Nova secci: Societat pgs. 8-12

En aquesta secci indita parlem dall que motiva dia rere dia el treball de Maulets, els punts ideolgics que ens uneix i ens permet avanar cap a la revoluci. Moltes vegades sens cri-minalitza perqu duem a terme ac-cions de denuncia del sistema actual, no obstant, si llegiu i reflexioneu po-dreu veure que tenim en com moltes ms coses de les que us penseu.

Edici especial del Punt de Mira

Aprofitant que aquest mes de setembre es presenta fora mogut amb el retorn a les classes, la Diada de Catalunya i la va-ga general, des de Maulets hem decidit que era necessari treballar per treure una edici especial del Punt de Mira amb ms pgines i ms seccions que ens per-mets parlar, no noms del que passa al nostre voltant, sin de qui i que som Maulets, el jovent independentista revolu-cionari.

Excellent apartat d'opiniPgs 14 i 15

Monserat Furester, Toni Ruiz, Ezequiel Gort i Salvador Palomar ens escriuen per donar la seva opini sobre els fets recents de la nostra ciutat i per treure els draps bruts de la normativa del foc.

Nmero 26 Ed. especial Setembre 2010 3.000 exemplars

Reus-Camp- L'11 de setembre: re-flex de les lluites al Camp pg. 3

- El projecte de la CUP pg. 4

- La crisi global al Camp pg. 5

Pasos Catalans- A les aules et volen ca-llar! pg. 6

- Davant de la crisi: Va-ga general pg. 7

- L'independentisme de Mallorca, pioner en la lluita contra la taurom-quia espanyola pg. 7

Internacional - El canvi climtic i els desastres naturals pg. 12

- Sahara, l'assignatura pendent pg. 12

- Cuba, l'illa que ens vo-len amagar pg. 13

Entrevista als portaveus de Mau-lets pg. 16

Agenda

07/09 Reuni preparatria del Correllengua 2010 19h al Casal Despertaferro!

10/09 II Marxa de torxes per la independncia 20:30h C/ Sant Elies

11/09 Homenatge al Carresclet 12:30h Capanes

11/09 Dinar popular per fi-nanar el nou casal Desper-taferro! 14h C/ Mart Napolit

11/09 Manifestaci CAP ESTATUT ENS FAR LLIURES 19.30h des del mercat central

11/09 Concert Rauxa i DJ OGT a les Peixateries Velles a les 22h Gratut

17-18-19/09 Barraques Tarragona Activitats i concerts a partir de les 18h Gratut

29/09 Vaga general, tots els treballadors hi esteu con-vocats

Lestiu es va acabant, els dies sescurcen, les nits sallarguen, els arbres enfosqueixen i es queden nuus, poc a poc el paisatge va canviant, sapropen temps de canvis, el paisatge mort per poder renixer, tot canvia per tot segueix igual, les flors moren per renixer iguals a la propera primavera.

Igual passa amb el nostre sistema poltic autonmic, en el darrer any el context en el que es movia sha vist fortament convuls arran de les consultes, la sentncia estatutria i el sorgiment duna srie de partits indepen-dentistes suposadament interclassistes. Tot aix far que les properes eleccions autonmiques, que shan de celebrar aquesta tardor, estiguin fortament marca-des per laugment de les forces independentistes, no obstant, sense saber-ne encara el resultat, passar igual que amb el paisatge, tot canviar per seguir igual. Potser entraran o sortiran unes noves sigles del Parlament, potser uns obtindran tants escons ms i uns altres nobtindran tants menys, malgrat tot, no hau-rem fet cap pas real vers la independncia, ni tan sols per la del Principat.

Cal no oblidar que ja sigui una candidatura de Reagru-pament, de Solidaritat Catalana o de qualsevol altra po-ti poti de sigles que algun nou messies del poble catal es pugui treure de la mniga no deixar de ser una candidatura disfressada dinterclassista que bus-car la creaci dun Estat catal neoliberal on les lleis del mercat siguin les mximes governants. Des de Maulets reconeixem que entre la militncia daquestes candidatures hi ha sincers independentistes que fa anys que treballen pels Pasos Catalans, tot i aix, con-siderem que ara mateix estan treballant per un projec-te que pretn construir castells de fum i que est orquestrat pels grans empresaris que no busquen el b del pas, sin el benefici del seu compte corrent.

Un altre fet que tamb influir en les eleccions, tot i que en menor mesura, ser la crisi. Diem que marcar en menor mesura no per tenir menys importncia, sin perqu tots els partits que decidiran el debat pol-tic presenten, a grans trets, les mateixes propostes per solucionar-la; entre bonics mots i adjectius diver-sos podrem llegir les segents idees: privatitzar els be-neficis, socialitzar les prdues, augmentar el nombre daturats i reduir els drets socials i laborals de les clas-ses populars. s a dir, perpetuar el sistema actual i amb ell, les seves crisis sistemtiques.

Totes dues variables, la nacional i la social, tindran el seu dia fort durant aquest mes grcies a la Diada i a la vaga general del 29. En aquestes dues jornades sorti-ran als grans mitjans de comunicaci els partits libe-rals i reformistes i els seus sindicats llepa poltrones, CCOO i UGT, intentan penjar-se medalles per aconse-guir un grapat de vots. Des de Maulets volem denun-ciar aquesta prctica electoralista, aquell qui veritablement treballa per millorar la nostra societat s aquell qui treballa dia rere dia per assolir la reunifica-ci dels Pasos Catalans i la millora de les condicions socials.

Davant daquesta situaci el conjunt de lEsquerra In-dependentista proposem un sistema de lluita que par-teix dun anlisi complet de lestructura de la societat. Entenem que els enemics a batre sn el patriarcat, el capitalisme i limperialisme estatal; i en base aix tre-ballem sense caure en els paranys que el propi siste-ma ha creat per evitar que les propostes transformadores triomfin.

A diferncia de lindependentisme liberal sorgit recent-ment, nosaltres pensem que el principal mitja de lluita no sn els escons dun parlament, sin el carrer, les aules, els llocs de treball... i en base aix ens estructu-rem; la ideologia duta a la prctica a travs de la nos-tra estructuraci a lhora de treballar s el que ens diferencia ms clarament de les candidatures suposa-dament transversals, nosaltres treballem per les clas-ses populars des de les prpies classes populars.

El fet que treballem des de la societat per revolucionar-la fa que siguem un element a tmer per lEstat, i aix fa que aquest es defensi a travs de la repressi. Mos-tra daquesta lhem tinguda en els darrers dies amb lalliberament de la Laura Riera i amb lacte de benvin-guda, on la brutalitat policial i la criminalitzaci del jo-vent han estat la tnica general. O tamb lestem tenint mentre escrivim aquesta editorial i ens arriben notcies de la detenci dun company del Maresme per lluitar per un ensenyament pblic. A mesura que la crisi econmica i poltica augmenta, i amb elles la llui-ta del poble, lEstat i el sistema deixen ms al desco-bert les seves contradiccions.

2

El Punt de Mira, la revista del jovent de l'Esquerra Independentista, pot sortir al carrer grcies als seus subscriptores, tant individuals com collectius, als i les protectores i als seus anunciants.

Vull fer-me: O Subscriptor/a (20 a l'any) O Protector/a___________________ (indicar la quantitat)Nom_____________________________ Tlf. contacte _________________________________Adrea________________________________ Poblaci _____________ C.P._________Dades bancriesTitular____________________ C.C._________________________________ Firma_____________Us prego que fins a nova ordre carregeu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentar el Sutge en concepte de subscripci

Envia aquesta butlleta al Casal Despertaferro! C/ Sant Elies 8, 1r CP 43201 Reus

Sobre el Punt de MiraRevista mensual editada per l'Associaci Juvenil i Cultural el Sutge de Reus i impresa per Indugraf Offset S.A.DL: T-235-2010 ISSN: 2013-7281 (v. impresa) 2013-729X (v. digital)Contacte info@puntdemira.cat www.puntdemira.cat

El nou Casal Despertafe-rro! a punt per estrenar

El nou Casal Despertaferro! est en fase de construcci en aquests mo-ments i es preveu que en un pero-de inferior a sis mesos ja estar obert al pblic. El passat 22 de Maig es va fer una visita guiada a la construcci, on larquitecte, lapa-rellador, la constructora i la comis-si tcnica de les obres van donar informaci detallada pis per pis de com estaria distribut. Finalment els assistents a lacte van penjar una estelada al capdamunt de ledifici. Actualment, lesquelet del bloc ja est enllestit, i fins i tot es pot obser-var el recobriment de les parets la-terals i fontal, i interiorment, estan distribudes les installacions dai-gua com les canonades, encara que no es puguin observar. A ms hi han penjats uns plnols que indi-quen lestructura de les plantes. Ledifici, situat al carrer Mart Napo-lit, constar duna planta baixa on es situar un bar que ser la zona ms comuna del Casal, un primer pis que ser principalment una sala dactes, un segon pis destinat als di-ferents collectius que ja actualment utilitzen el Casal Despertaferro! i fi-nalment un petit terrat.El cost acumulat fins el moment s de ms de 100.000 euros que sha embutxacat lempresa de Construc-cions Vilella, i tot i que en un co-menament la data dinauguraci havia de ser lonze de setembre, coincidint amb la diada nacional del principat de Catalunya no es pre-veu que es pugui inaugurar el Ca-sal fins ben entrada la tardor.Cal recordar que hi ha un sistema per ajudar econmicament al Ca-sal, aquest s el dapadrinament de rajoles. Tothom que vulgui pot collaborar comprant una rajola de cautx reciclat. Aquestes tenen co-lors diferents en relaci al seu preu de compra, el qual varia entre 20 i 200 euros i es poden adquirir a el web del Casal www.casaldesperta-ferro.cat/apadrinaments.Finalment, esperem que amb el nou Casal Despertaferro! obrim por-tes a noves persones i entitats, i so-bretot, puguem aconseguir una ciutadania reusenca molt ms orga-nitzada i conscienciada, tant polti-ca com socialment, amb el seu entorn proper.

L11 de Setembre, igual que el 25 dAbril i el 9 dOctubre al Pas Va-lenci, el 31 de desembre a Mallor-ca i el 7 de novembre a la Catalunya del Nord, sn mostres evidents que tot i ms de 300 anys dintent daniquilaci i genoci-di cultural per part de lestat espan-yol i francs, continuem sent un poble viu.

Ms enll del debat de si el procs de construcci (o recons-trucci millor dit) nacional, est ms arrelat en determinades co-marques o en daltres, el que s que s clar s que el mnim com denominador de totes aquestes diades s el reconeixement que el nostre poble sestn de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma.En aquest sentit, es posa de mani-fest que els departaments, les provncies, les comunitats autno-mes... sn fronteres artificials que esquarteren la nostra terra, respo-nent a uns interessos clars i que es remunten segles enrere: esbo-rrar el nostre poble del planeta.

Per, aquestes diades no deixen de ser nmeros vermells (algunes no) marcats al nostre calendari. On, realment es posa en evidn-cia que el nostre poble continua ferm en la seva aspiraci de recu-perar els seus drets arrabassats els segles XVII i XVIII, s en el tre-ball que durant la resta de dies de lany, es duu a terme arreu del terri-tori.I, aquest treball, no sols passa per la defensa de la nostra llen-gua i cultura (lluita que si no fem nosaltres, no far ning per nosal-tres), sin tamb per la defensa del territori i el medi ambient; per la de-fensa dels drets civils i poltics de les persones nouvingudes; per la defen-sa dels drets dels i les treballadores; per la llibertat de les persones per es-collir la seva orientaci sexual; per la promoci de la participaci de les persones en espais alliberats i/o auto-gestionats... en definitiva per la cons-trucci dun poder popular.

Aquest s el missatge que des de que lany 2003, quan collectius de diferent carcter de la vegue-ria del Camp recuperrem la mani-festaci de l11 de Setembre a les nostres comarques, volem trans-metre a la ciutadania. Atrevim-nos a somniar! Atrevim-nos a llui-tar!. Aquest era el lema. Un le-ma, que no parlava de la nostra llengua. Que no parlava de la nos-tra cultura. Que no parlava de la nostra terra. Un lema que, simple-ment, volia transmetre la idea que all que alguns consideren una utopia, ja sigui la independn-cia, ja sigui els Pasos Catalans... s possible si hi ha el comproms ferm de portar-ho a terme. I, des de llavors fins ara, ha quedat ms que demostrat.

Qui considera avui en dia que la in-dependncia s una utopia? Aquest mateix any, centenars de milers de persones han demostrat que no. Qui considera que els Pa-sos Catalans sn una utopia? Des del 2003 fins ara, desenes de ca-sals populars i centenars dentitats i organitzacions han aparegut arreu de la naci per demostrar que lnic subjecte poltic existent, que lnic territori que constitueix la nostra naci, sestn de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma.

Qui considera avui que la lluita en defensa del territori s una uto-pia? A les nostres comarques hi ha desenes de plataformes locals, que durant aquests anys, han aconseguit salvar la integritat del nostre territori davant els inte-ressos especulatius dempresaris que comptaven amb la complicitat dels poltics cacics de les nostres comarques. I, podrem continuar donant exemples.

Aix doncs, la data de l11 de Se-tembre a les nostres comarques, va molt ms enll de la reivindica-ci folklrica i identitria de la catalanitat. Sin que el que inten-ta ser, s una mostra de les lluites que al llarg de lany es duen a ter-me als diferents racons de la nos-tra vegueria per construir un poble realment lliure i plantejar un model social, medioambiental, econmic... en resum, un projecte global, que no es limita a les mo-lles que els partits nacionalistes i regionalistes ens volen fer empas-sar, sin que reclama el protago-nisme del poble per construir un model de pas que respongui als interessos de les classes popu-lars.

L11 de Setembre: reflex de les lluites al CampUn any ms, la gent del Camp torna a sortir al carrer per reivindicar lalliberament i la reunificaci dels Pasos Catalans i la necessitat de treballar per crear un sistema sense injustcies socials.

3

La proposta de la CUPEn les primeres eleccions municipals desprs de la mort de Franco, diferents sectors crtics amb la reforma i amb el rumb que prenia la nova democrcia espanyola es van aplegar en candidatures que defensaven un projecte de transformaci social i en defensa dels drets poltics del nostre poble. Moltes daquestes prengueren el nom de Candidatura dUnitat Popular. La CUP neix del moviment sempre inconformista i lluitador de lespai poltic de lEsquerra Independentis-ta, la que mai ha claudicat a les so-lucions nacionals que li eren imposades al nostre poble per part dels estats espanyol, francs i per les administracions autonmiques i departamentals en que est dividit el nostre pas.

Els eixos bsics de la Candidatura dUnitat Popular sn ben clars: la consecuci dun estat que represen-ti la integritat dels Pasos Cata-lans, la lluita clara i definida en pro de transformacions en qu la just-cia social sigui el cam marcat i el treball bastit a partir de la lluita mu-nicipalista als ajuntaments en els quals sevidenci la participaci ciu-tadana, fent recaure la gesti de la vida municipal en mans de la ciuta-dania, en comptes de ser un camp vetat als qui no sn poltics profes-sionals, com ocrrer a dia davui. En aquest sentit volem remarcar tres exemples per illustrar laposta de la Candidatura dUnitat Popular:

A-Davant del procs estatutari en-degat al principat per modificar les relacions entre lestat espanyol i Ca-talunya les Candidatures dUnitat Popular i totes les organitzacions aplegades a lEsquerra Independen-

tista van valorar pblicament que els estatuts sn elements imbricats en el propi estat espanyol a fi dim-pedir la llibertat del nostre poble i de perllongar lesquarterament ad-ministratiu, poltic i social dels Pa-sos Catalans.

B-En el marc del treball municipalis-ta als ajuntaments, les CUP fan una aposta clara pels serveis p-blics de qualitat, enfront del model instaurat a Reus en el qual la ges-ti dels serveis muncipals resideix en empreses que han sigut privatit-zades, amb el benefici particular que aquest fet comporta a partir de recursos que sn de tots.

C-Ladministraci neix grcies a la societat que la crea i la fa posible; per tant, ha de restar subjecta a me-canismes populars que en determi-nin el funcionament.

La Candidatura dUnitat Popular s una eina ms de participaci per a tothom que des duna volun-tat integradora i democrtica ho vul-gui. Daquesta manera la CUP t voluntad desdevenir quelcom ms que un altaveu de denncia dabu-sos per part de les autoritats, la Candidatura dUnitat Popular t la vocaci de ser un element ms de participaci ciutadana i un catalitzador de les aspira-

cions legtimes individuals i/o que sorgeixin del poble. En aquest sentit la CUP a Reus ha presentat preguntes al ple de lAjuntament de la m de collec-tius que han volgut fer sentir la seva veu en la instituci que ens hauria de representar a tots els reusencs i a totes les reusen-ques. La modificaci del Reglament de Participaci Ciutadana a fi de democratitzar lAjuntament i obrir daquesta manera la vida poltica local al conjunt de tota la ciutdania tamb ser una de les properes demandes de la Candidatura dUnitat Popular de Reus.

s per aquest motiu a Reus el fe-brer del 2007, fruit de la conflun-cia de persones de diversa procedncia, ben aviat es con-form un grup que omplia un buit histric en lmbit electoral i poltic a la nostra ciutat. La CUP-Reus pretn portar polti-ques independentistes i desque-rres a lAjuntament i ser copartcep i collaboradora en la participaci popular de la que n haurien dema-nar les decissions que es prenen a lAjuntament.

El Camp no satura!

Aquests ltims dies han passat fets dinters a la nostra vegueria que des de la premsa oficial no se li ha volgut donar la rellevncia que es mereix.Per comenar, en el darrer Ple Municipal cele-brat a Maspujols, el grup municipal de CiU, que est al govern, va presentar una moci per de-clarar-se "excls moralment de la Constituci es-panyola". Aquesta moci va ser aprovada grcies als vots favorables de tots els regidors del grup munici-pal de CiU i del PSC. Els regidors d'ERC -ter-cer i darrer partit amb representaci al consistori- no van assistir al Ple, ja que es troba-ven de vacances. Amb Maspujols, ja sn dos els municipis del Camp que s'han declarat moral-ment exclosos de la Constituci, conjuntament amb el Pla de Santa Maria (l'Alt Camp).

En total sn una seixantena de municipis al Prin-cipat els declarats exclosos moralment de la Constituci, nmero que dia rere dia continua augmentant. Cal recordar que la moci fou rebut-jada a Valls i, no fou ni debatuda a Reus.Mentrestant, a Solivella, a la Conca de Barber, preparaven una consulta popular sobre la inde-pendncia i la realitzaren el 29 dagost. En to-tal, ja sn 9 els municipis d'aquesta comarca els que han realitzat la consulta. Aquesta consul-ta registr un ndex de participaci del 46,88%. Un 91,67% dels votants va dir s a la pregunta. A part d'aquesta consulta, ja hi ha tres pobla-cions del Camp que han confirmat la realitzaci de la consulta en els propers mesos. Figuerola del Camp (Alt Camp) ser la primera al realitzar-la el proper 26 de setembre.

Mentre, que el proper 17 d'octubre (data on ja han confirmat la realitzaci de la consulta dife-rents municipis d'arreu del Principat), ho faran Tarragona i Vilallonga del Camp (el Tarragons).

Per no tot poden ser bones noticies a la nostra vegueria, els Mossos dEsquadra van identificar als participants del brindis per celebrar lallibera-ment de Laura Riera convocat per La Gaianada a Torredembarra. Un fet inslit en un acte pol-tic a aquesta comarca. Tanmateix, l'acte es po-gu desenvolupar sense ms incidncies.

Finalment, destacar la realitzaci del 3r Aplec del Camp a Vilallonga del Camp, on es realitzaren ta-llers, dinars, tornejos de futbol i bitlles, cercaviles, concerts i tamb un altre brindis per Laura Riera.

4

Correllengua 2010Un any ms, s'acosta el Correllen-gua a la nostra ciutat. Aquesta s una campanya amb ms de 15 edi-cions a les seves esquenes que busca defensar la llengua i la cultu-ra prpia dels Pasos Catalans i a la vegada homenatjar-les en tant que ens estructurador de la naci.Els actes emmarcats en el Corre-llengua es repeteix any rere any arreu del pas, organitzades des del poble i pel poble, s a dir, a cada vi-la les activitats les organitzen les seves entitats sense la intromissi de partits poltics o dadministra-cions. A ms, si per quelcom sha caracteritzat des de sempre el Co-rrellengua, s per la pluralitat de vi-sions i dopinions que aplega. Tothom que estima la llengua i la cultura es benvingut a participar-hi, ning hi sobra i tothom hi falta.Ledici denguany es va iniciar el dissabte 3 de juliol amb un home-natge a Salvador Espriu al cementi-ri de Sinera, nom mtic que lescriptor don en la seva visi miti-ficada a Arenys de Mar, i finalitzar el 7 de novembre amb una manifes-taci a Perpiny. Aquest any, per, tindr un afegit especial per culpa de la sentncia del Tribunal Consti-tucional sobre lEstatut de la Comu-nitat Autnoma de Catalunya i la lectura que aquest fa de la presn-cia del catal en lensenyament, la justcia i ladministraci.

A Reus diverses entitats ja han for-mat la comissi preparatria del Co-rrellengua, no obstant, per culpa de les vacances destiu moltes esplais i caus, entitats culturals, associa-cions dimmigrants i associacions de vens que foren convidades a as-sistir-hi no ho pogueren fer. Tot i aix, des de les entitats que estan organitzant actualment el Correllen-gua se les espera i se les convida a assistir a la reuni del 7 de setem-bre al Casal Despertaferro!. A la nostra ciutat es treballa per rea-litzar activitats per tots els pblics entre el 15, 16 i 17 doctubre i desti-nar els beneficis que aquestes pu-guin generar a les entitats que treballin per la recuperaci lingsti-ca i cultural en la seva zona, en aquest sentit, alguns dels destinata-ris possibles que shan dit sn les escoles Bressola de la Catalunya del Nord o les entitats que realitzen la seva feina a la Franja de Ponent.

El Govern del PSOE fa uns mesos ens anunciava que el sou dels funcionaris baixar un 5%, que les ajudes per recent nascuts sacaben, el mateix per a les pensions,... Per altra banda les notcies del dissabte 22 de maig ens diuen obertament que CajaSur rebr 550 milions d'euros per evitar la fallida desprs de ser intervinguda pel Banc d'Espanya, i segueixen les barbaritats, la Ministra Salgado ens diu sense cap vergonya que No queremos salvar a Grecia, queremos salvar al Euro.

Centrant-nos en el terreny que ens pertoca, el passat mes de febrer, la demarcaci de Tarragona va registrar l'increment ms important de l'atur al Principat de Catalunya, amb un total de 67.300 persones desocupades, essent els serveis i la indstria els sectors ms castigats, segons dades del Ministeri de Treball. Segons les darreres dades del Servei d'Ocupaci de Catalunya (SOC), en relaci al mes anterior, el dels serveis s el sector amb ms destrucci de llocs de treball, amb un increment de 7.953 persones en el conjunt del Principat de Catalunya, i la indstria se situa en segon lloc d'aquest rnquing de destrucci d'ocupaci, amb una aportaci de 1.296 persones ms a l'atur. La construccin se situa en tercer lloc, amb un augment de l'atur de 1.197 persones. Per ltim, l'agricultura aporta 560 persones ms, amb una especial aportaci de les comarques de la demarcaci de Tarragona que contribueixen a aquest total amb 253 persones, poc menys del 50% del total.

Ara per ara, per sectors, el dels serveis absorbixs 347.022 persones del total de persones desocupades; la indstria 108.285 persones; la construcci, 105.425 persones, i l'agricultura, 8.171.

Aquestes recents notcies no fan res ms que confirmar el segent: el capitalisme no est en condicions de proposar cap sistema social, el seu centre de gravetat sn els diners. De fet el nom de capitalisme ja ens ho diu, s un sistema pensat en i per al capital i no per i des de les persones. En temps dexpansi econmica, el sistema econmic, pot deixar anar cortines de fum oferint poltiques socials -evidentment excloent al 80% de la poblaci mundial que sobreviu fora dOccident-; per en temps de constricci la seva naturalesa surt a la llum i es fa evident la seva incapacitat per pensar en les persones.

Demostracions de que el sistema no saguanta nhi ha cabassos: hi ha un munt de cases buides -treball que no feia falta fer- que shan construt irracionalment mentre els joves vivim a casa els pares; ms enll de la propaganda buida, encara ning ens ha explicat les causes de la crisi, la seva cincia econmica s incapa de donar-ne explicacions, encara no lentenen! A la Cimera de Copenaghe Xina i els EUA no van arribar a cap acord per tal devitar la tendncia a la barbrie ecolgica, posant de manifest un altre cop la naturalesa del capitalisme: s ms important la societat burgesa que la conciliaci societat/natura.

Podem parlar amb qualsevol persona del nostre entorn, familiars, companys i companyes de feina, amics i amigues i ben possiblement arribarem a la mateixa conclusi: la situaci est fatal.

Per, companys i companyes, no nhi ha prou en pensar aix, cal la resposta. Qu fem al respecte? Quedar-nos de braos plegats a veure si baixa un sant i ens arregla els problemes?Molts tenim problemes similars que covem en la intimitat de la nostra individualitat, si anssim a buscar al ve o la vena veurem com tenen molts problemes similars als nostres. Cal que tendim llaos entre nosaltres i plantem cara collectivament a problemes collectius. No ens quedem en la derrota segura, en la individualitzaci.

La crisi global al CampLes crisis, encara que amortitzen, ens serveixen per tancar una poca i inaugurar-ne una de nova Eugenio Tras

5

Benimaclet viu

Des de fa anys el Partit Popular est duent a terme una ofensiva contra la cultura, la llengua i el terri-tori al Pas Valenci que es materia-litza en el tancament de centres escolars que imparteixen classes en valenci, desprestigi i insults vers els professors que usen la nor-mativa vigent, arraconar el valenci de la vida pblica i poltica, destruc-ci del territori amb macroprojectes urbanstics i megalmans, asseca-ment dels aqfers i dels rius cons-truint camps de golfs...

Benimaclet s avui en dia un barri per ara fa anys era un poble com un altre que fou absorbit per la ciu-tat de Valncia lany 1878 ja que la Diputaci provincial es nega a aju-dar-lo a pagar els seus deutes. Tot i aix, fins lany 1970 va ser peda-nia, entitat administrativa inferior al municipi, fet que hagi conservat fins als nostres dies la seva essncia i vida de poble, fet que el fa molt aco-llidor. Fins al dia davui, pel que sembla, Benimaclet sha salvat, a grans trets, dels projectes especula-tius fent que sigui un poble viu amb una tradici associativa molt gran i amb activitats i festes dimportncia a la zona. No obstant, latac a la cultura i a la llengua lestan patint molt, i s per aix, que en front de tots aquests fets les AMPAs de les escoles de Benimaclet, lAssociaci de Vens de Benimaclet i el Centre Social Te-rra shan ajuntat per crear la plata-forma Benimaclet Viu.Lobjectiu daquesta plataforma s la defensa de la cultura i la llengua, la protecci de lentorn natural i re-clamar la dignitat del barri a partir de la recuperaci de la qualitat de vida, la modernitat i la sostenibilitat per tal de posar fi a la manca din-versions i dinfraestructures. A ms a ms, i anant al concret, un dels objectius principals s lluitar per una escola valenciana pblica, democrtica i de qualitat al vell mig del barri. La primera acci de gran embargadora que dugueren a ter-me fou coordinar-se amb Escola Va-lenciana per tal dorganitzar la Trobada dEscoles en Valenci, ac-te en que hi assistiren ms de 25.000 persones entre estudiants, pares i professors.

Els darrers anys arreu dels Pa-sos Catalans ha sorgit un interes-sant debat sobre les transformacions que s'esdevenen en el mn de l'educaci. Administracions, acad-mics, professors, estudiants, ma-res i pares... tothom ha dit la seva i des d'ptiques molt diverses. Tan-mateix des d'una perspectiva d'es-querres la conclusi general gira sobre la idea de la privatitzaci dels beneficis de l'ensenyament i la socialitzaci dels seus costos per part dels qui la perceben. dhuc molts altres elements han estat subjecte de debat, per preci-sament el que permetia aquesta re-flexi ha estat abordat amb escassa profunditat: la participa-ci, i en especial la dels estu-diants.Ja feia dcades que les administra-cions pbliques i les direccions dels centres d'ensenyament obser-vaven a desgrat un fenomen que sempre se'ls havia revelat sorn, re-sultant esquiu a la introducci de qualsevol canvi que pogus perju-dicar el seu estatus. bviament es-tem parlant del moviment estudiantil, que ja fos mitjanant la participa-ci institucional o per via de la de-sobedincia sempre se les havia empallegat per fer la guitza als go-vernants de torn. Tanmateix aques-ta vegada s'ha elaborat un complexa transformaci de la vida estudiantil que de ben segur alte-rar les pautes de la participaci estudiantil.

Per exemple, el rol d'estudiant i les seves formes de participaci han patit un trasbals a causa de la introducci de l'avaluaci conti-nuada. L'increment de la crrega lectiva, la dispersi horria i el comporta-ment alienant que se'n desprenen compliquen la reuni i l'associaci dels estudiants, limitant els seus canals de participaci a iniciatives individuals. Una vegada posats els pals a les rodes a la organitza-ci collectiva el segent pas ha es-tat bastir uns espais de participaci estudiantils basats en una lgica instrumental i clientelar.Un dels desigs ms anhelats de

rectors i governants ha estat la ins-titucionalitzaci del moviment estu-diantil i el conseqent apaivagament del seu carcter intrnsecament dissi-dent. D'aquesta manera tan a ni-vell de centre com a nivell autonmic i estatal s'han creat uns ens de participaci estudian-til, els anomenats Consells d'Estu-diants (Val a dir que nhi ha de molt diversos depenent del centre destudis), als quals s'ha atorgat un rol d'oficialitat amb l'objectiu de contrarestar la legitimitat que s'ha-via guanyat el moviment estudian-til pel seu carcter assembleari i plural. Aquests consells estan for-mats per una figura d'incipient apa-rici: el delegat de grup a qui els companys s'han d'adrear per co-municar els seus dubtes o queixes.

Aix mateix el Consell d'Estu-diants, o el que s el mateix el ple-nari de delegats de grup, tamb t un president que els representa davant d'organismes superiors o la direcci del centre. La funci principal d'aquests r-gans seria l'aglutinaci de les inicia-tives i reivindicacions estudiantils, per sempre sota el control del centre o administraci pblica.Els rgans de representaci de la comunitat educativa tamb han pa-tit canvis significatius en forma de prdua de capacitat decisria en favor d'rgans collegiats i uniper-sonals. Aix ha restat bona part del marge de maniobra poltica de

la que gaudien els representants escollits democrticament, per afecta especialment els estu-diants que veuen com s'ha depu-rat l'nic espai on podien incidir en el sistema de presa de decisions.

No obstant els queda pendent la qesti de com mitigar l'essncia de la praxi del moviment estudian-til: la desobedincia civil, que s'es-capa de l'esfera institucional i que sovint traspassa els lmits de la le-galitat. D'entrada, d'en d'un pa-rell d'anys hem comprovat com la norma consuetudinria d'eludir l'entrada de la policia als centres d'ensenyament ha desaparegut per via dels fets consumats i les conseqncies que aix ha com-portat. A l'emsems hi ha sobre la taula diferents esborranys de co-dis de conducta acadmica a fi d'imposar un rgim de sancions (expulsions, privacions, escarn p-blic...) que serveixi per dissuadir els estudiants d'alterar lorde esta-blert.El moviment estudiantil ha de fer una reflexi que possibiliti la seva prpia supervivncia. D'aquesta manera s'haur d'empescar frmu-les que permetin una participaci estudiantil plena i efectiva, per sobretot t per davant el repte de replantejar mltiples qestions que assegurin una acci collecti-va, autnoma i combativa. Com vetlla el ttol d'aquest article: a les aules et volen callat!

A les aules et volen callat!Breu balan dels efectes de les reformes educatives de la darrera dcada

sobre la participaci estudiantil

Les assembles d'estudiants sn la nica forma de representaci real dels mateixos. A la foto, una assemblea d'estudiants a la UAB

6

Accions de tot tipus han mobilitzat Mallorca, i se-guir sent aix fins que no seradiqui del tot el maltractament animal i la imposici cultural que suposen les corregudes de bous. Com moltes altres lluites contra les imposicions espanyoles, a Palma la batalla antitaurina tamb ha hagut de suportar la repressi, que ha provocat crregues i desenes de persones fe-rides. De fet, a linici de la campanya, la policia va identificar als manifestants i va canviar de lloc la concentraci, deixant sols un petit espai on manifestar-se per, posteriorment, usar les po-rres durant la protesta. L'any segent, les con-centracions ja noms es podien fer en zones prviament encerclades i, de normal, acabaven en crregues i amb ferits.

Malgrat aquests casos de repressi, la lluita anti-taurina no s'ha aturat a Mallorca, i aquest any Maulets ha entrat al ple de l'ajuntament per adrear-se als poltics, reivindicant amb una pan-carta que Palma es declar ciutat antitaurina.A ms, sha intentat que aquesta lluita no es cen-tri noms a Ciutat, sin que sestengui a altres municipis, com a Inca, on els collectius popu-lars han protagonitzat cada any una jornada anti-taurina el dia en qu hi havia la correguda de bous. Finalment, lany passat el collectiu inde-pendentista Gent Activa va aconseguir que Cos-titx es declars el primer municipi antitaur de Mallorca. Seguint aquest exemple, i desprs que al Principat shagi prohibit la tauromquia, el moviment aposta per continuar lluitant per

aconseguir que lilla es declari antitaurina, i per-qu es prohibeixi aquest macabre espectacle.Sassegura que es continuar lluitant, en primer lloc, perqu la tauromquia suposa una lenta i dolorosa mort per a l'animal. A ms, recorden, prviament el bou es droga i es maltracta per-qu surti a la plaa indefens, desorientat i es-tressat, amb dificultats respiratries i visuals i amb una gran ansietat, que fa que corri deses-perat per la plaa. Una vegada all, es troba in-defens davant del torero i agonitza la seva mort sense poder enfrontar-shi. A ms, aquesta tor-tura, malnomenada festa, s una macabra tradi-ci, aliena a lilla de Mallorca i que ha estat imposada culturalment per l'Estat espanyol.

L independentisme de Mallorca, pioner en la lluita contra la tauromquia espanyolaLemes com La sang no s cap espectacle o Palma no assassina, ciutat antitaurina han creat un

moviment fort i ampli contra la tortura animal.

Tal com totes i tots sabeu, la crisi del capitalisme, generada per la fal-ta de transparncia i escrpols de banquers, financers i grans patro-nals, amb el suport necessari dels governs que han consentit els seus excessos i la delinqncia fi-nancera, ha generat una crisi econmica, social, ambiental i ali-mentria a nivell mundial, casti-gant especialment als estats de la perifria europea, i de forma molt ms dura al nostre pas, amb ta-xes datur, pobresa, precarietat, etc., ms elevades que la mitjana espanyola.

El FMI (Fons Monetari Internacio-nal), fora als estats membres de la UE, amb el consentiment dels seus governs, institucions, partits i sindicats majoritaris a aplicar plans d'ajustament estructural, s a dir, re-baixes socials i salarials, i laug-ment dels interessos en els crdits, dels impostos indirectes... Exemple daix fou la darrera reta-llada social que aprova el Govern espanyol amb la qual es retallaren sous de funcionaris, es congelaren les pensions i es redu la inversi pblica, davant daix el FMI afirm que el pla de retallades que ha daplicar el Govern espanyol, ha de ser encara ms dur i afectar directament a les persones treballa-dores del sector privat i encara en major grau a les persones pensio-nistes. Aquest context dagres-sions neoliberals sha tradut en

una precaritzaci de la qualitat de vida, tal i com mostren les dades dun 40% datur juvenil; 2,5 milions de persones han perdut la feina des del 2008; ms d1 mili datu-rats no perceben cap prestaci i ms de la meitat daquests sobre-viu amb menys de 500 euros men-suals. 4 milions de persones tenen contractes temporals; dels 18,7 mi-lions docupats a lEstat espanyol, 11 milions tenen una renda anual in-ferior als 9.000 euros.Per altra banda, podem veure com els Bancs i Caixes ms grans obtin-gueren 17.000 milions deuros de beneficis nets durant el 2009 i les retribucions dels consellers i direc-tius de les grans empreses creixe-ren un 19,1%.Per tal de sortir daquesta situaci de continua precaritzaci i evitar

aix un repartiment injust de la rique-sa i el treball els sindicats propo-sen un canvi estructural en el sistema, sortint aix dun sistema ba-sat en el diner i els guanys per co-menar a construir un sistema basat en el repartiment equitatiu de la riquesa i el treball, el socialis-me. Tot i aix, fins que aquest can-vi necessari no sigui possible, els sindicats estan organitzant una va-ga general pel 29 de setembre amb un seguit de propostes. Aquestes es concreten en reduir la jornada laboral per redistribuir locu-paci; disminuir ledat de jubilaci; impedir els Expedients de Regula-ci dOcupaci (EROs), eliminar les Empreses de Treball Temporal (ETT); rebutjar les privatitzacions dels serveis pblics; eliminar els contractes temporals; augmentar

locupaci fixa; garantir un salari m-nim de 1.200 euros i augmentar els impostos a les rendes ms altes. Aquesta vaga general, per, arriba amb retard per culpa dels sindicats majoritaris, CC.OO. i UGT. Actual-ment a lEstat espanyol tots els sin-dicats revolucionaris han estat marginats pels mitjans de comuni-caci, fent desaparixer aix la se-va tasca als ulls de milers de treballadors. Aquest fet fa quasi im-possible convocar una vaga amb possibilitats dxit sense la partici-paci daquests dos sindicats llepa poltrones que han preferit no pro-testar davant de la darrera retalla-da social que el Govern pseudo socialista espanyol va fer i sortir al carrer un cop aquesta ja ha estat consumada. El preu de la seva doci-litat sn els 15 milions deuros con-cedits en les darreres subvencions.Tot i saber que la retallada social ja ha estat aprovada i que els nims desprs de lestiu shan apaivagat una mica, s necessari que els i les treballadores secun-din la vaga general del proper 29 de setembre i que participin a les diverses mobilitzacions que sani-ran convocant els dies segents perqu ms enll daquesta crisi, quan el sistema econmic shagi recuperat, vindran anys de neolibe-ralisme autnticament dur on els nostres drets laborals i socials se-ran retallats dia rere dia fins que la propera crisi sistemtica els obligui a readaptar-se ideolgicament.

Davant la crisi: Vaga generalMes rere mes la qualitat de vida disminueix i els empresaris i els poltics continuen fent retallades

socials, davant daix, els sindicats convoquen a vaga general el 29 de setembre.

7

Des de linici dels temps les perso-nes ens hem organitzat en grups i hem lluitat amb daltres grups per obtenir uns recursos limitats i aix subsistir. Aquest fet ha fet que tin-guem por als estrangers perqu sn competidors en potncia, cosa que ha dut a lodi vers als dife-rents. Amb els pas del temps i levoluci de la societat aquesta por ha anat evolucionant prenent diverses for-mes, exemple ms evident el tro-bem a ledat mitjana, on al ser la religi, eix estructural de la vida, va fer que aquest odi el trobssim en vers els infidels. Amb larribada de la revoluci industrial i del capitalisme mo-dern la religi deix pas al treball com a ba-se central de la vida, s a dir, odiem aquell qui ens pot robar el treball.

Amb larribada de les grans potn-cies i limperialisme sorgeixen pseudo-cincies que busquen justificar el colonialisme centrant lodi vers aques-tes suposades races inferiors a les quals sesclavitzen per tal dobtenir-ne un benefici a un cost molt baix. El fet re-ligis i el fet fsic han estructurat el racis-me actual, cosa que trobem en la legislaci i la poltica espanyola. Durant anys la poltica migratria a l'Es-tat espanyol ha consistit en dominar a qualsevol preu els fluxos migratoris, creant nromatives com la Llei d'Estran-geria. Ms tard, per, al variar les ne-cessitats que tenien els empresaris de m dobra barata, simpuls el Pla fri-ca, que ha significat un canvi d'estrat-gia ja que sha passat d'intentar impedir l'entrada als immigrants a impe-dir que aquests surtin dels seus propis

pasos. La idea s clara: que no vin-guin a morir-se i crear-nos problemes en les nostres costes, que ho facin all.Considerem que el fet fsic o reli-gis no separa les persones, ans el contrari, ens uneix el fet de ser de classe treballadora. Un treballa-dor dArglia est igual dexplotat que un treballador de Riudoms.Per tot aix pensem que es ne-cessria la unitat entre treballadors amb plens drets i immigrants ja que aquesta situaci noms benefi-cia als caps, que s'asseguren la di-visi entre els treballadors, el que contribueix una vegada ms, en temps de crisi o salaris baixos, a culpar a l'immigrant duns mals dels quals no ns responsable, sin una vctima ms com tots no-saltres.

Segons la definici de l'Institut d'Es-tudis Catalabs, l'Internacionalisme s la solidaritat, collaboraci entre nacions o pobles, sobre la base duns interessos i objectius comunsSovint se sent parlar de linternacio-nalisme com a poltica de solidari-tat entre els diferents pasos del mn per, realment, linternaciona-lisme s un moviment poltic ba-sats en els principis del moviment socialista. El fet internacionalista es basa en la definici que diver-sos idelegs socialistes feren del terme Ciutad del mn, condici so-cial aplicable a tota persona pel sol fet de ser-ho. En els darrers anys hem pogut veu-re com els pijo-progres shan autode-clarat Ciutadans del mn basant-se en les seves bones intencions al bus-

car la igualtat sexual, religiosa i la sanitria i lensenyament universal; no obstant, no podem caure en el seu engany basat en un estudi es-biaixat de la realitat, ja que cal no oblidar que el seu anlisi no t en compte les lluites de classe, el fets nacionals, la llengua auxiliar... s a dir, linternacionalisme busca inter-nacionalitzar el conflicte de classes arreu del mn per tal dassolir el so-cialisme global. La consigna Treba-lladors del mn, uniu-vos! de Marx i Engels, resumeix el carcter inter-nacional de la lluita de classes.En lactualitat, en una Europa dels Estats, una frica ja descolonitza-da i, lsia emergent; el creixement desmesurat del capitalisme actua irresponsable i injustament sobre els Estats ms febles on sestn un

creixent malestar social perqu grans multinacionals exploten fins a la seva fi els recursos naturals. I daquesta poltica econmica globa-litzadora sorgeix linternacionalis-me per tal de prendre lalternativa, presentant una poltica de desenvo-lupament basada en la cooperaci entre els pobles.Si a lactualitat el capitalisme es tro-ba sota una globalitzaci que afa-voreix lindividualisme i la desmobilitzaci; la poltica de lin-ternacionalisme sestn com un bra de solidaritat entre les lluites de tots els pobles. Maulets, conseqents amb linter-nacionalisme, disposem de les es-tructures necessries per treballar per escampar el conflicte nacional i de classe arreu del mn.

8

Com a independentistes moltes vega-des des de sectors pijo-progres sens acusa de sols voler crear no-ves fronteres quan, segons ells, la tendncia a nivell mundial s des-truir fronteres i barreres.

Davant daix, nosaltres ens veiem amb la necessitat de fer pedagogia i explicar que el nostre objectiu no s pas crear fronteres, sin unir, com a iguals, tots els pobles del mn res-pectant, aix sempre, el fet diferen-cial de cada poble, s a dir, una federaci de pobles del mn sota un sistema socialista. No volem, per, que ara sens mal interpreti, no defen-sem, per exemple, una federaci a lespanyola, ja que mentre existeixi Espanya no ens podrem unir com a iguals.

A diferncia de lindependentisme de dretes, que s i deix de ser inde-pendentista segons els prioritats del mercat, tot revolucionari real de-fensa el dret a decidir de tots els po-bles del mn, i a partir daqu, es declara independentista. Per contra, el capital genera de forma natural limperialisme, entenent aquest en les seves mltiples formes: ocupaci militar de pobles per part destats capitalistes, intromissi de mul-tinacionals en la vida poltica destats econmicament ms pobres per tal de pressionar-los segons els seus inte-ressos... amb els nic objectiu de pro-duir on resulti ms barat, vendre on sigui ms car i homogenetzar cultural-ment el mercat per tal que un sol pro-ducte pugui ser venut al mxim nmero de clients possible.

Exemple clar daix s el menjar r-pid, bona part dels seus ingredients es produeixen a Sud-amrica, es ve-nen als EUA i a la UE i homogenet-za el mercat perqu moltes persones deixen de menjar els pats propis de cada cultura davant de la comoditat de poder menjar en cinc minuts en una poca on el temps s treball, s a dir, diners.Cal afegir, que incls un veritable estat-naci pateix avui en dia duna opressi nacional, lintent per part del capital de destruir la seva cultura a travs de lho-mogenetzaci mundial que es du a ter-me a travs de la seva globalitzaci econmica. Dut a la prctica aix s transforma en que si reunifiquem i alli-berament els Pasos Catalans, fins que no canviem de sistema continua-rem culturalment i socialment oprimits.

El capitalisme ens empeny a labis-me, s ms, est llenant a labis-me milions de persones que moren de fam, pateixen malalties o estan en condicions de misria extrema, aix com destrueix progressivament el planeta. Com ms temps perviu aquest sistema caduc, ms patim els i les treballadores i estem ms a prop de grans catstrofes ecolgi-ques. s per tot aix que s urgent la tasca dacabar amb aquest siste-ma econmic i aixecar-ne en el seu lloc un altre nou. Enfront d'aix, Mau-lets apostem i lluitem pel Socialis-me.El Socialisme s posar el control del poder poltic i econmic en mans de la majoria treballadora, per-metre racionalitzar la producci pla-nificant i decidint collectivament les

prioritats, s a dir, una veritable de-mocrcia participativa on la poltica, a les mans dels ciutadans, decidei-xi leconomia, i no pas al revs. Un sistema econmic basat en la igual-tat i respecte entre els pobles i la se-va gent. Els i les socialistes, tot i les difama-cions constants, no neguem laven que permet integrar les diferents economies les aportacions de tots els treballadors/es- i els descobri-ments cientfico-tcnics en el marc dun sistema econmic mundial, no obstant, defensem que aquest ha destar sempre al servei de les ne-cessitats de la poblaci i volem que el progrs sempre vagi lligat al res-pecte al medi ambient. Les societats i la tendncia al desen-volupament de les forces producti-

ves (la humanitat, la naturalesa, la tcnica), al costat de la lluita de classes han estat i continuen es-sent el motor de la histria. Nosal-tres pensem que ben entrats al segle XXI els anlisis poltics, so-cials i econmics de K. Marx, F. En-gels i V. Lenin (entre d'altres), tot i el pas de les dcades, continuen amb ms vigncia que mai. Ho po-dem observar cada dia analitzant el context permanent de crisi del siste-ma, els tancaments i els acomiada-ments, les retallades salarials i dels serveis socials. Enfront daix, a Maulets no perdem el nord i considerem que la lluita de l'alliberament nacional ha d'anar sempre lligada a la de l'alliberament social. Per nosaltres s impossible concebren una sense l'altra.

9

Si tot el mn consums la mateixa quantitat denergia que absorbeixen els pasos rics, necessitarem qua-tre planetes ms com la Terra per sobreviure. El problema s que els humans al contrari que les formi-gues, els trmits o les abelles, no funcionem com un superorganisme solidari. Edward o. Wilson, bileg.

Actualment, estem reduint la diversi-tat i ens trobem davant la sisena ex-tinci. Aix ens porta la idea del coll d'ampolla, -la superpoblaci d'hu-mans- ja que molts humans destruei-xen gran part de l'entorn natural i tot all que necessiten per viure. Tamb ho relacionem amb l'aug-ment del consum per cpita, ja que les persones, a tot el mn, estan augmentant la quantitat d'aliments i de productes que consumeixen.

Lincrement de la poblaci i un con-sum irracional porten leliminaci del que es pot anomenar el capital natural del mn.Estats Units est al capdavant del consum irracional, estadsticament sha comprovat que cada ciutad nord-americ consumeix el mateix que quaranta haitians pobres. Estimem que per seguir el ritme de creixement Nord-americ necessi-tarem quatre planetes com la Te-rra. Aix ens planteja si mantenir o millorar la qualitat de vida, alhora que redum el consum. Aquest s el gran repte tecnolgic i social a qu s'enfronta la humanitat en l'actualitat.Entenent que la possessi de bns no ens porta la felicitat, veiem neces-sari un canvi pel que fa als nostres sistemes de producci i consum. Pensant a curt termini, els cient-

fics donen vint anys de vida amb el ritme actual a la Terra.El sistema capitalista i els seus m-todes de producci ens ha dut a la situaci actual, no obstant, la com-petncia permanent per sobreviure ens ha portat a unes millores tec-nolgiques que ens permeten fer re-versible una situaci que sembla irreversible. Cal una reflexi a esca-la global que ens porti a un canvi de sistema que permeti un creixe-ment sostenible que doni vida a la Terra per tal que les noves genera-cions la rebin amb millors condi-cions que no lhem rebut nosaltres. De tot el que sabem sobre l'evolu-ci de la humanitat i de totes les criatures, s lgic esperar que, si com a ssers humans evolucionem en un hbitat en particular, n adqui-rim una estima i, un respecte.

Quan la comunicaci entre ambds se-xes neixi del respecte entre ssers lliu-res el feminisme ja no tindr pas ra de serDes de fa un parell de segles, les per-sones ens hem comenat a qestionar el perqu les societats diferencien de tal manera homes i dones en refern-cia a jerarquies i funcions. Comena-ren a utilitzar massivament la curiositat intellectual que, malgrat la resistncia presentada per moltes port nombro-sos perqus pel que fa la condici de la dona: diferent, distant, submisa.Actualment, englobades en un sistema de rols, continuem veient dia rere dia la projecci daquests des de les institu-cions fins els carrers. Traient les molles del pa podem analitzar tots i cada un dels elements que encara ara, precarit-

zen les condicions femenines en pro un sistema que mica en mica ha capita-litzat fins el sistema de valors. s convenient i necessari dur a terme un anlisi sobre la nova llei de lavorta-ment, sobre les mesures i la concepci que socialment existeixen per la prosti-tuci, sobre la lluita de les LGTB... no obstant cal que abans de caminar collectivament duem a terme un reco-rregut individual per tal de ser coneixe-dores del qu i el com ens afecta a totes el sistema patriarcal.Podem identificar patrons de com ens relacionem entre nosaltres i, poques ve-gades ho fem de maneres rupturistes. Les nostres armes per lligar habitual-ment no escapen el joc de seduccions estndard. Fets com apropar-se molt al ballar sense consentiment, tocar l'al-

tre sense tenir-ne el perms, o fins i tot de coses com reiterades trucades i missatges al mbil, presentar-se per sorpresa al portal de casa de l'altre sen-se perms, mirades agressives a la no-va parella de la ex, etc.El fet que siguin normals no fa que siguin tolerables ni acceptables. Al-hora de corregir els rols, cal fer-ho tenint en compte que qui els co-met no s un monstre; s senzilla-ment una persona que ha estat educada d'una determinada mane-ra,per s tamb una persona amb la capacitat de canviar. Mentre hi hagi homes i dones hi haur explotades i explotadors, per la responsabilitat de conti-nuar sent homes o dones s noms nostra.

10

La nostra lluita contra el sistema ens ha de dur a la llarga a la seva destrucci per tal de crear-ne un que sigui socialment just, no obstant aix, lEstat buscar per tots els mit-jans sobreviure i perpetuar-se; s per aix que sutilitza la repressi, per evi-tar ser atacat. La repressi busca, en paraules senzilles, complicar la vida a les persones que actuen segons la se-va ideologia revolucionria i criminalit-zar-les per tal devitar que altres persones vulguin sumar-shi.A ms, en els casos dels Estats auto-declarats democrtics es necessari mencionar el fet que no es pot ser de-mocrtic i a la vegada mantenir un sis-tema de forces repressives. Amb el pas dels anys i de les lluites el siste-ma ha vist que era necessari perme-tre la participaci de part daquestes

forces revolucionaries dins de lEstat per tal de controlar-les i eliminar el seu component revolucionari, conver-tint-les aix en forces reformistes. Exemple daix s el PSOE, partit marxista que lany 1977 participa de les eleccions i fa el joc a lEstat i lany 1979 abandona les tesis marxistes i re-volucionries. La repressi pot ser des duna iden-tificaci fins a una execuci i sempre t com a objectiu destruir la lluita mitjanant denncies, multes, empresonament, tortura... el fet que hi hagi mtodes molts diversos de re-pressi es deu al nivell de lluita i de conflicte existent entre les classes po-pulars i la classe dominant. Amb la re-pressi es busca allar, crear inseguretat i por a les persones per tal de desmobi-litzar-es, aconseguint aix menys opo-

sici cap al sistema existent. Si ens alcem contra el sistema lEstat buscar per tots els mitjans jugar amb els nostres sentiments, amb les nostres pors i insegure-tats, buscar arrancar-nos i sepa-rar-nos de tot all que estimem per tal de desmobilitzar-nos. Da-vant daix, tots els companys de lluita, familiars i amics hem de te-nir clar que en tot moment hem de donar suport a la persona represa-liada per tal dajudar-la entre tots a recuperar-se del cop rebut. En cas de no fer-ho, no sols estarem dei-xant de banda una persona estima-da sin que estarem fent el joc a lEstat, ja que el que aquest busca s allar la persona que lluita contra les injustcia per tal de millorar la nostra societat.

Per tal de dur a terme totes les rei-vindicacions anteriors, Maulets, el jovent independentista revoluciona-ri, treballem per aconseguir la ruptu-ra amb el sistema i els estats opressors mitjanant la revoluci so-cial i nacional.Entenem la revoluci com el canvi en profunditat, global i drstic de les institucions poltiques i socials aix com de les estructures econmi-ques de la societat capitalista. Se-gons el marxisme, les institucions o estructures d'una societat resistei-xen el pas del temps mitjanant l'aplicaci de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les con-tradiccions del sistema.s en aquest moment quan es pro-dueixen grans crisis i un augment de la conscincia histrica i de clas-

se de les persones oprimides. Els i les revolucionaris ens oposem a les reformes que intenten fer perdu-rar la vida d'un sistema injust en es-tat terminal i que continuen oprimint-nos com a poble, com po-drien ser les reformes laborals i es-tatutries. La revoluci s, doncs, un procs, que es consolida a partir de la pre-sa del poder poltic per part del po-ble organitzat. Normalment, tot i que no sempre, sol implicar una cer-ta violncia, ja que la classe revolu-cionria es veu obligada a vncer la resistncia que oposa la classe fins aleshores dominant per tal de no perdre la seva situaci de privile-gi. s per aix que amb un context determinat defensarem aconseguir un sistema social i nacionalment

just per tots els mitjans que esti-guessin a les nostres mans. Al llarg de la histria dels Pasos Catalans s'han dut a terme molts moments revolucionaris, com per exemple les bullangues, el movi-ment remena, les experincies cantonalistes de diversos municipis del Pas Valenci, la Setmana Tr-gica, la proclamaci de lEstat Ca-tal el 1934, entre d'altres. Des de Maulets com a un dels referents del jovent de l'esquerra indepen-dentista analitzem crticament tots aquests fets revolucionaris per tal daprendren i ens considerem els hereus d'aquests lluitadors i mante-nim el seu mateix esperit per acon-seguir una terra ms justa, sense classes socials i amb un bon repar-timent de la riquesa i el treball.

11

El 1884 comena la colonitzaci es-panyola sobre el Shara. El 1970, lONU insta Espanya perqu celebri un referndum dautodeterminaci al Shara Occidental, dacord amb el dret internacional. El maig de 1975, una comissi de lONU arriba al terri-tori sahrau i comprova sobre el te-rreny que el Frente Polisario s lnica fora poltica dominant al terri-tori i que la immensa majoria del po-ble desitja la independncia. El 30 doctubre del mateix any el rei Hassan II organitza la Marxa Verda; les tropes marroquines emparades amb 350.000 civils marroquins creuen la frontera, envaeixen i ocu-pen el Shara. Mauritnia, des del

sud, llana tamb el seu exrcit per tal de repartir-se el territori del Sha-ra Occidental.El govern espanyol, sense capacitat de reacci i ms preocupat pels afers interns, signa lAcord Tripartit, mitjanant el qual cedeix ladministra-ci i el territoris del Shara Occiden-tal al Marroc i a Mauritnia.El 27 de febrer de 1976 -un dia abans que acabs la presncia colo-nial dEspanya al Shara- el Frente Polisario proclama a Bir-Lehlu el nai-xement de la RASD (Repblica rab Sahrau Democrtica). El poble sah-rau, a qui se li havia proms un re-ferndum dautodeterminaci inicia una guerra contra les potncies inva-

sores. Bona part de la poblaci civil sha dexiliar al desert algeri per tal de fugir dels bombardeigs amb fs-for i napalm i la repressi dels inva-sors.El 1979 es signa la Pau amb Maurit-nia per continua la guerra amb el Marroc, que entre 1980 i 1987 cons-trueix un mur de 2.700 km que divi-deix de nord a sud el Shara Occidental. La zona oest del mur s el Shara ocupat pel Marroc, mentre que la zona est sn els anomenats territoris alliberats sota control del Frente Polisario.El 1991 el Marroc i el Frente Polisa-rio signen un alto al foc sota lauspici de la ONU que estableix la Missi de la Nacions Unides per el Refern-dum al Shara Occidental (MINUR-SO), que shavia de celebrar el 1992 i que encara resta pendent de dur-se a terme.

Actualment i des de lany 1976, prop de 200.000 sahraus viuen organit-zats en campaments de refugiats all on res no creix, la hammada, un desert inhspit situat a la regi al-geriana de Tindouf.

Les condicions de vida sn extre-mes: temperatures superiors als 50 graus a lestiu i baixssimes durant les nits d'hivern; amb manca daigua i llum elctrica. A tot aix sha de su-mar la manca dalimentaci creixent, vestit i, en definitiva, dels productes ms bsics. Un dels sectors ms afectats per aquestes difcils condi-cions de vida sn els infants, que en moltes ocasions no tenen cobertes les necessitats ms bsiques per al seu bon creixement i desenvolupa-ment personal.A tot aix cal afegir el retall impor-tant de lajuda alimentria per part dels organismes internacionals (PAM, ACNUR) que agreuja la situaci prec-ria de la poblaci dels campaments.La situaci poltica al Shara Occiden-tal ocupat pel Marroc, amb la cons-tant violaci dels Drets Humans, lexplotaci illegal dels recursos econmics sumat a la posici espan-yola respecte del contencis dema-na la implicaci de la societat civil per tal dexigir al nostre Govern i als Organismes Internacionals la via del REFERNDUM dautodeterminaci com a nica soluci al conflicte

El cas s que ens trobem en un perode molt dif-cil pel planeta Terra, en el qual hi ha intervingut, des del primer moment, lactivitat industrial de lespcie humana. Les emissions de gasos, bsi-cament de CO2, que provoquen lefecte hiverna-cle, augmenten cada vegada ms, tot i els protocols que shan aprovat arreu del mn amb els quals es volia apaivagar aquest increment desorbitat.Des de fa uns anys, la premsa ha incrementat l'espai reservat als desastres naturals i la gent es qestiona diferents hiptesis que expliquin les catstrofes. La hiptesi principal s doncs, el canvi climtic. Aquest fet es laugment de la temperatura a cau-sa de lefecte hivernacle que provocaria el des-gla dels casquets polars, la mort i lextinci despcies per manca daigua potable, la pr-dua de superfcie habitable i de terres frtils a les zones temperades i la desertitzaci de les zo-nes tropicals. A ms de lalteraci dels climes propis de cada zona i lincrement del risc, la freqncia i la intensitat de desastres naturals

com ara sequeres (el Nio), inundacions (Pakis-tan), pluges monsniques (Xina), huracans (EUA), tornados, tempestes, terratrmols... que provoquen milers de morts cada any.Aquest canvi de temperatura es deu en bona mesura, a part de laugment de lexpulsi de ga-sos a latmosfera, a la tala massiva de boscos i a laugment dincendis provocats entre d'altres successos. Tots aquests estan relacionats en major o menor mesura amb el sistema produc-tiu capitalista, creat per absorbir les nsies con-sumistes de la nostra societat. Davant daquest problema els Estats des de fa anys es reuneixen per pactar protocols de colla-boraci que permetin anar reduint la destrucci del territori. Lltima cimera mundial daquestes caracterstiques fou el passat mes de gener a Copenhaguen que acab en fracs al no asso-lir-se cap comproms vinculant. La tendncia per, s que els pasos occidentals tendeixin a disminuir progressivament el seu nmero demis-sions mentre que els pasos del sud i de lorient augmentin o progressivament sestanquin.

No obstant, des doccident sha criticat que es-tats com la Xina i la ndia hagin augmentat en els darrers anys el seu nmero demissions.La crtica que des del poder dels EUA i de la UE es fa a la Xina o la ndia realment t poc decologista i molt dinteressos econmics, pol-tics i geoestratgics. La Xina i dems busquen millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i per fer-ho necessiten emetre un gran nmero demissions per tal de desenvolupar, a la llarga, la tecnologia necessria que els permet desen-volupar-se sense haver de contaminar tant. Per contra, ens trobem a la UE i als EUA plenament desenvolupats i reductors demissions de CO2, que sols busquen la forma dimpedir que la res-ta de pasos es desenvolupin tant com ells i es converteixin en enemics massa potents.

La soluci al canvi climtic no passa pas per un capitalisme verd, sin per establir un sistema de producci sostenible. Cal tenir present, a ms, que el tractament del canvi climtic t poc decolgic i molt deconmic.

SAHARA, lassignatura pendentPer qu sanomena Front Polisari? A qu obeeix el nom de Polisari?La paraula Front no t cap interpretaci especial. Ara b, Polisari s un conjunt de significats: po vol dir popular; li significa alliberament; sa presenta Saguia el-Hamra i rio representa Rio de Oro, que sn dues regions en les quals es divideix geogrficament el Shara Occidental

El canvi climtic i els desastres naturalsDurant les ltimes dcades shan pogut copsar diferents efectes de lanomenat Canvi climtic,

concepte que a tots ens sona per que sol ser mal interpretat o, fins i tot, negat

12

El conflicte bascDurant la darrera setmana dagost tingu lloc, a Buenos Aires, el XVI Frum de Sao Paulo, punt de troba-da ms important dorganitzacions i partits poltics desquerra de lAmri-ca Llatina i del Carib.Al llarg daquest Frum centenars de representacions poltiques dEstats, sindicats i partits diferents comparti-ren debats i inquietuds sobre qes-tions dactualitat. Un dels debats que ens s ms proper, al donar-se per culpa de lEstat espanyol, fou la solli-citud que sadrea al president de lEstat espanyol perqu alliberi a Ar-naldo Otegi, lder de lesquerra inde-pendentista basca empresonat per la seva activitat poltica.El debat s dactual vigncia, i pen-sem que s prou interessant com per reflexionar-hi:Actualment hi ha 750 presos politics bascos, xifra histrica sols compara-ble amb la repressi poltica del fran-quisme de lany 1969. La majoria daquests sels acusa de collabora-ci amb banda armada, sovint, per, la base de lacusaci sn declara-cions extretes sota tortura tal i com denncia pblicament lONU: el siste-ma legal permet que es doni la tortura i els maltractaments, particularment en dentinguts en rgim dincomunica-ci per activitats terroristes. Per a ms inri, lEstat du a terme una polti-ca de dispersi, s a dir, enviar els presoners el ms lluny possible dEus-kal Herria i aix posar traves a les famlies a lhora de visitar-los. En els darrers anys, lEstat Espanyol ha illegalitzat i castigat amb la pres partits poltics amb representaci electoral (negant la veu de milers de ciutadans), entitats culturals, associa-cions esportives, rdios, pgines web, Un dels exemples de repres-si que ha tingut ms repercussi ha estat el cas del diari Egunkaria. LAu-dincia Nacional nacus lequip re-dactor de collaboraci amb banda armada i, desprs de tortures i cinc anys de pres es demostr linnocn-cia dels acusats. s en aquest context de repressi sistemtica per part dels estats ocu-pants que des de fa mesos lEsque-rra Abertzale ha posat les bases per resoldre pacfica i democrticament el conflicte, no obstant, sabent la fora que lindependentisme basc t, els estats han optat per la repressi i la criminalitzaci abans que perme-tre que un poble salliberi.

LEstat cub es situa en una peti-ta illa al mig del mar Carib, sepa-rat per uns quants quilmetres de mar de les platges del sud dels EUA. Actualment, per, des dels mas media oficials ens fan creure dia rere dia que els cubans viuen en la mxima misria.

Si mirem les estadstiques podem veure que lacusaci de pobresa s falsa, ja que lalfabetitzaci s mes elevada que a lEstat espan-yol, amb un 997%; la taxa de mor-talitat infantil amb un 6% s ms baixa que a la ciutat de Washing-ton; lesperana de vida s molt si-milar a la dels pasos rics: 75 anys els homes i 79 anys les do-nes. Aquestes xifres deixen clar que el pas no t problemes de sa-lut ni de cultura, ans el contrari, el 85,2% de la poblaci en edat de treballar t un nivell d'educaci mitj-superior i el 30% sn profes-sionals tcnics, dels quals el 61,3% sn dones.

Doncs, qu passa a Cuba? Per sa-ber-ho sha de fer un petit reps per la histria. Ens situem a lany 1959, la dicta-dura de Fulgencio Batista ha cai-gut grcies a la Revoluci Cubana, el poble agaf el poder i sestableix un rgim revolucionari. Davant daquesta revoluci i per protegir els seus interessos comer-cials, els EUA imposen un blo-queig econmic, daliments i de medicaments a Cuba, empitjorant aix greument la qualitat de vida dels cubans sols per mantenir el terror comunista lluny dels EUA.

Per tal de rebre ajut de lexterior i poder superar els mals que la dic-tadura havia deixat, Cuba busca el recolzament de la URSS per tal de recuperar-se econmicament. Aquesta situaci es va anar mante-nint fins a la caiguda de la URSS, moment en que leconomia cuba-na sofr una crisi important que els EUA aprofitaren per agreujar ms el bloqueig existent.

A dia davui lONU ha denunciat reiteradament aquest bloqueig in-just i leconomia cubana sha po-gut reactivar grcies als tractats econmics firmats amb Veneue-la en que sacord intercanviar pe-troli veneol per metges cubans.

Un cop fet aquest breu reps hist-ric i dhaver demostrat amb es-tadstiques reals la qualitat de vida existent a Cuba, toca desmen-tir laltre acusaci que reiterada-ment es fa, la de lexistncia dun sistema autoritari. El ciutad cub pot participar a partir dels 16 anys de les assemblees de barris, on sescull quins representants seus es presentaran a les eleccions. Els 609 candidats escollits desprs de les eleccions forma-ran lAssemblea Nacional del Po-der Popular, que s qui escull el president del govern per 5 anys i s qui aprova o no les lleis que el govern presenta. Demostrada doncs lexistncia duna democrcia participativa, molt diferent de la democrcia re-presentativa existent en els Estats liberals, per qu des dels EUA i la UE es busca fer tan mala propagan-da de Cuba? La resposta s senzi-lla, Cuba s un estat socialista que discrepa del regim capitalista impo-sat a nivell mundial i que denuncia les injustcies socials que aquest sistema produeix.

Cal no enganyar-nos, Cuba s un estat geoestratgicament poc im-portant, s a dir, un enemic dbil pel sistema. No obstant, el fet que estigui situat a unes desenes de quilmetres de les costes dels EUA li dna una importncia cab-dal a lhora de denunciar les in-justcies del sistema capitalista, i s per aix que els EUA sempre que sel pot atacar, ho fan des de tots els fronts possibles, ja sigui fi-nanant grups terroristes dissi-dents, sobre dimensionant els balseros o dient que presos co-muns sn presos poltics.En aquests moments per, el fu-tur de Cuba s una interrogant. La pressi dels EUA i de la UE augmenten contnuament aprofi-tant el fet que els lders de la revo-luci tenen ja una edat avanada, tot i aix, la revoluci iniciada per Veneuela i les iniciatives progres-sistes que shan iniciat en diver-sos punts de sud-amrica donen noves esperances.De Cub cal aprendre experin-cies, per tamb cal saber-les analitzar i ser crtic amb elles. La nostra societat est formada per ssers humans que cometen errors, per sols coneixent i estu-diant la histria evitarem caure en els mateixos errors ja comesos.

Cuba, lilla que ens volen amagarDes de fa ms de 50 anys aquesta petita illa viu un procs revolucionari de caire socialista i el perill que aix suposa pel nostre status quo actual fa que diriament sens vulgui fer creure que els seus habitants visquin en la misria i la tirania.

13

Dentrada alg dir que aix de fer poltica desquerres amb els tributs dun municipi no t gaire corda. Que cal deixar la ideologia per una altra guerra, que els tributs, sn per pagar el clavegueram, els fanals i el paviment i no t sentit parlar duns tributs municipals desquerres. Aquesta s una opini molt estesa, i reconec que resulta molt ms fcil parlar de despesa munici-pal que de recaptaci municipal. Malgrat tot, des de lesquerra haurem de fer un esfor per intentar concretar un model fiscal que pugui dir-se progres-sista, que constitueixi la primera lnia de defensa contra les desigualtats i que pugui complementar-se de la millor forma possible amb les poltiques de redistribuci que es portin a terme. I el municipi no hauria de quedar-ne al marge. Tanmateix, els impostos municipals tenen la caracteristica de resul-tar bastant solidaris, ja que graven elements que sempre sn actors princi-pals en el teatre de la desigualtat, tals com la propietat o lespeculaci.Primer que res intentarem fer una petita aproximaci als tributs municipals. Aquests es divideixen en tres categories: Les taxes, que sn tributs que es recapten en contraprestaci per algun ser-vei directe prestat pel municipi. Un exemple de taxa s la descombraries. El impostos en canvi, sn tributs que es recapten sense una contrapresta-ci directa per part del municipi. Els principals sn LImpost de Bns Immo-bles (IBI), Limpost sobre els vehicles de tracci mecnica, Limpost sobre lincrement de valor del terreny urb (plusvlua), lImpost sobre Activitats Econmiques (lIAE) i lImpost sobre Construccions (ICIO).I en darrer terme hi tenim les Contribucions Especials, que sn tributs que es recapten en contraprestaci a una obra de carcter municipal i de certa entitat que suposar un un increment de valor per aquells immobles si-tuats al voltant. Per tant shi obligar a finanar part de lobra municipal als titulars dels immobles afectes a la mateixa, qesti bastant justa si shi apli-ca prou b, no us sembla?Per les seves caracterstiques, all on resulta ms fcil fer notar una visi des-querres s als impostos municipals. Potser el cas ms representatiu sigui lIBI. Com molts sabreu lIBI grava la propietat, i altres drets reals, sobre un b im-moble del municipi, sigui rstic o urb. Ja de per si lIBI s un impost que, en gravar la propietat hauria destar ben vist des de lesquerra. A ms, tal i com in-dica lOrdenana municipal sobre lIBI, hi ha bonificacions (reduccions de la quota a pagar) amb un carcter marcadament social, la bonificaci per famlia nombrosa o per habitatge protegit en sn exemples. Tanmateix s a lapartat de les exempcions on destacaria una especialment sagnant. Hi ha immobles que estan exempts de pagar lIBI, bsicament aquells que sn propietat dinsti-tucions pbliques. El problema i la vergonya s que a ms estan exempts els bns propietat de lEsglsia Catlica, i aqu no hi hauria dhaver cor desque-rres que es resisteixi a considerar aquest fet un greuge important respecte a daltres institucions, religioses o no. Per tant una proposici desquerres hauria de considerar establir lIBI a totes les propietats de lEsglsia, o, si ms no, a totes aquelles propietats que no fossin considerades dinters cultural.Respecte als altres impostos, el de vehicles de tracci mecnica, lICIO o la plusvlua, poc es pot fer, ja que graven ms els vehicles ms potents, gra-ven als promotors i constructors i graven els increments de valor del terreny quan un immoble es vn. Al cap i a la fi tot el que es podria fer seria incre-mentar el tipus impositiu pels qui van cremant asfalt amb el BMW X6 o es-tendre la plusvlua als terrenys rstics i que paguin tamb els qui es vnen per una morterada de cals el tros de lavi, siset a qui ning de la famlia su-portava i terra que ning no volia treballar. Per noms serien matissos, ja que aquests impostos en la seva filosofia sn bastant solidaris. Noms ens restaria continuar insistint en la justcia social daquests impostos.Fins aqu els tributs municipals que coneixem. Per una visi desquerres podria considerar establir-ne daltres, alguns que ja existeixen i daltres fruit de la nostra imaginaci i sentit de lesquerra, com per exemple La ti-nena de gossos o la instal.laci dantenes de telefonia mvil. Des de les-querra, Pensem-hi tots.

El proppassat 5 de juny es va inaugurar la nova seu dels arxius de Reus, s a dir, del Comarcal del Baix Camp i del Municipal de Reus. Per donar un millor servei als usuaris ambds arxius es troben ara en un mateix edifici, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, 3.Qu s un arxiu? Per definici, s lencarregat de la conservaci, catalo-gaci i difusi de la documentaci generada per una instituci, entitat o persones al llarg dels temps.

Els dos arxius reuneixen tota la documentaci municipal de Reus que sha conservat, des del segle xii fins al xxi; documentaci de la comarca, aix com documentaci notarial i judicial. Hi ha, encara, alguns documents ms antics que la mateixa ciutat, dels segles x i xi. En total, en aquest moment uns vuit quilmetres lineals de documentaci oberts a la consulta dels ciutadans, tant investigadors com usuaris que cerquen les dades necessries per a qualsevol gesti administrativa, o els estudiants, universitaris o b dels instituts, que cerquen materials per als treballs de curs. En tots els casos larxiu atn la consulta, lliurement si es tracta de documentaci histrica o b dacord amb la legislaci vigent per tal de protegir els drets de les persones s es tracta de documentaci ms recent. I si s el cas, assessora als usuaris en qestions histriques, genealgiques (moltes persones cerquen notcies sobre els seus avantpassats) i daltres, sempre dins el marc de la histria local o comarcal.

La dcada de 1980 va ser un moment lgid pel que fa als estudis dhistria local. Se sortia dels temps de la dictadura i arreu, davant levidncia del desconeixement de la prpia histria i no noms de la ms recent sencet un perode ric en estudis. Ara, per, veiem com en els darrers anys linters per a lestudi de la nostra histria ha baixat. Es fan pocs estudis dinvestigaci histrica i els arxius shan vist poc concorreguts. s una excepci pel que fa als estudiants dinstitut, que fan treballs de curs. En aquest cas la seva presncia s de cada vegada ms freqent als arxius.Avui, amb la concentraci dels dos arxius en un sol espai i amb la millora de les facilitats i dels serveis que aix comporta, s una bona oportunitat per a reprendre els estudis. I els treballs de curs que es fan, poden ser una bona motivaci no noms perqu els estudiants sapropin a larxiu, sin tamb perqu desprs continuin aquest cam. Des de larxiu sels facilita laccs, si cal sels guia en el de vegades complicat cam de la investigaci i sempre sels anima a seguir. Des de larxiu tamb se segueix una tasca de divulgaci histrica, tant dirigida al pblic en general com als estudiants en concret. Cal concenciar-se de qu encara ens falta molt per saber del nostre passat, tant del proper com del lluny, i aix en molt bona part noms es pot fer des dels arxius, per mitj de la documentaci conservada de les diferents poques.

Tamb cal recuperar i conservar la memria recent i aix s un treball de camp, entrevistant les persones grans, que malgrat savanat bastant en els darrers temps, resta encara molt per fer. I s urgent fer-ho. En aquest cas, larxiu, que recull en el possible aquests testimonis, sovint en forma de gravacions de veu o b imatges, pot ajudar o assessorar aquells que es vulguin introduir en aquest camp de la investigaci.

Us animo des daqu a conixer el pas i la seva histria, i a treballar per millorar-ne el coneixement. El nou arxiu us facilitar el cam.

Tributs municipals, una proposta d'esquerres

Escrit per Toni Ruiz, ecnom i antropleg

El nou arxiu de Reus: una oportunitat"en els darrers anys linters per a lestudi de la nostra histria ha baixat"

Escrit per Ezequiel Gort, arxiver municipal de Reus

14

La festa, a casa nostra, t en la pirotcnia un dels seus components fonamentals. La regulaci de les celebracions festives amb criteris asptics i geogrficament llunyans com a espectacles que shan de realitzar en les condicions de mxima seguretat per a un pblic, necessriament passiu i observador dunes exhibicions que realitzen profes-sionals qualificadament preparats, podria significar senzillament no poder celebrar molts actes festius. El cas de la directiva europea 2007/23/CE sobre comercialitzaci de productes pirotcnics s prou evident. El seu desenvolupament amenaava directa-ment moltes manifestacions festives de foc al Pasos Catalans.En aquests mesos, l'Estat espanyol ha adaptat la normativa europea, elaborant un nou Reglamento de pirotecnia y cartuchera. Si ms no, en teoria, les actuacions dels grups de foc s'han salvat. Els seguicis, professons i correfocs continuaran, adaptant-se a la nova normativa. Aquest reglament arribava desprs de diverses mobilitzacions com la concentraci a Berga, el 7 de febrer de 2009 i d'un llarg procs de negocia-ci, pel que fa al Principat, entre les federacions de grups de foc diables i bestiari, les municipalistes Associaci i Federaci de Municipis i la Generalitat, amb el govern es-panyol. El balan final s positiu continuarem fent festes amb pirotcnia, per en absolut sa-tisfactori. Un cop ms, la seguretat argument suprem que, a la nostra societat, justifi-ca qualsevol mesura de control, sin qualsevol retall a les llibertats posa en evidencia el desconeixement, sin el menyspreu, per les prctiques culturals del nostre pas, arrelades en la tradici, per alhora plenament vigents i actuals com a expressi d'una manera de fer festa viva i participativa.La situaci s'ha complicat. En primer lloc, perqu caldr que totes les poblacions on se celebren actuacions de grups de foc apareguin en un llistat, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Els ajuntaments, per tant, hauran de demanar aquesta ins-cripci. En segon lloc, perqu caldr que els participants en els grups de foc siguin re-coneguts com a consumidors experts, fet que comporta un procs de formaci i, sobretot, l'assumpci de responsabilitats per part dels caps de colla. El control sobre la venda, transport i emmagatzament dels productes pirotcnics, a crrec de la gurdia civil, s'accentua i la seva manipulaci a petita escala per preparar les actuacions pot esdevenir molt problemtica.La celebraci dels correfocs exigeix un seguit de documentaci, que inclou el reconei-xement de la festa, de la personalitat jurdica dels grups de foc, integrats per mebres re-coneguts com a experts, amb justificaci que compten amb la formaci adequada, relaci dels artificis pirotcnics a emprar, etc., i ha de ser comunicada a o explcita-ment autoritzada per la delegaci del govern espanyol si en l'actuaci es fan servir ms de 50 quilos de matria explosiva reglamentada. Per no continuar amb la partici-paci de menors o la problemtica que el reglamento comportar a les manifestacions festives de participaci individual, com algunes sortides tradicionals del ball de diables del Baix Camp. No s'entn perqu les cercaviles i correfocs seran ms segurs l'any proper que enguany i, tot plegat, evidencia un cop ms la voluntat de l'Estat de no re-nunciar a cap competncia. Tamb en aquesta bugada hem perdut uns quants llenols, quant a la nostra capacitat com a poble per organitzar la festa. Sobretot quan la normativa prpia si ms no, la del Principat ha regulat amb prou eficcia la celebraci de cercaviles i correfocs en els ltims anys. I cal recordar el total desamparament en qu resten els grups de foc catalans dins l'Estat francs, amb la impossibilitat de desenvolupar-hi unes prctiques que els identificaven amb el conjunt del pas.Certament, ms enll de les bones paraules dels responsables poltics, la prctica aca-bar condicionant a partir de com s'interpretin jurdicament els problemes que puguin sorgir el desenvolupament de les nostres festes de foc. La reacci del conjunt de la ciutadania ser clau i, per tant, cal aprofundir en la difusi de les prctiques festives amb foc, el seu valor patrimonial, la seva histria, per tamb i sobretot el seu valor social com a motor d'un potent associacionisme cultural i d'una manera de fer festa. Ens cal treballar a partir de la situaci present, implicar-hi els ajuntaments, assegurar la informaci i la formaci als membres dels grups de foc i seguir molt atents, no renun-ciant a la mobilitzaci, perqu l'aplicaci de la normativa no ofegui molts actes.

Fer festa amb pirotcnia"en aquesta bugada hem perdut uns quants llenols, quant a la nostra capacitat com a poble per organitzar la festa"

Escrit per Salvador Palomar, membre de Carrutxa

15

Recorda que pots enviar els teus propis articles d'opini entrant a www.puntdemira.cat o b

enviant un correu electrnic a info@puntdemira.cat

Lagost del 2009 es va publicar una carta al diari El Punt signada pel sen-yor Granell titulada Poltics de Reus: quin jovent voleu?. Lescrit es refe-ria als fets ocorreguts en el ple de lAjuntament del dia 24 de juliol anterior on es votava el futur de ledifici de la Sedera. Aquella carta deia:...nois i noies que estudien i/o treballen, a ms a ms dediquen ho-res i maldecaps a pensar en com volen el seu futur i com contribuir al de la seva ciutat. Hi volen participar i ser escoltats. s aix el qu us fa por? Preferiu el jovent de garraf i de discoteca? Jo em sento orgulls daquest jovent. Tinguin o no tinguin ra en les seves reivindicacions... . Jo tamb estic orgullosa daquest jovent i subscrit la carta.Per ara invertim-ne el ttol i preguntem-nos : Ciutadans de Reus: quins poltics voleu? Segur que el primer que ens ve al cap s dir: Cap. Per com diu en J.Fuster: La poltica, o la fas o te la fan.La societat i els partits poltics cada cop caminen en lnies ms paralle-les, la intersecci s difcil i aix no anirem enlloc doncs els uns necessi-ten els altres i a linrevs.Els partits han de fer un canvi radical, han dabandonar les velles estruc-tures i incorporar obertura i participaci en el seu s i en relaci amb la so-cietat que intenten representar.La participaci s una paraula que tots els partits usen per realment, nhi ha algun que realment sho cregui? Per lAjuntament de Reus la parti-cipaci s sinnim dinformar quan les coses ja estan decidides. Desprs apareixen projectes com els gratacel del passeig Nord (ARE) o els blocs de pisos de la Sedera o la conversi dels masos del Mart Verd en zona industrial... I aleshores el ciutad, qu pot fer?Aix doncs la participaci no significa res per si sola, haurem de parlar de Cultura de la Participaci que t sentit en quant hores de feina parlant amb ciutadans, teixit associatiu, creient de deb en el valor del dileg i el consens.Per realment tenim poltics que hi creguin i, per tant, progressistes? Pot-ser qu una regidora dun partit desquerres digui en un ple no em tremo-lar el pols quan hagi de signar en contra dels vuit joves inculpats pels fets del ple de la Sedera ? O qu un altre serigeixi com a nica veritat possible? O potser qu un regidor modeli la ciutat al seu gust sense con-sultar? O potser qu Innova mani ms que el propi govern de la ciutat? O potser qu a lajuntament de Reus hi hagi gerents que cobrin quantitats astronmiques quan hi ha treballadors del propi ajuntament que no co-bren ni mil euros al mes? O potser qu els regidors tinguin reservada i gratuta la Llotja principal al teatre Fortuny? O tinguin targeta daparca-ment gratuta? O no dominin les dues llenges oficials a Catalunya? O omplin el balc de lAjuntament per la Festa Major amb la famlia? O co-ses ben simples com s que en una ciutat tan planera com la nostra no shi pugui circular tranquillament en bicicleta tal com es fa a Berln, Bar-celona...?etc...Els representants desquerres han de ser humils, han de saber escoltar i collaborar amb el poble, han de renunciar a privilegis, han de recuperar la illusi que comporta lafany de canviar el mn i que satreveixin a plan-tejar alguna esperana de millora duna societat que segueix sent massa desigual i injusta. El jovent que ben aviat ocupar llocs de responsabilitat ha dassumir els reptes que es presenten sense oblidar mai grcies a qui hem aconseguit les llibertats que ara tenim, la nostra histria, les persones que van deixar la vida per uns ideals que ara moltes vegades sobliden i han de recordar sempre que assumir la veu del poble, servir al poble, no s fcil per que s un dels honors ms grans a que una persona pot aspirar.

Ara, tot s possibleEscrit per Montserrat Furester Adser

En aquesta edici especial del Punt de Mira, entrevistem a la Marina Sabater Mir i al Ramon Botet Vaca, portaveus de lassemblea de Maulets, el jovent independentista revolucionari de Reus. En Ramon a militat a diverses assem-blees de Maulets i al nucli del Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans (SEPC) de la Universitat Rovira i Virgili men-tre que la Marina fa alguns mesos que ha entrat a la nostra assemblea.

Ens podreu explicar qu s exactament Maulets?Som una organitzaci que agrupa joves d'arreu dels Pasos Catalans amb inquietuds poltiques i socials que no es veuen representats en l'escenari poltic actual. Maulets sorgim de la necessitat del jovent d'organitzar-se per tal de dur a terme la seva tasca revolucionria. Concretament, a la nostra ciutat som una vintena de joves militants a ms d'una desena de collaboradors.

En quines idees es base la tas-ca que Maulets vol dur a terme?A Maulets shi apropa i shi organit-za tot aquell jovent que busca lemancipaci de la classe treballa-dora dins duns Pasos Catalans lliures. Pensem que la societat ha de canviar de model estructural per passar dels interessos econ-mics dara als interessos socials en-tenen aix tamb un canvi en el model en defensa de la cultura i la llengua, el medi ambient, en defen-sa de les igualtats sexuals.

I aix, com ho dueu a la prctica?Actualment organitzem campan-yes treballant collectivament amb daltres organitzacions per la reivin-dicaci dels ideals esmentats ante-riorment com ara el Correllengua, mobilitzacions a favor del repartiment equitatiu de la riquesa i el treball, ac-cions per denunciar el consumisme de masses, actes a favor de la nos-tra cultura... Sabem que som joves i les nostres accions estan limitades per l'edat i l'experincia, tot i aix, intentem actuar en la mesura que ens s possible per la defensa dels nos-tres eixos ideolgics i temtics.

Com funciona aquesta organitzaci?Maulets s una organitzaci que sestructura a nivell nacional per que prioritza el treball a nivell local i comarcal, donant molta llibertat dacci a cada assemblea per prio-ritzar la temtica que consideri ms important segons el seu con-text local. A lhora de prendre deci-sions poltiques importants com organitzaci nacional, es fan reu-nions on totes les assemblees han de dur la seva veu; s a dir, a tots els nivells Maulets s una organit-zaci assembleria.

A ms, Maulets, s una de les dues organitzacions juvenils que hi ha actualment dins del Movi-ment Catal dAlliberament Nacio-nal, moviment que lluita per la independncia dels Pasos Cata-lans i per la revoluci social des de diversos fronts. Aquests fronts els veiem representats amb la llui-ta a les aules, duta a terme pel Sin-

dicat dEstudiants dels Pasos Catalans, o amb la lluita a les admi-nistracions, duta a terme per la Candidatura dUnitat Popular.

Existeix algun forma de coordina-ci entre les diferents organitza-cions de lEsquerra Independentista?Si, tan a nivell nacional com a ni-vell del Camp existeixen coordina-dores. A nivell del Camp les assemblees, casals i collectius ens coordin