DILLUNS · 23 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15129 - AVUI / Any XLI. Núm. 13999 - EL PUNT

1,20€

1191

62-1

1195

80w

1344

95-1

2063

61L

L’economia es refredaVIRTUAL · Alerten que l’excésde mals pronòstics sense dadesni anàlisis rigoroses al darrerepodria acabar danyant l’activitat

NACIONAL P6,7

OBERTS · Catalunya notarial’impacte de la frenada, peròtambé està més preparada i enmillor situació que el 2008

CRISI? · Els experts donen perdescomptada la desacceleracióeconòmica, però desmenteixenun daltabaix com el del 2008

Marc Márquez domina el GP d’Aragó i podria ser campió a Tailàndia

L’ESPORTIU

A un pas del sisè mundialMarc Márquez celebrant la victòria al circuit d’Alcanyís, en el gran premi número 200 de la seva carrera ■ R.M./EPA

Les extraescolars, unactiu amb pros i contres

Nacional P12,13

Els experts destaquen l’impacte en elsresultats escolars, però recomanenpreus assequibles per evitar segregació

Els municipis propers denuncien que elPrat no pot créixer més i reclamen quees prioritzi la salut i el medi ambient

Nacional P14

El creixement del’aeroport preocupa

EUROPA-MÓN P20,21

L’Iran instaels seusveïns a fer unfront contraels EUARohani critica el nouenvi ament de tropes

NACIONAL P8

El PSOE i el PP arriben a la dissolucióde les Corts confiats que creixeran el10-N en detriment de Podem i Cs Pedro Sánchez ■ EFE

Sánchez i Casadoaposten pelbipartidisme

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019

n l’últim baròme-tre del CIS s’hi lle-

geix que la ciutadaniaestà cansada i dece-buda de la política. Unfet que augmenta

després que la ineficàcia dels partitspolítics hagi portat a repetir les elec-cions davant del gran desacord espa-nyol. No serà fàcil remuntar les decep-cions i el cansament. Des de fa anysque la política no proporciona alegriescol·lectives i, en canvi, promou frustra-cions i desil·lusions, com ara impedir lacelebració d’un referèndum a Catalu-nya que serviria com a veritable ter-mòmetre per saber on som.

Fa més de trenta anys –el 1986–, enplena majoria absoluta i aclaparadoradel PSOE de Felipe González i acabadaoficialment la transició, la política es-panyola va anunciar dos esdeveni-ments que il·lusionaven de cop cata-lans i espanyols. D’una banda, l’entra-da d’Espanya a la Unió Europea i, d’unaaltra, els Jocs Olímpics de Barcelonaper al 1992. Els dos grans esdeveni-ments eren anunciats amb pocs dies

de diferència d’aquell any 86 creanteufòria col·lectiva. Malgrat el daltabaixque va suposar el referèndum del’OTAN del mes de març d’aquell any86 i els conflictes entre l’Ajuntamentde Barcelona i la Generalitat pels JocsOlímpics, així com la disputa sobrel’adscripció catalana o espanyola i al-tres lamentacions, com ara la meta-morfosi soferta per la ciutat, amb elvistiplau d’intel·lectuals i polítics d’es-querres, que segons l’opinió de moltespersones només beneficiava els em-presaris i dilapidava el patrimoni de laseva memòria històrica. En perspecti-va història, tots dos esdeveniments,tot i crear sentiments contraposats,van aixecar la moral ciutadana a nivellsmolt alts que es van anar incremen-tant a mesura que s’apropaven les da-tes dels anuncis de futur de la Unió Eu-ropea i dels Jocs Olímpics del 92.

Ara damunt la taula de la políticanomés s’hi veuen estratègies que so-vint són convertides en retrets d’uns ialtres sense iniciatives concretes quepuguin il·lusionar la ciutadania com vapassar el 1986.

E

Keep calmLluís Falgàs

Políticacansada

Ara en la política només s’hiveuen estratègies de retretsd’uns i altres sense iniciativesconcretes que puguinil·lusionar la ciutadania

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

bans escrivies “Greta” al cerca-dor, i et sortia per defecte elrostre impenetrable de la Gar-

bo, pàl·lida i inquietant; ara hi escriusel mateix nom, i et surten milers depàgines consagrades a una nena que,fent d’ambaixadora ambiental, traves-sa l’oceà amb veler i s’entrevista ambBarack Obama. Hem passat de la fasci-nació per la reina Cristina de Suècia ala tendresa que ens inspiren els seusnets al jardí d’infància en menys d’unlustre. El 2014, quan una altra nena,la pakistanesa Malala Yousafzai, vaanar a recollir el premi Nobel de lapau, ja podíem haver intuït que algunacosa no anava del tot bé, en especialquan una escollida audiència de se-nyors vestits de frac i senyores ador-nades amb pedreria fina es posavendempeus per aplaudir amb llàgrimesals ulls una redacció de final de curs.Potser ens vam relaxar perquè, al cap-davall, el Nobel de la pau premia so-bretot les bones intencions, encaraque sovint no siguin sinó mers propò-sits, i una criatura que defensa el dreta l’educació fins i tot amb la vida ésd’una bondat irrebatible.

A

Però han passat els anys, i el feno-men no ha fet sinó agreujar-se, si se’mpermet connotar negativament la pro-gressió que ha anat seguint. A aquestpas, acabarem considerant dintre dela normalitat que un adolescent gua-nyi el Nobel de física, o el de literatura.El de medicina, déu nos en guard, con-fiem que no. Com és que hem avançatcap a un infantilisme tan clamorós idesacomplexat en tan poc temps? Al-gú s’ha aturat a escoltar de debò el quepregona Greta Thunberg? No és pasd’un contingut gaire més elaborat delque estudien els nostres alumnes deprimària a classe de medi. També els

nostres fills són deliciosos quan parlendel canvi climàtic, i quan ens reprovenamb una encantadora cella arquejadaque fem servir massa envasos de plàs-tic a casa. Les vegades que advertèn-cies com aquestes, en canvi, ens les hapretès inculcar algun científic, potserun ecologista històric i bel·ligerant,potser un biòleg que ha dedicat anysde la seva vida a investigar la deriva deles glaceres, ens hem posat a badallar,i Obama, per descomptat, no s’ha oferta fotografiar-se entrexocant-hi lesmans en senyal d’alegre camaraderia.A Greta Thunberg sí, l’escolta tothom,tothom s’hi vol fer fotos.

Els nous ídols planetaris són nensperquè parlen en el llenguatge que mi-llor comprenem, un llenguatge rebai-xat, senzillot, lleugeret, carregat de tò-pics i bones intencions. És el modelque predomina als xats escolars de lesfamílies, que s’expressen igual que elsseus fills, a base de proposicions moltelementals, amb molts de cors i adhe-sius simpàtics. Aquest és el missatgepreocupant que difon Greta Thunberg:en un món d’adults infantilitzats, elnen de debò és el rei.

“El que pregonaGreta Thunberg noés més elaborat queun curs de primària

Eva VàzquezCaiguda lliure

Viure al jardí d’infància

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019

Les cares de la notícia

Als 26 anys i set mesos, el pilot de Cervera va arri-bar ahir als 200 grans premis –el més jove de lahistòria a arribar-hi– i va ser amb una majestuosavictòria en el GP Aragó, la 78 (més 128 podis) dela seva carrera, que el situa a un sol pas de con-querir el sisè mundial de Moto GP, vuitè en total.

PRESIDENT DE L’IRAN

Al 200 per cent

El president iranià, com el dels EUA, no contribueix arebaixar la tensió a la zona. Ahir, aprofitant l’aniversa-ri de l’inici de la guerra amb l’Iraq (1980-1988), varespondre a l’enviament de tropes nord-americanesa la zona exhibint múscul militar i va proposar als pa-ïsos veïns un front anti-EUA.

-+=

-+=

Rescatant Whiskyn’sJoan Masdéu

Tensar la cordaHassan Rohani

-+=

Marc Márquez

Vint-i-cinc anys del primer disc de Whiskyn’s i deude la seva dissolució, el que va ser líder del grup,que ha publicat tres treballs en solitari en aquestaúltima dècada, recupera deu cançons de Whis-kyn’s per al disc La flor del panical, estrenat enl’últim Mercat de Música Viva de Vic.

CANTANT

PILOT DE MOTO GP

Encara no hem deixat total-ment enrere la dura crisi eco-

nòmica de 2008-2015, però ja fatemps que se sent la cantarella queen tenim una altra passada la canto-nada. Algunes previsions parlend’una nova recessió global a partirdel 2020, que afectaria les econo-mies dominants i també les emer-gents, i que resultarà agreujada perfactors d’incertesa com ara el ‘Bre-xit’, la guerra comercial entre els EUAi la Xina o la pujada del preu del pe-troli. Un panorama fatídic que, llunyd’avançar en la socialització del’anunciada recuperació econòmica,conduirà a un nou episodi de contra-mesures, reformes i retallades.

L’experiència i la coneguda sensi-bilitat d’inversors, empresaris i con-sumidors davant aquesta mena depresagis, convida a subratllar la reali-tat tangible que descriuen els indica-dors objectius i l’anàlisi fonamenta-da dels experts. I aquests parlen d’uncreixement més lent –per sobre del2%–, previsible després de cincanys de pujada sovint per sobre del3% anual. Certament, la Reserva Fe-deral dels EUA ha rebaixat el preu deldiner i Alemanya es planteja mesu-res d’estímul, com ja ha fet el BCE, itambé és cert que un ‘Brexit’ dur noajudaria, però res indica un daltabaixsimilar al de fa una dècada.

La situació a Catalunya és ob-jectivament millor ara que fa dotzeanys per entomar els efectesd’aquesta desacceleració, degut auna major competitivitat, un menorendeutament i una economia mésinternacionalitzada. A pesar quel’enorme deute espanyol continuacollant, la Cambra de Comerç ha si-tuat la previsió de creixement per al2019 en el 2,3%. La desacceleració,en tot cas, aconsella vigilància, no re-petir els errors del passat i posar l’ac-cent en l’economia productiva mésque en l’especulativa.

Més rigori menyspresagis

EDITORIAL

l Ministeri de Foment ha enge-gat la rifa de projectes prèvia ala convocatòria electoral. És a

dir, desencalla obres allà on estan atu-rades per veure si algun votant despis-tat es creu que la millora que esperavadurant dècades es farà realitat. No ésque Catalunya no sigui aliena a aques-ta tàctica, sinó que és el territori onmés s’aplica i on hi estem més acostu-mats. Tots els ministres de Fomentl’han dut a terme amb impunitat.

La setmana passada va ser el torndel ministre Ábalos. Va anunciar queinvertiria (o no) 5 milions a l’estacióde rodalies de Molins de Rei, que faanys espera una reforma perquè téuna utilització de final de línia i inter-modal, i estava dissenyada per ser no-més de pas. A l’estació del costat, SantFeliu de Llobregat, estan encara pen-dents de l’inici d’obres per fer subter-rani el pas a nivell urbà que havien decomençar (o no) aquest 2019. Sobre el

E “El Ministeri deFoment se’n riu,dels usuaris deRenfe, amb la plujad’obres que desprésdel 10-N ajornarà

traçat subterrani de les vies a Montca-da, Adif va anunciar que es podria aca-bar (o no) el projecte a final d’any.També es va saber que s’avançarà (ono) en la tramitació administrativa dela nova estació de Salou-Port Aventu-ra. Sort que s’agilita, perquè si el traminterior del corredor ferroviari Tarra-

gona-Vandellòs –que també va vantar-se que s’obriria a final d’any– entra enfuncionament, la nova estació resultaimprescindible i caldrà fer-ne una deprovisional durant dos anys. En la rifano hi podia faltar la grossa de la Sagre-ra. Les obres de l’estació van comen-çar el 2009, i encara no tenen data peracabar, tot i que ja hi han passat mitjadotzena de ministres de Foment i totshan promès accelerar l’obra de maiacabar. Ábalos va dir que licitaria im-mediatament (o no) la nova estació deSant Andreu Comtal per poder avan-çar la resta del complex ferroviari.

Són tants els anuncis com desprésdel 10-N seran els ajornaments. Men-trestant, el pla d’inversions de roda-lies que va prometre el nou gerent Ma-cias està per presentar, se succeeixenles avaries els dies de pluja, i d’altresobres, com el condicionament de la pe-rillosa estació de Bellvitge, continuena mitges (o no).

La rifa de les estacionsCarles Sabaté / csbate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

El català a launiversitat

nici de curs, també per als universitaris. I a les xarxeses reobre un debat, que es repeteix sempre per

aquestes dates: el canvi de llengua, la immensa majoriade vegades sempre en detriment del català, perquè totsels alumnes puguin seguir les classes. Bé sigui perquèhi ha alumnes Erasmus o d’altres llocs de la Península,molts professors opten per utilitzar el castellà, encaraque inicialment la seva intenció fos expressar-se encatalà. Encara recordo en la meva etapa universitària enquè es feia reiteradament aquesta pregunta: “Tothom

entén el català?” I només que hihagués una persona que diguésque no, es canviava d’idioma. Vintanys després, estem en la mateixasituació. O encara pitjor. Allò quesegurament es fa com una mostrade respecte al nouvingut acaba sentuna nova punyalada a la llenguacatalana, que ja està mig

moribunda. I encara ens volen fer creure, Ciutadans,Partit Popular i companyia, que la cooficialitat dellengües perjudica el castellà, quan és tot el contrari.

En realitat es tracta que, cadascú en el seu petitàmbit, sigui conscient que pot aportar el seu gra desorra per revalorar la nostra llengua. L’escriptor JosepNavarro Santaeulàlia feia una piulada molt gràfica,que resumeixo: “Percentatge de catalanoparlants aCatalunya: 99% el 1714, 91% el 1912, 75% el 1941,50% el 1982, 47% el 2002, 39% el 2019.” Demolidor.Quina altra motivació necessiten?

I

Allò que es faper respecteal nouvingutés unapunyaladaa la llengua

http://epa.cat/c/qbqt8n

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La nova etapa dels comuns esdistancia del sobiranisme. Elconsell nacional aprova ladirecció tricèfala amb unapicada d’ullet a ICV.

10anys

20anys

El cost de la reforma del Palaude la Música es va inflar un100%. Calculen que va costar12 milions, no 24 com va dirFèlix Millet.

El govern xilè creu que el RegneUnit alliberarà el dictadorAugusto Pinochet si “renunciaa la participació activa en lapolítica”.

Gir dels comuns Cas Palau Cas PinochetTal diacomavui fa...

ormem part d’unacultura en què,

quan el metge pregun-ta al pacient si beu, ésfreqüent que d’entradanegui la ingesta d’alco-

hol. “No” sol ser la primera part de laresposta, per continuar amb la negacióde la negació: “El que és normal.” I, ales-hores, un reguitzell de “normalitats”com poden ser el vi en els àpats princi-pals i un parell de cerveses després de lafeina, si no ha caigut també una mica decivada, i no en forma de llet, acompa-nyant l’entrepà del matí, que pot acabaramb un cafè, ben “batejat”.

La cultura de l’alcohol s’inicia de benpetit quan et mullen el xumet en unacopa de cava. La meva primera bufa, nola vaig agafar amb els amics amagatdels pares, sinó un dia d’estiu que a ca-sa es va preparar una sangria. Com queera dolceta semblava que un preadoles-cent la podia tastar.

Dic això perquè hi podria haver méssensibilitat pels qui, pels motius que si-gui, no beuen. Als periodistes, quan te-níem una mica de glamur –ara fem pe-

na–, se’ns associava a un no parar d’as-sistir a còctels, vernissatges, presenta-cions, festes. Una pràctica que és pot-ser l’única cosa que queda de la part delluentons de l’ofici. Doncs bé, en totsaquests esdeveniments se sol servir ca-va, vins o, si és més cap al vespre o nit,gintònics. I els que no beuen? Amb sort,alguna ampolleta d’aigua trobarem sotael mostrador. Si vols una mica d’agitaciófestívola que no sigui alcohòlica ho tensmagre. No se serveix ni un trist ponx.Fins i tot et neguen la tònica perquè es-tà reservada per als combinats. Amb lescelebracions familiars sol passar el ma-teix. Vins comprats en un reconegut ce-ller, però l’aigua, de l’aixeta, i la Fanta detaronja, que ni tan sols és Fanta, sinómarca blanca, esbravada perquè la ca-nalla no ha tapat l’ampolla de 2 litres. Enun país de sommeliers i grans xefs, detextures espumoses en el menjar i lleu-ger gust afruitat en el vi, es podria pen-sar que per als que no beuen és difícilaguantar dues o tres hores de festa be-vent Vichy Catalán tebi i sense bombo-lles.

F

Full de rutaJaume Vidal

Enyorança delSan Francisco

Vivim en una cultura en quèl’alcohol domina qualsevolcelebració. Grans vins i caves,i gintònics amb cogombre,però els que no beuen és queno tenen dret a la festa?

o, no eren nazis ni franquistes,els anys trenta o quaranta del se-gle XX, cremant llibres amb

idees pecaminoses o “art degenerat”,com deia Stalin “el padrecito de los pue-blos”. Era un pintor de Montblanc, a lanostra Conca de Barberà, vells i bells pai-satges entre bladerars, que protestàcontra si mateix –i contra el mercat del’art, on s’especulava com en qualsevolaltre sector– cremant obra pròpia perhaver signat, a mitjan anys seixanta, isense llegir-ne la lletra petita, un contra-cte amb un empresari que presumia demarxant d’art, el qual li oferia xalet i so-lar als voltants de Reus, pagant amb qua-dres del pintor, a 10.200 pessetes el me-tre quadrat de tela, fins a satisfer el valorde la casa i el terreny.

QUAN ES VA DESCOBRIR el pastel, cincanys més tard, cap al 1971, durant elsquals l’artista s’havia –diguem-ho així–explotat a si mateix enviant metres i me-tres de la seva pintura al fraudulent em-presari i a tota la penya que el voltava, elnom de Maties Palau Ferré (Montblanc,1921-2000), que ja havia tornat de París

N i que era reconegut, va saltar en granmanera als mitjans públics, d’aquí i d’ar-reu. Maleïda gràcia, ell que estimava lasolitud arbrada del seu Montblanc me-dieval, que autèntics amants del seu artanaven a corrua feta al seu taller a com-prar-li el que feia i que no necessitava pera res, com va reconèixer, propietats forade la que ja tenia.

TOT AIXÒ –I MÉS– és el que conta el llibre,de títol ben escandalós però cert, El pin-tor que cremava els seus quadres, escritper l’historiador Francesc Marco-Palau(Tarragona, 1989) a manera d’“assaigbiografic” sobre la vida, certament novel-lesca, del seu oncle avi, aquell homenotque fou “un dels artistes més singulars del’art català del segle XX”, com consta enaquest volum publicat per Editorial Gre-gal de Maçanet de la Selva, amb pròleg deMàrius Serra i amb fotos en color delsseus olis, ceràmiques i dibuixos amb tintaxinesa sobre paper-tela (aquelles figuresfemenines amb flors i coloms, aquellsseus paisatges, tot amb un regust postcu-bista recreat a través de l’expressionis-me). Però no s’havia acabat aquí la con-

demna per al pintor, perquè portat el casa judici i, després de diverses sentènciesals jutjats de Reus i a l’Audiència de Bar-celona, favorables a l’empresari, el Tribu-nal Suprem (ben conegut aquests dar-rers mesos pel que ja sabem) va acabar decrucificar Palau Ferré fent-li fer 42 me-tres més de pintura per saldar el que la“justícia” considerava el deute amb l’em-presari, quan pels preus que es pagavenper les seves obres aquest deute ja feiaanys que estava cobert.

DESPRÉS DE TOT AQUEST SERIAL, que ar-renca cap al 1965 i acaba deu anys méstard, és quan Palau, esgotat i decebutamb les males arts del món, decideix feruna gran botifarra a tot el tinglado i co-mençar a cremar els quadres que conti-nua pintant amb la vocació de sempre, ri-tual que farà els deu anys següents, fins al1985, quan després d’un homenatge queli fan a Madrid les Aules d’Art Iberoameri-canes, pregant-li que no incineri més laseva obra, deixa de fer-ho i la seva vida iobra reprèn la vitalitat que sempre haviatingut. Tota una història que es llegeixmolt bé en aquest estimable volum.

Xavier Garcia. Periodista

Cremar art a MontblancTribuna

Recordant elfrare caputxíJordi Llimonab Coincidint amb la Diada Na-cional de Catalunya del 2019,es va complir el 20è aniversaridel traspàs del frare caputxíJordi Llimona. Per aquest mo-tiu es va celebrar un acte íntimd’homenatge i de record al’església dels Caputxins deSarrià, on vam participar, ambmolta emoció, un centenarllarg dels seus seguidors, deles persones que l’estimàvemi l’admiràvem.

Jordi Llimona, abans quequalsevol altra cosa, era unhome bo, un home de pau. Te-nia una personalitat excepcio-nal, que deixava una profundaempremta a tothom que haviatingut la fortuna de conèixer-loi de poder tenir una mica decontacte amb ell. De caràcterinconformista, en ocasions re-bel, penso que no devia ser gai-re còmode per a les jerarquieseclesiàstiques. Les seves ho-

milies no eren paraules buides,com se senten a molts llocs, si-nó que tenien un gran contin-gut i sovint eren inoblidables.

Com a dada curiosa diréque el vaig conèixer en el mónde la política. Penso que si enaquest moment fos viu se sen-tiria fortament decebut, tantpel comportament d’algunspartits, com per la desunió imanca d’entesa que hi ha en-tre ells. Jordi Llimona era uncatalanista de pedra picada.Si bé quan va morir ja tenia75 anys, va ser una llàstimaque no n’hagués pogut viuremolts més. Tant en el campde la política com de la religiócrec que hauria tingut moltescoses a dir... i estic segur quela seva presència hauria estatimportant.FRANCESC GIFREU I JOVÉSant Joan Despí (Baix Llobregat)

Un fiscal

b Podria ser un altre, peròcelebrarem les ocurrències de

J. Zaragoza, que dona, com aben informat que és, la sentèn-cia a primers d’octubre, queserà exemplificant, degut alclar actuar dels presos i pre-ses contra l’ordre constituïtamb una excel·lent i dehis-cent llei màxima. Aclareix,tanmateix, la traïció de lajustícia alemanya, sense de-tenir ni portar a Espanya elpresident Puigdemont. Nos’ha adonat que el nazismeno existeix a Alemanya, queel poble el va vèncer i ara ésuna democràcia. Ensemstampoc sap que a Espanya elfranquisme o nazisme vaguanyar-ho tot, i encara n’hiha una gran ració, el pobleresta sotmès a un absolutis-me suavitzat per simular unademocràcia, amb l’ajut del’espectacle futbolístic entred’altres, aquest absent deldemos i la cràcia a milers dequilòmetres de distància del’Estat espanyol. Una mostraés el mateix Zaragoza; a totsels del mateix gremi plegats

els dic botxins amb toga.ALEXANDRE PINEDA FORTUNYBarcelona

José (Josep)Borrellb Em sembla estrany que mal-grat l’actitud anticatalana del’actual ministre d’Afers Estra-ngers espanyol, encara figuri,almenys en els mitjans de co-municació, amb el prenom encatalà: Josep Borrell. Així es diuoficialment?

Valdria més, per coherènciaamb la seva política espanyolis-ta, que se li apliqués el nom encastellà: José o bé Pepe, si ésaixí com l’anomenen realment.

En el seu cas, mantenir elprenom català Josep és unacontradicció amb la seva políti-ca. Val més que s’espanyolitzidel tot i que no intenti de con-fondre en aquest sentit. Cal sercoherent en tot.JOSEP MORANI OCERINJAUREGUIBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Marta Vilalta, SECRETÀRIA GENERAL ADJUNTA D’ERC

“Si no hi ha absolució, l’amnistia és una opció que tenimsobre la taula”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“La solució no éspermetre que ensimposin un retorn alcorral del’autonomisme acanvi de mesures degràcia que dissimulinla repressió

eient les propostes que una part del’independentisme formula actual-ment, hom pot tenir la sensació de

trobar-se amb un déjà-vu… Som a les por-tes d’un retorn als lemes i pràctiques auto-nomistes dels anys 70? Recapitulem: el 20de febrer de 2017, el diari El Mundo publi-cava una entrevista de l’aleshores perio-dista Cayetana Álvarez de Toledo a un delspersonatges més foscos de la seva profes-sió i, sens dubte, el més connectat amb elque anomenem deep state (estat profund)i poders fàctics: Juan Luis Cebrián. Enaquest diàleg entre la que havia de ser capvisible de l’encara més radicalització delPP vers l’extrema dreta catalanòfoba, i undels inductors, des del seu diari El País, dela Garzonada del 92 (detencions i torturesa desenes d’independentistes), hi trobemaquesta joia: “¿Y qué opina que debe hacerel Gobierno ahora? Sobre el que incumplela ley debe recaer todo el peso de la ley. ¿Y siconvocan el referéndum? Hay que prohi-birlo. ¿Y si ignoran la prohibición? El artí-culo 155. Suspendes el Gobierno de la Ge-neralitat. Al presidente de la Generalitat.A la presidenta del Parlament. A uno, dos,tres cargos públicos. A los que hayan con-vocado el referéndum. Acabados. Ocupastú el poder. ¿Y entonces qué ocurrirá? En-tonces el debate ya no será cuándo van alograr la independencia, sino cuándo vana recuperar la autonomía.”

DIT I FET. Un cop més, Cebrián exerciad’ideòleg de l’espanyolisme més bel·lige-rant, i l’aparell de l’Estat espanyol seguia filper randa la seva recepta repressiva. Finsaquí, per molt malament que ens sembli,tot normal: l’Estat fa d’estat, i en el casd’Espanya d’estat oligàrquic i repressiuamb profundes arrels franquistes, és a dir,autoritàries i hostils respecte als pobles inacions ocupades.

EL QUE RESULTA realment preocupant és laincapacitat d’una part important dels lí-ders de l’independentisme per sortir delguió establert pels repressors. Com ja de-

V nunciàvem l’any passat en aquesta matei-xa tribuna, una part important dels diri-gents polítics catalans ha acabat adoptantel llenguatge i el marc mental i conceptualde l’enemic, i, en conseqüència, desple-gant una línia política d’acomodament almarc normatiu i als dictats del règim: de larestitució (del govern legítim) alguns hanpassat a la restauració (del règim monàr-quic i l’autonomisme). I així, sense una es-tratègia unitària per avançar vers la ruptu-ra democràtica i en la construcció de la Re-pública, i amb incessants lluites partidis-tes per acaparar les engrunes del poder au-tonòmic, arribarem a la sentència anun-ciada del judici polític contra l’indepen-dentisme. En aquest context, hi ha un pe-rill evident pel que fa a la temptació d’al-guns d’abaratir expectatives i reconduir laresposta popular a una versió renovada del“llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”que acabà consagrant la traïció dels líders.

AQUEST NOU GRAÓ en l’escalada repressi-va suposa una gran oportunitat per cana-litzar la indignació popular davant l’ultrat-ge als nostres drets i als nostres represen-tants polítics i socials en una nova embran-zida mobilitzadora que denunciï el caràc-ter autoritari de l’Estat, que en qüestioni laseva legitimitat i que empoderi el nostrepoble. Una oportunitat de reprendre el ca-

mí de la construcció republicana a partirde l’acció conjunta entre carrer i institu-cions amb un horitzó de ruptura democrà-tica clar: el que teníem l’1 d’octubre de2017. La combinació d’iniciatives novescom la del Tsunami Democràtic (tot i queen el manifest inicial sospitosament noaparegui el mot independència i ni tan solsRepública), del treball dels CDR i tots elsque mai han deixat de picar pedra, l’expe-riència de les grans mobilitzacions convo-cades per l’ANC i Òmnium i de les vaguesdel 8-N (2017) i el 21-F (2019), són una ba-se prou sòlida per poder demostrar i de-mostrar-nos que “ho tornarem a fer”.

L’ESTAT ESPANYOL, cada dia més controlatper l’aparell-entramat ultra de jutges,guàrdies civils, alts funcionaris i oligar-ques, que actuen molt per damunt de la lò-gica partidista i sovint fan irrellevant quiostenti el càrrec a La Moncloa, no s’asseu-rà a negociar fins que l’esforç per dominar-nos deixi de sortir-li a compte. I de mo-ment, per molta “jugada mestra” que se’nsvulgui vendre, la repressió li ha sortit gra-tis. Per això la mobilització, la denúncia, elboicot, el consum estratègic i la resistènciacivil i institucional no violenta són ele-ments clau per avançar.

EL MOVIMENT REPUBLICÀ català és una deles forces populars transformadores ambmés potencialitats a Europa, però lamen-tablement no podem dir el mateix de bonapart dels seus lideratges polítics. La solu-ció, com sempre, serà passar-hi per sobre.No permetre que ens imposin un retorn alcorral de l’autonomisme com a penyoraper unes mesures de gràcia que dissimulinla repressió i l’ocupació que pateix el nos-tre poble. Prenem de nou els carrers, po-sem de nou l’Estat espanyol davant el mi-rall i fem evident el seu caràcter antidemo-cràtic, empoderem-nos… i, contradient lesprofecies del guru del nacionalisme espa-nyol, diem als nostres representants insti-tucionals amb fets (i amb paraules deLlach) que “no abaratiu el somni”.

Xavier Oca. Militant de Poble Lliure

Llibertat, amnistia…Tribuna

es que vas mar-xar ara fa un

any, o des que et vasfondre massa llunyde la meva retinamiop, tot s’ha trans-

format en un rosari de despropòsits.La gata del llamp a l’ull va caure desde l’àtic perseguint una oreneta in-candescent a l’horabaixa en tempsde fires; el preadolescent que correper casa se m’ha desmarxat la brúi-xola rere les pantalles xucladores dematèria grisa; les meves hèrnies esmultipliquen com en la imbecil·litatdels pans i els peixos; les ungles queara gasto ja no tenen el blau elèctricque tant t’agradava. Ara són un fil delluna decreixent i sense color a puntd’eclipsar-se del tot. M’he aprimat.Sí, encara més. Tinc l’estómac d’unyorkshire de mida mitjana. Estic ala-caiguda i fa mesos que em mancaaquella trempera que m’ajudava amenjar-me el món. No em tallo elscabells ni em pinto els llavis. Semblouna Cleòpatra de sèrie B tornantd’una rave a les dues del migdia. Es-pera, acaba d’entrar un borinot blanca l’estudi. Obro les finestres perquèla bestiola campi lliure. Bufa una tra-muntana despietada que anunciatempesta. Em poso el jersei que resa“I want to inspire you”. Màniga llarga icolor de sang. Gràcies a l’única xacrasocial que compartim, et sé al pobleblau de Xauen. Sonen les dotze de lanit a escassos metres. M’escrius i emdius, enmig d’una confabulació astralque no deixarà de sorprendre’m mai,que demà em dedicaràs una foto ique esperes que estigui bé. Si sabes-sis... Funciones tan bé com a record,malparit... Un record que s’actualitzasense haver-lo programat. Oh, mer-da, he tornat a caure de quatre potesa les urpes llamineres de la condem-nada autoficció.

D

De set en setAnna Carreras

No hi ets

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 20198 | Nacional |

“En algun moment, el vo-tant es preguntarà quanva començar aquesta in-governabilitat. I aviat esrespondrà que va arribaramb els nous partits i lanova política.” La frase ésd’un destacat diputat so-cialista, però resumeix elsentiment majoritari alPSOE i al PP just quan lesCorts es precipiten avui auna dissolució automàticaper la incapacitat d’inves-tir un president en l’efíme-

ra tretzena legislatura queva sorgir de les urnes el28 d’abril. Pedro Sánchez iPablo Casado jugaran a toto res en la ruleta de la repe-tició electoral del 10 de no-vembre per ressuscitar elrecord del bipartidisme iaixí créixer en detrimentde Podem i Ciutadans, quea partir d’ara seran identi-ficats com els culpables del’era incerta de les quatreeleccions en quatre anys.

El Congrés i el Senat esdissoldran amb la firma deFelip VI aquesta mitjanitamb el bagatge de zero

lleis després de 126 dies enquè hi ha hagut dos plensordinaris i un altre ple decaràcter extraordinari.

Presos polítics a l’escóLa breu tretzena legisla-tura serà recordada per-què els presos polítics ambescó –Oriol Junqueras(ERC) i Jordi Sànchez,Jordi Turull i Josep Rull(JxCat), i el senador RaülRomeva– només van po-der ser a l’hemicicle el 20de maig, quan es va consti-tuir, i dos dies després jaeren suspesos per Merit-

xell Batet en aplicació d’unprecepte judicial, l’article384 bis de la Lecrim, ideatper a terroristes.

Abans de volar ahir aNova York per participaren les cites de l’ONU –la se-va agenda oficial ja insinuaque el president en fun-cions no va preveure maiaspirar a ser investit alsetembre–, Sánchez vaadreçar una carta als mili-tants del PSOE que va mésenllà d’ells. El presidentexigeix “mobilitzar totsels progressistes”, tant elsque el van votar el 28

d’abril com “aquells que esvan inclinar per altres op-cions i han comprovat queel seu vot ha resultat estè-ril i només ha servit perprolongar el bloqueig i lainestabilitat del país”.

Pescar votants de RiveraMés directa en la pesca devots de Cs és la ministrad’Hisenda, María JesúsMontero. “Hem de tenir lacapacitat de plantejar unaoferta real per al vot mode-rat, que potser no té tanclara la definició ideològi-ca, que al seu dia es condu-

ïa a Ciutadans i que avuiestà desencisat perquè ésindistingible del PP i Vox.Aquest vot ha de pensarque qui aporta estabilitatés el PSOE”, va dir Monte-ro a La Razón.

Si bé el PSOE no descar-ta que el PP li pugui tornarel favor de l’abstenció del2016, que també es va pro-duir després de repetireleccions, Casado es veu al’alça i patrocina la idea dela coalició Espanya Sumacom a opa del PP sobre Ri-vera, aprofitant que Cs té elvotant més infidel de totsels que van a les urnes.L’opa de Casado obliga elsportaveus de Cs a rebutjarl’abraçada de les dretes ala qual al·ludia ahir CarlosCarrizosa. “Si passades leseleccions nosaltres obte-nim un escó més que elPSOE i Podem junts, Rive-ra es compromet a trucar aCasado per formar governen menys d’un mes a Espa-nya”, prometia Carrizosa.Com que Cs ha acabat vo-tant presidents del PP aMadrid i abans a Andalu-sia, l’estratègia de Casadoserà demanar el vot direc-tament per a ell perquè liarribi sense intermediari.

L’erosió d’Iglesias i Ri-vera inclou jugades brutescom la d’Óscar Puente, al-calde de Valladolid, que hapublicat un vídeo de totsdos fent un cafè a la cafe-teria del Congrés, on estàprohibit gravar. “Són dosfarsants, i als farsants se’lsha de denunciar”, ha gosatdir el socialista Puente percriminalitzar la conversainformal de dos rivals enun recés. “El PSOE voliaser on és ara: no negociantamb ningú i anant a la re-petició electoral perquèpensa que li anirà millor irestaurarà el bipartidis-me”, alerta Ione Belarra(Unides Podem). ■

a Les Corts es dissolen avui a El PSOE i el PP confien a créixer el 10 -N en detriment de Podem i Cs a Elpresident no descarta que la dreta li torni l’abstenció del 2016 a Rivera tem l’opa d’Espanya Suma

David PortabellaMADRID

Sánchez i Casado juguen aressuscitar el bipartidisme

Sánchez, interpel·lant Casado en la sessió de control de l’últim ple celebrat al Congrés en l’efímera tretzena legislatura ■ FERNANDO VILLAR / EFE

“Més tard o més d’hora,Íñigo Errejón serà un ac-tor de la política estatal,amb el seu propi partit, enel PSOE, o com sigui, ésqüestió de temps. La polí-tica autonòmica no li hainteressat mai.” Nomésdos dies després de l’augu-

ri fet per Pablo Iglesias, elseu antic amic i fundadorde Podem que ara viu exi-liat a Más Madrid va donarla raó al rival i líder d’Uni-des Podem. Amb una ma-joria a la búlgara del 99%dels poc més de 300 mili-tants reunits, l’assembleade Más Madrid va aprovarahir en una consulta el saltestatal a concórrer a les

eleccions generals del 10de novembre i que Errejóndisputi el vot d’esquerres aIglesias i a Pedro Sánchez,que li veu coses “esperan-çadores”.

Errejón, actual diputaten l’assemblea regional deMadrid, va negar dillunsque pensés fer el salt alCongrés. La negativa del’exalcaldessa de Madrid,

Manuela Carmena, a en-trar a l’arena estatal –“Emdescarto per a les pròxi-mes eleccions, ja fa dos otres dies que dic que no”,va dir dijous a Barcelona–havia refredat les opcionsd’Errejón. Però al final ellfa el salt i la incògnita és siMás Madrid es presentarànomés per a la circums-cripció de Madrid o si hofarà a tot l’Estat. Segonsavança Inés Sabanés, di-mecres se’n coneixeranmés detalls. A l’assemblead’ahir, hi va faltar precisa-ment Errejón. “El nostreobjectiu és combatre l’abs-tenció”, sosté Sabanés. ■

Errejón hi va i atomitzamés el vot d’esquerresDavid PortabellaMADRID

Íñigo Errejón es presentarà amb Más Madrid a les eleccionsdel 10-N d’acord amb el que es va votar ahir ■ MARISCAL / EFE

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 9

1184

86-1

2167

28Q

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va apro-fitar ahir l’altaveu de lesxarxes per recórrer a laironia i respondre al pri-mer secretari del PSC, Mi-quel Iceta, dient-li: “Deureferir-se al govern espa-nyol, que ha d’anar a elec-cions després de mesosd’incapacitat per dialogari buscar acords”, quan elsocialista deia en una en-trevista a El Punt Avui TVque va publicar ahiraquest diari que “el governestà dividit, esgotat i des-

orientat; ha fet fallida”.En la mateixa piulada aTwitter, Torra reblava:“Viuré ja la meva terceralegislatura espanyola coma president de Catalunya,dos presidents espanyols iuna moció de censura.”Una ironia de la qual tam-bé va fer ús la diputada deJxCat Gemma Geis, asse-gurant que “està bé que elsenyor Iceta faci autocríti-ca del govern @sanchez-castejon”.

El socialista es va mos-tra partidari de convocareleccions catalanes recor-dant que fins i tot ERC vadient que el “govern no va”

i fa propostes per a un deconcentració, i va culparels independentistes i elmateix Torra de ser quivan tancar la porta al dià-leg amb l’Estat tombantels pressupostos i fent unaaposta per la “confronta-ció”. En un altre momentde l’entrevista rebutjaaplicar una llei d’amnistiaper als presos polítics en elcas que siguin condem-nats, tot i que reconeixque havia defensat l’indultsi calia, però ara, al seu pa-rar, “no es donen les con-dicions”, perquè és reco-nèixer que “no ha passatres”. La portaveu d’ERC a

l’Ajuntament de Barcelo-na, Elisenda Alamany, liva retreure que descartil’amnistia, i es va mostrarsorpresa que “lideri el dis-curs de la confrontació”, amés de lamentar que “elPSC s’allunyi cada vegadamés de les posicions deMaragall i Pallach, i s’as-sembli més a Borrell”. ■

Torra replica a Icetaque el govern enfallida és l’espanyola Ironitza que com a president viurà la tercera legislaturaespanyola a ERC retreu al PSC que lideri la confrontació

J.A.BARCELONA

“Deu referir-se algovern espanyol, queha d’anar a eleccionsdesprés de mesosd’incapacitat”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en un moment de l’entrevista en què va participardivendres passat a El Punt Avui TV ■ JOSEP LOSADA

“Lamento que el PSCs’allunyi cada vegadamés de les posicionsde Maragall i Pallach, is’assembli a Borrell”Elisenda AlamanyPORTAVEU D’ERC A L’AJUNTAMENT DEBARCELONA