Recull de

Premsa

DIMARTS14 6 D’OCTUBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Panorama POLÍTICAL’escenari després del 27-S LLL

variabLeGeOmeTrIA

¿Han sigut un bon negoci per a l’independen-tisme i els seus

diferents components les elecci-ons plebiscitàries –unes autonò-miques avançades per Artur Mas per segona vegada– que es plante-javen com a històriques? Vegem els números. El total del sobiranisme (incloses Unió i Solidaritat Catalana) va recollir el 2012 el 49,15% dels vots. Ara, el 47,74%. Aparentment ha re-trocedit 1,4 punts, però en rea-litat ha aguantat bastant bé per-què ha afrontat la fuga d’Unió, que ha tret un 2,5%, i ha acon-seguit que el perjudiqui molt poc el 10% d’augment de la par-ticipació. Això sí, després de tres anys d’intensa campanya –tricentenari inclòs– i amb un Govern central que no ha tingut cap gest amable. Al final, l’independentisme ha obtingut 1,95 milions de vots

Els números de l’independentisme

–una mica més que el 9-N– enfront dels 2,1 milions de la resta. Si hagués sigut un referèndum, hauria per-dut. I en diputats ha baixat una mi-ca, d’un total de 74 a 72. No ha gua-nyat, però ha resistit bé i conserva la majoria absoluta. Anem a les dues llistes. L’inde-pendentisme clàssic, CDC i ERC, que aquesta vegada anaven units a Junts pel Sí (JxSí), ha obtingut 1,6 milions de vots, un 0,4% més quan la partici-pació ha sigut 10 punts superior. Ha retrocedit, doncs, al 39,54% dels vots i ha perdut 10 diputats al passar de 72 a 62. La llista unitària no ha sigut un èxit. El manteniment relatiu de l’inde-pendentisme es deu exclusivament a la CUP que –capitalitzant la pro-testa contra Espanya i contra el Go-vern català– han saltat de 3 a 10 di-putats i han vist pujar els seus vots ni més ni menys que en el 166%. Fins a 336.000. No hi ha cap dubte en la conclu-sió: l’independentisme clàssic de Jx-

JOAN

Tapia

Inquietud a CDC al veure l’abisme quela separa de la CUP

erC intenta centrar-se enla negociació però admet un pols en el sobiranisme

FIDEL MASREAL / XABI BARRENABARCELONA

«Odi, odi i molt d’odi, ràbia i vergonya». És el que clamava la número dos de

la CUP, Anna Gabriel, durant la Dia-da del 2013 en un míting contra «el rescat bancari, les privatitzacions, portes giratòries i beneficis miliona-ris». Escoltar la seva vehement pro-clama anticapitalista i repassar des-prés els discursos d’Artur Mas d’aquell mateix any sobre el Govern business friendly, l’austeritat i les reta-llades és constatar la distància side-ral que hi ha entre CDC i la força as-sembleària. A mesura que es dige-reix el 27-S, s’estén al partit de Mas la preocupació per aquest abisme, no solament pensant en la investidura del president, sinó també, i fins i tot encara més, en els problemes de la governabilitat futura. L’aritmètica és diabòlica: un re-sultat pitjor de Junts pel Sí hauria deixat clar que el procés embarran-cava. Un millor registre li hauria do-nat la batuta sense discussió. Però quedar en mans de la CUP ha fet que el desànim comenci a calar en les fi-les convergents. Mentre la versió ofi-cial sosté que el procés seguirà en-davant («ens en sortirem», és la frase més repetida), hi ha qui parla de sen-sacions «agredolces» i qui apunta di-rectament a altres escenaris. Llegiu-hi noves eleccions o un pacte dife-rent en què pugui intervenir el PSC passades les generals.

PROGRAMA I ESPAI POLÍTIC / Respecte al programa electoral, la complicació resideix a unir CDC, en ple procés de refundació i amb un creixent debat intern d’idees i noms, amb una força que qüestiona el sistema. Pactar amb la CUP, argumenten els bons coneixedors de CDC, tindria el cost de desplaçar el partit més enllà del seu espai natural, el d’una força que diu ser de centre, liberal i en certs as-pectes socialdemòcrata. Si alguns ja van veure en el pacte amb ERC riscos ideològics, l’aliança amb una força que fa bandera de la desobediència sembla quimèrica. Per exemple, per aprovar pressu-postos. O per tirar endavant lleis. O per dotar econòmicament els plans de xoc socials que exigeix la CUP. A

tot això s’hi ha d’afegir una qüestió prèvia, cronològicament parlant: la investidura. Per a CDC segueix sent impensable plantejar presidències rotatòries o relegar Mas a una vice-presidència. Cosa que, a més, obliga-ria a arribar a un pacte de cavallers per canviar la llei de la presidència i del Govern després de la investidu-ra. ¿Pla b? De moment no existeix, però algunes veus suggereixen que els tràmits es poden allargar fins des-

prés de les generals i llavors, en fun-ció de l’escenari, potser sigui possi-ble explorar si el PSC s’avé a facili-tar la investidura per obrir una nova etapa.

ERC, DAVANT EL POLS / Però llavors el pa-per d’Esquerra Republicana seria el que agafaria relleu. Els republicans intenten aparèixer com la ròtula per aconseguir un pacte sobre progra-ma i full de ruta. No sense reconèi-xer en privat que a un costat i a l’al-tre s’està mantenint un pols gegant de solució incerta. Amb tot, els repu-blicans es mostren esperançats que CDC i la CUP arribaran finalment a un acord. Per si el mapa no fos prou com-plex, la precampanya de les gene-rals dificulta negociar sense ten-sió. Tensió que ahir a Barcelona va ser evident en un acte que va reunir Mas amb la cúpula del poder judici-al, amb el ministre Rafael Catalá al capdavant. El president i el minis-tre es van veure en una sala abans dels discursos, sense diàleg. I en les intervencions, intercanvi de dards. Mas va dir que «la utilització parti-dista de la justícia pot fer minvar el sosteniment democràtic». Fonts de la Moncloa van qualificar ahir Mas de «covard». Té «por de sotmetre’s a la justícia i esperar una sentència», va deixar anar a la tarda José Luis Ayllón, secretari d’Estat. En l’acte protocol·lari, tant Catalá com el pre-sident del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, van avisar: incomplir la llei no és possible. El ministre no es va quedar curt i va invocar unes recents paraules del rei Felip VI a Barcelona, i també da-vant Mas, en què va defensar que «el respecte a la llei mai ha sigut ni pot ser un tràmit, una formalitat». El ministre va invocar, doncs, el Rei davant un president que, per mantenir el seu càrrec, ha de nego-ciar amb una força que no només és antimonàrquica sinó també contrà-ria al sistema capitalista, a la UE i a l’euro. CDC té por que les cessions a la CUP desdibuixin el seu espai polí-tic en un moment de turbulències pel cas Palau i per la successió de Mas que ja ha començat a coure’s, discre-tament. Refundar-se ja és una tasca difícil. Fer-ho amb un ull posat en la CUP pot convertir-se en suïcida. H

Mas topa amb la cúpula judicial espanyola sobrel’ús de la llei en democràcia

Artur Mas, amb Carlos Lesmes i Rafael Catalá, ahir a Barcelona.

Monti avisa del risc de «guerra» per culpa dels nacionalismes

33 L’ex primer ministre italià Ma-rio Monti va llançar ahir una dura crítica contra els nacionalismes, atès que, segons la seva opinió, poden posar en perill la integració europea i, fins i tot, acabar provo-cant una nova guerra, trencant un dels objectius fundacionals de la Unió Europea. Monti va fer aques-tes afirmacions en la conferència inaugural del curs acadèmic d’Esade a Sant Cugat del Vallès, en la qual va situar el populisme com l’altre gran perill per a Euro-pa, i va carregar contra la imme-diatesa de la societat que exigeix explicar un pensament polític en «10 segons».

33 Sota el títol UE i estats mem-bres: entre la integració i la desin-tegració, l’exmandatari italià va desgranar quins són els perills que poden portar a la desestruc-turació europea. «Europa sense integració, amb la desordenada lluita dels nacionalismes, és una Europa que no va cap a la integra-ció, sinó que va un altre cop cap a la guerra». No obstant, Monti va desvincular l’elecció del tema del seu discurs del procés sobiranis-ta català. Els riscos de desinte-gració, va subratllar, «no han nas-cut a Barcelona avui o els últims dies». Va posar com a exemple el rebuig que va rebre l’any 2005 la Constitució Europea en els refe-rèndums celebrats a França i Ho-landa.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

501000

89305

Diario

1234 CM² - 116%

22394 €

14-15

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS 156 D’OCTUBRE DEL 2015

L’escenari després del 27-S LLL

que dels 62 diputats de la llista uni-tària, Convergència es queda tan sols amb 30. ¡Són 20 menys que els 50 que tenia! Contràriament, ERC manté els 21 escons de la darrera legislatura i els 11 restants són in-dependents de difícil classificació. ¿On posar Lluís Llach o Carme For-cadell? Fins i tot suposant que tots s’apuntessin a la CDC refundada, di-fícil d’imaginar, seguiria perdent 9 diputats, mentre que Esquerra con-servaria els seus 21.

Per una altra part, CDC governava en solitari i tan sols havia d’aconse-guir el suport extern d’ERC. Ara com-partirà Executiu amb els republicans i, segons sembla, CDC decidirà el 60% de les conselleries, i ERC, el 40% res-tant. I, a més, hauran de negociar-ho tot amb Antonio Baños, cosa que per als moderats de CDC (espècie en ex-tinció) pot ser el cop de gràcia. Mas era president indiscutible i podia ser-ho un altre any sencer. Ara, després d’anar de quart de la llista, s’ha de sotmetre a l’humili-ant examen d’aptitud d’un partit as-sembleari. No trobo la poderosa raó que ha portat el líder de CDC a avan-çar les eleccions un any i fer-les vuit setmanes abans que les espanyoles. Personalment no hi ha guanyat res i ha perdut la corbata. L’independen-tisme aguanta bé –gràcies a la CUP–, però no arriba al 50%. H

¿Què ha guanyat Artur Mas celebrant les eleccions vuit setmanes abans que les espanyoles?

Sí ha baixat la gens menyspreable xi-fra de cinc punts, del 44,4% al 39,5% dels vots, mentre que la CUP, el nou independentisme radical, ha pujat gairebé aquests cinc punts. Del 3,5% al 8,2%. La llista unitària de CDC i ERC, en-cara que suma molt, baixa. La CUP puja molt, però segueix sent l’úl-tim grup del Parlament, encara que és cert que només amb un diputat i 48.000 vots menys que el PP. Però el més sorprenent és el que ha passat dins de JxSí, ja que la can-didatura va ser imposada de penal i en l’últim minut a Oriol Junqueras per Mas amb l’ajuda de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). I al final el gran beneficiat sembla haver sigut Junqueras. A part que CDC ha passat de l’in-dependentisme possibilista al dog-màtic d’ERC, els números revelen

¿Hay alguien ahí?, titula en la ver-sió en castellà (en català, Hi ha algú aquí?) el número 2.145 de la revis-ta de Foment del Treball, que fa un any es va transformar en la inicial F, i de la mà de l’escriptor Valentí Puig és una meritòria oferta de re-flexió cultural d’ampli espectre. L’exemplar d’aquest trimestre està dedicat a reivindicar, un altre cop, el diàleg Madrid-Barcelona. A la pre-gunta va respondre César Antonio Molina, ministre de Cultura (2007-2009) amb el pre-sident José Luis Rodríguez Zapa-tero. Va ser ahir a la nit a la Casa Macaya, depen-dent de la funda-ció de La Caixa, en un acte conce-but com un col-loqui entre es-criptors de cul-tures espanyola i catalana, però amb més volun-tat de coincidèn-cia que de discre-pància. La revista de Foment, recordant la històrica correspondència entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall a princi-pis del segle XX, dedica el seu últim número a recollir aquell esperit i dó-na la paraula a Luis Alberto Cuenca i Antoni Puigverd. Però tan bon punt hi ha un ex-ministre en escena, i més si és cul-te, sincer i pròxim, tot acaba girant al voltant d’ell (i, com és habitual, les presses pel seu bitllet d’AVE de tornada a Madrid). Molina, gallec de naixement i declarat defensor de l’Espanya plural, va glossar la revis-ta pel «seu seny, que no tenen els polítics», encara que va admetre la

seva decepció per l’escàs recorre-gut de les seves col·laboracions amb l’editor Jaume Vallcorba en els anys 70 («vaig pensar que aquesta era la manera que anava a transcórrer el nostre país, a través de les seves llengües»). Sent director de l’Insti-tuto Cervantes, Molina va arribar a plantejar l’Institut de Llengües Ibè-riques. Puigverd, poeta a més de co-lumnista en premsa, va avisar que quan es parla de la llengua, «sem-pre apareixen les prevencions i les inquietuds». Mig centenar d’assistents a l’ac-

te, amb expo-lítics destacats com Miquel Ro-ca, Lluís Recoder o Carles Gasòli-ba, esperaven re-acció empresa-rial. La va posar, primer, Josep Crehueras, pre-sident de Plane-ta, que impri-meix la revista. Va parlar de bro-ma amb la dife-rència lingüís-tica català/cas-tellà sobre qui

està a l’altre costat i va reiterar la voluntat d’«estendre ponts entre les idees i la gent que estan dispo-sats a escoltar». El president de Fo-ment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va reivindicar el desig d’«encapçalar els debats. El pas-sat, a la biblioteca; la societat ac-tual, a generar valors de futur». Va tancar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell (Molina anava a per-dre el tren), amb un elogi, «només els ministres de Cultura Semprún i Moli-na han entès la diversitat i pluralitat», i una decepció, «¿com és que després de tants debats no hi ha solucions?». Potser en el número 2.146 de F. H

JOSEP-MARIA URETABARCELONA

Molina agafa el telèfonL’exministre de Cultura recolza el diàleg Madrid-Barcelona que vol Foment del Treball

ALBERT BERTRAN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

501000

89305

Diario

1234 CM² - 116%

22394 €

14-15

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Els analistes seriosos, els que comparen dades pròpies (espanyoles) amb les euro-pees i mundials, diuen que

la gran moderació que ha recorregut la política capitalista i els seus go-verns afins des del 2008 està a punt de finalitzar. Portar a gairebé zero els ti-pus d’interès acaba empatant a gaire-bé zero amb el creixement dels paï-sos que apliquen i mantenen la mo-deració, siguin deutors del dòlar o de l’euro. Qüestió a part és que en l’este-la d’aquestes polítiques monetàries hi hagi països que aprofiten per por-tar a gairebé zero els drets laborals, com és el cas d’Espanya. Els defensors d’aquestes políti-ques sostenen que són les capaces de ressorgir, crear ocupació i expor-tar. Un fet estadístic semblant ha merescut els elogis de les agències de qualificació del deute públic es-panyol, controlat pels mateixos po-ders que exigien polítiques de base zero en ocupació i salaris. Espanya està millor, sens dubte. I compta des de diumenge amb l’opinió de la ma-joria de portuguesos. Les polítiques de restricció de drets bàsics han qua-llat entre els seus perceptors. Rebi-en massa, pensen. Però els macroe-conomistes, els que mesuren cicles, avisen que la moderació ja és una rè-mora per al creixement. Es confir-marà la primavera de l’any que ve. Serà tard. H

Moderar

La ràtioJOSEP-MARIAUreta

definir qui pagarà les inversions. Per la seva part, el conseller de-legat de Gas Natural, Rafael Villase-ca, es va felicitar d’aquests progres-sos, davant la necessitat de donar sortida al gas. Va recordar que Es-panya té set plantes de regasifica-ció que avui només operen a l’11%. Villaseca, com ho va fer abans el president de la companyia, Salva-dor Gabarró, va reclamar al seu torn explorar el potencial del gas no convencional (shale gas) que s’obté amb fractura hidràulica (fracking). Anteposant la seguretat ambiental, va afirmar que «seria una llàstima» no aprofitar aquesta capacitat per reduir la dependèn-cia de les importacions i que els ex-perts xifren en l’equivalent al con-sum de set anys. Als EUA, va dir, ha contribuït a reduir les emissions de diòxid de carboni, els preus i els costos de la producció elèctrica. També el ministre Soria va quali-ficar de «luxe» prescindir d’aquesta opció a la qual s’ha oposat fins ara la Generalitat. I el president de la patronal química Feique, Antón Valero, va demanar que a les im-portacions dels EUA s’hi sumi com-bustible autòcton. Amb això el seu sector, va afirmar, «seria un dels més competitius d’Europa». H

33 Visita 8 La presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, amb Soria (al centre) i Arias Cañete, a l’auditori abans de la sessió.

Espanya té infraestructura sufi-cient per importar gas del nord de l’Àfrica, a través de gasoduc-te; i també dels EUA, que a partir de l’any que ve serà un dels grans exportadors de gas natural liquat (GNL). El problema és que per ser la porta d’entrada d’aquest com-bustible, especialment del GNL dels EUA, cap a la resta d’Europa cal augmentar les interconnexi-ons amb Europa. En aquest sentit, el comissa-ri de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, va assegurar en una jornada a Barcelona orga-nitzada per la Fundació Gas Natu-ral que el gasoducte Midcat per con-nectar amb França per Figueres és una de les prioritats de Brussel·les. Fins i tot es va mostrar confiat que aquesta infraestructura, reivindi-cada en el mateix acte pel minis-tre d’Indústria, José Manuel Soria, i el conseller d’Empresa, Felip Puig, veurà la llum el 2020. «La Comissió Europea posarà sobre la taula tots els elements de què disposa perquè es desenvolu-pi», va explicar. A la vegada va dir que ja s’ha definit una primera fa-se de 235 quilòmetres de gasoduc-

te i 470 milions d’euros d’inversió, més una segona a França amb costos més elevats. El president d’Enagás, Antoni Llardén, va explicar que les dues fases es van fixar en una reunió amb les firmes de transport de gas a Espanya i França. Això, va afegir, «ha trencat el nus gordià que impe-dia solucionar aquest problema». La presidenta de la companyia france-sa TIGF, Monique Delamare, menys concreta, va destacar que la clau és

AGUSTÍ SALABARCELONA

DANNY CAMINAL

ESTRATÈGIES DE POLÍTICA ENERGÈTICA

Rafael Villaseca diu que «seria una llàstima» renunciar al potencial del gas no convencional

El gas busca una sortidaEl comissari Arias Cañete afirma que el gasoducte que connectarà Catalunya amb França és una prioritat de Brussel·les H Gas Natural i la indústria defensen explorar l’opció del ‘fracking’

DOW JONES NASDAQ FOOTSIE DAX CAC 40 NIKKEI EUROSTOXX

16.776,43A+1,90%

4.331,43A+1,50%

6.298,02A+2,80%

9.814,79A+2,70%

4.616,90A+3,50%

18.005,49A+1,60%

3.190,39A+3,30%

Optimisme després de l’acordJornada de bones notícies ahir per als inversors, que es van traduir, aquesta vegada sí, en compres i, per tant, guanys per als principals ín-dexs borsaris de tot Europa. L’Ibex 35 va ser el selectiu europeu que més bé va acollir les notícies i, de fet es va apuntar la segona pujada més acusada de l’any amb un repunt del 3,83% que el va portar a quedar-se a un pas d’aarribar a la cota psico-lògica dels 10.000 punts (9.971,3). D’aquesta manera, l’Ibex va superar els progressos de París (+3,38%), Lon-dres (+2,56%) i Frankfurt (+2,48%). El selectiu espanyol es va veure animat des de primera hora pel su-port que l’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s (S&P), que divendres va donar a Espanya la millora en un esglaó del seu ràting sobre el deute sobirà, fins al BBB+ amb perspectiva estable, a causa de

l’impacte positiu de les reformes en l’economia. Si el selectiu ja estava en verd, amb pujades del 2%, l’anun-ci d’acord de lliure comerç per es-trènyer els llaços econòmics entre 12 nacions del Pacífic, incloent-hi els EUA, el Japó, Austràlia i Xile, en l’anomenat Acord Transpacífic (TPP, de les seves sigles en anglès), va aca-bar d’animar els inversors, i l’Ibex es va disparar fins a prop dels 10.000 enters al tancament de la sessió. Abengoa es va situar com el mi-llor valor de l’Ibex de la jornada, amb un augment del 10,91%, fins als 0,935 euros, seguit d’ArcelorMittal (+8,1%), Acerinox (+7,89%), Sabadell (+7,87%) i Repsol (+6,88%). Mentres-tant, els grans valors de l’Ibex tam-bé van experimentar importants repunts: Telefónica va obtenir un 6,22%; el Santander, un 4,48%; el BB-VA un 2,71% i Inditex, un 3,9%. La prima de risc es va situar en 124,9 punts bàsics. H

L’Ibex

gg f m a m j j a s o n d

2014

8000

9000

10000

11000

12000

13000

20152015

9.971,39.971,3+ 3,83%+ 3,83%

ELS MERCATS

EL PERIÓDICOBARCELONA

www. Cotització de tots els valors a bolsa.elperiodico.com

ABENGOA B 0,9350 10,91 -48,96

ACCIONA 69,2700 9,57 23,26

ARCELOR MITTAL 5,1600 8,15 -42,98

ACERINOX 8,7350 7,89 -30,15

BANCO SABADELL 1,7950 7,87 -18,59

REPSOL 11,8000 6,88 -24,09

FCC 7,3010 6,68 -37,86

TELEFONICA 11,2600 6,23 -5,54

ACS-DRAGADOS 27,7200 5,86 -4,31

DIA 5,8060 5,58 3,18

GAMESA 13,3500 5,28 76,61

MAPFRE 2,4790 5,22 -11,87

BANCO POPULAR 3,4840 5,19 -16,25

OHL 12,8200 4,82 -30,91

ELS quE MÉS pugEn

Euros %var. %var. any

un dòlar val

49,87 $49,48 $

Barril de petroli a un MES

1,198 €1,319 €1,079 €

Gasolines

Màxim del diaTancament

Sense plom 95Sense plom 98Gasoil

0,05%0,137%0,161%

BCEInterbancariEuríbor

0,8945 € un EurO val

1,1179 $

Divises

Combustible

Preu del diner

Hipoteques175.000 EurOS a 30 anYSEuríBOr + 1%

Quota mensual: 575,90 €

DIMARTS24 6 D’OCTUBRE DEL 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

501000

89305

Diario

447 CM² - 42%

8109 €

24

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 D’OCTUBRE DEL 201532 | Punt de Vista |

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-centscaràcters d’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades ambpseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

EL LECTOR ESCRIU

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Que la deixinmorir en paub Com a germana d’un nenamb una paràlisi cerebraldel 98% que va morir als 18anys ara fa un any, m’indig-na que avui dia segueixi sen-se estar en poder dels paresel futur d’un fill que no té ca-pacitat de decisió. Aquestasetmana he hagut de sentira les notícies la lluita inne-cessària dels pares de l’An-drea per mirar de donar unamort digna a la seva filla. Idic innecessària perquèsembla mentida que siguigent aliena a l’Andrea quidecideixi el dia de la sevamort. L’Andrea pateix unamalaltia degenerativa i irre-versible, i per tant els seuspares hauran de veure comes va demacrant fins a con-vertir-se en un ser inert.

Què hi ha d’ètic en això?Jo conec la situació de pri-mera mà. He vist com s’hadestrossat una família peraquesta situació tan deses-perant, la meva. M’agrada-ria que visquessin de prime-ra mà i no com a especta-dors el dia a dia de l’Andrea.Estic segura que molts d’a-quests metges que opinenque ells estan per salvarvides i no per treure-lescanviarien d’opinió.

Mentrestant, l’Andrea se-gueix sofrint. La seva mareafirma que ha deixat desomriure’ls, i quan un nenperd el somriure… Que ladeixin morir en pau.ANDREA DE LAS HERASMULEROBarcelona

La llengua aVinalesab Vinalesa és un poble si-tuat a l’Horta (València). Enuna sessió a l’ajuntament, el29 de setembre, un regidordel PP demana a l’alcaldeque “le conteste en la mismalengua en la que yo le estoyhablando”, en castellà, a unapregunta feta. Segons el re-gidor, “tengo el derecho aser hablado...”. El batlle li res-pon: “Vostè perdone, jo par-le en valencià i li contestaréen valencià.” El regidor, queentén l’alcalde, protesta il’altre acaba dient: “Jo tam-bé tinc el dret que vostè meparle en valencià.”

És lamentable el retrocésdel valencià gràcies als anysde govern del PP menyste-nint la nostra llengua arreu,prohibint TV3 i tancant Ca-nal 9. El fet succeït a Vinale-sa demostra un cop mésque el PP considera l’espa-

nyol preeminent, com sem-pre i des de fa tres-centsanys. És així com pretenienvertebrar Espanya? S’estra-nyen que hi hagi hagut untomb polític al País Valen-cià? O que a Catalunya l’in-dependentisme hagi recollitdos milions de vots?JOSEP MARIA NIN LUMBIARRESBarcelona

M’independitzo

b Espanya va adoptar Cata-lunya fa tres-cents anys, ides d’aleshores han sigutmare i filla. Han viscut forçabé però la petita ha anatcreixent. Han tingut diversespicabaralles com en totesles famílies. Algunes de moltfortes (arribant a les mans),altres de més suaus comquan Espanya no volia do-nar-li la paga a Catalunya,tot i que aquesta havia fettot el que havien acordat. Avegades la mare ha menys-tingut Catalunya per vestir-se d’una manera que sortiadels seus ideals. Algun copla filla ha ballat danses queEspanya no coneixia iaquesta no ho ha aprovatpas. Ara Catalunya diu que

s’ha cansat, que se’n va decasa. “Què dius? Que mar-xes? Això no només és deci-sió teva, jo també hi haigd’estar d’acord”, diu Espa-nya. Mare, veig que no en-tens com funciona aixòd’independitzar-se.PAU LLINARES MORATÓBarcelona

Matar Artur Mas

b Aquest sembla ésser l’ob-jectiu de Ciutadans, delPSOE/PSC, del PP i no caldir de CSQP invocant que noha guanyat les eleccionsplebiscitàries del 27-S perno sumar majoria necessà-ria en escons i en vots, quanJunts pels Sí ha obtingut 62escons i per obtenir la majo-ria absoluta necessita els 10escons de la CUP. I això ambla participació més alta devotants, del 77,46%. Comera de preveure, les clave-gueres de l’Estat reclamenel cap d’en Mas, ara totscontra en Mas, perquè haestat qui ha liderat aquesttrànsit cap a la llibertat deCatalunya. Reclamar-li la di-missió és una vergonya polí-tica. Que això ho faci el PP,

el PSC/PSOE, Ciutadans(pur lerrouxisme de l’statuquo) s’entén, però no s’en-tén la posició de la CUP, laqual en aquest moment hade defugir els sectarismespartidistes, si és que serio-sament vol la independènciacom afirma. Són hores degenerositat de tots aquellspartits catalans que directa-ment o indirectament lluitenper la llibertat de Catalunya.

Penso que si la CUP no téaltra altura de mires que lapartidista, col·laborarà ambel PP i el PSOE en la decapi-tació no tan sols de Mas, si-nó del mateix procés nascutde la societat mateixa. Laimputació d’Artur Mas, citata declarar davant el jutge el15 d’octubre, no fa res mésque reblar el clau del seu sa-crifici. Així, segons el que fa-ci la CUP, li pot passar en al-tres eleccions quelcom desemblant al que ha passatamb UDC, desaparèixer.

Mentrestant, a Catalunyano hi ha cap altre líder idonii capaç amb experiènciaque no sigui l’Artur Mas,agradi o no. És una hora degenerositat, de sentit comúi de sentit d’estat cap a lanova Catalunya.LEONCI PETIT TORNERBarcelona

Cetramsa

b Tinc una disminució físicadel 81%. Camino (?) ambdues crosses i haig d’anaracompanyada. El dissabte26 havia demanat servei peracudir al Palau de la MúsicaCatalana –inici de la tempo-rada de simfònics–. El taxid’anada havia de venir a les15.45; va arribar tres quartsd’hora més tard. El de torna-da estava emparaulat a les21.30; no va venir. Al telèfond’atenció de Cetramsa emvan dir que no sabien resde quin taxi podia venir, jaque cap responia. La nostrasensació d’abandó va serprofunda i trista.

A dos quarts d’onze, vamdecidir parar un taxi conven-cional. Aquest fet de no ferel servei va ser vergonyós,insultant, humiliant... A ban-da de la sensació de cansa-ment i incomoditat física, hihavia el de vexació, de sen-tir-nos abandonades, obli-dades i menystingudes a lanit al centre de la ciutat.

Demano, exigeixo, el bonfuncionament d’aquest ser-vei, imprescindible per a lamobilitat d’alguns ciuta-dans. Gràcies.JOSEPA VENDRELL OLIVERABarcelona

El govern de l’Ajuntament de Barcelona, en nom de de-fensar “el bé comú”, ha suspès la concessió de novesllicències hoteleres i consegüentment la construcció denous hotels. Fruit d’aquesta decisió, l’empresa que vacomprar l’edifici de l’antiga seu del Deutsche Bank ha co-municat que, vista la moratòria de l’Ajuntament de Bar-celona, ha decidit canviar el projecte inicial i que en llocde fer un hotel de luxe hi farà pisos de luxe i oficines de lu-xe. Tot un èxit pel bé comú! Així ho han expressat dife-rents regidors de l’Ajuntament de Barcelona.

Estan contents els regidors que en lloc de tenir un ho-tel on estava previst que treballessin directament unes400 persones, de les quals unes 200 haurien d’estarmolt ben qualificades en gestió i serveis hotelers, ja quees tractava d’un hotel de gran luxe i que donaria tambéfeina a una multitud de treballadors indirectes, si escompten els proveïdors de menjars, begudes, neteja, ta-xis, botigues, museus, transports públics, etc.? Estancontents els regidors que els que aniran a viure a l’edificireformat seran unes poques persones riques que es po-dran permetre el luxe de comprar els nous pisos en unlloc emblemàtic de la ciutat? Estan contents els regidorsque la despesa que faran aquestes persones en menjar,beguda, neteja, taxis, botigues... serà totalment ridículaen comparació amb el que podia generar l’hotel? Estancontents els regidors que els rics (que sempre guanyen)es facin un fart de riure, en veure com a causa d’un malentès “bé comú”, els governants de la nova esquerra del’Ajuntament de Barcelona han preferit afavorir-los a ells ino als 400 treballadors directes i als molts d’indirectesque haurien trobat una feina digna? Felicitats!! Ja ho diuel refrany: “D’on no n’hi ha, no en pot rajar.”

Qüestió del bé comú

PERE LLEAL GIRALT. Tiana (Maresme)

arla de més autogovern per aCatalunya, però oblida que les

seves promeses cotitzen a la baixades d’aquell “Apoyaré el Estatuto queapruebe el Parlamento de Cataluña”que l’aleshores secretari general Jo-sé Luis Rodríguez Zapatero va llançarel 13 de novembre del 2003 des delPalau Sant Jordi. Que el PSOE no no-més no complís aquelles paraules si-nó que fossin els primers a presentaresmenes al text engendrat per lacambra catalana, els que celebressinhaver-li passat el ribot en el tràmit alCongrés i que parlessin d’“objectiuaconseguit” quan el Tribunal Consti-tucional el va amputar, minva subs-tancialment la credibilitat del seuactual líder, Pedro Sánchez.

No és només una qüestió de con-fiança, és sobretot de plantejament. Enun moment en què gairebé la meitatdels catalans han iniciat la desconne-xió de l’Estat espanyol, la proposta deSánchez és una reforma federal de laConstitució que no va més enllà del re-coneixement de la “singularitat catala-na”. Els fulls del calendari giren al re-vés. Abans del nou Estatut. Per darreredels plans del PSC. Ni nació, ni millorfinançament –no fos que la poderosaSusana Díaz s’enfadés pel que ella in-terpreta com a “privilegis”–, la gran ar-ma de seducció del secretari generaldel PSOE passa per una modificacióde la Carta Magna amb mesures tanatractives com la reconversió del Se-nat o el seu possible trasllat a Barcelo-na. Il·lusió assegurada, vaja.

El 27-S no ha anat malament al PSCque, tot i obtenir els seus pitjors resul-tats, ha deixat en paper mullat les en-questes i ha aguantat el cop. Això i laconvicció que els socialistes catalansobtenen els millors resultats en leseleccions espanyoles explicarien elsgestos que, des de l’endemà dels co-micis, està fent el líder del PSOE. Ésl’elecció de Meritxell Batet com a nú-mero dos per Madrid, són les apari-cions als mitjans fent promeses demés autogovern o prodigar-se perCatalunya en llarga precampanya finsal 20-D. Moviments per garantir-sel’electorat socialista que Miquel Icetaha sabut retenir. La incògnita és siSánchez podrà fer el mateix.

P

Ni nació, ni finançament,no fos que Susana Díazs’enfadés pel que ellaveu com a “privilegis”

Calendarienrere

Full de ruta

Anna Serrano

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

133000

23625

Diario

107 CM² - 10%

684 €

32

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

l que més crida l’atenció de les elec-cions del 27-S és un fet molt curiós:

el cinturó roig de Barcelona ha votat elspijos de Pedralbes, ben vestidets, benllustradets, ben boniquets. Ho trobo in-trigant, perquè per més nous que si-guin el seu discurs és de dretes. És quevan parlar de la corrupció, ells, que te-nen les mans netes? No: ho va fer gai-rebé tothom. Van defensar la llenguaespanyola? Doncs igualet que el PP.Quina cosa van oferir que va convèncertanta gent, de nissaga socialista?

He fet unes poques indagacions, iem diuen que van preguntar a la gent:“Quan vagis al teu poble, o al pobledels teus pares o avis, voldràs ser-hiun estranger?” És un argument que vareblanir molts cors, perquè, per a tot-hom, qui perd els orígens perd la iden-

titat, no? Mentrestant nosaltres, els in-dependentistes, no vam explicar quetothom podria tenir la doble nacionali-tat: la catalana, com a nou estat inde-pendent, i l’espanyola perquè ningúno els la pot arrabassar.

M’agradaria molt més que, en comp-tes d’estar entretinguts a veure qui ma-na, Junts pel Sí estiguessin analitzant lacampanya, els errors comesos, les zo-nes on han triomfat i on han fracassat itreure’n conclusions. Perquè hi hauràun referèndum i més eleccions.

De tota manera, he de dir queMas es mereix la presidència, per-

què és així com havíem quedat i per-què ha estat la víctima principal delsembats centralistes.

I, de tota manera, deixeu-me queafegeixi la preocupació més profundaque tinc: la llengua catalana està mo-rint. Tots els lingüistes hi estan d’acord.No hi serem a temps, com va passar aIrlanda? O ens posem les piles i comen-cem a buscar solucions? Aquests fetssón cabdals, sense oblidar la lluita con-tra la pobresa i la reactivació de la in-dústria perquè el nombre d’aturats nosigui tan esgarrifós, perquè això, amb laboca petita o amb tot el cor, ho han dittotes les formacions polítiques.

Hi ha molta feina a fer i nosaltresjugant al parxís.

E

El cinturó roig ha votatels ‘pijos’ de Pedralbes

El cinturó

Ull de peix

Isabel-ClaraSimó

LAPUNXAD’ENJAP

JoanAntoniPoch

Doncs a mi no em sorprènque la CUP suggereixi unapresidència “coral” a la Gene-ralitat. El catalanisme popu-lar i d’esquerres arrenca enbona part dels Cors de JosepAnselm Clavé, com el burgèsi de dretes, per entendre’ns isimplificar, emergeix del’Oda a la pàtria de Bona-ventura Carles Aribau.Abans de l’ensabonada “lle-mosina” d’Aribau al seuamo, el poble ja componia icantava cançons i corrandesen català. En realitat no hohavia deixat de fer mai i, alcontrari de la burgesia, queen gran part es va passar alcastellà i que pretenia fer ca-talanisme en l’idioma de Ma-drid, la gent de camp i fàbri-ca es va mantenir fidel a lallengua del país. Clavé va afi-nar les cançons populars, enva incorporar de noves i va

treure els obrers de les ta-vernes perquè les cantessinen cors i orfeons i adquiris-sin cultura. Al Palau de laMúsica, propietat del’Orfeó Català, confluei-xen el cant popular i elssenyors que van a escol-tar Schönberg. Si elpacte entre Junts pel Síi la CUP es fa realitat, lainvestidura es podriacelebrar en el seu esce-nari. És clar que un cor,perquè no sigui un or-gue de grills, vol un di-rector, un líder, un Cla-vé. Ja el trobaran. I sino, malament. Al Palauno sempre hi ha gransnits, valorem-ho a l’ho-ra de negociar.

També veig en la pro-posta “coral” i en elsmateixos resultats elec-torals que obliguen a fi-ligranes imaginatives,la nostra tendència aembolicar-ho i engrandir-hotot. Estimem Pasqual Mara-gall també perquè ens retra-ta. El nét del poeta que co-

mençava una oda dient “Es-colta, Espanya, la veu d’unfill” i l’acabava amb un“adéu, Espanya” poc filial i

que és autor de l’himne del’Orfeó, per urbanitzar unterreny s’inventava el Fò-rum, per protegir el catalàproposava afiliar-lo a la fran-cofonia, per reforçar Catalu-nya veia una regió fins a Tolo-sa i també va duplicar i tripli-car càrrecs al cor del tripar-tit. O Macià. O Companys. OLlull. Per aprofitar una llimo-na acabem fent una plata decrema. Som així.

Hi ha qui pensa que dicaquestes coses per fer bro-meta, i jo parlo seriosament.Una altra cosa és el to. Comsigui, la brometa no és ac-ceptada en aquests mo-ments transcendents, ni resque es pugui interpretarcom a pressions als negocia-dors. La consigna és silenci.Junts pel Sí no dirà res finsque tot estigui lligat. LaCUP, fins dijous. Els mili-tants i aficionats, mentres-tant, a callar. ¿El mutismeque fa que l’altre no sàpiga a

què atenir-se, no ésuna altra forma depressió? UmbertoEco deia que la faltade senyal és un se-

nyal. I si ho va dir algúabans que ell, jo ho he llegiten l’autor d’Apocalíptics iintegrats.

Vuits i nous

Coral— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ManuelCuyàs

ANTHONY GARNER

Tal diacomavui fa...

1any

Dispositiu contra el vetEl govern reactiva els preparatiusde la consulta i flexibilitzael calendari. Un total de 239ajuntaments ja hi col·laborendesignant un coordinador.

10anys

Poca inversióLa Cambra de Comerçdenuncia la baixa inversió del’Estat a Catalunya. Foments’hi afegeix i vol una rebaixade l’impost de societats.

20anys

Clinton afluixa el bloqueigEl president dels Estats Units,Bill Clinton, anuncia mesuresper facilitar els contactes ambCuba. Autoritza la premsa iles ONG a treballar a l’illa.

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 D’OCTUBRE DEL 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

133000

23625

Diario

418 CM² - 39%

2668 €

2

España

6 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cafiete espera que el gasoductoEspafia-Francia est6 en 2020A.Zan6n. BarcelonaE1 comisario de Cambio Cli-m~tico y Energia, MiguelArias Cafiete, se mostr6 con-fiado ayer en que el gasoductode 235 ki16metros que debecomunicar Espafia y Franciaa trav6s de Figueres (Alt Em-pord~), el Midcat, est6 termi-nado en 2020. Esta infraes-tructura, que requiere una in-versi6n de 470 millones deeuros, permifiria transportargas entre hacia el coraz6n eu-ropeo, pero ser~i necesaria

una cantidad todavia mayor-entre 2.000 millones y 3.000millones de euros- para co-nectar con la red principal, enla zona de Marsella. AntonioLlard6n, presidente de Ena-gSs, lo ve factible.

E1 comisario confia en queeste afio se ponga en marchaun grupo de trabajo que per-mita impulsar los trabajos apartir de 2016. Cafiete creeque la postura de Francia-siempre reacia- ha cambia-do con la ministra actual de

Ecologia, S6golbne Royal.E1 responsable europeo de

energia considera que este se-r~iuno de los proyectos priori-tarios para Bruselas para des-tinar rondos pflblicos y acele-tar los tr~nites administrati-vos. Para Cafiete, una de lasasignaturas pendientes deEuropa es la diversificaci6nde los proveedores y de las m-tas, con vistas a reducir la de-pendencia con Rusia.

Cafiete particip6 en unajornada organizada por Gas

Salvador Gabarr6 (Gas Natural), el comisario Miguel Arias Ca~ete, ministro Jos6 Manuel Soria, el conseller Feiip Puig y Rafael Villaseca(Gas Natural) ayer en el Palau de la Mt)sica Catalana.

Natural, en la que su presi-dente, Salvador Gabarr6, pi-di6 m~s interconexiones y al-macenes de gas y nuevas ex-ploraciones de hidrocarburos

no convencionales en el sub-suelo. Por su parte, el conse-ller de Empresa, Felip Puig,reclam6 la aceleraci6n de lainterconexi6n gasista~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

24000

5853

Lunes a sábados

193 CM² - 18%

763 €

4

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ENERGJA

La UE trabajarfi para lograr d Midcat en 2020E1 comisario europeo de Polltica Climfitica y Energla, MiguelArias Cafiete, afirm6 ayer que el gaseoducto Midcat, que debeunir Espafia y Francia a trav6s de Catalufia, es estrat6gico parala UE, que trabajarfi con el objetivo de que sea una realidad en2020 pese alas ~dificultades~) del proyecto. En la apertura deun seminario internacional sobre el gas natural organizado potla Fundaci6n Gas Natural Fenosa en el Palau de la MO.sica deBarcelona, afirmo que ~el Midcat estarfi entre nuestras priori-dades y nuestro deseo es que estuviera finalizado en 2020~).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

248000

34888

Diario

112 CM² - 10%

599 €

36

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 6 OCTUBRE 2015

L’alentiment cultural de Barcelona obliga a buscar alternatives: copiar els països ambmés tradició musical?

Lliçonsd’òpera aBerlín

El Liceu inaugurarà demà la tem­porada amb una vetllada que seràprevisiblement sòbria. Barcelonano és una ciutat gaire donada a lesestrenes glamuroses, i la d’aquestaNabucco no serà cap excepció. AlGranTeatrenos’hiesperenniMa­rioVargasLlosani IsabelPreysler,que sí que van assistir a l’estrenaoficial del Teatro Real deMadrid.Peròningúnoels trobaràafaltar. I,quant als representants polítics,atrafegats en aquesta rentrée tanconvulsa, s’hi esperen, en tot cas,Artur Mas i José María Lassalle.PotserMadridnoéselmodelaimi­tar. Aquesta cronista va assistir elcap de setmana a l’estrena de latemporada que van celebrar con­juntamentlestres–tres–òperesdeBerlín. Alguns dels detalls obser­vats allà serveixen potser de guiaper a aquesta Barcelona que, caldir­ho,necessitamillorar.

Estrena conjunta. Uns Mestrescantaires de Nuremberg repartitsdurant dos dies a la Staatsoper(dissabte a la nit i lamatinédediu­menge), amb Daniel Barenboim iKlaus Florian Vogt; uns Contes deHoffmana laKomischeOper(ambNicole Chevalier), i un Vasco daGamaalaDeutscheOper(ambRo­berto Alagna) van convertir el capde setmanapassat enunesdeveni­mentmusicalaBerlín.Éslaprime­ra vegada que s’aconsegueix qua­drar les agendes dels artistes i delstres teatres per fer una arrencadatanrodona.Barcelona es pot plantejar una

empresa així?Ésmolt difícil, però,enqualsevolcas, lacapitalcatalanaté més necessitat que Berlín de si­tuar­sealmapade laclàssica.Vistala manera com la cita berlinesa haatret mitjans internacionals, val­dria la pena que el Liceu, el Palaude laMúsica i l’Auditori explores­sin lapossibilitat.

De fet, les tres institucions, jun­tamentambIbercamera,jaformenpart de Barcelona Obertura. Clas­sic & Lyric, una idea de BarcelonaGlobal que vol situar la ciutat al’agenda de l’òpera, la clàssica i ladansa. I artistes catalans ambgranprestigi a l’exterior, com Jordi Sa­vall,LaFuradelsBausoCalixtoBi­eito, podrien ser d’ajuda per im­pulsar un projecte d’aquestes ca­racterístiques. “Com pronuncieuCalixto?”, vol saber el crític deTheGuardiandesplaçataBerlín.

En la premsa mundial. El fet d’ha­verprogramatennoméstresdiesaBerlínun triod’espectacles depri­meríssimnivell ha permès atreurea la ciutat periodistes especialit­zats de tot el món. Bé, és veritat,l’organització s’ha encarregat delesdespesesd’allotjament.Perònoés fàcil, en unmón tan competitiucom el de les ciutats que progra­men òpera, captar fins a aquestpunt l’atenciódelsmitjans.“BerlínéslaRomadelsegleXXI,

la gent vol visitar­la, però potsersón viatges de quatre dies, i aixòsignificavisitarnomésmuseus.Calfer un esforç, presentar­nos bé, endiferents llengües...”, diu KonradSchmidt­Werthern, responsabledels assumptes culturals del go­

vern local.Una lliçó per aBarcelo­na:no fa faltacomplimentarels re­porters i els crítics passejant­losperlaciutatenmicrobusosambelsvidres fumats. A Berlín, els orga­nitzadors faciliten a cadascun untiquet de 72 hores per al transportpúblic.

Sense privilegis per als vips. A lesestrenes de Berlín tampoc no s’es­pera que hi assisteixin les autori­tats. És als festivals d’estiu on esdeixa veure Angela Merkel (maino es perd la cita anual de Bay­reuth). AAlemanya la culturamu­sical és infinitament superior a lanostra, el públic vaa lesòperespergaudirde l’espectacle, noadeixar­se veure. I l’exigència està servida.La directora d’escena Vera Nemi­rova s’acaba d’emportar una bonaesbroncada pel seu muntatge deVasco daGama: unaapostakitschid’estarpercasa.Un aspecte interessant de l’ex­

periència berlinesa és que la festaposteriorambelscantantsielscos­sos artístics està oberta a tot el pú­blic. Enun lloc equivalent al Foyero al saló delsMiralls del Liceu, Ba­renboim i Klaus Florian Voigt in­tercanvien salutacions, felicitaci­ons i copes de xampany –el tenorprefereix una beguda calenta per

suavitzar el coll– amb els especta­dorsdelaStaatsoperquehanoptatper quedar­se. La Staatsoper ocu­pa ara el teatre Schiller, la seva re­forma no estarà a punt abans del2017.Caladmetrequeaixòéspossible

perquè l’actitud del públic és dis­creta.ABerlínnos’assetgen lesce­lebritats.ACentreeuropaengene­ralelscantantssónsimplementar­tistes que fan la seva feina,mentreque en altres latituds són famososamb els quals cal fer­se una selfie.EntendreixveureaunenvellitDa­niel Barenboim –director vitalici

de la Staatskapelle de Berlín a laStaatsoperUnderdenLinden– as­sistir al brindis posterior a la sevaexitosa producció delsCantors as­segut tranquil∙lament enuna cadi­ra sensequeningúse li acosti.

Mestre de cerimònies. Aquest na­tural acostament al públic que esprodueix quan s’acaben les funci­onsd’òperaaAlemanyatéamésunmestre de cerimònies. El directorartístic de la casa és en general quis’encarrega de presentar l’elenc.Si,amésamés,comvaserelcasdelpremiat Barrie Kosky –l’australiàquedirigeix laKomischeOperdesde 2012– és el responsable del bri­llantmuntatgeque s’acabadeveu­re, l’adrenalinaque es transmetnoéspoca.

Diners i activitat. Fins a 640 funci­onsd’òpera téprogramadesBerlínper a aquesta temporada. De pú­blic, no en falta pas (83 per centd’ocupació) i dediners, tampoc.Elpressupost dels tres teatres sumagairebé 200milions, i el Governhicontribueixenun80percent.“Elsdinerspúblics s’hi handecontinu­ar destinant, ja que els mecenesaporten poc: consideren que ja hopaguenambels impostos”, explicael regidor.c

DEUTSCHE OPER

El tenor Roberto Alagna en el paper de Vasco da Gama a l’escenari de la Deutsche Oper de Berlín

Els cantaires, els contes deHoffmann iVascodaGama]Berlínvaviureun intenscapdesetmanaambduescomèdiesiundrama: 13horesd’òpera.Lamaratóvacomençardivendresambl’enginyósmuntatgedeLes contesdeHoffmannquefirmaBarrieKosky.Eldirectoraustraliàhacapgiratel reparti­ment: concentraenunamatei­xasoprano la interpretaciódelesquatredonesquesónelsamorsdelprotagonista–extra­ordinària lanord­americanaNicoleChevalier–,mentredesdoblaHoffmannentres:un

baríton,untenor iunactorquefadenarrador.Elmuntatge,trepidant, s’endinsaen lapartfantàstica igrotescade l’obra,incorporant textosenalemanydelmateixE.T.A.Hoffmann.Era laprimeravegadaqueesveiael seuoriginal francèsa laKomische, finsara partidàriadetraduir lesobres. L’endemà,Barenboimoficiavaelsdosprimersactesde lacomèdiaquevacompondreWagneren lamaduresa,ElsmestrescantairesdeNuremberg, dirigidaaquíper

l’alemanyaAndreaMoses,quevaaconseguirportaralpresentl’Alemanyanacionalistadefaquatresegles ideixaratothomcontent.Hihavia laconfrariadelsmestrescantaires, lacasta,laburgesiade l’època,queteniafins i totunplafópublicitarionapareixienels seusnomscomamarquescomercials–“s’hitrobaafaltar laVolkswagen”,deia fentbromaalgúdelpúblic–, i acabava lavetlladaamblapugnadel finaldel segonacteenuntòtumrevolútum:

hooligans,punks ... tothomaescena.L’0edemàalmatíesretrobavenpúblic ipersonatgesenunaexperiènciacuriosa.Finalment,pocacosaadirdeVascodaGama.GransveusperaaquestapeçadeMeyerbeer.RobertoAlagnahovabrodar,malgrathaver­sedisculpatprèviament, iNinóMatxaïdzeesvadespertardesafinada.MoltnotablevaestarSophieKockenelpaperdereinaSeli­ca.Elmuntatgenoarribavaniakitschalemany.

CAP DE SETMANA INTENS

LestresòperesdeBerlínescoordineniobrentemporadaambungrantriod’espectacles

‘PREMIÈRE’ PER A TOTHOM

La festa posterioramb els cantants i elscossos artístics estàoberta a tot el públic

BerlínEnviada especial

MARICELCHAVARRÍA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

1134 CM² - 100%

28000 €

36

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

4 OPINIÓNSEGRE

Lunes, 5 de octubre de 2015

Espanya ens manipula

Sr. Director:ElTribunal Superior de Jus-

tícia de Catalunya (TSJC) haimputat el president de la Ge-neralitat en funcions, ArturMas, per un presumpte delictede desobediència pel seu pa-per en la celebració de la con-sulta sobiranista alternativa–amb urnes de cartró– del 9 denovembre del 2014.Mas hauràde declarar el 15 d’octubre a laSala Penal delTSJC, data quecoincideix –mireu si fan bé lescoses a Madrid!– amb la datade l’afusellament del presidentLluís Companys...

Aquesta abracadabrant no-tícia em recorda els fets del Pa-lau de la Música, produïts el 19de maig del 1960 –centenaridel naixement de Joan Mara-gall–, en què es prohibí can-tar elCant de la senyera, el belli vibrant himne expressamentdedicat als cantaires de l’Orfeó,que musicà Lluís Millet amblletra de Joan Maragall.Assa-bentat prèviament Jordi Pu-jol de la notícia, l’aprofità pertal de promocionar-se com apolític –la dreta, a l’inrevés queles esquerres, no tenia heroisni màrtirs. I, per aquest fet, Pu-jol –mireu si en saben, de miti-ficar!– va ser sotmès a un con-sell de guerra i condemnat a lapresó pel fet de declarar-se res-ponsable... del repartiment deles octavetes amb la lletra del’himne de l’Orfeó, tot i que ellera a casa durant el concert, en

LACARTADELDÍA

SR. DIRECTOR:Es la cifra de personas que distinguen la

realidad ocurrida de su propia realidad.Camp Nou, Barça-Madrid, último parti-

do, donde se decide la Liga. Las gradas, a to-pe, con aficionados de los dos equipos on-deando sus respectivas banderas. La tensióny el nerviosismo, a flor de piel. Ronaldo en-tra en el área, jugada de gol, y Piqué mete lapierna. Ronaldo acaba por los suelos por unposible empujón. Se oye un pitido y el árbi-tro señala el punto de penalti. Empieza eldesmadre: todo el equipo técnico del Barçase levanta en peso, los rugidos de las gra-das son como los de un león enfurecido. Laindignación culé invade el campo. Se oyenfrases: “No lo ha tocado”,“Se ha dejado ca-er”. El árbitro, en su labor de juez, ha vistocómo se producía la jugada y aplica el regla-mento.Yo soy uno de los pocos hombres queno es aficionado al deporte rey. Quizá poreso, cuando veo a familiares y amigos discu-tir sobre fútbol, puedo ver lo que yo deno-mino pasión ciega. Cuando te ciega la pa-sión, no te deja ver la realidad. ¿Y qué es larealidad? La respuesta es: “Lo que ocurrerealmente”. Si es tan sencillo, ¿por qué haytantas interpretaciones distintas de la reali-

dad? Muy sencillo: porque pasa a través deunos filtros, que han sido programados y ma-nipulados. Cuando vemos y juzgamos unacontecimiento, pasa por los filtros del razo-namiento manipulado y, voilà, ya tenemosuna realidad distorsionada. Lo peor es que,aun manipulada y distorsionada, para el su-jeto sigue siendo una realidad, su propia rea-lidad, la cual, como es lógico, nadie puedenegarle, aunque esté lejos de la verdad. Pa-ra terminar, ¿han visto una rueda de pren-sa del entrenador al finalizar un partido? Untipo con cara de pocos amigos, en su frentetiene escrito: “Tipo cabreado”. En sus decla-raciones solo existe un tipo de expresión: in-dignación, robo, insulto, etc. Como cuandoa un político le registran una sede. Cuandose le pregunta por la jugada de la polémi-ca, le quitan importancia, es decir, los acon-tecimientos por la jugada. ¿Y la jugada es lode menos? Señores, toda causa tiene un efec-to. Enfocar la atención sobre el efecto es co-mo cuando se dejan el grifo abierto y todoel mundo se vuelca en recoger el agua. ¿Y eldaño que ha hecho la inundación? Que estámuy bien, pero... también se ha de pregun-tar quién se ha dejado el grifo abierto, y pe-dir responsabilidades por ello.

el qual la policia repartí unesquantes garrotades als que erenal galliner.

Les dretes espanyoles –lesraons són òbvies– sempre afa-

JESÚS DOYATORRENTE

voriran les dretes catalanes, ales quals històricament els unei-xenmúltiples interessos. És peraquest motiu que faran tots elspapers de l’auca per tal d’im-

pedir que Catalunya sigui go-vernada per les esquerres. LaRepública catalana els treu depolleguera...

JORDI PAUSAS

Correo En esta sección sólo se publicarán las cartas que vayan acompañadas de una completa identificación del autor (nombre, dirección, DNI yteléfono, en su caso), aunque si así se solicita, es posible la firma bajo seudónimo o iniciales. SEGRE no devolverá los originales y, en caso deque su extensión rebase las 20 líneas (1.200 caracteres), se reserva el derecho de resumirlos.

cercle@segre.comc/del Riu, 6. 25007 Lleida www. segre.comFax: 973 246 031

¡¡¡Solo el 3%!!!

Aniversaris i glòriescelestials

Sr. Director:Ens diu un refrany català que

“una mosca no fa estiu”. Novull amb aquestes paraules ques’hagi de treure mèrits a ningú.Cadascú portem la nostra glòriai contem les nostres històriesi afers segons com ens va la fi-ra, on moltes vegades afegimsomnis de dies gloriosos d’al-tres temps, avui llunyans.

En primer lloc, voldria saber,per curiositat, en quaranta anys,quantes cançons i melodies espodrien fer –amb bon talent,això sí–; quants acords entre-llaçats i compassos perduts alvent de la soledat es podriendibuixar vivint exclusivamentde la música, sense cap altrapreocupació que esperar ambtranquil·litat el sou virtuós quecada mes, ben entremaliat, ensarribés fins al lloc on només esrespira l’essència de l’art, onels mitjans, a baix cost, sónmolt assequibles per poder rea-litzar els seus virtuosismes.

D’altra banda, ningú és pro-feta a la seva terra i són moltsels que, des del silenci, demos-tren sense cap orgull la sevavàlua, amb gran modèstia, icomparteixen en tot momentels seus coneixements sense fertant rebombori, ni cerquen capmena de placa commemorati-va que llueixi en una de les can-tonades d’aquesta nostàlgicaLleida.

UNMÚSIC DE TERCERA

NO SERÁ fácil entenderse enadelante, porque España no esun solo estado heterogéneo condiecisiete autonomías. Despu-és del 27-S, sabemos con datosprecisos que no hay una solaCatalunya, sino dos de peso si-milar: la independentista y laque que no quiere separarse deEspaña.Y queda claro que nohay un solo Madrid, sino va-rios, porque las torpezas deprocesar aArtur Mas, regalan-do un mártir a la causa, y la úl-tima semana de campaña concañonazos groseros –“que vi-ene el corralito”,“que nos lle-vamos las sedes bancarias”,etc.– les gustará a algunos, pe-ro enMadrid otros se avergüen-zan y un tercer grupo cree quepara salir de esto es urgente en-contrar a alguien con menostorpeza al timón.Así que tene-mos, por lo menos, dos Cata-lunyas y varios Madrid.

Y, mientras, lo importanteestá por hacer. Por ejemplo, lainclusión de la ciencia y la in-vestigación en los programaselectorales ante las eleccionesnavideñas del 20 de diciembre.Un grupo de científicos dijo alos representantes políticos elpasadomiércoles, en un vibran-te cara a cara organizado porSociedad Civil por el Debate:“No es que investiguen los pa-íses que son ricos, sino que so-lo consiguen ser ricos aquellosque investigan”. O el alegatodel presidente de Jóvenes In-vestigadores Precarios: “Anteséramos la generación mejorpreparada y ahora somos la ge-neración regalada”. Regaladaa otros países, se entiende.Cla-rividente la denuncia del dipu-tado de UPyDCarlos MartínezGorriarán: “La ciencia no estáen los programas de los parti-dos porque no da votos”.

Acabáramos. Lo que da votos,sobre todo a los extremos delarco parlamentario, es la con-frontación, ya sea identitaria,fáctica o social.Y, sin embargo,la investigación es vital paraprogresar y para construir elnuevo modelo productivo quese necesita para salir de la cri-sis y amortiguar la dureza delas que vengan.

En la noche electoral,ArturMas tiró del tópico: “Ha gana-do Catalunya”. El exeurodipu-tado de Convergència, IgnasiGuardans, exclamó: “Me sien-to ofendido, porque yo soy ca-talán y no he ganado, sino quehe perdido”. SiAntonio Ma-chado resucitara, igual adapta-ba lo de “españolito que vie-nes al mundo te guarde Dios;una de las dos Españas ha dehelarte el corazón”. El Roto sedebió inspirar en esa afirma-ción deMachado cuando dibu-jó a una pareja con un bebé enbrazos con esta leyenda: “Tie-ne la doble nacionalidad, espa-ñol y antiespañol. Queremoslo mejor para él”.

El embrollo catalán, que ha

conseguido, eso sí, que se ha-ble de ello con preocupaciónen el resto de España y algunascancillerías europeas, se sitúaahora en la formación de go-bierno.Artur Mas parece cami-no de su casa, salvo que com-pre el programa de las CUP,que solo propone salir de in-mediato de la Unión Europea,de la OTAN y del euro, renaci-onalizar lo privatizado, sema-na laboral de treinta horas y al-guna cosilla más de esas queestremecen a la burguesía ca-talana, hasta ahora acomoda-da en la CDC de Pujol y queduerme mal desde hace unosdías. Los partidarios de dialo-gar y de encontrar una terceravía de acuerdo, en Catalunyay en Madrid, están a la esperade que se formen los dos go-biernos: el que saldrá de las ur-nas del 27 de septiembre, por-que algo acabará saliendo, y elque nazca de las generales del20 de diciembre, o sea, del otroembrollo.

Las encuestas solo coincidenen que puede pasar cualquiercosa. La tendencia lleva a cre-

er hoy que el PP puede ganar,aunque sea por poco, si logramovilizar a su electorado dis-gustado que se quedó en casaen las últimas municipales.Ysiempre si el fenómeno Ciuda-danos no se dispara en España.Albert Rivera, enardecido, re-salta que “cada vez que seabren las urnas, tenemos másvotos”, pero parece improba-ble que sus resultados catala-nes se proyecten al resto de Es-paña arrollando el bipartidis-mo, con esa intensidad con quecambió el color del tradicionalcinturón rojo de Barcelona porel naranja de su formación. En-tretanto, Pedro Sánchez mue-ve pieza y dibuja una candida-tura federal por Madrid, colo-cando a Meritxell Batet, unaprofesora de Constitucional delPSC, excelente diputada, co-mo número dos por Madrid. Esun gesto interesante hacia Ca-talunya, en línea con lo apun-tado porAntón Costas, presi-dente del Círculo de Economía:“Hoy hace falta más coraje pa-ra ser moderado que para serradical”. Desde luego.

COLABORACIÓN

MANUEL CAMPO VIDAL

PERIODISTA

HaydosCatalunyas ymásdeunMadrid

Envíe su foto a cercle@segre.com. Una selección más amplia de cartas puede encontrarse en

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

102000

9429

Diario

109 CM² - 13%

520 €

4

España

5 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

nvertim moltes hores i esforçosintentant dissimular, apaivagaro senzillament anul·lar el queconsiderem els nostres defectes,

siguin físics, psicològics o morals, i resultaque potser tot el que havíem de fer eraaprendre a treure’n profit. No és fàcil ado-nar-nos-en ni posar-ho en pràctica, queconsti, i potser la nostra educació hauria de

tenir-ho molt més en compte i oferir-nosclaus per gestionar-ho (una llacuna més, jano ve d’aquí).

Sigui com sigui, un cop s’han inventariati assumit aquests defectes ja no esdevé tancomplicat com sembla. De fet, una de lesprimeres coses que un descobreix és que laratlla que separa els defectes de les virtutsés primíssima, summament subtil i extre-madament voluble. Per una banda, totesaquelles característiques que conformen lanostra personalitat i la nostra aparença sónrebudes i interpretades de maneres molt di-verses –i fins i tot oposades– per part de lagent amb qui ens relacio nem en circums -tàncies i nivells ben dife rents. Per altra ban-da, i aquí sorgeix el més interessant del cas,els defectes i les virtuts poden combinar-sede manera harmoniosa, alimentar-se mú-tuament, complementar-se, i fins i tot po-den transformar-se amb una certa pràctica iperícia. M’explico.

Algunes imperfeccions físiques, comaquelles que ens torturen durant l’adoles-cència, per exemple, esdevenen amb eltemps una part tan indestriable i distintiva

de nosaltres mateixos que, en comptes defer-nos nosa, sembla més aviat que ens afa-voreixin. I el mateix podem dir de les im-perfeccions del nostre caràcter i comporta-ment, sobretot quan aprenem a dosificar-les i reconduir-les. Una persona, obsessiva,posem per cas, pot aplicar aquesta obsessióa feines tan absorbents com la creació artís-tica, que requereix un grau de perfeccionis-me gairebé malaltís. Aquell que sovint ésvíctima del seu excés d’orgull també es potfer més fort i resistent precisament gràcies aaquest orgull. L’impacient sol ser puntualperquè no suporta esperar els altres; el po-ruc sol ser prudent i previngut ni que siguiper la mateixa por; l’hipocondríac va méssovint al metge i, tal vegada, esquiva així lamalaltia que tant el preocupa...

Al cap i a la fi, tot sembla una qüestió d’e-quilibri, una fórmula que barreja autocríti-ca i honestedat amb una certa dosi de pers-picàcia. Segurament som massa severs omassa immobilistes amb els nostres defec-tes i amb els dels altres i potser, només pot-ser, un enfocament menys dual i rígid, ensevitaria molts problemes i frustracions.

I

DEFECTESVIRTUOSOS

www.miquelmartin.cat

Miquel Martín

Josep Quintanas Bosch

n democràcia, perresoldre els conflic-tes hi ha un àrbitre:la judicatura. Jeràr-

quica i estructurada per garantirdefensa i imparcialitat. Diu ladarrera paraula, la que ha d’ac-ceptar tothom perquè defineixla veritat que compta. Al Gore,després de la resolució del Tri-bunal Suprem dels EUA –formatper magistrats nomenats majo-ritàriament per presidents repu-blicans–, donant la presidència aGeorge Bush, la defensà malgratque significava la fi de la sevavida política. Per molts dubtesque pogués tenir, com els tin-gueren dos dels cinc magistrats.Dictada la sentència, ja no esta-va en joc si era president o no,sinó el consens, el crèdit social iel prestigi d’una institució fona-mental de l’Estat i Al Gore no tin-gué cap dubte. Acatà i féu seva laresolució. Artur Mas no és AlGore. Sabia perfectament que, sila Fiscalia s’havia querellat con-tra ell i membres del seu govern,el jutge havia de citar-lo com aimputat, perquè li ha de garantirla defensa fent-lo acompanyarpel seu advocat. Això no impedíque s’exclamessin ell i tota la co-lla contra el Govern espanyolacusant la fiscalia i la judicaturaen el seu conjunt de ser manipu-lades i instrumentades pel go-vern del PP i exigint, de fet, eldret a estar per sobre de tota llei,a la més absoluta impunitat. El,o la, Fiscal General de l’Estat ésnomenat/-da per actuar d’acordamb la llei i, si Mas consideraque no ho ha fet, que s’hi quere-lli per prevaricació. Però del queno es pot dubtar, i menys inten-tar intimidar, és de jutges i ma-gistrats del TSJC, tal i com hanaclarit amb precisió i contun-dència en un comunicat.

Mas té diversos problemes i lical romandre a la presidència dela Generalitat. Si no, si caigués ies formés un govern amb ganesde sobreviure i, per tant, de ne-tedat, la judicatura es podria tro-bar amb miraculoses curesd’amnèsia. No en el cas del 9-N,sinó en els del Palau de la Músi-ca i del 3%.

E

ESTADISTES IPROVINCIANS

es eleccions catalanes de diumenge passathan deixat algunes coses clares i d’altresno tant. Per damunt de tot, ha quedat clarque una immensa majoria de la societatcatalana tenia ganes de decidir, participari dir la seva en un tema que ens ha ocupat

i preocupat –a vegades en excés, perquè s’ha aparcat laresta de l’acció de govern– els últims tres anys. La partici-pació (un 77,4%) ha estat altíssima. Insuperable. És lamés elevada d’unes eleccions autonòmiques. Ha quedatclar, també, que hi ha una divisió sobre si Catalunya ha deser independent o s’ha de mantenir dintre de l’Estat espa-nyol. I ha quedat igualment clar que quasi dos milions decatalans són partidaris de trencar amb Espanya i empren-dre un nou rumb, encara que sigui, durant un període in-determinat, fora de la UE. I ara ja no es pot apel·lar a su-posades majories silencioses. Els uns i els altres s’hanpronunciat a les urnes. El Govern espanyol no pot conti-nuar fent l’orni davant l’evidència d’uns resultats. D’altrabanda, les eleccions també ens han deixat moltes incerte-ses des del moment que els vots a favor del «sí» a la inde-pendència s’han quedat a poc menys de tres punts persota del llindar del 50%. Què passarà a partir d’ara? Quina

estratègia seguiran els partits guanyadors de les elec-cions? Mantindran el full de ruta dels 18 mesos sense unamajoria del 50% dels vots? Serà Artur Mas el president?

En aquestes eleccions, per primera vegada ha guanyatuna majoria explícitament independentista. I ho ha fet deforma molt clara a les comarques gironines (quasi un 65%dels vots) i a la província de Lleida. L’interior de Catalu-nya és notòriament independentista i no ho és la franja li-toral. Les forces guanyadores tenen un mandat clar pergovernar els pròxims quatre anys, però no l’han aconse-guit en la finalitat plebiscitària en què estaven convocatsaquests comicis. Ara, caldria una administració curosad’aquests resultats, tot i que obren un horitzó difícil degestionar. Els primers problemes han sorgit amb la inves-tidura d’Artur Mas. A Junts pel Sí (62 escons) els falten dosvots al Parlament. La CUP també portava en el seu pro-grama el «sí» a la independència, però durant la campa-nya han reiterat que no investirien Artur Mas, el candidatde la formació guanyadora encara que anava de númeroquatre a la llista. Les pressions a la CUP són enormes iveurem com les administraran. Les propostes d’una pre-sidència coral o rotatòria són, francament, estrambòti-ques. Al marge de l’objectiu de la independència, Catalu-nya necessita un govern operatiu que s’ocupi del dia a diadel país. Junts pel Sí ha aconseguit una victòria clara i elbloc sobiranista està legitimat per avançar cap al seu ob-jectiu perquè ho han decidit els ciutadans a les urnes,però caldrà que tingui molt present quina és la seva forçareal i actuar amb exquisida prudència. El Govern central iels partits d’abast estatal tenen al davant una prova fe-faent que els cal una posició nova sobre Catalunya. Ditaixò, no podem ignorar que en les pròximes setmanesMariano Rajoy dissoldrà el Parlament espanyol per con-vocar eleccions generals el 20 de desembre. Previsible-ment, res no es mourà fins al mes de febrer. Però, alesho-res, sí que correspon aplicar el principal concepte de lapolítica: el diàleg.

L

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment, ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense el permís per escrit de la direcció.

EDITORIAL

l’escenaricatalà desprésdel 27-s

■ Diari de Girona DIUMENGE, 4 D’OCTUBRE DE 2015 23

FUNDAT EL 1889

OpinióDiari de Girona

DdG

EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes(Política), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

36000

6029

Diario

179 CM² - 16%

564 €

23

España

4 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SÁBADO, 3 DE OCTUBRE DE 2015 LA OPINIÓN - EL CORREO DE ZAMORA|11|ZAMORA

N. S. Sergio Ramos Montalvo pre-

senta una amplia serie de acuare-las en su primera exposición titu-lada «Perspectivas», que ayer tar-de se abrió en el claustro del Se-minario.

La muestra la integran una treintena de obras donde el jo-ven, que ahora estudia Bachille-rato en la Escuela de Artes y Ofi-cios y Superior de Diseño de Za-mora, plasma rincones de la ciu-dad, fundamentalmente de la zo-na antigua, sin olvidar momentos de los desfiles procesionales co-mo el Silencio, Nuestra Madre, el Yacente o Buena Muerte; o rome-rías, como la de la Virgen. Ade-

más en las paredes del claustro del Seminario pueden descubrir-se trabajos centrados en la Virgen de la Saleta, la fachada del Semi-nario e incluso la capilla del cen-tro, efectuados en acuarela y tin-ta. «En mis obras intento plasmar lo que el sentido que la vista tras-mite al sentido del tacto, ponién-dose en contacto con el pincel y, sin más, creando», señala. «Mu-chos son los que en las calles de Zamora han vivido, han transita-do y hasta amado; muchos otros los que la han, y entre ellos ahora me incluyo, la hemos pintado», detalla el antiguo alumno del Se-minario Menor San Atilano. El paso por este centro educativo le

marcó y en él conoció a la artista Teresa Álvarez, quien fue su do-cente de Educación Plástica y Vi-sual y que supone su referente en el campo artístico.

Sergio Ramos Montalvo nació en Zamora en el año 1996 y des-de su infancia ha mostrado espe-

cial debilidad por el dibujo y la pintura, disciplinas en las que se ha formado. Con doce años que-dó tercero en el certamen de Di-bujo y Pintura de Semana Santa promovido por la Junta de Catilla y León.

Con «Perspectiva» el Semina-

rio prosigue con su apuesta de dar a conocer a los artistas loca-les. En este foro los zamoranos han podido conocer las obras de de artsitas como Jesús Massana, Mercedes Ballesteros, José Ra-món Bedate o de José Antonio Arribas.

El zamorano Sergio Ramos presenta acuarelas de la Pasión en el SeminarioEl joven plasma rincones de la ciudad en su primera exposición

Una mujer contempla las acuarelas expuestas en el claustro del Seminario. | FOTO SAMUEL CHARRO

Natalia Sánchez La zamorana Carmen Mayor,

formada con Alfonso Bartolomé y con José Mezquita antes de trasla-darse a Barcelona donde estudió Bellas Artes, cursó la especialidad de pintura y posteriormente talla y escultura así como grabados, vuel-ve a exponer en la ciudad. Tras cuatro años de silencio expositivo presenta más de medio centenar de obras desde ayer en la galería de arte Espacio 36-Ángel Almei-da.

—Vuelve a exponer tras un tiempo de ausencia en el pano-rama artístico de la ciudad.

—Tras cuatro años en los que he trabajado diversas temáticas. Casi todo lo que presento es paisa-je hecho del natural durante los veranos, período que aprovecho para pintar. Los más grandes los he realizado en mi estudio en in-vierno en base a los apuntes toma-dos previamente a distintas horas del día.

—Los paisajes los capta del natural. ¿En algún punto en concreto de la geografía provin-cial?

—La mayoría son la zona de Arcillera, el pueblo de mi padre y donde yo he pasado los veranos y donde me siento muy cómoda pa-ra pintar porque tienes una mezcla de tonos muy interesante. Los co-lores de Sanabria, el verde y el azul, son aplastadores, en Tierra de Campos dominan sus amari-llos. Sin embargo en Aliste tienes la mezcla de los amarillos de los trigales, la línea del horizonte que es la Sierra de la Culebra y los ár-boles verdes. La mezcla de estos tres elementos son lo que integran mi pintura y de ahí que guste tan-to pintar esta comarca. También en la muestra hay rincones de otras zonas, como de Gema.

—Ahora combina formatos y soportes muy diversos. ¿Por qué?

—Hay algunas obras que son

notas de campo que están captadas en el momento y de manera rápi-da en pequeñas dimensiones. En ellas pinto el instante y el resulta-do es una pintura muy fresca. Lue-go hay obra de grandes dimensio-nes, como el de una charca de Ar-cillera, así como varias maderas con paisajes. En la exposición an-terior pinté sobre maderas de ba-rricas y un buen día me topé con unos trozos de madera viejas con formas muy singulares. He tenido que consolidarlas y tratarlas para que no tuviera en el futuro carco-ma. Posteriormente he hecho en ellas la preparación antigua con estuco y cola de conejo y a conti-nuación concebí un paisaje para un formato tan horizontal.

—¿Habitualmente prepara usted misma los soportes?

—Sí, yo controlo todo el pro-ceso. Los lienzos los preparo yo misma a la manera antigua, lo que lleva una preparación labo-riosa, pero la gran ventaja es que puedes hacer una preparación absorbente o poco, de tal manera que controlas la pintura. Las ta-blas las trato adecuadamente pa-ra que el soporte esté compacto. Además cada marco está hecho a mano y pintado en las tonalida-des del cuadro.

—¿Qué tiene el paisaje para que sea uno de los temas recu-rrentes en su pintura?

—El tema que más pinto por-que me encuentro muy cómoda

yo sola pintando en el campo. Me gusta mucho la naturaleza y los árboles. Me gusta observar la vegetación antes de dar cada una de las pinceladas. Cada árbol que pinto tiene una pincelada distin-ta. También creo que tengo una

sensibilidad especial hacia la na-turaleza que es de todos y hay que protegerla. Con estos paisa-jes también quiero transmitir el mensaje de que necesitamos pro-teger la naturaleza.

—Usted en la exposición

también presenta otro tipo de obra. Rompe consigo misma.

—Expongo el busto de un Cris-to. El boceto lo pasé a grande, lue-go a escayola y finalmente a ma-dera, animada por el galerista Án-gel Almeida. La talla la he poli-cromado yo como se hacía anti-guamente. Tomé las medidas de mi hijo, que ha estudiado Restau-ración en Valladolid. No está to-mado de ninguna imagen de Se-mana Santa. Además con esta ta-lla quiero homenajear a mi padre que no llegó a ver la anterior muestra y creo que esta pieza le gustaría.

—En otro cuadro ha optado por un recital de música debi-do a...

—Mis pasiones son el campo y la música, sobre todo, Bach. Cuando estudiaba en Barcelona iba al Palau de la Música a tomar apuntes durante los conciertos que organizaban y suelo acudir a los conciertos del Pórtico. Un día saqué un vídeo de la biblioteca de «La Pasión según San Mateo», de Bach y a la vez estaba leyendo «Crónicas de Anna Magdalena Bach», lo que te ayuda más a comprender la composición del músico. Escuchando a Bach he pintado a un coro cantando. Tam-bién en la muestra incluyo un re-trato de mi hijo, es mi manera de homenajearle.

—Usted fue pupila de Alfon-so Bartolomé, recientemente fallecido.

—Me ha dado mucha pena porque van desaparecido gran-des maestros. La última vez que lo vi fue cuando estaba montan-do su última exposición en la ga-lería Espacio 36. En esa ocasión nos intercambiamos obra. Él me regaló un retrato que había hecho y luego yo le entregué un paisaje de mi pueblo, tal y como me pi-dió. No me imaginaba que esa sería la última ocasión en el que le vería.

«Con mis paisajes reivindico la protección de la naturaleza»

«Capto Aliste por su rica variedad de colores y cada árbol que pinto tiene una pincelada distinta»

La pintora zamorana Carmen Mayor. | FOTO SAMUEL CHARRO

CARMEN MAYOR | Pintora

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ZAMORA

47000

4647

Diario

850 CM² - 68%

1939 €

11

España

3 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA