PROJECTE DE DIRECCIÓ -...

PROJECTE DE DIRECCIÓ

CEIP ES CREMAT

CURSOS 2018/19, 2019/20, 2020/21 I 2021/22

MARIA ANDREVA ADROVER BARCELÓ

15

Projecte

direcció

1 1

ÍNDEX

Pàgina

0. INTRODUCCIÓ. 2

1. ANÀLISI DE L'ESPAI FÍSIC I DE L'ENTORN SOCIAL DEL CENTRE. 2

1.1. Característiques físiques del centre.

1.2. Característiques de l’entorn social del centre i serveis presents a l’entorn.

2. ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE

L'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE. 6

2.1. Anàlisi i valoració del PEC.

2.2. Organització i funcionament del centre.

- Característiques del professorat i de l’alumnat.

- L'equip de suport.

- Les famílies.

3. ANÀLISI I VALORACIÓ DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS. 9

4. PROJECTE ESTRATÈGIC. 12

5. ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ DE LA

COMUNITAT EDUCATIVA I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL

PROJECTE DE DIRECCIÓ. 19

6.- SISTEMA D'AVALUACIÓ DEL PROJECTE. 19

7.- PROPOSTA D'EQUIP DIRECTIU. 20

15

Projecte

direcció

2 2

0. INTRODUCCIÓ.

Voldria començar esmentant les principals raons personals i professionals que m’han fet

decidir a, finalment, presentar aquest projecte de direcció.

Aquest és el vuitè curs que estic de mestra en aquesta escola, sis com a tutora d’educació

infantil i els dos últims cursos com a secretària de l’actual equip directiu. Quan vaig saber de la

intenció de l’actual directora de no continuar en el càrrec, vaig dubtar entre acompanyar un nou

grup com a tutora —com he fet durant la majoria de cursos— o bé continuar amb la tasca que hem

iniciat aquests últims dos anys, amb unes noves responsabilitats, un nou equip i un projecte diferent

i consensuat, elaborat a partir de la realitat i necessitats actuals.

He valorat com molt positiva l’experiència que han suposat aquests dos últims cursos com a

membre d’un equip directiu, tot i que els començaments i algunes situacions no han estat fàcils.

Aquesta oportunitat de poder continuar amb una feina que m’ha enriquit tant professionalment com

personalment, ha estat la principal raó per la qual m’he decidit a presentar aquest projecte.

Aquest és un projecte que, a grans trets, pretén ser el més flexible possible i restar obert a

les aportacions dels diferents estaments de la comunitat educativa. Vol ser un projecte viu que

fomenti el diàleg, que tracti d’aconseguir el consens en les decisions a prendre, que propiciï

l’esforç i faciliti el treball cooperatiu. És una aposta a afavorir la inclusió, la promoció de les

noves tecnologies, el respecte cap a la cultura i el foment de l’ús del català com a llengua

vehicular del centre, sempre des del respecte cap a la resta de cultures. Tot això juntament amb

l’obertura de l’escola al poble.

Aquest és un repte que vull emprendre en equip, amb la col·laboració de dues persones

d’una qualitat personal i professional ben demostrada. És una etapa que engegam amb la il·lusió i

coratge renovats per fer-lo possible.

1. ANÀLISI DE L'ESPAI FÍSIC I DE L'ENTORN SOCIAL DEL CENTRE.

1.1. Característiques físiques del centre.

El CEIP Es Cremat és un centre públic de doble línia que està ubicat a Vilafranca de

Bonany. Consta de dos edificis:

15

Projecte

direcció

3 3

L’edifici de Primària, des del gener de 2011, ocupa les instal·lacions de l’antic edifici

rehabilitat —construït conservant el claustre de l’anterior escola, catalogat com a patrimoni artístic

d’especial interès. Aquest està dividit en tres pisos. A la planta baixa hi trobam dos espais: a un dels

espais, s’hi accedeix pel carrer de Joan Miró (entrada principal del centre) on hi ha la zona de

direcció, la sala de mestres, el magatzem de material, la farmaciola, la sala de l’APIMA i el pati del

primer cicle. Hi ha un segon espai al qual s’accedeix per l’avinguda de ses Escoles, on trobam el

gimnàs, els vestidors, la cuina i el menjador. El primer pis l’ocupen les aules de primer cicle, l’aula

d’informàtica i l’aula de música, ubicada al claustre de l’antiga escola. El segon pis l’ocupen les

aules de segon cicle de primària, l’aula d’anglès i les aules de l’equip de suport. També hi trobam el

pati de segon cicle que connecta amb l’edifici d’educació infantil.

L’edifici d’Infantil té una entrada pel carrer del mestre Bauçà i una pel carrer de Sant

Josep. Aquesta part, la conformen sis aules amb dos espais reduïts entre algunes de les aules, una

sala de psicomotricitat, una sala de mestres i diferents patis.

Des de fa uns anys tenim la sort de poder aprofitar un solar l’ús del qual ens cedeix una

veïna del centre; en aquest s’hi ha ubicat l’hort de l’escola. Valoram molt positivament les

possibilitats educatives que ens ofereix aquest espai.

El principal motiu de disconformitat en què coincideixen els diferents integrats de la

comunitat educativa és l’estat i manteniment de les instal·lacions. Tot i així, des de l’ajuntament,

han anat resolent moltes de les incidències que hi havia a nivell de manteniment: goteres, cruis,

aixetes en mal estat, trespol de l’aula de psicomotricitat... Encara que restam pendents d’algun

informe per part de l’IBISEC per determinar l’estat d’algunes deficiències i d’alguna petita

reparació per part de la brigada municipal, podem concloure que l’estat de les instal·lacions és

millorable, però acceptable.

El sistema de notificació acordat amb el batle aquest curs, per consell escolar (enviar les

incidències via fax) agilitza tot el procés de reparació de les possibles incidències habituals que

puguin anar sorgint.

15

Projecte

direcció

4 4

Cal destacar també el projecte del pati que ha duit a terme aquests dos darrers cursos

l’APIMA del centre, que ha permès gaudir als diferents cicles de nous espais i materials de joc

durant l’esplai o en algunes classes a l’exterior.

1.2. Característiques de l’entorn social del centre i serveis presents a l’entorn.

Vilafranca de Bonany és un municipi del Pla de Mallorca, situat entre els pobles de Petra,

Sant Joan, Porreres, Felanitx i Manacor. La seva extensió és de gairebé 24 km2, l’any 2017 tenia

una població de 3047 habitants. El centre està situat a la zona nord-oest del municipi, a la part més

elevada del poble, coneguda com Es Cremat, topònim de la finca de la zona que donà nom a

l'escola.

Actualment l’activitat econòmica del centre està en equilibri entre els diferents sectors de

producció. A causa de la proximitat amb Manacor, important centre econòmic i de serveis, i de la

bona connexió amb Palma, així com la presència dels serveis sanitaris, educatius, culturals, socials i

esportius, hi ha hagut un augment considerable de la població en els últims anys. Un gran nombre

de famílies d’altres municipis s’ha establert al poble, tot i mantenir el seu lloc de feina en altres

indrets de l’Illa.

Aquests nous alumnes procedents d'altres llocs de Mallorca i també de la Península

representen gairebé la meitat de l’alumnat del nostre centre. Les seves famílies són les que han anat

ocupant, majoritàriament, les cases de nova construcció del municipi. Molts d’ells coneixen la

llengua i participen de la vida del poble. Hi ha un petit percentatge d’alumnat que són fills/es de

famílies fluctuants amb dificultats d'integració.

També hi ha hagut un increment notable de la població immigrant d’origen estranger que ha

fixat la seva residència al poble a causa d’un augment de la demanda de mà d’obra —sobretot en

els sectors agrícola i de la construcció. Aquest fet ha suposat un increment d'alumnes amb

desconeixement de la llengua i costums del municipi. La major part de l'alumnat nouvingut és de

nacionalitat d’origen magrebí. Hi ha una part menys significativa d'infants vinguts d'Amèrica del

Sud i d’altres països europeus. Segons les dades d’aquest últim curs escolar, podem observar els

següents percentatges en funció de la nacionalitat de l’alumnat, i la proporció d’alumnat nascut al

municipi o fora d’aquest.

15

Projecte

direcció

5 5

Donar resposta a la gran diversitat d'alumnat és un repte que suposa cada vegada un esforç

més gran per part del claustre i que requereix d'una bona organització dels recursos humans i

materials, així com d’intervencions externes ben coordinades. Una part important del claustre i dels

pares i mares del centre manifesten la seva preocupació per la formació dels “guetos” que es van

formant amb alumnes d’origen magrebí i que s’observa tant dins com fora del centre. Afavorir la

integració d’aquest col·lectiu ha esdevingut un objectiu a contemplar en el pla estratègic del

projecte.

El municipi de Vilafranca de Bonany disposa dels serveis socioculturals, esportius i sanitaris

necessaris per atendre la seva població en unes condicions favorables. L'escola manté un contacte

estret i permanent amb els diferents serveis de la zona a través de protocols de col·laboració creats

per a tal efecte. Aquestes col·laboracions es concreten de la manera següent:

15

Projecte

direcció

6 6

Servei Protocol de col·laboració

Biblioteca

municipal

Recurs molt emprat per molta part de l'alumnat i organització d'algunes

activitats puntuals en col·laboració amb l'escola.

Serveis esportius Acull la diada esportiva organitzada per l'APIMA.

Escoleta

Cucarells

Traspàs d'informació, intercanvi de visites per afavorir l'adaptació dels nous

alumnes —abans i després de l’escolarització al nostre centre.

Serveis Socials Coordinació amb la treballadora de carrer i la treballadora social.

Participació de les dues en les reunions de xarxa.

Ajuntament Comunicació per temes de manteniment i necessitats del centre.

Teatre Municipal Actuacions diverses al llarg del curs: fira de teatre, mostra de teatre

escolar,...

Centre de Salut Xerrades sobre alimentació, salut i d'altres necessitats que puguin sorgir. I

participació de la pediatra en les reunions de xarxa.

Policia local i

policia tutor

Jornades d’Educació vial i col·laboració en sortides i algunes activitats que

es duen a terme pel poble. Participació en les reunions de xarxa.

IES Porreres Traspàs d'informació.

2. ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE L'ORGANITZACIÓ I

FUNCIONAMENT DEL CENTRE.

2.1. Anàlisi i valoració del PEC.

El PEC és el document del centre que marca la línia educativa d’aquest i que conté els trets

d'identitat del mateix. El PEC del nostre centre es va revisar i canviar per darrera vegada al maig

del 2011 dins del marc de la Comissió de Qualitat.

Els diferents documents que integren el PEC del CEIP Es Cremat es troben en diferents

etapes d’elaboració o revisió, tal com es pot observar en el següent requadre.

15

Projecte

direcció

7 7

CC

*

Pro

ject

e li

ngüís

tic

PA

D

RO

F

Pla

de

conviv

ènci

a *

Pro

ject

e d'e

scola

mat

iner

a

Man

ual

de

Qu

alit

at

PA

T

Pro

ject

e

de

fons

de

llib

res

Pro

ject

e

conviv

ènci

a d

e pat

i

Pro

ject

e ec

o-

ambie

nta

l

Pla

est

ratè

gic

Fase

inicial

Fase de

elaboració/revisió

Aprovat curs

2016/17

Aprovat curs 2010/11 Aprovat curs 2010/11

(no vigents)

* No estan inclosos al PEC aprovat el curs 2010/11.

El PEC està a l'abast de la comunitat educativa a la secretaria del centre. Els documents que

formen part del PEC i que foren aprovats al llarg del curs 2016/17 estan també publicats a la web

del centre per tal de donar-los a conèixer a tota la comunitat educativa.

Després d’una anàlisi en profunditat del document, puc concloure que el document,

juntament amb alguns dels documents que en formen part, està molt desfasat i cal revisar-lo.

Consider que aspectes com els valors i objectius educatius dels centre, els principis bàsics que

donen sentit a les seves activitats, o com es treballa, a nivell de centre, l’educació en la diversitat o

en valors, hauria de consensuar-se i ser la base que guiï la resta de documents i programacions.

De l'anàlisi general de l'organització i funcionament del centre, es conclou que hi ha una

línia clara d'organització del centre, que es va adaptant a la realitat de cada curs escolar, tant als

canvis de l'alumnat com a les característiques dels recursos humans.

Com a centre educatiu el CEIP Es Cremat aconseguí la certificació de Centre de Qualitat

l’any 2012 i des de l’aleshores participam del Programa. Es considera que el fet de participar-hi ha

ajudat al centre en l'organització i gestió dels documents-guia.

2.2. Organització i funcionament del centre.

El claustre i l’alumnat.

El centre actualment té matriculats 356 alumnes, dels quals 101 són d’infantil, 129 de primer

cicle de primària i 126 de segon cicle de primària. És un centre de doble línia en tots els nivells

educatius.

15

Projecte

direcció

8 8

El centre compta amb un claustre de trenta mestres: vuit especialistes d'educació infantil,

tretze especialistes d'educació primària, dues mestres d'anglès, una mestra de música, dues mestres

d'educació física i una mestra de religió. L’equip de suport del centre, el formen una mestra

d'atenció a la diversitat, una mestra d'audició i llenguatge i una mestra de pedagogia terapèutica. A

més, cada setmana, comptam amb l’orientadora de l’EOEP tres dies a la setmana. El PTSC acudeix

al nostre centre una o dues vegades al mes. També comptam amb una ATE.

Aproximadament tres quartes parts de la plantilla del CEIP Es Cremat és definitiva al centre.

Aquest fet suposa un alt índex d'estabilitat i afavoreix que sigui més fàcil iniciar nous projectes i

que aquests tenguin una continuïtat. El fet que una quarta part del claustre sigui interí també s’ha de

valorar molt positivament, ja que aporta una visió diferent i d’obertura a altres maneres de fer i

d’educar. Consider que el nostre claustre necessita cohesionar i sumar esforços individuals. Com a

un dels objectius dels pla estratègic ens marcam la cohesió del claustre a partir del que tots tenim en

comú: ganes de treballar per tal de millorar el nostre centre.

L'equip de suport.

A l'equip de suport actualment hi ha una certa estabilitat. Intervenen amb ell, puntualment,

serveis externs com Atenció Primerenca, ASPAS, UCSMIA, APROSCOM, EADISOC, ... depenent

de les necessitats que puguin sorgir al llarg del curs escolar.

Cal destacar també la coordinació amb l'educadora de carrer i la treballadora social de

l'ajuntament quan es creu convenient i en les reunions trimestrals de xarxa, a les qual també hi

assisteixen la pediatra del centre de salut i el policia tutor.

Tot i que la tasca realitzada per l’equip és positiva, presenta manca de recursos per atendre

la gran quantitat d'alumnat a l’espera de suport.

És cert que el fet que els alumnes que presenten necessitats especifiques de suport educatiu

representen poc més del deu per cent de la totalitat de l’alumnat del CEIP Es Cremat, ens trobam

amb grups en què el percentatge augmenta fins a un vint-i-cinc o trenta per cent de l’alumnat de

l’aula, dada que consideram que s’ha de tenir molt present a l’hora de marcar-nos algun del

objectius del pla estratègic d’aquest projecte de direcció.

15

Projecte

direcció

9 9

Les famílies.

Les famílies tenen gran part de la clau per a garantir l'èxit acadèmic dels seus fills. Per

aquest motiu, la seva presència en diferents activitats de la nostra escola és fonamental. Per tant, la

nostra proposta curricular necessita de la seva presència, tant en activitats durant la jornada escolar

com fora d'aquesta (festivitats i altres col·laboracions puntuals).

Com a part de la nostra tasca ens proposam continuar comptant amb la participació de les

famílies i augmentar el seu sentiment de pertinença a l’escola. Consideram que cal animar-los a

col·laborar amb el delegat d’aula de pares de cada grup-classe, i així ho hem contemplat en un dels

objectius proposats.

3. ANÀLISI I VALORACIÓ DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS.

L’anàlisi dels resultats acadèmics dels nostres alumnes s’ha fet a partir dels resultats de les

últimes proves IAQSE, els percentatges d’aprovats d’alumnes de 6è de primària dels últims dos

cursos i els resultats rebuts de l'IES Porreres dels alumnes procedents del nostre centre.

Tractant-se d’unes proves competencials, les puntuacions obtingudes en les proves IAQSE

ens indiquen si els nostres alumnes saben posar en pràctica els coneixements rebuts en situacions de

la vida real en les competències lingüístiques i matemàtiques. Comparant-les amb els resultats

acadèmics obtinguts, podem comprovar que no sempre hi ha correlació entre les notes obtingudes i

els resultats de les proves IAQSE, més competencials. Així és possible que els alumnes del CEIP

Es Cremat tenguin unes notes per sobre de la mitjana i, per contra, en les proves IAQSE n’estiguin

per sota.

En competència lingüística en llengua catalana els alumnes del nostre centre quedaren per

sobre de la mitjana de l’alumnat de les Illes; en canvi, cal reflexionar sobre com poder aconseguir

que els nostres alumnes millorin en les competències lingüístiques en llengua castellana, anglesa i

matemàtica, ja que els alumnes del CEIP Es Cremat quedaren situats per sota de la mitjana.

A continuació es poden observar els resultats de les proves IAQSE i les comparatives

extretes del SEDEIB.

15

Projecte

direcció

10 10

RESULTATS ÚLTIMES PROVES IAQSE

COMPARATIVA D’APROVATS DE 6è DE PRIMÀRIA (SEDEIB)

15

Projecte

direcció

11 11

TANT PER CENT D’APROVATS D’EXALUMNES DEL CEIP ES CREMAT

IES PORRERES (curs 2017/18)

Hem pogut observar que els resultats acadèmics dels exalumnes del CEIP Es Cremat de 1r

d’ESO de l’IES Porreres estan molt per sota de la mitjana dels resultats obtinguts pels alumnes

procedents d’altres centres. Comparant-ho amb les gràfiques extretes del SEDEIB podem

comprovar que, efectivament, el curs 2016/17 els alumnes del nostre centre ja estaven molt per sota

de la mitjana de les Illes en gairebé la totalitat de les assignatures; a excepció de l’assignatura de

llengua catalana –tot i així només el 42% dels nostres alumnes ha aprovat el català el 1r trimestre a

l’institut.

Referent a aquestes dades i revisant les dels cursos passats, puc concloure que els resultats

que obtenen els alumnes a l’institut, més que del centre de procedència depenen, en gran mesura, de

les característiques pròpies de cada grup. Consider que, en cap cas, l’anàlisi d’aquests resultats

s’hauria de limitar a un traspàs de notes i estadístiques sinó a una valoració conjunta dels motius

que han pogut propiciar les qualificacions del curs en qüestió. Hi ha múltiples factors que hi poden

haver influït. Cal una reflexió més àmplia sobre l’avaluació en general i sobre si aquests resultats

mostren la realitat del nostre centre, i d’aquests grups i si són “comparables” els resultats obtinguts

en diferents centres, amb un alumnat i professorat avaluador diferents.

4. PROJECTE ESTRATÈGIC.

Tot i que aquest pla estratègic pretén ser l’eix vertebrador de la nostra tasca durant aquests

quatre anys, és un projecte viu que s’anirà completant amb les aportacions del claustre durant la

seva vigència, reflectint-se en les Programacions Generals Anuals dels cursos compresos entre el

2018/19 i el 2021/22.

15

Projecte

direcció

12 12

Àmbit d’intervenció: Organització pedagògica.

Objectiu 1: Promoure la revisió i adequació del PEC i dels documents que en formen part i

la seva adaptació a la realitat actual i necessitats del centre, així com la seva difusió interna i

externa.

LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Potenciar la conscienciació del claustre de la

necessitat d’actualitzar el PEC.

- Valorar la vigència de tots els projectes

inclosos en l’últim PEC i la necessitat que

estiguin inclosos o no en la revisió que se’n fa.

- Fixar, a la PGA de cada curs, quins apartats

s’aniran revisant.

- Promoure la participació de la comunitat

educativa en la seva revisió. Valorar i

contemplar les seves aportacions.

- Publicació a la web dels documents aprovats

que formen part del PEC i el PEC revisat.

- Actes de la CCP.

- Actes de reunions de cicle o de reunions inter-

cicle.

- PGA.

- Memòria Anual.

- Publicació a la web del centre del documents

revisats i aprovats inclosos en el PEC.

- Publicació a la web del PEC revisat i aprovat.

RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ

Els propis del centre. Equip directiu. 2018/19 2019/20 2020/21 2021/22

Objectiu 2: Fixar un sistema d’avaluació consensuat pel claustre, partint de les necessitats

detectades per tal de poder determinar quins ajustaments organitzatius, canvis metodològics

i intervencions específiques són necessaris per millorar els resultats acadèmics de l'alumnat.


o Curs 2018/19:

- Analitzar i valorar el sistema d’avaluació

emprat a cada cicle.

- Definir el mètode per avaluar l’alumnat a cada

cicle i comprometre’s a aplicar-lo.

o Resta de cursos:

- Difondre entre el professorat nouvingut i les

famílies el sistema d’avaluació a emprar.

- Analitzar trimestralment els resultats

- Actes de les reunions de cicle i dels claustres.

- Sistema d’avaluació per a cada cicle i matèria.

- Actes de les sessions d’avaluació amb

valoració dels resultats acadèmics tenint en

compte els resultats obtinguts pel mètode

d’avaluació fixat.

- Millora dels resultats acadèmics (acords

presos a les sessions d’avaluació trimestrals).

- Memòria anual.

15

Projecte

direcció

13 13

acadèmics de cada grup, fent ús del sistema

d’avaluació corresponent i programar les

intervencions necessàries per tal de millorar els

resultats acadèmics d’alguna/es àrea/es.

- Avaluar el sistema d’avaluació elegit a la

memòria anual de cada curs.



Àmbit d’intervenció: Inclusió.

Objectiu 3: Millorar l’atenció a l’alumnat NESE del centre, reorganitzant el sistema de

comunicació entre l’equip de suport i l’equip docent.


- Reorganitzar el sistema de reunions per tal

d’optimitzar els recursos humans de què

disposam, facilitant les reunions trimestrals de

l’equip docent de cada nivell educatiu;

augmentant el nombre d’aquestes en grups amb

un percentatge superior al 20% d’alumnat

NESE.

- Fomentar la preparació de les reunions, fixant

els casos a tractar i facilitant la llista a tots els

mestres implicats.

- Marcar pautes comunes per atendre més

individualment cada alumne/a NESE o alumnes

que cal que siguin avaluats per l’equip de

suport i restin pendents de diagnòstic.

- Valoració anual de les reunions (qüestionari).

- Calendari de reunions d’equip docent i

professorat de suport implicat.

- Compliment del calendari.

- Nombre de casos tractats a cada sessió.

- Qüestionari realitzat als tutors i membres de

l’equip de suport a final de cada curs.


Els propis del

centre.

Directora, cap d’estudis

i coordinador/a de

l’equip de suport.

2018/19 2019/20 2020/21 2021/22

15

Projecte

direcció

14 14

Àmbit d’intervenció: Convivència.

Objectiu 4: Establir estratègies que afavoreixin la cohesió social entre alumnes de diferents

realitats socials i culturals.


- Revisió i aprovació del PAD del centre.

- Dotar les sales de mestres d’infantil i primària

d’un racó on el professorat pugui trobar

dinàmiques de treball cooperatiu i material que

afavoreixin la cohesió grupal i la inclusió.

- Incloure dins les programacions dues

activitats/dinàmiques mensuals a educació

primària i una a educació infantil que

afavoreixin la inclusió i cooperació entre tot

l’alumnat.

- Promoure la participació de les famílies de

realitats culturals diferents a la pròpia en el

Programa de dinamització lingüística i cultural

ofert pel PTSC del centre, per tal de promoure

un mínim coneixement de l’idioma, una

implicació més gran amb l’escola, i la seva

integració social.

- Nomenar, amb l’ajuda dels serveis socials, un

mediador entre el CEIP Es Cremat i l’imam de

Vilafranca per tal que no s’impedeixi, des de la

mesquita, l’assistència de l’alumnat del centre

en les activitats que es proposen.

- Aprovació i seguiment del Pla d’Atenció a la

Diversitat.

- Programació de les activitats/dinàmiques que

afavoreixin la inclusió i cooperació (registre al

quadern de tutoria).

- Registre d’alumnes participants en sortides i

festes organitzats al centre.

- Famílies participants en el Programa de

dinamització lingüística i cultural.


Els propis del centre i

els que ens puguin

oferir des dels serveis

socials de

l’ajuntament.

Equip directiu, PTSC i

serveis socials de

l’ajuntament.

2018/19 2019/20 2020/21 2021/22

15

Projecte

direcció

15 15

Àmbit d’intervenció: Formació.

Objectiu 5: Fomentar l’ús de les TAC en la pràctica docent i procurar la formació necessària

al professorat.


- Sol·licitar la formació adient i promoure-hi la

participació dels mestres en aquesta.

- Animar al claustre a actualitzar els seus blocs

com a mitjà per apropar les famílies a la realitat

de les aules.

- Reorganitzar la informació del Programa de

Qualitat en l’aplicació de Google Drive per

donar la possibilitat als mestres de poder-hi

treballar des de qualsevol ordinador amb

connexió a internet.

- Introduir, progressivament, el programa

Google Classroom a segon cicle de primària

com a proposta feta al centre des de l’IES

Porreres (a partir del curs 2019/20).

- Mantenir en òptimes condicions els dispositius

informàtics de què disposam.

- Nombre de participants en la formació

sol·licitada.

- Blocs actualitzats.

- Accés dels mestres a la informació compartida

amb el Google Drive i registre d’incidències per

accedir-hi.

- Valoració dels tutors de segon cicle en relació

a la utilització de Google Classroom després de

la seva introducció a les aules.

- Registre d’incidències TIC: resoltes i no

resoltes.


Recursos informàtics

del centre.

Directora i

coordinador/a TIC.

2018/19 2019/20 2020/21 2021/22

Àmbit d’intervenció: Autoavaluació.

Objectiu 6: Analitzar i optimitzar el sistema d’avaluació del Programa de Qualitat per tal que

sigui una vertadera eina de millora.


- Anàlisi acurada de totes les enquestes de

satisfacció que es passen a mestres, famílies i

alumnes, per tal de valorar la utilitat de les

dades que se n’extreuen.

- Elaboració del nou model d’enquestes.

- Nombre d’enquestes retornades.

- Anàlisi de les enquestes d’autoavaluació.

- Valoració del nou model d’enquestes a partir de

les dades que se’n puguin extreure i la seva

15

Projecte

direcció

16 16

- Fixar un sistema d’autoavaluació que permeti

al claustre avaluar, anualment, els resultats de

les auditories i la participació del centre en el

Programa de Qualitat.

- Donar la possibilitat de respondre les

enquestes telemàticament.

- Acordar una nota numèrica per sota de la qual

és necessària una justificació per tal que aquesta

puntuï en la valoració final.

aplicació com a eina de millora de Qualitat del

servei educatiu que donam.


Els propis del

centre.

Equip directiu i

coordinador/a del Programa.

2018/19 2019/20 2020/21 2021/22

Àmbit d'intenció: Famílies.

Objectiu 7: Aprofitar les possibilitats comunicatives que ens ofereixen els grups de delegats

d’aula, millorant el seu funcionament actual per tal d’afavorir una implicació més gran de les

famílies en l’educació dels seus fills i en la participació de les activitats del centre.


- Informació, a les reunions inicials, sobre la

figura del delegat d’aula (per part d’algun

membre de l’equip directiu o tutor de cada grup) i

la importància que els pares formin part del grup.

- Elecció del mitjà de comunicació entre el tutor/a

i el/la delegat/da d’aula i entre els pares del grup.

- Publicació a la web del centre de les funcions

del delegat d’aula i de les recomanacions per les

comunicacions via whatsapp.

- Creació de grups de delegats d’aula de cada

cicle, amb un membre de l’equip directiu i un de

l’APIMA.

- Nombre de pares/mares que formen part dels

grups de delegats d’aula.

- Nombre de comunicacions a nivell de centre

amb els grups de delegats d’aula de cada cicle i

nombre de famílies participants en cas de

sol·licitar la seva col·laboració en activitats

puntuals.



15

Projecte

direcció

17 17

Àmbit d’intervenció: Gestió.

Objectiu 8: Dotar el menjador escolar de les millores necessàries per convertir-lo en un espai

més adequat per al seu ús habitual, i com a espai d’usos múltiples.


- Crear un espai de joc tranquil per als alumnes

que empren el servei d’escola matinera o

menjador escolar.

- Procurar un ambient més acollidor i alhora més

propi d’un centre educatiu.

- Dotar, progressivament, l’espai del material

adequat per a les activitats que s’hi duen a terme.

- Conscienciar el personal de les activitats

extraescolars que s’hi fan i els membres del

claustre de la necessitat de tenir cura de l’espai i

material que hi poden trobar.

- Reposició del material en mal estat, sempre que

sigui possible.

- Enquestes anuals de satisfacció adaptades a

les edats dels alumnes-usuaris dels serveis

d’escola matinera i menjador escolar.

- Inventari, a principi i a final de curs, del

material existent i del material adquirit i del

seu estat de conservació.

- Calendari i horari d’utilització de l’espai.


Els propis del centre

i romanent econòmic

de cursos anteriors.

Secretària, monitor/a

responsable de l’escola

matinera i de menjador.

2018/19 2019/20 2020/21 2021/22

Objectiu 9: Posar en funcionament la biblioteca escolar i aprofitar-la com a espai que

fomenta el gust per la lectura.


- Jornades amb l’APIMA per dur a terme

l’ambientalització final de l’espai a partir de les

propostes de l’alumnat del centre.

- Actualització progressiva de la base de dades

dels llibres.

- Anomenar un coordinador de biblioteca i definir

les seves funcions.

- Valorar la possibilitat que l’espai romangui obert

- Famílies participants en l’ambientalització de

la biblioteca.

- Nomenament del coordinador de biblioteca i

compliment de les seves funcions.

- Estat de la base de dades: nombre d’entrades.

- Horari de la biblioteca escolar.

- Apartat de la biblioteca escolar a la web del

15

Projecte

direcció

18 18

en temps de pati.

- Dedicar un espai per a la promoció del programa

impulsat per l’APIMA de “Llegim en família!"

- Espai a la web destinat a la biblioteca escolar.

- Col·laborar amb la biblioteca municipal en

actuacions relacionades amb el foment de la

lectura i potenciar la participació de l’alumnat en

les activitats que s’hi organitzen.

centre.

- Nombre d’activitats anuals de col·laboració

entre la biblioteca escolar i la biblioteca

municipal i amb l’APIMA.


Els propis del centre i

els que ens pugui

cedir, en préstec, la

biblioteca municipal.

Equip directiu, biblioteca

municipal i APIMA.

2018/19 2019/20 2020/21 2021/22

Els objectius marcats en el pla estratègic anterior, així com les línies d’actuació que ens hem

marcat per a cada un d’ells, tenen el compromís per part de cada un dels membre de l’equip directiu

de dur-se a terme seguint els principis de:

- ACCESSIBILITAT: tots els membres de l’equip directiu ens mostrarem accessibles i propers a

tots els membres de la comunitat educativa.

- LIDERATGE COMPARTIT: tot i el meu compromís d’assumir, com a directora, el lideratge

del centre, es promourà un lideratge compartit entre tot l’equip i amb la participació activa de tots

els membres que formen part del claustre.

- TRANSPARÈNCIA EN LA GESTIÓ: cada decisió presa estarà fonamentada i serà comunicada

adequadament a la comunitat educativa implicada en aquesta.

- PARTICIPACIÓ: promourem la participació de cada estament del centre en el funcionament i

millora d’aquest.

- IMPARCIALITAT: l’equip directiu procurarà un tractament objectiu que en pugui garantir

aquest principi.

15

Projecte

direcció

19 19

- OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS: l’equip directiu, tal com marquen les seves obligacions,

procurarà una gestió eficient dels recursos materials, personals, espacials,... de què disposa.

5. ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT

EDUCATIVA I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL PROJECTE DE DIRECCIÓ.

Un centre que pretén introduir estratègies organitzatives encaminades a fer de l'escola un

centre educatiu de qualitat és imprescindible que compti amb la participació de tots els membres de

la comunitat educativa i es nodreixi de l'experiència de tots els membres que la conformen. Per tot

això és important establir vies de comunicació i participació que canalitzin les aportacions de tots.

Així s’ha elaborat aquest projecte: tenint en compte les aportacions fetes per mestres, pares i mares

d’alumnes i analitzant la realitat i reflexionant sobre les necessitats que he considerat més

prioritàries.

Del contingut del mateix projecte, se’n dedueix la predisposició per part de l’equip directiu

d’escoltar i reflexionar sobre idees, crítiques i reflexions que ens facin arribar.

Per facilitar-ne la consulta i donar-lo a conèixer, el publicarem a la pàgina web de l’escola,

ja que confiam en les noves tecnologies com a eina que ens facilita arribar a totes les persones

interessades a conèixer què tenim pensat fer ens aquests anys i de quina manera.

El pla estratègic amb els objectius —que conformen la part principal d’aquest projecte—

seran presentats al claustre i al consell escolar per tal de fer-los partícips.

6.- SISTEMA D'AVALUACIÓ DEL PROJECTE.

Per avaluar el projecte durant l'exercici directiu el recurs principal són els objectius marcats,

amb els indicadors ja determinats i les línies d’actuació amb les quals es concreten. Al llarg

d’aquests cursos es formularan els següents procediments i calendari d'aplicació:

A principi de cada curs —a la Programació General Anual— l’equip directiu establirà,

d'acord amb les actuacions previstes en el projecte de direcció, l'assoliment i les seves

característiques. També s’hi inclouran les possibles modificacions proposades a l’avaluació

del projecte de direcció feta a final del curs anterior (a partir del curs 2019/20).

15

Projecte

direcció

20 20

Conclòs cada curs, la direcció realitzarà un informe de gestió i d'autoavaluació on es tindran

presents tots els objectius del projecte de direcció que es van plantejar a la PGA i el seu grau

d’assoliment, juntament amb el seguiment de les diferents línies d’actuació marcades.

Aquest informe serà presentat tant al claustre com al consell escolar de centre. En aquest

moment es recolliran les aportacions fetes pels dos òrgans.

Per aquest informe se seguirà el codi següent per marcar el grau d’assoliment de cada

un dels objectius que conformen el projecte:

I Fase inicial.

D Fase de desenvolupament.

C Fase de consolidació.

F Fase de finalització.

L'avaluació final del projecte es farà el curs 2021/22.

7.- PROPOSTA D'EQUIP DIRECTIU.

Crec en un model d’escola participativa i en un equip directiu que creu en aquest projecte

perquè en forma part i ha col·laborat a l’hora de definir-lo i s’ha compromès a tirar-lo endavant.

La meva proposta d'equip directiu per a aquests quatre cursos és:

- Francisca Bauzá Font1, com a cap d’estudis.

- Maria de les Neus Roca Olivieri, com a secretària.

- Maria Andreva Adrover Barceló2, com a directora.

1 Cap d’estudis del CEIP Es Cremat els cursos 2016/17 i 2017/18.

2 Secretària del CEIP Es Cremat els cursos 2016/17 i 2017/18.

PROJECTE DE DIRECCIÓ -...

Documents

Transcript of PROJECTE DE DIRECCIÓ -...