RECULL de premsa Fundació Setba

of 29 /29
FUNDACIÓ SETBA RECULL DE PREMSA 2011

Embed Size (px)

description

Recull de premsa de les notícies publicades, durant el primer semestre de 2011, sobre la Fundació Setba.

Transcript of RECULL de premsa Fundació Setba

Page 1: RECULL de premsa Fundació Setba

FUNDACIÓ SETBA

RECULL DE PREMSA2011

Page 2: RECULL de premsa Fundació Setba

MITJÀ DATA SECCIÓ

Roger Casero.cat 16/02/11 -

Europa Press 17/02/11 Fundacions

Catalunya Press 17/02/11 Cultura

La Vanguardia.es 17/02/11 Cultura

El Economista.es 17/02/11 Agencies

Qué! 17/02/11 Barcelona

Avui / El Punt 18/02/11 La contra

Red Iberoamericana de Expertos en Discapacidad y Derechos Humanos

18/02/11 Actualitat

Xarxa d’Acció Social de Catalunya

18/02/11 Inclusió social

Cultura21 21/02/11 Notícies

Plataforma Educatuva.org 14/03/11 -

El Periódico de Catalunya 15/03/11 Agenda

Bonart Actualitat 15/03/11 Barcelona

Blog de Claudi Puchades 15/03/11 -

Claves de Arte 26/03/11 Agenda

Roger Casero.cat 05/04/11 -

Avui / El Punt 05/04/11 Girona

Diari de Girona 07/04/11 Cultura

Nexo 5 07/04/11 -

Avui / El Punt 07/04/11 L’entrevista

Diari de Girona 08/04/11 Educació

Avui / El punt 08/04/11 La contra

Tarragona Ràdio 26/04/11 Tothom

TVE 02/05/11 Para todos la 2

Entitats Catalanes d’Acció Social

27/05/11 Tercer sector

Avui / El Punt 01/06/11 Cultura

Nexo 5 14/06/11 -

infoEnPunto 15/06/11

La Vanguardia 17/06/11 Cultura

Resum d’aparicions de la Fundació Setba entre febrer i juny de 2011

Page 3: RECULL de premsa Fundació Setba

�!���"�����#��$����%������"����&'���'�����(����

������������������ ����������������� �������������� ������������ ��������������������� � ���������������� ������������������� ��������� ��� ������������������������ �

�����

��������������� ��������!��������������%������"�����������(��������"�������������������

������������ � ���������������� �!���"�����#����

"��!���"�����#���#��������������(���������������������� �(�������������

��)��*��������(���������������(��������+��������� ������������ ��$�� ������

��������������������������������������%��������������&���������

'��#���������(����������������������)����������(���������������(����������

�������������� ��������������������������(������)*�� � ���#�������� ���������*�������

����� � ����������� �����������������&��������

)�%������"�����#���������(��,�������������������� ������+������������������������

���,��-� ���������� ���� �����,����������������������� ���� ��������������������������

������������������������������.�������"�� �����������������/��� ��0�����

)�(��������"��������������%������"����������&����������������-���./�� ��������������

���������������1�����(��0����������-� �������������������� ������������1�������� �������

/��� ��0����1����2����������������������/��� ��0����#���������������������������

�� �������/��� ��0�����������������������/��� ��.�������"�� ����

)�%������"�����#����������� ��$���������������3����4#�����(������������������������

�� ������-� ������

����������&

.��� ���� �������

5)����������������

1���;99<<<������ ����� �9����9��9��4�� �4��4���4���4��4�4���� ��1���

ROGER CASERO.CAT, 16/02/11

2

Page 4: RECULL de premsa Fundació Setba

Directorio Fundación Arte contemporáneo Personas con discapacidad Jóvenes artistas

Comparte esta noticia

tuenti

���������

������������������� ����� � �� ����������������� �����������������������

BARCELONA, 17 Feb. (EUROPA PRESS) -

La Fundación Setba, impulsada por la galería barcelonesa del mismo nombre,

formará y promocionará a artistas con discapacidad intelectual, en el marco de

su primer proyecto, el 'Balcó de les arts'.

En un comunicado, la entidad ha explicado que este proyecto educativo y

terapéutico mejorará la formación de los participantes en artes plásticas y les

ofrecerá un espacio para la producción de obras y otro para exponerlas,

además de facilitar la venta de las piezas.

La Fundación, que ha sido inaugurada este jueves, se centrará en la difusión

del arte y la cultura, la preservación del medio ambiente y la atención a

personas en riesgo de exclusión social.

Han participado en su presentación en Barcelona el responsable de Atención

a las personas del Instituto Catalán de Asistencia y Servicios Sociales (Icass),

Lluís Grande, que ha destacado el "potencial" de la inclusión social a través de

la cultura, y el director del Consell Nacional de la Cultura y de las Artes

(CoNCA), Pep Montes, para quien la iniciativa "mejorará la percepción social de

la creación artística".

También han apoyado el proyecto la ex consellera de la Generalitat y ahora

gerente de la Plataforma Educativa a les Terres de l'Ebre, Marta Cid, y el

director del Institut Català d'Indústries Culturals, Fèlix Riera, que ve en la cultura

una vía para participar "más directamente en el mundo y en el espacio común".

��������������������������������������� ������������������ �� ��� !��� ��� ������������

EUROPA PRESS, 17/02/11

3

Page 5: RECULL de premsa Fundació Setba

CATALUNYA PRESS, 17/02/11

4

Page 6: RECULL de premsa Fundació Setba

LA VANGUARDIA, 17/02/11

5

Page 7: RECULL de premsa Fundació Setba

EL ECONOMISTA, 17/02/11

6

Page 8: RECULL de premsa Fundació Setba

QUÉ!, 17/02/11

7

Page 9: RECULL de premsa Fundació Setba

AVUI / EL PUNT, 18/02/11

Quan semblava que tot havien deser males notícies perquè no hi hadiners per fer res, ahir en un pis dela plaça Reial de Barcelona es vapresentar una fundació que amb elnom de Setba es proposa ajudar lespersones amb exclusió social i, en-tre aquestes, les discapacitadesmentalment. Setba era fins ara unespai d’exposicions artístiques. Lafundació que en surt i que té el ma-teix nom incentivarà la inclusióprecisament a través de l’art. Fa-ran una convocatòria perquè lespersones afectades s’expressin através dels llenguatges artístics,se’ls exposarà les obres, es nome-narà un jurat perquè esculli les mi-

llors i alguns participants rebranun ajut per formar-se en el campde l’expressió artística.L’impulsor és Darío Olaortua,

un barceloní que prové del mític ci-nefòrum Mirador que va funcionardurant uns anys al carrer Balmes ique, com tants cinefòrums del’època del franquisme i de les in-quietuds polítiques i culturals, vaser una gran escola d’agents actiusi amb iniciatives. Després Olaortuava fundar amb d’altres la galeriaJoan de Serrallonga del carrerMercaders, igualment mítica,igualment cau d’inquietuds, iara, després d’haver-se alliberatde la vida laboral, posa en solfaaquesta fundació amb seu on téla galeria d’art que fa uns anys quefunciona. El domicili és al se-gon pis del número 10 de la plaçaReial, sobre el restaurant AmbosMundos, de nom inquietant i molt

segle XIX (Quins són aquests dosmundos? Un dia li ho preguntaréa en Lluís Permanyer, que ho saptot). Abans al pis hi havia viscut enLluís Llach i més abans, el pintorOcaña. Ara Setba hi exposa unesfotografies sobre l’antic El Molino.S’adverteix als senyors i les senyo-res que vulguin anar a Setba quea Barcelona quan et diuen segonpis sempre vol dir quart, perquès’ha de passar prèviament perl’entresòl i el principal.Olaortua es va acompanyar de

Carles Duarte i Albert Rosa, mem-bre de la fundació. “Què vol dir Set-ba?”. “És la contracció de «set bal-cons»”. El pis té set balcons queofereixen una gran panoràmica.Set Portes als porxos d’en Xifré,set balcons a la plaça més portica-da de la ciutat... Barcelona és eso-tèrica i sempre fa números. Els deSetba són per a una gran finalitat.

Des dels set balcons

La contra

Es presenta a Barcelona la Fundació Setba, sorgida d’un espai cultural id’exposicions, per treballar per la inclusió social de discapacitats mentals

ManuelCuyàs

ANDREU PUIG

Page 10: RECULL de premsa Fundació Setba

18.02.2011

Una galería de Barcelona promocionará a artistas con discapacidad intelectual

La Fundación Setba, impulsada por la galería barcelonesa del mismo nombre, formará y promocionará a artistas con discapacidad intelectual, en el marco de su primer proyecto, el ''Balcó de les arts''. En un comunicado, la entidad ha explicado que este proyecto educativo y terapéutico mejorará la formación de los participantes en artes plásticas y les ofrecerá un espacio para la producción de obras y otro para exponerlas, además de facilitar la venta de las piezas. La Fundación, que ha sido inaugurada este jueves, se centrará en la difusión del arte y la cultura, la preservación del medio ambiente y la atención a personas en riesgo de exclusión social. Han participado en su presentación en Barcelona el responsable de Atención a las personas del Instituto Catalán de Asistencia y Servicios Sociales (Icass), Lluís Grande, que ha destacado el "potencial" de la inclusión social a través de la cultura, y el director del Consell Nacional de la Cultura y de las Artes (CoNCA), Pep Montes, para quien la iniciativa "mejorará la percepción social de la creación artística". Informa: EuropaPress 17/02/2011

���� ��!!!"�������������������"����#��������"���

RED IBEROAMERICANA DE EXPERTOS EN DISCAPACIDAD Y DERECHOS HUMANOS, 18/02/11

XARXA D’ACCIÓ SOCIAL DE CATALUNYA, 18/02/11

La Fundació Setba promocionarà artistes amb discapacitatDes de la setmana passada els ofereix un espai per a la producció i exposició d'obres

art, fundació setba, artistes discapacitat intel·lectual INCLUSIÓ SOCIAL, FORMACIÓ, SALUT MENTAL - 21.2.2011 'Balcó de les arts' és el nom del primer projecte de la Fundació Setba, la qual té per objectiu formar i promocionar artistes amb discapacitat intel·lectual. La setmana passada es va inaugurar la Fundació que oferirà als seus participants un espai per a la producció i exposició d'obres, així com també els facilitarà la venda de les peces. Manel Cuyàs en va parlar a la contra de l'Avui.

���������� ���!��"""���������������������##$����% �������������������������������������������

9

Page 11: RECULL de premsa Fundació Setba

CULTURA21, 21/02/11

10

Page 12: RECULL de premsa Fundació Setba

PLATAFORMA EDUCATIVA, 14/03/11

11

Page 13: RECULL de premsa Fundació Setba

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 15/03/11

EXPOSICIONS

Fotografia Visita guiada per

Laura Terré a l’exposició

Negra ombra que enlluernes,

de Ricard Terré. Galeria Valid

Foto. Buenaventura Muñoz, 6.

19.30 hores.

Àfrica Inauguració d’El futur

és simplement avui, mostra

fotogràfica de la Fundació

Setba i de l’associació Jo

També. Sala Ocaña. Plaça

Reial, 10, 1r, 2a. 19.00 hores.

BONART, 15/03/11

Barcelona: Setba i el futur és simplement avuiPosted on març 12, 2011 by bonartactualitat

����������������������������������������������������������������� � ������������������������ �����!������

���� �"���������#$������%����#&�������������������'��(���������������������)��������*

bonart actualitat � ��������� ������� ��������

������ ���� ����$����$�$�$�����$�$�����"""

EL BLOG DE CLAUDI PUCHADES, 15/03/11

12

Page 14: RECULL de premsa Fundació Setba

13

Page 15: RECULL de premsa Fundació Setba

CLAVES DE ARTE, 26/03/11

14

Page 16: RECULL de premsa Fundació Setba

ROGERCASERO.CAT, 05/04/11

Page 17: RECULL de premsa Fundació Setba

AVUI / EL PUNT, 05/04/11

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Setba presenta el seuprojecte solidariLa Fundació Setba es presen-tarà dijous al públic i a l’em-presariat de Girona en un acteque se celebrarà a l’antiga Fa-rinera Teixidor de les 12 delmigdia a les 2 de la tarda. Lanova entitat sense ànim de lu-cre té com a pilars fundacio-nals tres objectius: vetllar perl’atenció a persones en riscd’exclusió social, la promocióde l’art i la cultura i la preser-vació del medi ambient. Pertal d’assolir aquests propò-sits, la fundació vol fer unacrida al sector empresarial i

GIRONA

motivar el mecenatge privatal voltant de la solidaritat i lacultura. La jornada disposaràde les ponències de Josep Ló-pez de Lerma, catedràtic dedret públic a la UdG i directorRoca Junyent a Girona, quefarà una reflexió sobre la ne-cessitat d’una nova llei de me-cenatge, i d’Álex Barceló, di-rector de Solventa 6 i funda-dor del viver d’empreses La-Maret.cat, que exposarà uncas pràctic a partir de la vi-vència amb la seva pròpiaempresa. n N.A.

16

Page 18: RECULL de premsa Fundació Setba

C

La fundació sense ànim de lucreSetba presenta avui el seu projec-te a Girona en un acte centrat en elmecenatge, la cultura i el món del’empresa. Els objectius de l’entitatsón vetllar per l’atenció a personesen risc d’exclusió social, la pro-moció de l’art i la cultura i la pre-servació del medi ambient. Lapresentació d’avui –a l’antiga Fa-rinera Teixidor, entre les i les del migdia– comptarà amb po-nències del professor de Dret Pú-blic a la UdG Josep López de Ler-ma, que també és director de RocaJunyent a Girona, i del director deSolventa , Àlex Barceló.

GIRONA | DdG

La fundació sociali cultural Setbapresenta el seuprojecte a Girona

DIARI DE GIRONA, 07/04/11

NEXO 5, 07/04/11

Page 19: RECULL de premsa Fundació Setba

AVUI / EL PUNT, 07/04/11

Dario OlaortuaPRESIDENT DE LA FUNDACIÓ SETBA

L’ENTREVISTA

Què és la Fundació Setba?Feia molts anys que tenia al cap la ideade vincular l’art i la cultura amb un ob-jectiu de caire solidari, en concret el dedonar suport a les persones en risc d’ex-clusió social. Inicialment, vam pensar acrear dues fundacions diferents per a ca-dascun dels objectius, fins que finalmenti amb l’assessorament d’Albert Rosa, re-presentant de la Fundació PlataformaEducativa, vam decidir de crear una solaentitat. Primer vam començar, el 2007,amb Setba Zona d’Art, en la promoció del’art i de la cultura, i ara fem el segon pas:fer alguna cosa pels altres. Som art i femsolidaritat.

Quins són els objectius principals de lafundació?Tenim tres objectius principals: la pro-moció de l’art i la cultura; el suport a lespersones en risc d’exclusió social, comara la gent gran, els discapacitats psí-quics i altres col·lectius; i el tercer objec-tiu, i potser el menys conegut, és la pre-servació del medi ambient.

Algun projecte en marxa?Estem a punt de convocar el certamende pintura que ha estat batejat amb elnom el Balcó de les Arts. És un concursadreçat a persones amb discapacitatmental. Es tracta d’ajuntar, en un solprojecte, art i cultura i persones amb dis-capacitat. Ja tenim les bases del concurs,la intenció és treure la convocatòriaaquest mes i que abans de l’estiu el tin-guem resolt. I estem molt contents de te-nir, com a membre del jurat, José FélixBenz, del Círculo Artístico de Barcelona,que a més ens cedirà un espai per a laposterior exposició de les pintures.

Què representa el Balcó de les Arts perals possibles concursants?És un certamen que va adreçat als artis-tes que tenen alguna discapacitat psíqui-ca i volem incentivar-los perquè treballinen el terreny de les arts plàstiques. Ambaquesta iniciativa, la Fundació Setba voldignificar la feina i el talent d’aquestespersones, donant-los un tracte igualitari,deixant de banda els prejudicis i promo-vent la integració i la solidaritat.

El concurs serà obert a tot Catalunya?En tractar-se d’una primera edició el vo-lem obrir, inicialment, a aquelles perso-nes residents a l’àrea metropolitana deBarcelona. Els concursants hauran deser majors d’edat i tenir un certificat del33% de discapacitat intel·lectual com amínim. Els guanyadors rebran un premide 2.000 €, 1.000 € o 500 €, en funció

del lloc en la classificació. No descartemque, en altres edicions, el concurs com-prengui un territori més ampli.

Se n’ha fet difusió, de la fundació?Fa poc que vam presentar la fundació iaquest primer projecte a Barcelona. Avuiho fem a Girona i també tenim previstfer-ne presentacions a Tarragona i a Llei-da. En l’acte d’avui a Girona, que es faràa l’antiga Farinera Teixidor, hi participa-rà com a ponent Josep López de Lerma,director de Roca Junyent a Girona, quefarà una reflexió sobre la necessitatd’una nova llei de mecenatge. L’empresa-ri Àlex Barceló, director de Solventa 6,parlarà de la seva pròpia experiència.

Quin ha de ser el paper de l’empresa pri-vada en aquest seu projecte?Des de la fundació volem vincular la soli-daritat amb l’empresa i la societat civil;buscar la seva complicitat. Ens agradariaque les empreses dediquessin part delsseus guanys a ajudar els altres, però aixòentenc que passa per una nova llei delmecenatge. Cal motivar l’empresari per-què col·labori solidàriament. n

“Volem fer solidaritat através de l’art i la cultura”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els set balcons que té eldomicili i la seu de lafundació són els que handonat lloc a l’acrònimSetba. Olaortua (Barcelona,1950) prové del míticcinefòrum Mirador, que vafuncionar durant uns anysal carrer Balmes. Desprésva fundar la galeria Joan deSerrallonga del carrerMercaders. El pis, situat ala plaça Reial, havia estat eldomicili del pintor Ocaña i,anys més tard, de LluísLlach.

Dario Olaortua, envoltat d’art, a la seu de la Fundació Setba a Barcelona n ANDREU PUIG

Núria Astorch

Page 20: RECULL de premsa Fundació Setba

DIARI DE GIRONA, 08/04/11

19

Page 21: RECULL de premsa Fundació Setba

AVUI / EL PUNT, 08/04/11

Eprofitar la pèrdua de terreny quepateix l’Estat com a conseqüènciade la crisi econòmica perquè les

entitats sense ànim de lucre l’ocupin i elfacin seu en benefici del conjunt de la so-cietat. “L’espai que deixa l’Estat o bél’ocupa la iniciativa social o bé ben aviatsentirem un crac social”. Així de contun-dent es va manifestar el catedràtic de dretpúblic a la UdG i director del gabinet RocaJunyent a Girona, Josep López de Lerma,en la ponència que va fer ahir durant l’ac-te de presentació de la Fundació Setba al’antiga Farinera Teixidor. I no es va que-dar aquí en el seu discurs trencador. Vaanimar el conjunt de les fundacions d’ar-reu de Catalunya a aplegar-se i crear unlobby “per fer que la maquinària legislati-va” posi al dia les normatives relatives alfuncionament de les entitats sense ànimde lucre i el mecenatge. Abans, però, vafer una bona repassada al que ell anome-na la “societat civil subsidiària”, un parai-gües sota el qual s’aixopluguen les patro-nals, els sindicats i les cambres, entred’altres institucions, i que es caracteritzen“per viure, i molt bé, del pressupost pú-blic”a pesar de la seva manca d’eficiènciai representativitat. López de Lerma, exdi-putat i exvicepresident del Congrés delsDiputats, va augurar que en el terminid’un any ha d’haver-hi una reordenaciód’aquesta situació de la qual la “societatcivil lliure” n’ha de sortir enfortida. Les se-ves paraules no podien tenir més que unefecte engrescador entre les personesque van assistir a l’acte: Darío Olaortua,president de Setba; Albert Rosa, repre-sentant de la Fundació Plataforma Educa-tiva, i Àlex Barceló, director de l’empresaSolventa 6 i fundador del viver d’empre-ses LaMaret.cat, entre d’altres.

També va resultar estimulant escoltarl’experiència de Barceló com a empresarisocialment compromès. Un empresari

A

que quan va començar el seu projecte esva haver de sentir dir que seria un “burgèsexplotador” i que a base d’una voluntatfèrria i unes idees clares l’han convertit enun model a seguir. “A Catalunya no es va-lora prou la funció social de l’empresa; es-tà estigmatitzada”, va lamentar Barceló.Olaortua es va saber rodejar d’uns

bons padrins per presentar la seva criatu-ra, la Fundació Setba, a Girona. Una fun-dació que vol fer possible el binomi cultu-ra i acció social pensant en als col·lectius

més vulnerables, com la gent gran i elsdiscapacitats. Olaortua va demanar al’empresa privada el seu ajut per desenvo-lupar el seu projecte i va fer un toc d’aten-ció a les administracions públiques per-què facilitin aquesta col·laboració. Rosava expressar la satisfacció de presentar elnaixement d’una fundació com Setba enun moment de “desconfiança col·lectiva”.Una estat d’ànim que es combat amb lagenerositat, confiança i estimació que desdel principi va unir Rosa i Olaortua. n

La societat civil, al poder

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La contra Núria Astorch

López de Lerma va animar ahir les fundacions, en la presentació de Setba a Girona, aformar un lobby per pressionar els poders públics a canviar la llei del mecenatge

Albert Rosa, López de Lerma, Olaortua i Barceló abans de presentar Setba n M. LLADÓ

20

Page 22: RECULL de premsa Fundació Setba

TVE, PARA TODOS LA 2, 02/05/11

LINK: http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-ong-fundacion-setba/1089212/

21

TARRADONA RÀDIO, 02/05/11

LINK: http://www.youtube.com/watch?v=K0FOS86-G"

Page 23: RECULL de premsa Fundació Setba

ENTITATS CATALANES D’ACCIÓ SOCIAL, 27/05/11

22

Page 24: RECULL de premsa Fundació Setba

AVUI / EL PUNT, 01/06/11

Gràcies a les proeses es-portives, ara torna a estarde moda allò de reivindi-car els valors. En art, sem-bla que la paraula valors’associa només a l’altís-sim preu que ha assolituna obra en una subhastao a allò de quins artistes es-tan més cotitzats. Però hiha valors molt més inte-ressants –l’art com a ex-pressió emocional; l’artcom a eina per dignificar lavida– que també són benvius en la nostra societat.Aquest és un dels objec-

tius de la Fundació Setba,una entitat sense ànim delucre sorgida de l’espai igaleria del mateix nom dela plaça Reial de Barcelo-na. El seu fundador, DaríoOlaortua, va tenir moltclar que Setba (nom queal·ludeix als set balconsdel local, un pis on vanviure Lluís Llach i elpintor Ocaña) havia de sermolt més que una galeriad’exposició i venda. Per ai-xò, a finals del 2009 vaconstituir una fundaciódedicada a la difusió de lacultura i millora de la qua-litat de vida de personesen risc d’exclusió social.Una de les primeres ac-

tivitats de la fundació ha

estat la d’organitzar elconcurs de pintura El Bal-có de les Arts, dirigit prin-cipalment a persones ambdiscapacitat intel·lectualperò que s’ha ampliat tam-bé a malalts mentals.Quan falten pocs dies per-què s’acabi el termini, laconvocatòria és tot unèxit, ja que fins ahir al mig-dia hi havia 62 obres pre-sentades. “El més sorpre-nent és que la majoria de

les obres presentades te-nen uns colors espectacu-lars, res d’art turmentat”,comenta Belén Gracia,directora de projectes cul-turals de la fundació.Les tres obres guanya-

dores (amb premis de2.000, 1.000 i 500 euros,respectivament), mésuna selecció de partici-pants, s’exposaran del 14al 26 de juliol al Reial Cer-cle Artístic de Barcelona,

una entitat que ahir vaorganitzar l’acte de pre-sentació del concurs. Hivan participar el mateixDarío Olaortua, que vaanunciar la seva intencióque la fundació organitzitallers per a discapacitats;Albert Rosa, patró de lafundació i representant dela Fundació PlataformaEducativa; i MontserratPérez Ramos, artista iprofessora de tallers. n

El valor delscolors de l’artMontse FrisachBARCELONA

La Fundació Setba organitza un concurs de pinturaper a persones amb discapacitat mental

Darío Olaortua,Albert Rosa i Montserrat Pérez Ramos, al Reial Cercle Artístic n ROBERT RAMOS

Page 25: RECULL de premsa Fundació Setba

NEXO 5, 14/06/11

23

Page 26: RECULL de premsa Fundació Setba

infoENPUNTO, 15/06/11

24

Page 27: RECULL de premsa Fundació Setba

LA VANGUARDIA, 17/06/11

NÚRIA ESCURBarcelona

Els discapacitats ja sa-bem que som capa-ços de fer art. I tenimel deure de ser exi-gents amb nosaltres

mateixos, hem d’aspirar a l’ex-cel·lència. No volem ser els mi-llors discapacitats, volem ser elsmillors. Només necessitem doselements per demostrar-ho: ajutsper a la creació i, especialment, di-fusió”. Això ens explica l’actriu idirectora de teatre Glòria Rogno-ni. Això i que, en realitat, la verita-ble teràpia no és la que fan els ac-tors, “és el que s’exerceix sobre elpúblic perquè són ells els que, apartir de l’obra, canvien la mira-da, la concepció sobre les perso-nes amb discapacitat. Aquesta síque és una teràpia”.Va ser el 1976 quan Rognoni va

tenir una caiguda durant un as-saig d’Àlies Serrallonga amb elgrup teatral Els Joglars, un acci-dent que li va canviar el destí. Desd’aleshores, arran de la lesió ver-tebral, dirigeix i viu des d’una ca-dira de rodes. La seva darreraobra, Okupes, interpretada perpersones ambdiscapacitats, ha re-but els millors elogis. Desprésd’un periple per Catalunya, elGrup de Teatre Social de Fema-rec torna a representar-la el 27 dejuny al Paranimf de laMagdalena(Santander) a les 22 hores. “Ésevident que l’art, en el meu cas elteatre, és terapèutic. Alguns psi-quiatres l’utilitzen i molts pen-sem que hauria de formar partdel currículum escolar”. Enaquesta ocasió, els onze actorsd’Okupes també s’han encarregatde l’attrezzo pintant quadres degran format que conformaranuna exposició.

El poder terapèutic de l’art ésuna cosa que ja ningú no s’atre-veix a discutir. Se n’ha demostratla capacitat per millorar la vidadia rere dia de múltiples col·lec-tius en situació de vulnerabilitat oexclusió. I malgrat tot continuaresultant dificultós fer arribar abonport projectes artístics prota-gonitzats per grups de treballambdiscapacitats.De totesmane-

res, els últims anys s’ha donat sor-tida a creacions de resultats ex-cel·lents. Només durant l’últimmes s’han registrat, a Catalunya,múltiples iniciatives en aquestsector que inclouen obres de tea-tre, certàmens pictòrics, especta-cles infantils, projectes coreogrà-fics, publicació de llibres...“Encarahi hamolt desconeixe-

ment sobre la discapacitat in-

tel·lectual. Existeix encara uncert rebuig i la tendència a tenirllàstima. És un error. Cal veureles capacitats d’aquestes perso-nes per entendre que vibren, sen-ten i volen gaudir de la vida comqualsevol. És una qüestió demen-talitat i d’educació”, adverteixJannick Niort, fundadora i direc-tora de la Fundació Psico-Art deCatalunya, entitat amb 22 anys

d’història. Aquests últims mesosel grup –28 ballarins i un pianis-ta– ha actuat amb l’espectacleChrysalid’22. Es teixeixen no-rantaminuts d’un intens especta-cle de dansa i música que el dia 6passat va rebre aplaudiments alSAT (Sant Andreu Teatre). Elproper 18 de juny es representa al’Arteria Paral·lel.Jannick Niort, en la condició

de ballarina, professora de dansa ipsicòloga, considera que hi hapocs ajuts per a la dansa i la disca-pacitat. “Encara queda molta fei-na per fer”. El que ells practiquenno és artteràpia –que és una disci-plina específica– sinó dansa inte-grada o adaptada a persones ambdiscapacitat i acullen al grup ca-sos diversos: afectats per la síndro-me de Down, per paràlisi cere-bral, per psicosi o autisme, etc.“La dansa permet millorar la qua-litat de vida de qualsevol personai dóna l’oportunitat de viure en laficció emocions i situacions de lavida real”.Els projectes han trencat els

espais habituals fins a envair fins itot els centres comercials. Fins al18 de juny, per exemple, Gran Via2 acollirà Di Capacidad, exposicióitinerant i tallers pensats per apro-ximar els visitants del centre almón de les discapacitats físiques,mentals, intel·lectuals i sensorials.Una iniciativa organitzada per laFundación Grupo Sifu amb espaisdiferenciats: tres zones de fotogra-fia, tallers de braille (lectura ambnens) i de llenguatge de signes(contacontes amb aquest sistema)–divendres a la tarda i dissabte totel dia–, circuit en cadira de rodessense barreres i una exhibició degimnàstica rítmica.“Encara cal treballar molt més

en aquest sector –explica DaríoOlaortua, president d’una altrafundació, Setba– i falta una col·la-boració més important entre elsector públic i el privat”. Olaortuareclama que la societat civil s’im-pliquimés en projectes ambperso-nes en risc d’exclusió social perdiscapacitats. Ells acaben de pre-sentar al Reial Cercle Artístic deBarcelona el projecte El balcó deles arts, certamen de pintura diri-git a persones amb discapacitat in-

L’altramiradaDeGlòria Rognoni a Jordi Cortés o America Sanchez, proliferen

les iniciatives artístiques protagonitzades per discapacitats

IVÁN PUJOLS TORRENTS

Existeixen una sèrie depsicoteràpies, anome-nades artístiques, quetenen com a eix comú

l’ús del procés creatiu dins de larelació terapèutica, entesa des delpunt de vista psicodinàmic. Dan-sa-moviment-teràpia, artteràpia,musicoteràpia i dramateràpia esdesenvolupen amb el llenguatgeque els és propi.

En les psicoteràpies creativesno és determinant el resultat oproducte artístic –encara que espot considerar–, sinó la posada enmarxa del potencial creatiu delpacient. És en la relació terapèuti-ca i el seumarc (espai, durada, pe-

riodicitat) on el pacient i el psico-terapeuta es troben per jugar, enel sentitmés ampli, on succeeix elprocés creatiu i on tots dos estaninvolucrats. Aquest joc possibilital’aprenentatge, reaprenentatge, ireparació d’experiències viscu-des. El psicoterapeuta/profes-sional és un element importanten aquesta relació i per això ha detenir no només coneixementsespecífics en el llenguatge artísticsinó coneixements de psicologia,formació enpsicoteràpia, supervi-sar la seva feina, tenir una teràpiapròpia...

Que l’art ens transforma és unaexperiència que molts de nosal-

tres hem viscut, sigui veient unquadre, un espectacle o llegintuna poesia. Doncs imagineu-vosque en sou l’autor i que a més totsucceeix davant una mirada bo-na, comprensiva, receptiva, queens reconeix i accepta en el quehiha en aquell moment, sense ex-pectatives ni demandes. Aixídoncs, i salvant la diferència del’experiència momentània queens trastorna, que l’art cura/trans-forma/canvia és una evidènciaper a qui l’ha viscut; però ens fanfalta evidències científiques per-què lespsicoteràpies creatives pu-guin ser considerades dins del’àmbit de la salut, i comadiscipli-

nes preventives i curatives, perno parlar de l’aplicació psicoso-cial. Aquestes evidències passari-en per la investigació científica iel coneixement de les publicaci-ons específiques existents.

A Catalunya i Espanya, les psi-coteràpies creatives necessiten elreconeixementque ja tenen en al-tres països d’Europa i els EstatsUnits. En concret, a Catalunya, fauns quants anys que existeixenformacions de màster: la DansaMoviment Teràpia (DMT) va co-mençar l’any 2002 a la UB i l’any2003 la UAB també el va oferir(actualment té una forta deman-da); les Arts Teràpia s’impartei-

xen actualment amb la col·labora-ció de la UPF i l’associació Metá-fora, i també trobem les forma-cionsdeMusicoteràpia iDramate-ràpia.

A part de la formació i la inves-tigació, hi ha les associacions pro-fessionals que s’encarreguen dedifondre les artteràpies i vetllenper la qualitat de les formacions idels professionals que les exercei-xen, fomenten i faciliten la forma-ció continuada, el respecte delscodis ètics i la protecció contral’intrusisme.

ELENA DUESO

Presidenta de l’ADMTE (Associació

de Dansa Moviment Teràpia Espanyola)

L’art cura?

Teatre amb fons. Els membresdel Grup de Teatre Social de Fema-rec han portat a escena Okupes

LA CONSULTA

25

Page 28: RECULL de premsa Fundació Setba

tel·lectual. “En el nostre projecteutilitzem l’art com a instrumentper millorar l’autoestima de lespersones amb discapacitats. Lanostra gent creix personalmentgràcies a la lliure expressió delssentiments a través de la pintura”.El llibre Cara i clatell, dissenyat

per America Sanchez, és un altredels projectes que han cristal·lit-zat recentment. Impulsat per laFundació de Salut Mental CPB,proposa cada any el descobrimentde nous valors en el que algunshanvolgut denominar comel feno-men de l’outsider art. El llibre–que ha rebut el XVIII premi a lacreació artística Agustín de Se-mir-Conxa Millán– recull els re-trats queusuaris dels serveis de sa-lutmental han fet deprofessionalsqueels ajuden. Són rostres demet-

ges, psicòlegs o treballadors soci-als, des de la mirada del pacient.“Desgraciadament, i malgrat la

indiscutible eficàcia de l’art pen-sat per a persones amb discapaci-tat, no es repprou ajuda econòmi-ca ni institucional i els programa-dors no s’hi atreveixen”, lamentaRognoni. “¿No seria més eficaç iintel·ligent donar a l’artteràpia elvalor de medicina preventiva, totevitant als pacients el patimentde la malaltia i a l’administraciódespeses de tractaments mè-dics?”, es pregunta la directora.“¿No és aquest fet, diguem-ne so-cial, un enriquiment mutu dignede rebre suport, de ser cuidat i di-vulgat? Ah! I, evidentment, moltspaïsos... ens hi estan donant totauna lliçó des de fa anys”.c

www.lavanguardia.com

PODEU TROBAR INICIATIVESSIMILARS AL WEB

GLÒRIA ROGNONI, EL TEATRE

“La veritable teràpiaés la del públic;canvia el conceptedel discapacitat”

MANÉ ESPINOSA

SÍLVIA OLLERGirona

Mitja punta, bai-xeuel taló, flexi-oneu bé elsdits…” Una vin-tena de balla-

rins exerciten el seu cos seguintles instruccions de la directora.Una melodia tranquil·la els ajudaa destensar els músculs engarro-tats i a preparar-se per a la que se-rà la seva primera classe magis-tral de dansa integrada. En la ses-sió participen persones amb dis-capacitat física o psíquica ambd’altres que no presenten aquesttipus de limitacions. Però sobrel’escenari no hi ha barreres il’únic obstacle és la vergonya.Desprésde la suau sessió intro-

ductòria, arriben les primeresdiagonals. El cos entra en calor,les pulsacions van pujant i unsomriure il·lumina els rostresdels participants. Entre els inte-grants d’aquest grup heterogenidestaca el ballarí professional deballs de saló en cadira de rodesFrancesc Ramírez i des de fa pocaficionat també al hip-hop i alfunky. Descobreix davant elsseus companys que la cadira noés cap obstacle per moure’s a lapista, sinó tot el contrari. És un

element més que li dóna molt dejoc i que li permet potenciar al-tres facetes com l’equilibri i laforça. “Tots podem ballar!”. Noho diu amb la boca petita. “Els lí-mits són molt més lluny del queun imagina”, assegura.Oriol Cano és un jove de 34

anys a qui li encanta lamúsica lla-tina, mentre que la seva compa-nyaAnnaColomer, de25 anys, ba-lla des dels 3 i se sentmés identifi-cada amb el ball contemporani, eljazz i el hip-hop. Tots dos formen

partdel grupdedansade la funda-ció Astrid21, una entitat d’ajuda apersones amb síndromedeDowni discapacitat psíquica. La presi-denta,Maria LluïsaFerrer, desta-ca els “beneficis a nivell de la par-la, de l’expressió i de l’harmoniadel cos”. I, per part seva, la ballari-na Bea Langa, que treballa al ser-vei de Psiquiatria i Psicologia del’Hospital Sant Joan de Déu, ons’ocupa del taller d’artteràpia idansamusicoteràpia, afegeix queel ball “ajuda a reduir l’agres-

sivitat i a millorar la relació”.La classe era un dels actes de

les primeres jornades sobre dan-sa integrada que s’han celebrat aGirona, organitzades per l’Asso-ciació MIRA Capacitats per a laDansa i l’agència de comunicacióArcprojecte.Una taula rodona so-bre els beneficis físics i psíquicsd’aquesta disciplina, així comdos espectacles, un d’amateur iun altre de professional, aquestúltim a càrrec de la companyiabilbaïna Despertar los Sentidos,van completar el programa. Lesimpulsores, la pedagoga MabelSalguero i la integradora socialIrene Lama, confien en la conti-nuïtat de les jornades i apostenper la creació d’una companyiaprofessional de dansa integradaresident a Girona.c

JANNICK NIORT, LA DANSA

“Encara hi ha un certrebuig o llàstima; unerror; ells gaudeixencom qualsevol”

Des d’avui. L’obraBlack Out, de JordiCortés, s’instal·la a laNau Ivanow

‘BlackOut’,coreografiaintegradaa la Ivanow

]Després de la seva etapacom a ballarí al NationalTheater of London, el co-reògraf i intèrpret JordiCortés va apostar per nousreptes. Va rebre, entre al-tres premis, el de millorintèrpret al Dublin FringeFestival i, des de fa dosanys, es dedica en profundi-tat a la dansa integrada.

Jordi Cortés i Alta Reali-tat estrenen Black Out, elseu espectacle coreogràficde dansa integrada, a NauIvanow (Sala Abaco) avui,17 de juny (21.00 h).Aquest professional que undia va creure que els límitsfísics poden ser possibili-tats artístiques i no handi-caps, estrena el muntatgeamb aquest repartiment:Mercedes Recacha, RaülPerales i Maria José Moya,una ballarina afectada perla pòlio que, malgrat leslimitacions físiques, aconse-gueix donar a la dansa unnou enfocament.

“Quantes coses podendir els cossos quan viuenuna dificultat!” suggereixel coreògraf. Cortés s’inter-roga sobre el poder de laimatge i sobre el seu con-trari, l’ombra, i condueix lanau d’Alta Realitat cap aespais creatius que pocss’han atrevit a trepitjar.Ja en el seu anterior

muntatge, V.I.T.R.I.O.L,,va optar per incorporar alseu grup persones discapa-citades. “Els llums i lesombres de Black Out noexistirien sense la presèn-cia d’aquestes persones”.En definitiva, el creadorpretén, en les seves prò-pies paraules, “barrejarelements per arribar a unasola essència”.

Una classemagistral reuneix persones amb discapacitat i sense

Ladansaque integra

26

Page 29: RECULL de premsa Fundació Setba

Fundació SetbaPlaça Reial, 10, 1r 2a08002 Barcelonawww.fundaciosetba.orgTel. 934 813 696