Recull de

Premsa

DIVENDRES, 18 NOVEMBRE 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 47

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

GABRIEL LERMANNova York. Servei especial

Nonomés va guanyarl’Oscar al millor ac-tor dos anys enrereambLateoríadel to-do, sinó que exacta-

ment 12mesos després va tornar acompetirpelmateixpremiambLachica danesa. Si alguna cosa podiafer Eddie Redmayne perquè nol’encasellessin comel britànic quebrilla en els papers difícils era ac-ceptar la proposta que li va ferDa-vid Yates d’acompanyar-lo en elseu retorn als mons de J.K. Row-ling a Bèsties fantàstiques i on tro-bar-les. Al film, que promet serl’inicid’unafranquíciatanpopularcom la de Harry Potter, el londi-nenc de 34 anys utilitza el seu ca-risma i la seva simpatia per inter-pretarNewtScamander,unimmi-grantqueacabad’arribara laNovaYorkde la llei seca que amaga totamena de criatures fantàstiques almaletíquesempreportaa sobre.

Molta gent pensa que Bèstiesfantàstiques és la nova HarryPotter, però és un error de con-cepte...Absolutament. L’únic que com-parteixen és que són mons creatsperJ.K.Rowling,quetéunaimagi-nació extraordinària i és ferotge-ment protectora dels seus perso-natges.Siellahadeciditcontarunacosanovaésperquèteniaunaaltrahistòriapercompartir.Bèsties fan-tàstiques transcorre en un mónque reconeixem com el de HarryPotter, amb la mateixa fantasia, lacomplexitat i el cor d’aquestsfilms, però està ambientada alsanys vint, almónde la prohibició iel jazz.L’espectadorhodescobriràa travésdelmeupersonatge,NewtScamander, que ha estat a Hog-warts i, lògicament, és britànic, toti que la història transcorre a NovaYork. He de confessar que quanJ.K. va anunciar que serien cincpel·lícules totselsquevampartici-par en el rodatge ens vam quedarsorpresosperquènohosabíem.

Faria la sensació que vostèbusca personatges molt dife-rentsentreells...És veritat. Quan vaig llegir el guióemvaencantarqueenNewtfosunforaster. Ells m’havien dit que elleraelprotagonista, i jovaigpensarque tindria qualitats heroiques.

Tot i això, és algú que no encaixagaire bé en la societat, que té pro-blemesperestablirvinclesambal-treséssershumans imoltsconflic-tes personals. I, a més, és molt re-servat.Ellhoobservatotcomsifosun hàbitat, i se sent més còmodequanestàambelsseusanimalsqueamb els humans. Emva interessarque ell formés part d’un quartet iquenototestiguésposatalessevesespatlles, i quemalgrat que entre-vegem una relació romàntica en-tre ell i la Perpentina, el personat-ge de Katherine Waterston, no ésuna cosa que estigui completa-ment desenvolupada, només enveus el principi. Una de les cosesqueemvanintrigardelguióésqueenNewt camina comBuster Kea-ton, i encara que això hauria d’ha-ver estat el somni de qualsevol ac-tor, era una indicació tan enigmà-

tornar a treballar amb AlexanderReynolds, un ballarí i coreògrafque jam’havia ajudat per aLa teo-ríadel todo iLachicadanesa.

I en quinamesura la seva pre-paracióvaserdiferentqueenal-tresprojectes?QuanvaigencarnarStephenHaw-king sempre podia recórrer a ell, ala Jane i al llibre que ella havia es-crit, i quan va ser el torndeLili El-be tambéhihaviamoltdematerialsobre ella que podia consultar. ABèstiesfantàstiquesemvaigpensarque crearia un personatge utilit-zantlamevaimaginació,peròenelprimermoment que vaig conèixerJ.K. Rowling em vaig adonar queen Newt existeix a la seva ment, ique ella coneix tots els detalls so-bre ell, per més minúsculs que si-guin. I, tot ique joemvaig limitarainterpretar un moment en la vidad’aquest personatge, ella sempre

estava disponible per donar-metotes les dades que necessités so-breelmónque l’envolta.

Està disposat a participar-hien totes?Espero que aquest sigui el pla.

Unadelescosesqueemvaagradardel guió és queno s’esforçaper es-tablirunafranquícia.Moltesvega-des l’únic propòsit d’una super-producció és aquest, establir lesbases per al que vindrà després.També em va agradar que fos unthriller, que tingués elements fos-cos,quedevegadessiguiincreïble-ment superficial i que no hi falti lacomèdia. Per més que J.K. estiguidecidida a fer cinc pel·lícules, aixònomés passarà si a l’audiència liagrada laquehemfet.

TAYLOR JEWELL / AP

Eddie Redmayne, protagonista de la pel·lícula de David Yates basada en una història de J.K. Rowling

“‘Bèsties fantàstiques’ noés un nou ‘Harry Potter’”

Eddie Redmayne, actor

ENTREVISTA

NEWT SCAMANDER

“Elmeu personatgeestàmés còmodeamb els seus animalsque amb els humans”

Vetlladaprenadalenca

El trencanous

Intèrprets:LesMusiciensduLouvre.CordeNoiesde l’OrfeóCatalà (BuiaReixach iFeixes,directora)Director:MarcMinkowskiLlocidata:PalaudelaMúsica(16/XI/2016)

JORGE DE PERSIA

Marc Minkowski ens va proposaruna grata vetllada prenadalencaamb aquesta versió d’El trenca-nous. El trencanous és una mostrade la màgia de Txaikovski com aorquestrador, plena de propostesinteressants, de textures, de llumi-nososexotismes (jaeramoda l’ori-entalisme a París, l’espanyolismede Rimsky, en la qual aprofundiri-

enduesdècadesdespréselsBalletsRussos).En els últims anys s’estan recu-

perant les versions integrals de lesmúsiques per a ballet; ho fa Gergi-ev amb Stravinsky, l’any vinent éselcentenarid’Elcorregidorylamo-linera de Falla... És un repertoriproperalapantomima,moltvisualenel seu tractament instrumental.Txaikovski captiva ambescenes

en les quals conjuga les violes ambtrombons, entre altres combinaci-ons felices i inusuals; la seva or-questra és molt transparent i vamtenir ocasió de veure-la desplega-dadavantnostreassumintelpaperdels ballarins, un manual d’idees.És una de les primeres ocasionsque s’utilitza, per exemple, la ce-lesta –imolt ben interpretada–, uninstrument aleshores recentmentinventat.

L’orquestra es va manifestar encondicions, a partir d’excel·lentssolistes; cal subratllar la sensibili-tatdelavioloncel,elcoloritdelcla-rinet, la bona presència rítmica enla percussió (tambor, timbals i unaexquisida celesta). I en aquestpunt, també és destacable l’interèsinnovador deTxaikovski incorpo-rant una gamma de percussionsmolt subtil. La corda alta va treba-llarambhomogeneïtat i socàlid.Possiblement és el comença-

ment d’aquesta experiència per aMinkowski,perquèhivahaverpe-tits desajustos a la primera part,amb un començament una micamecànic ,tot iqueambunmoltbonexercicidetensionsenelquevave-nir a continuació,matisos i color, isobretot un ambient de festa ambl’esplendor de l’orquestra als fi-nals.Eldirectortambévaafegirco-lor amb comentaris sobre la calor,algungestcomde laFura llançant-seaigua, i fins i totpicant-seuncopla galta per algun insectemés inte-ressat enellqueen lamúsica.

tica que plasmar-la va ser unveritablemaldecap.

Aquesta és la pel·lícula mésfantàstica en què li ha tocat tre-ballar...Així és, una cosa delicada per a al-gú que, com jo, té una imaginaciómolt pobra. La veritat és que emvaighaverdeprepararperinterac-tuaramblescriatures.DavidYatesem va donar via lliure perquè hofes com jo volgués, i llavors vaig

Debut ambRobertDeNiroEddie Redmayne va fer

els seus primers passos alteatre i ja allà va conquis-tar la crítica. L’obraRed,on interpretava el paperd’assistent d’un famóspintor, li va valer tant elpremi Laurence Oliviercom el Tony. El seu debutal cinema va arribar el2006 amb El buen pastor,on va coincidir amb An-gelina Jolie i Robert DeNiro, però va ser el seupaper a Losmiserables elque finalment el va cata-pultar a la famamundial.SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

226 CM² - 20%

5960 €

47

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

■ Michael Feinstein evoca Frank Sinatra al Palau de la Música

El cantant i pianista nord-americà Michael Feinstein, acompanyat de l’Orquestra Simfònica del Vallès, recordarà demà Frank Sinatra al Palau de la Música, dins de la programació del Festival de Jazz. “He intentat escollir les cançons que millor evoquin al públic la figura de Sinatra, una veu atemporal i fresca amb un estil que segueix captivant avui dia”, diu Feinstein sobre un repertori que busca “un contrast equilibrat” entre les cançons de swing i les balades.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

108000

12978

Diario

84 CM² - 10%

403 €

34

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

16 20MINUTOS

� R. B.

Dades pràctiques

P. CARO ●

Dades pràctiques

●●●

Dades pràctiques

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

180000

78783

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1352 €

16

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La Simf )nica s’aboca al so americ delsanys 40 i porta al Palau ’hits’ de SinatraDivendres toca a La Far ndula i I’endem& convida el ’crooner’ Michael Feinstein

Despres de Mahleramb la Quarta,la SimfOnica delValles es Ilan£a a lamdsica americanadels anys 40. So dejazz, Broadway ambBernstein i Coplanddivendres a LaFar~ndula i I’endem~al Palau hi suma ’hits’de Frank Sinatra ambel ’crooner’ MichaelFeinstein.

CARLES CASCON

Strangers in the night, Nightand day o My way nomessonaran dissabte al Palau dela Mdsica Catalana amb lagran estrella, Michael Feins-tein, que per cert s’asseuraal piano a cantar i tocar ambun trio de jazz davant I’Orques-tra SimfSnica del Valles. Avuial matf assagen a la seu deI’OSV a Sabadell.

PerO ambdOs programescomparteixen On the town, deLeonard Bernstein, i Rodeo,d’Aaron Copland. Sabor genu-

El valeaci:~ Vicent Alberola dirigeix I’OSV i fa de clarinet solista al concert d’Aaro. Copland

’inament america, doncs, arabaquests grans que evoquen elso de big bands dels anys 40amb jazz i musicals, una ener-gia que condensa d’algunamanera el New York, New Yorken desembarcar a aquesta ciu-tat els tres mariners d’On thetown, musical convertit des-

pres en pel.l[cula amb GeneKelly o Frank Sinatra.

El programa es completa aSabadell amb I’obertura deThe cowboys, de John Willi-ams -aroma de pur westernde John Wayne- i el Concertper a clarinet d’Aaron Copland,on actua de solista el director

convidat, el valencia VicentAiberola (Paiporta, 1970).

Sis o set anys despres dedirigir I’OSV, torna .arab moltail.lusi6, es una orquestra ambla que dSna gust treballar,que disfruta molt la mdsica.,comentava aquesta setmanaen conversa telefSnica amb

D.S..~s un programa bastantdiffcil, amb molts ritmes dejazz, folklOrics, que demanaun so diferent. I el concertde Copland, que va dedicara Benny Goodman, amb elselements jazzfstics lets per lacorda, ritmes trencats, sensedirector peque jo estare tocantel clarinet... Per~) es una joia.agradara molt!,,.

Molt animat arab la doblecita simfOnica, Alberola des-taca tambe la capacitat ,,des-criptiva, de la mOsica de Willi-ams, on .sents el galop delscavalls o els indis fumant lapipa, traslladant-te ai ViejoOeste,, (flu), o una de qesgran obres,, de Copland que~s Rodeo.

El director i solista encarael repte despres de la gransintonia exhibida amb PaquitoD’Rivera I’any passat ambua programa molt ’latin’..Hasortit una gran amistat entrenosaltres. De let, vol el quetorni a serel seu director,, diu,satisfet. Aix~" que, corn a titularde la Sinf(~nica Vigo 430, faranel programa a Galfcia i el junyarab la simf~)nica de Valenciaabans de c6rrer m6n. Ser~ ,,elprimer cop a la meva terra,,.agraeix el valenci~ ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

527 CM² - 57%

627 €

25

España

17 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CONCIERTOS

Michael Feinsteincanta a Sinatra en elPalau de la Mt~sicaI BARCELONA I E1 cantante, pia-nista y compositor nortea-mericano Michael Feinsteinrendirfi homenaje a FrankSinatra acompafiado por laOrquestra Simf6nica del Va-l16s en un concierto debut enEspafia que tendril lugar enel Palau de la Mfisica Cata-lana el pr6ximo s~bado, 19de noviembre. My Way oStrangers In The Night sonalgunas piezas que sonarfin.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

88000

9286

Diario

84 CM² - 10%

369 €

48

España

17 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Vila i Collboni firmen la pau cultural a Barcelona

lions d’euros en tres anys, als grans equipaments a canvi d’assumir més protagonsime en la seva gestió. El consistori va passar a tenir una posi-ció majoritària en els òrgans de go-vern de L’Auditori, el Mercat de les Flors i el Macba. A la Fundació Tà-pies, la Miró i el Teatre Lliure, totes fundacions privades, el consistori va passar a ser l’administració predo-minant. La Generalitat va continuar liderant el MNAC, el Palau de la Mú-sica i el Liceu. Ara, però, tot plegat pot tornar a canviar. “Pot ser que equipaments més vinculats a la ciu-tat passin a estar-ho més a la Gene-ralitat o a la inversa i aquest exerci-ci s’haurà de fer amb altura de mi-res”, va dir Vila. No es preveuen, pe-rò, més aportacions.

Relacions amb Madrid Treballar colze a colze, segons Coll-boni, també permetrà “no duplicar esforços”: “Treballarem, per exem-ple, amb l’Institut Ramon Llull per la projecció internacional de Barce-lona. S’han d’aprofitar més les si-nergies que ja existeixen”. Vila i Collboni també van assegurar que reivindicaran al govern espanyol que assumeixi les seves responsabi-litats pel que fa a la cultura catalana. A la pregunta de si hi haurà o no una estratègia conjunta, Collboni va respondre: “Hi ha la voluntat de fer una aproximació en comú”.

L’anunci d’aquesta col·laboració es produeix menys de dues setma-nes després que una desena d’asso-ciacions del món de la cultura fes-sin públic un manifest de denúncia de “manca d’una política cultural de llarg abast” a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Les as-sociacions reclamaven al Govern, per exemple, un calendari d’actua-ció i una planificació viable i amb un pressupost específic. També acusaven l’Ajuntament de Barcelo-na de no escoltar el sector i dema-naven “polítiques clares de suport a la creació en general i en especi-al a l’art i la cultura contemporà-nia”, deien.e

Jaume Collboni i Santi Vila en la primera reunió bilateral al departament de Cultura. ACN

Ajuntament i Generalitat prioritzen els grans equipaments de Montjuïc i les Glòries

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona gestionen conjuntament els principals equipaments culturals de la ciutat. Es troben en molts pro-jectes culturals, tot i que les relaci-ons no sempre han sigut fàcils. Ahir el responsable de Cultura del Go-vern, Santi Vila, i el del consistori barceloní, Jaume Collboni, van vo-ler escenificar l’inici d’una relació més estable i harmoniosa. Van anunciar que, a partir d’ara, col·labo-raran per gestionar el dia a dia de les polítiques culturals de la capital ca-talana sense deixar de pensar en el mitjà i el llarg termini: “És un salt qualitatiu”, va dir Collboni. “Fins ara no s’ha pensat de manera conjunta”, reconeixia. Les seves prioritats se-ran, ara per ara, dos punts neuràlgics de la cultura a Barcelona: Montjuïc i els seus museus i teatres, i les Glò-ries, amb el TNC i L’Auditori.

Però ni Collboni ni Vila van con-cretar si hi haurà una ampliació o reordenació dels museus que hi ha a Sants, entre els quals el MNAC, o si hi haurà canvis al TNC i L’Audito-ri. L’única pista que van donar va ser aquesta: “En aquest mandat no ens plantegem grans inversions. La nos-tra prioritat són els continguts i la creació”, va dir Collboni. El regidor de Cultura del consistori ja va des-cartar fa temps que projectes que requereixen una gran inversió de diners, com l’Esplanda dels Museus o Muntanya dels Museus –el projec-te urbanístic estava pressupostat en 70 milions d’euros–, es duguin a ter-me durant aquesta legislatura.

L’Ajuntament i la Generalitat crearan una comissió que es reunirà cada dos mesos i hi haurà cinc grups de treball. Una de les qüestions que abordaran és precisament la gover-nança dels grans equipaments cul-turals. El maig del 2013, en plena cri-si de les retallades, l’Ajuntament de Barcelona va fer una aportació ex-traordinària, en concret de 15,3 mi-

BARCELONASÍLVIA MARIMON

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

108000

12978

Diario

294 CM² - 35%

1557 €

33

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 18 DE NOVEMBRE DEL 2016 63DIVENDRES

33 Matrimoni artístic 8Tomatito i Michel Camilo, a Madrid.

AGUSTÍN CATALÁN

RETORN AL PALAU DE LA MÚSICA

Michel Camilo i Tomatito –dues lle·gendes vives del piano i la guitarra, respectivament– tornen aquest ves·pre (21.00) al Palau de la Música, es·cenari que els va ajuntar, per prime·ra vegada, ara fa 18 anys. Ho faran amb Spain forever, el seu tercer disc com a matrimoni artístic. Que nin·gú esperi l’habitual volcà. El duo s’ha fet gran i més savi. Hi ha silen·cis i esperes. Hi ha pau, calma i as·sossec. «Aquí, menys és més. Jo vinc del flamenc amb caràcter. La meva guitarra és forta, però després de Spain forever dic: ‘¡Oh!, els homes també podem ser romàntics», diu rient Tomatito (Almeria, 1958) so·ta el somriure còmplice del seu col·lega pianista (Santo Domingo, Re·pública Dominicana, 1954). Ja fa molts anys que, apadrinats per Fernando Trueba, aquests dos grans amics van ensorrar el mi·te que el jazz i el flamenc no for·maven una aliança seriosa. Spain (2000), Spain again (2006) i Spain fo-rever confirmen el contrari.

carreres per separat. «El respecte és important. Imprescindible. Si no, no hi ha concerts ni discos», subratlla l’almerienc. «També és vital alegrar-se pels èxits dels altres. Jo, quan lle-geixo als diaris una estupenda cròni-ca d’algun concert de Tomatito, li tru-co i el felicito», afegeix el dominicà. Quan aquests primers espases de la música es van convertir en pioners

OLGA PEREDAMADRID

Jazz i flamenc en pau El pianista Michel Camilo i el guitarrista Tomatito inicien a BCN la gira internacional de ‘Spain forever’, disc que convida a l’assossec i la calma

a l’hora d’ajuntar guitarra i piano van sentir vertigen. Tomatito es fica·va en un món que desconeixia. I tam·bé Camilo. Però l’aposta va sortir bé. «Vam dir: ‘Provem a veure què pas-sa. Anem a divertir-nos i a fer-ho bé. Sense més misteri’», recorden. Tots dos van trobar el seu «setè sentit». I el públic els aplaudeix arreu del món, també al Japó. H

Vivim una època estressant. Tot es fa amb pressa. El nou disc de Ca·milo i Tomatito –duo que ha tocat a tots els països del món– és una para·da en el camí. La tercera peça, una meravellosa versió de Cinema Paradi-so, defineix per si mateixa la profun·ditat del disc, un treball fet perquè la gent «s’enamori» de la mà d’Água e vinho, Our spanish love song i About you. «Crec que Spain forever ens ha quedat subtil i bonic. És un disc es-pecial. Ple de sentiment i persona-litat pròpia», continua el famós pia·nista.

Complir el destí

Quan estaven en plena producció, Tomatito renegava. Deia que això a ell no li anava. «Jo sóc urpa, sóc un lleó», es queixava el guitarrista, que tenia 14 anys quan va ser reclu·tat per Camarón. Però, al final, tam·bé ha caigut en la xarxa de la subti·lesa, animat per Camilo, un altre geni que amb 5 anys va compon·dre una melodia per als seus pares. «¿Genis? No, això és una exagera-ció. Aquí estem per complir el nos-tre destí. Res més», afirma. Camilo i Tomatito asseguren que el secret del seu matrimoni (artístic) és el de qualsevol parella: amor, respecte i espai lliure per a cadascun. Tots dos tenen les seves

«Ens ha quedat subtil i bonic. És un treball especial. Ple de sentimenti personalitat»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

490000

87909

Diario

489 CM² - 46%

11320 €

63

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

16 20MINUTOS

� R. B.

Dades pràctiques

P. CARO ●

Dades pràctiques

●●●

Dades pràctiques

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

180000

78783

Lunes a viernes

117 CM² - 13%

1758 €

16

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

I

IIngredients picants del restaurant I

L’Olla de Sichuan. FOTO: CLAUDIO VALDI~SIi tamb FICCIO TELEVISIVAIgualada est;~ de festivalSi sou fans de la televisic~ i el cinema,traslladeu-vos a Igualada per 8audird~una nova edici6 del Zoom Festival.Hi haur& un acurada selecci(~ deproductions internationals de cinemaper a televisi6 realitzades a I’EsLatespanyol, corn Ebre, del bressol oIo batollo, de Roman Parrado, i22Angeles, dirigida per Miguel Bardem,a m~s de titols procedents de Taiwan,el Brasil, Alemanya i el Regne Unit.Enguaay el festival presenta tres novessections: Zoom Series, Zoom Trendyi Zoom Formats, dedicada als nousformats televisius de no-ficci&ZOOM IGUALADA. ATENEU IGUALAD[.E/SANT PAU, 9. IGUALADA, DEL 22 AL27/11. EONSULTEU HORARIS. PREU:3(: PER SESSI(~. Zoomigualada.org

LA BARCEI~ONA MI~S CI~SSICARecital de Daniel BarenboimEl BCNCI~ssics 2016-17 viu dijousuna de los seres nits m~s especials:el recital que Daniel Barenboimprotagonil~ar~ al Palau de la ML~sica.El pianista argenti ~s un de los m~sgrans interprets de la mL~sica d~ssicadels darrers cinquanta anys. El cideprosseguir~ la seva programacba parLir de110 de febrer de12017,vetllada al Palau de la MOsica en qu~el violinista Daniel Hope recrear~ elConceripera viol~, de Max Bruch.DANIEl. gAgENBOIM. PALAU DE LAMOSICA. PAIAU DE LA M~SI£A, 4-6.DUOUS 24, 2OH, PREU: ENTRE 30 I85£. ̄ Proticketing.com

POESIA MUSICAl.Carmen Garcia, al Barts ClubL’arLista barcelonina Carmen Garciacomen,ca el seu cami en solitari ambla presentaci6 del seu nou disc, Sid,que es mou entre el rock i el pop ique sorpr~n arab uns tex[os poeticsi algunes melodies folk. La cantant,germana del conegut Manolo Garda,estar~ acompanyada de la seva bandahabitual i comptar~ arab un convidatespecial a la Bu[[arra el~c[rica, Jos#Luis P~rez, que va ser membre de LosR~pidos, El Oltimo de la Fiia i Sau, ique ac[ualment toca amb Pep Sala.CARMEN GARC|A. SALA BARTS CLUB.AV. PARAL-LEL, 62. BARCELONA. 18DE NOVEMBRE, 22.30H. PREU: 10(:{COPA DE CAVA INCLOSA). ¯ &arts.cat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

QUE HACER

651000

131497

Semanal

113 CM² - 20%

5960 €

5

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Amics de l’Òpera presenta “Carmen” con entradas agotadas> La artista italoaustraliana Michelle Francis Cook encabeza el reparto de la obra

Itziar Ortega, Manuel García (presidente de Amics de l’Òpera) y Michelle Francis Cook. NEBRIDI ARÓZTEGUI

P. N.

os de asociación Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa (AOIST) llevaban tiempo anunciándo-

lo, y ese día ha llegado: este fin de semana tendrán lugar las primeras dos funciones programadas de la “Carmen” de Bizet, en el Auditori Municipal. Las más de trescientas localidades puestas a la venta para cada una de las funciones están agotadas desde hace meses, y tam-poco quedan localidades para la tercera fecha, el 2 de diciembre.

Le entidad ha apostado fuerte para conmemorar su quinto ani-versario, con la que es sin duda la más ambiciosa de las producciones que han presentado hasta la fecha.

En una rueda de prensa celebra-da hace unas semanas se explicó que para llevar adelante el monta-je han contado con un presupues-to de veinte mil euros. El elenco lo encabeza la artista internacional italo-australiana Michelle Francis-Cook, en el papel de Carmen, com-pletándose el reparto en los roles principales con la presencia de Fa-cundo Muñoz (Don José), Alberto Cazes (Escamillo) e Itziar Ortega (Micaela.)

LA OH!RQUESTA EN ACCIÓN La parte musical está cubierta con la participación de la Oh!rquestra de Terrassa, una formación de ex alumnos del Conservatori de Te-

rrassa que trabaja bajo la dirección de Jordi Montoliu; el Cor de Veus Blanques del Conservatori, dirigi-do por Miquel Garcia: el propio coro de la AOIST, dirigido por Joan Manau; y el cuerpo de danza, el cantaor y guitarrista de la Casa Priego de Córdoba.

Otro apartado es el de la direc-ción escénica, firmada por Carles Ortiz. Una de las particularidades de la producción es que, dada las limitaciones presupuestarias y de espacio, la obra se representará sin decorado, aunque sí con vestuario.

La protagonista de la obra, que

pese a ser una artista con trayecto-ria internacional se ha prestado a colaborar con la asociación para apoyar el trabajo de la entidad, es una soprano spinto (técnica vocal para cantar con presión subglórica muy alta, que permite grandes acentos dramáticos, pero puede

L

dañar la voz del cantante a la larga) con un currículum que incluye ac-tuaciones en grandes teatros, entre los que no falta el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Pese a su expe-riencia ésta es la primera vez que interpreta a “Carmen”, una de las protagonistas más codiciadas del repertorio operístico.

Otra intérprete de altura es Itziar Ortega, que en este caso sí ha podi-do conocer con antelación a su per-sonaje, “Micaela”, interpretándolo en el Palau de la Música.

UNA ENTIDAD ACTIVA “Carmen” se suma de esta forma a otras producciones ya presentadas por la AAOIST en el pasado, tales como “La Traviata” y “L’Elisir d’Amore”.

La actividad de la entidad arran-có en diciembre de 2012, con una gala lírica celebrada en el Auditori Municipal. Al principio el número de socios fue de dieciocho perso-nas, y en la actualidad, esta cifra al-canza más de doscientos seguido-res.

El presidente y fundador de la entidad es el egarense Manuel Gar-cia, quien junto a sus compañeros ha impulsado los tradicionales re-citales veraniegos en el Ateneu Te-rrassenc (entidad que alberga la sede de Amics de l’Òpera), y un concierto anual en el marco de la Festa Major de Terrassa. En el ini-cio de los actos de conmemoración del quinto aniversario de la asocia-ción, el pasado mes de mayo, se ofreció un concierto sorpresa en el Mercat del Triomf elaborado a modo de “flash mob”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TERRASSA

4141

Martes a sábados

574 CM² - 50%

265 €

10

España

17 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La nueva CDC pierde el 20% de afiliadosE[ PDECat cuenta con unos :~2.000 asociados, mientras que la vieja Converg~ncia cerr6 [a persiana con casi15.000 mi[itantes. El partido soberanista se fe[icita porque 2.000 de sus adeptos no proceden de [a anterior etapa

Ere

Marcos PARDEIRO - Barcelona

Han pasado cuatro meses desdeque Convergbncia Democrhticase despidi6 de la vida pfiblicadespu6s de casi 40 afios de hege-monia polffica en Catahu~a. Sobrelos escorubros de CDC se alz6 unnuevo partido soberanista, que,despu6s de varias sacudidas, aca-b6 adoptando elnorubre de ParfitDembcrataEuropeu de Catalunya(PDECat). La nueva formaci6nestaba llamada a revitalizar elproyecto convergente, ruuy ero-sionado pot escfindalos de co-rrupci6n coruo el caso Palau ycomo el caso Pujol. Pero cuatromeses quizfi son demasiado pocopara obrar milagros.

HoyelPDECat fiene sede nuevay tiene caras nuevas. Pero no tienesondeos que le sefialen comoprimera fuerza en Catalufia nitampoco tiene las bases de haceun tiempo. Convergbncia ech6 lapersiana teniendo a casi 15.000militantes al corriente de pago,ruientras que el PDECat cuentacon unos 12.000, es decir, un 20pot ciento ruenos. Sin erubargo,sus dirigentes se felicitar~ porque2.000 de esos 12.000 asociados~nunca militaron en Converg~n-cia,, y porque no ha habido untraspaso autoru~itico de militan-cia. ~En estos meses decisivos,ruucha genre convergiremos eneste nuevo proyecto central de lapolitica catalana~, dijo ayer, espe-ranzada, la coordinadora generaldel PDECat, Marta Pascal.

Menos mdsculoLo cierto es que la nueva CDC noatraviesa sus ruejores horas. Aprincipios de este rues, anunci6un ERE para el 30 pot ciento de suplanfilla, es decir, para deshacersede unos30 trabajadores. Elmotivoes sencillo: el partido ha visto re-ducido sustancialruente sus in-gresos, ya que, entre otras cosas,ha perdido la condici6n de grupopropio en el Congreso de los Di-

PartitDembcrata

’t" ’;

Europeu Catal~ ......

La coordinadora general det PDECat, Marta Pascal, en una rueda de prensa ofrecida esta semana

putados, 1o cual es tanto comoquedarse sin ru~is de 2 millones deeuros al afio. Pero la reducci6n deingresos no s61o se ha producidopor sus resultados en las eleccio-nes generales, sino tambi6n por lamengua de diputados en el Parla-ment de Catalufiaypor lap6rdidade la alcaldfa de Barcelona.

Los diversos ffentes que tieneabiertos m~te la Justiciaylaruptu-ra con Uni6 tarupoco ayudan aestabilizar las finanzas de los so-beranistas, cuya situaci6n podrfa

seguir empeorando si se confir-man algtmos pron6sticos.

Un reciente sondeo del Insfim-to Catal~in de Polfficas Sociales(ICPS) de la UAB detect6 que PDECat serfa en estos ruoruentosla tercera fuerza en el Parlament,ya que ERC serfa lfder en estosruomentos con el 22,4 pot cientode los votos. Le seguirfa CatalunyaSf que es Pot con el 14,6 pot cien-to de los votos.Y, a continuaci6n,se situarfa el PDECat con el 12,5pot ciento de apoyos.

En todo caso, la nueva Conver-gbncia confia en el afio 2017 queviene pot delante para ,reconec-tar,, con su antiguo electorado.Los convergentes hart fiado lapr~ictica totalidad de su estrategiaalproyectoindependentista, cuyodesenlace es una inc6gnita, y auna alianza con la CUP que le dagrandes quebraderos de cabeza yque desdibuja el perfil centristaque revindican.

Pero elgran probleruaamenazacon ser su candidato. El improvi-

sado relevo de Armr Mas a CadesPuigdemont se consideraun6:fitodentro del PDECat. Pero Puigde-mont insiste en que no piensapresentarse coruo candidato a lapresidencia de la Generalitat.Llegado estepunto, los soberanis-tas no tendr~in m~s opci6n queimprovisar de nuev~ un Ifder yrafificarlo en un proceso de pri-marias. Ser~i entonces cu~mdo sevea hasta qu6 punto le afecta alcandidato del PDECat la senten-cia del caso Palau.

1 TRIAS, ALACECHO DE LAALCALD|ALos presidentes de tos grupos de CiU y det PSC en elAyuntamiento de Barcelona, Xavier Trias y 3aurae Collboni,respectivamente, anatizaron ayer [a situaci6n en que seencuentra e[ ayuntamiento y e[ gobierno municipal, segoninform6 [a formaci6n nacionalista. A la reuni6n, que seenmarca en ta ronda de contactos de CiU con tos grupos

municipates para explorar una nueva mayoria en et presidente, 3aume Cottboni, es el teniente de atcatde deconsistorio, adem~s de Trias y Cottboni, asistieron el Empresa, Cuttura y I nnovacion. Fuentes de[ grupoporLavoz de CiU, ~]oaquim Forn, y [a concejala socialista municipal de CiU ea[ificaron ta reuni6n, que dur6 una horaMontserrat Ballarin. Los cuatro concejales de[ grupo socia- y cuarLo, de <<cordiab> y explicaron que buena parle deltista se incorporaron a[ gobierno de ta atca[desa de encuentro [a dedicaron a hablar de [a ordenaci6n deBarcetona, Ada Colau (BComo) hace seis meses y terrazas y veladores en la ciudad.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

12000

Diario

828 CM² - 80%

2822 €

41

España

18 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Minkowski ilumina la magia de 'El cascanueces'

Jueves, 17 de noviembre del 2016 - 19:32 CET

Un concierto tan entretenido como mágico por la atmósfera de cuento que traslada. Marc Minkowski (París, 1962),inauguraba el miércoles en el Palau una gira con la poco habitual interpretación de la versión íntegra de la maravillosamúsica del ballet 'El cascanueces' de Chaikovski, cuando lo normal es que se interprete en los auditorios la 'suite' conuna selección de ocho números preparada por el autor. Al frente del grueso de Les Musiciens du Louvre, formación coninstrumentos de época creada por él en 1982, la propuesta complació a un público que no dudó en mostrar suentusiasmo al final y en algunos pasajes de la velada.

BUEN RESULTADO

Los escépticos, que identifican al maestro por su dominio del repertorio barroco a pesar de tener una acreditadatrayectoria en otros campos de la clásica y en la ópera, tuvieron que admitir el buen resultado de esta iniciativa. Huboalgún desajuste propio de los inicios de cualquier proyecto como el de este tour, pero más derivado de la dificultad decombinar los diferentes timbres que se utilizan dentro de la gran variedad instrumental de la orquesta que por la calidadde sus componentes. Sobresalió una bien empastada cuerda y el extraordinario rendimiento, tanto de los solistas comodel conjunto, de las otras secciones, además de una imaginativa percusión.

La música tiene en esta obra tanta fuerza expresiva como el propio baile y ello propició que los espectadores viajaran,con tan solo atender a las especiales sonoridades del universo de cuento, al imaginario de las coreografías pensadaspara Marius Petipa pero de las que se acabó haciendo cargo su asistente Lev Ivanov que suplió al enfermo artista.Chaikovski muestra en el último de sus tres clásicos de ballet, después de 'El lago de los cisnes' y 'La bella durmiente' sucapacidad para mezclar ritmos y músicas populares con su personal arte para la melodía.

INSPIRADA INTERPRETACIÓN

La orquesta francesa, bien respaldada por el Cor de Noies del Orfeó Català en el pasaje final de la primera parte, exhibióinspiración para dar respuesta a este mundo onírico. Desde el inicio, que recrea la noche de Navidad, la descriptivapartitura se desliza hacia el momento del regalo del cascanueces a Clara y las incidencias que vive hasta llegar al sueñofantástico en el que los juguetes toman forma humana y el muñeco recibido se convierte en un príncipe.

El viaje proseguirá hasta el Reino de los Dulces. Este trayecto estuvo iluminado por la fuerza de las melodías,popularizadas por el cine y la TV, entre ellas el 'Vals de les flores' y el de los copos de nieve. El exotismo de las danzaespañola y de la famosa rusa 'Trépak', así como el momento del paso a dos con el baile del príncipe y el hada de azúcar

Pulse aquí para acceder a la versión online17 Noviembre, 2016

8.81 minTMV:

167000TVD:

147000UUD:

1553000UUM:www.elperiodico.com

TARIFA:

PAÍS:

URL:

1670 €

España

son otros momentos que cautivaron a la audiencia. Dos bises, entre ellos una vibrante versión de 'L’Arlesienne' de Bizet,cerraron la velada.

Pulse aquí para acceder a la versión online17 Noviembre, 2016

8.81 minTMV:

167000TVD:

147000UUD:

1553000UUM:www.elperiodico.com

TARIFA:

PAÍS:

URL:

1670 €

España

Catalunya Música - Assaig general

11-11-2016

Xavier Chavarria parla de l’organista Cameron Carpenter i fa la crítica del concert

que va oferir al Palau de la Música Catalana (Cicle Coral Orfeó Català), amb la

participació de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

en la interpretació dels Chichester psalms de Leonard Bernstein. El periodista també

explica com és l’orgue ITO dissenyat per l’organista mateix.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/assaig-general/xavier-chavarria-quin-organista-

es-capac-domplir-completament-el-palau/audio/940194/