PROJECTE DE DIRECCIÓ

2013-2017

Peligros Saura Ortiz

CEIP CAN RASPALLS

ÍNDEX

ÍNDEX ......................................................................................................................... 2

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................. 3

1. . ANÀLISI DE L’ESPAI FÍSIC I DE L’ENTORN SOCIAL DEL CENTRE. ....................................... 3

. . ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE. ............................................................................................ 4

ESCOLA OBERTA ..................................................................................................................................... 4

EDUCACIÓ INTEGRAL ............................................................................................................................. 5

ESCOLA INCLUSIVA ................................................................................................................................. 5

SENTIMENT DE PERTINENÇA A L’ENTORN SOCIAL, CULTURAL I NATURAL ........................................... 5

LLENGUA DE RELACIÓ I APRENENTATGE ............................................................................................... 6

PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS .................................................................................................. 6

LA MUSICA A L’ESCOLA. CREATIVA I INNOVACIÓ .................................................................................. 7

1.3. ANÀLISI I VALORACIÓ DE LES DADES I DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS ................ 9 1.3.1. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ DELS DOCUMENTS, L’EQUIP HUMÀ, ELS RECURSOS I L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ........................................................................................................... 9

1.3.2. ANÀLISI DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS. ....................................................................... 13

2. PROJECTE ESTRATÈGIC........................................................................................... 14

2.1 ÀMBITS D’INTERVENCIÓ A PARTIR DELS QUALS ES FIXARAN ELS OBJECTIUS. ................ 15

. . OBJECTIUS, ACTUACIONS, INDICADORS DELS ÀMBITS D’INTERVENCIÓ........................ 15

LÍNIES D’ACTUACIÓ, PROJECTES, PLANS, PROCESSOS, ACTIVITATS PER ASSOLIR ELS

OBJECTIUS ....................................................................................................................... 20

2.4. RECURSOS HUMANS, MATERIALS I ECONÒMICS ......................................................... 21 2.4.1. PERSONAL DEL CENTRE: RECURSOS HUMANS ........................................................................... 21

2.4.2. INSTAL·LACIONS ........................................................................................................................ 21

2.4.3. RECURSOS MATERIALS ............................................................................................................... 22

2.4.4. RECURSOS ECONÒMICS ............................................................................................................. 22

SISTEMA D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE ...................................................................... 24

PROPOSTA D’EQUIP DIRECTIU ................................................................................... 25

INTRODUCCIÓ

L’eix vertebrador del projecte de centre és la música, és així com ens remet al significat de la cançó

“Olélé moliba makasi”, lema del projecte d’enguany. Aquesta cançó ens explica que els habitants d’un poble

congolès, desprès d’intentar pescar per separat, decideixen remar i cantar tots junts per aconseguir invocar el

geni del riu Kasai i així pescar el peix més gran. Aquesta història ens serveix com a metàfora de la visió

personal que tenim del funcionament de l’escola, la unió dels esforços de tota la comunitat educativa és

imprescindible per tal d’aconseguir uns alumnes exitosos per a la vida.

A l’estiu del 2006 vam presentar a la delegada d’Educació d’aquell moment el nostre projecte de direcció

d’aquest nou centre que encara estava en obres, amb el desig de complir un somni, aconseguir per a Eivissa

una escola integrada de música; en aquesta línia hem anat treballant des de llavors i tot i que encara no som

una escola de música integrada, ja comptem amb projectes de creació artística comunitària a l’escola.

Els primers anys com a directora no van ser fàcils, arran dels problemes amb les obres de l’escola, una

manca important de personal i la càrrega de crear tota la documentació necessària per al bon funcionament del

centre. Personalment, l’experiència d’aquests anys ha estat com la creació d’una família a la que any rere any

arriben nous membres que hem d’acollir, integrar i amb els quals hem d’aprendre a conviure acceptant nous

punts de vista. A hores d’ara, tot i que ens queda molt camí per recórrer, podem ben dir que tots i cadascun

dels membres que han anat formant l’equip han treballat de valent pel bon funcionament del centre.

1.1. ANÀLISI DE L’ESPAI FÍSIC I DE L’ENTORN SOCIAL DEL CENTRE.

El centre d’educació infantil i primària Can Raspalls es troba a la parròquia de Sant Jordi, municipi de

Sant Josep. Es tracta d’un centre de dues línies que compta també amb una aula per a alumnes amb necessitats

educatives especials severes, intel·lectuals i motrius (UECCO).

El centre es troba al barri de Can Raspalls. Davant l’escola trobem l’IES Algarb (institut al qual estem

adscrits) i al costat un centre de dia de nova construcció amb diverses instal·lacions, entre les quals destaquem

l’aula d’estimulació multisensorial i la piscina climatitzada de la qual esperem poder fer ús quan estigui

equipada amb personal.

Al poble de Sant Jordi hi ha un centre mèdic, l’església, la biblioteca pública i les dependències

municipals.

A prop de l’escola es trobem els barris de sa Carroca, Can Fita, Can Bellotera, Can Sifre, Can Burgos i els

barris limítrofes de Ca n’ Escandell, Cas Serres i la platja d’en Bossa (aquesta zona és la més densament

poblada dels municipis de Sant Josep i Vila). A prop del centre tenim les instal·lacions esportives de Can

Burgos i la zona d’esbarjo infantil del barri de Can Raspalls així com l’Auditori de Cas Serres, ideal per fer

audicions i representacions.

Pel que fa al nostre alumnat ens trobem amb famílies de diferent tipologia, tant social com econòmica,

amb un grup nombrós d’alumnes procedents de l’estranger i de diferents regions de la península Ibèrica, que

aporten una gran riquesa cultural a la nostra comunitat. Per tot això l’escola tindrà en compte sempre l’atenció

a la diversitat i la igualtat d’oportunitats.

Per acabar aquest primer apartat, només hem d’afegir una breu però important reflexió. I és, per què

algunes comunitats (escoles, pobles...) funcionen més bé que altres amb els consegüents beneficis educatius,

econòmics, socials i de salut? Hi ha molts factors implicats, però el més important és el capital social, és a dir,

la diferència de capital social que tingui cada comunitat. El capital social fa referència a l’existència i a la

participació de xarxes organitzades o grups i factors menys tangibles com la confiança social, el comportament

cívic, la cooperació, la reciprocitat, la democràcia local i la solidaritat de grup.

El més interessant de tot és que, com assenyala Williams (1997), entre d’altres autors, la producció

artística comunitària és com un catalitzador per a la generació de capital social, ja que el procés de

producció artística en grup es basa en la identificació d’objectius comuns, la cooperació entre el grup i la

comunicació efectiva d’idees complexes. La competència es substitueix per la col·laboració, i l’interès propi

es veu contrarestat per les necessitats del grup. És en aquestes bases en què es fonamenta el programa LOVA,

que es desenvolupa al centre, i el futur projecte d’escola de música integrada. I és que els beneficis a llarg

termini que sorgeixen dels projectes artístics d’aquesta mena estan directament relacionats amb una millor

cooperació, confiança i col·laboració per assolir objectius comuns.

1.2. ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE L’ORGANITZACIÓ I

FUNCIONAMENT DEL CENTRE.

Els principis que preveu el nostre Projecte educatiu de centre són:

ESCOLA OBERTA

Els infants aprenen i s’eduquen contínuament, i l’escola és un dels agents de la comunitat educativa que

treballa pel seu bon aprenentatge i desenvolupament com a persones.

En l’actualitat, una de les dificultats amb què es troba l’escola és que cada vegada les famílies passen menys

temps amb els seus fills realitzant activitats conjuntes, conversant o col·laborant en projectes comuns. Moltes

famílies passen temps amb els seus fills però mirant la televisió o fent activitats passives. És així com els mitjans

de comunicació, els videojocs, els amics, les activitats extraescolars… prenen un paper cada dia més important en

l’educació dels infants.

L’escola, durant els darrers quatre anys, ha dissenyat estratègies (programes, activitats…), és a dir, espais de

treball conjunt entre les famílies, els alumnes, els mestres, les activitats extraescolars i altres agents de la comunitat

educativa, amb l’objectiu de treballar tots junts en la mateixa direcció i amb uns objectius compartits. I és que la

col·laboració i el diàleg entre els diferents agents són els únics camins per aconseguir una educació eficaç i potent

per a tots els infants.

És així com l’escola vol estar oberta al poble, a les famílies, i a tota la comunitat educativa en general.

Algunes de les estratègies per apropar l’escola a les famílies i al poble de Sant Jordi són:

El projecte LOVA, en el qual les famílies interessades poden col·laborar. En funció de la temàtica, cada

any les col·laboracions han estat diferents, per exemple: ensenyar cançons i danses tradicionals als alumnes,

explicar-los i ensenyar-los algunes nocions bàsiques dels seus oficis…

Participació en les festes del poble: carnestoltes, Nadal, certamen de teatre municipal Festín, Concurs

medioambiental “ Sant Josep Net”.

EDUCACIÓ INTEGRAL

Entenem l’educació com un procés que abraça els diferents aspectes que integren la personalitat de l’alumne,

tenint en compte les dimensions individuals i socials que l’ajuden a desenvolupar les seves potencialitats

cognitives, físiques i afectives. És així com l’educació alhora es basa en el respecte a si mateix i cap als altres.

Som conscients que gran part de les competències necessàries per a la persona s’adquireixen fora de

l’escola, en contextos extracurriculars i informals. Això és especialment cert en les competències relacionades

amb l’educació artística, ja que moltes s’esdevenen dins de la vida quotidiana. El fet que aquestes activitats

molts cops no solen estar guiades ni planificades fa que l’accés a les activitats informals creatives no siguin a

l’abast de la mateixa manera en els diferents sectors de la societat. L’elecció d’escollir pràctiques artístiques

principalment depèn del context social d’on provenen els joves o infants.

Sabem que la pràctica artística és fonamental per a la persona i sobretot durant la infància. Però la realitat

ens diu que la pràctica artística en els contextos familiars cada cop és més reduïda i que la gran majoria de

famílies no s’interessen perquè els seus fills practiquin les arts.

El projecte LOVA i el projecte de música integrada a l’escola sorgeixen amb les ganes i la confiança

d’aportar un nou món, el de l’expressió artística, a tots els infants de l’escola. I és que la diversitat i la

participació de tota la comunitat en les arts és fonamental per a una cultura sana.

ESCOLA INCLUSIVA

L’escola respecta i promou les diferències de ritmes evolutius i capacitats, personalitzant l’acció educativa i

aconseguint així la inclusió d’alumnat amb dificultats sensorials, físiques, psíquiques, socials o culturals.

Des de la direcció de l’escola valorem la gran diversitat d’alumnes amb que comptem. És així com intentem

conèixer i treballar per les necessitats, demandes i els drets específics de cadascun dels alumnes, donant veu a les

famílies en el Consell Escolar i als alumnes en les tutories a classe.

SENTIMENT DE PERTINENÇA A L’ENTORN SOCIAL, CULTURAL I NATURAL

El sentiment de pertinença és fonamental per poder respectar i participar de l’entorn social, cultural i natural

on vivim. És així com des de l’escola treballem en profunditat l’entorn natural i cultural d’Eivissa, així com de la

resta de comunitats d’origen dels alumnes nouvinguts. Partint dels seus orígens i situats en el context d’Eivissa,

creiem fonamental crear un espai de diàleg cultural, aprofitar els coneixements dels infants nouvinguts sobre les

seves cultures d’origen perquè la resta d’infants conegui aquestes realitats i s’interessi per la diversitat. I per així

també apropar la nostra cultura eivissenca als nouvinguts i que cada dia sigui més seva. Cal puntualitzar que no

només hem de treballar el sentiment de pertinença amb els infants nouvinguts. Molts cops la mateixa gent

d’Eivissa no valora el que té ja que no té un bon coneixement del que la rodeja. Podríem dir que "conèixer és

estimar".

Activitats programades:

Celebració de les festes arrelades a la nostra terra: Tots Sants, Nadal, carnestoltes (Dijous Llarder), Pasqua,

Sant Jordi…

Jocs populars al pati.

Excursions caminant per conèixer l’entorn natural.

Cultiu d’un hort escolar.

Cura dels diferents jardins del centre amb plantes autòctones, l’estalvi d’aigua i la recollida selectiva de

residus (paper, envasos i piles).

Potenciació de les activitats extraescolars que van en aquesta direcció.

LLENGUA DE RELACIÓ I APRENENTATGE

Com hem dit en el punt anterior, l’escola pretén incloure tot l’alumnat en la realitat cultural i lingüística

pròpia de la nostra comunitat. Per això proporcionarà els mitjans necessaris perquè tothom s’hi integri per igual.

El català serà la llengua vehicular de l’escola reforçant-ne l’aprenentatge mitjançant processos d’immersió i el

Pla pilot d’educació plurilingüe, que hem començat aquest curs 2012/13.

L’objectiu és millorar la competència comunicativa i intercultural dels alumnes de primària del nostre centre

en les llengües catalana, castellana i anglesa. Per aconseguir aquest objectiu creiem que el referent metodològic

AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres) és el més adient pel que fa a l’aprenentatge

de la llengua estrangera, ja que la llengua s’empra per aprendre i per comunicar-se, i no focalitza tant en la forma,

sinó que la fluïdesa passa a ser més important que l’exactitud en l’ús de la llengua. Impartim àrees no lingüístiques

en anglès: la part del currículum referent a l’hort de l’àrea de Medi i la plàstica de l’àrea d’Artística.

PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS

En compliment de la Declaració universal dels drets humans, de la Declaració dels drets de l’infant, de la

Constitució espanyola i de l’Estatut d’autonomia que fan referència als valors que caracteritzen tota societat

democràtica, l’escola ajuda els alumnes a integrar-se en una societat plural i fomenta l’educació en els valors de

l’esforç, la tolerància, la solidaritat... i no discrimina per cap raó famílies, alumnat, treballadors o col·laboradors.

En aquesta direcció, els valors amb què es centra l’escola són els següents:

Pluralisme ideològic: l’educació i la convivència es desenvolupen en un marc de tolerància i respecte a la

llibertat de cadascú, a la seva personalitat i les seves conviccions, que no podran ser objecte de coacció ni es podrà

obligar a assumir ideologies o creences determinades.

Convivència: és important que l’alumne aprengui a viure amb els altres companys. Es fomentarà una

actitud de civisme i diàleg, que permeti a tots els membres de la comunitat educativa expressar lliurement la seva

opinió de forma respectuosa i pacífica.

Solidaritat: l’escola tracta que l’alumnat sigui solidari amb els altres, col·laborant i ajudant en la superació de

dificultats, esmorteint l’egoisme, participant en programes i activitats solidàries (programa de recollida d’aliments

per a Càritas anualment, Fons Pitiüs de Cooperació, Associació Vicent Ferrer...).

Educació cooperativa: l’escola defensa un procés d’aprenentatge basat en l’estímul de la superació

personal, de la col·laboració i de l’ajuda mútua i, en canvi, rebutja el procés que es basa solament en la

competició. Conscients de viure dins un medi social molt competitiu, l’escola creu en l’educació cooperativa, per

tal d’aconseguir alumnes amb una bona formació i a la vegada amb capacitat de treball en equip, col·laboració i

ajuda als altres.

Educació no consumista: l’escola, immersa en una societat cada vegada més consumista, contraresta aquest

corrent negatiu i forma persones que valorin els aspectes humans per damunt dels materials, i les persones pel que

són i pel que fan, no pel que tenen o pel que poden adquirir.

Adopció d’una actitud crítica davant la publicitat i els mitjans de comunicació.

Ús responsable dels recursos i materials al seu abast: reutilització de llibres, material escolar, energia,

aigua, reciclatge...

Ètica i moral

A l’escola pensem que a mesura que la globalització, la tecnologia i la informació s’estenen pel món, hi ha

una necessitat molt profunda d’arribar a un nou consens global sobre els valors bàsics. La gent està més en

contacte que mai al mateix temps que està més apartada. S’han de construir ponts entre la gent. Aquests no poden

ser només ponts d’informació, han de ser ponts vivencials. Les bones experiències compartides donen fortalesa a

les relacions, els ponts són més forts.

LA MUSICA A L’ESCOLA. CREATIVA I INNOVACIÓ

La pràctica musical afavoreix molts aspectes de la persona i potencia moltes de les seves capacitats, com

ara l’oïda, el ritme, la veu, la creativitat, la sensibilitat, la capacitat d’abstracció, la lectura, la memòria,

l’expressió… Però encara podem anar més enllà i és utilitzar les arts com a eina per al desenvolupament humà i

generar capital social, a partir de les relacions i aprenentatges compartits entre els participants. Un exemple és

el projecte LOVA, que hem iniciat aquest curs. Aquest projecte artístic pretén involucrar artistes professionals

i amateurs, familiars i tota la comunitat educativa del CEIP Can Raspalls en un procés de col·laboració

creativa que resulta de l’experiència col·lectiva i de l’expressió pública. Proporciona un mitjà perquè els

infants s’expressin i alhora permet que les famílies i artistes participin en activitats creatives conjuntament

amb els infants.

És així com l’equip de direcció del CEIP Can Raspalls veiem tan important portar endavant projectes

culturals i artístics que englobin tota la comunitat educativa, com ara el programa LOVA o el projecte d’escola

de música integrada. Ben segur que el programa LOVA genera petites espurnes de capital social ja que:

Crea un espai de reunió per a infants que d’una altra manera no participaria en una activitat de construcció

social.

Fomenta la confiança entre els participants i augmenta així la seva confiança cap als altres.

Proporciona experiències que mostren l’eficàcia de treballar en equip i l’acció ciutadana, per impulsar els

participants en iniciatives col·lectives.

Els esdeveniments artístics són una font d’orgull per a la comunitat (tant per als participants com per als no

participants).

Proporciona experiències en les quals els participants aprenen i desenvolupen habilitats tècniques i

interpersonals per a l’organització col·lectiva.

Amplia la xarxa social de les persones coneixent i relacionant-se amb més gent.

Ofereix experiències en gestió i organització per millorar la capacitat dels participants.

Perquè l’impacte dels programes artístics comunitaris, com és el LOVA, sigui positiu, cal que l’accés

sigui lliure per a tothom, sense barreres econòmiques, socials o de qualsevol altra mena. És així com veiem

imprescindible crear l’escola de música integrada al centre, ja que saben del cert que si no els infants no

participaran en aquest tipus d’activitats (Conservatori de Música, Patronat de Música…).

Alguns justifiquen que l’accés a la pràctica artística és universal, ja que a l’escola primària els infants ja

reben una educació artística que suposadament els oferirà l’oportunitat de continuar-hi o no en funció dels seus

interessos. Però podem dir que això no és cert, ja que l’impacte de l’educació artística que es dóna a les

escoles ordinàries és mínim, degut a la manca de recursos, massificació de les aules i insuficient temps de

dedicació a la setmana.

I és que des del coneixement dels professionals dedicats a l’educació artística, som testimonis que la

majoria dels infants i joves que practiquen les arts de manera habitual són de famílies amb estudis i de classe

mitjana o alta. És així com veiem una necessitat urgent d’apropar la pràctica artística a infants i joves d’altres

contextos socials, com és la majoria de l’alumnat amb què compta el CEIP Can Raspalls. Recordem que

l’educació de qualitat al llarg de la vida és un dret universal i que per tant tots hem de lluitar per ella, amb això

ens referim tant a les matemàtiques i la llengua com a l’educació artística i la resta de matèries.

1.3. ANÀLISI I VALORACIÓ DE LES DADES I DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS 1.3.1. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ DELS DOCUMENTS, L’EQUIP HUMÀ, ELS RECURSOS I

L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

Documents Fortaleses Debilitats Anàlisi

de causes Propostes de millora

PEC (Projecte educatiu de centre)

Aprovat el novembre de 2010.

S’ha d’ampliar afegint les concrecions curriculars.

En ser una escola de nova creació els documents es van elaborant a poc a poc.

Anar-lo revisant i modificant anualment.

PGA (Programació general anual)

S’elabora a l’inici de cada curs i s’avalua amb la memòria de final de curs.

Mai no hi ha hagut temps de fer avaluació del mes de gener de la PGA.

És una eina de recollida del treball de l’escola de tot el curs.

En l’elaboració de la PGA cal tenir sempre en compte els suggeriments del resultat de la memòria del curs anterior.

CC (Concrecions curriculars)

Elaborat de les àrees de llengües, matemàtiques i medi.

Es va elaborant. S’ha de revisar i posar en comú.

Acabar-lo d’elaborar i tenir-lo molt present per a les programacions d’aula.

PL (Projecte lingüístic)

Aprovat el juny de 2008.

No s’ha modificat el document encara que durant el curs passat es va revisar.

Els canvis en la normativa.

S’ha de modificar segons el pla plurilingüe.

Pla d’atenció a la diversitat

Aprovat el juny 2012. Encara no se n’ha avaluat l’eficàcia.

Es el primer any d’implantació.

Anar-lo revisant i modificant si s’escau.

Pla d’acollida/ PALIC

Aprovat el 2012. Encara no se n’ha avaluat l’eficàcia.

Es el primer any d’implantació

Anar-lo revisant i modificant si s’escau.

ROF (Reglament orgànic de centre)

Aprovat el febrer de 2008. Revisió el 2011 i el 2012.

S’ha de revisar el document elaborat i adaptar-lo a la nova situació (el centre creix). Canvis en la normativa.

Revisió per tal d’adequar-lo a la nova situació de l’escola i als canvis de normativa.

Fins que l’escola no estigui en ple rendiment s’haurà d’anar revisant i modificant.

Pla de convivència

Aprovat el 2008. Revisat el 2012.

Fins que no han sorgit els primers conflictes no ens hem adonat de la seva importància i necessitat.

Com que l’escola es troba en procés de creixement, cada any sorgeixen noves dificultats.

Dinamitzar la comissió de convivència per tal que mantingui el document actualitzat i vetlli pel seu compliment.

PAT (Pla d’acció tutorial)

Redactat el de primer cicle.

Pendent de revisar i redactar el que manca.

Manca de temps. Prioritzar la redacció d’aquest document per al proper curs.

ABC, mestres. Doc acollida mestres

Elaborat el 2011/12 Cap. És d’utilitat per als mestres nous

Es revisa i actualitza anualment.

Full informatiu a les famílies

Elaborat el 2009/10. Les famílies el troben de gran utilitat.

Cap. Es un recull d’informació interesant per a les famílies.

Es revisa i actualitza cada principi de curs.

Carta de compromís pedagògic

Nou document. S’haurà d’elaborar.

Veiem la necessitat que les famílies es comprometin amb el bon funcionament del centre.

Per aconseguir treballar en la mateixa direcció família i escola.

Equip humà Fortaleses Debilitats Anàlisi

de causes Propostes de millora

Docent Claustre jove, motivat i participatiu en tots els projectes

Falta d’experiència. Claustre incomplet.

Es un centre de nova creació

Aconseguir una plantilla implicada i motivada en el projecte i, en definitiva, a

millorar l’escola.

No docent Fisioterapeuta definitiva. Conserge molt eficient.

Una ATE amb moltes baixes. Dones de la neteja poc implicades.

La direcció no té potestat per a la contractació de personal.

Demanar que l’ATE sigui substituïda sempre que estigui de baixa. Redactar un pla de neteja i consensuar-lo amb les dones de la neteja.

Monitors

Hi ha bona relació amb els monitors de menjador i amb els de matinera. Fa molts d’anys que treballen al centre.

Falta més temps per reunir-nos i parlar amb els monitors de menjador i matinera.

Manca de temps

Establir reunions periòdiques amb la coordinadora d’activitats complementàries i els monitors.

APIMA

Col·labora amb l’escola en tot el que se li demana. L’índex de participació de les famílies a les activitats que organitza l’APIMA és molt alt. Participació de les famílies en les diferents comissions de l’escola.

El nombre de famílies que paguen la quota és baix. Hem tingut en cinc anys tres juntes directives diferents. Participen puntualment però no assisteixen a les reunions.

Les famílies estan contentes amb les activitats programades però tenen dificultats en l’àmbit econòmic. Incompatibilitat amb els horaris de feina i el de les reunions.

Continuar com fins ara establint reunions periòdiques per fer un treball conjunt. Continuar animant a les famílies perquè participin.

Alumnat

Alumnes en general motivats i contents. Alumnat creatiu i participatiu. La varietat d’alumnat amb necessitats especifiques i nouvinguts.

No acaben de ser prou responsables del material i els espais de l’escola. L’esforç per integrar els nous companys.

Els alumnes en general mantenen una bona relació amb els tutors que saben com motivar-los. Han guanyat diversos premis i concursos: setmana de la mar, Sant Josep Net,...

Treballar més la corresponsabilitat del material i de l’escola en general amb tots els alumnes. Assemblees on ells puguin cercar solucions a la manca de respecte dels materials. Fer els alumnes corresponsables dels espais.

Recursos i noves

tecnologies Fortaleses Debilitats

Anàlisi de causes

Propostes de millora

Materials i economia

Disposem dels recursos econòmics imprescindibles. Els pares col·laboren amb una quota anual.

Cada any la partida atorgada per la Conselleria és més petita i per contra tenim més alumnes ja que l’escola va creixent. A més a més tenim pendent la partida corresponent a reutilització del curs passat.

Les fortes retallades en els pressupostos d’educació.

Continuar amb la mateixa línia d’aconseguir una màxima rendibilització dels recursos materials i econòmics.

Espais

En aquests cinc anys hem aconseguit la finalització de l’obra, una aula nova per a l’UECCO i la revisió i reparació de totes les

S’han emprat moltes energies tant de temps com d’esperit per tal d’aconseguir aquest objectiu.

Les obres no van estar ben executades, retard en els terminis i la no-acceptació de finalització de l’obra per part de l’Ajuntament.

Cobrir amb finestres el porxet de l’UECCO, i també cobrir d’alguna manera el passadís d’infantil. Aconseguir tenir més ordre en tots els

mancances causades per una incorrecta execució de l’obra.

espais. Fer els alumnes corresponsables dels espais.

Informàtica

Tenim un aula d’informàtica. A més a més, a totes les aules disposen d’un ordinador

És un material que contínuament s’ha de revisar, reparar i actualitzar. El coordinador de TIC es un mestre tutor i li manca temps.

El coordinador de TIC fa molta feina, tenint en compte que no és cap expert informàtic.

Aconseguir pissarres digitals per a les dues aules de primer cicle que no en tenen, i per a les aules d’anglès i música.

Estructura organitzativa

Fortaleses Debilitats Anàlisi

de causes Propostes de millora

Consell escolar

Màxim òrgan de decisió de l’escola. Hi ha una bona relació i participació.

Trobar l’horari adequat per reunir-nos.

Compaginar els horaris de feina amb la responsabilitat dels seus membres d’assistir a les reunions.

Continuar programant les reunions alternant l’horari de matí i de tarda per tal d’afavorir la participació.

Claustre

Es reuneix mensualment i sempre que és necessari. Els claustres solen ser dinàmics, tothom hi participa, es discuteix i es prenen acords.

De vegades queda curt el temps de 8 a 9. L’ordre del dia no sempre el tenim amb suficient antelació.

Les reunions de claustre les fem en horari d’exclusiva de 8 a 9 del matí.

Fer-los en horari de tarda quan hi ha molts de temes a discutir. Establir l’ordre del dia amb antelació.

Equip directiu Bona relació

Durant molt de temps l’equip directiu va estar compost per la secretària i la directora i desprès d’aconseguir que s’hi incorporés la cap d’estudis aquesta ha faltat llargs períodes per diferents motius.

Tenim diferents punts de vista que ens aporten riquesa a l’hora d’entendre la realitat del centre i alhora som empàtiques i compatibles.

Aconseguir que la nova cap d’estudis s’integri a l’equip i a l’escola i ens doni estabilitat i suport.

CCP Es reuneix mensualment.

Moltes qüestions a tractar en poc temps.

L’horari de les reunions és limitat.

Planificar i temporitzar bé les reunions.

Coordinacions Coordinació de cicles i intercicles, amb l’equip de suport i a la CCP.

Falta més temps per coordinar-se tots els cicles, per fer les coordinacions de nivell i per les reunions de l’equip de suport amb els tutors dels alumnes amb necessitats.

Manca de temps. Més temps per coordinar-se i posar en comú les tasques a realitzar.

1.3.2. ANÀLISI DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS.

Àmbits/ àrees

Medi Artística

Ed. física

Castellà Català Anglès Mate-màti-ques

Religió Grups

2007-08 100 100 100 100 100 100 100 100 1r 2008-09 100 94,4 94,4 88,8 88,8 94,4 94,4 100 1r i 2n 2009-10 75 100 100 75 83,3 91,6 91,6 100 1r, 2n, 3r 2010-11 71 94 100 71 50 77 71 100 1r, 2, 3r, 4t 2011-12 87 94 100 82 79 82 71 100 Fins a 5è

A la taula anterior podem observar els percentatges d’aprovats en cada àrea en els darrers cursos escolars.

Podem comprovar com els resultats durant els cursos 2009/10 i 2010/11 són una mica més fluixos però que al

curs passat i durant el present curs han millorant. El motiu d’aquesta millora és sobretot les mesures adoptades

al pla de millora i que més endavant explicarem.

Hem de tenir en compte que l’estadística del curs 2007/08 era sobre un grup molt reduït de 1r curs, el curs

2008/09 l’estadística era sobre els dos cursos de 1r i 2n, ambdós grups molt reduïts.

L’estudi dels resultats acadèmics posen de manifest la necessitat de millorar en la comprensió escrita,

l’expressió oral i escrita i el raonament lògic-matemàtic i la competència en llengua estrangera.

Igualment, apreciem la manca d’hàbits de feina a casa, la qual cosa dificulta l’agilitat del treball a l’escola i,

en bona mesura, l’èxit escolar. El fet que un nombre considerable dels nostres alumnes siguin d’origen

estranger, amb una llengua materna diferent de la catalana i la castellana, dificulta encara més l’assoliment

amb èxit dels objectius fixats, ja que no tenen una base sòlida (vocabulari, per exemple) que permeti treballar a

més alt nivell. Molta de la feina feta, i la que encara es fa, a l’escola es centra en l’adquisició del “saber estar”

i “saber fer” dels alumnes.

De l’estudi dels resultats acadèmics ens centrem per redactar el pla de millora del centre en sis línies

d’actuació:

Baix nivell de comprensió oral: ESCOLTAR

Baix nivell d’expressió oral: PARLAR

Baix nivell de comprensió escrita: LLEGIR

Baix nivell d’expressió escrita: ESCRIURE

Baix nivell de raonament lògic-matemàtic: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Baix nivell en la competència en llengua estrangera

En els últims dos cursos escolars hem pres una sèrie de mesures per tal de millorar els resultats acadèmics

dels nostres alumnes. Algunes d’aquestes mesures són:

S’ha augmentat el nombre de sessions desdoblades, amb la qual cosa es dóna més importància a les àrees

instrumentals, es pot donar una educació/atenció més individualitzada i s’atenen les necessitats

individuals de cada alumne.

S’han repartit els recursos humans de PT i AD de manera que s’optimitzen al màxim per arribar així al

major nombre possible d’alumnes i donar resposta a les demandes que tenim.

S’han previst dins l’horari lectiu sessions de realització obligada per treballar les TIC dintre les diferents

àrees (coneixement del medi, llengües, matemàtiques...).

S’han previst dins l’horari lectiu sessions de realització obligada per realitzar tallers pràctics dintre de les

diferents àrees (coneixement del medi, llengües, matemàtiques...). Es tracta de dur a la pràctica els

coneixements teòrics que es van desenvolupant i fer-ne una aplicació real a la nostra vida quotidiana.

S’ha iniciat el pla plurilingüe en alguns cursos per reforçar així l’àrea d’anglès.

2. PROJECTE ESTRATÈGIC

Des de la inauguració del centre el setembre de 2006 hem estat com equip fix la secretària i la directora de

l’actual equip directiu; en principi funcionàrem uns anys sense cap d’estudis perquè érem una escola

incompleta, i per diferents motius al llarg d’aquesta trajectòria hem estat llargues temporades sense aquesta

figura tan important per al bon funcionament del centre.

Hem treballat incansablement en tot el procés que implica crear una escola nova. I seguim fent-ho per tal

d’anar superant les dificultats del dia a dia i poder millorar en el futur. És així com aquest projecte es pot

considerar una continuació del procés iniciat i que encara no ha conclòs ja que encara el centre no està

complet.

PRINCIPIS QUE ORIENTEN EL PROJECTE DE DIRECCIÓ

Continuar amb la mateixa línia començada de ser una escola que opta per un projecte musical com a

eix vertebrador de la dinàmica del centre.

Aconseguir una organització adequada, amb unes línies clares però alhora flexibles, que permetin

avançar a tots els alumnes.

Observar si són adequades les metodologies emprades per obtenir uns alumnes motivats per aprendre,

amb ganes, i que al mateix temps també es vegi en els resultats.

Treballar en xarxa. Que tota la comunitat educativa s’impliqui en el projecte d’escola i pugui formar-ne

part.

Respecte per a totes les persones i especialment per a les diferències que hi ha entre unes persones i les

altres. Que tothom pugui sentir-se còmode i escoltat.

Aprofitar, en la mesura que els recursos econòmics i de dotació de material ens ho permetin, les noves

tecnologies. Anar dotant les aules amb els materials necessaris.

2.1 ÀMBITS D’INTERVENCIÓ A PARTIR DELS QUALS ES FIXARAN ELS OBJECTIUS.

Els objectius establerts en aquest projecte es fixen a partir de quatre àmbits diferents:

a) àmbit pedagògic i didàctic

b) àmbit administratiu, econòmic i de gestió

c) àmbit humà i organitzatiu

d) àmbit de relació amb l’entorn i les famílies

Els quatre àmbits, tot i tenir els seus objectius definits, s’interrelacionen en la pràctica i giren al voltant

dels següents eixos: millora de l’aprenentatge dels alumnes, millora de la implicació de tots els membres de la

comunitat educativa, utilització de les noves tecnologies a l’escola, tot això per arribar a ser una escola de

qualitat i amb els ensenyaments de música integrats. Tots aquests objectius estan estretament lligats amb els

trets d’identitat del centre i es reflexen a la PGA.

2.2. OBJECTIUS, ACTUACIONS, INDICADORS DELS ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

A) ÀMBIT PEDAGÒGIC I DIDÀCTIC OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

1. Donar el suport i l’ajuda necessaris a tots els alumnes per tal de millorar els seus resultats educatius en funció de cada infant.

-Treball tutorial: -Seguir l’evolució de tots i cadascun dels alumnes en els aprenentatges. -Fer partícips els alumnes del seu aprenentatge i del valor d’aquest. -Seguir fent tutories de grup, treballs d’autoestima i valors i habilitats socials en tots els grups de classe. - Coordinar: -Metodologia de totes les àrees i cicles. -Coordinar les programacions.

-Observació i comprovació del progrés individual de cada alumne al llarg de cada curs. -Índex mitjà d’aprovats. -Índex de promoció. -Resultats a les proves de diagnòstic. -Observació dels resultats de la metodologia emprada segons els resultats acadèmics dels alumnes. -Garantir que es fa una programació seqüenciada per cicles i per cursos.

-Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota l’escolarització dels infants. Però també cal anar millorant i buscant noves estratègies.

2. Ajudar tots els alumnes individualment i en grup a créixer en valors, en relacions socials, hàbits de comportament i en tots els nivells com a persona.

-En la vida diària del centre, en totes les matèries i activitats, es mantindrà un clima de diàleg i respecte entre iguals per tal de desenvolupar i créixer en valors. -La realització del projecte LOVA fomenta el treball creatiu i col·laboratiu entre companys.

-Grau de participació dels alumnes en la vida del centre. -Actitud general dels alumnes. -Grau d’implicació dels alumnes en el projecte LOVA. -Clima del centre, entre professors, alumnes i famílies.

Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota l’escolarització dels infants. Però que també cal anar millorant i buscant noves estratègies. En especial, durant la realització del projecte LOVA, d’octubre a maig.

3. Atendre la diversitat de l’alumnat.

Millorar el programa de reforç, desdoblaments i agrupaments flexibles. Aplicar el pla d’acollida. Coordinar-se amb els serveis externs: l’EOEP, serveis socials, USMIJ, policia tutor.

-Grau d’eficàcia dels grups. -Índex de resultats. -Valoració del grau d’utilitat del document. -Valoració del treball conjunt amb: l’EOEP, l’USMIJ, assistent social, policia tutor.

-Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota l’escolarització dels infants. Però també cal anar millorant i buscant noves estratègies.

4. Millorar la -Fomentar l’hàbit lector a través -Nombre de llibres de préstec per -Aquesta tasca es du a

competència comunicativa en les llengües catalana, castellana i anglesa.

de la biblioteca: obrint la biblioteca durant el temps de pati, promovent el servei de préstec i habilitant espais de lectura dins de l’escola. -Desenvolupar accions per consolidar el Pla lector amb seguiment mensual a la CCP. -Dinamització de la biblioteca del centre programant-hi diferents activitats durant tot el curs. -Treballar amb les famílies l’hàbit de lectura a casa.

alumne. -Grau d’ús dels espais de lectura. -Grau de resposta dels alumnes cap a la lectura. -Nombre de participants en les activitats a la biblioteca. -Millora en la competència lingüística. -Nombre de famílies que llegeixen amb els seus fills habitualment.

terme sempre i durant tota l’escolarització dels infants. Però també cal anar millorant i buscant noves estratègies. Trimestralment s’informa el Consell Escolar dels resultats obtinguts i el pla de millora.

5. Crear una escola oberta, on els nouvinguts tinguin l’oportunitat d’aprendre de la nostra cultura eivissenca i la resta puguem aprendre de les cultures d’origen dels alumnes i famílies nouvingudes. Fomentar un clima d’inclusió i participació per part de tothom.

-Aprendre i millorar l’ús de la llengua catalana. -Conèixer la cultura i l’entorn natural d’Eivissa. -Enriquir el coneixement cultural de tots els alumnes coneixent la cultura d’origen dels diferents alumnes de l’escola. -Fomentar la participació de les famílies en l’escola, apropant la seva cultura d’origen a la resta d’alumnes i mestres. -El projecte LOVA fomenta també el diàleg cultural i crea noves xarxes de col·laboració entre diferents membres de la comunitat educativa (famílies, alumnes i mestres).

-Millora del coneixement i ús de la llengua catalana. -Grau de participació dels alumnes nouvinguts en activitats culturals eivissenques. -Grau de participació de les famílies nouvingudes i de les locals. -Grau d’interès dels alumnes per conèixer en profunditat altres cultures.

-Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota l’escolarització dels infants. Però també cal anar millorant i buscant noves estratègies. -En especial durant: -sortides escolars -activitats amb les famílies -projecte LOVA -el temps del pati.

6. Coordinar-se amb l’IES Algarb i totes les escoles que el tenen com a referent.

Programar visites i xerrades a l’IES Algarb, amb els alumnes de 6è per anar preparant-los per al canvi de centre i d’etapa educativa. Coordinar-se amb l’IES Algarb i els altres centres de referencia per tal de dur a terme el pla de millora conjunt.

-Serà important conèixer l’evolució acadèmica i el procés d’adaptació dels alumnes durant el seu primer curs d’ESO, per tal de poder dissenyar millors estratègies a l’hora de fer el canvi de centre i d’etapa educativa. Valoració del treball de programació realitzat amb la coordinació. Veure el grau d’incorporació dels acords a les programacions d’aula...

Aquesta tasca s’ha començat a partir d’aquest curs, ja que el CEIP Can Raspalls encara no havia arribat a tenir alumnes de 6è curs. A les reunions de coordinació hem participat sempre que ens han convocat.

7. Consolidar el projecte LOVA (l’òpera vehicle d’aprenentatge) en els cursos P5, 1r, 3r i 5è

-Donar a conèixer el projecte a tota la comunitat educativa. -Promoure la participació dels mestres de l’escola al curs de formació de professorat en el programa LOVA. -Incrementar la participació de més agents de la comunitat educativa en aquest projecte.

-Grau d’eficàcia del projecte LOVA. -Índex de mestres que han participat en el curs de formació especialitzada en el programa LOVA. -Satisfacció del professorat, respecte al projecte LOVA. -Índex de participació en el projecte per part de tota la comunitat educativa.

Aquesta tasca s’ha anat portant a terme des que va començar l’escola i cada any es va millorant.

8. Consolidar el Seguir l’evolució de tots i Resultats de les proves de S’ha iniciat aquest

Projecte de tractament integrat de les llengües o plurilingüe

cadascun dels alumnes a nivell d’aprenentatges. Completar el programa a tot el centre.

l’avaluació contínua. Resultats del nivell d’anglès dels alumnes en les competències bàsiques. Resultats de les proves internes de comprensió i expressió oral. Resultats dels alumnes en la incorporació a l’IES.

curs i afecta els grups de 1r i 4t i esperem implementar el programa a la resta de grups durant els propers anys.

9. Fomentar l’ús de les TIC.

-Mantenir la dotació informàtica i procurar ampliar-la. -Mantenir el blog de l’escola al dia. -Utilitzar cada vegada més recursos audiovisuals.

-Grau d’utilització del blog: alumnes, mestres i famílies.

Durant tot l’any.

10. Mantenir actualitzats tots els documents de centre.

Revisar tots els documents del centre. Intentar que siguin consensuats i operatius.

-Grau d’aplicabilitat i difusió de la documentació un cop revisada.

Continuar amb aquesta tasca durant tots els anys. Adaptar tots els documents a la normativa vigent.

11. Implantació del Programa de qualitat.

Redacció de les línies bàsiques del projecte. Elaboració del manual de qualitat.

-Canvis en l’estructura organitzativa del centre. -Índex de satisfacció de la comunitat educativa.

S’ha començat enguany i està en procés. Però l’objectiu d’anar cap a una millora contínua es per sempre.

12. Programa d’escoles ecoambientals

Hort en anglès. Recollida selectiva de residus. El programa d’escoles ecoambientals està lligat amb el projecte integral de les llengües i amb el de reutilització de llibres.

-Millora en la llengua anglesa parlada. -Major percentatge de residus reciclats.

Durant tot el curs.

13. Programa de reutilització de llibres

Incentivar l’ús responsable i sostenible dels llibres de text. Estalviar en la compra de llibres de text.

Fons de llibres en bon estat. Quantitat de llibres que s’han de renovar cada any. Ús responsable.

Ens vam adherir a aquest programa des de la seva creació i pensem que és convenient continuar.

14. Consolidació del projecte de biblioteca

Projecte aprovat per la Conselleria el curs passat però ens han ingressat la partida econòmica el present curs.

Grau de satisfacció de la comissió de biblioteca amb els resultats obtinguts.

Es farà la compra del material durant el present curs i es podrà gaudir del projecte el proper curs.

B) ÀMBIT ADMINISTRATIU, ECONÒMIC I DE GESTIÓ OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS TEMPORITZACIÓ

1. Gestionar i distribuir adequadament els recursos econòmics per tal de cobrir les diferents necessitats del centre.

-Portar a terme la gestió econòmica de l’escola amb el consens del Consell Escolar. -Comptabilitat dels ingressos i despeses anuals. -Distribució del pressupost segons les necessitats.

-Grau de satisfacció de tota la comunitat amb l’ús dels recursos econòmics. -Llibres de comptes -Graelles de control de despeses per aula.

Anualment.

2. Participació de les reunions de directors i traspàs

-Participar activament a les reunions i fer les actuacions que calgui, per tal d’estar ben

Valoració per part de l’equip directiu del servei de les reunions. -Valoració dels mestres del traspàs

Continuar amb aquesta tasca durant tots els anys.

d’informació: - directors del municipi amb la regidora d’educació. -Seminari de directors (Eivissa) -Associació de directors (Balears) -Representants del CEP d’Eivissa. - Inspecció i delegada d’educació. - Responsables del càtering.

coordinades totes les escoles del municipi. -Traspàs d’informació al centre. -Utilització del suro de la sala de professors i del tauló d’anuncis virtual “comparteix”.

d’informació.

3-Fomentar la formació permanent del professorat per tal d’incrementar els coneixements, sobretot per poder fer una gestió encara més acurada.

-Formació en TIC. -Formació individual. -Formació al centre.

-Valoració dels aprenentatges, veure la seva utilitat en el dia a dia de la gestió de l’escola. -Aplicació efectiva dels coneixements. -Nombre de mestres participants. -Valoració de la quantitat, varietat i tipologia de cursos de formació.

Durant els quatre anys de direcció.

C) ÀMBIT HUMÀ I ORGANITZATIU OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS TEMPORITZACIÓ

1. Mantenir un bon clima de treball.

-Intentar atendre les necessitats dels mestres i respondre-hi en la mesura que es pugui. -Cohesionar el grup amb trobades d’esbarjo. -Acollir els nous mestres. -Acollir el nou alumnat i les seves famílies.

-Grau de satisfacció dels mestres. -Grau de satisfacció dels alumnes i les famílies. -Observar si a l’escola hi ha una bona resolució de conflictes, a través del diàleg i l’escolta.

Continuar amb aquesta tasca durant tots els anys.

2. Desenvolupar plans de coordinació entre les diferents comissions. Optimitzar les reunions de coordinació i les diferents comissions existents.

-Establir una línia de feina d’acord amb l’organigrama següent per al desenvolupament de les tasques de coordinació pedagògiques: CCP – EQUIPS DE CICLE – CCP-CLAUSTRE. Coordinació intercicles: -Últim nivell d’ed. infantil + 1r cicle d’EP. -Segon curs de primària + 2n cicle d’EP. -Quart curs de primària + 3r cicle d’EP -Sisè curs de primària + IES de referència. -Revisió de les funcions de cada un dels responsables. -Plans de coordinació entre les diferents comissions.

-Eficàcia de les reunions. -Nivell d’implementació dels acords presos. -Adequació de les funcions. -Propostes de millora. -Actes de les reunions. -Activitats realitzades.

Anualment es planificarà el calendari de seguiment d’aquests reunions. El primer any, establiment de les línies bàsiques de feina a les primeres reunions de coordinació. Cada any, inclusió de les propostes de millora a les reunions. Valoració i anàlisi. Memòria de final de curs. Cada inici de curs, definició de les funcions, d’acord amb els nostres documents de centre. Trimestralment, seguiment i valoració a la CCP. Reunions periòdiques durant tot el curs.

- Reunions de coordinació tutors-equip de suport.

3. Establir els mecanismes organitzatius necessaris per continuar el “treball en xarxa”

Actualització continuada de les dades personals dels alumnes al programa de gestió de centres. Distribució de tasques entre els diferents mestres que intervenen en la gestió. Acordar amb l’EOEP el calendari de reunions i l’ordre del dia de les reunions. Seguiment per part dels tutors dels alumnes objecte del treball en xarxa, tan pel que fa a l’absentisme com a altres necessitats que manifestin els alumnes. Organització dels espais i el temps per a poder aplicar a les aules els programes d’habilitats socials. Potenciació de la figura del mediador escolar.

Revisió anual de les dades del centre. Adequació de les tasques encomanades a les persones responsables. Actes de les reunions. Nombre de reunions celebrades. Nivell d’implementació dels acords. Aplicació dels acords. Grau d’implicació dels mestres. Satisfacció dels mestres pels resultats obtinguts.

A començament de cada curs: -Actualització de les dades personals d’alumnes, professorat, famílies i personal no docent. - Distribució de tasques entre el professorat. - Acordar el calendari de feina. - Explicació al claustre del protocol del centre. Trimestralment: - Actualització de les dades personals. - Seguiment de la distribució de tasques. - Seguiment i valoració del calendari de feina. - Valoració i anàlisi de la coordinació amb els serveis externs. -Periòdicament el coordinador de la comissió de convivència informarà sobre l’estat de la convivència al claustre i consell escolar.

4. Vetllar pel bon funcionament i organització del claustre i el consell escolar.

Plantejament a l’inici de cada curs de les línies bàsiques de treball.

Efectivitat de les línies d’actuació plantejades. Implementació dels acords presos.

Seguiment a les sessions de claustre i consell escolar.

D) ÀMBIT DE RELACIÓ AMB L’ENTORN I LES FAMÍLIES

OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS TEMPORITZACIÓ

1. Mantenir una bona coordinació amb l’APIMA.

Mantenir contacte periòdicament per tal de coordinar actuacions. Organitzar xerrades i tallers conjunts. Utilització del blog del centre com a mitjà de informació i de interacció.

Grau de compliment del calendari de reunions establert. Efectivitat de les reunions. Acords presos.

Durant tot l’any i com a mínim a principi i final de curs.

2.Ampliar la relació amb les famílies, de manera que l’escola se la puguin sentir més seva i el treball sigui més conjunt.

Donar l’oportunitat de col·laborar amb l’escola establint una relació de complicitat família-escola.

Valorar el grau de satisfacció i implicació de les famílies.

Continuar aquesta tasca durant tot l’any.

3.Mantenir relacions amb l’entorn: poble, ajuntament,

Participar als programes esportius, culturals i medioambientals de l’ajuntament i el Consell.

Valoració del treball fet conjunt a la memòria de final de curs. Valoració de la relació

Continuar amb aquesta tasca durant els quatre anys.

Consell Insular, Govern, UIB.

Continuar participant amb el programa de Medi Ambient del Consell. Projecte de escola receptora d’alumnes en pràctiques ( UIB).

de la UIB i tota la tasca amb els alumnes en pràctiques.

4. Educar més enllà de l’horari lectiu: activitats extraescolars, menjador, matinera, activitats d’estiu.

Coordinació amb l’APIMA a través de la comissió d’activitats extraescolars pel bon funcionament de: -Activitats extraescolars -Escola matinera -Menjador - Servei d’acollida. -Activitats d’estiu Conèixer, mitjançant enquestes, quines activitats volen les famílies. Donar a conèixer amb l’antelació suficient la relació d’activitats.

-Adequació de les activitats. -Nombre de propostes i de participants. -Grau de satisfacció de les famílies. -Grau de satisfacció de la relació i coordinació. -Transmissió adequada de la informació. -Efectivitat de les reunions.

A final de curs es fa una proposta per al proper curs. A principi de curs es fa la programació anual d’activitats. Trimestralment s’informa el Consell Escolar. Continuar aquesta tasca durant els pròxims quatre anys.

LÍNIES D’ACTUACIÓ, PROJECTES, PLANS, PROCESSOS, ACTIVITATS PER ASSOLIR ELS

OBJECTIUS

L’escola a l’igual que la societat està en contínua evolució i al corrent de les noves tendències

pedagògiques i tecnològiques. És per això que aquest equip considera necessari donar continuïtat als projectes

plantejats en l’etapa anterior, sempre tenint en compte les característiques i possibilitats de l’alumnat. En

aquest moment els projectes son:

Sol·licitud per arribar a ser un centre d’especialització curricular a l’àrea de música.

Projecte musical de centre: LOVA (l’òpera com a vehicle d’aprenentatge).

Programa de psicomotricitat educativa per a l’etapa d’infantil.

Projecte plurilingüe i anticipació de la llengua anglesa a partir de tres anys.

Ús de les noves tecnologies (TIC).

Projecte de qualitat: projecte d’implantació de sistemes de gestió de qualitat.

Escola ecoambiental: Hort escolar (recollida selectiva de residus).

Programa de reutilització de llibres de text.

Formació del professorat al propi centre.

Potenciació de les biblioteques d’aula mitjançant programes de foment de la lectura (racó de l’àvia).

Projecte de biblioteca de centre.

Eduquem més enllà de l’horari lectiu: projecte d’escola matinera musical, projecte de menjador

escolar, projecte d’activitats d’estiu: Camp musical i Matins d’Art.

2.4. RECURSOS HUMANS, MATERIALS I ECONÒMICS

2.4.1. PERSONAL DEL CENTRE: RECURSOS HUMANS

Professorat

La plantilla orgànica del CEIP Can Raspalls ve establerta anualment per la Conselleria d’Educació,

Cultura i Universitats i publicada al BOIB del 26 de gener de 2013. Els 25 mestres en plantilla orgànica es

completen amb tres places habilitades. Durant el present curs el centre disposa de 28 places docents repartides

de la següent manera: 8 tutores d’infantil + 1 AL + 1 AD + 2 EF +3 llengua estrangera (una d’elles interina) +

2 música + 7 educació primària (6 de definitius i 1 d’interí) + 4 PT (dues de definitives i dues d’interines).

Personal no docent

Una fisioterapeuta compartida amb altres centres i 2 auxiliars tècnics educatius.

Personal extern

Equip d’orientació: psicopedagògic i professora tècnica de serveis a la comunitat (PTSC).

Assistent social i policia tutor (serveis de l’Ajuntament).

1 mestra de religió, 1 auxiliar de conversa

Monitors del programa de reforç i nouvinguts de l’Ajuntament.

Conserge ( molt important per al bon funcionament de tota la comunitat) i 3 dones de neteja.

Monitors de menjador i matinera

4 monitors de matinera i 5 monitors de menjador

Alumnat

Educació infantil: 150 alumnes; educació primària: 225 alumnes, UECCO: 5. Total: 380

Són, doncs, aquests els recursos amb els quals contem per dur endavant les línies d’actuació incloses al

projecte i, per tant, caldrà optimitzar al màxim i d’acord amb les necessitats que vagin sorgint a cada curs

escolar.

2.4.2. INSTAL·LACIONS

El conjunt arquitectònic té forma d’U; quatre edificis totalment independents amb un pati central: infantil,

aula UECCO, serveis de cuina-menjador i edifici principal (primària), amb amplis espais a l’exterior amb

zones de jardí i arbres que donen al centre un aspecte relaxat i còmode.

L’edifici d’infantil és una planta baixa que consta de sis aules, banys compartits per a cada dues aules,

sala de psicomotricitat amb bany i magatzem, pati amb zones de terra amb tarongers i oliveres, zona de ciment

amb jocs infantils i porxada i banys per als professors.

L’aula UECCO consta d’una petita zona enjardinada, una porxada, l’aula i un bany adaptat.

La zona de menjador compta amb cuina, banys per a infants i mestres, dependència -magatzem de

materials de l’hort i manteniment, sala de calderes, menjador i hort escolar. Aquest edifici disposa d’una

entrada independent a l’escola que afavoreix l’accés del personal de càtering encarregat de portar el menjar al

centre.

L’edifici principal, de primària, consta de planta baixa i primer pis. A la planta baixa s’hi troben: sis

aules (per a 1r cicle i 3r curs de primària), biblioteca, sala de mestres, consergeria, secretaria, despatx de

direcció, dos banys d’alumnes i un de professors, un bany adaptat per a alumnes NESE, un quartet de neteja,

aula d’estimulació sensorial, sala de fisioteràpia, gimnàs (amb vestuaris i dutxes dobles, un bany adaptat i una

sala amb bany per als mestres d’educació física), un magatzem amb els endolls dels llums del gimnàs i fanals

dels patis (que també té entrada per un dels laterals de l’edifici).

Al primer pis hi ha: sis aules (per a 4t de primària i 3r cicle), sala d’informàtica, aula de música, aula

d’anglès, magatzem, quatre tutories (logopèdia, PT, Prefectura d’Estudis i APIMA), dos banys d’alumnes, un

bany adaptat, un magatzem de neteja, una escala amb accés al terrat i ascensor.

Per a l’esbarjo, disposem de dues zones: una d’específica per a educació infantil amb alguns jocs, una

zona de terra i una altra de ciment amb jocs pintats a terra (que s’han de repintar). Per a primària el centre

compta amb dues zones: una pista esportiva i una zona coberta a la porxada del menjador també amb funció de

pati.

Des del curs 2006-07 el centre està dotat d’un sistema d’alarma (connectada des de desembre de 2009 a

l’empresa GPS).

Al curs 2007-08 aconseguírem les connexions de telèfon i fax.

Amb data de 21 de febrer de 2008 aconseguírem línia d’Internet a l’edifici de primària i ens adonàrem que

mancava tot el cablejat de l’edifici d’infantil. Al curs 2010-11 es posa en funcionament el cablejat d’infantil i

aula UECCO. També es dota el centre de connexió WIFI a tot l’edifici principal, a l’espera de l’arribada del

material per als alumnes de 3r cicle amb el projecte escola 2.0.

2.4.3. RECURSOS MATERIALS

D’acord amb els nous corrents metodològics que s’implanten al centre (treball per projectes, tallers,

racons...), els professors necessiten altres materials a més del llibre de text i es fa necessari tenir a l’abast

determinats recursos materials: fotocopiadora de color, plastificadora, projectors i PDI, accés a Internet, llibres

per a les biblioteques d’aula, TV, vídeo, DVD, equips de música, ordinadors a la majoria de les aules, aula

d’informàtica completa.

2.4.4. RECURSOS ECONÒMICS

El centre rep de la Conselleria d’Educació una assignació anual per a despeses diverses incloent una

partida destinada a menjador, escola matinera i suport. Aquesta assignació s’uneix a l’aportació familiar, en les

condicions establertes a la normativa sobre gestió econòmica dels centres i als estalvis que, fins al curs 2010-

11, el centre tenia. Anualment, el Consell Escolar aprova el pressupost del centre. En aquests moments, ens

trobem en un període de recessió, la qual cosa no permetrà, al menys el primer any, fer inversions en material,

tot al contrari, ens haurem d’organitzar amb els recursos que tenim.

2.5. ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ DE LA

COMUNITAT EDUCATIVA

L’organigrama actual del centre és molt semblant al de la resta de centres públics de les nostres

característiques.

L’òrgan màxim de participació al centre és el Consell Escolar. Format per pares, mares, APIMA, mestres,

representant municipal, personal d’administració i serveis i equip directiu, es reuneix trimestralment i sempre a

l’inici i al final del curs. El bon clima a les reunions permet que els acords es prenguin, fins ara, sempre per

consens. Del Consell Escolar depèn la Comissió Econòmica formada per un representant de l’Ajuntament, un

dels pares o mares, un mestre, la directora i la secretària. L’equip directiu del centre realitza reunions diàries

de seguiment més una reunió setmanal de coordinació per tractar i coordinar les diferents actuacions al centre i

establir els mecanismes per dur-les a terme.

El claustre de professors es reuneix mensualment. La Comissió de Coordinació Pedagògica es reuneix

mensualment, reunions en les quals s’intercanvia informació, es presenten propostes i es prenen les primeres

decisions de caire organitzatiu i pedagògic que després han de ser aprovades definitivament a les sessions de

claustre. Els equips de cicle i els equips docents es reuneixen alternativament cada quinze dies. Els primers per

coordinar estratègies curriculars conjuntes, els segons per concretar aquestes estratègies en l’àmbit de l’aula.

Depenent del claustre, a l’escola hi trobem altres comissions que es reuneixen quinzenalment: biblioteca,

medi ambient-hort-reutilització, convivència, lingüística, projecte centre, TIC i activitats complementàries.

L’equip de suport es reuneix setmanalment. A les reunions hi assisteix la cap d’estudis i tots els

professionals que d’alguna manera intervenen en el procés ensenyament-aprenentatge, inclosos els

representants de l’equip d’orientació del centre (psicopedagog i PTSC). Fan un seguiment de tot allò relacionat

amb els alumnes NESE de l’escola. Setmanalment, també es duen a terme reunions de coordinació de l’equip

de suport més cicles. Aquestes reunions complementen i serveixen per recollir les necessitats dels cicles vers

aquests alumnes i, a la vegada, ofereixen informació i orienten les actuacions del professorat. Equip de treball

en xarxa. Format pels membres de l’equip d’orientació del centre, la cap d’estudis i representants de les

institucions que treballen amb els nostres alumnes (servei de menors, salut mental, serveis socials...).

Considerem també necessari la col·laboració d’un representant dels metges pediatres. Es fa una incidència

molt important sobre l’absentisme, les necessitats bàsiques i l’atenció als alumnes.

Els pares i mares estan organitzats a través de l’APIMA. Aquesta, col·labora sempre amb l’escola en

molts aspectes i, per descomptat, en l’econòmic. És l’encarregada de l’escola matinera (des del curs 2012-13),

també de les activitats extraescolars i d’estiu. Organitza la festa de Nadal i la de fi de curs.

Els pares i mares col·laboren en molts aspectes amb l’escola: tallers, acompanyen a les sortides, vénen a

contar contes…, aporten materials com ordinadors, llibres, joguines…, col·laboren en el projecte de centre, en

les campanyes solidàries…

Mantenim una bona relació família-escola mitjançant reunions amb els tutors (es fan tres reunions de grup

i tantes reunions individuals com el tutor o les famílies consideren necessàries), comunicacions mitjançant

l’agenda, el tauler d’anuncis i el blog de l’escola. S’anima les famílies que participin en les diferents

comissions del centre.

DESENVOLUPAMENT

Aquest projecte es podrà desenvolupar en la mesura que tots i cadascun dels membres que formen part de

l’escola el sentin com seu i alhora puguin aportar la seva opinió i ser escoltats.

Cal recordar que tot el que expressem ja forma part d’una manera de funcionar que ja té establerta l’escola

i per tant més o menys tothom ja en forma part, de totes maneres caldrà fer públic el projecte a tots els mestres

i també a tota la comunitat educativa, perquè aquest projecte creiem que ha de ser de tots i volem que ho sigui.

A l’hora de desenvolupar els objectius i accions necessàries per aconseguir-ho, intentarem fer-ho tenint en

compte tots els recursos de què disposa l’escola i s’intentarà buscar-ne de nous si es veu convenient.

SISTEMA D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Aquest projecte vol ser un document viu. Per això, vetllarem perquè es desenvolupi en els terminis

establerts i, per tant, s’avaluaran tant els resultats com els processos de manera continuada durant els propers

quatre anys. Aquesta avaluació quedarà reflectida a la memòria final de cada curs escolar. També tindrem les

avaluacions internes i externes que ens implica el procés de gestió de qualitat en el qual estem immersos.

L’avaluació final es durà a terme en finalitzar els quatre anys de nomenament. S’avaluarà tenint en

compte els objectius fixats i la idoneïtat dels indicadors establerts segons els següents criteris:

Dinamització dels òrgans de govern i de coordinació docent, i impuls de la participació en aquests dels

diversos col·lectius de la comunitat educativa.

Afavoriment de la convivència i les relacions entre els membres de la comunitat escolar i de la

resolució de conflictes.

Col·laboració amb els òrgans de l’Administració educativa en la consecució dels objectius educatius

del centre.

Organització i gestió dels recursos humans i materials per proporcionar una oferta educativa àmplia i

ajustada a les demandes socials.

Disponibilitat per atendre els alumnes i les seves famílies, oferir-los informació i donar resposta a les

seves demandes.

Exercici de les competències que en matèria de gestió econòmica, administrativa i de personal atorga la

legislació vigent al director d’un centre públic docent.

Organització d’activitats extraescolars i establiment de vies de col·laboració amb institucions,

organitzacions i serveis que afavoreixen l’obertura del centre i que el connectin amb l’entorn.

Impuls i posada en marxa de programes d’innovació, millora i formació pel bon funcionament del

centre.

PROPOSTA D’EQUIP DIRECTIU

Directora: María Peligros Saura Ortiz

- Habilitacions: Audició i llenguatge, Atenció a la diversitat, Música, Educació primària,

Programes de qualificació professional

- Experiència docent: 6 anys i 11 mesos ( interina) / 18 anys i 7 mesos (definitiva).

- Acreditació per la funció directiva.

- Experiència en el càrrec: 6 anys al CEIP SANT MATEU + 6 anys al CEIP CAN RASPALLS

Cap d’estudis: Virginia Sansano Roselló

- Habilitacions: Atenció a la diversitat, Música, Educació primària, Programes de qualificació

professional.

- Experiència docent: 1 any ( interina) / 19 anys i 7 mesos (definitiva).

Secretària: Margarita Cardona Marí

- Habilitacions: Atenció a la diversitat, Llengua estrangera: Anglès, Educació primària,

Programes de qualificació professional.

- Experiència docent: 1 any ( interina) + 6 anys i 7 mesos ( definitiva)

- Experiència en el càrrec: 6 anys al CEIP CAN RASPALLS