Com ensenyem ciències?

of 26/26
Què sabem sobre com ensenyar ciències? Un model socioconstructivista per orientar l’ensenyament de les ciències
  • date post

    28-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    227
  • download

    3

Embed Size (px)

description

Primer power point

Transcript of Com ensenyem ciències?

  • Qu sabem sobre com ensenyar cincies?

    Un model socioconstructivista per

    orientar lensenyament de les cincies

  • Un repte: El repte del mtode aplicat per ensenyar s que els

    alumnes: Comprovin

    que all que es fa a classe

    els ajuda a aprendre I que sn

    capaos de respondre preguntes rellevants

    Perqu vagin sentint el plaer

    que dna conixer

    I tinguin ganes de continuar aprenent

  • MODEL COMPLEX DSSER VIU

    Superant concepcions descrip=ves i

    memors=ques sobre qu s fer cincia?

    PENSAR EL PENSAMENT: EL PAPER DE LES REPRESENTACIONS

    MODEL CONSTRUCTIVISTA

    SOCIAL DA-E

  • t

  • t

  • CONVERSA 28 de gener 2010.AVUI HA VINGUT EN MANEL I ENS HA DUT PEIXOS NOUS PER LA PEIXERA. HEM APROFITAT QUE SAP MOLTES COSES SOBRE PEIXOS I D'ALTRES ANIMALS PER FER-LI PREGUNTES. PAU.- PER QU HI HA PEIXOS GRANS I PETITS? MANEL.- IGUAL QUE HI HA GOSSOS GRANS I DE PETITS PERQU SN DE DIFERENTS RACES, DINS DELS PEIXOS TAMB HI HA RACES MS GRANS QUE D'ALTRES. MANEL.- AQUEST MS GRAN S UN KOI VE DEL JAP I QUAN ES FA GRAN POT MESURAR R FINS A 50 CM, EL TARONJA I GROC SN CARPES. EMMA.- NOSALTRES ENS EN RECORDEM DEL NOM DELS PEIXOS QUE SE'NS VAN MORIR, ES DEIEN: TELESCOPIS, BOINES VERMELLES,.. ARNAU.- ORANDES. DANIEL.- ELS PEIXOS QUE TENEM S'HAN MORT. LAIA.- ELS PEIXOS DE REIXAC NO S'HAN MORT. NADIA.- ELS PEIXOS QUE S'ENGANXEN AL MOTOR PER LA CUA ES MOREN. ORIOL.- PER QU ES MOREN ELS PEIXOS? MANEL.-AQUESTA PEIXERA ES COM UNA HABITACI QUE SI NO ESTA TOTA ORDENADA I NETA ELS PEIXOS NO ES TROBEN A GUST I ES MOREN. L'AIGUA QUE ESTA ESTANCADA LI POSEN MOLTS PRODUCTES PERQU LA PUGUEM BEURE A VEGADES AQUESTS PRODUCTES NO VAN B PELS PEIXOS.

    t

  • IGOR.- A CASA TINC UNA TORTUGA QUE ES DIU IGOR. ALVARO.-JO TINC UN PEIX QUE ES VA MORIR. MANEL.- I PER QU ES VA MORIR? ALVARO.- NO HO SE. MANEL.- ELS PEIXOS NECESSITEN RESPIRAR PER PODER VIURE I Q VEGADES L'AIGUA NO T BONES CONDICIONS. VOSALTRES PODEU ESTAR MOLTA ESTONA SENSE RESPIRAR? ANEM A PROVAR-HO. ALVARO.- ELS PEIXOS ARANYA POSEN L'AIGUA CALENTA. MANEL.- ELS PEIXOS ARANYA NECESSITEN AIGUA CALENTA PER VIURE. MIREIA .- LA MEVA TORTUGA S'HA MORT. MANEL .- LES TORTUGUES FAN COM ELS OSSOS A L'HIVERN. SABEU QUE FAN? EMMA.- S'AMAGA A L'HIVERN A DINS UNA COVA FINS QUE ARRIBA L'ESTIU. HUGO.- EL MEU GOS S'HA MORT. MANEL.- HI HA UNA MALALTIA DE GOSSOS QUE ES DIU LISMANIOSIS, S UNA MALALTIA PARASITRIA QUE T LA TRANSMET UN MOSQUIT FEMELLA, AQUEST XUPA LA SANG DEL GOS , A LA SALIVA DEL MOSQUIT HI HA UN PARSIT QUE LI ENTRA PEL COS ,ES POSA AL COR, FETGE... I NO ES POT CURAR. EMMA.- EL MEU PARE TENIA UN GOS QUE ES DEIA GRAN PERQU ERA MOLT GRAN.

    MANEL.- AIX QUE HEM FET DE DEIXAR LA BOSSA AMB ELS PEIXOS DINS LA PEIXERA ES PERQU S'ACOSTUMIN A LA TEMPERATURA DE LA PEIXERA, ARA JA ESTAN ACOSTUMATS I BUIDAREM L'AIGUA DE LA BOSSA I ELS DEIXAREM A LA PEIXERA TERESA.- A QUANTS GRAUS CREUS QUE HA D'ESTAR L'AIGUA DE LA PEIXERA? MANEL:ENTRE 21 I 22C S SUFICIENT JA QUE SN PEIXOS D'AIGUA FREDA. MANEL.- AH! EL KOI ES UNA FEMELLA I ES DIU TOMASA. DESPRS DE LA VISITA DEL NOSTRE EXPERT EN PEIXOS L'ACOMIADEM FINS I LI DONEM LES GRCIES. ADEU MANEL FINS LA PROPERA.

  • CONVERSA 18 DE GENER 2010AL CAP D' UNA SETMANA D'INTRODUIR ELS 12 PEIXOS A LA PEIXERA , I MENTRES S'ESTN ADAPTANT AL SEU NOU HBITAT , 5 HAN MORT ( 4 BOINES VERMELLES I 1 ORANDA). ARA CONTINUEN VIUS: 3 0RANDES I 4 TELESCOPIS.EN VEURE COM VAN MORINT ENS PREGUNTEM...

    PER QU CREIEU QUE S'HAN MORT ELS PEIXOS? EMMA: S'ENGANXEN AL DEPURADOR D'AIGUA (M:EL DEPURADOR ELS ARROSEGA QUAN MOREN I ELS DEIXA ARRACONATS) DANI: PERQU TENEN MOLT MENJAR UREA:PERQU ELS VAM COMPRAR I ES MOREN LVARO: NO S'ACOSTUMEN A LA PEIXERA M: FA UNA SETMANA QUE ELS TENIM A LA PEIXERA? IGOR: S'ENGANXEN AL FILTRE, AL DEPURADOR CLARA M: NO , S'AMAGUEN IGOR: HI HA MENJAR DINTRE. CLARA V: PERQU NO TENEN PROU AIGUA L'HAN DE TENIRFINS A DALT. NOEM: HAN DE MENJAR MS MENJAR AINHOA: PENSO EL MATEIX PAU: MOREN PERQU QU NO S'ACOSTUMEN A LA PEIXERA .

    Per qu s'han mort els peixos? Condicions

    Menjar: Dani Noem i Ainoha Nivell d'H2O Clara V

    Perill que suposa la Depuradora: Emma i Igor Adaptacions: Aurea, Alvaro, Pau Ho nega: Clara M

  • t

  • DENTRO

    Materia Informacin

    Interaccin: dentro/fuera

    Dinamismo: estabilidad/cambio Regulacin: orden/desorden

    ... Clulas Tejidos rganos Sistemas Individuos ...

    Escala: macro/meso/micro

    Estructura

    Flujos

    Funciones

    Nutricin

    Relacin Reproduccin

    Energa

    FUERA Escala: macro/meso/micro

    Grupo Complex Dep. DDCC UAB Despus

    Antes

    Ahora

    Qu ocurre dentro de mi cuerpo para que entre y salga...?

    Dnde pasa?

    Cmo pienso que soy por dentro? Cmo soy en realidad?

    Qu hay fuera de mi cuerpo

    Cmo soy por fuera?

    Cmo soy?

    Cmo ser?

    Cmo era?

    Qu entra y qu sale de mi cuerpo?

    cambios

    Ecosistema Organismo Clula

  • V Carb, T Pigrau, RM Tarn CESIRE- CDEC Perspecova Escolar mar 2010

  • Model construcovista social dA i E segons Gordon Wells, Ontario

    1) Crear una comunitat a laula que comparteixi un comproms amb linters, la collaboraci i un esol dialgic de construcci de signicat.

    2) Organitzant el currculum en funci de temes amplis per a la indagaci que esomuli la predisposici a dubtar, fer preguntes i collaborar amb els altres en la construcci de coneixement, sigui prcoc o teric per donar respostes a aquests.

    3) Negociant objecous que: Esomulin als alumnes a desenvolupar els seus interessos i capacitats Siguin prou oberts com per infondre la consideraci de possibilitats alternaoves Impliquin a tota la persona senoments, interessos, valors personals i culturals, a ms de la cognici Ofereixin mloples oportunitats per dominar instruments i les tecnologies de la cultura mitjanant el seu

    s intencionat Esomulin el treball collaboraou en grup i lesfor personal Atorguin el mateix valor als processos meditats i als productes excellents

    4) Procurar ocasions per a que els alumnes Uolitzin una varietat de mameres de representar com a instruments par aconseguit una major comprensi

    collecova i persdonal Presenon el seu treball als altres i en rebin respostes croques i construcoves Reexionin sobre el que han aprs, tant a nivell individual com collecou. Rebin guia i ajut en la ZDP

  • La representacin, el mundo en mapas, diagramas, frmulas,imgenes y terxtos

    ... En la medida en que el conocimiento fue localizado en la mente, la uolidad de la escritura era limitada; la escritura slo poda ser vista como un recordatorio, no como representacin. Crear representaciones no es meramente registrar discursos o construir mnemotcnicas; es construir artefactos visibles con cierto grado de autonoma de su autor y con propiedades especiales para controlar su interpretacin.

    El mundo sobre el papel Olson DR; pag 222

  • Todo pensamiento entranya percepcin, expectaovas, inferencias, generalizacin, descripcin y juicio. El pensamiento letrado es la representacin consciente y la manipulacin deliberada de estas acovidades...

    El mundo sobre el papel Olson DR; pag 222