Revista de PrensaDIMARTS 14 6 D’OCTUBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Panorama POLÍTICA L’escenari després del 27-S LLL
variabLe GeOmeTrIA
¿H an sigut un bon negoci per a l’independen- tisme i els seus
diferents components les elecci- ons plebiscitàries –unes autonò- miques avançades per Artur Mas per segona vegada– que es plante- javen com a històriques? Vegem els números. El total del sobiranisme (incloses Unió i Solidaritat Catalana) va recollir el 2012 el 49,15% dels vots. Ara, el 47,74%. Aparentment ha re- trocedit 1,4 punts, però en rea- litat ha aguantat bastant bé per- què ha afrontat la fuga d’Unió, que ha tret un 2,5%, i ha acon- seguit que el perjudiqui molt poc el 10% d’augment de la par- ticipació. Això sí, després de tres anys d’intensa campanya –tricentenari inclòs– i amb un Govern central que no ha tingut cap gest amable. Al final, l’independentisme ha obtingut 1,95 milions de vots
Els números de l’independentisme
–una mica més que el 9-N– enfront dels 2,1 milions de la resta. Si hagués sigut un referèndum, hauria per- dut. I en diputats ha baixat una mi- ca, d’un total de 74 a 72. No ha gua- nyat, però ha resistit bé i conserva la majoria absoluta. Anem a les dues llistes. L’inde- pendentisme clàssic, CDC i ERC, que aquesta vegada anaven units a Junts pel Sí (JxSí), ha obtingut 1,6 milions de vots, un 0,4% més quan la partici- pació ha sigut 10 punts superior. Ha retrocedit, doncs, al 39,54% dels vots i ha perdut 10 diputats al passar de 72 a 62. La llista unitària no ha sigut un èxit. El manteniment relatiu de l’inde- pendentisme es deu exclusivament a la CUP que –capitalitzant la pro- testa contra Espanya i contra el Go- vern català– han saltat de 3 a 10 di- putats i han vist pujar els seus vots ni més ni menys que en el 166%. Fins a 336.000. No hi ha cap dubte en la conclu- sió: l’independentisme clàssic de Jx-
JOAN
Tapia
Inquietud a CDC al veure l’abisme que la separa de la CUP
erC intenta centrar-se en la negociació però admet un pols en el sobiranisme
FIDEL MASREAL / XABI BARRENA BARCELONA
«O di, odi i molt d’odi, ràbia i vergonya». És el que clamava la número dos de
la CUP, Anna Gabriel, durant la Dia- da del 2013 en un míting contra «el rescat bancari, les privatitzacions, portes giratòries i beneficis miliona- ris». Escoltar la seva vehement pro- clama anticapitalista i repassar des- prés els discursos d’Artur Mas d’aquell mateix any sobre el Govern business friendly, l’austeritat i les reta- llades és constatar la distància side- ral que hi ha entre CDC i la força as- sembleària. A mesura que es dige- reix el 27-S, s’estén al partit de Mas la preocupació per aquest abisme, no solament pensant en la investidura del president, sinó també, i fins i tot encara més, en els problemes de la governabilitat futura. L’aritmètica és diabòlica: un re- sultat pitjor de Junts pel Sí hauria deixat clar que el procés embarran- cava. Un millor registre li hauria do- nat la batuta sense discussió. Però quedar en mans de la CUP ha fet que el desànim comenci a calar en les fi- les convergents. Mentre la versió ofi- cial sosté que el procés seguirà en- davant («ens en sortirem», és la frase més repetida), hi ha qui parla de sen- sacions «agredolces» i qui apunta di- rectament a altres escenaris. Llegiu- hi noves eleccions o un pacte dife- rent en què pugui intervenir el PSC passades les generals.
PROGRAMA I ESPAI POLÍTIC / Respecte al programa electoral, la complicació resideix a unir CDC, en ple procés de refundació i amb un creixent debat intern d’idees i noms, amb una força que qüestiona el sistema. Pactar amb la CUP, argumenten els bons coneixedors de CDC, tindria el cost de desplaçar el partit més enllà del seu espai natural, el d’una força que diu ser de centre, liberal i en certs as- pectes socialdemòcrata. Si alguns ja van veure en el pacte amb ERC riscos ideològics, l’aliança amb una força que fa bandera de la desobediència sembla quimèrica. Per exemple, per aprovar pressu- postos. O per tirar endavant lleis. O per dotar econòmicament els plans de xoc socials que exigeix la CUP. A
tot això s’hi ha d’afegir una qüestió prèvia, cronològicament parlant: la investidura. Per a CDC segueix sent impensable plantejar presidències rotatòries o relegar Mas a una vice- presidència. Cosa que, a més, obliga- ria a arribar a un pacte de cavallers per canviar la llei de la presidència i del Govern després de la investidu- ra. ¿Pla b? De moment no existeix, però algunes veus suggereixen que els tràmits es poden allargar fins des-
prés de les generals i llavors, en fun- ció de l’escenari, potser sigui possi- ble explorar si el PSC s’avé a facili- tar la investidura per obrir una nova etapa.
ERC, DAVANT EL POLS / Però llavors el pa- per d’Esquerra Republicana seria el que agafaria relleu. Els republicans intenten aparèixer com la ròtula per aconseguir un pacte sobre progra- ma i full de ruta. No sense reconèi- xer en privat que a un costat i a l’al- tre s’està mantenint un pols gegant de solució incerta. Amb tot, els repu- blicans es mostren esperançats que CDC i la CUP arribaran finalment a un acord. Per si el mapa no fos prou com- plex, la precampanya de les gene- rals dificulta negociar sense ten- sió. Tensió que ahir a Barcelona va ser evident en un acte que va reunir Mas amb la cúpula del poder judici- al, amb el ministre Rafael Catalá al capdavant. El president i el minis- tre es van veure en una sala abans dels discursos, sense diàleg. I en les intervencions, intercanvi de dards. Mas va dir que «la utilització parti- dista de la justícia pot fer minvar el sosteniment democràtic». Fonts de la Moncloa van qualificar ahir Mas de «covard». Té «por de sotmetre’s a la justícia i esperar una sentència», va deixar anar a la tarda José Luis Ayllón, secretari d’Estat. En l’acte protocol·lari, tant Catalá com el pre- sident del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, van avisar: incomplir la llei no és possible. El ministre no es va quedar curt i va invocar unes recents paraules del rei Felip VI a Barcelona, i també da- vant Mas, en què va defensar que «el respecte a la llei mai ha sigut ni pot ser un tràmit, una formalitat». El ministre va invocar, doncs, el Rei davant un president que, per mantenir el seu càrrec, ha de nego- ciar amb una força que no només és antimonàrquica sinó també contrà- ria al sistema capitalista, a la UE i a l’euro. CDC té por que les cessions a la CUP desdibuixin el seu espai polí- tic en un moment de turbulències pel cas Palau i per la successió de Mas que ja ha començat a coure’s, discre- tament. Refundar-se ja és una tasca difícil. Fer-ho amb un ull posat en la CUP pot convertir-se en suïcida. H
Mas topa amb la cúpula judicial espanyola sobre l’ús de la llei en democràcia
Artur Mas, amb Carlos Lesmes i Rafael Catalá, ahir a Barcelona.
Monti avisa del risc de «guerra» per culpa dels nacionalismes
33 L’ex primer ministre italià Ma- rio Monti va llançar ahir una dura crítica contra els nacionalismes, atès que, segons la seva opinió, poden posar en perill la integració europea i, fins i tot, acabar provo- cant una nova guerra, trencant un dels objectius fundacionals de la Unió Europea. Monti va fer aques- tes afirmacions en la conferència inaugural del curs acadèmic d’Esade a Sant Cugat del Vallès, en la qual va situar el populisme com l’altre gran perill per a Euro- pa, i va carregar contra la imme- diatesa de la societat que exigeix explicar un pensament polític en «10 segons».
33 Sota el títol UE i estats mem- bres: entre la integració i la desin- tegració, l’exmandatari italià va desgranar quins són els perills que poden portar a la desestruc- turació europea. «Europa sense integració, amb la desordenada lluita dels nacionalismes, és una Europa que no va cap a la integra- ció, sinó que va un altre cop cap a la guerra». No obstant, Monti va desvincular l’elecció del tema del seu discurs del procés sobiranis- ta català. Els riscos de desinte- gració, va subratllar, «no han nas- cut a Barcelona avui o els últims dies». Va posar com a exemple el rebuig que va rebre l’any 2005 la Constitució Europea en els refe- rèndums celebrats a França i Ho- landa.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
POLITICA
501000
89305
Diario
DIMARTS 156 D’OCTUBRE DEL 2015
L’escenari després del 27-S LLL
que dels 62 diputats de la llista uni- tària, Convergència es queda tan sols amb 30. ¡Són 20 menys que els 50 que tenia! Contràriament, ERC manté els 21 escons de la darrera legislatura i els 11 restants són in- dependents de difícil classificació. ¿On posar Lluís Llach o Carme For- cadell? Fins i tot suposant que tots s’apuntessin a la CDC refundada, di- fícil d’imaginar, seguiria perdent 9 diputats, mentre que Esquerra con- servaria els seus 21.
Per una altra part, CDC governava en solitari i tan sols havia d’aconse- guir el suport extern d’ERC. Ara com- partirà Executiu amb els republicans i, segons sembla, CDC decidirà el 60% de les conselleries, i ERC, el 40% res- tant. I, a més, hauran de negociar-ho tot amb Antonio Baños, cosa que per als moderats de CDC (espècie en ex- tinció) pot ser el cop de gràcia. Mas era president indiscutible i podia ser-ho un altre any sencer. Ara, després d’anar de quart de la llista, s’ha de sotmetre a l’humili- ant examen d’aptitud d’un partit as- sembleari. No trobo la poderosa raó que ha portat el líder de CDC a avan- çar les eleccions un any i fer-les vuit setmanes abans que les espanyoles. Personalment no hi ha guanyat res i ha perdut la corbata. L’independen- tisme aguanta bé –gràcies a la CUP–, però no arriba al 50%. H
¿Què ha guanyat Artur Mas celebrant les eleccions vuit setmanes abans que les espanyoles?
Sí ha baixat la gens menyspreable xi- fra de cinc punts, del 44,4% al 39,5% dels vots, mentre que la CUP, el nou independentisme radical, ha pujat gairebé aquests cinc punts. Del 3,5% al 8,2%. La llista unitària de CDC i ERC, en- cara que suma molt, baixa. La CUP puja molt, però segueix sent l’úl- tim grup del Parlament, encara que és cert que només amb un diputat i 48.000 vots menys que el PP. Però el més sorprenent és el que ha passat dins de JxSí, ja que la can- didatura va ser imposada de penal i en l’últim minut a Oriol Junqueras per Mas amb l’ajuda de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). I al final el gran beneficiat sembla haver sigut Junqueras. A part que CDC ha passat de l’in- dependentisme possibilista al dog- màtic d’ERC, els números revelen
¿Hay alguien ahí?, titula en la ver- sió en castellà (en català, Hi ha algú aquí?) el número 2.145 de la revis- ta de Foment del Treball, que fa un any es va transformar en la inicial F, i de la mà de l’escriptor Valentí Puig és una meritòria oferta de re- flexió cultural d’ampli espectre. L’exemplar d’aquest trimestre està dedicat a reivindicar, un altre cop, el diàleg Madrid-Barcelona. A la pre- gunta va respondre César Antonio Molina, ministre de Cultura (2007- 2009) amb el pre- sident José Luis Rodríguez Zapa- tero. Va ser ahir a la nit a la Casa Macaya, depen- dent de la funda- ció de La Caixa, en un acte conce- but com un col- loqui entre es- criptors de cul- tures espanyola i catalana, però amb més volun- tat de coincidèn- cia que de discre- pància. La revista de Foment, recordant la històrica correspondència entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall a princi- pis del segle XX, dedica el seu últim número a recollir aquell esperit i dó- na la paraula a Luis Alberto Cuenca i Antoni Puigverd. Però tan bon punt hi ha un ex- ministre en escena, i més si és cul- te, sincer i pròxim, tot acaba girant al voltant d’ell (i, com és habitual, les presses pel seu bitllet d’AVE de tornada a Madrid). Molina, gallec de naixement i declarat defensor de l’Espanya plural, va glossar la revis- ta pel «seu seny, que no tenen els polítics», encara que va admetre la
seva decepció per l’escàs recorre- gut de les seves col·laboracions amb l’editor Jaume Vallcorba en els anys 70 («vaig pensar que aquesta era la manera que anava a transcórrer el nostre país, a través de les seves llengües»). Sent director de l’Insti- tuto Cervantes, Molina va arribar a plantejar l’Institut de Llengües Ibè- riques. Puigverd, poeta a més de co- lumnista en premsa, va avisar que quan es parla de la llengua, «sem- pre apareixen les prevencions i les inquietuds». Mig centenar d’assistents a l’ac-
te, amb expo- lítics destacats com Miquel Ro- ca, Lluís Recoder o Carles Gasòli- ba, esperaven re- acció empresa- rial. La va posar, primer, Josep Crehueras, pre- sident de Plane- ta, que impri- meix la revista. Va parlar de bro- ma amb la dife- rència lingüís- tica català/cas- tellà sobre qui
està a l’altre costat i va reiterar la voluntat d’«estendre ponts entre les idees i la gent que estan dispo- sats a escoltar». El president de Fo- ment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va reivindicar el desig d’«encapçalar els debats. El pas- sat, a la biblioteca; la societat ac- tual, a generar valors de futur». Va tancar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell (Molina anava a per- dre el tren), amb un elogi, «només els ministres de Cultura Semprún i Moli- na han entès la diversitat i pluralitat», i una decepció, «¿com és que després de tants debats no hi ha solucions?». Potser en el número 2.146 de F. H
JOSEP-MARIA URETA BARCELONA
Molina agafa el telèfon L’exministre de Cultura recolza el diàleg Madrid-Barcelona que vol Foment del Treball
ALBERT BERTRAN
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
E ls analistes seriosos, els que comparen dades pròpies (espanyoles) amb les euro- pees i mundials, diuen que
la gran moderació que ha recorregut la política capitalista i els seus go- verns afins des del 2008 està a punt de finalitzar. Portar a gairebé zero els ti- pus d’interès acaba empatant a gaire- bé zero amb el creixement dels paï- sos que apliquen i mantenen la mo- deració, siguin deutors del dòlar o de l’euro. Qüestió a part és que en l’este- la d’aquestes polítiques monetàries hi hagi països que aprofiten per por- tar a gairebé zero els drets laborals, com és el cas d’Espanya. Els defensors d’aquestes políti- ques sostenen que són les capaces de ressorgir, crear ocupació i expor- tar. Un fet estadístic semblant ha merescut els elogis de les agències de qualificació del deute públic es- panyol, controlat pels mateixos po- ders que exigien polítiques de base zero en ocupació i salaris. Espanya està millor, sens dubte. I compta des de diumenge amb l’opinió de la ma- joria de portuguesos. Les polítiques de restricció de drets bàsics han qua- llat entre els seus perceptors. Rebi- en massa, pensen. Però els macroe- conomistes, els que mesuren cicles, avisen que la moderació ja és una rè- mora per al creixement. Es confir- marà la primavera de l’any que ve. Serà tard. H
Moderar
La ràtio JOSEP-MARIA Ureta
definir qui pagarà les inversions. Per la seva part, el conseller de- legat de Gas Natural, Rafael Villase- ca, es va felicitar d’aquests progres- sos, davant la necessitat de donar sortida al gas. Va recordar que Es- panya té set plantes de regasifica- ció que avui només operen a l’11%. Villaseca, com ho va fer abans el president de la companyia, Salva- dor Gabarró, va reclamar al seu torn explorar el potencial del gas no convencional (shale gas) que s’obté amb fractura hidràulica (fracking). Anteposant la seguretat ambiental, va afirmar que «seria una llàstima» no aprofitar aquesta capacitat per reduir la dependèn- cia de les importacions i que els ex- perts xifren en l’equivalent al con- sum de set anys. Als EUA, va dir, ha contribuït a reduir les emissions de diòxid de carboni, els preus i els costos de la producció elèctrica. També el ministre Soria va quali- ficar de «luxe» prescindir d’aquesta opció a la qual s’ha oposat fins ara la Generalitat. I el president de la patronal química Feique, Antón Valero, va demanar que a les im- portacions dels EUA s’hi sumi com- bustible autòcton. Amb això el seu sector, va afirmar, «seria un dels més competitius d’Europa». H
33 Visita 8 La presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, amb Soria (al centre) i Arias Cañete, a l’auditori abans de la sessió.
Espanya té infraestructura sufi- cient per importar gas del nord de l’Àfrica, a través de gasoduc- te; i també dels EUA, que a partir de l’any que ve serà un dels grans exportadors de gas natural liquat (GNL). El problema és que per ser la porta d’entrada d’aquest com- bustible, especialment del GNL dels EUA, cap a la resta d’Europa cal augmentar les interconnexi- ons amb Europa. En aquest sentit, el comissa- ri de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, va assegurar en una jornada a Barcelona orga- nitzada per la Fundació Gas Natu- ral que el gasoducte Midcat per con- nectar amb França per Figueres és una de les prioritats de Brussel·les. Fins i tot es va mostrar confiat que aquesta infraestructura, reivindi- cada en el mateix acte pel minis- tre d’Indústria, José Manuel Soria, i el conseller d’Empresa, Felip Puig, veurà la llum el 2020. «La Comissió Europea posarà sobre la taula tots els elements de què disposa perquè es desenvolu- pi», va explicar. A la vegada va dir que ja s’ha definit una primera fa- se de 235 quilòmetres de gasoduc-
te i 470 milions d’euros d’inversió, més una segona a França amb costos més elevats. El president d’Enagás, Antoni Llardén, va explicar que les dues fases es van fixar en una reunió amb les firmes de transport de gas a Espanya i França. Això, va afegir, «ha trencat el nus gordià que impe- dia solucionar aquest problema». La presidenta de la companyia france- sa TIGF, Monique Delamare, menys concreta, va destacar que la clau és
AGUSTÍ SALA BARCELONA
ESTRATÈGIES DE POLÍTICA ENERGÈTICA
Rafael Villaseca diu que «seria una llàstima» renunciar al potencial del gas no convencional
El gas busca una sortida El comissari Arias Cañete afirma que el gasoducte que connectarà Catalunya amb França és una prioritat de Brussel·les H Gas Natural i la indústria defensen explorar l’opció del ‘fracking’
DOW JONES NASDAQ FOOTSIE DAX CAC 40 NIKKEI EUROSTOXX
16.776,43 A+1,90%
4.331,43 A+1,50%
6.298,02 A+2,80%
9.814,79 A+2,70%
4.616,90 A+3,50%
18.005,49 A+1,60%
3.190,39 A+3,30%
Optimisme després de l’acord Jornada de bones notícies ahir per als inversors, que es van traduir, aquesta vegada sí, en compres i, per tant, guanys per als principals ín- dexs borsaris de tot Europa. L’Ibex 35 va ser el selectiu europeu que més bé va acollir les notícies i, de fet es va apuntar la segona pujada més acusada de l’any amb un repunt del 3,83% que el va portar a quedar-se a un pas d’aarribar a la cota psico- lògica dels 10.000 punts (9.971,3). D’aquesta manera, l’Ibex va superar els progressos de París (+3,38%), Lon- dres (+2,56%) i Frankfurt (+2,48%). El selectiu espanyol es va veure animat des de primera hora pel su- port que l’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s (S&P), que divendres va donar a Espanya la millora en un esglaó del seu ràting sobre el deute sobirà, fins al BBB+ amb perspectiva estable, a causa de
l’impacte positiu de les reformes en l’economia. Si el selectiu ja estava en verd, amb pujades del 2%, l’anun- ci d’acord de lliure comerç per es- trènyer els llaços econòmics entre 12 nacions del Pacífic, incloent-hi els EUA, el Japó, Austràlia i Xile, en l’anomenat Acord Transpacífic (TPP, de les seves sigles en anglès), va aca- bar d’animar els inversors, i l’Ibex es va disparar fins a prop dels 10.000 enters al tancament de la sessió. Abengoa es va situar com el mi- llor valor de l’Ibex de la jornada, amb un augment del 10,91%, fins als 0,935 euros, seguit d’ArcelorMittal (+8,1%), Acerinox (+7,89%), Sabadell (+7,87%) i Repsol (+6,88%). Mentres- tant, els grans valors de l’Ibex tam- bé van experimentar importants repunts: Telefónica va obtenir un 6,22%; el Santander, un 4,48%; el BB- VA un 2,71% i Inditex, un 3,9%. La prima de risc es va situar en 124,9 punts bàsics. H
L’Ibex
gg f m a m j j a s o n d
2014
8000
9000
10000
11000
12000
13000
20152015
ABENGOA B 0,9350 10,91 -48,96
ACCIONA 69,2700 9,57 23,26
ACERINOX 8,7350 7,89 -30,15
REPSOL 11,8000 6,88 -24,09
FCC 7,3010 6,68 -37,86
TELEFONICA 11,2600 6,23 -5,54
ACS-DRAGADOS 27,7200 5,86 -4,31
DIA 5,8060 5,58 3,18
GAMESA 13,3500 5,28 76,61
MAPFRE 2,4790 5,22 -11,87
OHL 12,8200 4,82 -30,91
ELS quE MÉS pugEn
Euros %var. %var. any
1,198 € 1,319 € 1,079 €
0,05% 0,137% 0,161%
BCE Interbancari Euríbor
Quota mensual: 575,90 €
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ECONOMIA
501000
89305
Diario
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EL PUNT AVUI DIMARTS, 6 D’OCTUBRE DEL 201532 | Punt de Vista |
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat
EL LECTOR ESCRIU
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Que la deixin morir en pau b Com a germana d’un nen amb una paràlisi cerebral del 98% que va morir als 18 anys ara fa un any, m’indig- na que avui dia segueixi sen- se estar en poder dels pares el futur d’un fill que no té ca- pacitat de decisió. Aquesta setmana he hagut de sentir a les notícies la lluita inne- cessària dels pares de l’An- drea per mirar de donar una mort digna a la seva filla. I dic innecessària perquè sembla mentida que sigui gent aliena a l’Andrea qui decideixi el dia de la seva mort. L’Andrea pateix una malaltia degenerativa i irre- versible, i per tant els seus pares hauran de veure com es va demacrant fins a con- vertir-se en un ser inert.
Què hi ha d’ètic en això? Jo conec la situació de pri- mera mà. He vist com s’ha destrossat una família per aquesta situació tan deses- perant, la meva. M’agrada- ria que visquessin de prime- ra mà i no com a especta- dors el dia a dia de l’Andrea. Estic segura que molts d’a- quests metges que opinen que ells estan per salvar vides i no per treure-les canviarien d’opinió.
Mentrestant, l’Andrea se- gueix sofrint. La seva mare afirma que ha deixat de somriure’ls, i quan un nen perd el somriure… Que la deixin morir en pau. ANDREA DE LAS HERAS MULERO Barcelona
La llengua a Vinalesa b Vinalesa és un poble si- tuat a l’Horta (València). En una sessió a l’ajuntament, el 29 de setembre, un regidor del PP demana a l’alcalde que “le conteste en la misma lengua en la que yo le estoy hablando”, en castellà, a una pregunta feta. Segons el re- gidor, “tengo el derecho a ser hablado...”. El batlle li res- pon: “Vostè perdone, jo par- le en valencià i li contestaré en valencià.” El regidor, que entén l’alcalde, protesta i l’altre acaba dient: “Jo tam- bé tinc el dret que vostè me parle en valencià.”
És lamentable el retrocés del valencià gràcies als anys de govern del PP menyste- nint la nostra llengua arreu, prohibint TV3 i tancant Ca- nal 9. El fet succeït a Vinale- sa demostra un cop més que el PP considera l’espa-
nyol preeminent, com sem- pre i des de fa tres-cents anys. És així com pretenien vertebrar Espanya? S’estra- nyen que hi hagi hagut un tomb polític al País Valen- cià? O que a Catalunya l’in- dependentisme hagi recollit dos milions de vots? JOSEP MARIA NIN LUMBIARRES Barcelona
M’independitzo
b Espanya va adoptar Cata- lunya fa tres-cents anys, i des d’aleshores han sigut mare i filla. Han viscut força bé però la petita ha anat creixent. Han tingut diverses picabaralles com en totes les famílies. Algunes de molt fortes (arribant a les mans), altres de més suaus com quan Espanya no volia do- nar-li la paga a Catalunya, tot i que aquesta havia fet tot el que havien acordat. A vegades la mare ha menys- tingut Catalunya per vestir- se d’una manera que sortia dels seus ideals. Algun cop la filla ha ballat danses que Espanya no coneixia i aquesta no ho ha aprovat pas. Ara Catalunya diu que
s’ha cansat, que se’n va de casa. “Què dius? Que mar- xes? Això no només és deci- sió teva, jo també hi haig d’estar d’acord”, diu Espa- nya. Mare, veig que no en- tens com funciona això d’independitzar-se. PAU LLINARES MORATÓ Barcelona
Matar Artur Mas
b Aquest sembla ésser l’ob- jectiu de Ciutadans, del PSOE/PSC, del PP i no cal dir de CSQP invocant que no ha guanyat les eleccions plebiscitàries del 27-S per no sumar majoria necessà- ria en escons i en vots, quan Junts pels Sí ha obtingut 62 escons i per obtenir la majo- ria absoluta necessita els 10 escons de la CUP. I això amb la participació més alta de votants, del 77,46%. Com era de preveure, les clave- gueres de l’Estat reclamen el cap d’en Mas, ara tots contra en Mas, perquè ha estat qui ha liderat aquest trànsit cap a la llibertat de Catalunya. Reclamar-li la di- missió és una vergonya polí- tica. Que això ho faci el PP,
el PSC/PSOE, Ciutadans (pur lerrouxisme de l’statu quo) s’entén, però no s’en- tén la posició de la CUP, la qual en aquest moment ha de defugir els sectarismes partidistes, si és que serio- sament vol la independència com afirma. Són hores de generositat de tots aquells partits catalans que directa- ment o indirectament lluiten per la llibertat de Catalunya.
Penso que si la CUP no té altra altura de mires que la partidista, col·laborarà amb el PP i el PSOE en la decapi- tació no tan sols de Mas, si- nó del mateix procés nascut de la societat mateixa. La imputació d’Artur Mas, citat a declarar davant el jutge el 15 d’octubre, no fa res més que reblar el clau del seu sa- crifici. Així, segons el que fa- ci la CUP, li pot passar en al- tres eleccions quelcom de semblant al que ha passat amb UDC, desaparèixer.
Mentrestant, a Catalunya no hi ha cap altre líder idoni i capaç amb experiència que no sigui l’Artur Mas, agradi o no. És una hora de generositat, de sentit comú i de sentit d’estat cap a la nova Catalunya. LEONCI PETIT TORNER Barcelona
Cetramsa
b Tinc una disminució física del 81%. Camino (?) amb dues crosses i haig d’anar acompanyada. El dissabte 26 havia demanat servei per acudir al Palau de la Música Catalana –inici de la tempo- rada de simfònics–. El taxi d’anada havia de venir a les 15.45; va arribar tres quarts d’hora més tard. El de torna- da estava emparaulat a les 21.30; no va venir. Al telèfon d’atenció de Cetramsa em van dir que no sabien res de quin taxi podia venir, ja que cap responia. La nostra sensació d’abandó va ser profunda i trista.
A dos quarts d’onze, vam decidir parar un taxi conven- cional. Aquest fet de no fer el servei va ser vergonyós, insultant, humiliant... A ban- da de la sensació de cansa- ment i incomoditat física, hi havia el de vexació, de sen- tir-nos abandonades, obli- dades i menystingudes a la nit al centre de la ciutat.
Demano, exigeixo, el bon funcionament d’aquest ser- vei, imprescindible per a la mobilitat d’alguns ciuta- dans. Gràcies. JOSEPA VENDRELL OLIVERA Barcelona
El govern de l’Ajuntament de Barcelona, en nom de de- fensar “el bé comú”, ha suspès la concessió de noves llicències hoteleres i consegüentment la construcció de nous hotels. Fruit d’aquesta decisió, l’empresa que va comprar l’edifici de l’antiga seu del Deutsche Bank ha co- municat que, vista la moratòria de l’Ajuntament de Bar- celona, ha decidit canviar el projecte inicial i que en lloc de fer un hotel de luxe hi farà pisos de luxe i oficines de lu- xe. Tot un èxit pel bé comú! Així ho han expressat dife- rents regidors de l’Ajuntament de Barcelona.
Estan contents els regidors que en lloc de tenir un ho- tel on estava previst que treballessin directament unes 400 persones, de les quals unes 200 haurien d’estar molt ben qualificades en gestió i serveis hotelers, ja que es tractava d’un hotel de gran luxe i que donaria també feina a una multitud de treballadors indirectes, si es compten els proveïdors de menjars, begudes, neteja, ta- xis, botigues, museus, transports públics, etc.? Estan contents els regidors que els que aniran a viure a l’edifici reformat seran unes poques persones riques que es po- dran permetre el luxe de comprar els nous pisos en un lloc emblemàtic de la ciutat? Estan contents els regidors que la despesa que faran aquestes persones en menjar, beguda, neteja, taxis, botigues... serà totalment ridícula en comparació amb el que podia generar l’hotel? Estan contents els regidors que els rics (que sempre guanyen) es facin un fart de riure, en veure com a causa d’un mal entès “bé comú”, els governants de la nova esquerra de l’Ajuntament de Barcelona han preferit afavorir-los a ells i no als 400 treballadors directes i als molts d’indirectes que haurien trobat una feina digna? Felicitats!! Ja ho diu el refrany: “D’on no n’hi ha, no en pot rajar.”
Qüestió del bé comú
PERE LLEAL GIRALT. Tiana (Maresme)
arla de més autogovern per a Catalunya, però oblida que les
seves promeses cotitzen a la baixa des d’aquell “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña” que l’aleshores secretari general Jo- sé Luis Rodríguez Zapatero va llançar el 13 de novembre del 2003 des del Palau Sant Jordi. Que el PSOE no no- més no complís aquelles paraules si- nó que fossin els primers a presentar esmenes al text engendrat per la cambra catalana, els que celebressin haver-li passat el ribot en el tràmit al Congrés i que parlessin d’“objectiu aconseguit” quan el Tribunal Consti- tucional el va amputar, minva subs- tancialment la credibilitat del seu actual líder, Pedro Sánchez.
No és només una qüestió de con- fiança, és sobretot de plantejament. En un moment en què gairebé la meitat dels catalans han iniciat la desconne- xió de l’Estat espanyol, la proposta de Sánchez és una reforma federal de la Constitució que no va més enllà del re- coneixement de la “singularitat catala- na”. Els fulls del calendari giren al re- vés. Abans del nou Estatut. Per darrere dels plans del PSC. Ni nació, ni millor finançament –no fos que la poderosa Susana Díaz s’enfadés pel que ella in- terpreta com a “privilegis”–, la gran ar- ma de seducció del secretari general del PSOE passa per una modificació de la Carta Magna amb mesures tan atractives com la reconversió del Se- nat o el seu possible trasllat a Barcelo- na. Il·lusió assegurada, vaja.
El 27-S no ha anat malament al PSC que, tot i obtenir els seus pitjors resul- tats, ha deixat en paper mullat les en- questes i ha aguantat el cop. Això i la convicció que els socialistes catalans obtenen els millors resultats en les eleccions espanyoles explicarien els gestos que, des de l’endemà dels co- micis, està fent el líder del PSOE. És l’elecció de Meritxell Batet com a nú- mero dos per Madrid, són les apari- cions als mitjans fent promeses de més autogovern o prodigar-se per Catalunya en llarga precampanya fins al 20-D. Moviments per garantir-se l’electorat socialista que Miquel Iceta ha sabut retenir. La incògnita és si Sánchez podrà fer el mateix.
P
Ni nació, ni finançament, no fos que Susana Díaz s’enfadés pel que ella veu com a “privilegis”
Calendari enrere
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
l que més crida l’atenció de les elec- cions del 27-S és un fet molt curiós:
el cinturó roig de Barcelona ha votat els pijos de Pedralbes, ben vestidets, ben llustradets, ben boniquets. Ho trobo in- trigant, perquè per més nous que si- guin el seu discurs és de dretes. És que van parlar de la corrupció, ells, que te- nen les mans netes? No: ho va fer gai- rebé tothom. Van defensar la llengua espanyola? Doncs igualet que el PP. Quina cosa van oferir que va convèncer tanta gent, de nissaga socialista?
He fet unes poques indagacions, i em diuen que van preguntar a la gent: “Quan vagis al teu poble, o al poble dels teus pares o avis, voldràs ser-hi un estranger?” És un argument que va reblanir molts cors, perquè, per a tot- hom, qui perd els orígens perd la iden-
titat, no? Mentrestant nosaltres, els in- dependentistes, no vam explicar que tothom podria tenir la doble nacionali- tat: la catalana, com a nou estat inde- pendent, i l’espanyola perquè ningú no els la pot arrabassar.
M’agradaria molt més que, en comp- tes d’estar entretinguts a veure qui ma- na, Junts pel Sí estiguessin analitzant la campanya, els errors comesos, les zo- nes on han triomfat i on han fracassat i treure’n conclusions. Perquè hi haurà un referèndum i més eleccions.
De tota manera, he de dir que Mas es mereix la presidència, per-
què és així com havíem quedat i per- què ha estat la víctima principal dels embats centralistes.
I, de tota manera, deixeu-me que afegeixi la preocupació més profunda que tinc: la llengua catalana està mo- rint. Tots els lingüistes hi estan d’acord. No hi serem a temps, com va passar a Irlanda? O ens posem les piles i comen- cem a buscar solucions? Aquests fets són cabdals, sense oblidar la lluita con- tra la pobresa i la reactivació de la in- dústria perquè el nombre d’aturats no sigui tan esgarrifós, perquè això, amb la boca petita o amb tot el cor, ho han dit totes les formacions polítiques.
Hi ha molta feina a fer i nosaltres jugant al parxís.
E
El cinturó
Joan Antoni Poch
Doncs a mi no em sorprèn que la CUP suggereixi una presidència “coral” a la Gene- ralitat. El catalanisme popu- lar i d’esquerres arrenca en bona part dels Cors de Josep Anselm Clavé, com el burgès i de dretes, per entendre’ns i simplificar, emergeix de l’Oda a la pàtria de Bona- ventura Carles Aribau. Abans de l’ensabonada “lle- mosina” d’Aribau al seu amo, el poble ja componia i cantava cançons i corrandes en català. En realitat no ho havia deixat de fer mai i, al contrari de la burgesia, que en gran part es va passar al castellà i que pretenia fer ca- talanisme en l’idioma de Ma- drid, la gent de camp i fàbri- ca es va mantenir fidel a la llengua del país. Clavé va afi- nar les cançons populars, en va incorporar de noves i va
treure els obrers de les ta- vernes perquè les cantessin en cors i orfeons i adquiris- sin cultura. Al Palau de la Música, propietat de l’Orfeó Català, confluei- xen el cant popular i els senyors que van a escol- tar Schönberg. Si el pacte entre Junts pel Sí i la CUP es fa realitat, la investidura es podria celebrar en el seu esce- nari. És clar que un cor, perquè no sigui un or- gue de grills, vol un di- rector, un líder, un Cla- vé. Ja el trobaran. I si no, malament. Al Palau no sempre hi ha grans nits, valorem-ho a l’ho- ra de negociar.
També veig en la pro- posta “coral” i en els mateixos resultats elec- torals que obliguen a fi- ligranes imaginatives, la nostra tendència a embolicar-ho i engrandir-ho tot. Estimem Pasqual Mara- gall també perquè ens retra- ta. El nét del poeta que co-
mençava una oda dient “Es- colta, Espanya, la veu d’un fill” i l’acabava amb un “adéu, Espanya” poc filial i
que és autor de l’himne de l’Orfeó, per urbanitzar un terreny s’inventava el Fò- rum, per protegir el català proposava afiliar-lo a la fran- cofonia, per reforçar Catalu- nya veia una regió fins a Tolo- sa i també va duplicar i tripli- car càrrecs al cor del tripar- tit. O Macià. O Companys. O Llull. Per aprofitar una llimo- na acabem fent una plata de crema. Som així.
Hi ha qui pensa que dic aquestes coses per fer bro- meta, i jo parlo seriosament. Una altra cosa és el to. Com sigui, la brometa no és ac- ceptada en aquests mo- ments transcendents, ni res que es pugui interpretar com a pressions als negocia- dors. La consigna és silenci. Junts pel Sí no dirà res fins que tot estigui lligat. La CUP, fins dijous. Els mili- tants i aficionats, mentres- tant, a callar. ¿El mutisme que fa que l’altre no sàpiga a
què atenir-se, no és una altra forma de pressió? Umberto Eco deia que la falta de senyal és un se-
nyal. I si ho va dir algú abans que ell, jo ho he llegit en l’autor d’Apocalíptics i integrats.
Vuits i nous
1 any
Dispositiu contra el vet El govern reactiva els preparatius de la consulta i flexibilitza el calendari. Un total de 239 ajuntaments ja hi col·laboren designant un coordinador.
10 anys
Poca inversió La Cambra de Comerç denuncia la baixa inversió de l’Estat a Catalunya. Foment s’hi afegeix i vol una rebaixa de l’impost de societats.
20 anys
Clinton afluixa el bloqueig El president dels Estats Units, Bill Clinton, anuncia mesures per facilitar els contactes amb Cuba. Autoritza la premsa i les ONG a treballar a l’illa.
2 | EL PUNT AVUI DIMARTS, 6 D’OCTUBRE DEL 2015
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Cafiete espera que el gasoducto Espafia-Francia est6 en 2020 A.Zan6n. Barcelona E1 comisario de Cambio Cli- m~tico y Energia, Miguel Arias Cafiete, se mostr6 con- fiado ayer en que el gasoducto de 235 ki16metros que debe comunicar Espafia y Francia a trav6s de Figueres (Alt Em- pord~), el Midcat, est6 termi- nado en 2020. Esta infraes- tructura, que requiere una in- versi6n de 470 millones de euros, permifiria transportar gas entre hacia el coraz6n eu- ropeo, pero ser~i necesaria
una cantidad todavia mayor -entre 2.000 millones y 3.000 millones de euros- para co- nectar con la red principal, en la zona de Marsella. Antonio Llard6n, presidente de Ena- gSs, lo ve factible.
E1 comisario confia en que este afio se ponga en marcha un grupo de trabajo que per- mita impulsar los trabajos a partir de 2016. Cafiete cree que la postura de Francia -siempre reacia- ha cambia- do con la ministra actual de
Ecologia, S6golbne Royal. E1 responsable europeo de
energia considera que este se- r~iuno de los proyectos priori- tarios para Bruselas para des- tinar rondos pflblicos y acele- tar los tr~nites administrati- vos. Para Cafiete, una de las asignaturas pendientes de Europa es la diversificaci6n de los proveedores y de las m- tas, con vistas a reducir la de- pendencia con Rusia.
Cafiete particip6 en una jornada organizada por Gas
Salvador Gabarr6 (Gas Natural), el comisario Miguel Arias Ca~ete, ministro Jos6 Manuel Soria, el conseller Feiip Puig y Rafael Villaseca (Gas Natural) ayer en el Palau de la Mt)sica Catalana.
Natural, en la que su presi- dente, Salvador Gabarr6, pi- di6 m~s interconexiones y al- macenes de gas y nuevas ex- ploraciones de hidrocarburos
no convencionales en el sub- suelo. Por su parte, el conse- ller de Empresa, Felip Puig, reclam6 la aceleraci6n de la interconexi6n gasista~
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CATALUNYA
24000
5853
ENERGJA
La UE trabajarfi para lograr d Midcat en 2020 E1 comisario europeo de Polltica Climfitica y Energla, Miguel Arias Cafiete, afirm6 ayer que el gaseoducto Midcat, que debe unir Espafia y Francia a trav6s de Catalufia, es estrat6gico para la UE, que trabajarfi con el objetivo de que sea una realidad en 2020 pese alas ~dificultades~) del proyecto. En la apertura de un seminario internacional sobre el gas natural organizado pot la Fundaci6n Gas Natural Fenosa en el Palau de la MO.sica de Barcelona, afirmo que ~el Midcat estarfi entre nuestras priori- dades y nuestro deseo es que estuviera finalizado en 2020~).
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ECONOMIA
248000
34888
Diario
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 6 OCTUBRE 2015
L’alentiment cultural de Barcelona obliga a buscar alternatives: copiar els països ambmés tradició musical?
Lliçonsd’òpera aBerlín
El Liceu inaugurarà demà la tem­ porada amb una vetllada que serà previsiblement sòbria. Barcelona no és una ciutat gaire donada a les estrenes glamuroses, i la d’aquesta Nabucco no serà cap excepció. Al GranTeatrenos’hiesperenniMa­ rioVargasLlosani IsabelPreysler, que sí que van assistir a l’estrena oficial del Teatro Real deMadrid. Peròningúnoels trobaràafaltar. I, quant als representants polítics, atrafegats en aquesta rentrée tan convulsa, s’hi esperen, en tot cas, Artur Mas i José María Lassalle. PotserMadridnoéselmodelaimi­ tar. Aquesta cronista va assistir el cap de setmana a l’estrena de la temporada que van celebrar con­ juntamentlestres–tres–òperesde Berlín. Alguns dels detalls obser­ vats allà serveixen potser de guia per a aquesta Barcelona que, cal dir­ho,necessitamillorar.
Estrena conjunta. Uns Mestres cantaires de Nuremberg repartits durant dos dies a la Staatsoper (dissabte a la nit i lamatinédediu­ menge), amb Daniel Barenboim i Klaus Florian Vogt; uns Contes de Hoffmana laKomischeOper(amb Nicole Chevalier), i un Vasco da GamaalaDeutscheOper(ambRo­ berto Alagna) van convertir el cap de setmanapassat enunesdeveni­ mentmusicalaBerlín.Éslaprime­ ra vegada que s’aconsegueix qua­ drar les agendes dels artistes i dels tres teatres per fer una arrencada tanrodona. Barcelona es pot plantejar una
empresa així?Ésmolt difícil, però, enqualsevolcas, lacapitalcatalana té més necessitat que Berlín de si­ tuar­sealmapade laclàssica.Vista la manera com la cita berlinesa ha atret mitjans internacionals, val­ dria la pena que el Liceu, el Palau de laMúsica i l’Auditori explores­ sin lapossibilitat.
De fet, les tres institucions, jun­ tamentambIbercamera,jaformen part de Barcelona Obertura. Clas­ sic & Lyric, una idea de Barcelona Global que vol situar la ciutat a l’agenda de l’òpera, la clàssica i la dansa. I artistes catalans ambgran prestigi a l’exterior, com Jordi Sa­ vall,LaFuradelsBausoCalixtoBi­ eito, podrien ser d’ajuda per im­ pulsar un projecte d’aquestes ca­ racterístiques. “Com pronuncieu Calixto?”, vol saber el crític deThe GuardiandesplaçataBerlín.
En la premsa mundial. El fet d’ha­ verprogramatennoméstresdiesa Berlínun triod’espectacles depri­ meríssimnivell ha permès atreure a la ciutat periodistes especialit­ zats de tot el món. Bé, és veritat, l’organització s’ha encarregat de lesdespesesd’allotjament.Peròno és fàcil, en unmón tan competitiu com el de les ciutats que progra­ men òpera, captar fins a aquest punt l’atenciódelsmitjans. “BerlínéslaRomadelsegleXXI,
la gent vol visitar­la, però potser són viatges de quatre dies, i això significavisitarnomésmuseus.Cal fer un esforç, presentar­nos bé, en diferents llengües...”, diu Konrad Schmidt­Werthern, responsable dels assumptes culturals del go­
vern local.Una lliçó per aBarcelo­ na:no fa faltacomplimentarels re­ porters i els crítics passejant­los perlaciutatenmicrobusosambels vidres fumats. A Berlín, els orga­ nitzadors faciliten a cadascun un tiquet de 72 hores per al transport públic.
Sense privilegis per als vips. A les estrenes de Berlín tampoc no s’es­ pera que hi assisteixin les autori­ tats. És als festivals d’estiu on es deixa veure Angela Merkel (mai no es perd la cita anual de Bay­ reuth). AAlemanya la culturamu­ sical és infinitament superior a la nostra, el públic vaa lesòperesper gaudirde l’espectacle, noadeixar­ se veure. I l’exigència està servida. La directora d’escena Vera Nemi­ rova s’acaba d’emportar una bona esbroncada pel seu muntatge de Vasco daGama: unaapostakitschi d’estarpercasa. Un aspecte interessant de l’ex­
periència berlinesa és que la festa posteriorambelscantantsielscos­ sos artístics està oberta a tot el pú­ blic. Enun lloc equivalent al Foyer o al saló delsMiralls del Liceu, Ba­ renboim i Klaus Florian Voigt in­ tercanvien salutacions, felicitaci­ ons i copes de xampany –el tenor prefereix una beguda calenta per
suavitzar el coll– amb els especta­ dorsdelaStaatsoperquehanoptat per quedar­se. La Staatsoper ocu­ pa ara el teatre Schiller, la seva re­ forma no estarà a punt abans del 2017. Caladmetrequeaixòéspossible
perquè l’actitud del públic és dis­ creta.ABerlínnos’assetgen lesce­ lebritats.ACentreeuropaengene­ ralelscantantssónsimplementar­ tistes que fan la seva feina,mentre que en altres latituds són famosos amb els quals cal fer­se una selfie. EntendreixveureaunenvellitDa­ niel Barenboim –director vitalici
de la Staatskapelle de Berlín a la StaatsoperUnderdenLinden– as­ sistir al brindis posterior a la seva exitosa producció delsCantors as­ segut tranquillament enuna cadi­ ra sensequeningúse li acosti.
Mestre de cerimònies. Aquest na­ tural acostament al públic que es produeix quan s’acaben les funci­ onsd’òperaaAlemanyatéamésun mestre de cerimònies. El director artístic de la casa és en general qui s’encarrega de presentar l’elenc. Si,amésamés,comvaserelcasdel premiat Barrie Kosky –l’australià quedirigeix laKomischeOperdes de 2012– és el responsable del bri­ llantmuntatgeque s’acabadeveu­ re, l’adrenalinaque es transmetno éspoca.
Diners i activitat. Fins a 640 funci­ onsd’òpera téprogramadesBerlín per a aquesta temporada. De pú­ blic, no en falta pas (83 per cent d’ocupació) i dediners, tampoc.El pressupost dels tres teatres suma gairebé 200milions, i el Governhi contribueixenun80percent.“Els dinerspúblics s’hi handecontinu­ ar destinant, ja que els mecenes aporten poc: consideren que ja ho paguenambels impostos”, explica el regidor.c
DEUTSCHE OPER
El tenor Roberto Alagna en el paper de Vasco da Gama a l’escenari de la Deutsche Oper de Berlín
Els cantaires, els contes deHoffmann iVascodaGama ]Berlínvaviureun intenscap desetmanaambduescomèdies iundrama: 13horesd’òpera.La maratóvacomençardivendres ambl’enginyósmuntatgede Les contesdeHoffmannque firmaBarrieKosky.Eldirector australiàhacapgiratel reparti­ ment: concentraenunamatei­ xasoprano la interpretacióde lesquatredonesquesónels amorsdelprotagonista–extra­ ordinària lanord­americana NicoleChevalier–,mentre desdoblaHoffmannentres:un
baríton,untenor iunactorque fadenarrador.Elmuntatge, trepidant, s’endinsaen lapart fantàstica igrotescade l’obra, incorporant textosenalemany delmateixE.T.A.Hoffmann. Era laprimeravegadaquees veiael seuoriginal francèsa la Komische, finsara partidària detraduir lesobres. L’endemà, Barenboimoficiavaelsdos primersactesde lacomèdiaque vacompondreWagneren la maduresa,Elsmestrescantaires deNuremberg, dirigidaaquíper
l’alemanyaAndreaMoses,que vaaconseguirportaralpresent l’Alemanyanacionalistadefa quatresegles ideixaratothom content.Hihavia laconfraria delsmestrescantaires, lacasta, laburgesiade l’època,quetenia fins i totunplafópublicitarion apareixienels seusnomscoma marquescomercials–“s’hi trobaafaltar laVolkswagen”, deia fentbromaalgúdel públic–, i acabava lavetllada amblapugnadel finaldel segon acteenuntòtumrevolútum:
hooligans,punks ... tothoma escena.L’0edemàalmatíes retrobavenpúblic ipersonatges enunaexperiènciacuriosa. Finalment,pocacosaadirde VascodaGama.Gransveusper aaquestapeçadeMeyerbeer. RobertoAlagnahovabrodar, malgrathaver­sedisculpat prèviament, iNinóMatxaïdze esvadespertardesafinada. MoltnotablevaestarSophie KockenelpaperdereinaSeli­ ca.Elmuntatgenoarribavania kitschalemany.
CAP DE SETMANA INTENS
‘PREMIÈRE’ PER A TOTHOM
La festa posterior amb els cantants i els cossos artístics està oberta a tot el públic
Berlín Enviada especial
4 OPINIÓN SEGRE
Espanya ens manipula
Sr. Director: ElTribunal Superior de Jus-
tícia de Catalunya (TSJC) ha imputat el president de la Ge- neralitat en funcions, Artur Mas, per un presumpte delicte de desobediència pel seu pa- per en la celebració de la con- sulta sobiranista alternativa –amb urnes de cartró– del 9 de novembre del 2014.Mas haurà de declarar el 15 d’octubre a la Sala Penal delTSJC, data que coincideix –mireu si fan bé les coses a Madrid!– amb la data de l’afusellament del president Lluís Companys...
Aquesta abracadabrant no- tícia em recorda els fets del Pa- lau de la Música, produïts el 19 de maig del 1960 –centenari del naixement de Joan Mara- gall–, en què es prohibí can- tar elCant de la senyera, el bell i vibrant himne expressament dedicat als cantaires de l’Orfeó, que musicà Lluís Millet amb lletra de Joan Maragall.Assa- bentat prèviament Jordi Pu- jol de la notícia, l’aprofità per tal de promocionar-se com a polític –la dreta, a l’inrevés que les esquerres, no tenia herois ni màrtirs. I, per aquest fet, Pu- jol –mireu si en saben, de miti- ficar!– va ser sotmès a un con- sell de guerra i condemnat a la presó pel fet de declarar-se res- ponsable... del repartiment de les octavetes amb la lletra de l’himne de l’Orfeó, tot i que ell era a casa durant el concert, en
LACARTADELDÍA
SR. DIRECTOR: Es la cifra de personas que distinguen la
realidad ocurrida de su propia realidad. Camp Nou, Barça-Madrid, último parti-
do, donde se decide la Liga. Las gradas, a to- pe, con aficionados de los dos equipos on- deando sus respectivas banderas. La tensión y el nerviosismo, a flor de piel. Ronaldo en- tra en el área, jugada de gol, y Piqué mete la pierna. Ronaldo acaba por los suelos por un posible empujón. Se oye un pitido y el árbi- tro señala el punto de penalti. Empieza el desmadre: todo el equipo técnico del Barça se levanta en peso, los rugidos de las gra- das son como los de un león enfurecido. La indignación culé invade el campo. Se oyen frases: “No lo ha tocado”,“Se ha dejado ca- er”. El árbitro, en su labor de juez, ha visto cómo se producía la jugada y aplica el regla- mento.Yo soy uno de los pocos hombres que no es aficionado al deporte rey. Quizá por eso, cuando veo a familiares y amigos discu- tir sobre fútbol, puedo ver lo que yo deno- mino pasión ciega. Cuando te ciega la pa- sión, no te deja ver la realidad. ¿Y qué es la realidad? La respuesta es: “Lo que ocurre realmente”. Si es tan sencillo, ¿por qué hay tantas interpretaciones distintas de la reali-
dad? Muy sencillo: porque pasa a través de unos filtros, que han sido programados y ma- nipulados. Cuando vemos y juzgamos un acontecimiento, pasa por los filtros del razo- namiento manipulado y, voilà, ya tenemos una realidad distorsionada. Lo peor es que, aun manipulada y distorsionada, para el su- jeto sigue siendo una realidad, su propia rea- lidad, la cual, como es lógico, nadie puede negarle, aunque esté lejos de la verdad. Pa- ra terminar, ¿han visto una rueda de pren- sa del entrenador al finalizar un partido? Un tipo con cara de pocos amigos, en su frente tiene escrito: “Tipo cabreado”. En sus decla- raciones solo existe un tipo de expresión: in- dignación, robo, insulto, etc. Como cuando a un político le registran una sede. Cuando se le pregunta por la jugada de la polémi- ca, le quitan importancia, es decir, los acon- tecimientos por la jugada. ¿Y la jugada es lo de menos? Señores, toda causa tiene un efec- to. Enfocar la atención sobre el efecto es co- mo cuando se dejan el grifo abierto y todo el mundo se vuelca en recoger el agua. ¿Y el daño que ha hecho la inundación? Que está muy bien, pero... también se ha de pregun- tar quién se ha dejado el grifo abierto, y pe- dir responsabilidades por ello.
el qual la policia repartí unes quantes garrotades als que eren al galliner.
Les dretes espanyoles –les raons són òbvies– sempre afa-
JESÚS DOYATORRENTE
voriran les dretes catalanes, a les quals històricament els unei- xenmúltiples interessos. És per aquest motiu que faran tots els papers de l’auca per tal d’im-
pedir que Catalunya sigui go- vernada per les esquerres. La República catalana els treu de polleguera...
JORDI PAUSAS
Correo En esta sección sólo se publicarán las cartas que vayan acompañadas de una completa identificación del autor (nombre, dirección, DNI y teléfono, en su caso), aunque si así se solicita, es posible la firma bajo seudónimo o iniciales. SEGRE no devolverá los originales y, en caso de que su extensión rebase las 20 líneas (1.200 caracteres), se reserva el derecho de resumirlos.
cercle@segre.comc/del Riu, 6. 25007 Lleida www. segre.comFax: 973 246 031
¡¡¡Solo el 3%!!!
Sr. Director: Ens diu un refrany català que
“una mosca no fa estiu”. No vull amb aquestes paraules que s’hagi de treure mèrits a ningú. Cadascú portem la nostra glòria i contem les nostres històries i afers segons com ens va la fi- ra, on moltes vegades afegim somnis de dies gloriosos d’al- tres temps, avui llunyans.
En primer lloc, voldria saber, per curiositat, en quaranta anys, quantes cançons i melodies es podrien fer –amb bon talent, això sí–; quants acords entre- llaçats i compassos perduts al vent de la soledat es podrien dibuixar vivint exclusivament de la música, sense cap altra preocupació que esperar amb tranquil·litat el sou virtuós que cada mes, ben entremaliat, ens arribés fins al lloc on només es respira l’essència de l’art, on els mitjans, a baix cost, són molt assequibles per poder rea- litzar els seus virtuosismes.
D’altra banda, ningú és pro- feta a la seva terra i són molts els que, des del silenci, demos- tren sense cap orgull la seva vàlua, amb gran modèstia, i comparteixen en tot moment els seus coneixements sense fer tant rebombori, ni cerquen cap mena de placa commemorati- va que llueixi en una de les can- tonades d’aquesta nostàlgica Lleida.
UNMÚSIC DE TERCERA
NO SERÁ fácil entenderse en adelante, porque España no es un solo estado heterogéneo con diecisiete autonomías. Despu- és del 27-S, sabemos con datos precisos que no hay una sola Catalunya, sino dos de peso si- milar: la independentista y la que que no quiere separarse de España.Y queda claro que no hay un solo Madrid, sino va- rios, porque las torpezas de procesar aArtur Mas, regalan- do un mártir a la causa, y la úl- tima semana de campaña con cañonazos groseros –“que vi- ene el corralito”,“que nos lle- vamos las sedes bancarias”, etc.– les gustará a algunos, pe- ro enMadrid otros se avergüen- zan y un tercer grupo cree que para salir de esto es urgente en- contrar a alguien con menos torpeza al timón.Así que tene- mos, por lo menos, dos Cata- lunyas y varios Madrid.
Y, mientras, lo importante está por hacer. Por ejemplo, la inclusión de la ciencia y la in- vestigación en los programas electorales ante las elecciones navideñas del 20 de diciembre. Un grupo de científicos dijo a los representantes políticos el pasadomiércoles, en un vibran- te cara a cara organizado por Sociedad Civil por el Debate: “No es que investiguen los pa- íses que son ricos, sino que so- lo consiguen ser ricos aquellos que investigan”. O el alegato del presidente de Jóvenes In- vestigadores Precarios: “Antes éramos la generación mejor preparada y ahora somos la ge- neración regalada”. Regalada a otros países, se entiende.Cla- rividente la denuncia del dipu- tado de UPyDCarlos Martínez Gorriarán: “La ciencia no está en los programas de los parti- dos porque no da votos”.
Acabáramos. Lo que da votos, sobre todo a los extremos del arco parlamentario, es la con- frontación, ya sea identitaria, fáctica o social.Y, sin embargo, la investigación es vital para progresar y para construir el nuevo modelo productivo que se necesita para salir de la cri- sis y amortiguar la dureza de las que vengan.
En la noche electoral,Artur Mas tiró del tópico: “Ha gana- do Catalunya”. El exeurodipu- tado de Convergència, Ignasi Guardans, exclamó: “Me sien- to ofendido, porque yo soy ca- talán y no he ganado, sino que he perdido”. SiAntonio Ma- chado resucitara, igual adapta- ba lo de “españolito que vie- nes al mundo te guarde Dios; una de las dos Españas ha de helarte el corazón”. El Roto se debió inspirar en esa afirma- ción deMachado cuando dibu- jó a una pareja con un bebé en brazos con esta leyenda: “Tie- ne la doble nacionalidad, espa- ñol y antiespañol. Queremos lo mejor para él”.
El embrollo catalán, que ha
conseguido, eso sí, que se ha- ble de ello con preocupación en el resto de España y algunas cancillerías europeas, se sitúa ahora en la formación de go- bierno.Artur Mas parece cami- no de su casa, salvo que com- pre el programa de las CUP, que solo propone salir de in- mediato de la Unión Europea, de la OTAN y del euro, renaci- onalizar lo privatizado, sema- na laboral de treinta horas y al- guna cosilla más de esas que estremecen a la burguesía ca- talana, hasta ahora acomoda- da en la CDC de Pujol y que duerme mal desde hace unos días. Los partidarios de dialo- gar y de encontrar una tercera vía de acuerdo, en Catalunya y en Madrid, están a la espera de que se formen los dos go- biernos: el que saldrá de las ur- nas del 27 de septiembre, por- que algo acabará saliendo, y el que nazca de las generales del 20 de diciembre, o sea, del otro embrollo.
Las encuestas solo coinciden en que puede pasar cualquier cosa. La tendencia lleva a cre-
er hoy que el PP puede ganar, aunque sea por poco, si logra movilizar a su electorado dis- gustado que se quedó en casa en las últimas municipales.Y siempre si el fenómeno Ciuda- danos no se dispara en España. Albert Rivera, enardecido, re- salta que “cada vez que se abren las urnas, tenemos más votos”, pero parece improba- ble que sus resultados catala- nes se proyecten al resto de Es- paña arrollando el bipartidis- mo, con esa intensidad con que cambió el color del tradicional cinturón rojo de Barcelona por el naranja de su formación. En- tretanto, Pedro Sánchez mue- ve pieza y dibuja una candida- tura federal por Madrid, colo- cando a Meritxell Batet, una profesora de Constitucional del PSC, excelente diputada, co- mo número dos por Madrid. Es un gesto interesante hacia Ca- talunya, en línea con lo apun- tado porAntón Costas, presi- dente del Círculo de Economía: “Hoy hace falta más coraje pa- ra ser moderado que para ser radical”. Desde luego.
COLABORACIÓN
HaydosCatalunyas ymásdeunMadrid
Envíe su foto a cercle@segre.com. Una selección más amplia de cartas puede encontrarse en
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
OPINION
102000
9429
Diario
nvertim moltes hores i esforços intentant dissimular, apaivagar o senzillament anul·lar el que considerem els nostres defectes,
siguin físics, psicològics o morals, i resulta que potser tot el que havíem de fer era aprendre a treure’n profit. No és fàcil ado- nar-nos-en ni posar-ho en pràctica, que consti, i potser la nostra educació hauria de
tenir-ho molt més en compte i oferir-nos claus per gestionar-ho (una llacuna més, ja no ve d’aquí).
Sigui com sigui, un cop s’han inventariat i assumit aquests defectes ja no esdevé tan complicat com sembla. De fet, una de les primeres coses que un descobreix és que la ratlla que separa els defectes de les virtuts és primíssima, summament subtil i extre- madament voluble. Per una banda, totes aquelles característiques que conformen la nostra personalitat i la nostra aparença són rebudes i interpretades de maneres molt di- verses –i fins i tot oposades– per part de la gent amb qui ens relacio nem en circums - tàncies i nivells ben dife rents. Per altra ban- da, i aquí sorgeix el més interessant del cas, els defectes i les virtuts poden combinar-se de manera harmoniosa, alimentar-se mú- tuament, complementar-se, i fins i tot po- den transformar-se amb una certa pràctica i perícia. M’explico.
Algunes imperfeccions físiques, com aquelles que ens torturen durant l’adoles- cència, per exemple, esdevenen amb el temps una part tan indestriable i distintiva
de nosaltres mateixos que, en comptes de fer-nos nosa, sembla més aviat que ens afa- voreixin. I el mateix podem dir de les im- perfeccions del nostre caràcter i comporta- ment, sobretot quan aprenem a dosificar- les i reconduir-les. Una persona, obsessiva, posem per cas, pot aplicar aquesta obsessió a feines tan absorbents com la creació artís- tica, que requereix un grau de perfeccionis- me gairebé malaltís. Aquell que sovint és víctima del seu excés d’orgull també es pot fer més fort i resistent precisament gràcies a aquest orgull. L’impacient sol ser puntual perquè no suporta esperar els altres; el po- ruc sol ser prudent i previngut ni que sigui per la mateixa por; l’hipocondríac va més sovint al metge i, tal vegada, esquiva així la malaltia que tant el preocupa...
Al cap i a la fi, tot sembla una qüestió d’e- quilibri, una fórmula que barreja autocríti- ca i honestedat amb una certa dosi de pers- picàcia. Segurament som massa severs o massa immobilistes amb els nostres defec- tes i amb els dels altres i potser, només pot- ser, un enfocament menys dual i rígid, ens evitaria molts problemes i frustracions.
I
Josep Quintanas Bosch
n democràcia, per resoldre els conflic- tes hi ha un àrbitre: la judicatura. Jeràr-
quica i estructurada per garantir defensa i imparcialitat. Diu la darrera paraula, la que ha d’ac- ceptar tothom perquè defineix la veritat que compta. Al Gore, després de la resolució del Tri- bunal Suprem dels EUA –format per magistrats nomenats majo- ritàriament per presidents repu- blicans–, donant la presidència a George Bush, la defensà malgrat que significava la fi de la seva vida política. Per molts dubtes que pogués tenir, com els tin- gueren dos dels cinc magistrats. Dictada la sentència, ja no esta- va en joc si era president o no, sinó el consens, el crèdit social i el prestigi d’una institució fona- mental de l’Estat i Al Gore no tin- gué cap dubte. Acatà i féu seva la resolució. Artur Mas no és Al Gore. Sabia perfectament que, si la Fiscalia s’havia querellat con- tra ell i membres del seu govern, el jutge havia de citar-lo com a imputat, perquè li ha de garantir la defensa fent-lo acompanyar pel seu advocat. Això no impedí que s’exclamessin ell i tota la co- lla contra el Govern espanyol acusant la fiscalia i la judicatura en el seu conjunt de ser manipu- lades i instrumentades pel go- vern del PP i exigint, de fet, el dret a estar per sobre de tota llei, a la més absoluta impunitat. El, o la, Fiscal General de l’Estat és nomenat/-da per actuar d’acord amb la llei i, si Mas considera que no ho ha fet, que s’hi quere- lli per prevaricació. Però del que no es pot dubtar, i menys inten- tar intimidar, és de jutges i ma- gistrats del TSJC, tal i com han aclarit amb precisió i contun- dència en un comunicat.
Mas té diversos problemes i li cal romandre a la presidència de la Generalitat. Si no, si caigués i es formés un govern amb ganes de sobreviure i, per tant, de ne- tedat, la judicatura es podria tro- bar amb miraculoses cures d’amnèsia. No en el cas del 9-N, sinó en els del Palau de la Músi- ca i del 3%.
E
ESTADISTES I PROVINCIANS
es eleccions catalanes de diumenge passat han deixat algunes coses clares i d’altres no tant. Per damunt de tot, ha quedat clar que una immensa majoria de la societat catalana tenia ganes de decidir, participar i dir la seva en un tema que ens ha ocupat
i preocupat –a vegades en excés, perquè s’ha aparcat la resta de l’acció de govern– els últims tres anys. La partici- pació (un 77,4%) ha estat altíssima. Insuperable. És la més elevada d’unes eleccions autonòmiques. Ha quedat clar, també, que hi ha una divisió sobre si Catalunya ha de ser independent o s’ha de mantenir dintre de l’Estat espa- nyol. I ha quedat igualment clar que quasi dos milions de catalans són partidaris de trencar amb Espanya i empren- dre un nou rumb, encara que sigui, durant un període in- determinat, fora de la UE. I ara ja no es pot apel·lar a su- posades majories silencioses. Els uns i els altres s’han pronunciat a les urnes. El Govern espanyol no pot conti- nuar fent l’orni davant l’evidència d’uns resultats. D’altra banda, les eleccions també ens han deixat moltes incerte- ses des del moment que els vots a favor del «sí» a la inde- pendència s’han quedat a poc menys de tres punts per sota del llindar del 50%. Què passarà a partir d’ara? Quina
estratègia seguiran els partits guanyadors de les elec- cions? Mantindran el full de ruta dels 18 mesos sense una majoria del 50% dels vots? Serà Artur Mas el president?
En aquestes eleccions, per primera vegada ha guanyat una majoria explícitament independentista. I ho ha fet de forma molt clara a les comarques gironines (quasi un 65% dels vots) i a la província de Lleida. L’interior de Catalu- nya és notòriament independentista i no ho és la franja li- toral. Les forces guanyadores tenen un mandat clar per governar els pròxims quatre anys, però no l’han aconse- guit en la finalitat plebiscitària en què estaven convocats aquests comicis. Ara, caldria una administració curosa d’aquests resultats, tot i que obren un horitzó difícil de gestionar. Els primers problemes han sorgit amb la inves- tidura d’Artur Mas. A Junts pel Sí (62 escons) els falten dos vots al Parlament. La CUP també portava en el seu pro- grama el «sí» a la independència, però durant la campa- nya han reiterat que no investirien Artur Mas, el candidat de la formació guanyadora encara que anava de número quatre a la llista. Les pressions a la CUP són enormes i veurem com les administraran. Les propostes d’una pre- sidència coral o rotatòria són, francament, estrambòti- ques. Al marge de l’objectiu de la independència, Catalu- nya necessita un govern operatiu que s’ocupi del dia a dia del país. Junts pel Sí ha aconseguit una victòria clara i el bloc sobiranista està legitimat per avançar cap al seu ob- jectiu perquè ho han decidit els ciutadans a les urnes, però caldrà que tingui molt present quina és la seva força real i actuar amb exquisida prudència. El Govern central i els partits d’abast estatal tenen al davant una prova fe- faent que els cal una posició nova sobre Catalunya. Dit això, no podem ignorar que en les pròximes setmanes Mariano Rajoy dissoldrà el Parlament espanyol per con- vocar eleccions generals el 20 de desembre. Previsible- ment, res no es mourà fins al mes de febrer. Però, alesho- res, sí que correspon aplicar el principal concepte de la política: el diàleg.
L
PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment, ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense el permís per escrit de la direcció.
EDITORIAL
Diari de Girona DIUMENGE, 4 D’OCTUBRE DE 2015 23
FUNDAT EL 1889
Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes (Política), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
OPINION
36000
6029
Diario
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
SÁBADO, 3 DE OCTUBRE DE 2015 LA OPINIÓN - EL CORREO DE ZAMORA|11|ZAMORA
N. S. Sergio Ramos Montalvo pre-
senta una amplia serie de acuare- las en su primera exposición titu- lada «Perspectivas», que ayer tar- de se abrió en el claustro del Se- minario.
La muestra la integran una treintena de obras donde el jo- ven, que ahora estudia Bachille- rato en la Escuela de Artes y Ofi- cios y Superior de Diseño de Za- mora, plasma rincones de la ciu- dad, fundamentalmente de la zo- na antigua, sin olvidar momentos de los desfiles procesionales co- mo el Silencio, Nuestra Madre, el Yacente o Buena Muerte; o rome- rías, como la de la Virgen. Ade-
más en las paredes del claustro del Seminario pueden descubrir- se trabajos centrados en la Virgen de la Saleta, la fachada del Semi- nario e incluso la capilla del cen- tro, efectuados en acuarela y tin- ta. «En mis obras intento plasmar lo que el sentido que la vista tras- mite al sentido del tacto, ponién- dose en contacto con el pincel y, sin más, creando», señala. «Mu- chos son los que en las calles de Zamora han vivido, han transita- do y hasta amado; muchos otros los que la han, y entre ellos ahora me incluyo, la hemos pintado», detalla el antiguo alumno del Se- minario Menor San Atilano. El paso por este centro educativo le
marcó y en él conoció a la artista Teresa Álvarez, quien fue su do- cente de Educación Plástica y Vi- sual y que supone su referente en el campo artístico.
Sergio Ramos Montalvo nació en Zamora en el año 1996 y des- de su infancia ha mostrado espe-
cial debilidad por el dibujo y la pintura, disciplinas en las que se ha formado. Con doce años que- dó tercero en el certamen de Di- bujo y Pintura de Semana Santa promovido por la Junta de Catilla y León.
Con «Perspectiva» el Semina-
rio prosigue con su apuesta de dar a conocer a los artistas loca- les. En este foro los zamoranos han podido conocer las obras de de artsitas como Jesús Massana, Mercedes Ballesteros, José Ra- món Bedate o de José Antonio Arribas.
El zamorano Sergio Ramos presenta acuarelas de la Pasión en el Seminario El joven plasma rincones de la ciudad en su primera exposición
Una mujer contempla las acuarelas expuestas en el claustro del Seminario. | FOTO SAMUEL CHARRO
Natalia Sánchez La zamorana Carmen Mayor,
formada con Alfonso Bartolomé y con José Mezquita antes de trasla- darse a Barcelona donde estudió Bellas Artes, cursó la especialidad de pintura y posteriormente talla y escultura así como grabados, vuel- ve a exponer en la ciudad. Tras cuatro años de silencio expositivo presenta más de medio centenar de obras desde ayer en la galería de arte Espacio 36-Ángel Almei- da.
—Vuelve a exponer tras un tiempo de ausencia en el pano- rama artístico de la ciudad.
—Tras cuatro años en los que he trabajado diversas temáticas. Casi todo lo que presento es paisa- je hecho del natural durante los veranos, período que aprovecho para pintar. Los más grandes los he realizado en mi estudio en in- vierno en base a los apuntes toma- dos previamente a distintas horas del día.
—Los paisajes los capta del natural. ¿En algún punto en concreto de la geografía provin- cial?
—La mayoría son la zona de Arcillera, el pueblo de mi padre y donde yo he pasado los veranos y donde me siento muy cómoda pa- ra pintar porque tienes una mezcla de tonos muy interesante. Los co- lores de Sanabria, el verde y el azul, son aplastadores, en Tierra de Campos dominan sus amari- llos. Sin embargo en Aliste tienes la mezcla de los amarillos de los trigales, la línea del horizonte que es la Sierra de la Culebra y los ár- boles verdes. La mezcla de estos tres elementos son lo que integran mi pintura y de ahí que guste tan- to pintar esta comarca. También en la muestra hay rincones de otras zonas, como de Gema.
—Ahora combina formatos y soportes muy diversos. ¿Por qué?
—Hay algunas obras que son
notas de campo que están captadas en el momento y de manera rápi- da en pequeñas dimensiones. En ellas pinto el instante y el resulta- do es una pintura muy fresca. Lue- go hay obra de grandes dimensio- nes, como el de una charca de Ar- cillera, así como varias maderas con paisajes. En la exposición an- terior pinté sobre maderas de ba- rricas y un buen día me topé con unos trozos de madera viejas con formas muy singulares. He tenido que consolidarlas y tratarlas para que no tuviera en el futuro carco- ma. Posteriormente he hecho en ellas la preparación antigua con estuco y cola de conejo y a conti- nuación concebí un paisaje para un formato tan horizontal.
—¿Habitualmente prepara usted misma los soportes?
—Sí, yo controlo todo el pro- ceso. Los lienzos los preparo yo misma a la manera antigua, lo que lleva una preparación labo- riosa, pero la gran ventaja es que puedes hacer una preparación absorbente o poco, de tal manera que controlas la pintura. Las ta- blas las trato adecuadamente pa- ra que el soporte esté compacto. Además cada marco está hecho a mano y pintado en las tonalida- des del cuadro.
—¿Qué tiene el paisaje para que sea uno de los temas recu- rrentes en su pintura?
—El tema que más pinto por- que me encuentro muy cómoda
yo sola pintando en el campo. Me gusta mucho la naturaleza y los árboles. Me gusta observar la vegetación antes de dar cada una de las pinceladas. Cada árbol que pinto tiene una pincelada distin- ta. También creo que tengo una
sensibilidad especial hacia la na- turaleza que es de todos y hay que protegerla. Con estos paisa- jes también quiero transmitir el mensaje de que necesitamos pro- teger la naturaleza.
—Usted en la exposición
también presenta otro tipo de obra. Rompe consigo misma.
—Expongo el busto de un Cris- to. El boceto lo pasé a grande, lue- go a escayola y finalmente a ma- dera, animada por el galerista Án- gel Almeida. La talla la he poli- cromado yo como se hacía anti- guamente. Tomé las medidas de mi hijo, que ha estudiado Restau- ración en Valladolid. No está to- mado de ninguna imagen de Se- mana Santa. Además con esta ta- lla quiero homenajear a mi padre que no llegó a ver la anterior muestra y creo que esta pieza le gustaría.
—En otro cuadro ha optado por un recital de música debi- do a...
—Mis pasiones son el campo y la música, sobre todo, Bach. Cuando estudiaba en Barcelona iba al Palau de la Música a tomar apuntes durante los conciertos que organizaban y suelo acudir a los conciertos del Pórtico. Un día saqué un vídeo de la biblioteca de «La Pasión según San Mateo», de Bach y a la vez estaba leyendo «Crónicas de Anna Magdalena Bach», lo que te ayuda más a comprender la composición del músico. Escuchando a Bach he pintado a un coro cantando. Tam- bién en la muestra incluyo un re- trato de mi hijo, es mi manera de homenajearle.
—Usted fue pupila de Alfon- so Bartolomé, recientemente fallecido.
—Me ha dado mucha pena porque van desaparecido gran- des maestros. La última vez que lo vi fue cuando estaba montan- do su última exposición en la ga- lería Espacio 36. En esa ocasión nos intercambiamos obra. Él me regaló un retrato que había hecho y luego yo le entregué un paisaje de mi pueblo, tal y como me pi- dió. No me imaginaba que esa sería la última ocasión en el que le vería.
«Con mis paisajes reivindico la protección de la naturaleza»
«Capto Aliste por su rica variedad de colores y cada árbol que pinto tiene una pincelada distinta»
La pintora zamorana Carmen Mayor. | FOTO SAMUEL CHARRO
CARMEN MAYOR | Pintora
Portada
06/10/2015
Inquietud a CDC al veure l'abisme que la separa de la CUP
El gas busca una sortida
Cetramsa
Coral
Lliçons d'òperaaBerlín