonés

La cantautora Rozalén, que ha impreso su fuerza y compromiso en los discos ‘Con derecho a...’ y ‘Quién me ha visto...’

LA COLUMNA

Luis Milla y loszaragocistas

Tengo tres o cuatro ami-gos muy del Zaragoza.Como diría Rajoy, son

“del Zaragoza, muy zarago-cistas y mucho zaragocistas”.Los pobres andan estos díasun poco descolocados con eldesembarco de Luis Milla enel banquillo de su club.

Como algunos no son deaquí, me han llamado estasemana para pedirme refe-rencias del entrenador de Te-ruel, como si yo almorzaratodos los días con él. Quierensaber qué tipo de jugador legusta, qué sistema de juegoutiliza o si es verdad esa le-yenda negra que dice quecon 16 años, antes de que lofichara el Barça siendo uncrío, pero ya jugando en Ter-cera con el CD Teruel, probópor el Zaragoza y algún téc-nico avispado lo rechazóporque no tenía planta defutbolista.

Yo no tengo ni idea deeso, pero como trabajo en unperiódico y se supone quedebo estar mínimamente in-formado de todo, les cuentoque lo vi jugar en Pinilla yque ya se le veían manerascuando era un imberbe. Yluego les digo, para dejarlesimpresionados, que el mejorde los Milla era su hermanoEmilio, al que no lo fichóningún equipo de relum-brón, y esa suerte tuvimoslos que vamos a ver al equi-po de aquí, porque siemprejugó en su casa y lo disfruta-mos como pelotero.

Pero vamos, de las cosasde entrenador, ni idea.

Eso sí, les he dejado claroque han acertado con su fi-chaje. Que al final ha tenidoque ir uno de Teruel a Zara-goza a poner orden en el cluby a subirlos a Primera, por-que a este paso íbamos a ju-gar el derbi Teruel-Zaragozaen Segunda B.

Espero que se cumpla mivaticinio y Milla los suba alas primeras de cambio. Estábien que uno de Teruel entre-ne en la Romareda porqueseguro que muchos de losque ‘pasan’ del Zaragoza poreso de la rivalidad vecinalmal entendida, echan un vis-tazo, aunque sea de reojo,para ver cómo le va a nuestropaisano.

Yo lo doy por seguro, esode que van a subir. Ellos aPrimera y nosotros y el An-dorra a Segunda B, porqueme encanta que le vaya biena la gente de aquí.

@juderias

Chema LópezJuderías

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

16000

Diario

655 CM² - 78%

1464 €

56

España

19 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

Fidel Cadena <<Los enores son lasgrandes victimas (te acoso en internet>>

Fidel Cadena, fiscal jefe de la Sala de Io Penal en el Tribunal Supremo, el pasado martes en el Colegio de Abogados de Zaragoza. GUILLERMO MESTRE

I ENTREVISTAEl fiscal jefe de la Sala deIo Penal del Supremoapunta que la corrupci6npolitica nunca tiene testi-gos y la colaboraci6n delos bancos para resolverlos casos es minima

E1 fiscal zaragozano Fidel Cade-na (nacido hace 62 afios en Ma-rla de Huerva) ascendi6 el afiopasado a fiscal jefe de la Sala delo Penal del Tribunal Supremo, la<<mayor categoria~ de su carrera,tras su traslado de Zaragoza en200Z <<Supone un reconocimien-to profesional y la asunci6n de ta-reas de especial responsabili-dad>>, confiesa. Se ocupan de losaforados y la casaci6n de losasuntos de las audiencias provin-ciales. El Supremo esti divididoen cinco salas y cada una tiene unfiscal jefe, pero en la Penal soncuatro jefes porque es el imbitofundamental de la Fiscalia y tie-nen 26 fiscales.~.Ante qud casos se ha enfrenta-do como fiscal del Supremo?Me han tocado asuntos relevan-tes como el recurso de la senten-cia del ll-M en Madrid; la causacontra el juez Baltasar Garz6npot los cursos que dio en NuevaYork de la Universidad ]uan Car-los I; la acusacidn contra CarlosFabra, expresidente de la Dipu-taci6n de Castell6n, y su conde-na pot cuatro delitos contra laHacienda P6blica; el asunto delSolitario, que mat6 a dos guar-dias civiles en Navarra; el caso

Bret6n o el del Palau de la Mfisi-ca de Barcelona.En plena campafia electoral,Lcree que la Justicia y la Fiscali’atienen medios suficientes paracombatir la corrupci6n polftica?Es un tema siempre dificil por-que las pruebas se limitan dema-siado. Jamils hay testigos y cuan-do hay evasi6n de dinero a los pa-ralsos fiscales, la colaboraci6n delos bancos es minima. No siem-pre se consigue el objetivo que sepropone. E1 eiemplo perfecto deluso de medios es la Fiscalla An-ticorrupci6n, que lleva la instruc-ci6n y la investigaci6n de los de-litos de corrupci6n importantesporque estil dotada de excelentesinspectores de Hacienda y audi-totes fiscales. Llevan mflltiplescausas que obligan a un gran es-fuerzo y a una pericia mfiximapara seguir los documentos con-tables y las rutas sinuosas del di-nero en los bancos. Estarla bienque esos medios de la FiscallaAnticorrupci6n existieran en to-dos los juzgados y las fiscallas.

~.En qu6 situaci6n estdn los afo-rados en este momento de ’im-passe’ electoral?Como estiln disueltas las Cima-ras, los aforados conservan esa si-tuaci6n si estin en la Diputaci6npermanente del Congreso y delSenado conservando el fuero delTribunal Supremo, como RitaBarbera y otras personas.~.Cree que los fiscales Ilegar~n ainstruir en lugar de los jueces?Es el sistema acusatorio puro quetienen los anglosajones: la Poli-cla investiga, el fiscal acusa y eliuez condena o absuelve. Ningu-no entra en el terreno de los de-mils. E1 sistema ideal serfa que elfiscal investigara y todo 1o quellevara a juicio no tuviera valorde prueba. Y si se incide en losderechos fundamentales con unaentrada y registro, las cuentasbancarias o la intervenci6n tele-f6nica, solicitarlo a un juez. Asilos jueces estarian menos conta-minados con las pruebas del pro-ceso en el juicio. Seria el sistemadel sentido comfin.

El fiscal de Marsella del acciden-te del avi6n en los Alpea fue muyvalorado pot las vfctimas por lainformaci6n que lea facilit6./.Puede hacerse eso en Espa~a?Por supuesto. La ciclog6nesis ex-plosiva que ha supuesto no apro-bar la Ley de Enjuiciamiento Cri-minal, por el miedo a que el fiscalinstruyese, ha provocado que sehayan creado muchas normas quedan m/ts garantias al abogado. Laley de protecci6n a las vlctimas de2015 exige que est6n perfectamen-te informadas de todas las resolu-clones del proceso que les afectenpm-a que puedan recurrirlas. Lavictima es la parte esencial delproceso. La Fiscalla tiene la prefe-rencia absoluta por las personasmSs vulnerables y m~is d4biles, co-mo los menores, los mayores, losdiscapacitados y las victimas delos delitos. En Espafia se podrlahacer 1o mismo con la informa-ci6n alas partes y especialmentealas vlctimas si no afecta al secre-to del sumario. Hay que evitar unadoble victimizaci6n.

Responsab’didad empresarial y la nueva f’gura que evita riesgosEl fiscal Fidel Cadena acudi6 elpasado martes al Colegio deAbogados, pot mediaci6n delletrado Jos6 Manuel Marraco,para hablar sobre ~<la responsa-bilidad de las personas jurfdicasen los delitos de Medio Am-biente y la figura nueva del ’offi-cer compliance’, cuya misi6n enla autorregulaci6n de las empre-sas es supervisar, vigilar y con-trolar los fimbitos de preven-

ci6n del delito y evitar el riesgopor su actividad,. <<Supone laimplantaci6n de un sistema an-glosaj6n que ya ha delimitado elTribunal Federal de EstadosUnidos. Introduce c6digos 6ti-cos, algo que se incluye cadavez en mls fimbitos~, destac6.Cadena opin6 que la nueva figu-ra interna pretende que <<se evi-ten los delitos al supervisar losplanes y la gesti6m>. Sobre la

condena de la empresa, el fiscalcree que deben aplicar las nor-mas penales, desde las muhashasta la disoluci6n, pero concautela. <<La persona juridica hapodido cometer un delito, peromuchos de sus trabajadores no,como lo que ha pasado conVolskwagen o Seat, con el truca-je del di6xido de carbono, y lapena de disoluci6n no tiene sen-tido>>, apostill6.1~ I. c.

~C6mo evoluciona la delincuen-cia en internet contra los meno-res, como la pederastia?Los menores son las grandes vlc-timas de internet y, para evitarlo,se ha aumentado la edad de suconsentimiento para tener una re-laci6n sexual con un adulto de los13 a los 16 afios. A6n asi, son losgrandes desprotegidos y puedenset vlctimas de acoso o ’groo-ming’ a trav4s de internet. Hay ca-sos sangrantes de menores acosa-dos y hay que protegerlos muchosm~s. Vimos un recurso de casa-ci6n de un individuo de un pue-blo de Huesca que hizo con unanifia de 10 afios lo que quiso (elSupremo confirm6 la condena a 4afios y 3 meses de prisi6n para es-te hombre que por abusos sexua-les continuados a la menor a tra-v6s de facebook), y ahora hay ca-da vez mils sentencias en el Su-premo contra este tipo de delitos.~.Por qu4 la violencia de g4nerono se detiene pese a la respues-ta jurfdica y policial?Hace poco falleci6 la fiscal Sole-dad Cazorla, que era la Concep-ci6n Arenal de las vlctimas de g6-nero. Es un fen6meno inexplica-ble que debemos erradicar y unalucha que tenemos que ganar.A6n caben mls medidas legislati-vas para una protecci6n mils ab-soluta. Por ejemplo, la libertad vi-gilada despu6s de que la pena yaesti cumplida para prevenir posi-bles delitos futuros; o las prohibi-ciones de acercamiento que tie-nen que seguir protegiendo la es-fera m~is intima de las mujeres. Esuna lucha donde hay mucho entu-siasmo y se sabe que se va a ven-cer, pero la triste realidad es quese repiten con mucha frecuencia.Entonces, &cu~l es la soluci6n?El Derecho Penal puede absorberun determinado grado de patolo-gla en la sociedad, pero cuandoestfi tan extendidos los compor-tamientos hay que preguntarsepor qu6 y no basra solo la repre-si6n sino que falta la educaci6n.Aqui deberla implantarse unaeducaci6n de respeto a la mujerya sus derechos desde la primeraaula. Pero esa labor de formaci6ny prevenci6n no tiene 4xito des-pu6s con la labor de represi6n. ElDerecho Penal entra como un ca-fi6n y puede extirpar un caso, pe-ro no la generalidad de esta lacraque hay en la sociedad moderna.#.En 30 a~os de profesidn qu4 ca-so le ha Ilamado la atenci6n?He sido vocal de la Comisi6n Na-cional de Regmlaci6n del ADN,untema apasionante con el que se re-suelven muchos casos, para en-contrar a los culpables o absolverinocentes. Vimos un recurso en elque se anul6 una sentencia conde-natoria, que rue una satisfacci6nmoral del condenado.Ahora estoyen el Comit6 Bio6tica de Espafia.

RAM~)N I. CAMPO

PARA SABER

Mils informaci6nen vfdeo disponibleen la pfiginade heraldo,e$

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ARAGON

264000

41740

Diario

985 CM² - 88%

7955 €

16

España

19 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

HardingsubstitueixGatti alconcert dePalau 100REDACCI(~N Barcelona

Daniel Harding dirigir~ la Wi-ener Philharmoniker Orches-ter al concert de clausura de latemporada de Palau 100, el 27de juny, en substituci6 de Da-niele Gatti, que ha hagut decancel.lar la seva participaciden la gira europea de l’orques-tra per una lesi6 a un bra~.Una tendinitis greu obligal’actual titular de la RoyalConcertgebouw i convidat dela de Viena a fer rep6s durantquatre setmanes. JonathanNott el substitueix en granpart de la gira, si bfi al concertbarceloni seth el britfinic Da-niel Harding qui agafar~ lesregnes.o

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

137145

Diario

113 CM² - 10%

4500 €

66

España

19 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

Interns creixent

Razal6n

Llocl dat~: Guitar BCN. Palau dela Mflsica Catalana (15~VI/2016)

KARLE$ TORRA

Maria Rozal6n va debutar fa tresanys amb l"albulll Con derecho a ....

disc d’or. Des d’aleshores l’6xitpersegueix aquesta cantautorad’Albacete que va publicar l’anypassat el seu segon treball intitulatOui~n me ha visto... Despr6s d’es-gotar totes les localitats en el con-cert de presentaci6 d’aquest disc,celebrat el passat rues de novem-bre ala sala Barts, Rozal6n tomavaset mesos despr6s a Barcelona per

vocat6ria omplint el Palau de laMflsica.

Acompanyada com 6s habitualper Beatriz Romero, int&rpret dela llengua de signes, Rozal6n vaobrir amb Ahora, una cang6d’amor que musicalment navegaigual per la badia de Cadis que pelriu de la Plata, abans d’anunciarque es tractava d’un dia molt espe-cial perqu+ era la primera vegadaque un dels seus concerts es grava-va en directe. Cosa que va redun-dar en una gran profusi6 de nflme-ros extra que van enllustrar l’es-

perdre agilitat i de vegades unacertail-laci6.Despr6s de conv6ncer-nos de les

bondats del seu nou disc arab el bo-lero Berlin, tema central de lapeHicula Perdiendo el norte, o lam6s espiritual Mife, va comengarla corrua de n6meros especials.Primer, lent pujar nou nens per in-terpretar a mitges arab ells Los ha-dos tambidn existen. I inaugurantdespr6s un set acflstic en qu6 vadedicar a la seva mare, present a lasala, lacopla Ysinembargotequie-to, abans d’interpretar tota sola

si6 de La belleza, de Luis EduardoAute.A continuaci6, Rozal6n va convo-

car a escena per interpretar diver-sos nfimeros el duo burgal6s FetenFeten, el cantant argentl Abel Pin-tos i Las Migas. Abans d’enfilar larecta final pr6via als bisos, ambl’excitant i irbnica cfmbia Somos iprovocant el deliri general amb elseuhit primigeni80 besos. Aconse-guint establir una connexid brutalamb l’audi6ncia, es vafer patentl’inter~s creixent que desperta lamfsica d’aquesta honesta i talen-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

137145

Diario

249 CM² - 22%

9900 €

64

España

19 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

DOMINGO, 19 JUNIO 2016 LAVANGUARDIA 71

200 aficionados viajan a Broadway con la BandaMunicipal

Musical participativo

OBRA SOCIAL "LA CAIXA"

Cantantes aficionados cantan junto amúsicos profesionales en una experiencia única

Más de 200 aficionados a la mú­sica tendrán hoy la oportunidadde interpretar, junto a la BandaMunicipal de Barcelona, dirigi­da por Salvador Brotons, algu­nas de las obras más emblemáti­casde lahistoriadel teatromusi­cal: desde Chicago a LosMiserables, pasando por Hello,Dolly!, Hairspray o Cats.La experiencia ha sido propi­

ciada por Obra Social La Caixa,que ha incorporado el géneromusical a sus ya tradicionalesconciertos participativos ( Mes­sies de Händel,Carmina buranade Carl Orff, y el Réquiem y laMissa de la coronació, ambos deMozart). Dirigido porÓscar Pe­ñarroya (dirección musical) y

mentos de algunos de los musi­cales más populares. El concier­to contará asimismo con lapresencia de dos de los solistasprofesionales conmás experien­cia en el géneromusical,Mone ySergi Albert.Se trata de una vivencia muy

enriquecedora en la que los afi­cionados a la música puedencompartir su afición junto a so­listas y músicos profesionales,dando vida de nuevo algunas delas piezas que han triunfado enBroadway. El concierto es el re­sultado de un intenso trabajo depreparación, en el que partici­pantes y orquesta viajan juntospor la historia del género, desdelas históricas composiciones delos años 20 y 30 (Show Boat,GirlCrazy,Anything Goes) a musica­les más recientes y populares(Chicago, Cats, Rent, Los Mise­rables oHairspray).c

El Empordà de Pla

Josep Pla viajó por todo el mundocomo periodista pero su cabezanunca abandonó el Empordà. LaFundaciónJosepPlapropone esteverano mostrar este vínculo ínti­moypersonal del autor a travésdedosrutasturístico­literariasdonderedescubrir sus rincones más es­peciales e inspiradores. “Como vi­vo habitualmente en el EmpordàPetit, en Palafrugell y concreta­mente enunaparroquiadeesta vi­lla llamada Llofriu, es natural quecasi todosmis viajes empiecenporeste rodal que tiene espacios depaisaje tan bellos y desde el puntode vista de mi existencia tan inse­parables de mi espíritu”, escribíaenUnpetitmóndelPirineu.LarutaJosepPla,cuinaipaisatge

aLlofriu,queserealizaestedomin­go (12 horas), pasea por los rinco­

nes de la población acompañadosde la literatura del autor que des­cubre este vínculo a partir de larealidad autobiográfica y de la fic­ciónnovelísticadeElcampanaret.El domingo 26 de junio, la Fun­

dació propone unnuevo itinerariopara acercarse a otra de las pasio­nes de Pla. La ruta Josep Pla aUllastretdescubrelaestrecharela­ción del escritor catalán con el ya­cimiento arqueológico y elmundode laarqueología.c

Emergencias ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policía ............................................ 091Guardia Civil ................................... 062Guardia Urbana Barcelona .............. 092Bomberos de Barcelona .................. 080Información carretera ....... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Cerrajeros 24 h ................ 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciudad

Barcelona Yoga Day. Talleres yclases de yoga, conferencias,canto de mantras y comidavegana.Parque delEstació del Nord (de10 a 20.30 horas).

Residències Musicals 2015­2016. Concierto a cargo deEst-her Pinyol, arpa.La Pedrera. Paseo de Gràcia, 92(18 horas). 12 euros.

XVII Cicle Clàssica a Les Corts.Pictofonies de Van GoghConcierto conferencia sobre lavida y la obra de Van Gogh.Centro cívico Josep M. Trias iPeitx. Riera Blanca, 1­3 (18horas). 5 euros.

Clàssica. La Coral Mata de Joncinterpreta obras de Mozart,Monteverdi, Brahms o Mai-deu, entre otros. Aportaciónvoluntaria a favor de la Funda-ción Manos Providentes.Iglesia de Sant Gaietà. Consell deCent, 293 (18 horas).

El Pi amb Síria: ‘CoronationAnthems’ de Händel. Conciertodel Cor de la Universitat deBarcelona dirigido por Jordi-Lluís Rigol, a favor de losrefugiados de Siria. 5 euros.Basílica de Santa Maria del Pi.Plaza del Pi, 7 (18.30 horas).

Concert de cloenda del XVIIClàssica a Horta­Guinardó.En diferentes emplazamientosde los jardines, jóvenes intér-pretes de diferentes escuelasde música darán microconcier-tos, guiándonos de escenarioen escenario hasta el concier-to final. Entrada libre.Jardins Príncep de Girona AlfonsX (de 19 a 20.15 horas).

Coral Glen Ellyn­Wheaton.Concierto de esta coral norte-americana de gira por Europa.Auditorio Sant Martí. PlazaAngeleta Ferrer, 2 (20 horas).

Música Callada III. Conciertodel grupcello.cat, orquesta deviolonchelos (Catalunya, PaísValenciano, Chile) dirigida porAnna Mora y con Daniel Claretcomo solista. Gratuito.Casa d’Espiritualitat Sant FelipNeri. Nena Casas, 37 (20 horas).

El Documental del Mes. Proyec-ción del documental Síria: Unahistòria d’amor, de SeanMcAllister, Reino Unido,2015, 76 minutos, VOSC.Teatro de Sarrià. Pare Miquel deSarrià, 8 (20.30 horas). 2 euros.

TELÉFONOS ÚTILES

LA AGENDA

SI DESEA PUBLICAR UNA ACTIVIDAD ENESTA PÁGINA O EN LA AGENDA DIGITALDE LA VANGUARDIA, ENTRE Y CREE SU

CUENTA EN:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Música

Literatura

CITAS

JOFRE SÁEZ

30 años sin PereQuart

Treinta años y un día despuésde sumuerte, Sabadell homena­jeará hoy a su poeta, autor tea­tral y traductor local más queri­do, Joan Oliver, conocido comoPere Quart (1899­1986). Consi­derado uno de los autores másdestacados de la literatura cata­lana del siglo XX y dotado deuna pluma de fina ironía, susCorrandes d’exili aún siguen vi­gentes en el Vallès. A las diez dela mañana, habrá un acto públi­co de cesión de la tumba de Oli­ver a la ciudad de Sabadell y elAyuntamiento descubrirá unaplaca conmemorativa. Bajo el tí­tulo de Joan Oliver, al carrer, apartir de las 11, la plaza del Doc­tor Robert y el Racó del Campa­nar serán el escenario principalde actividades culturales como

una ruta dramatizada que reco­rrerá los espacios que relacio­nan al escritor con su ciudad.También habrá talleres y ani­mación infantil, una plantada demonosílabos y, finalmente, a las13.15 h se celebrará un vermutpoético a cargo deRocCasagrany otros poetas. La única hija delpoeta, Silvia Oliver, y el alcaldede la ciudad, Juli Fernández, ce­rrarán el homenaje con sus par­lamentos.c

Literatura

AÑOOLIVERPLAZA DEL DOCTOR ROBERT DESABADELL. DE 11 A 14 HORAS

PALOMA ARENÓS

NURIA JIMÉNEZ COT

Xavier Casan (dirección escéni­ca), El musical participatiu, quecuenta por primera vez con labanda Municipal de Barcelona,se celebrará en l’Auditori, a par­tir de las 19 horas.Esta propuesta ofrece la opor­

tunidad de participar en unemotivo recorridopor lahistoriadel teatromusical, desde sus orí­genes hasta hoy, a partir de frag­

Bajoeltítulode‘JoanOliver,alcarrer’,Sabadellhomenajeaasupoetayautorteatralmásquerido

FUNDACIÓ JOSEP PLA: RUTESLITERARIASDOMINGO 19 DE JUNIO, 12 HORAS.

Dos rutas paraconocer el vínculomás íntimodel escritorcon Llofriu yUllastret

del día

Uncuentocon niños

Una adaptación en pequeño for­mado de la óperaHänsel i Gretel,del compositor alemán Engel­bert Humperdinck, basada en elcuento homónimo de los herma­nos Grimm, llega hoy (18 horas)alPalaude laMúsicaCatalanadelamanodesusverdaderosprota­gonistas: los niños. Escobas ypostales gaudinianas serán loselementos protagonistas del es­pacio escénico.El Cor Infantil del Orfeó Cata­

là, que cuenta con 55 cantantesde entre 11 y 16 años, y bajo la di­rección escénica del grupo tea­tralComediants, lleva a escena laversión de la ópera alemanacompuesta por Albert Romaní,basada en la versión catalana delcuento de Joan Maragall, Ton iGuida, publicada en 1901.Tal como explicóMarionaCa­

rulla, presidenta del Palau de laMúsica ydelOrfeóCatalà, se tra­ta deunapropuesta dirigida a to­dos los públicos, ya que es unapieza en que se integran lengua­jes escénicos como el canto, ladanza, la actuación, la recitacióny la música. Bajo la dirección deJosep Vila i Jover, los compo­nentes del Cor Infantil compar­tirán el escenario con la sopranoMargarida Codina Natividade.Es la segunda vez que asume unreto de estas características.c

ÓPERA

N. JIMÉNEZ COT

HANSEL I GRETELPALAU DE LA MÚSICA CATALANA.BARCELONA. 18 H

Comediants firmala puesta enescena de la óperaque interpretael Cor Infantil delOrfeò Català

ELMUSICAL PARTICIPATIU

L’AUDITORI. BARCELONA. 19 HORAS

Un recorrido porla historia delmusical a travésde algunos de sustítulosmásemblemáticos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

137145

Diario

124 CM² - 11%

5247 €

71

España

19 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

JANOT GUIL

BARCELONA

Pau Molins (Barcelona, 1962) es «un abogado de causas nobles», aunque el titular, como muchos, pueda pecar de provocativo. En estos días previos al ve-rano, este letrado, junto con el equipo de togados que conforman su despa-cho –Molins & Silva– y el de Miquel Roca i Junyent, prepara el informe final para la defensa de la Infanta Cristina en el caso Nóos, cuyo juicio quedará visto para sentencia la semana que viene. Mientras, ya tiene marcada en su agen-da su próxima cita con su otra gran pa-sión, además de la abogacía: la música. El próximo 7 de julio, en el Real Club de Tenis de Barcelona, Molins, con los 13 miembros del grupo que integra, Por-finviernes, desplegará su repertorio musical. Versiones de «hits» de los años 70, 80 y 90 –desde los Creedence a Tina Turner– amenizarán un concierto cuya recaudación, como siempre, irá desti-nada íntegramente a varias ONG. Como Cáritas o Codespa, entre otras.

«Somos un grupo amateur que nos relajamos de la presión del día a día con la música y, además, ayudamos a los demás», explica Molins a ABC. «Yo soy el peor del grupo», se confiesa. Aunque es el galvanizador, el «frontman», de una formación que ha ido cambiando de integrantes. Hay un dentista, un in-geniero, una farmacéutica... Ninguno vive de tocar música, aunque entre sus miembros hay un profesor de música, el que les coordina.

Porfinviernes nació en 1997 de un grupo de amigos que quedaban para cenar los viernes en casa de uno u otro. Y cantaban y tocaban a la madrugada. A poco comenzaron a recabar compli-cidades, como la del propietario de la sala barcelonesa Luz de Gas, el «ami-go» Fede Sardà –hermano del mediá-tico Javier Sardà–, que les abrió sus puertas. Desde entonces han tocado asiduamente allí y en otras salas de la capital catalana, como Bikini o Razzmatazz. Y en algunos recitales han contado con invitados de lujo, como el ex-Troglodita Sabino Mén-dez o el presentador y trasunto de Springsteen Manuel Fuentes.

Molins no necesita la música para acaparar cuota mediática. Es un abogado muy conocido. Es de familia burguesa al estilo «sel-fmade man». Su abuelo, Pau Molins, fundó la afamada ce-mentera que lleva su nombre, de la que el abogado Pau es miembro de su consejo de administración y en la que

Pau Molins, un rockero solidario al rescate de la Infanta CristinaEl abogado alterna la abogacía con su otra gran pasión, actuar en un grupo de rock

trabajan muchos de sus diez herma-nos. Él es el pequeño. Un hermano suyo también es de Wikipedia. Joaquim, que fue diputado en el Congreso por Con-vergència, entre otros cargos, en la épo-ca del ahora denostado Jordi Pujol.

Cartera de clientes Pau Molins es el único de sus herma-nos dedicado a la abogacía, una profe-sión en la que también trabaja uno de los cuatro hijos que tiene con su espo-sa, Isabel Joly, Cristina. Pau creó su pro-pio despacho en 1994 y se asoció con el catedrático de Derecho penal Jesús Ma-ría Silva. En 2013, su bufete firmó un convenio con el de Roca i Junyent por el cual Molins&Silva integró la sección de penal del despacho de Roca. De este acuerdo, por ejemplo, surgió el equipo de abogados que hoy defiende a la In-fanta Cristina, después de que el Rey emérito Don Juan Carlos pidiera ayu-da al exdirigente convergente y Padre de la Constitución.

Pau Molins atesora un currículo en-vidiable de casos sonados. Defendió a

los exinspectores de Hacienda Josep Maria Huguet y Ernest de Aguiar y, más recientemente, representó al sa-queador confeso del Palau de la Músi-ca, Félix Millet, Aaunque acabó renun-ciando a su defensa por «pérdida de confianza con su cliente» (no suelta prenda).

Como su hermano Joaquim, a Pau Molins se le ha ubicado siempre en la órbita de Convergència, aunque revela a ABC que ya no milita en esta forma-ción. «Me di de baja hace unos dos años, por su deriva independentista, que creo que es un error», confiesa. No haré más preguntas, señoría.

Alegato final Ahora Pau se centra en un alegato que convenza a la Audiencia de Palma de absolver a Doña Cristina, a la que él con-sidera ajena a los negocios de su espo-so, Iñaki Urdangarín. Molins confiaba en que la Infanta no llegara ni a juicio, aunque la acusación popular, Manos Limpias –el pseudosindicato cuyo se-cretario general, Miguel Bernad, está

La defensa De arriba abajo: Pau Molins con Mario Pascual, letrado de Iñaki

Urdangarín; y con el abogado Miquel Roca, con quien tiene un

convenio firmado para llevarle la sección de penal

La clienta Debajo, la Infanta

Doña Cristina, clienta de Molins.

Tienen en común el interés por las

causas benéficas. El abogado canta en

conciertos solidarios a

beneficio de ONG

EFE

EFE

abc.es/estilo SÁBADO, 18 DE JUNIO DE 2016 ABC92 GENTESTILO&TV SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GENTE

8000

3179

Diario

1146 CM² - 126%

4672 €

92-93

España

18 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

ANGIE CALERO

«Perdonen, ¿saben cuánto queda para llegar a Motel?», les pregunta un pasa-jero de un vuelo entre Mallorca y Ma-drid a Guillermo Willy Bárcenas y An-tón Carreño. Les cuesta un par de se-gundos darse cuenta de que el hombre no está loco ni les quiere importunar. Simplemente es un seguidor de Tabu-rete que acaba de hacer un guiño a «Ca-minito a Motel», uno de los hits del gru-po que integran el hijo de Luis Bárce-nas y el nieto del expresidente de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán.

Ambos músicos vuelven a casa para pasar un día antes de comenzar su do-blete en La Riviera, que, con capacidad para 3.000 personas, es una de las salas más importantes de Madrid. «La ver-dad que es acojonante, no me lo puedo creer. El primer día tengo que recono-cer que era muy optimista y sí pensaba que la podríamos llenar. Para el sábado solo nos quedan por vender 400. La ver-dad es que es brutal», reconoce incré-dulo Willy en conversación telefónica con ABC nada más bajar del avión de Palma. En un fin de semana donde ten-drá lugar el Festival Madcool y un con-cierto de Xoel López, casi 6.000 perso-nas acudirán a ver a Taburete.

Partidarios y detractores a un lado, esta cifra no es la única que avala a Bár-cenas y Carreño, también lo hace Spo-tify, que confirma que el disco «Tres Te-

quilas» tiene una media de 30.000 oyen-tes mensuales. Una proyección muy fuerte para un grupo de música que solo tiene un año y medio de vida. «En los últimos meses hemos salido de Madrid. Hemos tocado en Valladolid, Sevilla, Za-ragoza, Valencia, Barcelona… En Pam-plona reunimos a casi mil personas y el público estaba entregadísimo. Se sabían todas las canciones, algunos lleva-ban hasta pancartas», cuenta Wi-lly con asombro. Y agrega: «Yo creía en el grupo, pero de verdad que no esperábamos esto ni que fuera todo tan rápido». Aho-ra hasta le paran por la ca-lle. «No es una cosa escan-dalosa, pero sales por la noche y sí que te piden alguna foto». Un fenó-meno fan que recono-ce que le encanta.

Pese al éxito del grupo, de momen-to Taburete no pre-tende fichar por ninguna discográfica. «Nos han llamado de prácticamen-te todas las discográficas», cuenta. De hecho, está previsto que Sony, Warner y Universal, entre otras, acudan al concierto de La Riviera este fin de semana. «Es muy complicado que entre-mos en una discográfica porque

dudo que nos ofrezcan algo que real-mente nos interese. Seguimos estando nosotros dos solos, nos va muy bien y tenemos nuestro equipito», apostilla Willy. El agente Carlos Mariño, el mis-mo que lleva la agenda de Fangoria y Lori Meyers, les cierra los conciertos de su gira.

Después de este ajetreado fin de se-mana, la banda descansará durante el

mes de julio para acabar de grabar su segundo disco, cuyo single sal-drá antes de agosto. Y si el pasado mes de marzo, cuando este perió-

dico le entrevistó, comentó que votaría en blanco, aho-

ra reconoce que no sabe si acudirá a las urnas. «A lo

mejor ni voy a votar. Realmente no sé a quién beneficia el voto en blanco. No creo que vote a ningún parti-do», dice. Tampoco confiará demasiado en la jornada de refle-xión para esclarecer si votará o no: «El 25

tocamos en una fiesta privada en Madrid, así que

no haremos reflexión». Cansado de las típicas pregun-

tas sobre su padre, la cárcel y la contabilidad, B. Willy está

convencido de que a lo de «ser hijo de» le quedan cua-

tro días. «Estamos en el lí-mite. Dentro de nada deja-rá de importar que yo sea

hijo de Luis Bárcenas. Que Taburete llene dos noches se-

guidas La Riviera ya es noticia, indepen-dientemente de quién sea yo», asegura.

Willy Bárcenas «Pronto dejará de importar que sea el ‘‘hijo de’’»Taburete, el grupo del hijo del extesorero del PP, llena salas y ya prepara un nuevo disco

en la cárcel por extorsión–, logró su cometido de verla en el banquillo.

En su informe final, a buen segu-ro que Molins dedicará palabras se-veras contra Manos Limpias, emu-lando el contundente tono que ya lu-ció el fiscal, Pedro Horrach. Guarda silencio sobre su alegato final, hay mucho en juego. Se lo imagina uno rebuscando entre el sumario, repa-sando las testificales y documenta-les de la vista oral a la vez que can-turrea –ensaya– el próximo concier-to. «So lonely» , de Police. «Oye cómo va», de Santana. ¿Qué canción le de-dicaría a Manos Limpias? «“Devuél-veme a mi chica”, de Hombres G», re-plica. Y se ríe. Ya saben, es aquella con el estribillo de «sufre, mamón»...

PAU MOLINS

Canción dedicada «A Manos Limpias le dedicaría la canción “Devuélveme a mi chica”, de Hombres G»

Carné de afiliado «Hace unos dos años me di de baja de militante de Convergència por su deriva independentista»

EFE El hijo de Luis Bárcenas y Antón Carreño, nieto de Gerardo Díaz Ferrán, conforman el grupo Taburete

La previa del 26-J «El 25 de junio tocamos en una fiesta, no haremos jornada de reflexión»

ABC SÁBADO, 18 DE JUNIO DE 2016 GENTESTILO&TV 93abc.es/estilo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GENTE

8000

3179

Diario

1146 CM² - 126%

4672 €

92-93

España

18 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

cultura49ara DISSABTE, 18 DE JUNY DEL 2016

El Palau acull el ‘Hansel i Gretel’ de Comediants

CLÀSSICA

El Palau de la Música s’omplirà de llaminadures i xocolata diumenge quan Comediants i el cor infantil del Palau portin a escena l’òpera Hansel i Gretel, que adapta el famós conte dels Grimm en versió d’Albert Ro-maní a partir del llibret en català de Joan Maragall. Segons els responsa-bles del muntatge, serà una versió “expressiva” de la història que inte-grarà elements escènics com el cant, l’actuació, la dansa i la música.

L’òpera només es representarà diumenge, cosa que han lamentat tant Jaume Bernadet com la direc-tora del cor, Glòria Coma, que ha subratllat el “repte” que suposa l’obra per als 55 cantaires d’entre els 11 i els 16 anys del cor. La versió es-cènica incorpora detalls absents en la versió de Romaní que Bernadet, director artístic de Comediants, re-cordava dels contes que li explica-va l’àvia; també motius gaudinians en la caseta de xocolata. És de jus-tícia, ja que Gaudí es va inspirar en el primer muntatge de l’òpera que es va fer el 1901 per dissenyar la ca-sa del guarda del Parc Güell.e

BARCELONAXAVI SERRA

Paul Fuster: “La música és medicina vibracional”

tripat, però que camina amb una ca-dència àgil i flexible i que embolcalla cançons com Jelly roll que no costa imaginar-les tocades amb una gui-tarra en qualsevol cantonada. Edi Pou, del duo Za! i amb qui Fuster comparteix el projecte Big Ok, en què també participa la violinista Sa-ra Fontán, troba que Go/between té afinats estètiques amb la música d’Elliott Smith i Low. “Els respecto molt a tots dos –diu–. Són gent que van al seu rotllo, com jo”.

Go/between arriba quatre anys després de Repte (2012), un disc en català perquè Fuster volia cantar en la llengua de la gent que l’escoltaria. Ara, però, torna a l’anglès de discos anteriors. “Tinc ganes de poder-me expressar amb la llengua amb què m’expresso millor. I ho puc fer amb la tranquil·litat que em dóna haver fet Repte”, diu. La tranquil·litat tam-bé la troba a Cardona. “Sento que es-tic en un lloc on tinc arrels. La me-va família, la meva tribu, viu a Nova York, però Cardona em dóna una se-guretat i una tranquil·litat que per força ha d’influir en la meva músi-ca. Les cançons que escric no són tan reaccionàries com exclamatòries. No em sento provocat per un entorn al qual has de respondre, sinó que proclamo coses tal com les sento”,

reflexiona. Ho explica sense fer volar coloms, buscant ser tan pro-saic com quan es pregunta sobre per què serveix la música. “Quan ets adolescent la música serveix per identificar-te socialment, pe-rò a banda d’això no podem negar que la música vibra –respon–. És una forma organitzada de vibra-cions que ens afecta de diferents maneres. I no parlo de vibracions espirituals sinó físiques. En aquest sentit, la música pot ser medicina vibracional”.e

Paul Fuster presenta el disc Go/between avui al Centre Artesà Tradicionàrius. CHESAPICK

MÚSICA

Barack Obama baixant unes escales té swing. “En canvi, Donald Trump les baixaria encarcarat”, diu Paul Fuster, que amb aquesta analogia il·lustra la diferència entre la músi-ca negra i la blanca. “La música blan-ca tendeix a anar a buscar la nota o el beat, mentre que la negra sembla que cau en el beat. I jo tinc tendència a caure, a acceptar la gravetat. Per ai-xò sóc un ionqui dels mitjos temps que han fet gent com Curtis Mayfield i James Brown. M’agrada quan la música té swing, i suposo que per això em fascinen els ritmes que són com pèndols. Forma part de la meva influència afroamericana. Per exemple, quan sents música cuba-na que té maluc, és impossible que si estàs viu no t’afecti d’alguna mane-ra”, explica Fuster, nascut a Minne-sota el 1972 i instal·lat des de fa anys a Cardona, on ha enregistrat el disc Go/between (Chesapik, 2016), que aquest dissabte presenta en concert al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona a les 21.30 h.

Aquest deixar-se caure és percep-tible en les cançons d’un disc cons-truït amb un so cru, com de folk es-

BARCELONAX.C.

Franc “Cardona em dóna una seguretat que influeix la meva música”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

12978

Diario

92 CM² - 11%

489 €

49

España

18 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

el «cas Palau» podria retardarencara més el judici després queun advocat defensor hagi demanatque passi de procediment abreu-jat a sumari, un formalisme que eljutge haurà de resoldre i que po-dria fer que el judici no se celebrésni l’any 2017, com alguns preveien.La instrucció del cas ja s’haviatancat i estava pendent d'algunspetits passos més perquè l’Au-diència de Barcelona en fixés ladata. el problema és la petició depena contra Fèlix Millet per part del’acusació popular, la Federaciód’Associacions de veïns de Barce-lona (FAvB), ja que un dels delic-tes, el de malversació de fons pú-blics, supera els nou anys de pre-só, en concret deu anys i vuit me-sos, cosa que obligaria a convertirel procediment en un sumari.

segons va informar ahir el dia-ri El País i van confirmat fonts ju-rídiques, l’advocat de l’exassessorlegal del Palau, santiago Llopart,un dels 16 acusats, va alertar d’a-questa contradicció i va comuni-car-ho al jutjat instructor, perquèpodria suposar indefensió a lesparts. Ara el magistrat podria dic-tar una nova interlocutòria de fi-nalització de la instrucció, mentreque la FAvB podria rebaixar lapetició de pena contra Millet permalversació, o arriscar-se a arribara judici i que les defenses impug-nin tot el procés.

L’escrit de l’acusacióL’origen d’aquesta nova paralit-zació es troba en l’escrit d’acusacióde la FAvB. els veïns demanen 37anys de presó per a Millet i 25 pera qui va ser el seu home de con-

fiança al Palau, jordi Montull. enel cas de Millet, la pena sol·licita-da per a un dels delictes (malver-sació) és de deu anys i vuit mesos.La llei processal assenyala que elsdelictes castigats amb penes su-periors a nou anys han de jutjar-sepel procediment del sumari.

el «cas Palau», no obstant això,s’ha tramitat pel procediment ab-reujat. el formalisme processalprovoca, en qualsevol cas, un nouretard, al qual s’afegeix una novacircumstància: les empreses uti-litzades per pagar comissions aCDC van entrar en concurs decreditors i se’ls ha de designar unadvocat d’ofici perquè presentin els

seus escrits de defensa, ja que fi-guren com a responsables civils enla causa. «si en algun momentpensàvem que se celebraria el ju-dici el 2017, ara no serà possi-ble», expliquen fonts citades per elPaís. el «cas Palau» va esclatar el ju-liol del 2009, quan els Mossos vanregistrar la seu modernista de lainstitució. el 2013, quatre anysmés tard, la investigació ja haviaconclòs: segons el jutge i el fiscal,Millet i Montull es van apropiar de30 milions d’euros, mentre queConvergència en va rebre 6,6 mi-lions en comissions de la cons-tructora Ferrovial, a canvi de l’ad-judicació d’obra pública a l’últim

govern de jordi Pujol. La FAvB, noobstant això, va demanar llavorsque s’imputés nou empresarisque havien cobrat del Palau tot itreballar per Millet. Aquesta peti-ció, juntament amb els recursos deles defenses i la tardança de l’Au-diència a resoldre’ls, van retardarla interlocutòria d’obertura de ju-dici fins al març passat. recent-ment, el Tribunal suprem vaanul·lar la condemna a un anyde presó que l'Audiència va im-posar a Fèlix Millet i jordi Montullper tràfic d'influències i va confir-mar les absolucions per a l'antigacúpula d'urbanisme de l’Ajunta-ment de Barcelona.

GIRONA | DdG/AGÈNCIES

Un formalisme retarda encaramés el judici pel «cas Palau»

El jutge valora quin procediment segueix vista l’elevada pena que sol·licita l’acusació popular

La consellera d'ensenyament,Meritxell ruiz, va assenyalar ahirque les converses amb el Depar-tament d'economia per trobarmés recursos per al proper curs es-colar estan «avançades». Tot i vo-ler donar un missatge de «tran-quil·litat», la consellera ha adver-tit que amb els pressupostos pror-rogats el Govern no pot aplicar l'in-crement de 873 milions d’eurosque havia previst per a polítiquessocials i va subratllar que com-parteix la «preocupació» dels do-cents per no disposar dels 211milions que ensenyament voliaprioritzar per a centres d'alta com-plexitat, atenció a l’educació in-clusiva i per a millorar les substi-tucions. La consellera ha qualificatde «mala jugada» no haver pogutaprovar uns pressupostos nous i hareconegut que des del Departa-ment estan «molt indignats».

en aquest context, la conselle-ra va al·legar que, amb els pressu-postos prorrogats, ara han de dis-tribuir els diners disponibles per«cobrir totes les necessitats» i queaixí ho han fet per «garantir l'es-colarització» el curs que ve: «hihaurà tots els docents l'1 de se-tembre i tots els recursos perquè elcurs comenci el 12», va assegurar.

el Departament garanteix elpersonal bàsic –hi haurà més pro-fessors a secundària a causa del'augment d'alumnat– i 22.000 be-ques-menjador més pel 50% del’import i entre 1.000 i 2.000 pel100%. ruiz ha lamentat que els 211milions d'euros que es preveien enels nous pressupostos permetienuns «recursos extres que ara no hisón».

GIRONA | EFE/DdG

A Catalunyahi ha 100 nensde menys de 6anys pendentsde ser acollits

empresaris de Catalunya va acu-sar ahir el president de la Gene-ralitat, Carles Puigdemont, de«manipular dades per amagar elsefectes empresarials del procés»sobiranista. el president va ne-gar, dijous, que a Catalunya hi ha-gués una «fugida d’empreses» perculpa del procés. empresaris deCatalunya afirma que de 2012 a2015, segons el registre Mercan-til, el saldo (la diferència entre lasortida i l’entrada d'empreses) aCatalunya és de -1.121 i de +1.543a Madrid, i no de -815 i de -1.035,respectivament, com va assegurarahir el president català.

BARCELONA | DdG

Empresaris diuenque Puigdemont«manipula» dadesen pro del procés

renfe va recuperar ahir les «fre-qüències habituals» de pas delstrens després de dies marcats perla vaga de maquinistes i pels re-tards. segons la companyia ferro-viària, ahir al matí hi havia «nor-malitat» a totes les línies. no obs-tant això, els trens regionals i delcorredor mediterrani que circulenper l’r16 encara acumulaven re-tards d'almenys 30 minuts per l'a-varia en els sistemes d’electrifica-ció i gestió de trànsit ferroviari deMontroig del Camp. una incidèn-

cia que també va afectar els com-bois de l’rT2, que finalitzen el re-corregut a salou i els viatgers hande completar el trajecte fins al'Hospitalet de l'infant amb unservei alternatiu per carretera.

els problemes a la xarxa ferro-viària van motivar que el consellerde Territori i sostenibilitat de la Ge-neralitat, josep rull, anunciés queel Govern presentarà un recurscontenciós administratiu contraAdif a l'Audiència nacional pelsproblemes en el servei de rodaliesde renfe a Catalunya. el Departa-ment, que prèviament ja haviaanunciat la presentació d'un re-queriment previ a l'Administradord'infraestructures Ferroviàries(Adif) pel mal estat de la infraes-tructura ferroviària de rodalies aCatalunya, feia així un pas més i

avançava que acudirà als tribunals.rull culpa Adif de «gran part de lesincidències i retards» dels trens derodalia, i ha explicat: «Hem deci-dit anar per la via directa, els tri-bunals, i defensar les competèn-cies de la Generalitat», que volprestar un servei adequat als usua-ris, afegeix. no obstant això, laministra de Foment en funcions,Ana Pastor, defensava dimartspassat que el Govern «ha complertamb Catalunya» en inversions eninfraestructures.

De la seva banda, els alcaldes deMóra d'ebre, joan Piñol, de Falset,jaume Domènech, i de Gandesa,Carles Luz, han denunciat la si-tuació de la línia de rodalies r15que transcorre per municipis de lestres comarques. Piñol ha asse-nyalat que hi ha trams on els trens

no poden circular a més de 30 qui-lòmetres per hora i que costa méstemps arribar de Móra la nova areus aquest 2016 que el 1900.

en aquest contex, renfe infor-mava ahir que reforçarà aquest es-tiu la xarxa de rodalies de Cata-lunya amb un increment dels ser-veis a les línies rG1 i r1 amb la fi-nalitat d'atendre l'augment de lademanda als municipis de la cos-ta catalana durant aquests me-sos. en un comunicat, l’operadorferroviari assenyalava que am-pliarà amb sis noves freqüències,tres per sentit, la connexió entrePortbou (Alt empordà) i Mataró(Maresme) durant els caps de set-mana i festius fins a l'11 de se-tembre, cosa que millorarà la con-nexió entre la costa del Maresmei les comarques gironines.

BARCELONA | AGÈNCIES

Els trens recuperen les«freqüències habituals»després de dies marcats per la vaga de maquinistes

Rodalies Renfe recupera la «normalitat»

Catalunya

■ Diari de Girona DivenDres, 18 De juny 35

Fèlix Millet, declarant en el judici pel cas de l’Hotel del Palau, en una imatge d’arxiu.

ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

34000

5517

Diario

582 CM² - 52%

1528 €

35

España

18 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

espectacles 18 DE JUNY DEL 2016 65DISSABTE

La música que sona

P assejo dijous, al capves-pre, pels carrers empe-drats del casc vell de San-ta Cruz de Tenerife. Ca-

mino i repasso, a la memòria, les paraules de Sòcrates que hauré de representar aquí en unes hores. No hi ha ni una ànima pel carrer. De sobte, la música. Busco als balcons oberts la font de so. Però no. Això no sona a ràdio, ni a vinil, ni a mp3 baixat del núvol. Això sona a glò-ria. A música caiguda del cel. A viu i en directe. L’oïda em guia. Sóc el ratolí en-curiosit d’Hamelín buscant el flau-tista. I és una flauta, en efecte, la que s’enfila ara i em porta amb ella carrer amunt fins a desembocar a la plaça Isla de la Madera, tanca-da als quatre vents. I allà, el mira-cle. L’impensable. Una orquestra

en ple concert. A l’aire lliure. En combat desigual, els 35 músics de la Banda Municipal s’imposen a la trentena escassa d’espectadors as-seguts, en silenci, al voltant seu. Cadires de tisores per a tots. Un tímid treu el cap per una can-tonada. Un altre, descarat, escolta, dret, en solitari, mesurant, gamba-da a gambada, el perímetre de la

plaça. Una àvia bressola un nen, al compàs de tres per quatre.

L’ARBRE MIL·LENARI / M’assec so-ta un arbre de tronc inabastable i copa desmesurada. Mil·lenari, em dic. O cinc vegades centenari, al-menys. Aixoplugat per la seva om-bra. Disfruto del concert. Offen-bach, Barbieri, Schubert... Disfruto de la pau, de l’assossec, de la calma que necessitava. I el meu pensa-ment vola. A aquesta hora, em dic, hi deu haver també a Barcelona, a 2.400 quilòmetres de distància, altres concerts: concert de clàxon impa-cient a l’entrada per la Diagonal; concert d’improperi exasperat en la pujada lenta pel carrer d’Ari-bau, o a la baixada, més lenta en-cara, de Via Laietana cap al mar;

Josep Maria PouACTOR I DIRECTOR DE TEATRE

...i de sobte, un so que no sona a ràdio ni a vinil ni a mp3, sinó a viu i en directe

concert en la major prepotència, concert en la menor comprensió, concert andante con moto... I sempre agitato, molto agitato, fins a arribar a belicoso a les primeres de canvi. Du-es ciutats que estan tan distants, dos concerts que són tan diferents. I jo, afortunat per uns dies, en la glòria de la calma illenca, en la pau del clima moderat, en el temps que no s’acaba mai.

LA CARA DEL TEATRE / Descobrei-xo, al centre de la plaça, una cara que em sona. És Àngel Guimerà ta-llat en pedra, al costat del teatre que porta el seu nom. Chicharrero de fet i català per dret, les dues ciu-tats el veneren i el tenen com a seu. I veig que Guimerà somriu, aliè a tot, pendent només de la música que sona. H

punta

Comediants i el Cor Infantil de l’Orfeó porten a escena ‘Hansel i Gretel’

EL PERIÓDICOBARCELONA

El Cor Infantil de l’Orfeó Català i Co-mediants portaran demà a escena al Palau de la Música una adaptació de l’òpera Hansel i Gretel composta pel músic alemany Engelbert Humper-dink (1958-1921) a partir del conte dels germans Grimm. L’espectacle, que compta amb els 55 integrants del cor –d’11 a 16 anys– sobre l’esce-nari i la direcció artística de Come-diants, està destinat a tots els pú-blics i integra cant, dansa, interpre-tació, recitat i música. Amés, aquest muntatge ofereix als cantants, al-guns dels quals tindran papers so-listes, l’oportunitat de compartir l’escenari amb la soprano Margari-da Codina Natividade. Aquesta versió de Hansel i Gretel que s’oferirà al Palau és l’adapta-ció en petit format del desaparegut compositor català Albert Romaní, que al seu torn va agafar com a re-ferència la versió catalana del con-te que en va fer el poeta Joan Mara-gall l’any 1901 amb el títol de Ton i Guida.

GAUDÍ ES COLA AL CONTE / Comediants –que va col·laborar per primera ve-gada amb el cor infantil de l’Orfeó Català amb Contes cantats– ha volgut destacar determinats moments de la història que no es reflectien a la partitura però que ja són insepara-bles del conte popular, com les en-grunes de pa al bosc. També ha do-nat més protagonisme a la bruixa i ha intervingut activament en el dis-seny dels decorats, incorporant mo-tius gaudinians a la caseta on van a parar Hansel i Gretel, per a la qual s’han inspirat en la caseta del guàr-dia del parc Güell que Gaudí va dis-senyar. H

VERSIÓ REDUÏDA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

489000

87909

Diario

148 CM² - 14%

3445 €

65

España

18 Junio, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 14: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

EIs cantaires del cot Infantil de I’Orfe6 Catal~, en I’assaig general de ’Hansel i Gretel’ ̄ ALBERT SALA~

El Cor Infantil de I’Orfe6 Catal presenta una versi6reduTda de 1’6pera basada en un conte dels Grimm

Hansel i Gretelperduts al Palau

Jaume VidalBARCELONA

Un dels contes m~s ambi-valents dels germansGrimm ~s Hansel i Gretel.D’unabanda, lajoia que re-preseuta trobar el eel delsinfants: una casa feta ambxoeolata i llanfinadures, ide l’altra, la desesperaci5de sentir-se perduts en unbose iLu pot provocada peruna brnixa que se’ls volcruspir. A finals del scgleXIX aquest l~lat va serconvertit en una 5pera pelcompositor EngelbergHumperdinck. El poetaJoan Maragall en va feruna adaptaci5 al catal~tl’any 1901 arab el tirol deTon i Guida. El mateixany es va estren~u’al Liceu.

Diumenge vinent, Han-sell Gretel es tornar~t a re-presentar al Palau de laMfisica pel Cor Infantil de

l’Orfe5 Catal~ (Sala deConcerts, 18 h), per5 enuna presentaci5 reduidafeta per Albert Romanl ien una versi5 esc~nica deComediants.

L’obra ha estat treballa-da pel cor i per Come-diants a Caner de Mar, onel grnp teatral ha intentatque els infants i jovesap~e~)guessin a utilitzm"tot el cos mentre canten.Per la directora del cot,G15ria Coma, aquest ~s undels objectius didhcticsarab eltreball amb els noisi noies. "Es canta molt mi-llor si et mous b& Inten-tern incorporar tot el que~s l’expressi5 del movi-ment i la dansa. Si dalt del’escenari et mous b~, gua-nyes llibertat i per rant esprodueix un creixementindividual."

E1 didactisme d’aquestaexperi~ncia ha engrescat

tots els implicats. El direc-tor convidat, Josep ~fla,explica: "Quan dirigeixoun cor, el p~%a]er que bus-co 6s l’excel.l~ncia, per5quan treballes arab in-fantsiadalescants has d’a-froutm’elrepte dela did~tc-tica. Han d’aprendre per-qu~ s6n la pedrera de l’Or-fe5 i d’altres formacions."Tamb~ ~s delmateixparer

Elsjoves del corhan treballat lamobilitat del cosa I’estudi deComediants aCanet de Mar

el director esc~nic JaumeBernadet, membre de Co-mediants: "Els joves tenenuna virtut que ~s l’espon-tanditat, que aporta noves

De momeut, la repre-sentaci5 homes serh d’unadnica funciS, tot i que noes deixa de bandapromou-re’n de noves. Sobre l’esce-nari hi haur~ 55 cantairesd’entre 11 i 16 anys que se-ran acompanya~s musi-calment per ]’Orquestrade Cambra de Granol]ers.

El paper de la brnixal’interpreta Margarida Co-dina; el de Hansel, AlbaValdivieso i Txell Shn-chez, i el de Gretel, SiraSadurni i Mm~ina Messe-guer. La casa de xocolatas’inspira en la casa delguarda del parc Giiell. Alseu torn, Gaudi s’haviainspirat en Hansel i Gre-tel. ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23138

Diario

708 CM² - 66%

5419 €

43

España

18 Junio, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 15: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

CR[TICA DE M051¢~.

Esplendorcatblica

William Christie i Les ArtsFlorisstmts

Obra: Missa en si nlenor (Bach)Llocidat~ : Palau de la Mtisica(16/VI/2016)

JAUME RADIGALES

Segona visita enguany de Willi-am Christie al Palau de la Mfisicaarab Les Arts Florissants, des-pros del primaveral Re pastorede Mozart. Ara, ha tornat arabl’esplbndida Missa en si menorde J.S. Bach, un dels cims de laproducci6 sacra del mestre d’Ei-senach, servida arab el rigor i lapulcritud prbpies del conjuntfrancbs. Christie, que ja ha pas-sejat aquesta producci6 els dar-rers mesos (lava dur a Cuencaper Setmana Santa) opta pel vi-gor propi del ritual cat61ic, llu-min6s i expansiu, sense oblidarels accents dramfitics del Cruci-fixus, arab devessall d’idees enl’fis de les dinfimiques dels dosOsanna del Sanctus i arab rendi-ment impecable dels mfisics. E1delici6s joc arab dues flautes, lacorda i les veus solistes del Do-mine De~rs mostrava que Chris-tie i els seus gaudeixen de fermfisica. Un Palau gaireb6 pie degore a gore va seguir les dues ho-res sense pausa arab atenci6 in-s61ita, sense estossecs i -mira-cle!- sense m6bils impertinents.

E1 cot, homogeni, el formenveus m6s aviat clares i de sonslleument oberts en la secci6masculina -Os una opci6-, per6arab vellut i rodonesa en sopra-nos i contralts. ~-s aixl corn elspassatges fugats es resolen arabunitat iamb atacs compactes,amatents a l’arquitectura inhe-rent als pentagrames que inte-g~’en la missa. Excel.lents solis-tes, especialment la soprano Ka-therine Watson i el contratenorTim Mead -el vam veure al Li-ceu amb Written on skin- i acu-fades intervencions d’instru-ments obligats, corn la trompanatural d’Anneke Scott al serveidel Quoniam del Gloria, un delsmoments hlg’ids de la vetllada.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

181 CM² - 16%

4768 €

47

España

18 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 16: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

Regió7DISSABTE, 18 DE JUNY DEL 201638

ARREUCATALUNYA/ESPANYA/MÓN

L'expresident de Banesto MarioConde va abandonar la presó deSoto del Real (Madrid) poc abansde les 8 del vespre d’ahir, desprésque l'Audiència Nacional acordésla seva excarceració.

La posada en llibertat es va pro-duir després que Conde presentésels 300.000 euros en efectiu que co-breixen íntegrament l'import de lafiança imposada pel jutge San-tiago Pedraz perquè pogués que-dar en llibertat.

El exbanquer haurà de compa-rèixer cada dilluns davant l'Au-diència Nacional, que podrà re-querir la seva presència tantes ve-gades com calgui. A més haurà defixar a Espanya el seu domicili, delqual no podrà absentar i no podràvariar temporal o definitivamentsense autorització judicial prèvia,alhora que ha de proporcionarun nombre de telèfon de disponi-bilitat permanent i tindrà prohi-bida la seva sortida del territori na-cional «sense autorització i co-neixement del jutjat».

A Mario Conde se li ha retirat elpassaport, que haurà de lliurar elproper dilluns al matí a la seu del'Audiència Nacional, a Madrid.

Aquesta setmana, l'instructorde l'operació Fènix revocava lapresó incondicional de Condeprèvia fiança de 300.000 euros enconsiderar que no existia ni risc defuga ni d'obstaculització a la jus-tícia. Posteriorment, els germans

Jaume i José Ángel Alonso García,membres de la Fundació Francis-co Franco i pròxims a Conde, vandipositar una garantia hipotecàriasobre quatre finques a Fuerte-ventura que el magistrat va consi-derar insuficient després d'un in-forme desfavorable de Anticor-rupció, encara que finalment el jut-ge l’ha obligat a dipositar els dinersen efectiu.

EFE | MADRID

Conde surt en llibertat desprésde pagar 300.000 euros

El jutge li retira el passaport i l’obliga a comparèixer dilluns al jutjat

Conde, ahir al vespre, a la sortida de la presó de Soto del Real

MARISCAL/EFE

El cas Palau podria retardar en-cara més el seu judici després queun advocat defensor hagi demanatque passi de procediment abreu-jat a sumari, un formalisme que eljutge haurà de resoldre i que po-dria fer que el judici no se celebrésni l’any 2017, com alguns preveien.La instrucció del cas ja s’haviatancat i estava pendent d'algunspetits passos més perquè l’Au-diència de Barcelona en fixés ladata. El problema és la petició depena contra Fèlix Millet per part del’acusació popular, la Federaciód’Associacions de Veïns de Barce-lona (FAVB), ja que un dels delic-tes, el de malversació de fons pú-blics, supera els nou anys de pre-só, en concret deu anys i vuit me-sos, cosa que obligaria a convertirel procediment en un sumari.

Segons va informar ahir El Paísi van confirmat fonts jurídiques,l’advocat de l’exassessor legal delPalau, Santiago Llopart, un dels 16acusats, va alertar d’aquesta con-tradicció i va comunicar-ho al jut-jat instructor, perquè podria su-posar indefensió a les parts. Ara elmagistrat podria dictar una novainterlocutòria de finalització dela instrucció, mentre que la FAVBpodria rebaixar la petició de penacontra Millet per malversació, o ar-riscar-se a arribar a judici i que lesdefenses impugnin tot el procés.

L’escrit de l’acusacióL’origen d’aquesta nova paralit-zació es troba en l’escrit d’acusacióde la FAVB. Els veïns demanen 37anys de presó per a Millet i 25 pera qui va ser el seu home de con-fiança al Palau, Jordi Montull. Enel cas de Millet, la pena sol·licita-da per un dels delictes (malversa-ció) és de deu anys i vuit mesos. Lallei processal assenyala que elsdelictes castigats amb penes su-periors a nou anys han de jutjar-sepel procediment del sumari.

AGÈNCIES | BARCELONA

El jutge valora quinprocediment seguir un copvista l’elevada pena quesol·licita l’acusació popular

Un formalisme retardaencara més l’inici deljudici del cas Palau

El membre de les SS hitlerianesReinhold Hanning, de 94 anys, vaser condemnat a cinc anys de pre-só en el judici obert contra ell al'Audiència de Detmold per com-plicitat en l'extermini de 170.000presos d'Auschwitz. Les morts perles quals va ser processat corres-ponen al període en què va estardestinat en aquest camp d'exter-mini nazi de la Polònia ocupada,entre el gener del 1943 i el juny del1944, quan tenia 23 anys.

La Fiscalia havia demanat per alprocessat sis anys de presó perconsiderar que en la seva qualitat

de guàrdia d'Auschwitz era ple-nament conscient i còmplice delsassassinats aquí comesos. La sevadefensa va sol·licitar l'absolució,amb l'argument que ni va torturarni va participar directament enaquests assassinats, a més que nohi ha constància que desenvolupéscap tasca a la «rampa de la mort»o selecció dels presos destinats ala cambra de gas.

Al judici, el propi Hanning, queva assistir a les vistes en cadira derodes, havia expressat la seva ver-gonya i penediment per haver vistpassar «el mal» davant els seus ulls,sense haver intentat evitar-lo.

EFE | BERLÍN

Cinc anys de presó per a unvigilant d’Auschwitz per sercòmplice de 170.000 morts

El jutge de l'Audiència NacionalSantiago Pedraz ha demanat alMinisteri de Sanitat, així com a tresconselleries de la Comunitat deMadrid, tota la documentació quetinguin sobre les subvencions iconvenis que han concedit a Aus-banc des del 2004. En una provi-dència, el magistrat dóna llumverd a la petició que li va fer la Uni-tat de Delinqüència Econòmica iFiscal (UDEF) de la Policia Na-cional de requerir a aquests orga-nismes públics la informació sobreajudes concedides des de 2004fins a l'actualitat.

Concretament, reclama al Mi-nisteri de Sanitat, Serveis Socials iIgualtat, així com a les conselleriesd'Economia i Hisenda, Sanitat iConsum i Treball i Dona de laComunitat de Madrid, «tota la in-formació relativa a les subven-cions i convenis» amb AusbancConsumo, Ausbanc Empresas iAusbanc Madrid, liderades perLuis Pineda, a la presó per extor-quir bancs. També esmenta enconcret la informació sobre laconvocatòria de les subvencions i«tota la documentació que hagu-essin aportat per accedir a la sevaconcessió».

EFE | MADRID

El jutge investiga lessubvencions concedides aAusbanc des de l’any 2004

Renfe va recuperar ahir les «fre-qüències habituals» de pas delstrens després de dies marcats perla vaga de maquinistes i pels re-tards. Segons la companyia ferro-viària, ahir hi havia «normalitat» atotes les línies. No obstant això, elsregionals i el corredor mediterra-ni que circulen per l’R16 acumu-laven retards d'almenys 30 mi-nuts per l'avaria en els sistemes d’e-lectrificació i gestió de trànsit fer-roviari de Mont-roig del Camp.Una incidència que també va afec-tar els combois de l’RT2, que fi-nalitzen el seu recorregut a Salou.

EFE | BARCELONA

La xarxa deRodalies de Renferecupera lanormalitat

SIVINS RESTAURANT

“Combo” de “Sashimi” i “Tataki”“Rissoto” d’Alfàbrega,

Mascarpone i NousFilet “Chateubriand”

oRap amb “Xalotes”, Tomàquet Sec,

Ceps i Suc de RostitSemi fred de Xocolates i Avellanes

Vins a escollir

Raventós d’Alella Tina 9 2014 DO ALELLAo

Portal del Montsant Bruberry Negre 2014 DO MONTSANT

oMont-Ferrant Berta Bouzy 2010 DO CAVA

35€(10% d’Iva inclòs)

• Persona polivalent per a l'assessorament de la sala de fitness així com la realització d'activitats dirigides.• 15 hores setmanals distribuïdes en: 3 matins i 1 cap de setmana al mes. Amb possibilitats a curt termini d'ampliar la jornada.• Formació requerida: Tècnic superior en Activitats Físico-Esportives.• Experiència: com a mínim 1 any realitzant tasques similars.• Es valorarà residència propera i mitjà de transport propi.

Interessats envieu C.V. a [email protected] referència PS-PM-02 fins a 15-07-2016 o presencialment a Plana de l'Om, 6, 2n pis 7a planta.Caldrà provar experiència i titulacions detallades en el C.V.Es realitzarà prova de coneixements i entrevista personal un cop finalitzat el termini per presentar candidatures.

MONITOR/A FITNESSSE SELECCIONA PER A INCORPORACIÓ:

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

D,ARREU

41000

5740

Diario

153 CM² - 17%

535 €

38

España

18 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 17: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

~’ ALT I BAIX PENED~=$ I IXIOUS Caves de Paratge Qualificat

Pere Bonet: "La nova categorianeix per ferjusticia al cava"II NOVETAT El Consell Regulador presenta el Cava de Paratge Qualificat II UNITAT El sector vitivinicola esmostra satisfet arab la nova categoria IITOP EIs caves de paratge seran els de qualitat que s’elaborin

els que m6s venen a l’exteriorEva L6pezVilafranca

E1 Gonsell Regulador delCava ha fet un pas m6s enel seu afany per coHocar elcava al capdamunt de l’esca-la qualitativa dels productesvinicoles d’arreu del m6n. Jafa molts mesos, Pere Boner,president del CR Gava, vaanunciar que l’administraci6treballava en la creaci6 d’unanova categoria per denominarels caves m6s exceHents, unamesura que finalment s’hatradu~t en la presentaci6 delqualificatiu Gava de ParatgeQualificat.Conscients de la import~n-cia que aquesta nova catego-ria pot tenir per al sector delcava, el Gonsell P, eguladorva escollir l’emblem~tic Pa-lau de la M~isica de Barcelonaper presentar la nova catego-ria, en un acre que va comp-tar arab la pres6ncia d’unnombr6s grup de periodistesintemacionals.Pere Bonet, que ha estatun dels majors impulsorsd’aquesta iniciativa, va pre-sentar el nou distintiu dei-xant clar que no es tractad’una denominaci6 diferent,sin6 que s’afegeix als produc-tes que ja s’elaboren dins laDO Gava. Boner va recordaralgunes de les xifres estratos-f~riques que ha registrar elsector (corn els 244 milionsd’ampolles que va vendrel’any passat, o els 160 mili-ons que va exportar), abansde deixar clar que malgrat ser

"encara s’ha de fer molta fei-na per millorar el posiciona-merit dels nostres productes",va dir el president.I justament aquesta 6s la fei-na que ban de fer els Caves deParatge Qualificat, uns escu-mosos que, tal corn apuntavaBoner, "neixen per situar elcava en la punta de la pirami-de qualitativa del vii per ferjusticia a la seva qualitat". Perfer-ho, els vins que vulguinoptar a obtenir aquesta quali-ficaci6 hauran de complir unanormativa molt estricta, queinclou una edat minima de lavinya de 10 anys, un rendi-merit m~xim de 8.000 quilosper hect~rea, fez la verema am~, una crianga minima defermentaci6 en ampolla de36 mesos i tra~abilitat inte-gral des de la vinya fins a laseva comercialitzaci6.

EIs primers, a finals d’anySegons les previsions delCon-sell Regulador del Cava, s’es-pera que els primers produc-tes a portar aquest distintiusurtin al mercat abans d’aca-bar l’any. "Els caves Reservaja se sotmeten a proves ex-haustives per qualificar-los,per tant creiem que els quepug~in demostrar una traqa-bilitat de m6s de tres anys,no tindran problemes per ob-tenir la nova certificaci6", vadir Boner, que va assegurarque ja hi ha diverses empre-ses que s’han interessat per lanova categoria, que 6s la m~-xima a la qual podra optar uncava. Pere Bonet es va atrevira vaticinar que aquest 2016 hi

Un moment de la i ntervenciO de Pedro Ballesteros a la presentacu iO del Palau de la Mt~sica de Barcelona [ F~UX M~R0

podria hayer ja una dotzenade caves de Paratge O~ualificat.Sobre les difer6ncies que elsnous caves tindran amb elsGran Reserva (fins ara la ca-tegoria m4s alta per a aquestsescumosos), el president delConsell Regulador va apun-tar que la m6s important 6sla "singularit at", va dir. Tam-b4 va rem~car que els elabo-radors no han de tenir pot al’hma de posar preu a aquestsnous caves, i va recon6ixerque li agradaria que se situ-essin a l’al~ada dels preus delxampany.

internacionals 4s on m4s fei-na s’ha de fez amb aquestsnous productes (i amb els ca-ves Premium en general), per aix6 va avan~ar que es voltreballar estretament amb

els prescriptors perqu6 donina con6ixer les bondats delproducte. "La qualitat la te-nim, i est~ per sobre del preude mercat", explicava Boner,que va lamentar que semblique als elaboradors "els facipor demanar el que 6s justpels seus caves".

Satisfacci6 del sectorA la presentaci6 de la nova ca-tegoria dels caves hi va assis-tit una nodrida representaci6del sector vinicola (hi haviamolts elaboradors i tamb6 re-presentants dels viticultors),que despr6s de Facte es mos-traven molt satisfets arab lanova mesura del Consell Re-gulador. Alguns d’ells reco-neixien que pot servir permillorar la imatge que el cavat6 al m6n, i en conseqi~ncia

augmentar el preu del pro-ducte per millorar la situ-aci6 de tots els agents queintervenen en la cadena deproducci6.Qui tamb~ es va expressar enaquesta linia va set la conse-llera d’Agricultura, Rama-deria, Pesca i Alimentaci6,Meritxell Serret, que durantla seva intervenci6 a la pre-sentaci6 va assegurar queaquesta nova categoria de ca-ves aporta "un major prestigii singularitat" al vi espum6s."~s un pas ferm que ajudara aprestigiar encara m6s els nos-tres vins i caves", va declarar.Per la seva part, el subsecreta-ri d’Agricultura, Alimentaci6i Medi Ambient, Jaime Had-dad, va destacar que el Cavade Paratge Qualificat repre-senta "un esgla6 de qualitat

m~s per a un dels elementsm6s significatius de la nostracultura" i contribueix a situ-ar el cava "en el lloc que es

A l’acte de presentaci6 tamb6van participar experts nacio-rials i internacionals del sec-tor del vi corn el prestigi6scolumnista international enel sector vinicola i Master ofWine, Pedro Ballesteros (queva intervenir a trav6s d’un vi-deo); la Master of wine LenkaSedlackova; elMillor Somme-lier d’Espanya en Cava, Gui-llermo Cruz i la prestigiosasommelier alemanya, Yvon-ne Heistermann.L’esdeveniment es va tancaramb una actuaci6 musical ac~rrec del Quartet de cordade l’Orquestra de Cambra delPened6s.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VINOTICIAS

2696

Semanal

532 CM² - 60%

468 €

35

España

17 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 18: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

20MINUTOS 19

�R. B.

Dades pràctiques

P. CARO

Datos prácticos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

213000

78783

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1352 €

19

España

17 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 19: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

BTV Directe

17-6-2016

Connexió en directe amb l’assaig general del Cor Infantil de l’Orfeó Català amb

l’òpera Hansel i Gretel, amb direcció escènica de Comediants, amb entrevista a Glòria

Coma i Pedrals, directora del cor. Minut 18.

Enllaç:

http://www.btv.cat/alacarta/btv-directe/45718/

Page 20: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,

TVE

Telediario (18-6-2016)

Reportatge de l’actuació de William Christie i Les Arts Florisssants, amb la Missa en

Si menor de Bach, al Palau de la Música Catalana (Palau 100 Bach). La peça, amb

imatges de l’assaig i del concert al Palau, inclou declaracions de Christie.

Enllaç:

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/telediario/william-christie-comienza-su-gira-

espanola-barcelona-listo-para-interpretar-misa-bach/3638294//?media=tve

Page 21: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,
Page 22: Recull de Premsa - Orfeó Català · ELECCIONES 26 J ESPAÑA La política catalana es compleja y alambicada. En los últimos meses se ha convertido en un galimatías para prosaicos,