Programació de ciències completa

Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008

Introducció

Aquesta programació està pensada per a alumnes d’Aula Oberta de 3r d’ESO, tots ells amb un elevat grau d’objecció escolar: rendiment acadèmic molt baix durant tota la secundària, sense hàbit d’estudi i amb problemes per adaptar-se a les normes bàsiques de convivència del centre (en alguns cas, fins i tot, amb greus problemes de conducta). A això s’afegeix el fet de què es tracta d’alumnes desmotivats i amb un fort dèficit d’autoestima i confiança en el seu potencial, la qual cosa es tradueix, entre d’altres, en una baixa capacitat de resistència a l’esforç en matèria acadèmica.

Tots aquests factors són la raó per la qual s’ha optat per incorporar, a les primeres unitats didàctiques, més sessions de repàs i reforç de les que podrien semblar necessàries, en un intent d’evitar sotmetre als alumnes a un ritme de treball massa exigent que entrés en conflicte amb la seva negativa inèrcia acadèmica.

Les diferents unitats didàctiques no segueixen cap llibre de text en particular, basant-se en una sèrie de fitxes amb activitats elaborades específicament per a aquesta programació (veure annexos), en diverses pràctiques de laboratori (veure annexos) i en un recull de materials audiovisuals diversos.

Totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge programades es desenvoluparan dintre de l’horari escolar, sense que els alumnes hagin de realitzar cap tipus de tasca fora d’aquest.

Per la seva banda, algunes activitats han estat programades per ser portades a terme de forma coordinada amb altres matèries, destinant només una sèrie d’hores per a la seva realització i incloent l’avaluació de les mateixes dins la programació d’altres assignatures. D’aquesta manera, establint connexions entre matèries, es pretén dotar d’un major grau de continuïtat a tot el treball dels alumnes dins l’Aula Oberta, tractant de contribuir així a l’adquisició per part seva d’un compromís global per la superació dels seus nous reptes acadèmics.

La programació consta de 12 unitats didàctiques organitzades en 130 sessions d’una hora de durada cadascuna, aproximadament:

Els cinc sentits (17 sessions).

L’aparell locomotor (14 sessions).

L’alimentació (14 sessions).

L’aparell digestiu (10 sessions).

L’aparell circulatori (9 sessions).

L’aparell respiratori (7 sessions).

El sistema excretor (6 sessions).

L’aparell reproductor (11 sessions).

Els estats de la matèria (10 sessions).

Substàncies pures i mescles (10 sessions).

Circuits elèctrics (10 sessions).

Contaminació i degradació del medi (12 sessions).

La nota final de l’assignatura s’obtindrà fent la mitjana ponderada (segons el nombre de sessions dedicades) de les notes de cadascuna de les unitats didàctiques de la programació.

2


Competències bàsiques

Amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquestes unitats es pretén contribuir a l’assoliment d’una sèrie de competències bàsiques, les quals es llisten a continuació.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Conèixer el funcionament i l’estructura dels òrgans, aparells i sistemes responsables de la percepció, la locomoció, la nutrició i la reproducció.

Diferenciar el paper que juguen els diferents grups d’aliments a la nostra dieta i valorar els beneficis de portar-ne una d’equilibrada.

Desenvolupar hàbits de vida saludables que contribueixin a una millora de la qualitat de vida.

Reconèixer i comprendre els canvis físics de la matèria.

Comprendre el fenomen de l’electricitat i els principis de funcionament dels circuits elèctrics.

Ser conscient dels impactes negatius que l’activitat humana té sobre el medi ambient i conèixer quines mesures poden contribuir a minimitzar els seus efectes.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Expressar idees i raonaments oralment i per escrit.

Comprendre informació transmesa oralment i per escrit.

Fer ús de terminologia científica.

Relacionar termes i expressions col·loquials amb el lèxic científic.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Elaborar gràfics a partir de dades experimentals.

Realitzar càlculs basats en magnituds físiques.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

Organitzar informació textual i gràfica mitjançant un editor de pàgines web.

Desenvolupar estratègies de cerca d’informació a una biblioteca.

Desenvolupar estratègies de cerca d’informació a Internet.

Interpretar informació transmesa en forma simbòlica i gràfica.

Organitzar i conservar material imprès.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Alliberar-se de prejudicis sense fonament científic.

Reflexionar sobre fenòmens i problemàtiques de tipus social i mediambiental.

Desenvolupar empatia amb persones que pateixen malalties i discapacitats.

Respectar les normes bàsiques de seguretat i higiene que afecten, tant la persona, com el col·lectiu.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

Perseverar en la realització d’una tasca i en la recerca de la solució d’un problema.

Fomentar l’esperit de crítica davant fets i idees acceptades socialment.

Establir connexions entre coneixements teòrics adquirits i fets quotidians.

3


COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

Valorar la qualitat estètica i la creativitat en la presentació de treballs.

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Organitzar les feines proposades per tal de respectar els terminis de presentació fixats.

Conèixer les pròpies capacitats i limitacions.

Relacionar-se amb l’entorn acadèmic de forma serena i confiada.

Valorar l’esforç per desenvolupar les pròpies capacitats com a motor per la millora i l’assoliment dels objectius personals.

Reconèixer el valor de la perseverança i l’excel·lència en la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva.

Assolir nivells d’autoestima que permetin afrontar els reptes quotidians amb determinació i confiança.

4


1 Els cinc sentits

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Conèixer la seqüència de transmissió al cervell de la informació que ens arriba en forma d’estímuls externs.

Relacionar adequadament cada sentit amb els diferents òrgans del cos humà on resideixen.

Relacionar cada sentit amb la seva funció dins del nostre organisme.

Identificar les diferents parts dels òrgans dels sentits.

CONTINGUTS

El sentit del tacte. Parts i funcions de la pell. Diferents tipus de receptors situats a la pell.

Els sentits del gust i l’olfacte. El sabor dels aliments. Parts de la llengua i la cavitat nasal.

El sentit de la vista. Parts de l’ull. Receptors de la llum i del color.

El sentit de l’oïda. Parts de l’oïda. Receptors de so. El sentit de l’equilibri.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comprovar que l’alumne sap establir correctament la seqüència de transmissió al cervell de la informació que ens arriba en forma d’estímuls externs.

Constatar que l’alumne és capaç de localitzar correctament al cos cadascun dels cinc sentits, així com de diferenciar les seves funcions.

Verificar que l’alumne, partint de dibuixos esquemàtics, pot identificar les parts més importants dels òrgans dels sentits.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Nuclis d’activitat.

Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:

Organitzadors previs (sessions 1, 3, 5 i 7).

Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 3, 5 i 7).

Repàs (sessions 2, 4, 6 i 8).

Realització de fitxes (sessions 2, 4, 6 i 8).

Creació d’una pàgina web dels cinc sentits (sessions 9, 11, 13 i 15).

Concursos (sessions 10, 12, 14 i 16).

Seqüència i descripció.

Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs de 8 sessions. Al primer bloc (sessions 1 a 8) es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 1a). El segon bloc (sessions 9 a 16), per la seva banda, servirà per repassar i consolidar els continguts mitjançant la realització d’una sèrie de concursos i la creació d’una pàgina web dels cinc sentits.

6


Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (on resideix el sentit del tacte, per a què serveix, quin gruix té la pell, quantes capes té, etc.) i es promourà una breu discussió sobre quina informació podem extreure de les persones només fixant-nos en la seva pell i com afecta a cadascun el tipus de pell que té i el seu color.

Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre les propietats i funcions de la pell, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (3’ 58’’). Seguidament, amb l’ajuda del dibuix esquemàtic d’un tall de pell projectat, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les funcions de la pell i les seves parts i característiques, així com els diferents tipus de receptors que conté.

Sessió 2.

Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.

Realització de les activitats 1, 2, 3 i 4 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 3.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per tal de conèixer el seu grau de coneixement de la matèria (on resideixen els sentits del gust i de l’olfacte, per a què serveixen, quants sabors coneixen, etc.) i es promourà una breu discussió sobre la importància d’aquests dos sentits i sobre quins problemes poden tenir les persones que els tenen afectats.

Introducció dels continguts. Amb l’ajuda de dibuixos esquemàtics i d’imatges de les cavitats nasal i bucal projectats, es presentaran les seves parts i les seves característiques.

Sessió 4.


Realització de les activitats 5, 6 i 7 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 5.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per tal de conèixer el seu grau de coneixement de la matèria (on resideix el sentit de la vista, per a què serveix, quines malalties i problemes visuals coneixen, etc.) i es promourà una breu discussió sobre quines dificultats poden trobar les persones cegues en el seu dia a dia, a quins altres sentits han de recórrer per compensar aquest i quines sortides professionals poden tenir.

Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre les característiques i funcions dels ulls, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (3’ 33’’). Seguidament, amb l’ajuda de dibuixos esquemàtics i d’imatges de l’ull projectats, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les parts i les característiques de l’ull, així com els diferents tipus de receptors que conté.

Sessió 6.



7


Sessió 7.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per tal de conèixer el seu grau de coneixement de la matèria (on resideix el sentit de la oïda, on resideix el de l’equilibri, per què ens maregem, quines malalties i problemes auditius coneixen, etc.) i es promourà una breu discussió sobre el problema de la contaminació acústica al carrer i als llocs de treball.

Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre les característiques i funcions de l’oïda, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (2’ 42’’). Seguidament, amb l’ajuda de dibuixos esquemàtics i d’imatges de l’oïda projectats, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les parts i les característiques de l’oïda, establint els dos mecanismes que permeten percebre els sons i mantenir l’equilibri, respectivament.

Sessió 8.


Realització de les activitats 12, 13, 14, 15 i 16 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 9.

Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes, organitzats en parelles, hauran de crear una pàgina web amb informació i imatges sobre els cinc sentits i amb una secció amb exercicis interactius, mitjançant la qual el visitant podrà posar a prova els seus coneixements de la matèria. Treballaran en parelles, fent servir el programa Dreamweaver. Les imatges els seran lliurades pel professor, mentre que els textos seran elaborats a l’assignatura de Llengua Catalana, com a exercici de redacció on els alumnes hauran d’elaborar un text coherent partint d’un altre text sense format (sense accents, preposicions, conjuncions, articles, signes de puntuació, ni verbs conjugats) que també els serà lliurat (Annex 1b). Per a la creació de la pàgina, els alumnes disposaran de 14 sessions, deu de les quals s’inclouran dintre de l’horari de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el treball, els lliurarà el material necessari i farà una breu introducció al programa d’edició de pàgines web que faran servir.

Sessió 10.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (de nou organitzats en parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

Sessió 11.

Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes continuaran amb el treball d’elaboració de la pàgina web.

Sessió 12.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

Sessió 13.

Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes continuaran amb el treball d’elaboració de la pàgina web.

Sessió 14.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els continguts treballats a classe. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

8


Sessió 15.

Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes donaran els últims retocs a la pàgina web que han estat elaborant.

Sessió 16.


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos, imatges i esquemes. Per a l’activitat de creació d’una pàgina web dels cinc sentits serà necessari tenir accés a una de les aules d’informàtica del centre.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.

AVALUACIÓ

Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne, assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del 20%.

La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 20% a la nota global de la unitat.

La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.

Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la nota global de la unitat.

L’activitat de creació d’una pàgina web dels cinc sentits s’avaluarà com a part de l’assignatura de Tecnologia.

9


2 L’aparell locomotor


Conèixer les funcions de l’esquelet dins l’organisme.

Descriure la composició i l’estructura dels ossos.

Identificar i localitzar els principals ossos de l’esquelet humà.

Conèixer els elements de les articulacions mòbils.

Conèixer les funcions de la musculatura dins l’organisme.

Comprendre el mecanisme muscular que permet el moviment del cos.

Relacionar els diferents tipus de teixit muscular amb la seva funció específica.

CONTINGUTS

L’esquelet. Funcions. Composició i estructura dels ossos. Principals ossos de l’esquelet humà.

Les articulacions. Tipus. Elements de les articulacions mòbils.

La musculatura. Funcions. Els músculs i la producció de moviment. Tipus de teixit muscular.


Comprovar que l’alumne coneix les funcions de l’esquelet i la musculatura dins l’organisme.

Constatar que l’alumne coneix la composició i l’estructura dels ossos.

Observar que l’alumne pot identificar i localitzar correctament els principals ossos de l’esquelet humà.

Verificar que l’alumne sap quins són els elements de les articulacions mòbils.

Comprovar que l’alumne comprèn el mecanisme muscular que permet el moviment del cos.

Constatar que l’alumne relaciona adequadament els diferents tipus de teixit muscular amb la seva funció específica.



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a vuit nuclis d’activitat:

Organitzadors previs (sessió 1).

Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 5 i 6).

Repàs (sessions 2 i 6).

Realització de fitxes (sessions 2, 5 i 6).

Pràctica de laboratori (sessions 3 i 4).

Cerca a Internet (sessió 9).

Construcció d’un esquelet de fusta (sessions 7, 8 i 12).

Concursos (sessions 10, 11 i 13).


Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc (sessions 1 a 6), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 2a) i una pràctica de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 7 a 13), per la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.

10


Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (què és l’esquelet, quants ossos coneixen, de què estan fets els ossos, quina funció té la musculatura, etc.) i es promourà una breu discussió sobre com canvia la vida d’una persona quan només es pot desplaçar en cadira de rodes.

Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre l’esquelet i l’estructura dels ossos, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 (3’ 7’’). Seguidament, amb l’ajuda d’un model d’esquelet de plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies d’ossos projectades, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les funcions de l’esquelet i es descriuran la composició i l’estructura dels ossos.

Sessió 2.


Realització de les activitats 1, 6 i 7 de les fitxes. El treball serà individual i tindrà lloc a la biblioteca del centre, on els alumnes hauran de consultar llibres i enciclopèdies per tal de completar les activitats. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 3.

Pràctica de laboratori per estudiar la composició dels ossos. Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quins són els experiments a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Tot seguit, els alumnes, els quals disposaran d’un dossier de la pràctica cadascun (Annex 2b), realitzaran els diferents experiments treballant en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran d’anar responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-los possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.

Sessió 4.

Pràctica de laboratori per estudiar la composició dels ossos. Es continuarà amb els experiments de la pràctica d’observació de la composició dels ossos i, un cop acabada, se’n farà un resum a la pissarra i es comentaran en veu alta les qüestions plantejades al dossier. Al final de la sessió, el professor recollirà tots els dossiers per corregir-los.

Sessió 5.

Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectarà un vídeo sobre les articulacions de l’esquelet, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 (2’ 32’’). Seguidament, amb l’ajuda del dibuix esquemàtic de l’articulació del genoll, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran els diferents tipus d’articulacions, així com els elements que formen les articulacions mòbils.

Realització de les activitats 2, 3, 4, 5, 8 i 9 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 6.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda de dibuixos i imatges esquemàtiques dels músculs i fotografies projectades dels diferents tipus de teixit muscular, es presentaran les funcions de la musculatura i es descriurà el paper dels músculs en la producció de moviment, així com el diferents tipus de teixit muscular.


11


Sessió 7.

Construcció d’un esquelet de fusta. Els alumnes hauran de construir un esquelet amb ossos de fusta que, mitjançant un sistema de velcro, podran enganxar-se i desenganxar-se d’una silueta humana, també de fusta i d’uns 160 cm d’alçada. Per a la construcció de l’esquelet, els alumnes disposaran de 14 sessions, 11 de les quals s’inclouran dintre de l’horari de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el projecte i aquests començaran a dibuixar i retallar les siluetes dels ossos sobre paper.

Sessió 8.

Construcció d’un esquelet de fusta. Els alumnes continuaran dibuixant i retallant les siluetes dels ossos. Un cop les tinguin totes, les col·locaran sobre la silueta humana de fusta per fer-se una idea més clara de com quedarà el conjunt i per acabar de polir possibles desajustos. Aquestes peces de paper els serviran de model per començar a treballar amb la fusta en les properes sessions.

Sessió 9.

Cerca a Internet. Els alumnes cercaran a Internet articles mèdics i esportius que parlin de lesions i malalties cròniques dels ossos i la musculatura. Amb la supervisió i l’assessorament del professor, imprimiran aquells articles més adients per fer-los servir després a les assignatures de Llengua Catalana i Llengua Castellana com a material per treballar l’ortografia i la comprensió lectora.

Sessió 10.


Sessió 11.


Sessió 12.

Construcció d’un esquelet de fusta. Un cop polits i vernissats els ossos de fusta, se’ls col·locarà el velcro i es procedirà a enganxar-los sobre la silueta humana de fusta.

Sessió 13.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web: http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20locomotor/Aparell%20locomotor.htm. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos, imatges, pàgines web i fotografies, a més d’un model d’esquelet de plàstic. L’activitat de construcció d’un esquelet de fusta es desenvoluparà a un dels tallers de Tecnologia del centre, on els alumnes podran tenir accés a eines, fusta i vernís. Per a l’activitat de cerca a Internet d’articles mèdics i esportius s’haurà de tenir accés a una de les aules d’informàtica del centre. La sessió 2 tindrà lloc a la biblioteca del centre. Finalment, la pràctica de laboratori es desenvoluparà a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el material necessari.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran el dossier de la pràctica i les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.

12

http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20locomotor/Aparell%20locomotor.htm


AVALUACIÓ



La nota de la pràctica tindrà un pes del 5% a la nota global de la unitat.



L’activitat de Construcció d’un esquelet de fusta s’avaluarà com a part de l’assignatura de Tecnologia.

13


3 L’alimentació


Comprendre el concepte de nutrient i conèixer-ne els diferents tipus.

Conèixer les diferents funcions que desenvolupen els nutrients al nostre organisme.

Relacionar cada nutrient amb la seva funció dins del nostre organisme.

Diferenciar els papers que juguen glúcids, lípids i proteïnes en la producció d’energia per l’organisme.

Relacionar cada grup d’aliments amb els seus nutrients característics.

Incloure els diferents aliments dintre del grup al qual pertanyen.

Comprendre el concepte de dieta equilibrada i conèixer els factors dels quals depèn.

Conèixer el funcionament de la Roda del Aliments i la Piràmide dels Aliments com a eines gràfiques per l’elaboració de dietes equilibrades.

Fer servir la Piràmide dels Aliments per elaborar dietes equilibrades i identificar les que no ho són.

Conèixer els trastorns i les malalties alimentàries més freqüents.

CONTINGUTS

Els nutrients. Funcions estructural, energètica i reguladora. Grups d’aliments i nutrients característics.

La dieta equilibrada. Factors dels quals depèn. La Roda del Aliments i la Piràmide dels Aliments.

Trastorns i malalties alimentàries: obesitat, anorèxia, bulímia, excés de colesterol, intolerància celíaca.


Comprovar que l’alumne comprèn el concepte de nutrient i en coneix els diferents tipus.

Constatar que l’alumne coneix les diferents funcions que desenvolupen els nutrients al nostre organisme.

Observar que l’alumne pot relacionar cada nutrient amb la seva funció dins del nostre organisme.

Verificar que l’alumne sap diferenciar els papers que juguen glúcids, lípids i proteïnes en la producció d’energia per l’organisme.

Comprovar que l’alumne relacionar adequadament cada grup d’aliments amb els seus nutrients característics.

Constatar que l’alumne és capaç d’incloure els diferents aliments dintre del grup al qual pertanyen.

Verificar que l’alumne compren el concepte de dieta equilibrada i coneix els factors dels quals depèn.

Observar que l’alumne coneix el funcionament de la Roda del Aliments i la Piràmide dels Aliments com a eines gràfiques per l’elaboració de dietes equilibrades.

Comprovar que l’alumne sap fer servir la Piràmide dels Aliments per elaborar dietes equilibrades i identificar les que no ho són.

Constatar que l’alumne coneix els trastorns i les malalties alimentàries més freqüents.

14




Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a set nuclis d’activitat:




Realització de fitxes (sessions 1, 2, 3, 5, 6 i 7).

Pràctica de laboratori (sessió 4).

Projecció d’una pel·lícula documental (sessions 8 i 9).




Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (què és un nutrient, com obtenim l’energia que necessita el nostre organisme, què és una dieta equilibrada, quins aliments hem de prendre amb més freqüència, etc.) i es promourà una breu discussió sobre com serien les nostres celebracions populars sense aliments.

Introducció dels continguts (30-35 minuts). S’introduirà el concepte de nutrient i es llistaran els seus diferents tipus. Seguidament, es presentaran les diferents funcions que desenvolupa cadascun dels nutrients al nostre organisme, posant especial èmfasi en clarificar els diferents papers que juguen glúcids, lípids i proteïnes en la producció d’energia.

Realització de l’activitat 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 2.



Sessió 3.

Introducció dels continguts (5-10 minuts). Amb l’ajuda d’una taula projectada, es mostrarà quins són els nutrients característics de cada grup d’aliments.

Realització de les activitats 6, 9, 10, 11 i 12 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 4.


Pràctica de laboratori per identificar la presència de midó en diferents aliments. Seguint el guió de la pràctica (Annex 3b), es comprovarà la presència de midó en una sèrie d’aliments (pa, moresc, arròs, fruita, pasta, carn de pollastre, patata, pernil dolç, farina, fruits secs, enciam...). Els alumnes podran anar prenent notes i, un cop finalitzat l’experiment, cadascun d’ells haurà d’elaborar un informe de la pràctica amb els següents apartats: objectius, material, procediment, resultats i conclusions. En tot moment, als alumnes els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà tots els informes per corregir-los.

15


Sessió 5.

Introducció dels continguts (20-25 minuts). S’introduirà el concepte de dieta equilibrada, destacant els factors dels quals depèn. Seguidament, amb l’ajuda d’imatges de la Roda del Aliments i la Piràmide dels Aliments projectades, es mostrarà la seva utilitat com a eines gràfiques per l’elaboració de dietes equilibrades.


Sessió 6.


Realització de les activitats 20 i 21 de les fitxes. Per a la realització de l’activitat 20, els alumnes hauran d’haver anat apuntant tot el que hagin menjat durant una setmana. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 7.

Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentaran les principals característiques d’una sèrie de trastorns i malalties alimentàries freqüents: obesitat, anorèxia, bulímia, excés de colesterol, intolerància celíaca (gluten).


Sessió 8.


Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el documental Super size me (97’), que tracta d’advertir del perill per a la salut que suposen les dietes amb excés de greixos i sucre.

Sessió 9.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es continuarà projectant el documental Super size me. Al final de la pel·lícula, s’organitzarà una breu discussió sobre els seus aspectes més destacats.

Sessió 10.


Sessió 11.


Sessió 12.


Sessió 13.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) hauran de resoldre les activitats 7, 13 i 19 de les fitxes. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

16


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de taules i imatges. Per a la projecció del documental, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre. Finalment, la pràctica de laboratori es desenvoluparà a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el material necessari.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran l’enunciat de la pràctica i les fitxes amb les activitats que han de realitzar. A les fitxes, a més de les diferents activitats, els alumnes trobaran una sèrie de resums dels continguts teòrics de la unitat per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.

AVALUACIÓ






17


4 L’aparell digestiu


Conèixer el camí que segueix l’aliment durant el procés digestiu, així com els diferents processos químics i mecànics que pateix.

Identificar els diferents òrgans i parts de l’aparell digestiu i conèixer les funcions que hi desenvolupen.

Conèixer l’estructura dels diferents òrgans i parts de l’aparell digestiu.

Conèixer els trastorns i les malalties digestives més freqüents.

CONTINGUTS

El procés digestiu. Digestió química i mecànica.

Parts i òrgans de l’aparell digestiu. Funció i estructura.

Trastorns i malalties digestives: càries, úlcera gastrointestinal, apendicitis, diarrea, estrenyiment.


Comprovar que l’alumne coneix el camí que segueix l’aliment durant el procés digestiu, així com els diferents processos químics i mecànics que pateix.

Observar que l’alumne és capaç d’identificar, partint de dibuixos esquemàtics, els diferents òrgans i parts de l’aparell digestiu i que coneix les funcions que hi desenvolupen.

Verificar que l’alumne coneix l’estructura dels diferents òrgans i parts de l’aparell digestiu.

Constatar que l’alumne coneix els trastorns i les malalties digestives més freqüents.






Repàs (sessions 2, 3 i 4).






18


Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (per què hem de fer la digestió, on està localitzat l’estómac, què és el pàncrees, quina longitud aproximada tenen els nostres intestins, etc.) i es promourà una conversa sobre la presència d’alguns elements de l’aparell digestiu (com l’estómac, el fetge o la llengua) a nombroses expressions, tant de la llengua catalana com de la castellana, i sobre els seus significats.

Introducció dels continguts. Amb l’ajuda d’un dibuix esquemàtic de l’aparell digestiu projectat (com el que hom pot trobar a la següent pàgina web: http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20digestiu/Aparell%20digestiu.htm) i d’altres imatges i fotografies, es presentarà el camí que segueix l’aliment durant el procés digestiu, així com els diferents processos químics i mecànics que pateix. També es projectarà un petit fragment d’un vídeo extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (del segon 20 fins al 32) per il·lustrar el moviment de l’epiglotis durant la deglució.

Sessió 2.


Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de plàstic i de fotografies i d’imatges esquemàtiques com les que poden trobar-se a la pàgina web http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20digestiu/Aparell%20digestiu.htm, es procedirà a analitzar amb més detall l’estructura i funció específica de les diferents parts i òrgans de l’aparell digestiu.


Sessió 3.

Repàs (15-20 minuts). Es farà un repàs dels continguts introduïts a les dues sessions anteriors, recorrent de nou al material audiovisual ja utilitzat si es creu necessari.

Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentaran les principals característiques d’una sèrie de trastorns i malalties digestives freqüents: càries, úlcera gastrointestinal, apendicitis, diarrea, estrenyiment.

Realització de les activitats 1 i 5 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 4.



Sessió 5.

Pràctica de laboratori per estudiar l’acció de la saliva sobre el midó. Seguint el guió de la pràctica (Annex 4b), s’estudiarà l’efecte de la saliva sobre el midó. Els alumnes podran anar prenent notes i, un cop finalitzat l’experiment, cadascun d’ells haurà d’elaborar un informe de la pràctica amb els següents apartats: objectius, material, procediment, resultats i conclusions. En tot moment, als alumnes els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà tots els informes per corregir-los.

Sessió 6.


19

http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20digestiu/Aparell%20digestiu.htm



Sessió 7.


Sessió 8.


Sessió 9.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20digestiu/Aparell%20digestiu.htm. Tan sols els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos, imatges, pàgines web i fotografies, a més d’un model humà desmuntable de plàstic. La pràctica de laboratori es desenvoluparà a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el material necessari.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran l’enunciat de la pràctica i les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.

AVALUACIÓ






20



5 L’aparell circulatori


Conèixer la funció de l’aparell circulatori.

Reconèixer els elements més importants de l’aparell circulatori.

Identificar els components de la sang i conèixer-ne la funció.

Conèixer els diferents tipus de vasos sanguinis, així com la seva funció.

Descriure el procés d’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

Conèixer la funció del cor i identificar les seves parts més importants.

Conèixer els trastorns i les malalties circulatòries més freqüents.

CONTINGUTS

L’aparell circulatori. Funció. Elements més importants.

La sang. Components i funció.

El vasos sanguinis. Venes i artèries. Els capil·lars i el procés d’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

El cor. Funció i estructura.

Trastorns i malalties circulatòries: hipertensió, varices, embòlia pulmonar, infart de miocardi.


Comprovar que l’alumne coneix la funció de l’aparell circulatori.

Observar que l’alumne pot reconèixer els elements més importants de l’aparell circulatori.

Verificar que l’alumne és capaç d’identificar els components de la sang i en coneix la funció.

Constatar que l’alumne coneix els diferents tipus de vasos sanguinis, així com la seva funció.

Comprovar que l’alumne sap descriure el procés d’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

Observar que l’alumne coneix la funció del cor i en pot identificar les parts més importants.

Verificar que l’alumne coneix els trastorns i les malalties circulatòries més freqüents.









Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació (sessió 6).

Concursos (sessions 7 i 8).

21



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs de 4 sessions. Al primer bloc (sessions 1 a 4), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 5), mentre que el segon bloc (sessions 5 a 8), per la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.

Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (per què serveix el cor, què és un glòbul vermell, què és un infart de miocardi, etc.) i es promourà una conversa sobre la presència d’alguns elements de l’aparell circulatori (com el cor, les venes o la sang) a nombroses expressions, tant de la llengua catalana com de la castellana, i sobre els seus significats.

Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre la sang i els seus components, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (3’ 4’’). Seguidament, amb l’ajuda d’imatges i fotografies projectades com les que poden trobar-se a la pàgina web http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentarà la funció de l’aparell circulatori amb els seus elements més importants i es descriuran els components de la sang.

Sessió 2.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades (com el que hom pot trobar a la següent pàgina web: http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm), es presentaran els diferents tipus de vasos sanguinis i es descriurà el procés d’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.


Sessió 3.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectaran dos vídeos sobre el funcionament del cor, extrets de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 i 14 (2’ 37’’ i 1’ 10’’). Tot seguit, amb l’ajuda d’imatges projectades com les que poden trobar-se a la pàgina web http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm, i tractant de fer referència al contingut dels vídeos, es presentarà la funció del cor i es descriuran les seves parts i la seva estructura.


Sessió 4.


Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentaran les principals característiques d’una sèrie de trastorns i malalties circulatòries freqüents: hipertensió, varices, embòlia pulmonar, infart de miocardi.


22

http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm




Sessió 5.


Pràctica de laboratori per observar les cèl·lules sanguínies al microscopi. Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quins són els experiments a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Els alumnes, organitzats en parelles, obtindran una petita mostra de la seva sang i en faran una extensió sobre un vidre porta-objectes fent servir la tècnica del frotis. Després, mitjançant l’ús del microscopi, tractaran d’identificar els diferents tipus de cèl·lules sanguínies que hi observin.

Sessió 6.

Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació. Com a activitat de repàs, es projectarà el capítol Irrigación sanguínea (25’ 5’’) de la sèrie d’animació Érase una vez... La vida. Durant la seva projecció, es demanarà als alumnes que recorrin als continguts treballats a classe i tractin de donar una explicació més científica i precisa als fets que tenen lloc a les diferents escenes.

Sessió 7.


Sessió 8.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm. Tan sols els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos, imatges, pàgines web i fotografies. Per a la projecció del capítol de la sèrie d’animació, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.


AVALUACIÓ





23



6 L’aparell respiratori


Conèixer la funció de l’aparell respiratori.

Reconèixer les parts més importants de l’aparell respiratori.

Conèixer la seqüència de pas de l’aire a través de les vies respiratòries.

Conèixer aspectes anatòmics importants de l’aparell respiratori.

Descriure el procés d’intercanvi de gasos entre els alvèols i la sang.

Relacionar cada fase de la ventilació pulmonar amb els moviments musculars corresponents.

Conèixer els trastorns i les malalties respiratòries més freqüents associades al consum de tabac.

CONTINGUTS

L’aparell respiratori. Funció. Parts més importants. Aspectes anatòmics.

L’intercanvi de gasos.

La ventilació pulmonar. Fases i moviments musculars.

Trastorns i malalties respiratòries associades al consum de tabac.


Comprovar que l’alumne coneix la funció de l’aparell respiratori.

Observar que l’alumne pot reconèixer les parts més importants de l’aparell respiratori.

Verificar que l’alumne coneix la seqüència de pas de l’aire a través de les vies respiratòries.

Constatar que l’alumne coneix aspectes anatòmics importants de l’aparell respiratori.

Comprovar que l’alumne sap descriure el procés d’intercanvi de gasos entre els alvèols i la sang.

Observar que l’alumne és capaç de relacionar cada fase de la ventilació pulmonar amb els moviments musculars corresponents.

Verificar que l’alumne coneix els trastorns i les malalties respiratòries més freqüents associades al consum de tabac.






Repàs (sessions 2 i 3).





Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs de 3 sessions. Al primer bloc (sessions 1 a 3), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 6), mentre que el segon bloc (sessions 4 a 6), per la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.

24


Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (quin gas necessitem per sobreviure, on estan situats els pulmons, què són els bronquis, etc.) i es promourà una breu discussió sobre la prohibició de fumar als edificis públics i els llocs de treball.

Introducció dels continguts (25-30 minuts). Es projectarà un vídeo sobre l’aparell respiratori, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 (2’ 5’’). Seguidament, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades com les que poden trobar-se a la pàgina web http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20respiratori/Aparell%20respiratori.htm, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentarà la funció de l’aparell respiratori amb els seus elements i aspectes anatòmics més importants, al mateix temps que es descriu la seqüència de pas de l’aire a través de les vies respiratòries.


Sessió 2.


Introducció dels continguts (15-20 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, com les que poden trobar-se a la següent pàgina web: http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20respiratori/Aparell%20respiratori.htm, es descriurà el procés d’intercanvi de gasos entre els alvèols i la sang, així com els diferents moviments musculars que fan possible la ventilació pulmonar.


Sessió 3.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, es presentaran els trastorns i les malalties respiratòries més freqüents associades al consum de tabac.


Sessió 4.

Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació. Com a activitat de repàs, es projectarà el capítol La respiración (25’ 31’’) de la sèrie d’animació Érase una vez... La vida. Durant la seva projecció, es demanarà als alumnes que recorrin als continguts treballats a classe i tractin de donar una explicació més científica i precisa als fets que tenen lloc a les diferents escenes.

Sessió 5.


Sessió 6.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20respiratori/Aparell%20respiratori.htm. Tan sols els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

25

http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20respiratori/Aparell%20respiratori.htm




MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos, imatges, pàgines web i fotografies. Per a la projecció del capítol de la sèrie d’animació, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.


AVALUACIÓ





26


7 El sistema excretor


Conèixer la funció del sistema excretor.

Conèixer els òrgans del sistema excretor i la seva funció.

Reconèixer les parts de l’aparell urinari.

Conèixer els trastorns i les malalties renals més freqüents.

CONTINGUTS

El sistema excretor. Òrgans i funció.

L’aparell urinari. Parts més importants.

Trastorns i malalties renals: insuficiència renal (diàlisi, trasplantament), càlculs renals.


Comprovar que l’alumne coneix la funció del sistema excretor.

Verificar que l’alumne coneix els òrgans del sistema excretor, així com la seva funció.

Observar que l’alumne pot reconèixer les parts de l’aparell urinari.

Constatar que l’alumne coneix els trastorns i les malalties renals més freqüents.





Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1 i 2).

Repàs (sessió 2).

Realització de fitxes (sessions 1 i 2).




Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc (sessions 1 a 2), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 7), mentre que el segon bloc (sessions 3 a 5), per la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.

Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (per on surt la suor, on estan situats els ronyons, què és l’orina, etc.) i es promourà una breu conversa sobre les diferents situacions, estats d’ànim i climatologies que poden provocar un augment important en la quantitat de suor que produïm.

Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, es presentarà la funció del sistema excretor, així com els seus òrgans i la funció que hi desenvolupen.


27


Sessió 2.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectarà un vídeo sobre l’aparell urinari, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (2’ 36’’). Seguidament, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les parts de l’aparell urinari. També es descriuran els efectes i els possibles tractaments de dos trastorns i malalties que afecten els ronyons: la insuficiència renal i els càlculs renals.


Sessió 3.

Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació. Com a activitat de repàs, es projectarà el capítol Los riñones (26’ 43’’) de la sèrie d’animació Érase una vez... La vida. Durant la seva projecció, es demanarà als alumnes que recorrin als continguts treballats a classe i tractin de donar una explicació més científica i precisa als fets que tenen lloc a les diferents escenes.

Sessió 4.


Sessió 5.

Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos, imatges i fotografies. Per a la projecció del capítol de la sèrie d’animació, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.


AVALUACIÓ





28


8 L’aparell reproductor


Conèixer la funció de l’aparell reproductor.

Reconèixer les parts dels aparells reproductors femení i masculí.

Diferenciar els gàmetes masculins i femenins.

Conèixer com té lloc la fecundació de l’òvul.

Descriure les fases del cicle menstrual.

Conèixer la funció de la placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic.

Descriure les fases del part.

CONTINGUTS

L’aparell reproductor. L’aparell reproductor femení. Els òvuls. L’aparell reproductor masculí. Els espermatozoides.

La fecundació. El cicle menstrual.

L’embaràs. La placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic. El part.


Comprovar que l’alumne coneix la funció de l’aparell reproductor.

Observar que l’alumne pot reconèixer les parts dels aparells reproductors femení i masculí.

Verificar que l’alumne és capaç de diferenciar els gàmetes masculins i femenins.

Constatar que l’alumne coneix com té lloc la fecundació de l’òvul.

Comprovar que l’alumne sap descriure les fases del cicle menstrual.

Verificar que l’alumne coneix la funció de la placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic.

Observar que l’alumne és capaç de descriure les fases del part.







Realització de fitxes (sessions 1, 2, 3 i 4).

Projecció d’un documental científic (sessions 5 i 6).




29


Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (què és un òvul, com té lloc l’erecció del penis, quina és la causa de la menstruació, per què serveix el cordó umbilical, etc.) i es promourà una breu discussió sobre el dret de les dones a avortar.

Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es presentarà la funció de l’aparell reproductor, així com les parts de l’aparell reproductor femení i les característiques dels òvuls.


Sessió 2.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es presentaran les parts de l’aparell reproductor masculí i les característiques dels espermatozoides.


Sessió 3.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectarà un vídeo sobre el procés de fecundació, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (1’ 55’’). Seguidament, amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es descriuran els processos de fecundació i menstruació.


Sessió 4.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es descriuran les funcions de la placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic durant l’embaràs, així com les etapes del part.


Sessió 5.


Projecció d’un documental científic. Es projectarà el documental En el vientre materno de National Geographic (94’), que fa un recorregut precís i entenedor dels diferents processos que tenen lloc al ventre de la mare des de la fecundació fins al part. Quan es consideri oportú, s’aturarà momentàniament la projecció per comentar escenes i aspectes destacats del documental.

Sessió 6.

Projecció d’un documental científic. Es continuarà projectant el documental En el vientre materno de National Geographic. Quan es consideri oportú, s’aturarà momentàniament la projecció per comentar escenes i aspectes destacats del documental.

30


Sessió 7.


Sessió 8.


Sessió 9.


Sessió 10.


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos, imatges i fotografies, a més d’un model humà desmuntable de plàstic. Per a la projecció del documental, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.


AVALUACIÓ





31


9 Els estats de la matèria


Diferenciar els tres estats clàssics de la matèria.

Descriure les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i explicar-les segons la teoria cinèticomolecular.

Conèixer els diferents processos de canvi d’estat de la matèria i explicar-los segons la teoria cinèticomolecular.

Conèixer el concepte de pressió.

Descriure el comportament dels gasos amb les variacions de pressió, temperatura i volum.

Conèixer el concepte de densitat.

CONTINGUTS

Els tres estats clàssics de la matèria: sòlid, líquid i gasós. Propietats. Canvis d’estat.

Propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i canvis d’estat segons la teoria cinèticomolecular.

Concepte de pressió. Comportament dels gasos segons les variacions de pressió, temperatura i volum.

Concepte de densitat. Comportament de la densitat de l’aigua segons el seu estat d’agregació (comparació amb altres substàncies).


Comprovar que l’alumne sap diferenciar els tres estats clàssics de la matèria.

Verificar que l’alumne pot descriure les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i explicar-les recorrent a al teoria cinèticomolecular.

Observar que l’alumne coneix els diferents processos de canvi d’estat de la matèria i és capaç d’explicar-los recorrent a al teoria cinèticomolecular.

Constatar que l’alumne coneix els concepte de pressió.

Comprovar que l’alumne sap descriure el comportament dels gasos amb les variacions de pressió, temperatura i volum.

Verificar que l’alumne coneix el concepte de densitat.

32








Realització de fitxes (sessions 2 i 6).

Pràctiques de laboratori (sessions 3, 4 i 7).

Projecció de vídeos educatius (sessió 5).



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc (sessions 1 a 6), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 9a) i pràctiques de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 7 a 8), per la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.

33


Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (quins són els estats de la matèria, què és un gas, com es calcula la densitat d’un líquid, etc.) i es promourà una breu conversa sobre la presència dels gasos a moltes aplicacions de la nostra vida quotidiana.

Introducció dels continguts (35-40 minuts). Amb l’ajuda d’exemples senzills i propers i de fotografies projectades, es presentaran els tres estats clàssics de la matèria (sòlid, líquid i gasós) amb les seves propietats més importants, així com els seus canvis d’estat.

Sessió 2.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, es recorrerà a la teoria cinèticomolecular per donar una explicació a les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i als canvis d’estat de la matèria.


Sessió 3.


Pràctica de laboratori per estudiar el comportament de la temperatura durant els canvis d’estat. Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quin és l’experiment a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Els alumnes, cadascun dels quals disposarà d’un enunciat de la pràctica (Annex 9b), treballaran en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran d’anar responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-los possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.

Sessió 4.

Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, s’introduirà el concepte de pressió i es descriurà com afecten les variacions de volum, temperatura i pressió al comportament dels gasos.

Pràctica de laboratori per mostrar com varien el volum i la pressió d’un gas a temperatura constant (5-10 minuts). Amb una xeringa plena d’aire, a la qual s’haurà tapat amb silicona la punta prèviament, s’il·lustrarà el comportament dels gasos a temperatura constant.

Pràctica de laboratori per mostrar com varien la temperatura i el volum d’un gas a pressió constant (15-20 minuts). S’il·lustrarà el comportament dels gasos a pressió constant observant el comportament d’una pel·lícula sabonosa col·locada a la boca d’una ampolla de vidre plena d’aire quan aquesta s’escalfa i es refreda.

Sessió 5.

Projecció de vídeos educatius. Es projectaran 8 vídeos educatius d’experiments científics que il·lustren el comportament de sòlids, líquids i gasos davant canvis de pressió i temperatura. Els vídeos, que poden trobar-se, entre d’altres, a la pàgina web: http://www.xtec.net/iesemperadorcarles/gruiz/index.htm, són els següents: Dilatació d’un sòlid (1’ 9’’), Dilatació d’un líquid (1’ 5’’), Dilatació d’un gas (1’ 19’’), La mà invisible (2’ 12’’), La llauna que s’esclafa (1’ 17’’), L’ampolla que s’esclafa (1’ 56’’), Efectes del buit (2’ 16’’) i Com introduir un ou dins una ampolla (2’). Després de la projecció de cada vídeo, es donarà una explicació als fenòmens observats, intentant sempre que siguin els propis alumnes qui aconsegueixin trobar-la relacionant els fets amb els continguts de la unitat. Alguns dels experiments s’intentaran reproduir en directe per tal de facilitar la seva anàlisi i comprensió.

34

http://www.xtec.net/iesemperadorcarles/gruiz/index.htm


Sessió 6.


Introducció dels continguts (15-20 minuts). S’introduirà el concepte de densitat i, recorrent a exemples de la vida quotidiana, es compararà l’aigua amb altres substàncies pel que fa a com evoluciona la seva densitat segons el seu estat d’agregació.

Realització de les activitats 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 7.


Pràctica de laboratori per calcular densitats de sòlids i líquids. Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quins són els experiments a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Els alumnes, cadascun dels quals disposarà d’un enunciat de la pràctica (Annex 9b), treballaran en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran d’anar responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-los possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.

Sessió 8.


Sessió 9.


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges, fotografies i vídeos. Pel que fa a la sessió 5 (projecció de vídeos educatius), fóra recomanable desenvolupar-la a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, per tal de poder reproduir-hi alguns dels experiments. Finalment, les pràctiques de laboratori es desenvoluparan a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el material necessari.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran el dossier de les pràctiques i les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.

AVALUACIÓ



La nota de les pràctiques tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.



35


10 Substàncies pures i mescles


Conèixer la diferència entre substàncies pures i mescles.

Diferenciar mescles homogènies i heterogènies.

Conèixer els conceptes de dissolvent, solut i solubilitat.

Descriure com varia la solubilitat d’una substància amb la temperatura.

Conèixer les tècniques de separació dels components d’una mescla.

CONTINGUTS

Substàncies pures i mescles. Mescles homogènies i heterogènies. Aigua destil·lada i aigua marina: diferències de la temperatura de fusió i ebullició.

Solucions. Dissolvent i solut. Variació de la solubilitat amb la temperatura.

Tècniques de separació dels components d’una mescla: decantació, filtració, vaporització, cristal·lització, magnetisme, extracció amb dissolvent, destil·lació.


Comprovar que l’alumne coneix la diferència entre substàncies pures i mescles.

Verificar que l’alumne és capaç de diferenciar mescles homogènies i heterogènies.

Constatar que l’alumne coneix els conceptes de dissolvent, solut i solubilitat.

Observar que l’alumne sap descriure com varia la solubilitat d’una substància amb la temperatura.

Comprovar que l’alumne coneix les tècniques de separació dels components d’una mescla.








Pràctiques de laboratori (sessions 2, 4, 6 i 7).



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc (sessions 1 a 7), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 10a) i pràctiques de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 8 a 9), per la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.

36


Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (què és una mescla heterogènia, què és un dissolvent, com separarien una mescla d’oli i aigua, etc.) i es promourà una breu conversa sobre les diferents utilitats de líquids com l’aigua i l’oli a la cuina.

Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’exemples senzills i propers i de fotografies projectades, s’introduiran els conceptes de substància pura i mescla, així com els de mescla homogènia i mescla heterogènia.


Sessió 2.


Pràctica de laboratori per estudiar la diferència de comportament de la temperatura d’ebullició per substàncies pures i mescles. Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quin és l’experiment a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Els alumnes, cadascun dels quals disposarà d’un enunciat de la pràctica (Annex 10b), treballaran en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran d’anar responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-los possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.

Sessió 3.

Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’exemples senzills i propers i de fotografies projectades, s’introduiran els conceptes de dissolvent, solut i solubilitat i es descriurà com varia la solubilitat d’una substància amb la temperatura.


Sessió 4.


Pràctica de laboratori per estudiar la influència de la temperatura en la solubilitat d’una sal. Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quin és l’experiment a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Els alumnes, cadascun dels quals disposarà d’un enunciat de la pràctica (Annex 10b), treballaran en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran d’anar responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-los possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.

Sessió 5.

Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es descriuran les principals tècniques de separació dels components d’una mescla: decantació, filtració, vaporització, cristal·lització, magnetisme, extracció amb dissolvent, destil·lació.


37


Sessió 6.


Pràctica de laboratori per separar mescles sòlides. Davant de tot el grup d’alumnes, es procedirà a separar els components d’una mescla sòlida de llimadures de ferro, sorra i sal comuna mitjançant l’ús de diferents tècniques. En primer lloc, es farà servir un imant per separar el ferro. Seguidament, es barrejarà la resta de mescla amb aigua destil·lada calenta per dissoldre la sal i es separarà la sorra per filtració. Finalment, escalfarem la dissolució per vaporitzar l’aigua i recollir la sal. Durant tot el procés, els alumnes podran anar prenent notes, de cara a l’elaboració de l’informe posterior.

Sessió 7.

Pràctica de laboratori per separar mescles sòlides. Fent servir un processador de textos, cada alumne elaborarà un informe de la pràctica realitzada a la sessió anterior, incloent els següents apartats: objectius, material, procediment, resultats i conclusions. En tot moment, als alumnes els estarà permès consultar les seves fotocòpies, notes i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà tots els informes per corregir-los

Sessió 8.


Sessió 9.


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges i fotografies. Per a la realització de l’activitat 4 de les fitxes i a la sessió 7 serà necessari tenir accés a una de les aules d’informàtica del centre. Les pràctiques de laboratori es desenvoluparan a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el material necessari.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran el dossier de les pràctiques i les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.

AVALUACIÓ



La nota de les pràctiques tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.



38


11 Circuits elèctrics


Descriure el paper dels electrons en el fenomen del corrent elèctric.

Conèixer els elements d’un circuit elèctric i la seva simbologia.

Conèixer els conceptes d’intensitat de corrent, resistència elèctrica i voltatge.

Mesurar la intensitat, la resistència i el voltatge dels elements i les parts d’un circuit elèctric.

Descriure com es comporta la intensitat de corrent amb les variacions del voltatge i la resistència elèctrica.

Conèixer el concepte de potència elèctrica.

Calcular el consum energètic d’un aparell elèctric.

Conèixer els riscos d’electrocució en l’ús d’instal·lacions i aparells elèctrics.

CONTINGUTS

El corrent elèctric. Conductors.

Circuits elèctrics. Generadors: corrent altern i corrent continu. Elements i simbologia.

Intensitat de corrent. Resistència elèctrica. Voltatge. Unitats. Efecte Joule. Aparells de mesura: el polímetre.

Comportament de la intensitat amb les variacions del voltatge i la resistència.

Potència elèctrica. Unitats. Càlcul del consum energètic d’un aparell elèctric.

Seguretat elèctrica.


Comprovar que l’alumne sap descriure el paper dels electrons en el fenomen del corrent elèctric.

Verificar que l’alumne coneix els elements d’un circuit elèctric i la seva simbologia.

Constatar que l’alumne coneix els conceptes d’intensitat de corrent, resistència elèctrica i voltatge.

Observar que l’alumne és capaç de mesurar la intensitat, la resistència i el voltatge dels elements i les parts d’un circuit elèctric.

Comprovar que l’alumne pot descriure com es comporta la intensitat de corrent amb les variacions del voltatge i la resistència elèctrica.

Verificar que l’alumne coneix el concepte de potència elèctrica.

Constatar que l’alumne sap calcular el consum energètic d’un aparell elèctric.

Observar que l’alumne coneix els riscos d’electrocució en l’ús d’instal·lacions i aparells elèctrics.





Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2, 3, 4 i 5).


Realització de fitxes (sessions 1, 2, 3, 4 i 5).

Muntatge d’instal·lacions elèctriques (sessions 6 i 8).


39



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc (sessions 1 a 5), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 11a), mentre que el segon bloc (sessions 6 a 9), per la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.

Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (què és un circuit elèctric, de quins elements consta, com calcularien el consum d’un equip elèctric, etc.) i s’animarà als alumnes a què especulin amb la idea d’un món sense electricitat.

Introducció dels continguts (30-35 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, s’introduiran els conceptes de corrent elèctric, conductor, circuit elèctric i generador de corrent (altern i continu). Seguidament, es presentaran els símbols dels elements bàsics d’un circuit elèctric: generador, pila, corrent altern, conductor, interruptor, bombeta, resistència, timbre, presa de corrent i motor.


Sessió 2.


Introducció dels continguts (30-35 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, s’introduiran els conceptes d’intensitat de corrent, resistència elèctrica, voltatge i efecte Joule. Seguidament, amb l’ajuda d’esquemes elèctrics i de material elèctric de laboratori, es mostrarà com mesurar la intensitat, la resistència i el voltatge amb un polímetre.


Sessió 3.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb material elèctric de laboratori, es muntarà un circuit bàsic format per una font d’alimentació, un amperímetre i una resistència. Seguidament, modificant el voltatge de la font d’alimentació, primer, i canviant la resistència, després, es mostrarà com es comporta la intensitat amb les variacions d’aquestes dues variables.


Sessió 4.


Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentarà el concepte de potència elèctrica, així com les seves unitats de mesura més comuns (W i kW). Seguidament, mitjançat un parell d’exemples senzills, es mostrarà a la pissarra com calcular el consum d’un aparell electrodomèstic (en kWh).


40


Sessió 5.


Introducció dels continguts (5-10 minuts). Amb l’ajuda d’imatges projectades, es presentaran una sèrie de normes bàsiques de seguretat elèctrica a la llar.


Sessió 6.

Muntatge d’una instal·lació elèctrica. Els alumnes hauran de muntar, sobre una fusta d’uns 60 x 60 cm, un circuit elèctric fent servir materials com els que s’utilitzen normalment a les instal·lacions domèstiques (Annex 11b). Per al muntatge del circuit, els alumnes, els qual treballaran de forma individual, disposaran de 4 sessions, 2 de les quals s’inclouran dintre de l’horari de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el projecte i el material que faran servir.

Sessió 7.


Sessió 8.

Muntatge d’una instal·lació elèctrica. Els alumnes finalitzaran el treball de muntatge d’una instal·lació elèctrica.

Sessió 9.


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges i fotografies. Les sessions 2, 3, 4 i 5 es desenvoluparan a un dels tallers de Tecnologia o al laboratori de Física del centre, on es podrà disposar de tot el material elèctric de laboratori necessari. Finalment, l’activitat de muntatge d’una instal·lació elèctrica tindrà lloc a un dels tallers de Tecnologia del centre, on els alumnes podran tenir accés a eines, cable i la resta de material necessari.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran l’enunciat del projecte de muntatge d’una instal·lació elèctrica i les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.

AVALUACIÓ





L’activitat de muntatge d’una instal·lació elèctrica s’avaluarà com a part de l’assignatura de Tecnologia.

41


12 Contaminació i degradació del medi


Descriure el fenomen de l’efecte hivernacle i comprendre com afecta al manteniment de la temperatura terrestre.

Conèixer com afecta l’increment de les emissions de CO2 a la temperatura de la Terra.

Conèixer les conseqüències del canvi climàtic i les possibles solucions.

Comprendre del paper protector que juga la capa d’ozó.

Conèixer com afecten les emissions de CFC a la destrucció de la capa d’ozó.

Conèixer com contribuir a minimitzar el problema amb la capa d’ozó.

Conèixer les fonts humanes de contaminació de les aigües, així com els seus efectes nocius i les formes d’evitar-la.

Comprendre el concepte de biodiversitat i conèixer quins factors la posen en perill.

Conèixer com contribuir a evitar la pèrdua de biodiversitat.

CONTINGUTS

L’efecte hivernacle. Augment de les emissions de CO2 i escalfament global. Causes de l’augment de les emissions de CO2. Canvi climàtic i possibles solucions.

La capa d’ozó. Funció. El forat de la capa d’ozó. Els CFC i el forat de la capa d’ozó. Fonts d’emissió de CFC. Com podem contribuir a minimitzar el problema amb la capa d’ozó.

Fonts humanes de contaminació de aigua dolça: eutrofització, contaminació tèrmica i abocaments tòxics. Com es pot contribuir a evitar la contaminació de rius i llacs.

Concepte de biodiversitat. Importància de mantenir la biodiversitat. Amenaces pel manteniment de la biodiversitat. Com podem contribuir a evitar la pèrdua de biodiversitat.


Comprovar que l’alumne sap descriure el fenomen de l’efecte hivernacle i comprèn com afecta al manteniment de la temperatura terrestre.

Verificar que l’alumne coneix com afecta l’increment de les emissions de CO2 a la temperatura de la Terra.

Constatar que l’alumne coneix les conseqüències del canvi climàtic i les possibles solucions.

Observar que l’alumne comprèn el paper protector que juga la capa d’ozó.

Comprovar que l’alumne coneix com afecten les emissions de CFC a la destrucció de la capa d’ozó.

Verificar que l’alumne coneix formes de contribuir a minimitzar el problema amb la capa d’ozó.

Constatar que l’alumne coneix les fonts humanes de contaminació de les aigües, així com els seus efectes nocius i les formes d’evitar-la.

Observar que l’alumne comprèn el concepte de biodiversitat i coneix quins factors la posen en perill.

Comprovar que l’alumne coneix formes de contribuir a evitar la pèrdua de biodiversitat.

42









Realització d’una presentació oral (sessions 5, 6 i 7).

Projecció d’una pel·lícula documental (sessions 8 i 9).




Sessió 1.

Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (en què consisteix l’efecte hivernacle, quines poden ser les conseqüències del canvi climàtic, on es localitza el forat de la capa d’ozó, quantes espècies en perill d’extinció coneixen, etc.) i s’animarà als alumnes a què expliquin quines mesures d’estalvi energètic posen en pràctica a casa seva.

Introducció dels continguts (35-40 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques, gràfics i fotografies projectades, com les que hom pot trobar a la pàgina web: http://www.globalwarmingart.com, es descriurà en què consisteix l’efecte hivernacle. Seguidament, es presentarà la relació que existeix entre l’increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera i l’escalfament del planeta, així com quines són les principals causes d’aquest augment. Finalment, s’exposaran les possibles conseqüències d’un canvi climàtic degut a l’escalfament global i es farà un llistat de mesures a prendre per tal de minimitzar i corregir els seus efectes.

Sessió 2.


Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, es presentarà el concepte de capa d’ozó i quin és el seu paper protector. Seguidament, es descriurà el fenomen del forat de la capa d’ozó, la influència de les emissions de clor (CFC) en el seu progressiu increment i quines són les principals fonts emissores de CFC.


Sessió 3.


Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es descriuran els tres tipus de contaminació de l’aigua dolça per l’acció de l’home (eutrofització, contaminació tèrmica i abocaments tòxics) i es farà un llistat de mesures per contribuir a evitar la contaminació de rius i llacs.


43

http://www.xtec.net/iesemperadorcarles/gruiz/index.htm


Sessió 4.


Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentarà el concepte de biodiversitat i, fent servir exemples concrets, es donaran arguments a favor de la seva preservació. Igualment, es descriuran els factors que suposen una amenaça per a la biodiversitat, així com una sèrie de mesures que poden contribuir a la seva conservació.


Sessió 5.

Realització d’una presentació oral. Cada alumne haurà d’escollir una espècie amenaçada o en perill d’extinció i preparar una presentació, fent servir un programa d’edició de diapositives, que reculli dades característiques (aspecte físic, alimentació, reproducció, costums, curiositats, etc.) i imatges de l’espècie, hàbitat i territori que ocupa i principals factors que amenacen la seva supervivència. L’elecció de l’espècie serà lliure, tot i que es proposarà una llista inicial de possibilitats (llop, linx ibèric, ós bru, ós polar, àliga imperial, goril·la, ximpanzé, tigre, vell marí i elefant africà). Els alumnes hauran d’extreure tota la informació d’Internet, per la qual cosa disposaran de 4 sessions, 1 de les quals s’inclourà dintre de l’horari de l’assignatura de Llengua Catalana, amb la intenció que puguin treballar aspectes gramaticals, ortogràfics i de redacció. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el projecte i aquests començaran la recerca d’informació i l’elaboració de les diapositives.

Sessió 6.

Realització d’una presentació oral. Els alumnes continuaran amb la preparació de la presentació oral.

Sessió 7.

Realització d’una presentació oral. Els alumnes presentaran el treball sobre l’espècie que van escollir davant el professor i la resta de companys. Cada alumne disposarà d’un màxim de cinc minuts per fer-ho.

Sessió 8.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el documental An inconvenient truth (93’), que tracta d’advertir dels perills associats a l’escalfament global degut a l’increment de les emissions de CO2 d’origen humà en l’últim mig segle.

Sessió 9.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es continuarà projectant el documental An inconvenient truth. Al final de la pel·lícula, s’organitzarà una breu discussió sobre els seus aspectes més destacats.

Sessió 10.


Sessió 11.


44


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges, fotografies, gràfics, pàgines web i diapositives. Per a la projecció del documental, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre. Finalment, per a la preparació de la presentació oral (sessions 5 i 6) serà necessari tenir accés a una de les aules d’informàtica del centre.


AVALUACIÓ



La nota mitjana de la presentació oral tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.



45


Índex

Introducció ............................................................................................................. 2

Competències bàsiques........................................................................................ 3

Unitats didàctiques................................................................................................ 5

Els cinc sentits ...................................................................................................... 6

L’aparell locomotor ................................................................................................ 10

L’alimentació ......................................................................................................... 14

L’aparell digestiu ................................................................................................... 18

L’aparell circulatori ................................................................................................ 21

L’aparell respiratori ................................................................................................ 24

El sistema excretor ............................................................................................... 27

L’aparell reproductor ............................................................................................. 29

Els estats de la matèria ......................................................................................... 32

Substàncies pures i mescles ................................................................................. 35

Circuits elèctrics .................................................................................................... 38

Contaminació i degradació del medi ..................................................................... 41

Annex 1a............................................................................................................... 45

Annex 1b............................................................................................................... 55

Annex 2a............................................................................................................... 57

Annex 2b............................................................................................................... 65

Annex 3a............................................................................................................... 69

Annex 3b............................................................................................................... 96

Annex 4a............................................................................................................... 98

Annex 4b............................................................................................................... 104

Annex 5 ................................................................................................................. 106

Annex 6 ................................................................................................................. 112

Annex 7 ................................................................................................................. 117

Annex 8 ................................................................................................................. 121

Annex 9a............................................................................................................... 127

Annex 9b............................................................................................................... 131

Annex 10a ............................................................................................................. 136

Annex 10b ............................................................................................................. 141

Annex 11a ............................................................................................................. 146

Annex 11b ............................................................................................................. 153

Annex 12............................................................................................................... 155

1

Ciències de la Naturalesa3r ESO Aula Oberta

Programació d’aula

IES Joan Puig i FerreterCurs 2007/2008


Unitats didàctiques

5


Annex 1a

45


Els sentits.

Activitats.

▪ Activitat 1. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall els següents elements: pèl, epidermis, receptor del dolor, glàndula sudorípara, hipodermis, nervi, dermis.

▪ Activitat 2. Escull l’opció correcta.

▪ Quin sentit es localitza a la pell?

a) El de la vista.

b) El de l’oïda.

c) El del tacte.

▪ A través de la pell, ens arriben sensacions de...

a) Color, fred, tacte i dolor.

b) Dolor, pressió, fred i calor.

c) Pressió, soroll, fred i calor.

▪ La pell consta de tres capes:

a) Pèls, glàndules sudorípares i receptors nerviosos.

b) Epidermis, dermis i hipodermis.

c) Nervi, greix i múscul.

▪ La capa externa de l’epidermis està formada per...

a) Cèl·lules mortes que actuen de barrera protectora.

b) Greix i pèls.

c) Pèls i teixit muscular.

45


▪ L’epidermis conté una substància responsable del seu color:

a) La melanina.

b) La queratina.

c) La proteïna.

▪ La melanina serveix per...

a) Protegir-nos dels efectes nocius dels rajos ultraviolats.

b) Protegir-nos del fred.

c) Protegir-nos dels cops.

▪ La manca de melanina a la pell és la causa d’una malaltia anomenada...

a) Blanquinisme.

b) Decoloració dèrmica.

c) Albinisme.

▪ La informació recollida pels receptors de la pell és transmet a altres parts del cos més allunyades mitjançant...

a) Les glàndules transmissores.

b) Els nervis.

c) El col·lagen.

▪ El col·lagen present a la dermis és el responsable de...

a) La duresa de la pell.

b) La rugositat de la pell.

c) L’elasticitat de la pell.

▪ Segons la part del cos, l’hipodermis pot acumular...

a) Melanina.

b) Greix.

c) Queratina.

▪ Activitat 3. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).

V F

Si un aliment fa pudor, ens assabentarem gràcies al sentit del tacte.

La dermis és la capa més superficial de la pell.

La capa de cèl·lules exterior de l’epidermis es renova permanentment.

Les persones de raça negra tenen més melanina a la pell que no pas les de raça blanca.

Les glàndules sudorípares produeixen la suor, la qual ens permet escalfar-nos.

Si algú ens toca només un pel del braç, és impossible que ens adonem si tenim els ulls tancats.

A la pell dels dits hi ha la mateixa concentració de receptors tàctils que a la del colze.

Quan ens pelem a causa del sol, les cèl·lules que perdem pertanyen a l’epidermis.

Els nervis transporten la informació que recullen els receptors de la pell cap a parts del cos més allunyades.

Quan estem massa temps a la banyera i la pell se’ns arruga, és degut a què aquesta perd aigua.

45


▪ Activitat 4. Troba el nom de deu termes relacionats amb la pell.

H I P O D E R M I S

S I I V R E N L O L

I M I Q W R T X C E

M F A D U I M C R P

R O U S O X A M A E

E M E L A N I N A T

D G E N A S I E J G

I H D E R M I S R V

P C O L L A G E N G

E N S X O I S O A B

▪ Activitat 5. Omple adequadament els quadres amb els següents elements dels sentits del gust i de l’olfacte: llengua, nervi olfactiu, pituïtària groga, pituïtària vermella, glàndula mucosa, receptor gustatiu, papil·la gustativa, cavitat nasal, receptor olfactiu, nervi gustatiu.

45



▪ Els sentits del gust i de l’olfacte, conjuntament, són els responsables...

a) Dels reflexos.

b) Del sabor.

c) Del soroll.

▪ Tant els receptors del gust com els de l’olfacte, responen...

a) A estímuls químics.

b) A canvis de pressió.

c) A canvis en la llum.

▪ Els receptors del gust es localitzen, bàsicament,...

a) A la cavitat nasal, en concret, a la pituïtària groga.

b) A la llengua, en concret, a la pituïtària groga.

c) A la llengua, en concret, a les papil·les gustatives.

▪ Mitjançant el sentit del gust, podem detectar sabors com...

a) Fort, suau i brillant.

b) Amarg, àcid, dolç i salat.

c) Agre, dolç, salat i rugós.

▪ Per detectar els sabors, és necessari...

a) Que la llengua estigui humitejada per la saliva.

b) Que la llengua estigui molt seca.

c) Que moguem molt la llengua.

▪ En comparació amb altres animals com els gossos, el sentit de l’olfacte dels humans...

a) Molt desenvolupat.

b) Igual de desenvolupat.

c) Poc desenvolupat.

▪ Els receptors de l’olfacte es localitzen...

a) A la cavitat nasal, en concret, a la pituïtària groga.

b) A la llengua, en concret, a les papil·les gustatives.

c) A la cavitat nasal, en concret, a la pituïtària vermella.

▪ La pituïtària groga es localitza...

a) A la superfície inferior de la cavitat nasal.

b) A la superfície superior de la cavitat nasal.

c) A la superfície superior de la cavitat nasal, igual que la pituïtària vermella.

▪ Entre els receptors olfactius hi ha glàndules que segreguen...

a) Hormones olfactives.

b) Moc, per tal de mantenir cert nivell d’humitat.

c) Sang, per tal de mantenir cert nivell d’humitat.

▪ Quan ens refredem, com que la pituïtària està més humida,...

a) Olorem molt millor.

b) Som capaços de detectar més olors.

45


c) Olorem pitjor.

▪ Activitat 7. Troba el nom de deu termes relacionats amb els sentits del gust i l’olfacte.

P L I V R E N E V P

A E O M U R A O I S

P D R U A T S T A D

I R O C I Q U B A R

L A I O S I O P U A

L D A S T R R A G S

A H R A L O J M N A

U Ç R E B E I A E L

A I A A I T R R L A

A A S C V G U G L T

▪ Activitat 8. Identifica adequadament a la imatge les parts de l’ull assenyalades.

45



▪ El sentit de la visió es localitza...

a) A l’ull.

b) A la boca.

c) A l’orella.

▪ L’ull consta de tres capes:

a) Escleròtica, coroide i retina.

b) Cristal·lí, pupil·la i iris.

c) Còrnia, pupil·la i retina.

▪ L’escleròtica...

a) És de color fosc.

b) És tota transparent.

c) És de color blanc.

▪ La llum entra a l’interior de l’ull a través d’una obertura anomenada...

a) Cristal·lí.

b) Iris.

c) Pupil·la.

▪ La part de l’ull que envolta la pupil·la rep el nom...

a) D’iris.

b) De cristal·lí.

c) De pupil·la.

▪ Els receptors de la visió reben el nom de...

a) Ullreceptors.

b) Fotoreceptors.

c) Termoreceptors.

▪ Es coneixen dos tipus de fotoreceptors:

a) Els bastons, sensibles als colors, i els cons, sensibles a la llum.

b) Els bastons, sensibles a la llum, i els cons, sensibles als colors.

c) Els exteriors i els interiors.

▪ El cristal·lí està fet...

a) De vidre.

b) De teixit muscular.

c) D’un teixit transparent i elàstic.

▪ El cristal·lí separa...

a) L’humor vitri de l’aquós.

b) L’humor intern de l’extern.

c) El bon humor del mal humor.

▪ Les llàgrimes són segregades per...

a) Les glàndules oculars.

b) Les glàndules lacrimals.

45


c) La pupil·la.


V F

L’escleròtica és la capa interna de l’ull.

La còrnia pot ser de color blau.

La pupil·la es fa més gran quanta més llum hi ha.

El color de l’iris és el mateix per totes les persones.

La retina és la capa externa de l’ull.

Els receptors de la visió es localitzen a la retina.

A la nit, els fotoreceptors més útils són els cons.

La part de l’ull que actua com a lent per enfocar els objectes és el cristal·lí.

Les parpelles i les pestanyes serveixen per protegir l’ull.

Les llàgrimes mantenen humida la còrnia i protegeixen l’ull davant els bacteris.

▪ Activitat 11. Troba el nom de deu termes relacionats amb l’ull.

E L I A L L E P R A P

A S O M U E A O I P U

P D C U A D S T A U P

L R O L I I U I A P I

L A I O E O N P U R L

A N I T E R R A I J L

G H R A O O O S N E A

R Ç R C B C I T E O L

I I A A I T R R I S A

M I L L A T S I R C Ç

A A S P E S T A N Y A

▪ Activitat 12. Identifica adequadament a les imatges les parts de l’oïda assenyalades.

45



▪ El sentit de l’oïda té dues funcions:

a) Diferenciar els colors.

b) Detectar el sabor dels aliments.

c) Detectar els sons i ajudar a mantenir l’equilibri.

▪ L’orella també rep el nom de...

a) Pavelló multiusos.

b) Membrana auditiva.

c) Pavelló auricular.

▪ La forma i les replecs de l’orella faciliten...

a) L’entrada d’aigua.

b) La recollida de les ones sonores.

c) El moviment del cap.

▪ L’interior del conducte auditiu extern està recobert de...

a) Cerumen, el qual té una funció protectora.

b) Mucositat, la qual protegeix l’oïda.

c) Cerumen, el qual no té cap funció especial.

▪ Al final del conducte auditiu extern, trobem una membrana elàstica anomenada...

a) Cartílag.

b) Timpà.

c) Pituïtària.

▪ La cadena d’ossets està formada...

a) Pel martell, el clau i l’estrep.

b) Pel martell, l’enclusa i les estisores.

c) Pel martell, l’enclusa i l’estrep.

▪ L’oïda connecta amb la faringe mitjançant...

a) El cargol.

b) La trompa de Fal·lopi.

c) La trompa d’Eustaqui.

▪ Els receptors del so es localitzen...

a) A la superfície interior del cargol.

b) A la superfície exterior del cargol.

c) A la superfície interior dels canals semicirculars.

▪ El sentit de l’equilibri es localitza...

a) Al timpà.

b) Al cargol.

c) Als canals semicirculars.

▪ Tant els receptors del so com els de l’equilibri tenen forma...

a) Ciliar.

b) Biliar.

45


c) Circular.

▪ Activitat 14. Ordena adequadament els següents fets.

1 Els moviments del timpà fan moure la cadena d’ossets.

2 Les cèl·lules receptores generen un senyal que viatja pel nervi auditiu.

3 Les ones sonores travessen el conducte auditiu extern.

4 El moviment de la cadena d’ossets fa moure el líquid que hi ha a l’interior del cargol.

5 Les ones sonores fan vibrar el timpà.

6 Les ones sonores arriben a l’orella.

7 El líquid que omple el cargol mou les cèl·lules receptores.

6


1 Els moviments del cos provoquen el moviment del líquid que contenen els canals semicirculars.

2 El líquid mou les cèl·lules receptores.

3 El nostre cos es mou.

4 Les cèl·lules receptores generen un senyal que viatja pel nervi vestibular.

▪ Activitat 16. Troba el nom de deu termes relacionats amb els sentits de l’oïda.

E L I M A R T E L L

Q U A M U R A O I L

U C S U A T Q U A L

I E U T I M P A O R

L R L O A I O G U O

I U C S T Q R A G R

B M N A L A U M N E

R E E T C E I I E L

I N A O I T R O L L

Ç E S T R E P G L A

45


Annex 1b

55


Els sentits.Constantment persones estar rebre estimuls nostre entorn llum bombeta temperatura ambiental olor perfum soroll carrer gust menjar color objecte. Organs sentits existir cel·lules especialitzades anomenar-se receptors sensorials respondre estímuls generar impulsos nerviosos arribar cervell ser interpretar. Aquest web trobar informacio sentits poder practicar comprovar coneixements. Ara nomes escollir voler començar.

El Tacte.Sentit tacte residir pell. Gracies ell ser possible obtenir informacio rugositat superficie percebre sensacions calor, fred, pressió dolor. Pell recobrir tot cos gruix variar segons zona 0,5 – 4mm. Poder distingir-se tres capes epidermis dermis hipodermis. Epidermis ser capa mes superficial pell. Seva part exterior formar cel·lules mortes renovar-se permanentment. Epidermis actuar proteccio agents externs vent aigua sol. Posseir substancia anomenar melanina defensar accio raigs ultraviolats ser responsable color pell mes melanina mes fosca. Dermis trobar-se receptors sensorials tacte suau calor fred pressio dolor. Diferents tipus receptors no distribuir-se uniformement exemple dits haver mes receptors tacte suau colze. Presencia colagen dermis donar certa elasticitat. Hipodermis ser capa mes profunda pell. Determinades zones del cos hipodermis acumular greixos.

El gust i l’olfacte.Receptors gust i olfacte respondre estimul determinades substancies quimiques dissoltes aliments aire respectivamenit. Ser dos sentits estretament relacionarts. Sabor aliments ser sensacio conjunta gust i olor. Olfacte residir part superior cavitat nasal anomenada pituitaria groga. Receptors olfactius necessitar cert grau humitat per aixo entre ells trobar-se glandules segregar moc. Sentit gust trobar-se situat basicament papil·les gustatives superficie llengua. Gracies ell poder detectar gust acid salat dolç amarg. Saliva proporcionar receptors gustatius grau humitat necessitar poder funciona correctament.

La vista.Organ vista ser ull. Estar formar tres capes esclerotica coroide retina. Esclerotica ser capa exterior ser color blanc. Part davant unir-se cornia membrana transparent. Coroide ser capa intermitja ull. Part davant transformar-se disc circular muscular anomenar iris poder fer-se mes gran o mes petit segons quantita llum arribar. Color iris poder variar entre persones donar color caracteristic ull negre marro verd blau. Forat envoltar iris rebre nom pupil·la. Darrera iris trobar cristal·li membrana transparent actuar com lent. Imatges tot verure’s travessar cristal·li projectar-se sobre superficie interior retina estar recoberta receptors. Diferenciar-se dos tipus receptors bastons sensibles llum cons sensibles colors. Interior ull estar ple liquids humor aquos humor vitri separats cristal·li donar-li seva forma esferica. Ull protegit agents externs pols parpells pestanyes. Glandules lacrimals segregar llagrimes mantenir humida cornia tenir capacitat bactericida.

L’oida.Organ oida ser orella. Ones sonores ser recolides pavello auricular passar traves conducte auditiu extern ple cerumen. Ones sonores povocar vibracio membrana anomenar timpa transmetre moviment cadena ossets formar martell enclusa estrep. Cadema ossets fer moure liquid interior cargol. Aquest moviment estimular cel·lules receptores auditives tenir forma ciliada emetre impulsos nerviosos. Orella tambe ser responsable equilibri cos. Moviments cos fer moure liquid interior sacul utricle canals semicirculars estimular receptors ciliars haver seu interior enviar senyal nervios cervell.

55


Annex 2a

57


L’aparell locomotor.

Activitats.

▪ Activitat 1. Identifica a cadascuna de les dues imatges que se’t presenten més avall les següents parts i ossos del cos humà: crani, peu, clavícula, tíbia, omòplat, peroné, estèrnum, ròtula, costelles, fèmur, húmer, mà, columna vertebral, radi, cúbit, coxal, mandíbula.

57



▪ Les articulacions de l’esquelet humà...

d) Són unions mòbils de menys de tres ossos.

e) Són unions mòbils de dos o més ossos.

f) Són parts immòbils de l’esquelet.

▪ La funció de les articulacions és...

d) Proporcionar mobilitat i lleugeresa a l’esquelet.

e) Proporcionar estabilitat i rigidesa a l’esquelet.

f) Proporcionar mobilitat i estabilitat a l’esquelet.

▪ El principal component mineral dels ossos és...

d) El fòsfor.

e) El calci.

f) El fluor.

▪ Existeixen dos tipus de teixit ossi:

d) L’esponjós i el mineral.

e) L’esponjós i el compacte.

f) El compacte i el calci.

▪ Els lligaments...

d) Són bandes fibroses molt fortes que uneixen les peces que formen l’articulació.

e) Són bandes fibroses molt robustes que uneixen les peces que formen el metacarp.

f) Són bandes fibroses molt dèbils.


V F

En els ossos llargs del cos humà es distingeixen tres parts: epífisi, metàfisi i diàlisi.

A les cavitats dels ossos s’acumula una substància anomenada medul·la òssia.

Podem distingir entre tres tipus d’articulació: mòbils, immòbils i fixes.

Les articulacions mòbils fan possible la realització de moviments de rotació, angular i d’esfera.

Un exemple d’articulació mòbil són les unions entre vèrtebres.

▪ Activitat 4. Completa adequadament les frases que apareixen a continuació.

- Les articulacions .................... permeten certa mobilitat, encara que escassa.

- Un exemple d’articulació semimòbil són les unions entre ....................

- Les articulacions .................... gairebé no tenen moviment.

- Un exemple d’articulació fixa són les unions entre els ossos del ....................

- El .................... serveix per lubricar les articulacions i així evitar el ....................

57


▪ Activitat 5. Troba el nom de deu parts de l’esquelet a la següent sopa de lletres.

E N O R E P J A H O

G S O Q U I E H M E

R O T I B U C O A R

E K I E B R P J O I

Y C B C R L U T U D

I O I W A N A M D A

O X A T X H U M E R

M A Z X P F I M G F

B L Ç I L A E S U N

V A L U C I V A L C

57


▪ Activitat 6. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les següents parts i ossos del cos humà: crani, peu, clavícula, tíbia, omòplat, peroné, estèrnum, ròtula, costelles, fèmur, húmer, mà, columna vertebral, radi, cúbit, coxal, mandíbula.

57


▪ Activitat 7. Identifica a les imatges que se’t presenten més avall les següents parts i ossos del cos humà: menisc, tercera falange (x2), tars, regió cervical, lligaments encreuats, metatars, segona falange (x2), regió coccígia, primera falange (x2), lligament lateral intern, metacarp, carp, regió sacra, cúbit, regió lumbar, radi, lligament lateral extern, regió dorsal.

57



▪ Els ossos que formen la columna vertebral s’anomenen...

a) Costelles.

b) Vèrtebres.

c) La columna vertebral no està constituïda per ossos, donat que està feta d’una sola peça.

▪ La càpsula articular de les articulacions conté una substància anomenada...

a) Líquid sinovial, la qual disminueix el fregament entre els ossos de l’articulació.

b) Líquid articular, la qual afavoreix el moviment de l’articulació.

c) Líquid sinovial, la qual afavoreix que els ossos puguin aguantar més pes.

▪ L’os del peu que forma el taló es diu..

a) Astràgal.

b) Calcani.

c) Tars.

▪ En l’articulació del genoll intervenen tres ossos:..

a) Fèmur, tíbia i menisc.

b) Ròtula, fèmur i tíbia.

c) Fèmur, tíbia i peroné.


V F

Les costelles flotants estan unides a l’estèrnum, però no a la columna vertebral.

La càpsula articular és un embolcall fibrós que engloba l’articulació.

El cos humà posseeix 12 parells de costelles, sense incloure les flotants.

L’os més llarg del cos humà és el fèmur.

▪ Activitat 10. Relaciona adequadament l’esquelet i la musculatura amb les seves funcions dins de l’organisme.

▪ Activitat 11. Agrupa convenientment els següents músculs i tendons: tríceps, frontal, tendó d’Aquil·les, dorsal ample, pectoral major, esternoclidomastoïdal, temporal, bíceps, bessons, occipital, quàdriceps, trapezi, sartori, recte major de l’abdomen, deltoide, abductor.

57

ESQUELET

MUSCULATURA

PROTEGIR ÒRGANS I ESTRUCTURES INTERNES

PRODUIR CÈL·LULES SANGUÍNIES

PROPORCIONAR UNA ESTRUCTURA RÍGIDA A L’ORGANISME

CONTRIBUIR A LA PRODUCCIÓ DE MOVIMENTS DE L’ORGANISME


Cap Braç Coll Pit

Esquena Cama Panxa


V F

Els músculs estan formats per unes cèl·lules allargades anomenades fibres estriades.

El teixit muscular estriat permet fer moviments que requereixen bastant força.

El teixit muscular llis s’encarrega de moviments que no requereixen molta força, com són els moviments peristàltics.

La musculatura cardíaca està formada per teixit muscular llis, donat que no fa falta molta força per moure la sang.

Els tendons serveixen per unir els ossos entre si.

Els lligaments serveixen per unir els ossos i els músculs entre si.

57


65


Annex 2b

65


65


69

Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008

Annex 3a

74


L’alimentació.

Què són els nutrients?

▪ Els nutrients són substàncies que extraiem dels aliments i que són necessàries per poder viure. Existeixen 6 tipus de nutrients:

▪ Els nutrients acompleixen una triple funció dins del nostre organisme:

Ens aporten els materials que necessitem per la formació d’estructures (ossos, pell, músculs, cabell, tendons, cervell, etc.). Gràcies a ells podem créixer i també regenerar el nostre cos (tancar ferides, soldar ossos trencats, renovar la pell cremada pel sol, etc.). Aquesta funció és pròpia de les proteïnes i d’alguns minerals (calci, fòsfor, magnesi...).

Pensa en un cotxe de Fórmula 1. Les proteïnes i els minerals vindrien a ser els materials que conformen l’estructura bàsica del monoplaça (la fibra de carboni del xassís, l’acer del motor, el plàstic del volant, la goma del

pneumàtic, etc.).

Ens aporten l’energia necessària per poder caminar, fer esport, respirar, mantenir la temperatura corporal, pensar, etc. Aquesta funció és pròpia de greixos, hidrats de carboni i proteïnes.

Tornant a l’exemple del cotxe de Fórmula 1, greixos, hidrats de carboni i proteïnes serien el combustible, la benzina que el fa moure.

Els greixos tenen dues vegades més capacitat energètica que els hidrats de carboni i les proteïnes. Això vol dir que són capaços d’alliberar el doble d’energia, el

doble de calories. Llavors, com és que els esportistes, que necessiten consumir tanta energia, mengen tan pocs aliments amb greix i solen acumular-ne tan poc al seu cos?

La resposta és senzilla. És veritat, ja ho hem dit, que els greixos poden alliberar molta més energia que els hidrats de carboni i les proteïnes, però ho fan molt més a poc a poc i, a més, provocant major sensació de cansament. El nostre organisme, que és molt llest, quan necessita energia, crema primer els hidrats de carboni i després els greixos. Només quan ja no té cap més remei recorre a les proteïnes.

75

Funció estructural

greixos o lípids.hidrats de carboni o glúcids.vitamines.minerals.proteïnes.aigua.

Funció energètica

Sortida Km 20 Km 30 Arribada

HIDRATS DE CARBONI

GREIXOS PROTEÏNES

La caloria és una unitat per mesurar l’energia, com el metre ho és per mesurar la longitud i el segon ho és per mesurar el temps.

calories


Ens aporten substàncies imprescindibles per fer possible i regular les reaccions químiques que tenen lloc al nostre organisme. Aquesta funció és pròpia d’alguns minerals (ferro, sodi, potassi...) i de les vitamines. Es tracta de substàncies molt importants, però que només han d’estar presents al nostre cos en quantitats molt petites.

Seguint amb l’exemple de la Fórmula 1, vindrien a ser com aquells compostos especials que fiquen a la gasolina i que la diferencien de la que podem comprar a les benzineres, o els que fiquen a la

goma dels pneumàtics i que les fan tan resistents.

També l’aigua es considera un nutrient regulador, encara que la seva presència a l’organisme és molt important (aproximadament, un 61,5% del nostre pes).

▪ Òbviament, no tots els aliments ens aporten els mateixos nutrients, ni en la mateixa quantitat. A continuació tens una taula que permet veure quins nutrients aporten els diferents grups d’aliments.

Proteïnes GreixosHidrats de

carboniMineral

sVitamine

s

Llet i derivats (excepte la mantega)

■ ■ ■ ■ ■

Carn, peix i ous ■ ■ ■ ■

Olis, greixos i mantega ■

Cereals (i derivats) i sucre ■ ■

Fruites ■ ■ ■

Verdures i hortalisses ■ ■

Llegums ■ ■ ■ ■

Fruits secs ■ ■ ■ ■ ■

Patates ■

Taula 1. Els grups d’aliments i els nutrients que aporta cadascun.

Un punt de color vermell indica que l’aportació d’aquest nutrient resulta especialment significativa per part d’aquest aliment.

76

Funció reguladora

H2O


Activitats.


▪ Els nutrients s’extreuen...

g) Del peix i la carn, només.

h) De l’aigua.

i) Dels aliments.

▪ Els nutrients són...

a) Bastant importants, però sense passar-se.

b) Necessaris per sobreviure.

c) Molt importants, però no pas necessaris.

▪ Alguna de les següents substàncies no és un nutrient:

g) Proteïnes, minerals i lípids.

h) Glúcids, greixos i aigua.

i) Aigua, fibra i hidrats de carboni.

▪ Quins nutrients ens permeten créixer i soldar els ossos trencats?

a) Les proteïnes i alguns minerals.

b) Els greixos i les proteïnes.

c) Els minerals, les proteïnes i alguns hidrats de carboni.

▪ El xassís d’un cotxe de Fórmula 1 acompleix una funció...

a) Energètica.

b) Reguladora.

c) Estructural.

▪ L’energia que necessitem per fer esport o estudiar la podem obtenir...

a) Dels minerals i de les roques.

b) D’alguns minerals i de les vitamines.

c) Dels glúcids, els lípids i les proteïnes.

▪ Dels greixos se’n pot extreure més energia que no pas dels hidrats de carboni.

a) No es veritat.

b) És cert.

c) És cert, però no se’n pot extreure més que de les proteïnes.

▪ Els hidrats de carboni alliberen energia més lentament que no pas els greixos.

a) Fals.

b) Veritat.

c) Fals, només les proteïnes alliberen energia més ràpidament que els greixos.

▪ El nostre organisme recorre als nutrients energètics en el següent ordre:

g) Proteïnes, greixos i hidrats de carboni.

h) Lípids, hidrats de carboni i proteïnes.

i) Glúcids, greixos i proteïnes.

▪ Una caloria és...

77


a) Una unitat d’energia.

b) Una unitat de volum, com el litre.

c) Una unitat de longitud, com el metre.

▪ La benzina d’un cotxe acompleix una funció...

a) Energètica.

b) Estructural.

c) Reguladora.

▪ La funció reguladora dels nutrients té que veure amb...

a) El creixement dels ossos.

b) L’obtenció d’energia.

c) Les reaccions químiques que tenen lloc al nostre organisme.

▪ El ferro és un nutrient.

a) Veritat.

b) Totalment fals, si entrés ferro al nostre cos moriríem immediatament.

c) Veritat, el ferro és una vitamina.

▪ Les vitamines són molt importants, però només en quantitats molt petites.

a) Fals, quantes més en prenguem, millor.

b) Cert.

c) Fals, les vitamines no són necessàries.

▪ L’aigua és un nutrient.

a) Fals, l’aigua és només un líquid.

b) Veritat, el que passa és que en tenim molt poca al nostre cos.

c) Cert.

▪ La llet aporta...

a) Tots els nutrients.

b) Només proteïnes, greixos, minerals i vitamines.

c) Només proteïnes.

▪ La carn i el peix aporten, sobretot,...

a) Glúcids.

b) Greixos.

c) Proteïnes.

▪ Les fruites i les hortalisses aporten, sobretot,...

a) Minerals i vitamines.

b) Minerals, vitamines i ferro.

c) Minerals, vitamines i greixos.

▪ Les llegums són molt riques en...

a) Greixos.

b) Lípids.

c) Proteïnes.

▪ Les patates aporten...

78


a) Lípids.

b) Hidrats de carboni.

c) Ferro.

▪ Activitat 2. Troba el nom dels sis tipus de nutrients a la següent sopa de lletres.

Q W L I P I D S E V

Ñ P O I U Y D T I R

L K J H G I F T E I

E R E L C O A U D S

I J I U D M A H A G

K O L A I G U A O S

L G E N I C N E D A

C A E O M A U I F Z

U S L A R E N I M U

X P R O T E I N E S

▪ Activitat 3. Completa la següent taula.

Funció energètica

Funció estructural

Funció reguladora

Hidrats de carboni X

Greixos

Proteïnes

Minerals

Vitamines

Aigua

▪ Activitat 4. Ja hem dit que el cos humà està format, aproximadament, per un 61,5% d’aigua. Amb les següents dades, completa l’histograma de sota: proteïnes (17%), greixos (14%), minerals (6%), hidrats de carboni (1,5%).

79


▪ Activitat 5. A continuació tens una pàgina web copiada d’internet (http://www.uned.es/pea-nutricion-y-

dietetica-I/guia/guianutr/dietaequ.htm). Subratlla tots els nutrients que apareguin en el seu text.

Guía Nutricional

4 - La dieta equilibrada

No hay tema más controvertido en el campo de la dietética que el de fijar unas referencias que se acepten universalmente sobre cuál debe ser la dieta óptima para el ser humano. Por una parte, cada grupo étnico tiene un comportamiento a nivel nutricional tan diferente como su tipo de pelo o de piel. Por otra, los alimentos son diferentes en cada parte del globo.

En lo único que todo el mundo está de acuerdo es en que una dieta equilibrada es aquella que contiene todos los alimentos necesarios para conseguir un estado nutricional óptimo. Este estado de gracia nutricional es aquel en que la alimentación cubre los siguientes objetivos:

Aportar una cantidad de nutrientes energéticos (calorías) que sea suficiente para llevar a cabo los procesos metabólicos y de trabajo físico necesarios. Ni más ni menos.

Suministrar suficientes nutrientes con funciones plásticas y reguladoras (proteínas, minerales y vitaminas). Que no falten, pero tampoco sobren.

Que las cantidades de cada uno de los nutrientes estén equilibradas entre sí. El grupo de expertos de la FAO OMS (Helsinki 1988), estableció la siguientes proporciones:

1. Las proteínas deben suponer un 15 % del aporte calórico total, no siendo nunca inferior la cantidad total de proteínas ingeridas a 0,75 gr/día y de alto valor biológico.

2. Los glúcidos nos aportarán al menos un 55-60 % del aporte calórico total.

3. Los lípidos no sobrepasarán el 30 % de las calorías totales ingeridas.

Algo en principio muy sencillo, pero que aún hoy es el campo de batalla de cuatro quintas partes de la humanidad.

Cuando se consigue el primer punto con una dieta mixta (carne o lácteos y huevos con vegetales frescos), es bastante fácil que el segundo se complete también en cuanto a las proteínas, aunque normalmente más bien se supera. Si se sigue una dieta vegetariana estricta es posible tener problemas para alcanzar el mínimo proteico necesario, pero no se tendrán problemas con la mayoría de los minerales y vitaminas si se consumen vegetales variados. Sin embargo, sí es muy probable tenerlos con la vitamina B12 o con el hierro y el calcio.

Para asegurarnos de que no sufrimos carencias en nuestra dieta, existen tablas con las necesidades mínimas de los nutrientes esenciales (como las que incluimos

con los requerimientos de proteínas, de vitaminas o de minerales), pero es difícil ser consciente de cuáles son los

80

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/tablmine.htm

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/tablvita.htm

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/tablprot.htm

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo51.htm#CA

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo51.htm#FE

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo42.htm#B12

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo3.htm#neceprot

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo3.htm#neceprot


nutrientes incluidos en cada uno de los alimentos que consumimos cada día. Para ello deberíamos pesar y anotar cuidadosamente la composición de cada comida a lo largo del día. Después consultaríamos las tablas de composición de los alimentos que se editan en nuestro país y tras llevar a cabo algunos cálculos, compararíamos los resultados con los de las tablas de necesidades mínimas que hayamos elegido. Así sabríamos si estamos cubriendo nuestras necesidades reales de proteínas, aminoácidos y ácidos grasos esenciales, vitaminas, minerales, fibra, etc. Este método funcionaría siempre y cuando hubiéramos pesado bien cada alimento, no nos hubiéramos equivocado en ningún cálculo y todas las tablas que hubiéramos utilizado fuesen correctas, ya que cada día están cambiando los criterios.

Puesto que en la realidad este método no resulta muy práctico, parece más sensato dar unas recomendaciones generales que aseguren el cumplimiento de la mayor parte de las premisas que definen una buena alimentación. En este sentido, la Comisión de Nutrición del Senado de los EE.UU. difunde periódicamente unas recomendaciones dietéticas generales aplicables a prácticamente todas las personas sanas.

A continuación reproducimos un resumen de las últimas RDA de marzo de 1996:

1. - Comer variadamente de todos los grupos de alimentos, aumentando el consumo de carbohidratos hasta un 55 o 60 % del ingreso energético total, sin que la ingestión de azúcares simples sobrepase el 10 % del total. Se recomienda aumentar el consumo de frutas, vegetales y granos completos de cereales, con reducción del consumo de azúcar refinada y alimentos ricos en ella.

2. - Reducir el consumo de grasas hasta un 30 % del ingreso energético total, siendo el reparto entre la grasa saturada, monoinsaturada y poliinsaturada algo diferente a lo que se venía recomendando hasta ahora. En base a la prevención de enfermedades cardiovasculares se ha pasado a recomendar que las grasas monoinsaturadas constituyan un 15 % del total de las calorías ingeridas, a costa de la reducción a un 5 % de las poliinsaturadas. Las grasas saturadas deben constituir menos de un 10 % del total.. Además se recomienda reducir el consumo de colesterol hasta 300 mg/día.

3. - Limitar la tasa de proteínas hasta un 15 % del ingreso energético diario o 0,8 gr por kilo de peso y día, siempre y cuando las calorías ingeridas sean suficientes para cubrir las necesidades diarias de energía. De no ser así, las proteínas se utilizarían como combustible celular en vez de cumplir funciones plásticas (construcción y regeneración de tejidos) y se produciría un balance de nitrógeno negativo. También se sigue recomendando disminuir el consumo de carnes rojas y aumentar el de aves y pescados.

4. - La cantidad de fibra vegetal presente en la dieta no debe ser nunca inferior a los 22 gr/día. Se ha añadido una nueva recomendación en el sentido de que la fibra aportada no debe estar constituida únicamente por fibras insolubles (con celulosa), sino que un 50 % del total corresponderá a fibra solubles (con pectinas).

5. - La dieta debe aportar las calorías necesarias para cubrir las necesidades metabólicas de energía . En general, recomiendan unas 40 kcal por kilo de peso y día. En las últimas recomendaciones se ha pasado a matizar que el aporte mínimo de proteínas de 0,8 gr/día no se tenga en cuenta al calcular las calorías aportadas por la dieta, ya que éstas en realidad se utilizan exclusivamente con funciones plásticas y no como combustible celular.

6. - Se aconseja no sobrepasar el consumo de sal en 3 gr/día para evitar un aporte excesivo de sodio , que podría dar lugar a sobrecarga renal e hipertensión. Evitar también los alimentos con alto contenido de sal. Estos son la mayoría de los alimentos procesados y conservas de comidas preparadas.

7. - Finalmente nos recomiendan que si consumimos bebidas alcohólicas, debemos hacerlo con moderación. Parece obvio y sin embargo una gran parte de la población juvenil de los países industrializados consume alcohol en exceso y en cantidades cada vez mayores.

Quizá, sólo habría que añadir que los alimentos deben estar libres de contaminantes tóxicos o peligrosos resultantes del proceso de producción y distribución en la industria alimentaria de nuestros días.

81

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo51.htm#NA

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/valor1.htm

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo1.htm#fibra

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo3.htm#balanitro

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/compo3.htm



http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/tablscom.htm

http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/tablscom.htm


En los estudios llevados a cabo en España sobre la calidad de nuestra dieta se ha llegado a la conclusión de que, si es verdad que estas recomendación son aplicables también a nosotros (que parece que lo son), la dieta de los españoles deja todavía mucho que desear.

Comparando nuestros hábitos alimentarios con las recomendaciones RDA que hemos expuesto, se llega a las siguientes conclusiones:

Las calorías ingeridas por los españoles sobrepasan en un17 % a las recomendadas. Ingerimos una cantidad excesiva de alimentos de origen animal. El exceso de proteínas de nuestra dieta sobrepasa en un ¡¡ 71 % !! las RDA, consumiéndose unos 90 gr

al día de media. El aporte de carbohidratos es insuficiente: un 12 % por debajo. El aporte de fibra también es insuficiente: un 14 % por debajo. El exceso de grasas consumidas es del ¡¡ 82 % !! del recomendado.

También se han detectado carencias y subcarencias de vitamina A y B2 en niños gallegos y de vitamina C en poblaciones marginadas, niños y ancianos. El déficit de Zinc se está empezando a detectar en cada vez mayor parte de la población y el consumo de alcohol parece que va en aumento.

Atrás Principio Adelante

Menú del curso

▪ Activitat 6. Completa l’esquema amb el nom dels nutrients corresponents.

82

FUNCIÓ ESTRUCTURAL

FUNCIÓ ENERGÈTICA

FUNCIÓ REGULADORA


▪ Activitat 7. Els corredors d’un equip ciclista han fet una etapa molt dolenta. Tot i que es tracta de grans corredors i que es troben en un bon moment de forma, van arribar dels últims, perdent més de vint minuts respecte al primer classificat.

En arribar tots van dir que s’havien sentit molt cansats durant tota l’etapa, sense forces, sobretot al final, durant la pujada a l’últim port de muntanya.

El directors tècnics de l’equip pensen que el problema pot estar relacionat amb allò que els corredors van menjar abans de prendre la sortida: un got de llet descremada, dos ous ferrats amb botifarra, una amanida d’enciam i tomàquet i un suc de taronja.

Omple la taula amb els principals nutrients que van aportar als ciclistes cadascun dels aliments que van ingerir.


carboniMineral

sVitamine

s

Got de llet descremada

Ous ferrats

Botifarra

Amanida d’enciam i tomàquet

Suc de taronja

Segons el resultat de la taula anterior, creus que el menjar va ser la causa més probable del defalliment dels ciclistes? Per què? (Has de dir com els va afectar prendre els nutrients que van prendre i no prendre els que no van prendre).

Proposa tu ara un menú alternatiu i al que van prendre i que creguis podria haver evitat el problema.


carboniMineral

sVitamine

s

83


▪ Activitat 8. Col·loca adequadament a la taula cadascun dels següents aliments: pastanaga, llenties, formatge, macarrons, farina, avellanes, tonyina, sucre, margarina, raïm, mongetes, iogurt, sardina, síndria, oli d’oliva, pollastre, cigrons, ametlles, préssec, ceba, cacauets, pebrot, fideus, cogombre, vedella, oli de gira-sol, mantega, pa, carbassó, arròs.


Carn, peix i ous Olis, greixos i mantegaCereals (i derivats) i

sucre

Fruites Verdures i hortalisses Llegums Fruits secs

▪ Activitat 9. Omple la taula següent, tenint en compte els ingredients de cadascuna de les receptes.


carboniMineral

sVitamine

s

Arròs a la cubana

Macarrons gratinats

Arròs amb cigrons

Orada amb patates “panadera”

Truita de patates

Còctel de llegums amb pollastre

84


85


▪ Activitat 10. Relaciona els següents fets amb la funció corresponent i, aquesta, amb els nutrients adequats.


V F

Quan necessita energia, l’organisme recorre, primer de tot, als greixos.

Si volem sortir a caminar per la muntanya, és recomanable un esmorzar a base de fruita i embotit.

Quan el nostre organisme crema els greixos per obtenir energia és normal que ens sentim cansats.

Els greixos poden alliberar més energia que no pas els hidrats de carboni.

Els hidrats de carboni són la font d’energia més ràpida pel nostre organisme.

L’aigua és el component més important de les dents i els ossos.

Les calories són una unitat de pes.

Quan necessita energia, l’organisme recorre, primer de tot, als hidrats de carboni.

L’organisme recorre als greixos per generar energia només quan els hidrats de carboni ja s’han esgotat.

Els hidrats de carboni són capaços d’alliberar més calories que no pas els greixos.

Quan volem realitzar algun tipus d’activitat esportiva és bo haver pres abans hidrats de carboni, com els que s’obtenen del peix i les verdures.

Les calories són una unitat d’energia.

L’organisme recorre als greixos per generar energia només quan els hidrats de carboni i les proteïnes ja s’han esgotat i no té més remei.

L’aigua és el component més important de la sang, la saliva, les llàgrimes i l’orina.

Quan volem realitzar algun tipus d’activitat esportiva és bo haver pres abans hidrats de carboni, com els que s’obtenen de la pasta i les patates.

La principal funció de les proteïnes es estructural. Només les fem servir per produir energia quan els greixos i els hidrats de carboni ja s’han esgotat.

86

A UN NEN LI SURTEN LES DENTS

PESTANYEGEM

RESPIREM

ENS CICATRITZA UNA FERIDA

ENS CREIX EL CABELL

FEM EL NOSTRE LLIT

AL NOSTRE COS TENEN LLOC REACCIONS QUÍMIQUES

CAMINEM DE CASA A L’INSTITUT

PENSEM EL QUE FAREM DEMÀ

ENS FEM MÉS GRANS I AUGMENTEM D’ESTATURA

FUNCIÓ ESTRUCTURAL

FUNCIÓ ENERGÈTICA

FUNCIÓ REGULADORA

GREIXOS

HIDRATS DE CARBONI

VITAMINES

MINERALS

PROTEÏNES

AIGUA


▪ Activitat 12. Per cada recepta, omple la taula corresponent, tenint en compte els nutrients que aporten els seus ingredients principals.


carboniMineral

sVitamine

s

Tomàquet X X

Pebrot verd X X

Gaspatxo andalús X X


carboniMineral

sVitamine

s

Ous amb ceba i tomàquet

▪ Activitat 13. Una tarda, en Santiago, un alumne de 3er d’ESO, mentre mirava l’àlbum de fotos familiar, va observar que els seus avis, de joves, eren molt més baixets que no pas ell ara. Com que a classe estan estudiant l’alimentació, va pensar que aquest fet podria estar relacionat amb allò que menjaven els seus avis. És per això que va preguntar a la seva avia Josefina, obtenint la següent resposta: “Gairebé no menjaven carn, només pollastre, molt de tant en tant. El peix ni l’oloraven. De vegades un ou ens el partíem entre cinc. Menjaven molt de pa. Preníem només una mica de llet amb el cafè cada matí, i de vegades, ni això”.

Creus que la sospita de l’alumne era encertada? Justifica la teva resposta (fixa’t en quin tipus de nutrient escassejava en la dieta dels avis i quina és la seva funció dins de l’organisme).

87


▪ Activitat 14. Aquesta activitat consisteix a elaborar l’anomenada Roda dels aliments, tal com la proposa la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación. A la taula 1 de la pàgina 2 ja hem dividit els aliments en 9 grups. Ara, però, amb la Roda dels Aliments farem només 6 grups, segons quin sigui el nutrient més important que aporten a la nostra dieta. A continuació tens una taula que resumeix tot això que acabem de dir.

Aliments Nutrient més important que aporten a la nostra dieta

Funció principal

Grup 1 Cereals (i derivats), sucre i patates Hidrats de carboni

Grup 2 Olis, greixos i mantega Greixos

Grup 3 Llet i derivats (excepte la mantega) Proteïnes

Grup 4 Carn, peix, ous, llegums i fruits secs Proteïnes

Grup 5 Verdures i hortalisses Vitamines i minerals

Grup 6 Fruites Vitamines i minerals

Hauràs pogut observar que l’última columna és buida. Completa-la amb la funció adequada, segons el nutrient més important que aporta cada grup (recorda que hi ha tres funcions: estructural, energètica i reguladora).

Ara ja podem elaborar la Roda dels aliments. A la pàgina 16 tens tot un seguit d’imatges de diferents aliments. Retalla-les i després enganxa-les a la part de la roda que correspongui al color assignat al grup al qual pertany (fixa’t en la taula anterior per saber quin color correspon a cada grup). Al centre de la roda hi ha un cercle de color blau on has d’enganxar els símbols de l’aigua (recorda que també es tracta d’un nutrient) i l’exercici físic (element imprescindible per portar un estil de vida saludable). Aquests símbols també els tens a la pàgina 16.

88


▪ Activitat 15. Un element molt utilitzat com a guia a l’hora d’elaborar dietes equilibrades és l’anomenada Piràmide dels Aliments. Aquesta piràmide fa servir els mateixos grups que la Roda dels Aliments, ordenats segons la quantitat de vegades que els hem de consumir. Així, a la base de la piràmide (la part més ampla), apareixen aquells aliments que hem de procurar prendre més sovint, i a la punta (la part més estreta), aquells que hauríem d’ingerir amb moderació.

Seguint el mateix codi de colors que hem fet servir amb la Roda dels Aliments, i utilitzant les imatges de la pàgina 16, construeix la Piràmide dels Aliments.

Nota: la zona de color gris que apareix a la part superior esquerra de la piràmide correspon al sucre, aliment del qual, tot i pertànyer al grup dels cereals i les patates, hem d’intentar no abusar.

89


90

ACTIVITAT 14

ACTIVITAT 15


Què és una dieta equilibrada?

▪ Diem que una dieta és equilibrada quan ens aporta tots els nutrients que necessitem i en la quantitat adequada. Naturalment, no tothom necessita la mateixa quantitat de nutrients. Això dependrà de diferents factors com són:

L’edat (no ha de menjar el mateix un nen de 5 anys que un home de 40).

El sexe (les necessitats alimentàries també varien una mica entre homes i dones).

L’activitat física (una corredora professional de marató no pot menjar el mateix que una presidenta de govern).

L’estat de salut (quan es pateix algun tipus de malaltia, com pot ser la diabetis, l’obesitat o els problemes cardiovasculars, s’ha de reduir o eliminar de la dieta el consum de determinats nutrients).

El metabolisme de cada persona (tots els cossos són diferents i no tothom processa els aliments de la mateixa manera).

▪ Llavors, com podem saber quins aliments i en quina quantitat hem de menjar? El més recomanable seria que un dietista ens fes un estudi personalitzat ajustat a les nostres característiques i necessitats. Tot i això, pot resultar suficient si seguim una sèrie de pautes bàsiques obtingudes de forma ràpida i senzilla a partir d’eines com la Roda del Aliments o la Piràmide dels Aliments.

▪ La Roda dels aliments, tal com la proposa la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación, és, com ja hem avançat, una eina gràfica que ens permet orientar-nos a l’hora de tractar d’establir una dieta equilibrada i saludable.

Aquesta Roda dels Aliments estableix sis grups d’aliments. Dintre de cada grup, els diferents aliments poden actuar de substituts els uns dels altres pel que fa a l’aportació d’un determinat nutrient. Compte! Això no vol dir que aquest sigui l’únic nutrient que aporten, ni tampoc que sigui el més important (recorda la taula 1 de la pàgina 2). Es tracta només de què tots els aliments d’un mateix grup tenen aquest nutrient en comú.

La taula següent presenta els aliments que formen cadascun del sis grups amb el tipus de nutrient que els caracteritza dintre de la Roda dels Aliments.

Aliments Nutrient que tenen en comú

Grup 1

Cereals (i derivats), sucre i patates Hidrats de carboni

Grup 2

Olis, greixos i mantega Greixos

Grup 3

Llet i derivats (excepte la mantega) Proteïnes

Grup 4

Carn, peix, ous, llegums i fruits secs Proteïnes

Grup 5

Verdures i hortalisses Vitamines i minerals

Grup 6

Fruites Vitamines i minerals

Taula 2. Els grups d’aliments a la Roda dels Aliments.

Fixa’t en aquests sis grups d’aliments i compara’ls amb els nou que apareixien a la taula 1 de la pàgina 2. Comprovaràs que les patates s’han ajuntat amb els cereals i el sucre, donat que tots ells aporten, bàsicament, hidrats de carboni.

91

Un dietista és un especialista en nutrició humana.

dietista


També podràs observar que, tant els llegums com els fruits secs han passat a formar part d’un mateix grup, juntament amb la carn, el peix i els ous. Això és així perquè els llegums i els fruits secs poden actuar com a substituts dels altres tres pel que fa a l’aportació de proteïnes, la qual cosa resulta especialment important per determinades persones (com els vegetarians, per exemple).

▪ Però, com s’interpreta la Roda del Aliments? És molt fàcil. A cadascun dels sis grups esmentats els correspon un determinat sector de la roda. Quant més gran sigui aquest sector, més importància ha de tenir aquest grup d’aliments dintre de la nostra dieta (els hem de menjar més sovint).

Així, segons la roda, el que més hem de prendre són cereals i patates, seguit de verdures i fruites. Després vindrien la carn, el peix, els ous i els llegums, seguits de la llet i, finalment, dels olis.

Observa també que hi ha aliments que apareixen dibuixats més petits i més a prop del centre de la roda, en la part més estreta del seu sector. Això vol dir que els hem de procurar menjar amb moderació, sense abusar-ne. Són aliments com els dolços, els pastissos, el sucre o els embotits.

Al centre de la roda, hi ha un cercle de color blau amb dos símbols que ens recorden la necessitat de beure molta aigua (recorda que també es tracta d’un nutrient) i de practicar exercici físic (element imprescindible per portar un estil de vida saludable).

▪ El funcionament de la Piràmide dels Aliments és similar al de la Roda dels Aliments. A la base de la piràmide (la part més ampla), apareixen aquells aliments que hem de procurar prendre més sovint, i a la punta (la part més estreta), aquells que hauríem d’ingerir amb moderació.

Els grups d’aliments són els mateixos que els de la Roda dels Aliments, amb l’única excepció dels aliments rics en sucre (pastissos, gelats, begudes refrescants, dolços), els quals marxen del grup dels cereals i les patates per passar a la part superior de la piràmide, on són els aliments dels quals no hauríem d’abusar.

La Piràmide dels Aliments, tal com la presentem aquí, resulta una eina molt més precisa que no pas la Roda dels Aliments, en la mesura que recomana quantes racions de cada grup d’aliments hauríem de prendre cada dia per poder portar una dieta equilibrada.

92

racions

Una ració és la quantitat d’un aliment adequada a la capacitat d’un plat o recipient considerat normal. Exemples de ració serien: 1 got de llet, 2 iogurts, 1 poma, 1 plàtan, 1 tall de meló, 1 plat d’amanida, 2 llesques de pa, 1 patata mitjana, 1 plat d’arròs, 1 plat de pasta, 1 bistec, ¼ de pollastre, 2 rodanxes de lluç ó 2 ous.

2 – 3 racions

2 – 3 racions

2 – 3 racions

2 – 4 racions

4 – 6 racions

Amb moderació


Tingues sempre present que aquestes recomanacions són vàlides per persones adultes, que realitzen una activitat física mitjana i sense especials problemes de salut. En altres casos (nens, esportistes professionals, embarassades, diabètics, etc.), la dieta hauria de ser més o menys diferent.

Activitats.


▪ Una dieta equilibrada...

a) Ens aporta tots els nutrients que necessitem.

b) Ens aporta alguns dels nutrients que necessitem i en la quantitat adequada.

c) Ens aporta tots els nutrients que necessitem i en la quantitat correcta.

▪ La quantitat de nutrients que necessitem depèn de factors com...

a) El sexe, l’estat de salut i el metabolisme de cada persona.

b) L’activitat física, l’edat i el sexe.

c) Les dues respostes anteriors són certes.

▪ Un dietista és...

a) Un metge.

b) Un especialista en nutrició humana.

c) Una persona que treballa a una botiga de productes per aprimar-se.

▪ La Roda dels Aliments i la Piràmide dels Aliments...

a) Són eines gràfiques que ens ajuden a l’hora d’elaborar dietes equilibrades.

b) Són dibuixos per fer bonic als llibres.

c) Són eines per aprendre noves receptes de cuina.

▪ La Roda dels Aliments estableix...

a) Cinc grups d’aliments.

b) Sis grups d’aliments.

c) Deu grups d’aliments.

▪ Els nutrient que tenen en comú els cereals i les patates són...

a) Els greixos.

b) Les vitamines i els minerals.

c) Els hidrats de carboni.

▪ Els vegetarians poden compensar el fet de no menjar carn amb les proteïnes procedents...

a) Dels llegums.

b) De les verdures.

c) De les patates.

▪ A la Roda dels Aliments, els aliments que apareixen dibuixats petits i a prop del centre...

a) Estan prohibits.

b) Els hem de consumir amb moderació.

c) Els hem de consumir a dojo.

▪ Per portar un estil de vida saludable és necessari...

93


a) Practicar esport i menjar molt de greix.

b) Beure aigua només durant els àpats.

c) Beure molta aigua i practicar exercici físic.

▪ En condicions normals, allò que una persona adulta ha de menjar més sovint són...

a) Cereals (i derivats) i patates.

b) Llegums.

c) Formatges i verdures.

▪ Una ració és...

a) Un plat ple a vessar.

b) La quantitat d’un aliment adequada a la capacitat d’un plat o recipient considerat normal.

c) Un plat gairebé buit.

▪ Són exemples de ració...

a) 2 iogurts, 2 bistecs i 1 poma.

b) 1 plat de pasta i ½ pollastre.

c) 1 plat d’arròs, 1 patata mitjana i 2 ous.

▪ Si em menjo 2 ous, 1 bistec, 1 amanida, 1 pera i 1 iogurt, llavors puc dir que he pres...

a) 5 racions.

b) 6 racions.

c) 4 ½ racions.

▪ Activitat 17. Relaciona els següents grups d’aliments amb els seus nutrients característics, segons estableix la Roda dels Aliments.


V F

Una dieta equilibrada ens aporta tots els nutrients que necessitem, i quants més, millor (més val que en sobrin que no que en faltin)

Tots necessitem la mateixa quantitat de nutrients.

Els dietistes són especialistes en nutrició humana.

La Roda dels Aliments i la Piràmide dels Aliments són eines gràfiques que ens ajuden a elaborar dietes equilibrades.

La Roda dels Aliments estableix sis grups d’aliments.

Les llegums i els fruits secs poden actuar com a substituts de la carn, el peix, els ous pel que fa a l’aportació de greixos.

Les patates poden substituir la pasta pel que fa a l’aportació d’hidrats de carboni.

94

CEREALS (I DERIVATS), SUCRE I PATATES

OLIS, GREIXOS I MANTEGA

LLET I DERIVATS (EXCEPTE LA MANTEGA)

CARN, PEIX, OUS, LLEGUMS I FRUITS SECS

VERDURES I HORTALISSES

FRUITES

GREIXOS

PROTEÏNES

VITAMINES I MINERALS

HIDRATS DE CARBONI


Dolços, pastissos, gelats i embotits han de ser consumits a dojo.

Per portar un estil de vida saludable, és imprescindible practicar exercici físic i beure poca aigua.

En condicions normals, allò que una persona adulta ha de menjar més sovint són els ous.

Una ració és la quantitat d’un aliment adequada a la capacitat d’un plat o recipient considerat normal

1 plat d’amanida, 1 tall de meló, 2 rodanxes de lluç i 2 gots de llet són exemples de ració.

1 got de llet, 2 torrades i 1 plàtan sumen 3 racions.

▪ Activitat 19. A continuació tens una taula que conté tot el que ha menjat una determinada persona durant tot un dia en cadascun dels diferents àpats. Indica quantes racions de cadascun dels diferents grups d’aliments ha pres en cada àpat i en total.

Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar

- 1 got de llet- 2 torrades amb

mantega i melmelada

- 1 entrepà de xoriço

- 1 llauna de refresc

- 1 plat d’amanida- 2 ous ferrats- ½ pollastre amb

arròs- 1 got de refresc- 1 préssec

- 1 tros de pastís

- 1 got de refresc

- 1 iogurt

- 1 plat de sopa de verdures

- 1 bistec amb patates fregides

- 1 got de refresc- 1 taronja

Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total

Cereals (i derivats) i patates


Carn, peix, ous, llegums i fruits secs

Verdures i hortalisses

Fruites

Segons el que ens recomana la Piràmide dels Aliments (pàgina 18) que hem presentat, creus que el que ha menjat aquesta persona s’ajusta al que hauria de ser una dieta equilibrada? Per què?

95


▪ Activitat 20. A la taula següent, recull tot el que mengis en cadascun dels diferents àpats durant aquesta setmana. Un cop l’hagis omplerta, indica quantes racions de cada grup d’aliments has pres en cada àpat i en total cada dia.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Desdejuni

Esmorzar

Dinar

Berenar

Sopar

96


DILLUNS Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIMARTS Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIMECRES Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIJOUS Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIVENDRES Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DISSABTE Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIUMENGE Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

97


▪ Activitat 21. Segons els resultats obtinguts a l’activitat anterior, i tenint en compte les recomanacions que fa la Piràmide dels Aliments (pàgina 18), analitza si el que vas menjar cada dia s’ajusta al que hauria de ser una dieta equilibrada.

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

98


▪ Activitat 22. Elabora una dieta setmanal que s’ajusti a les racions diàries de cada grup d’aliments que recomana la Piràmide dels Aliments (pàgina 18). No pots repetir cap menjar més de dues vegades durant tota la setmana i, com a màxim, pots saltar-te un àpat diari. Després, indica quantes racions de cada grup d’aliments has pres en cada àpat i en total cada dia.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Desdejuni

Esmorzar

Dinar

Berenar

Sopar

99


DILLUNS Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIMARTS Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIMECRES Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIJOUS Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIVENDRES Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DISSABTE Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

DIUMENGE Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar Total





Fruites

96


Annex 3b

96


96


Annex 4a

98


L’aparell digestiu.

Activitats.

▪ Activitat 1. Escriu el nom de la part de l’aparell digestiu que representa cada imatge i escriu-hi el nom de les parts assenyalades, tal com s’indica a l’exemple.

98

Dents

Cavitat bucal



▪ Els aliments entren a l’organisme...

j) Per la cavitat oral.

k) Per la cavitat bucal.

l) Per l’epiglotis.

▪ Al fet d’esmicolar els aliments i barrejar-los amb la saliva li diem...

g) Digestió química.

h) Digestió mecànica.

i) Digestió bucal.

▪ La saliva és produïda per les...

j) Glàndules salivals.

k) Mucosa bucal.

l) Glàndules de la cavitat bucal.

▪ De l’acció de la saliva sobre l’aliment en diem...

g) Digestió química.

h) Digestió mecànica.

i)Digestió bucal.

▪ L’estómac està format per dues capes:

j) El pílor i el càrdies.

k) La mucosa gàstrica i la musculatura gàstrica.

l) El mucus i la mucosa gàstrica.

▪ Els moviments peristàltics...

d) Col·laboren en la digestió química de l’aliment.

e) Col·laboren en la digestió mecànica de l’aliment.

f) No són gaire importants a l’hora de digerir els aliments.

▪ L’intestí prim està format per tres capes:

d) Mucus, musculatura intestinal i capa serosa.

e) Mucosa, musculatura i capa serosa.

f) Capa serosa, capa muscular i duodè.

▪ Els moviments peristàltics de l’intestí prim fan possible que...

a) Els nutrients puguin ser absorbits.

b) La digestió sigui més lenta.

c) L’aliment es barregi amb els sucs digestius i que pugui avançar.

▪ La mucosa de l’intestí prim està plena de plecs...

a) Perquè així hi caben més vellositats.

b) Perquè així l’aliment avança més ràpid.

c) No hi ha cap raó especial que expliqui aquest fet.

▪ A l’intestí gros s’absorbeix...

d) El greix del quim.

e) El greix del quil.

98


f) L’aigua del quil.

▪ L’expulsió dels excrements de l’organisme té lloc a través de...

a) El recte.

b) El cec.

c) L’anus.

▪ La part del fetge que secreta la bilis es diu...

a) Pàncreas.

b) Conducte hepàtic.

c) Vesícula biliar.

▪ Quan la capa de mucus de l’estómac es debilita podem patir...

a) Una úlcera.

b) Diarrea.

c) Una apendicitis.

▪ L’apendicitis s’origina per una infecció a l’apèndix situat al...

a) Còlon

b) Recte.

c) Cec.


V F

La funció de les dents i la llengua és esmicolar els aliments i barrejar-los amb la saliva.

Els enzims de la saliva ajuden a extreure els hidrats de carboni de l’aliment.

Quan ens empassem els aliments, aquests passen directament a l’esòfag.

Després de passar per la faringe, l’aliment passa a l’esòfag i ,després, al pílor.

La mucosa gàstrica segrega el quim.

El suc gàstric col·labora en la digestió mecànica de l’aliment.

Els moviments peristàltics de l’estómac afavoreixen la barreja de l’aliment amb els greixos.

L’intestí prim només mesura uns quants centímetres.

La mucosa intestinal produeix el suc intestinal.

A l’intestí prim, té lloc l’absorció dels nutrients.

L’expulsió dels excrements es produeix gràcies a la relaxació inconscient de l’esfínter.

La bilis col·labora en la digestió dels hidrats de carboni.

La bilis s’aboca al duodè.

La diarrea s’origina per una infecció a les parets de l’intestí prim.

98



- La part de l’aparell digestiu que impedeix que l’aliment passi als pulmons es

diu ....................

- La vàlvula d’entrada de l’estómac es diu .................... i la de sortida ....................

- El suc gàstric ajuda a extreure de l’aliment els .................... i les ....................

- La mucosa gàstrica secreta una substància que es diu .................... i que protegeix les

parets de l’estómac.

- La musculatura gàstrica produeix uns moviments anomenats ....................

- La mescla de suc gàstric i aliment que surt de l’estómac es diu ....................

- L’intestí prim consta de tres parts: ...................., .................... i ....................

- L’absorció dels nutrients té lloc a l’intestí ...................., gràcies a les ....................

- A l’intestí prim, el líquid pastós en què s’han convertit els aliments rep el nom

de ....................

- L’intestí gros està format per tres parts: ...................., .................... i ....................

- L’interior de l’intestí gros està poblat de .................... que formen la ....................

- Al final del procés digestiu, les restes que encara queden i que ja no podem aprofitar

reben el nom de .................... o ....................

- El fetge segrega una substància de color verd que es diu ....................

- El pàncreas produeix una substància anomenada ...................., la qual aboca

al .................... per ajudar a la digestió de l’aliment.

- Per prevenir la .................... és important raspallar-se les dents i no abusar

del .....................

▪ Activitat 5. Troba el nom de divuit parts de l’aparell digestiu a la següent sopa de lletres.

D U O D E W A F R C

S E I D R A C A F E

U X N E T C E R F C

C S I T O L G I P E

U A N U S M S N G U

M L B I L I S G J I

P I L O R U Q E O M

E V Z E Ç O J I L I

L A R I N G E U R U

M U C O S A L I U Q

98



1 S’absorbeix l’aigua del quil i els bacteris de la flora intestinal el converteixen en excrements.

2 L’aliment passa a la faringe.

3 El suc gàstric comença a extreure de l’aliment els greixos i les proteïnes.

4 L’aliment passa a l’esòfag.

5 El quil entra a l’intestí gros pel cec i passa al còlon.

6 L’aliment es barreja amb el suc gàstric gràcies als moviments peristàltics que genera la musculatura gàstrica.

7 L’aliment entra a l’estómac pel càrdies.

8 Els nutrients són absorbits a través de les vellositats re recobreixen la paret interior de l’intestí prim (mucosa).

9 La barreja d’aliment i suc gàstric es transforma en quim.

10 L’aliment avança per tot l’intestí prim degut als moviments peristàltics de la seva capa muscular.

11 Masteguem l’aliment i el barregem amb la saliva.

12 La saliva extreu els hidrats de carboni de l’aliment.

13 El quim surt de l’estómac pel pílor.

14El quim arriba al duodè, on es barreja amb la bilis (procedent del fetge), el suc pancreàtic (procedent del pàncreas) i el suc intestinal (produït per l’intestí prim) i forma el quil.

15 L’epiglotis impedeix que l’aliment passi als pulmons.

16 Els excrements són expulsats de l’organisme per l’anus, gràcies a la relaxació voluntària dels esfínters.

11

▪ Activitat 7. Relaciona correctament els següents elements de l’aparell digestiu.

98

CAVITAT BUCAL

ESTÓMAC

INTESTÍ PRIM

INTESTÍ GROS

FETGE

PÀNCREAS

BACTERIS

SUC INTESTINAL

BILIS

SUC PANCREÀTIC

SALIVA

SUC GÀSTRIC

MUCOSA INTESTINAL

GLÀNDULES SALIVALS

FLORA INTESTINAL

MUCOSA GÀSTRICA

VESÍCULA BILIAR


104


Annex 4b

104


104


Annex 5

106


L’aparell circulatori.

Activitats.


▪ La funció principal de l’aparell circulatori és...

m) Fer arribar a totes les cèl·lules del cos les substàncies que necessiten (nutrients, oxigen).

n) Recollir les substàncies de rebuig que generen les cèl·lules.

o) Ambdues respostes anteriors són certes.

▪ Els quatre elements fonamentals de la sang són:

m)Els glòbuls blancs, els eritròcits, les plaquetes i el plasma.

n) Els glòbuls vermells, els hematies, el plasma i les plaquetes.

o) Els eritròcits, les plaquetes, els leucòcits i l’hemoglobina.

▪ El plasma...

j)És el component menys abundant de la sang (menys d’un 5%).

k) És el component més abundant de la sang (aproximadament un 70%).

l)És el component més abundant de la sang (aproximadament un 55%).

▪ El plasma és...

m)Un líquid constituït per aigua i diverses substàncies dissoltes (nutrients, substàncies de rebuig, etc.).

n) Un líquid que porta nutrients del cor a les cèl·lules.

o) El component principal de la orina.

▪ Els glòbuls vermells...

g) Duen el diòxid de carboni als òrgans del cos.

h) Duen els nutrients als òrgans del cos i hi recullen l’oxigen.

i) Duen l’oxigen als òrgans del cos.

▪ Els glòbuls vermells contenen una substància responsable del color vermell de la sang:

g) L’hematies.

h) L’hemoglobina.

i) La limfa.

▪ Els glòbuls blancs...

d) Defensen l’organisme de les aturades cardiorespiratòries.

e) Defensen l’organisme davant les infeccions.

f) Mantenen el nivell d’oxigen a la sang.

▪ Alguns glòbuls blancs, anomenats...

d) Limfòcits, produeixen anticossos, substàncies necessàries per fer front a les infeccions.

e) Eritròcids, produeixen anticossos, substàncies necessàries per fer front a les infeccions.

f) Leucòcits, produeixen hemoglobina, substància necessària per fer front a les infeccions.

▪ Les plaquetes...

g) Són les encarregades de fer arribar l’oxigen al cervell.

106


h) Son les que donen resistència als vasos sanguinis.

i) Són responsables de la coagulació de la sang.

▪ Activitat 2. Indica si les següents funcions són pròpies de l’aparell circulatori

V F

Protegir òrgans i estructures internes.

Fer arribar als òrgans del cos les substàncies que necessiten (nutrients, oxigen).

Contribuir a la producció de moviments de l’organisme.

Recollir les substàncies de rebuig que generen les cèl·lules i portar-les als òrgans encarregats d’eliminar-les.

Proporcionar una estructura rígida a l’organisme.

Mantenir la temperatura corporal.

Defensar l’organisme de les infeccions.

Fer possible la reproducció de l’espècie.

Produir cèl·lules sanguínies.

Captar l’oxigen que necessiten les cèl·lules de l’organisme.


▪ La funció dels vasos sanguinis és...

d) Fer possible que ens puguem doblegar millor.

e) Transportar i distribuir la sang per tot el cos.

f) Produir la sang que circula per l’organisme.

▪ Distingim tres tipus de vasos sanguinis:

d) Glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes.

e) Gruixuts, mitjans i prims.

f) Venes, artèries i capil·lars.

▪ La funció de les artèries és...

d) Transportar la sang des dels capil·lars fins al cor.

e) Transportar la sang des dels pulmons fins al cor.

f) Transportar la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme.

▪ Els capil·lars...

d) Són els vasos sanguinis més prims i fan possible l’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules dels teixits.

e) Transporten la sang des dels pulmons fins al cor.

f) Són els vasos sanguinis amb les parets més gruixudes.

▪ Com a conseqüència de l’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules,...

d) Es genera un líquid que banya totes les cèl·lules i que anomenem líquid intercel·lular.

e) Es genera un augment de temperatura.

f) Es genera un líquid que banya totes les cèl·lules i que anomenem líquid intersticial.

106


▪ La funció de les venes és...

d) Transportar la sang des dels capil·lars fins al cor.

e) Transportar la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme.

f) Transportar la sang des del cor fins als pulmons.

▪ El cor...

d) És un òrgan que actua com una bomba per impulsar la sang al llarg dels vasos sanguinis.

e) És un òrgan que fa possible els moviments d’inspiració i expiració.

f) És un òrgan que fa possible els moviments peristàltics.

▪ Activitat 4. Troba el nom de deu elements de l’aparell circulatori a la següent sopa de lletres.

P O A M S A L P L U A

T L E U C O C I T N N

I I A S I L A I E M I

C C L Q B U E V N U B

O O L E U R J Q U B O

R G U O S E A U T A L

T I C O R U T M A E G

I A I R E T R A I N O

R C E F E O T N A F M

E I G O A J A S R O E

U C A P I L L A R E H

▪ Activitat 5. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les següents parts de l’aparell circulatori: aurícula esquerra, vena cava superior, artèria pulmonar esquerra, vàlvula pulmonar, artèria aorta, ventricle dret, venes pulmonars esquerres, vàlvula mitral, vena cava inferior, vàlvula tricúspide, ventricle esquerre, aurícula dreta, vàlvula aòrtica, artèria pulmonar dreta, venes pulmonars dretes.

106



▪ Externament, el cor està recobert d’una membrana anomenada...

a) Pleura.

b) Pericardi.

c) Miocardi.

▪ Internament, el cor es divideix en...

a) Una aurícula i dos ventricles.

b) Dos ventricles superiors i dues aurícules inferiors.

c) Dues aurícules i dos ventricles.

▪ El múscul cardíac rep el nom de...

a) Miocardi.

b) Pericardi.

c) Coronari.

▪ El cor té el seu propi sistema d’irrigació sanguínia format per...

a) L’aorta i la vena cava.

b) El miocardi i el pericardi.

c) Les venes i artèries coronàries.

▪ L’obstrucció de les artèries coronàries és la causa...

a) Del mal de panxa.

b) Dels atacs de nervis.

c) De l’infart de miocardi.

▪ El cor impulsa la sang gràcies a uns moviments anomenats...

a) Peristàltics.

b) Batecs cardíacs.

c) Coronaris.

▪ Dintre dels batecs cardíacs distingim dues fases:

a) Sístole i diàstole.

b) Sístole i miocardi.

c) Batec primari i batec secundari.

▪ Quan realitzem alguna activitat física...

a) El nombre de batecs del nostre cor augmenta.

b) El nombre de batecs del nostre cor disminueix.

c) El nombre de batecs del nostre cor no canvia.

106



V F

La sang que passa per la vena cava superior prové dels pulmons.

L’artèria pulmonar surt de la aurícula dreta.

L’artèria aorta porta sang carregada d’oxigen.

Les artèries pulmonars porten la sang a tot el cos.

La vàlvula tricúspide separa l’aurícula dreta de l’esquerra.

La vàlvula pulmonar tanca el pas cap a l’artèria pulmonar.

La vàlvula aòrtica tanca el pas cap a l’aorta.

La vàlvula mitral separa l’aurícula i el ventricle esquerres.

▪ Activitat 8. Troba el nom de deu termes relacionats amb el cor a la següent sopa de lletres.

E L C I R T N E V R D

A E O S U R T O T I I

L D R I A T R O A D E

U R O S I Q U S R R R

C A N T S O T A R A F

I U A O E O C O X C U

R H R L L O J A Z I S

U Ç I E I E I L O R T

A F A M I T R A L E I

M A N C V G U E L P D

T R I C U S P I D E O

106


Annex 6

112


L’aparell respiratori.

Activitats.

▪ Activitat 1. Ordena les següents parts de l’aparell respiratori segons el camí que recorre l’aire des que entra a l’organisme: fosses nasals, bronquis, alvèols pulmonars, epiglotis, laringe, conductes alveolars, tràquea, faringe, bronquíols i orificis nasals.

Orificis nasals

▪ Activitat 2. Identifica a cadascuna de les dues imatges que se’t presenten més avall les següents parts de l’aparell respiratori: fosses nasals, bronquis, alvèols pulmonars, epiglotis, laringe, conductes alveolars, tràquea, faringe, bronquíol, pulmons, diafragma, orificis nasals i capil·lars.

112


▪ Activitat 3. Indica si les següents funcions són pròpies de l’aparell respiratori.

V F

Protegir òrgans i estructures internes.

Fer arribar als òrgans del cos les substàncies que necessiten (nutrients, oxigen).

Eliminar el diòxid de carboni que generen les nostres cèl·lules.

Recollir les substàncies de rebuig que generen les cèl·lules i portar-les als òrgans encarregats d’eliminar-les.

Proporcionar una estructura rígida a l’organisme.

Mantenir la temperatura corporal.

Defensar l’organisme de les infeccions.

Fer possible la reproducció de l’espècie.

Contribuir a la producció de moviments de l’organisme.

Captar l’oxigen que necessiten les cèl·lules de l’organisme.


▪ La funció de l’aparell respiratori és...

p) Eliminar el diòxid de carboni que produeixen les cèl·lules del nostre cos.

q) Captar l’oxigen que necessiten les cèl·lules de l’organisme.

r) Ambdues respostes anteriors són correctes.

▪ Les següents parts de l’organisme pertanyen a l’aparell respiratori:

j) Faringe, esòfag, tràquea i pulmons.

k) Fosses nasals, pleura i laringe.

l) Bronquíols, bronquis, alvèols i costelles.

▪ L’interior de les fosses nasals està recobert de...

p) Pèls que faciliten l’entrada d’aire.

q) Cartílag que les protegeix dels cops forts.

r) Pèls i mucositat que dificulten l’entrada de partícules de pols i gèrmens.

▪ Les següents parts de l’aparell respiratori estan correctament ordenades:

m)Fosses nasals, laringe, faringe, tràquea, bronquis, bronquíols, conductes alveolars i alvèols.

n) Fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquíols, conductes alveolars i alvèols.

o) Fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquíols, bronquis, conductes alveolars i alvèols.

▪ La tràquea...

p) Consta d’uns anells de cartílag que li donen elasticitat i la mantenen sempre oberta.

q) Consta d’unes bandes fibroses molt resistents que li donen gran consistència.

r) Consta d’uns anells de cartílag que fan possible que es pugui tancar i obrir constantment.

▪ La superfície interior de la tràquea està formada per...

112


a) Cèl·lules ciliades que, amb el seu moviment, ens provoquen pessigolles.

b) Cèl·lules planes recobertes de mucositat que ajuden a que l’aire entri més fàcilment.

c) Cèl·lules ciliades recobertes de mucositat i que, amb el seu moviment, ajuden a expulsar a l’exterior gèrmens i partícules.

▪ La tràquea es divideix en dos conductes anomenats...

a) Sacs alveolars.

b) Bronquis.

c) Bronquíols.

▪ Els bronquis presenten una gran quantitat de ramificacions formant el que s’anomena...

a) Arbre respiratori.

b) Matoll pulmonar.

c) Arbre bronquial.

▪ Els pulmons estan envoltats per una membrana elàstica anomenada...

a) Pleura.

b) Diafragma.

c) Mucosa.

▪ Externament, els pulmons estan dividits en...

a) Lòbuls, 3 el dret i 4 l’esquerre.

b) Milers d’alvèols.

c) Lòbuls, 3 el dret i 2 l’esquerre.

▪ L’intercanvi dels gasos té lloc...

a) Als alvèols.

b) Als bronquis.

c) A les foses nasals.

▪ El quitrà del tabac paralitza les cèl·lules ciliades de la tràquea, la qual cosa provoca...

a) Només una mica de brutícia.

b) No provoca res.

c) Que els gèrmens s’acumulin i es generin infeccions, com la bronquitis.

▪ El quitrà del tabac, també pot provocar...

a) L’escalfament progressiu dels pulmons.

b) La destrucció progressiva dels alvèols pulmonars.

c) Ja he dit que no provoca res.

▪ Quin percentatge dels càncers de pulmó estan relacionats directament amb el consum de tabac?

a) Entre un 10 i un 20 per cent.

b) Entre un 2 i un 5 per cent.

c) Entre un 80 i un 90 per cent.

▪ El monòxid de carboni que genera la combustió del tabac consumeix hemoglobina, la qual cosa...

a) Disminueix la capacitat d’oxigenació i fa disminuir la capacitat esportiva.

b) Augmenta la nostra capacitat d’oxigenació.

c) No ens pot afectar de manera significativa.

112


▪ Les embarassades que fumen...

a) No posen en perill la salut de la seva criatura.

b) Subministren menys oxigen al fetus.

c) Subministren més oxigen al fetus.


- La tràquea es divideix per formar els ...................., els quals, després de moltes

ramificacions, connecten amb uns altres conductes molt petits anomenats .....................

Aquests, per la seva banda, comuniquen amb els ........................................, al final dels

quals trobem els ........................................

- Els .................... són dues masses esponjoses, cadascuna d’elles envoltades per una

membrana elàstica anomenada ...................., i que contenen les ramificacions

dels ...................., els ...................., els ........................................ i

els ........................................

- La ventilació pulmonar consta de dues etapes: .................... (o .................... d’aire)

i .................... (o .................... d’aire).

- La ventilació pulmonar és possible gràcies a la intervenció d’una sèrie de músculs:

el .................... i els .........................................

- Els ........................................ estan envoltats de capil·lars que recullen .................... i

deixen anar .....................

▪ Activitat 6. Troba el nom de deu parts de l’aparell respiratori a la següent sopa de lletres.

F I L L A Q U E A E

O O U E O L A I S G

T P I Q G U V I U N

L R U U N N T E Z I

A O A N Q O I F O R

R M E Q L N R R I L

I L M G U Q O B A A

N U I K A E B R C F

G P L E U R A S B A

E A M G A R F A I D

112


Annex 7

117


El sistema excretor

Activitats.

▪ Activitat 1. Relaciona adequadament cada òrgan amb el seu nom i amb la seva funció dins del sistema excretor.


V F

L’excreció és el procés mitjançant el qual l’organisme elimina els productes de rebuig de les cèl·lules.

Si no expulséssim aquestes substàncies de rebuig, estaríem més bruts per dins, però no seria perjudicial.

Els ronyons i l’estómac són òrgans del sistema excretor.

Els pulmons expulsen la urea de l’organisme.

Mitjançant la suor, expulsem de l’organisme diòxid de carboni.

La quantitat de suor que produïm és menor quan la temperatura puja.

El fetge no és un òrgan del sistema excretor.

117

ELIMINACIÓ DE DIÒXID DE CARBONI

ELIMINACIÓ DE SALS MINERALS MITJANÇANT LA SUOR

ELIMINACIÓ DE L’HEMOGLOBINA DELS GLÒBULS VERMELLS VELLS MITJANÇANT LA BILIS

ELIMINACIÓ D’UREA A TRAVÉS DE L’ORINARONYONS

FETGE

GLÀNDULA SUDORÍPARA

PULMONS


▪ Activitat 3. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les parts de l’aparell urinari assenyalades.


▪ La filtració de la sang per part dels ronyons té lloc a...

s) La bufeta.

t) L’urèter.

u) Les nefrones.

▪ La uretra de la dona és més gran que la de l’home.

m)No sempre.

n) Gairebé sempre.

o) No, és fals. La de l’home és sempre més gran.

▪ L’obertura de la bufeta és un acte...

s) Voluntari.

t) Involuntari.

u) Reflex.

▪ Quan els ronyons deixen de filtrar la sang correctament, diem que es pateix...

p) Suficiència hepàtica.

q) Filtració renal.

r) Insuficiència renal.

▪ La diàlisi...

s) Consisteix a filtrar la sang del pacient fora del seu cos mitjançant una màquina.

t) Consisteix a extirpar un ronyó al pacient, netejar-lo bé i tornar-li-ho a implantar un cop ha quedat ben net.

u) Consisteix a fer més grans els ronyons del pacient.

▪ Davant la insuficiència renal, apart de la diàlisi, una altra solució possible és...

d) El trasplantament.

e) L’extirpació dels dos ronyons.

f) No beure aigua.

▪ Els càlculs renals també s’anomenen...

117


d) Roques.

e) Pedres.

f) Ciment.

▪ Per prevenir la formació de càlculs renals es recomana...

d) Beure molta aigua.

e) No beure aigua.

f) Menjar molta fibra.

▪ Activitat 5. Troba el nom de deu termes relacionats amb el sistema excretor a la següent sopa de lletres.

R D I A L I S I P I

A O B G A O P U G B

R C N V S T L T E P

A M A Y U M E U F S

R O S H O E K F E I

T D N A R L Z D U N

E C E J X A J U F B

R R Y N E F R O N A

U R E T E R I W U T

M O R H L E G T E F

117


Annex 8

121


L’aparell reproductor

Activitats.


▪ L’aparell reproductor femení és l’encarregat de produir...

v) Els espermatozoides.

w) Els òvuls.

x) Els ovaris.

▪ A l’interior de l’aparell reproductor femení tenen lloc...

v) La fecundació i el desenvolupament del fetus.

w) Només la fecundació, però no pas el desenvolupament del fetus.

x) Només el desenvolupament del fetus, donat que la fecundació té lloc fora.

▪ L’aparell reproductor femení...

a) Comparteix certes parts amb l’aparell urinari, igual que el masculí.

b) Està situat molt lluny de l’aparell urinari.

c) És independent de l’aparell urinari.

▪ L’aparell reproductor femení consta de...

s) Milions d’ovaris.

t) Quatre ovaris, dos a la dreta i dos a l’esquerra.

u) Dos ovaris.

▪ Els òvuls es produeixen...

g) Als ovaris.

h) A l’úter.

i) A les trompes de Fal·lopi.

▪ Els òvuls es produeixen...

v) Des de l’inici de la pubertat (11-16 anys) fins a la menopausa (46-54 anys).

w) Cada cop que es vol tenir un fill.

x) Durant tota la vida de la dona.

▪ Els òvuls...

a) No contenen cap tipus de càrrega genètica (cromosomes).

b) Contenen la càrrega genètica femenina.

c) Contenen, tant la càrrega genètica masculina, com la femenina.

▪ El coit, consisteix en...

g) La penetració de la vagina per part del penis de l’home.

h) La penetració de l’òvul per part del penis de l’home.

i) La penetració dels ovaris per part del penis de l’home.

▪ Les parets de la vagina són elàstiques...

a) Per facilitar l’hemorràgia que provoca la menstruació.

b) Per facilitar la implantació de l’òvul fecundat.

c) Per facilitar el coit.

121


▪ Activitat 2. Identifica a les imatges que se’t presenten més avall les parts assenyalades.

121



V F

L’aparell reproductor masculí és l’encarregat de produir els òvuls.

L’aparell reproductor masculí comparteix alguna part amb l’aparell urinari.

Els espermatozoides són produïts als testicles.

El semen està format pels espermatozoides i les secrecions de la pròstata i el penis.

L’erecció del penis té lloc gràcies a què els seus músculs fan moure els ossos del seu interior.

La circumcisió consisteix a tallar el gland.

La producció de espermatozoides comença a la pubertat (12-15 anys) i continua durant tota la vida.

Els espermatozoides contenen la càrrega genètica femenina (cromosomes).

Per desenvolupar-se, els espermatozoides necessiten una temperatura lleugerament superior a la corporal.

A cada ejaculació s’expulsen només dos espermatozoides, un per cada ovari.


▪ Quan l’òvul surt de l’ovari...

a) Es queda allà durant un dia esperant si arriba un espermatozoide.

b) Comença a desplaçar-se per la trompa de Fal·lopi en direcció l’úter.

c) Mor immediatament.

▪ Un cop surt de l’ovari, la vida d’un òvul...

a) És d’unes 24 hores.

b) És d’uns 28 dies.

c) És d’uns 24 minuts.

▪ Els espermatozoides, un cop són dipositats a la vagina,...

a) Comencen a desplaçar-se per les trompes de Fal·lopi en direcció els ovaris.

b) Moren immediatament.

c) Es queden allà durant un dia esperant si arriba un òvul.

▪ Un cop és dipositat a la vagina, la vida d’un espermatozoide...

a) Oscil·la entre 3 i 5 dies.

b) És d’uns 28 dies.

c) És d’uns 24 minuts.

▪ Mentre es produeix l’òvul...

a) Té lloc la menstruació.

b) A les parets de l’úter es van creant una capa per acollir el possible embrió.

c) Tenen lloc les contraccions del part.

▪ Quan un òvul es troba a la trompa de Fal·lopi amb un espermatozoide...

a) Té lloc la menstruació.

b) Té lloc el part.

c) Té lloc la fecundació.

121


▪ Quan un òvul es fecundat...

a) Comença a dividir-se i acaba per implantar-se a la paret de l’úter.

b) Mor immediatament.

c) Comença a dividir-se i acaba per implantar-se a la paret de l’ovari.

▪ Si l’òvul no es fecundat, llavors...

a) Es produeix un embaràs.

b) Retorna un altre cop als ovaris.

c) La capa que s’havia format a les parets de l’úter es desprèn, donant lloc al que es coneix com menstruació.

▪ El temps que transcorre des que s’inicia una menstruació fins que s’inicia la següent és...

a) D’uns 28 dies.

b) De nou mesos.

c) De 24 hores.

▪ Activitat 5. Troba el nom de deu parts dels aparells reproductors masculí i femení.

T A D O E D N A L G

R E J R M G U H I B

O I S E A L E T V A

M C D T N C P O U T

P U A U I R E R L A

A P O M G C T C V T

O E J S A K L S A S

F R N U V G V E H O

N P I F A C U P B R

O V A R I L Z E I P

▪ Activitat 6. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les parts assenyalades.


121


- El fetus es desenvolupa a l’interior d’una bossa plena d’un líquid que el protegeix dels

cops i les vibracions, anomenat ......................................

- Pel .................................... arriben l’oxigen i els nutrients de la mare al fetus.

- El període de temps que transcorre des de la fecundació fins el naixement és

d’uns ............... mesos.

- El part s’inicia amb les ........................ de l’úter i la dilatació del ..............................

- Anomenem trencar aigües al trencament del ..............................

- Quan el nou nat és fora, es talla el ...................................., el qual deixa una cicatriu

anomenada ....................

- El part acaba amb l’expulsió de la ...................., pocs minuts després del naixement del

nen.

- Quan el fetus no pot sortir per un part normal, es pot practicar una intervenció

quirúrgica anomenada ....................

121


Annex 9a

127


Els estats de la matèria

Activitats.

▪ Activitat 1. Escriu el nom de cadascun dels processos de canvi d’estat representats.

▪ Activitat 2. Relaciona correctament cada estat de la matèria amb les seves propietats.

127

SÒLID LÍQUID

SÒLID GAS

LÍQUID GAS

GAS LÍQUID

LÍQUID SÒLID

GAS SÒLID

QUAN S’ESCALFEN ES DILATEN BASTANT

NO ES PODEN COMPRIMIR

OCUPEN TOT L’ESPAI DISPONIBLE

QUAN S’ESCALFEN ES DILATEN POC

AGAFEN LA FORMA DEL RECIPIENT QUE ELS CONTÉ

QUAN S’ESCALFEN ES DILATEN MOLT

PODEN COMPRIMIR-SE FÀCILMENT

ES PODEN COMPRIMIR MOLT POC

SÓN RÍGIDS I MANTENEN LA FORMA

SÒLID

LÍQUID

GAS



▪ La pressió d’un gas ens dóna informació sobre...

y) La força de la gravetat terrestre.

z) La força que exerceixen les partícules d’aquest gas sobre les parets del recipient que el conté.

aa) Ambdues respostes anteriors són correctes.

▪ Si comprimim un gas dintre d’una xeringa, ...

p) La seva pressió disminuirà i n’augmentarà el volum.

q) La seva pressió augmentarà i el volum es mantindrà constant.

r) La seva pressió augmentarà i en disminuirà el volum.

▪ Si escalfem un gas dintre d’un recipient tancat, ...

y) La seva pressió augmentarà.

z) La seva pressió disminuirà.

aa) El volum del recipient es reduirà.

▪ Si escalfem l’aire de dins d’un globus elàstic, ...

v) El pressió del globus disminuirà.

w) El volum del globus disminuirà.

x) El volum del globus augmentarà.

▪ Si tenim un recipient amb glaçons de gel d’aigua destil·lada fonent-se al sol, ...

y) La temperatura de l’aigua serà de 0 ºC.

z) La temperatura de l’aigua anirà pujant a mesura que el sol la vagi escalfant.

aa) La temperatura de l’aigua serà de 100 ºC.

▪ En condicions normals, l’aigua bull...

a) A 0 ºC.

b) A 100 ºC.

c) A 200 ºC.

▪ Si fonem un tros de coure, ...

a) El volum que ocupa augmentarà.

b) El volum que ocupa disminuirà.

c) El volum que ocupa no variarà.

▪ Si fonem un tros de gel, ...

a) El volum que ocupa augmentarà.

b) El volum que ocupa disminuirà.

c) El volum que ocupa no variarà.

▪ La densitat ens informa...

j) De la velocitat a la qual es mou un líquid.

k) De la duresa d’un material.

l) De la quantitat de massa d’una substància que ocupa un determinat volum.

127


▪ Activitat 4. Hem inflat un globus elàstic a les 5 de la matinada, l’hem tancat de forma que no s’escapi gens d’aire i l’hem deixat lligat al balcó. Quan siguin les 12 del migdia, després d’unes quantes hores al sol, què creus que li haurà passat al volum del globus? Haurà augmentat, haurà disminuït o, pel contrari, haurà romàs igual? Explica per què.

▪ Activitat 5. Hem omplert una ampolla de vidre amb aigua fins a dalt de tot i l’hem tapat bé. Després, l’hem introduïda dins el congelador durant tot un dia. Què creus que li haurà passat a l’ampolla al cap d’aquest temps? Explica per què.

▪ Activitat 6. Què creus que passarà si escalfem una ampolla de vidre tancada i plena d’aire? Explica per què.

▪ Activitat 7. Un objecte té una massa de 432 g i ocupa un volum de 288 cm3. Calcula la seva densitat.

▪ Activitat 8. Troba el nom de deu termes relacionats amb la matèria.

M B R K D I C L S M M H S

F A I T B W N P O O U O O

U N S U D Z D A L I L V I

Y B R S P H C I I I O Z C

O C I F A U Q E D S V O A

I A P D Q U A I G O U J S

S A G T I K F U H M G Y N

U N K D U I G O E S A I E

F B L Z C W C L E W Q U D

A E O A J R M Q F O A Y N

X F C T E V X I E X G V O

O I C A M I L B U S S J C

O O I C A Z T I R O P A V

127


Annex 9b

131


Els estats de la matèria

Pràctica 1. Estudi del comportament de la temperatura durant els canvis d’estat.

▪ Fes un muntatge experimental com el que apareix a la figura i elabora una llista amb tot el material necessari.

▪ Omple el got de precipitats amb 100 mL d’aigua destil·lada i llença-hi uns quants glaçons, també d’aigua destil·lada. Comença a escalfar-lo mentre vas remenant el seu contingut per tal de mantenir la temperatura uniforme. Quan vegis que el gel comença a fondre, recull en una taula la variació de la temperatura de l’aigua cada minut.

Temps (min) 0 1 2 3...

20

Temperatura (ºC)

▪ Amb les dades de la taula, elabora un gràfic que mostri l’evolució de la temperatura de l’aigua durant tot el temps que ha durat l’experiment.

131


▪ Quin ha estat el comportament de la temperatura mentre es fonia el gel?

▪ Quin ha estat el comportament de la temperatura un cop s’ha fos el gel?

▪ A quina temperatura ha començat a bullir l’aigua (inici del canvi de fase líquida a gasosa)? Com s’ha comportat la temperatura a partir d’aquest moment?

▪ Quina conclusió pots extreure d’aquests fets?

131


Pràctica 2. Càlcul de densitats de sòlids i líquids.

▪ En aquesta pràctica, calcularàs la densitat de l’aigua destil·lada, de l’oli, d’un tap de suro i d’un cargol d’acer. Fes una llista de tot el material que faràs servir.

▪ Mesura, mitjançant la balança electrònica, la massa de 200 mL d’aigua i de 200 mL d’oli. Després, mesura la massa del tap i del cargol. Descriu el procediment que has fet servir.

▪ Omple una proveta amb aigua i fes servir el mètode del desplaçament de líquid per mesurar el volum del tap i del cargol. Descriu el procediment que has fet servir.

▪ Amb els valors que has mesurat, calcula la densitat de l’aigua, l’oli, el suro i l’acer. Anota tots els resultats obtinguts en una taula.

Aigua Oli Suro Acer

Massa (g)

Volum (mL)

Densitat (g/mL)

131


▪ Elabora un gràfic de barres que representi les quatre densitats calculades.

▪ Introdueix l’aigua, l’oli, el cargol i el tap dins una proveta (per aquest ordre). Què observes? Tenint en compte els valor de les densitats calculades, quina conclusió pots extreure?

131


Annex 10a

136


Substàncies pures i mescles

Activitats.

▪ Activitat 1. Classifica adequadament les següents substàncies: aigua marina, aire, cafè, aigua destil·lada, vi, mercuri, diòxid de carboni, marbre, sucre refinat, sang, coure, saliva, etanol, suor, oxigen, fusta, suor, nitrogen, acer, llet.

Substàncies pures Mescles

▪ Activitat 2. Classifica adequadament les següents substàncies: aigua de pluja, granit, fum, tinta, vi, acer, cartró, vidre, cautxú, benzina, alcohol 96º, bronze, sang, sorra, fusta, oli, lava, aire, carbó, suor.

Mescles homogènies Mescles heterogènies

136



▪ Una solució...

bb) És una mescla heterogènia de dos o més substàncies.

cc) És una mescla homogènia de dos o més substàncies.

dd) És un tipus de substància pura.

▪ En una dissolució, la substància més abundant rep el nom de...

s) Solut, mentre que la resta de substàncies reben el nom de dissolvents.

t) Fase aquosa.

u) Dissolvent, mentre que la resta de substàncies reben el nom de soluts.

▪ La solubilitat d’un solut en un determinat dissolvent...

bb) N’és la mínima quantitat que hi podem dissoldre.

cc) N’és la màxima quantitat que hi podem dissoldre.

dd) No té límit.

▪ Quan una substància pot formar una dissolució amb aigua, llavors...

y) Diem que és soluble en aigua.

z) Diem que és compatible amb l’aigua.

aa) Diem que està saturada d’aigua.

▪ Si una substància no es dissol en un determinat dissolvent, llavors...

bb) Diem que és incompatible amb l’aigua.

cc) Diem que és insoluble en aigua.

dd) Diem que està saturada d’aigua.

▪ Quan dos líquids no formen cap dissolució, en diem que són...

d) Incompatibles.

e) Saturats.

f) Immiscibles.

▪ Quan una dissolució ja no admet més solut, diem que està...

d) Completa.

e) Acabada.

f) Saturada.

▪ La solubilitat del sucre en aigua...

d) La solubilitat del sucre en aigua...

e) Disminueix amb la temperatura.

f) No varia amb la temperatura.

▪ La dissolució d’un solut en un líquid és més fàcil...

m)Si es fa en un recipient de vidre.

n) Si refredem la mescla.

o) Si remenem la mescla.

136


▪ Activitat 4. Cerca de internet informació sobre les següents tres dissolucions i omple la taula: bronze, aire, llautó.

Bronze Aire Llautó

Composició

Dissolvent

▪ Activitat 5. Relaciona correctament cada tècnica de separació amb el tipus de substància per separar la qual serveix.

▪ Activitat 6. Relaciona adequadament cada mescla amb la tècnica de separació que s’hi podria fer servir.

▪ Activitat 7. Troba el nom de deu termes relacionats amb els continguts de la unitat.

S O L U T J G C O B P G E V O

A B N I T E R I O D D E Q I K

D A G W P I C L Y E X V C Z C

W E N I J A C O C D I A K S R

U A S B R I U A R V Z P N O T

Z C L T M Y N F P T R O G L N

T D L J I T X B I O A R I U E

N I Q F A L Z L D B C I S B V

F E I C H V L J L H M T X I L

E O I O S A T A Q A W Z O L O

T O A E T E C U C O I A D I S

F Z Q S U A U C L I X C Y T S

O K I H E K B S U M O I S A I

T R W O I C U L O S P O F T D

C H I V M E M S I T E N G A M

136

SÒLIDS SOLUBLES

LÍQUIDS SOLUBLES

LÍQUIDS IMMISCIBLES

SÒLIDS INSOLUBLES

SÒLID AMB PROPIETATS MAGNÈTIQUES

DECANTACIÓ

VAPORITZACIÓ

MAGNETISME

FILTRACIÓ

CRISTAL·LITZACIÓ

EXTRACCIÓ AMB DISSOLVENT

DESTIL·LACIÓ

DECANTACIÓ

VAPORITZACIÓ

MAGNETISME

FILTRACIÓ

CRISTAL·LITZACIÓ

EXTRACCIÓ AMB DISSOLVENT

DESTIL·LACIÓ

AIGUA / SAL

AIGUA / ETANOL

SORRA / AIGUA

FERRO / SORRA

AIGUA / OLI

SORRA / SAL

FERRO / SAL


Annex 10b

141 Luis F. Turrens


Substàncies pures i mescles

Pràctica 1. Estudi de la diferència de comportament de la temperatura d’ebullició per substàncies pures i mescles.


▪ Omple un got de precipitats amb 100 mL d’aigua destil·lada i comença a escalfar-lo mentre vas remenant el seu contingut per tal de mantenir la temperatura uniforme. Recull en una taula la variació de la temperatura de l’aigua destil·lada cada minut.

Aigua destil·lada

Temps (min) 0 1 2 3...

20

Temperatura (ºC)

▪ Substitueix ara el got de precipitats amb l’aigua destil·lada per un altre amb aigua de mar i repeteix l’operació. Recull en una altra taula la variació de la temperatura de l’aigua de mar cada minut.

Aigua de mar

Temps (min) 0 1 2 3...

20

Temperatura (ºC)

141 Luis F. Turrens


▪ Amb les dades de la taula, elabora un gràfic que mostri l’evolució de la temperatura de l’aigua destil·lada i de l’aigua de mar durant tot el temps que ha durat l’experiment.

▪ Quin ha estat el comportament de la temperatura de l’aigua destil·lada? A quina temperatura ha començat a bullir?

▪ Quin ha estat el comportament de la temperatura de l’aigua de mar? A quina temperatura ha començat a bullir?

▪ Quina conclusió pots extreure d’aquests fets?

141 Luis F. Turrens


Pràctica 2. Estudi de la influència de la temperatura en la solubilitat d’una sal.


▪ Omple el got de precipitats amb 100 mL d’aigua destil·lada. Per altra banda, col·loca 120 g de KNO3 sobre un vidre de rellotge i no els retiris de la balança.

▪ Amb una cullereta, poc a poc i remenant la mescla, vés afegint a l’aigua KNO3 fins que observis que ja no se’n dissol més. En una taula, anota la temperatura de l’aigua i la quantitat de KNO3 que has afegit (per saber-la, només has de veure quant marca la balança i calcular quant falta per arribar a 120 g).

Temperatura (ºC)

20 30 40 50 60

Massa KNO3 (g)

▪ Escalfa l’aigua fins a arribar a 20 ºC i repeteix l’operació anterior, anotant de nou els resultats a la taula. Tingues en compte que la quantitat de KNO3 que has d’apuntar és la quantitat total que has gastat des del començament.

▪ Repeteix el procés quatre vegades més, incrementant cada cop 10 ºC la temperatura de l’aigua i anota els resultats obtinguts.

141 Luis F. Turrens


▪ Amb les dades de la taula, elabora un gràfic que mostri l’evolució de la solubilitat del KNO 3

en funció de la temperatura.

▪ A la dissolució que has preparat en aquesta pràctica, quin és el dissolvent? I el solut?

▪ Observa el gràfic i escriu quina conclusió pots extreure’n.

141 Luis F. Turrens


Annex 11a

146


Circuits elèctrics

Activitats.

▪ Activitat 1. Completa adequadament la taula que apareix a continuació.

Imatge Nom Símbol Imatge Nom Símbol

▪ Activitat 2. Marca aquelles bombetes que estaran enceses als següents circuits.

146


▪ Activitat 3. Observa els següents circuits i digues en quins la disposició dels aparells de mesura permet obtenir valors correctes de la intensitat del circuit i el voltatge de la pila.

▪ Activitat 4. a) Munta el circuit representat a la figura i, amb l’ajut d’un polímetre, mesura el voltatge de la pila i la intensitat que circula per cadascuna de les tres bombetes.

Vpila (V)I1 (A) I2 (A) I3 (A)

b) Observa l’esquema i els valors mesurats per cadascuna de les tres intensitats. Quina relació diries que hi ha entre totes tres?

▪ Activitat 5. a) Dibuixa l’esquema d’un circuit format per una pila, un interruptor i tres bombetes connectades en sèrie. Després, dibuixa’n un altre idèntic, però amb les bombetes connectades en paral·lel. Finalment, munta’ls tots dos i observa com brillen les bombetes.

b) Quin dels dos sistemes de connexió creus que es fa servir en un habitatge? Per què?

146


▪ Activitat 6. a) Dibuixa l’esquema d’un circuit format per una pila, un interruptor i una bombeta. Després, dibuixa’n un altre afegint-hi dues piles més connectades en sèrie.

b) Munta tots dos circuits i mesura, amb l’ajut d’un polímetre, les seves respectives tensions totals.

Vcircuit 1 (V) Vcircuit 2 (V)

c) Observa els esquemes i els valors de les tensions que has mesurat. Quina relació diries que hi ha entre totes

dues?

d) Brillen igual les dues bombetes? Per què creus que passa això?

▪ Activitat 7. Munta el circuit representat a la figura, tenint en compte que el valor de totes les resistències que escullis haurà d’estar entre 100 i 500 . Seguidament, amb l’ajut d’un polímetre, mesura el voltatge total del circuit, així com el de cadascuna de les dues piles. Mesura també les intensitats assenyalades.

Vcircuit (V)Vpila 1 (V) Vpila 2 (V)

I1 (A) I2 (A) I3 (A)

146



▪ Un circuit té una tensió de 8 V i una intensitat de 14 mA. Si el voltatge puja a 15 V, llavors...

ee) La intensitat continuarà sent de 14 mA.

ff) La intensitat no podrà ser de 12 mA.

gg) La intensitat serà de 12 mA.

▪ Si la resistència d’un circuit disminueix, llavors...

a) La seva intensitat augmenta.

b) La seva intensitat no varia.

c) La seva intensitat també.

▪ Un circuit té una resistència de 1158 i una intensitat de 0,77 mA. Si afegim una altra resistència, llavors...

a) La intensitat podria ser de 2 mA.

b) La intensitat no podrà ser de 5 mA.

c) La intensitat continuarà sent de 7 mA.

▪ Si el voltatge d’un circuit augmenta, llavors...

a) La seva intensitat també.

b) La seva intensitat disminueix.

c) La seva intensitat no varia.

▪ Si la resistència i el voltatge d’un circuit no varien, llavors...

a) La seva intensitat pot augmentar.

b) La seva intensitat pot disminuir.


▪ Un circuit té dues resistències i una intensitat de 6 mA. Si traiem una resistència, llavors...

a) La intensitat no podrà ser de 3 mA.

b) La intensitat continuarà sent de 6 mA.

c) La intensitat podria ser de 9 mA.

▪ Un circuit té una tensió de 8 V i una intensitat de 14 mA. Si el voltatge baixa a 5 V, llavors...

a) La intensitat continuarà sent de 14 mA.

b) La intensitat no podrà ser de 18 mA.

c) La intensitat serà de 19 mA.

▪ Un circuit té una resistència i un voltatge constants. Al cap d’una bona estona,...

a) La seva intensitat tampoc no haurà variat.

b) És probable que la seva intensitat hagi augmentat bastant.

c) És probable que la seva intensitat hagi augmentat, encara que poc.

▪ Si la resistència d’un circuit augmenta, llavors...

a) La seva intensitat disminueix.

b) La seva intensitat també.


146


▪ Si el voltatge d’un circuit disminueix, llavors...

a) La seva intensitat no varia.

b) La seva intensitat també.

c) La seva intensitat augmenta.

▪ Activitat 9. Calcula el consum elèctric generat en cadascun dels següents casos.

a) Una rentadora 1500 W de potència que funciona 2h al dia durant una setmana.

b) Un televisor de 75 W de potència que funciona durant 5 hores.

▪ Activitat 10. El màxim de potència que pot suportar la instal·lació elèctrica d’un habitatge és de 2,2 kW. Si connectem, simultàniament, una rentadora (1100 W), 1 torradora (400 W), 1 frigorífic (400 W), 1 televisor (100 W) i 5 bombetes (60 W cadascuna), aguantarà la instal·lació?


▪ En un circuit elèctric...

a) Els electrons circulen del pol positiu del generador cap el negatiu.

b) Els electrons circulen en qualsevol sentit.

c) Els electrons circulen del pol negatiu del generador cap el positiu.

▪ La resistència elèctrica d’un conductor depèn...

v) Del material, del diàmetre i de la longitud.

w) Del diàmetre, de l’aïllant i de la longitud.

x) Del material, del diàmetre i la humitat.

▪ Les unitats d’intensitat, resistència i voltatge són, respectivament:

ee) Watts (W), ohms () i volts (V).

ff) Amperis (A), ohms (W) i volts (V).

gg) Amperis (A), ohms () i volts (V).

▪ El circuit de la figura té...

a) Dues resistències connectades en paral·lel i tres bombetes en sèrie.

b) Dues resistències connectades en sèrie i tres bombetes en paral·lel.

146


c) Dues resistències i tres bombetes, totes elles connectades en sèrie.

▪ En un circuit elèctric, l’energia que perden els electrons quan hi circulen...

ee) Es transforma en calor.

ff) Es transforma en soroll.

gg) És sempre molt petita.

▪ En un habitatge, les bombetes i els diferents electrodomèstics estan connectats...

g) En sèrie.

h) En paral·lel.

i) En bateria.

▪ Quan un electrodomèstic està en posició d’espera (stand by)...

g) No consumeix energia.

h) Continua consumint energia.

i) Només consumeix molta energia si fa molta calor.

▪ Si ens assequem el cabell mentre encara som a la banyera...

g) No correm cap perill.

h) Correm el risc de rebre una descàrrega elèctrica.

i) Consumirem més electricitat.

▪ Quan reparem un aparell elèctric,...

p) No importa si està connectat.

q) Sempre hem de fer servir guants.

r) Ens hem d’assegurar de què està desconnectat.

▪ Si netegem el nostre microones amb un drap humit,...

a) Ens hem d’assegurar de què està desconnectat.

b) Només cal que no l’engeguem.

c) No hi haurà cap perill, sempre que no hi caiguin gotes.

▪ Activitat 12. Troba el nom de deu elements característics dels circuits elèctrics.

G B A T E R I A B C I

O E W A T E B M O B U

Z Y N G L H K N Z W Q

E O X E X E D C E R A

L F U M R U J E A L T

B E D V C A R D I H I

A N C T J B D P R S V

C P O B M K R O T O M

O R U I A T I F R G A

R O T P U R R E T N I

R E S I S T E N C I A

146


Annex 11b

153


Circuits elèctrics

Pràctica. Muntatge d’una instal·lació elèctrica.

▪ Sobre una fusta d’uns 60x60 cm, i fent servir materials com els que s’utilitzen normalment a les instal·lacions domèstiques, has de muntar un circuit elèctric similar al que hom pot trobar a qualsevol dormitori, amb una capsa de connexions, dos interruptors (un al costat de la porta i l’altre al costat del llit), dues preses de corrent (també una al costat de la porta i l’altra al costat del llit) i una bombeta al mig de l’habitació, la qual s’ha de poder encendre i apagar independentment des de qualsevol dels dos interruptors.

▪ La disposició dels diferents elements sobre la fusta ha de ser la que es mostra a la següent figura.

153


Annex 12

155


Contaminació i degradació del medi.

Activitats.


▪ L’efecte hivernacle és el resultat...

hh) De la calor que la capa de plàstic que envolta la Terra no deixa escapar a l’espai.

ii) De la calor que alguns gasos de la atmosfera no deixen escapar a l’espai.

jj) De la calor que s’acumula a l’estiu i que serveix per escalfar la Terra a l’hivern.

▪ L’efecte hivernacle...

y) És un fenomen imprescindible per la vida a la Terra, donat que impedeix que la seva temperatura baixi massa.

z) És un fenomen totalment neutre, que tan se val si té lloc com si no.

aa) És un fenomen indesitjable i que hauríem d’intentar fer desaparèixer.

▪ Els gasos principals responsables de l’efecte hivernacle són:

hh) Oxigen, sofre i CO2.

ii) Ozó, CO2 i nitrogen.

jj) CO2, metà i vapor d’aigua.

▪ L’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en les últimes dècades ha provocat...

bb) Que s’alliberi més calor a l’espai.

cc) Un descens de la temperatura mitjana del planeta (refredament global).

dd) Un augment de la temperatura mitjana del planeta (escalfament global).

▪ L’augment d’emissions que més a contribuït a l’increment de l’efecte hivernacle...

hh) Han estat les de CO2.

ii) Han estat les de CO.

jj) Han estat les de CFC.

▪ La major part de les emissions de CO2 fruit de l’acció de l’home provenen...

g) De l’ús de combustibles fòssils.

h) De l’ús de l’energia solar.

i) Del forat de la capa d’ozó.

▪ Fan servir combustibles fòssils...

a) Els avions i els automòbils.

b) Les centrals tèrmiques, per produir energia elèctrica.

c) Ambdues respostes anteriors són correctes.

▪ Els arbres i les plantes són bons per combatre l’escalfament global...

a) Perquè consumeixen CFC.

b) Perquè consumeixen CO2.

c) No, en realitat són perjudicials.

▪ La desforestació consisteix en...

a) La desaparició de zones de bosc i selva.

155


b) La desaparició d’espècies animals.

c) L’augment del forat de la capa d’ozó.

▪ Una energia és renovable quan...

a) Quan depèn de recursos que no es poden esgotar.

b) Quan depèn de recursos que s’acabaran esgotant.

c) Quan la podem canviar per una altra.

▪ La capa d’ozó...

a) Forma part natural de l’atmosfera terrestre.

b) És producte de les emissions de gasos generada per l’acció de l’home.

c) Es forma a partir de l’ozó que arriba del Sol.

▪ La capa d’ozó...

s) És un problema molt greu que els humans haurem de resoldre si volem seguir vius.

t) És més beneficiosa per nosaltres quant més prima sigui.

u) És mol beneficiosa per nosaltres, donat que ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol.

▪ Les radiacions ultraviolades poden causar...

a) Càncer de pell, cataractes als ulls i pèrdua de defenses davant certes malalties.

b) Mal de cap, vòmits i diarrees.

c) Que tinguem més calor.

▪ El gruix de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida...

a) Disminueix cada hivern i torna a augmentar a l’estiu, de manera natural.

b) Disminueix cada estiu i torna a augmentar a l’hivern, de manera natural.

c) No para de disminuir mai.

▪ En les últimes dècades, però, el gruix de la capa d’ozó a l’Antàrtida...

d) Ha arribat a màxims molt preocupants.

e) Ha arribat a mínims molt preocupants.

f) Ha desaparegut completament.

▪ La degradació de la capa d’ozó...

d) Es deu a l’acció del fluor, que reacciona amb l’ozó i el destrueix.

e) Es deu a l’acció del calci, que reacciona amb l’ozó i el destrueix.

f) Es deu a l’acció del clor, que reacciona amb l’ozó i el destrueix.

▪ El clor que destrueix la capa d’ozó prové...

d) Dels gasos de combustió que generen els cotxes.

e) D’uns gasos coneguts com CFC, presents a alguns aerosols i líquids refrigerants.

f) D’uns gasos coneguts com FCF, presents a alguns insecticides i desodorants.

155


▪ Activitat 2. Relaciona els següents tipus de centrals de producció elèctrica amb l’activitat que s’hi desenvolupa i amb el tipus d’energia (renovable o no renovable) que fan servir.

▪ Activitat 3. Ordena adequadament els següents fets que descriuen el procés d’eutrofització.

1 Moltes algues i plantes aquàtiques moren donat que no els arriba la llum solar.

2 Les aigües s’enterboleixen i es posen d’un color verdós.

3 La quantitat d’oxigen que contenen les aigües es redueix molt.

4 Algues i plantes mortes serveixen d’aliment a microorganismes descomponedors i fan que la seva població augmenti.

5 Es produeix un abocament incontrolat de fosfats i nitrats procedent de fertilitzants, detergents o purins.

6 La llum del Sol gairebé no pot travessar la superfície de l’aigua.

7 Molts peixos i altres animals aquàtics mores degut a la manca d’oxigen.

8 El microorganismes descomponedors consumeixen gran quantitat d’oxigen.

9 Es produeix un creixement excessiu d’algues i plantes aquàtiques.

155

ENERGIARENOVABLE

ENERGIA NORENOVABLE

CENTRAL EÒLICA

CENTRAL HIDROELÈCTRICA

CENTRAL NUCLEAR

CENTRAL GEOTÈRMICA

CENTRAL SOLAR O FOTOVOLTAICA

CENTRAL TÈRMICA

CENTRAL MAREOMOTRIU

APROFITA LA CALOR DE L’INTERIOR TERRESTRE PER OBTENIR ELECTRICITAT

APROFITA L’ENERGIA DEL VENT PER PRODUIR ELECTRICITAT

APROFITA L’ENERGIA DE L’AIGUA QUE CAU PER PRODUIR ELECTRICITAT

OBTÉ ELECTRICITAT APROFITANT EL MOVIMENT DE LES ONES

OBTÉ ELECTRICITAT A PARTIR DE L’ENERGIA QUE ARRIBA DEL SOL

OBTÉ ELECTRICITAT A PARTIR DE LA FISSIÓ DE L’URANI

ES CREMA COMBUSTIBLE PER GENERAR ELECTRICITAT


▪ Activitat 4. Durant l’últim any, en un llac han començat a proliferar les algues, l’aigua s’ha enterbolit i s’ha tornat d’un color verdós i molts peixos han començat a aparèixer morts a la superfície. Molt a prop del llac, aigües amunt hi ha una gran plantació d’agricultura ecològica, A uns quaranta quilòmetres, també aigües amunt, hi ha una granja de porcs, no massa gran. A uns cinc quilòmetres, aigües avall, fa un any i mig que van construir una fàbrica de detergents. Imagina que pertanys al cos d’inspectors del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i que t’han encarregat que investiguis la raó de la mort dels peixos. Amb la informació de què disposes, quines causes descartaries i per què?

I quina creus que és la causa del mal que ha patit la fauna del llac? Per què?

Descriu el procés que ha tingut lloc al llac i que ha culminat amb la mort dels peixos.

Quin és el terme que es fa servir per referir-se a aquest tipus de processos?

155


▪ Activitat 5. Associa correctament cadascun dels següents factors amb la problemàtica ambiental a la qual contribueix.

Escalfament global

Augment del forat de la capa

d’ozó

Contaminació de l’aigua

dolçaDesodorants.

Centrals tèrmiques de fueloil.

Abocament d’aigua calenta procedent dels sistemes de refrigeració de les indústries.

Líquids refrigerants d’aparells d’aire condicionat amb CFC.

Motors dels automòbils.

Abocament incontrolat de detergents.

Escumes pel cabell amb CFC.

Abocaments industrials i urbans de substàncies tòxiques.

Motors de les aeronaus.

Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides sintètics.

Aerosols insecticides per a la llar amb CFC.

Centrals tèrmiques de carbó.

Abocament i filtració incontrolats de purins.

Desforestació.

Líquids refrigerants de frigorífics amb CFC.

Centrals tèrmiques de gas natural.

155


▪ Activitat 6. Associa correctament cadascun dels següents fenòmens amb la problemàtica ambiental de la qual és conseqüència.

Escalfament global


d’ozó


dolçaAugment del nivell del mar.

Càncer de pell.

Fosa del gel de l’Antàrtida.

Sequeres més freqüents i desertificació d’algunes zones.

Mort de peixos i altres espècies d’aigua dolça.

Fosa del gel de les glaceres.

Infeccions i malalties gastrointestinals i de tot tipus.

Augment dels ciclons i els tornados.

Augment dels casos de cataractes als ulls.

Aparició de malalties tropicals a zones com Europa.

Disminució de la quantitat d’oxigen a l’aigua.

Desaparició de moltes zones costaneres.

Creixement excessiu d’algues.

Disminució de les nostres defenses davant certes malalties.

Tempestes més fortes.

155


▪ Activitat 7. Associa correctament cadascuna de les següents mesures amb la problemàtica ambiental poden ajudar a solucionar.

Escalfament global


d’ozó


dolçaTancar els llums quan no siguin necessaris.

Fer servir bombetes de baix consum.

No comprar frigorífics ni aparells d’aire condicionat que facin servir CFC.

Plantar més arbres.

Desenvolupar motors que no funcionin amb combustibles fòssils.

Evitar l’ús excessiu de purins com a fertilitzant.

Manifestar-se contra la tala indiscriminada d’arbres.

Evitar la utilització de detergents rics en fosfats.

Aprofitar i desenvolupar més els sistemes renovables d’obtenció d’energia (eòlica, solar, mareomotriu etc.).

No abusar de la calefacció i l’aire condicionat.

Consumir fruita i verdura d’agricultura ecològica.

Eliminar la tala indiscriminada de boscos i selves tropicals.

No fer ús excessiu de productes tòxics de neteja (amoníac, lleixiu, etc.).

Utilitzar electrodomèstics de baix consum.

Vigilar i denunciar els abocaments industrials i agrícoles incontrolats.

Fer ús del transport públic i de les bicicletes.

Prendre mesures per evitar els incendis forestals.

No fer servir aerosols insecticides que continguin CFC.

Depurar totes les aigües industrials i urbanes abans d’abocar-les als rius.

Instal·lar finestres de doble vidre als habitatges.

No comprar mobles fets de fusta d’arbres de selves tropicals.

No abusar dels fertilitzants i els plaguicides sintètics.

Que es reguli internacionalment la producció de CFC.

A la indústria, reutilitzar l’aigua procedent dels sistemes de refrigeració i no aboca-la directament.

Evitar comprar desodorants, laques, escumes, etc. si contenen CFC

No abocar directament a l’aigüera pintures i olis (millor portar-los a la deixalleria).

Fer servir paper reciclat.


▪ Per biodiversitat entenem...

a) El conjunt d’espècies animals, vegetals i minerals.

b) El conjunt d’espècies animals i vegetals.

c) El conjunt d’espècies animals.

155


▪ Un ecosistema està format per...

a) Tots els animals d’un territori.

b) Una comunitat d’éssers vius i tot allò que els envolta.

c) Tots els vegetals i els animals d’un territori, exceptuant l’home.

▪ A més de ser una font d’aliment, medicaments i fibres tèxtils, els animals i les plantes...

a) Contribueixen a mantenir l’aire i les aigües nets i el sòl fèrtil.

b) Contribueixen a contaminar l’aire i les aigües.

c) Contribueixen a l’escalfament global.

▪ La desaparició d’espècies animals o vegetals dintre d’un ecosistema...

a) No és un problema greu si es tracta d’animals o plantes de grandària petita.

b) Genera desequilibris que poden causar la degradació o inclús la destrucció d’aquest ecosistema.

c) Hi genera desequilibris que, amb el temps, acaben per corregir-se.

▪ Els arbres i les plantes...

a) Eviten l’erosió del sòl degut a l’acció de l’aigua i el vent (esllavissades, desertificació).

b) Contribueixen a reduir la quantitat de CO2 a l’atmosfera.

c) Ambdues respostes anteriors són certes.

▪ Els següents factors suposen una amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes...

a) La contaminació industrial, els zoològics i la tala incontrolada de selves i boscos.

b) L’ús excessiu de fertilitzants sintètics, la caça incontrolada i el creixement de les zones de conreu.

c) El creixement incontrolat de les zones urbanes, les repoblacions de bosc i els incendis forestals.

▪ Els següents factors suposen una amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes...

a) El creixement de les zones de conreu, la contaminació industrial i la construcció de línies fèrries.

b) Els incendis forestals, les investigacions científiques i l’ús excessiu de fertilitzants sintètics

c) El consum excessiu d’aigua pel consum i les activitats humanes, la tala incontrolada de selves i boscos i el creixement incontrolat de les zones urbanes.

▪ Les següents mesures poden contribuir a conservar la biodiversitat dels ecosistemes...

a) Crear reserves naturals a les zones on viuen espècies amenaçades i evitar la tala incontrolada de bosc i selva.

b) Afavorir la caça furtiva i exercir més control sobre les zones on s’implanten construccions humanes.

c) Consumir aigua de forma responsable i tancar tots els animals amenaçats en zoològics.

▪ Les següents mesures poden contribuir a conservar la biodiversitat dels ecosistemes...

a) Controlar les emissions i els abocaments industrials

b) Activar mesures de prevenció dels incendis forestals i evitar l’ús abusiu de fertilitzants sintètics.

c) Incrementar les zones de conreu i no comprar pells ni consumir carn d’espècies amenaçades.

155


155

Programació de ciències completa

Documents

Transcript of Programació de ciències completa