PROGRAMACIÓ 1er ESO GEOGRAFIA E HISTÒRIA DEP CIÈNCIES ... · Comprendre i expressar amb...

PROGRAMACIÓ 1er ESO

GEOGRAFIA E HISTÒRIA

DEP CIÈNCIES SOCIALS

INS MARINA (LA LLAGOSTA)

CURS 2017-18

1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecteals drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu, i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i peraconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els

comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar,

prendre decisions i assumir responsabilitats.Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinença al país.Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si s'escau, en aranès, i

consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la

informació amb sentit crític.Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar

els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.Gaudir de la creació artística i respectar-la, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i de

representació.

Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir-ne a la conservació i millora.Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i

l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la sevadiversitat.

2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL PRIMER CURS DE SECUNDÀRIA

El paisatge com a resultat de la interacció entre la humanitat i el medi

Orientació i representació de l’espai: la cartografia i les coordenades geogràfiques.

L’escorça terrestre de la Terra: mars, oceans i continents. Les formes del relleu.

La Terra, un planeta del sistema solar. L’atmosfera i la meteorologia. Elements i factors del clima. La hidrografia.

El medi físic de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Els paisatges naturals: principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món.

Els problemes mediambientals globals més destacats. Energia i canvi climàtic: algunes de les zones més afectades.

El coneixement del passat: de les societats prehistòriques al món clàssic

Procés d’hominització. Formes de vida dels pobles prehistòrics: paleolític i neolític (organització social, economia, creences i manifestacions artístiques).

Factors que van permetre el desenvolupament de les primeres civilitzacions urbanes: Mesopotàmia i Egipte. Societat, economia, cultura i art.

L’organització social, política, econòmica, cultura i art de la Grècia clàssica i hel·lenística.

L'intercanvi econòmic i cultural entre els pobles colonitzadors de la Mediterrània i les poblacions autòctones de la península Ibèrica. La Hispània romana.

Roma: Monarquia, República i Imperi. Organització política, social, cultural i artística. La romanització.

Nocions històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat en alguns exemples del món tardo-antic; origen i expansió del cristianisme.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Competència matemàtica.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competència artística i cultural.

Competència digital.

Competència social i ciutadana.

Competència d’aprendre a aprendre.

Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Dimensió històrica

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.Interpretar el passat a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques, tot utilitzant el vocabulari històric adient.Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.Identificar models d’organització política, econòmica i territorial i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.

Dimensió cultural i artística

Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva època.Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a salvaguardar-lo i a transmetre'l a generacions futures.

Reconèixer i valorar els elements culturals propis des del respecte a la diversitat cultural per contribuir a la cohesió social.

Dimensió ciutadana

Construir un pensament crític i complex per formar-se una opinió pròpia i fonamentada dels fets i fenòmens socials.Exercir de manera autònoma drets i deures per conviure i participar en una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

5. CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Competències lingüístiques pròpies de les ciències socials (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) i vocabulari propi de les ciències socials.

Habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats.

Cronologia i temps històric. Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants. Periodització convencional. Formes de comptar el temps d’altres cultures.

Coneixements històrics temporals (canvi, continuïtat, sincronia, diacronia, successió, simultaneïtat, causalitat...).

Fonts primàries i secundàries. Fiabilitat i idoneïtat de les fonts. Interpretació i contrast de les fonts històriques. Els arxius.

Establiment de vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.

La memòria històrica. L’intercanvi generacional. Memòria i història.

Caracterització de les societats del passat. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.

El passat i present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.

Models per explicar i interpretar els fets històrics i geogràfics i les problemàtiques i fenòmens socials.

La visibilitat de les dones en la història i en les societats actuals.

Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica.

Anàlisi d’imatges com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. Ús i descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. Els museus.

Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura, l’art i les mentalitats. La influència dels mitjans de comunicació sobre les col·lectivitats.

La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de les societats. Relativisme cultural.

Fonts per al coneixement del medi físic i les societats que l’habiten. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, amb o sense suport TIC.

Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.

Localització i caracterització de diferents paisatges. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del patrimoni paisatgístic.

Els trets demogràfics, econòmics, socials, polítics i culturals de la societat catalana, espanyola, europea i del món. Població i poblament. Migracions.

Caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics.

Organització política i territorial: àmbit local, nacional i internacional.

Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.

Funcionament del sistema democràtic. Canals de participació ciutadana. Responsabilitat i compromís cívics. Els reptes de la democràcia actual.

Drets humans. Deures de la ciutadania democràtica.

Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació. Justícia social, solidaritat i equitat. Estereotips i prejudicis.

Focus de conflicte en el món actual. Formes pacífiques i alternatives de resolució dels conflictes. Cultura de la pau.

Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA PER AL PRIMER CURS DE SECUNDÀRIA

Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que proporcionen.Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant-hi tècniques d’orientació.Diferenciar els recursos renovables i els no renovables, i els riscos naturals i antròpics. Identificar l’impacte de l’activitat humana sobre el territori.Identificar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir d’una situació determinada i valorar les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible a escala local i mundial.

Identificar els trets bàsics de la prehistòria i descriure les característiques del paleolític.Analitzar la transcendència de la revolució neolítica i la seva difusió.Descriure els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques.Descriure i analitzar l’organització de les polis gregues i la seva expansió per la Mediterrània.Exposar les diferències fonamentals entre l’organització d’Atenes i el període hel·lenístic.Identificar les principals institucions de govern de Roma.Identificar les divinitats principals del panteó grecoromà.Valorar l’impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la recepció de la cultura i formes d’organització política, econòmica i social d’altres pobles de la Mediterrània.Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània romana i reconèixer algunes de les manifestacions artístiques més rellevants que es conserven.Identificar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva organització fonamental i la seva relació amb el judaisme i descriure la seva expansió.Identificar algunes obres d’art significatives del període clàssic.

Unitat: 1 Títol: La Terra i com se la representaTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.

OBJECTIUS COMPETÈNCIES AVALUACIÓ

UnitatCompetències de les ciències

socials

Competències bàsiques Continguts clau Activitats d’aprenentatge

Criterisd’avaluac

ió

Nivelld’assolime

nt

Utilitzar l’escala. Dimensió geogràfica6

Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físicCompetència matemàtica

18 Saber fer 7: Imagina que ha de fer un viatge amb cotxe per uns quants països europeus. Observael mapa i en l’escala amb què s’ha fet i calcula la distància en línia recta que hi ha en el mapa i en la realitat entre les sis etapes en què es divideix el viatge.

Utilitzar l’escala.

3

Localitzar un punt en un mapa.

Dimensió geogràfica6

Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físicCompetència d’aprendre a aprendre

18, 20 Saber fer 9: Observa el mapa donat i escriu les coordenades geogràfiques de Quito, Londres, Roma i Kinshasa.

Localitza un punt enun mapa.

3

Orientar-se en un plànol.


Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físicCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

18 Aplica una tècnica 27: Observa elplànol donat i indica l el nom dels carrers o les avingudes més importants i en justifica la tria. Després, descriu el recorregut per anar des del carrer de Pelai fins a l'ajuntament

S’orienta en un plànol.

3

Utilitzar un mapa de fusos horaris.


Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físicCompetència digital

18, 20 Resol un cas pràctic 29: Entra en el web indicat i escriu l’hora que és a Londres, Casablanca, Delhi iLima.

Utilitza un mapa de fusos horaris.

3

Descobrir errors cartogràfics.


Competència en el coneixement i la interacció

17 Anàlisi científica 31: Escriu qui vadescobrir que l’illa de San-du que

Descobreix errors

3

6 amb el món físicCompetència social i ciutadana

sortia en alguns mapes no existeix i en què es va ba-sar per afirmar-ho.

cartogràfics.

Utilitzar Google Maps.


Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físicCompetència digitalCompetència social i ciutadana

17, 18, 20

Aprenentatge cooperatiu 33: En grup, busca a Google Maps la vista de satèl·lit del seu centre d’estudis. Usa les opcions de desplaçament per resseguir la ruta que fa des del centre fins al domicili de cadascú i calcula qui recorre una distància més llarga. Tot se-guit, busca el riu Nil, l’illa de Montaña Clara (Lanzarote), el volcà Fuji (Japó) i l’illa de Tasmània.

Utilitza Google Maps.

3

orientacions metodològiques

En la primera unitat de Geografia i Història, els nois i les noies sabran per què a la Terra hi ha vida, quins són els moviments que fa el planeta i les conseqüències que tenen. A continuació, coneixeran els mapes: faran servir l’escala, localitzaran un punt en un mapa, s'orientaran en un plànol i usaran unmapa de fusos horaris. Finalment, coneixeran un error cartogràfic i faran servir Google Maps.

materials curriculars i altres recursosdidàctics

Geografia i Història 1. Educació Secundària Obligatòria.Guia didàctica Geografia i Història 1. Educació Secundària Obligatòria.Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat..Atles.

AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)

Utilitza l’escala.Localitza un punt en un mapa.S’orienta en un plànol.Utilitza Google Maps.

atenció a la diversitatActivitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.

pla de foment de la lectura Comprensió lectora dels textos de la unitat.

ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement de la Terra, el sistema solar i els seus satèl·lits, animeu els nens i les nenes a investigar com es mou la Lluna al voltant de la Terra i per què es diu que té una cara oculta.

ÚS de les ticActivitats i recursos digitals per a aquesta unitat..Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de

l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ

INDICADORS

NIVELLS D’ADQUISICIÓQUALIFICACI

Ó

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Utilitza l’escala. Imagina que ha de fer un viatge amb cotxe per uns quants països euro-peus. Observa el mapa i en l’escala amb què s’ha fet i calculala distància en línia recta que hi ha en el ma-pa i en la realitat entre les sis etapes en què es divideix el viatge.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubteso faltes d’ortografia.

Imagina que ha de fer un viatge amb cotxe per uns quants països euro-peus. Observa el mapa i en l’escala amb què s’ha fet i calcula la distància en línia recta que hi ha en el ma-pa i en la realitat entre lessis etapes en què es divideix el viatge.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Imagina que ha de fer un viatge amb cotxe per uns quants països euro-peus. Observa el mapa i en l’escala amb què s’ha fet i calcula la distància en línia recta que hi ha en el ma-pa i en la realitat entre les sis etapes en què es divideix el viatge.Ho duu a terme correctament sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Localitza un punt en un mapa.

Observa el mapa donat i escriu les coordenades geogràfiques de Quito, Londres, Roma i Kinshasa.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes.

Observa el mapa donat i escriu les coordenades geogràfiques de Quito, Londres, Roma i Kinshasa.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte.

Observa el mapa donat i escriu les coordenades geogràfiques de Quito, Londres, Roma i Kinshasa.Ho duu a terme correctament sense dubtes.

S’orienta en un plànol.

Observa el plànol donat i indica elnom dels carrers o les avingudes més importants i en justifica la tria. Després, descriu el recorregut per anar des del carrerde Pelai fins a l’ajuntament.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubteso faltes d’ortografia.

Observa el plànol donat i indica el nom dels carrers o les avingudes més importants i en justifica la tria. Després, descriu el recorregut per anar des del carrer de Pelai fins a l’ajuntament.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Observa el plànol donat i indica el nom dels carrers o les avingudes més importants ien justifica la tria. Després, descriu el recorregut per anar des del carrer de Pelai fins a l’ajuntament.Ho duu a terme correctament sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Utilitza un mapa de fusos horaris.

Entra en el web indicat i escriu l’hora que és a Londres,

Entra en el web indicat i escriu l’hora que és a Londres,

Entra en el web indicat i escriul’hora que és a Londres,

Casablanca, Delhi i Lima.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes.

Casablanca, Delhi i Lima.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte.

Casablanca, Delhi i Lima.Ho duu a terme correctament sense dubtes.

Descobreix errors cartogràfics.

Escriu qui va descobrir que l’illa de Sandy que sortia en alguns mapes no existeix i en què es va basar per afirmar-ho.Ho duu a terme correctament i amb força fluïdesa i amb algun oblit, dubtes i faltes d’ortografia.

Escriu qui va descobrir que l’illa de Sandy que sortia en alguns mapes no existeix i en què es va basar perafirmar-ho.Ho duu a terme correctament i ambforça fluïdesa sense oblits, amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Escriu qui va descobrir que l’illa de Sandy que sortia en alguns mapes no existeix i en què es va basar per afirmar-ho.Ho duu a terme correctament iamb fluïdesa sense oblits, dubtes ni faltes d’ortografia.

Utilitza Google Maps. En grup, busca a Google Maps la vista de satèl·lit del seu centre d’es-tudis. Usa les opcions de desplaça-ment per resseguir la ruta que fa des del centre fins al seu domicili, i calcula qui recorre una distància més llarga. Tot seguit, busca el riu Nil, l’illa de Montaña Clara (Lanzarote), el volcà Fuji (Japó) i l’illa de Tasmània.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes. Co-opera amb el grup, però no respecta el torn ni les opinions dels altres.

En grup, busca a Google Maps la vista de satèl·lit del seu centre d’es-tudis. Usa les opcions de desplaça-ment per resseguir la rutaque fa des del centre fins al seu domicili, i calcula qui recorre una distància més llarga. Tot seguit, busca el riu Nil, l’illa de Montaña Clara (Lanzarote), el volcà Fuji (Japó) i l’illa de Tasmània.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte. Coopera amb el grup respectant força el torn i les opinions dels altres.

En grup, busca a Google Maps la vista de satèl·lit del seu centre d’es-tudis. Usa les opcions de desplaça-ment per resseguir la ruta que fa des delcentre fins al seu domicili, i calcula qui recorre una distància més llarga. Tot seguit, busca el riu Nil, l’illa de Montaña Clara (Lanzarote), el volcà Fuji (Japó) i l’illa de Tasmània.Ho duu a terme correctament sense dubtes. Coopera amb elgrup respectant el torn i les opinions dels altres.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18) TOTAL :______________

Unitat: 2 Títol: El relleu terrestreTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.


Unitat Competències de les ciències socials

Competènciesbàsiques Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris

d’avaluació

Nivelld’assolim

ent

Interpretar el mapa del relleu del món.


Competència en el coneixement i la interacció ambel món físicCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

17, 18 Saber fer 3: Escriu el cim més alt de cada continent i indica a quin sistema muntanyós pertany. Escriu en quina part d’Americà es localitzen les muntanyes més elevades; per què l’altiplà del Tibet està representat amb el color morat; escriu el nom de cinc illes, cinc golfs i cinc caps, i a quin continent cor-responen. I raona quines formes del relleu continental i costaner travessaria si viatgés en línia recta des del cap Nord (Europa) fins al cap de Bona Esperança (Àfrica).

Interpreta el mapa del relleu del món.

3

Comparar mapes de relleu i mapes de població.


Competència en el coneixement i la interacció ambel món físicCompetència comunicativa lingüística i

17, 18 Saber fer 10: Escriu en quinazona de la Xina hi ha les ter-res més baixes i les més elevades Què representa en el mapa de densitat de població el color vermell i el groc més clar. Escriu quina

Compara mapes de relleui mapes de població.

3

audiovisual és la zona més densament poblada de la Xina, si coincideix amb la zona muntanyosa o amb la zona plana del país. Quina és la zona menys densament poblada, si coincideix amb lazona muntanyosa o amb la zona plana del país i explica per què la població es con-centra a l’est i al sud del país.

Analitzar la deriva continental.


Competència en el coneixement i la interacció ambel món físicCompetència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

17, 18 Anàlisi científica 28: Redactaun text d’una pàgina en què descriu la història de l'evolució dels continents.

Analitza la deriva continental.

3

Fer una presentació a partir de revistes científiques.


Competència en el coneixement i la interacció ambel món físicCompetència digitalCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

17, 18 Aprenentatge cooperatiu: Engrup, visita el web d’una de les revistes proposades, llista quins temes es tracten en el darrer número publicat,en selecciona un i en llegeix el contingut. Després, elabora una presentació en Power-Point amb un resum del tema.

Fa una presentació a partir de revistes científiques.

3


En la segona unitat, l’alumnat recordarà com és l’escorça terrestre i quines són les principals formes del relleu. També coneixeran com s’origina el relleu i quins agents el modifiquen i com influeix el relleuen la nostra vida.Aprendran a interpretar el mapa del relleu del món i a comparar mapes de relleu i mapes de població.També analitzaran la deriva continental i, per acabar, faran una presentació a partir de revistes científiques en grup.

materials curriculars I ALTRESrecursos didàctics

Geografia i Història 1 Educació Secundària Obligatòria.Guia didàctica Geografia i Història 1 Educació Secundària Obligatòria.Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat..Atles.

AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta el mapa del relleu del món.Compara mapes de relleu i mapes de població.Fa una presentació a partir de revistes científiques.



ALTRES ACTIVITATS Per aprofundir en el coneixement del relleu, se suggereix animar els nois i les noies a buscar imatges de la escorça d’algun planeta i veure quins accidents geogràfics hi veuen.

ÚS de les tic Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat..

Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.


INDICADORS


Ó

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Interpreta el mapa del relleu del món.

Escriu el cim més alt de cada continent i indica a quin sistema muntanyós pertany. Escriu en quina part del continent americà eslocalitzen les muntanyes més elevades; per què l’altiplà del Tibet està representat amb el color morat; escriu el nom de cinc illes, cinc golfs i cinc caps, i a quin continent corresponen. I raona quines formes del relleu continentali costaner travessaria si viatgés en línia recta des del cap Nord (Europa) fins al cap de Bona Esperança (Àfrica).Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Escriu el cim més alt de cada continent i indica a quin sistema muntanyós pertany. Escriu en quinapart del continent americà es localitzen les muntanyes més elevades; per què l’altiplà del Tibet està representat amb el color morat; escriu el nom de cinc illes, cinc golfs i cinc caps, i a quin continent corresponen. I raona quines formes del relleu continentali costaner travessaria si viatgés en línia recta des del cap Nord (Europa) fins al cap de Bona Esperança (Àfrica).Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Escriu el cim més alt de cada continent i indica a quin sistema muntan-yós pertany. Escriu en quina part del continent americà es localitzen les muntanyes més elevades; per què l’altiplà del Tibet està representat amb el color morat;escriu el nom de cinc illes, cinc golfs i cinc caps, i a quin continent corresponen. I raona quines formes del relleu continental i costaner travessaria si viatgés en línia recta des del cap Nord (Europa) fins al cap de Bona Esperança (Àfrica).Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara mapes de relleu i mapes de població.

Escriu en quina zona de la Xina hi ha les terres més baixes i les més elevades i què representa, en el ma-pa de densitat de població, el color vermell i el groc més clar. Escriu quina és la zona més densament poblada de la Xina i si coincideix amb la zona muntanyosa o amb la zona plana del país. I quina és la zona menys

Escriu en quina zona de la Xina hi ha les terres més baixes i les més elevades i què representa, en el ma-pa de densitat de població, el color vermell i el groc més clar. Escriu quina és la zona més densament poblada de la Xina i si coincideix amb la zona muntanyosao amb la zona plana del país. I quina és la zona menys densament

Escriu en quina zona de la Xinahi ha les terres més baixes i lesmés elevades i què representa,en el ma-pa de densitat de població, el color vermell i el groc més clar. Escriu quina és la zona més densament poblada de la Xina i si coincideix amb la zona muntanyosa o amb la zona

densament poblada i si coincideix amb la zona muntanyosa o amb la zona plana del país. Explica per què la població xinesa es concentra a l’est i al sud del país.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

poblada i si coincideix amb la zona muntanyosa o amb la zona plana del país. Explica per què la població xinesa es concentra a l’esti al sud del país.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

plana del país. I quina és la zona menys densament poblada i si coincideix amb la zona muntanyosa o amb la zona plana del país. Explica per què la població xinesa es concentra a l’est i al sud del país.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza la deriva continental.

Redacta un text d’una pàgina en què descriu la història de l‘evolució dels continents.Ho duu a terme força correctament,amb algun oblit o faltes d’ortografia.

Redacta un text d’una pàgina en què descriu la història de l‘evolució dels continents.Ho duu a terme força correctament,amb fluïdesa i alguna falta d’ortografia.

Redacta un text d’una pàgina en què descriu la història de l‘evolució dels continents.Ho duu a terme correctament, amb fluïdesa i sense faltes d’ortografia.

Fa una presentació a partir de revistes científiques.

En grup, visita el web d’una de les revistes proposades, llista quins te-mes es tracten en el darrer númeropublicat, en selecciona un i en llegeix el contingut. Després, elabora una presentació en PowerPoint amb un resum del tema.Col·labora poc responsablement amb el grup o respectant poc les opinions i els torns de paraula. La presentació és completa, força coherent i amb faltes d’ortografia. Escolta amb poca atenció la resta de companys i companyes.

En grup, visita el web d’una de les revistes proposades, llista quins te-mes es tracten en el darrer número publicat, en selecciona un i en llegeix el contingut. Després, elabora una presentació en PowerPoint amb un resum del tema.Col·labora força responsablement amb el grup o respectant força les opinions i els torns de paraula. La presentació és completa, coherent i amb alguna falta d’ortografia. Escolta amb força atenció la resta de companys i companyes.

En grup, visita el web d’una de les revistes proposades, llista quins te-mes es tracten en el darrer número publicat, en selecciona un i en llegeix el contingut. Després, elabora una presentació en PowerPointamb un resum del tema.Col·labora responsablement amb el grup o respectant les opinions i els torns de paraula. La presentació és completa, coherent i sense faltes d’ortografia. Escol-ta amb atenció la resta de companys i companyes.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 4: Suficient; 5 a 8: Notable; 9 a 12: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 12) TOTAL : ______________

Unitat: 3 Títol: Les aigüesTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.


Unitat Competències de les ciències socials

Competènciesbàsiques

Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris

d’avaluació

Nivelld’assolim

ent

Interpretar un mapa de mars.

Dimensió geogràfica5, 6

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència comunicativa lingüística icultural

18, 20 Saber fer 8: Enumera els oceans del planeta i indica on se situa cadascun i quins continents voregen. Escriu un mar de cada continent. Observala bati-metria del mapa proposati res-pon què indica el blau més clar i el més fosc; quina profunditat assoleixen les aigües marines i si les aigües marines properes a la costa sónprofundes o poc profundes.

Interpreta un mapa de mars.

3

Interpretar el perfil longitudinal d’un riu.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència matemàticaCompetència en el coneixement i la interacció del món físic

17, 18 Aplica una tècnica 20: Observa el gràfic del riu Ebre i escriu on neix i a quina altitud; quants qui-estelòmetres té el curs del riu i com ho sap; per quines comunitats autònomes transcorre; per quines localitats passa i quina altitud es troben; en quin mar des-emboca; si té afluents i com ho sap.

Interpreta el perfil longitudinal d’un riu.

3

Valorar l’impacte de la construcció


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

17, 19, 25 Resol un cas pràctic 23: Llegeix l’article reproduït i valora alguns efectes que ha tingut la construcció de la presa de les

Valora l’impacte de la construcció

3

d’una gran presa.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística iaudiovisual

Tres Gorges: les pèrdues culturals, com ara les restes arqueològiques que han quedat submergides sota l’aigua i les pèrdues mediambientals, com ara l’extinció del baiji o dofí xinès.

d’una gran presa.

Comparar mapes de corrents marins, climes i població.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència comunicativa lingüística iaudiovisual

19, 20 Anàlisi científica 26: Escriu si creu que l’origen de les aigües influeix en la temperatura d’un corrent. Observa el mapa d’Eu-ropa i escriu quins corrents l’afecten, si el corrent del Golf faque les temperatures de les zo-nes que banya augmentin o dis-minueixin i per què, si passa el mateix amb el corrent de Canà-ries, i el corrent del cap d’Hor-nos. Després, observa el mapa del sud-est asiàtic i escriu si tro-ba alguna relació entre el clima, els corrents marins que afecten aquesta zona i la concentració de població.

Compara mapes de corrents marins, climes i població.

3

Investigar sobre les grans exploracions del planeta.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència digital

17 Aprenentatge cooperatiu 29: En grup, esbrina com s’ha explorat la fosa Challenger, la profunditatmés gran de la Terra.

Investiga sobre les grans exploracions del planeta.

3


En la tercera unitat d’aquest curs, el focus temàtic és l’aigua en la natura. Els nois i les noies començaran coneixent com són el curs i el cabal dels rius i altres aigües continentals com llacs, aigüessubterrànies i glaceres. Les aigües marines tindran un capítol propi.Després, l’alumnat coneixerà la influència de les aigües en la nostra vida i també les conseqüències dela seva contaminació. Finalment, investigaran sobre les grans exploracions del planeta.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta un mapa de mars.Interpreta el perfil longitudinal d’un riu.Compara mapes de corrents marins, climes i població.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement de l’impacte mediambiental de la contaminació de les aigües, se suggereix la visita a un aquari on hi hagi exemplars d’aigua dolça o salada o a un parc natural amb aiguamolls on puguin conèixer les espècies i els paisatges que la contaminació malmet.



INDICADORS


Ó

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Interpreta un mapa de mars.

Enumera els oceans del planeta i indica on se situa cadascun i quins continents voregen. Escriu un mar decada continent. Observa la bati-metria del mapa proposat i respon què indica el blau més clar i el més fosc; quina profunditat assoleixen les aigües marines i si les aigües marines properes a la costa són profundes o poc profundes.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Enumera els oceans del planeta i indica on se situa cadascun i quins continents voregen. Escriu un mar de cada continent. Observa la bati-metria del mapa proposati respon què indica el blau més clar i el més fosc; quina profunditat assoleixen les aigües marines i si les aigües marines properes a la costa són profundes o poc profundes.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Enumera els oceans del planeta i indica on se situa cadascun i quins continents voregen. Escriu un mar de cada continent. Observa la bati-metria del mapa proposat i respon què indica el blau més clar i el més fosc; quina profunditat assoleixen les aigües marines i si les aigües marines properes a la costa són profundes o poc profundes.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta el perfil longitudinal d’un riu.

Observa el gràfic del riu Ebre i escriu on neix i a quina altitud; quants quilòmetres té el curs del riu i com hosap; per quines comunitats autònomes transcorre; per quines localitats passa i a quina altitud es troben; en quin mar desemboca; si té afluents i com ho sap.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el gràfic del riu Ebre iescriu on neix i a quina altitud;quants quilòmetres té el curs del riu i com ho sap; per quines comunitats autònomestranscorre; per quines localitats passa i a quina altitud es troben; en quin mar desemboca; si té afluents i com ho sap.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes

Observa el gràfic del riu Ebre i escriu on neix i a quina altitud; quants quilòmetres té el curs del riu i com ho sap; per quines comunitats autònomes transcorre; per quines localitats passa i a quina altitud es troben; en quin mar desemboca; si té afluents i com ho sap.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

d’ortografia.Valora l’impacte de la construcció d’una gran presa.

Llegeix l’article reproduït i valoraalguns efectes que ha tingut laconstrucció de la presa de les TresGorges: les pèrdues culturals, comara les restes arqueològiques quehan quedat submergides sota l’aigua,i les pèrdues mediambientals, comara l’extinció del baiji o dofí xinès.Ho duu a terme correctament, demanera força clara i fluida i ambdubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix l’article reproduït ivalora alguns efectes que hatingut la construcció de lapresa de les Tres Gorges: lespèrdues culturals, com ara lesrestes arqueològiques quehan quedat submergides sotal ’ a i g u a , i l e s p è r d u e smediambientals, com aral’extinció del baiji o dofí xinès.Ho duu a terme correctament,de manera força clara i fluidao amb algun dubte i faltad’ortografia.

Llegeix l’article reproduït i valora algunsefectes que ha tingut la construcció dela presa de les Tres Gorges: lespèrdues culturals, com ara les restesarqueològiques que han quedatsubmergides sota l’aigua, i les pèrduesmediambientals, com ara l’extinció delbaiji o dofí xinès.Ho duu a terme correctament, demanera clara i fluida i sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Compara mapes de corrents marins, climes i població.

Escriu si creu l’origen de les aigüesinflueix en la temperatura d’un cor-rent. Observa el mapa d’Europa iescriu quins corrents l’afecten, si elcorrent del Golf fa que les tempera-tures de les zones que banya aug-mentin o disminueixin i per què, sipassa el mateix amb el corrent deCanàries i el corrent del cap d’Hor-nos. Després, observa el mapa delsud-est asiàtic i escriu si troba al-guna relació entre el clima, els cor-rents marins que afecten aquestazona i la concentració de població.Ho duu a terme correctament, demanera força clara i fluida i ambdubtes i faltes d’ortografia.

Escriu si creu l’origen de lesa i g ü e s i n f l u e i x e n l atemperatura d’un cor-rent.Observa el mapa d’Europa iescriu quins corrents l’afecten,si el corrent del Golf fa que lestemperatures de les zonesque banya augment in odisminueixin i per què, sipassa el mateix amb elcorrent de Canàries i elcorrent del cap d’Hornos.Després, observa el mapa delsud-est asiàtic i escriu si trobaalguna relació entre el clima,els cor-rents marins queafecten aquesta zona i laconcentració de població.Ho duu a terme correctament,de manera força clara i fluidao amb algun dubte i faltad’ortografia.

Escriu si creu l’origen de les aigüesinflueix en la temperatura d’un cor-rent.Observa el mapa d’Europa i escriuquins corrents l’afecten, si el corrent delGolf fa que les temperatures de leszones que banya augment in odisminueixin i per què, si passa elmateix amb el corrent de Canàries i elcorrent del cap d’Hornos. Després,observa el mapa del sud-est asiàtic iescriu si troba alguna relació entre elclima, els cor-rents marins que afectenaquesta zona i la concentració depoblació.Ho duu a terme correctament, demanera clara i fluida i sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Investiga sobreles grans exploracions del planeta.

En grup, esbrina com s’ha explorat la fosa Challenger, la profunditat més gran de la Terra.La cerca no és extensa i, tanmateix, és força encertada. Col·labora amb elgrup amb poc respecte i responsabilitat.

En grup, esbrina com s’ha explorat la fosa Challenger, la profunditat més gran de la Terra.La cerca és força extensa i encertada. Col·labora amb el grup amb força respecte i responsabilitat.

En grup, esbrina com s’ha explorat la fosa Challenger, la profunditat més gran de la Terra.La cerca és extensa i encertada. Col·labora amb el grup amb respecte i responsabilitat.


Unitat: 4 Títol: El clima i els problemes del medi ambientTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.


UnitatCompetènciesde les ciències

socials



d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Representar i interpretar el temps i el clima.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual

17, 18 Saber fer 6: Observa el mapa del temps en superfícies i escriu on hi ha depressions i anticiclons a Europa; si el temps a la península Ibèrica és estable o inestable; d’on ve el vent i si és sec o humit, i raona d’on bufen més fort els vents, si a la Península o a les Canàries.

Representa interpreta el tempsi el clima.

3

Analitzar el temps a partird’una imatge de satèl·lit


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència social i ciutadana

17, 18 Aplica una tècnica 26: Observa la imatge de satèl·lit i respon quin territori mostra; en quines zones hi ha núvols; on hi ha un anticicló; de quin color es veuen les terresi el mar i si creu que el color de la imatge és natural. Després, analitza el mapa de superfície i res-pon quin territori mostra; què re-presenten les isòbares; quines zones estan afectades per un anticicló i quines per una depressió. I, finalment, raona quina relació veu entre la imatge desatèl·lit i el mapa de superfície.

Analitza el temps a partir d’una imatge de satèl·lit

3

Fer i interpretar un climograma.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència matemàtica

17, 18 Saber fer 8: Elabora el climograma de Bangkok (Tailàndia) a par-tir de les dadesdonades. Després, localitza el lloc i n’escriu les coordenades geogràfiques; si és a l’hemisferi nord o a l’hemisferi sud; laseva altitud sobre el nivell del mar; com

Fa un climograma i l'interpreta.

3

Competència digitalCompetència d’autonomia, iniciativa personal iemprenedoria

són les temperatures: elevades, moderades o fre-des. Després, investiga si s’hi distingeixen estacions; suma les precipitacions, en calcula el total anual i escriu si són abundants i com es distribueixen al llarg de l’any. Finalment, classifica el clima que té Bangkok i ho justifica.

Consultar webs d’agències oficials de meteorologia.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència digitalCompetència social i ciutadana

17, 18 Aprenentatge cooperatiu 27: Observa els webs aemet.es i meteo.cat, localitza la llegenda dels mapes pictogràfics i explica el significat dels símbols. Analitza i compara la situació del temps a Catalunya i Espanya utilitzant els mapes de predicció. Fa un es-tudi de les característiques climatològiques del seu municipi. Tria dos municipis de zones climàtiques diferents i fa un estudi comparatiu de l’evolució del temps durant quatre dies. I, finalment, localitza dins de les pàgines d’aemet.es i meteo.cat els mapes d’isòbares i explica la situació del temps en funció de les diferents zones de pressió atmosfèrica.

Consulta webs d’agències oficialsde meteorologia.


L’objectiu d’aquesta unitat és acostar els nois i les noies al clima i els problemes del medi ambient i comença exposant l’estructura de l’atmosfera. A continuació, l’alumnat aprendrà a distingir entre el temps i el clima, els elements i els factors del clima, la distribució dels climes sobre la Terra i la influència del clima en l’activitat humana i viceversa. Per acabar, consulten webs d’agències oficials de meteorologia.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Representa i interpreta el temps i el clima.Fa un climograma i l'interpreta.Analitza el temps a partir d’una imatge de satèl·lit.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement de les conseqüències i l’abast dels problemes mediambientals, se suggereix animar l’alumnat a investigar les conseqüències d’huracans com el Katyrina i el Niño, per exemple.



INDICADORS


Ó

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Representa i interpreta el tempsi el clima.

Observa els mapa del temps en superfícies i escriu on hi ha de-pressions i anticiclons a Europa; si el temps a la península Ibèrica és estableo inestable; d’on ve el vent isi és sec o humit, i raona d’on bufen més fort els vents, si a la Península o a les Canàries.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa els mapa del temps en superfícies i escriu on hi ha de-pressions i anticiclons a Europa; si el temps a la península Ibèrica és estable o inestable; d’on ve el vent i si és sec o humit, i raona d’on bufenmés fort els vents, si a la Península o a les Canàries.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Observa els mapa del temps en superfícies i escriu on hi ha de-pressions i anticiclons a Europa; si el temps a la península Ibèrica és estableo inestable; d’on ve el vent i si és sec ohumit, i raona d’on bufen més fort els vents, si a la Península o a les Canàries.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza el temps a partir d’una imatge de satèl·lit.

Observa la imatge de satèl·lit i res-pon quin territori mostra; en quines zones hi ha núvols; on creu que hi ha un anticicló; de quin color es veuen les terres i el mar, i si creu que el color de la imatge és natural. Després, analitza elmapa de superfície i responquin territori mostra; què representen les isòbares; quines zones estan afectades per un anticicló i quines per una depressió. I,

Observa la imatge de satèl·lit i res-pon quin territori mostra; en quines zones hi ha núvols; on creu que hi ha un anticicló; de quin color es veuen les terres i el mar, i si creu que el color de la imatge és natural. Després, analitza el mapa de superfície i respon quin territori mostra; què representen les isòbares; quines zones estan afectades per un anticicló i quines per una depressió. I, finalment, raona quina relació veu entre la imatge de satèl·lit i el mapa de superfície.

Observa la imatge de satèl·lit i res-pon quin territori mostra; en quines zones hi ha núvols; on creu que hi ha un anticicló; de quin color es veuen les terres i el mar, i si creu que el color de la imatge és natural. Després, analitza el mapa de superfície i respon quin territori mostra; què representen les isòbares; quines zones estan afectades per un anticicló i quines per una depressió. I, finalment, raona quina relació veu entre la imatge de satèl·lit i el mapa de superfície.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

finalment, raona quina relació veu entre la imatge de satèl·lit i el mapa de superfície.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Fa un climograma i l'interpreta.

Elabora el climograma de Bangkok (Tailàndia) a partirde les dades donades. Després, localitza el lloc i n’escriu les coordenades geogràfiques; si és a l’hemisferi nord o a l’hemisferi sud; la seva altitud sobre el nivell del mar; com són les temperatures: elevades, modera-des o fredes. Després, investiga si s’hi distingeixen estacions; suma les precipitacions, en calcula el total anual i escriu si són abundants i com es distribueixen al llargde l’any. Finalment, classifica el clima que té Bangkok i ho justifica.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Elabora el climograma de Bangkok (Tailàndia) a partir de les dades donades. Després, localitza el lloc i n’escriu les coordenades geogràfiques; si és a l’hemisferi nord o a l’hemisferi sud; la seva altitud sobre el nivell del mar; com són les temperatures: elevades, modera-des o fredes. Després, investiga si s’hi distingeixen estacions; suma les precipitacions, en calcula el total anual i escriu si són abundants i com es distribueixen al llarg de l’any. Finalment, classifica el clima que té Bangkok i ho justifica.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos, o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Elabora el climograma de Bangkok (Tailàndia) a partir de les dades donades. Després, localitza el lloc i n’escriu les coordenades geogràfiques;si és a l’hemisferi nord o a l’hemisferi sud; la seva altitud sobre el nivell del mar; com són les temperatures: elevades, modera-des o fredes. Després, investiga si s’hi distingeixen estacions; suma les precipitacions, en calcula el total anual i escriu si són abundants i com es distribueixen al llarg de l’any. Finalment, classifica el clima que té Bangkok i ho justifica.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Consulta webs d’agències oficialsde meteorologia.

Observa els webs aemet.esi meteo.cat, localitza la llegenda dels mapes pictogràfics i explica el

Observa els webs aemet.es i meteo.cat, localitza la llegenda dels mapes pictogràfics i explica el significat dels símbols. Analitza i

Observa els webs aemet.es i meteo.cat, localitza la llegenda dels mapes pictogràfics i explica el significat dels símbols. Analitza i

significat dels símbols. Analitza i compara la situació del temps a Catalunya i Espanya utilitzant els mapes de predicció. Fa un estudi de les característiques climatològiques del seu municipi. Tria dos municipisde zones climàtiques diferents i fa un estudi comparatiu de l’evolució deltemps durant quatre dies. Finalment, localitza dins de les pàgines d’aemet.es i meteo.cat els mapes d’isòbares i explica la situació del temps en funcióde les diferents zones de pressió atmosfèrica.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

compara la situació del temps a Catalunya i Espanya utilitzant els mapes de predicció. Fa un estudi deles característiques climatològiques del seu municipi. Tria dos municipis de zones climàtiques diferents i fa un estudi comparatiu de l’evolució del temps durant quatre dies. Finalment, localitza dins de les pàgines d’aemet.es i meteo.cat els mapes d’isòbares i explica la situació del temps en funció de les diferents zones de pressió atmosfèrica.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos, o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

compara la situació del temps a Catalunya i Espanya utilitzant els mapes de predicció. Fa un estudi de les característiques climatològiques delseu municipi. Tria dos municipis de zones climàtiques diferents i fa un estudi comparatiu de l’evolució del temps durant quatre dies. Finalment, localitza dins de les pàgines d’aemet.es i meteo.cat els mapes d’isòbares i explica la situació del temps en funció de les diferents zones de pressió atmosfèrica.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 5 Títol: Els paisatges de la TerraTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.


UnitatCompetències de

les ciènciessocials



d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Saber què són un paisatge natural i unpaisatge transformat.



17, 18, 19 Activitats 2: Observa el document 2 i indica tots els canvis que ha experimentat el paisatge que també apareix al document 1.

Sap què són un paisatge natural i un paisatge transformat.

3

Conèixer per on s’estenen i quines característiques tenen els principals paisatges de la Terra.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència comunicativa lingüística iaudiovisualCompetència matemàtica

17, 18 Activitats finals 16: Completa la taula donada sobre els diversos paisatges, la seva localització, el clima, la vegetació o l'ocupació humana.

Coneix per on s’estenen els principals paisatges de la Terra i quines característiques tenen.

3

Interpretar la imatged’un paisatge.



17, 18, 19 Aplica una tècnica 29: Observa les dues imatges deBenidorm i respon quines activitats econòmi-ques predominaven en la primera imatge i quines en l'actual, quins elements es mantenen en les dues fotografies i quines han es-tat les principals transformacions del paisatge en aquests anys.

Interpreta la imatge d’un paisatge.

3

Interpretar una clisèrie.



17, 18 Saber fer 15: Escriu quants pisos té la clisèrie proposada; entre quins metres d’alçada hi ha cada pis; quines espècies creixen en cada pis; fins a quina alçada hi ha arbres; per què no hi ha arbres a partir d’una certa alçada i per què no hi ha vegetació a partir de 5.000 m.

Interpreta una clisèrie.

3

orientacions metodolÒgiQUEsEn la present unitat l’alumnat aprendrà què són un paisatge natural i un paisatge transformat, per on s’estenen i quines característiques tenen els principals paisatges de la Terra.També aprendran a interpretar la imatge d’un paisatge i una clisèrie.

materials curriculars I ALTRESrecursos didÀctics


AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Sap què són un paisatge natural i un paisatge transformat.Coneix per on s’estenen i quines característiques tenen els principals paisatges de la Terra.Interpreta la imatge d’un paisatge.

atenció a la diversiTATActivitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.


ALTRES ACTIVITATS Per aprofundir en el coneixement de la preservació dels diferents paisatges de la Terra, se suggereix la visita d’un integrant de Greenpeace perquè l’alumnat pugui fer-li preguntes.

ÚS de lEs ticActivitats i recursos digitals per a aquesta unitat..Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de



INDICADORSNIVELLS D’ADQUISICIÓ

QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Sap què són un paisatge natural i un paisatge transformat.

Observa el document 2 i indica els canvis que ha experimentat el paisatge que també apareix al document 1. Ho duu a terme amb força oblits, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el document 2 i indica els canvis que ha experimentat el paisatge que també apareix al document 1. Ho duu a terme amb algun oblit, dubte o faltes d’ortografia.

Observa el document 2 i indica els canvis que ha experimentat el paisatge que també apareix al document 1. Ho duu a terme correcta-ment, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix per on s’estenen i quines característiques tenen els principals paisatges de la Terra.

Completa la taula donada sobre els diversos paisatges, la seva localització, clima, vegetació o ocupació humana. Ho duu a terme correcta-ment en la meitat dels casos, o amb dubtes ifaltes d’ortografia.

Completa la taula donada sobre els diversos paisatges, la seva localització, clima, vegetació o ocupació humana. Ho duu a terme correcta-ment en la majoria dels casos, o amb algun dubte o falt d’ortografia.

Completa la taula donada sobre els diversos paisatges, la seva localització, clima, vegetació o ocupació humana. Ho duu a terme correcta-ment, sense dubtes ni faltes d’orto-grafia.

Interpreta la imatge d’un paisatge.

Observa dues imatges de Benidorm i respon les activitats econòmiques quepredominaven en la primera imatge i quines en l'actual, quins elements es mantenen en les dues foto-grafies i quines han estat les principals transformacions del paisatge en aquests anys. Ho duu a terme amb força oblits, o amb dubtes i

Observa dues imatges de Benidorm i respon les activitats econòmiques quepredominaven en la primera imatge i quines en l'actual, quins elements es mantenen en les dues foto-grafies i quines han estat les principals transformacions del paisatge en aquests anys. Ho duu a terme força correctament, o amb algun

Observa dues imatges de Benidorm i respon les activitats econòmiques quepredominaven en la primera imatge i quines en l'actual, quins elements es mantenen en les dues foto-grafies i quines han estat les principals transformacions del paisatge en aquests anys. Ho duu a terme correctament, sense

faltes d’ortografia. dubte o faltes d’ortografia. dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta una clisèrie. Escriu quants pisos té la clisèrie proposada; entre quins m d’alçada hi ha cada pis; quines espècies creixen en cada pis; fins a quina alçada hi ha arbres; per què no hi ha arbres a partir d’una certa alçada i per què no hi ha vegetació a partir de 5.000 m. Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Escriu quants pisos té la clisèrie proposada; entre quins m d’alçada hi ha cada pis; quines espècies creixen en cada pis; fins a quina alçada hi ha arbres; per què no hi ha arbres a partir d’una certa alçada i per què no hi ha vegetació a partir de 5.000 m.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos, o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Escriu quants pisos té la clisèrie proposada; entre quins m d’alçada hi ha cada pis; quines espècies creixen en cada pis; fins a quina alçada hi ha arbres; per què no hi ha arbres a partir d’una certa alçada i per què no hi ha vegetació a partir de 5.000 m.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 6 Títol: Atles dels continentsTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.




Competències bàsiques Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris

d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer el relleu i les aigües de cada continent.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència d’aprendre a aprendre

17, 20 Activitats finals 17: Completa una taula amb el relleu, les costes, els rius i els llacs, els climes i els paisatges dels siscontinents.

Coneix el relleu i les aigües de cada continent.

3

Reconèixer les diferències climàtiques entre elsdiferents continents.

Reconeix les diferències climàtiques entre els diferents continents.

3

Conèixer la varietat de paisatges que hi ha en cada continent.



17, 20 Activitats finals 20: Indica en quins continents podem trobar aquests paisatges i a quin tipus de clima corresponen: tundra, selva, desert, landa, bosc tropical.

Coneix la varietatde paisatges quehi ha en cada continent.

2

Interpretar diferents projeccions cartogràfiques.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència digitalCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

17, 18 Saber fer 10: Busca informació de les projeccionsde Mercator i de Peters i assenyala en què s’assemblen i en què es diferencien. Escriu en quina projecció es representa de manera més exacta el continent europeu, quina

Interpreta diferents projeccions cartogràfiques.

3

projecció s’ha fet servir en el document 25 de la pàgina 132 del llibre de l’alum-nat i per què creu que s’ha triat aquesta projecció.

Utilitzar un atles. Dimensió geogràfica5, 6

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència digitalCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

17, 18 Saber fer 14: Consulta la pàgina web de l’Atles Nacional de Catalunya i respon quin tipus de mapes hi ha, a quina esca-la es representen els mapes i quina informació dóna el mapa principal.

Utilitza un atles. 2

Relacionar els elements del relleu i l’organització política d’un continent.



17, 18 Anàlisi científica 27: Compara el mapa físic i el mapa polític d’Europa i respon quines serralades fande frontera entre Europa i l’Àsia. Si la frontera política entre Espanya i França coincideix amb algun element del relleu i si passa el mateix a la frontera políticaentre Suè-cia i Finlàndia. Escriu quants estats formen part de la penín-sula Itàlica i de l'Escandinava; quins estats recorre el Rin i si el traçat d’aquest riu coincideix amb la frontera política entre alguns estats.

Relaciona els elements del relleu i l’organització política d’un continent.

3

orientacions metodològiquesEn la sisena unitat, l’alumnat coneixerà el relleu i les aigües de cada continent, les diferències climàtiques entre els diferents continents i la varietat de paisatges que hi ha en cada continent.Després, aprendran a interpretar diferents projeccions cartogràfiques i a utilitzar un atles.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Coneix el relleu i les aigües de cada continent.Reconeix les diferències climàtiques entre els diferents continents.Coneix la varietat de paisatges que hi ha en cada continent.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement del relleu, les aigües, els climes i els paisatges de cada continent, se suggereix organitzar un concurs entre l’alumnat per equips sobre el coneixement d’aquests continguts.





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Coneix el relleu i les aigües de cadacontinent.

Reconeix les diferències climàtiques entre els diferents continents.

Completa una taula amb el relleu, lescostes, els rius i els llacs, els climes iels paisatges dels sis continents.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Completa una taula amb el relleu,les costes, els rius i els llacs, els climes i els paisatges dels sis continents.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algundubte o faltes d’ortografia.

Completa una taula amb el relleu, les costes, els rius i elsllacs, els climes i els paisatges dels sis continents.Ho duu a terme correctament,sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la varietat de paisatges que hi ha en cada continent.

Indica en quins continents podem trobar aquests paisatges i a quin tipus de clima corresponen: tundra, selva, desert, landa, bosc tropical.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Indica en quins continents podemtrobar aquests paisatges i a quin tipus de clima corresponen: tundra, selva, desert, landa, bosc tropical.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algundubte o faltes d’ortografia.

Indica en quins continents podem trobar aquests paisatges i a quin tipus de clima corresponen: tundra, selva, desert, landa, bosc tropical.Ho duu a terme correctament,sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta diferents projeccions cartogràfiques.

Busca informació de les projeccions de Mercator i de Peters i as-senyala en què s’assemblen i en què es diferencien. Escriu en quina projecció es representa de manera més exacta el continent europeu, quina projecció s’ha fet servir en el document 25 de la pàgina 132 del llibre de l’alumnat i per què creu que s’ha triat aquesta projecció.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació de les projeccions de Mercator i de Peters i as-senyala en què s’assemblen i en què es diferencien. Escriu en quina projecció es representa de manera més exacta el continent europeu, quina projecció s’ha fet servir en el document 25 de la pàgina 132 del llibre de l’alumnat iper què creu que s’ha triat aquesta projecció.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algun

Busca informació de les projeccions de Mercator i de Peters i as-senyala en què s’assemblen i en què es diferencien. Escriu en quina projecció es representa de manera més exacta el continent europeu, quina projecció s’ha fet servir en el document 25 de la pàgina 132 del llibre de l’alumnat i per què creu que s’ha triat aquesta projecció.Ho duu a terme correctament,

dubte o faltes d’ortografia. sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Utilitza un atles. Consulta la pàgina web de l’Atles Nacional de Catalunya i respon quin tipus de mapes hi ha, a quina escala es representen els mapes i quina informació dóna el mapa principal.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Consulta la pàgina web de l’Atles Nacional de Catalunya i respon quin tipus de mapes hi ha, a quina escala es representen els mapes i quina informació dóna el mapa principal.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algundubte o faltes d’ortografia.

Consulta la pàgina web de l’Atles Nacional de Catalunya i respon quin tipus de mapes hi ha, a quina escala es representen els mapes i quina informació dóna el mapa principal.Ho duu a terme correctament,sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Relaciona els elements del relleu i l’organització política d’un continent.

Compara el mapa físic i el mapa polític d’Europa i respon quines serralades fan de frontera entre Europa i l’Àsia. Si la frontera política entre Espanya i França coincideix amb algun element del re-lleu i si passa el mateix a la frontera política entre Suècia i Finlàndia. Escriu quants estats formen part de la península Itàlica i de l'Escandinava; quins estats recorre el Rin, i si el traçat d’aquest riu coincideix amb la frontera política entre alguns estats.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Compara el mapa físic i el mapa polític d’Europa i respon quines serralades fan de frontera entre Europa i l’Àsia. Si la frontera política entre Espanya i França coin-cideix amb algun element delre-lleu i si passa el mateix a la frontera política entre Suècia i Finlàndia. Escriu quants estats formen part de la península Itàlicai de l'Escandinava; quins estats recorre el Rin, i si el traçat d’aquest riu coincideix amb la frontera política entre alguns estats.Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos o amb algundubte o faltes d’ortografia.

Compara el mapa físic i el mapa polític d’Europa i respon quines serralades fan de frontera entre Europa i l’Àsia. Si la frontera política entre Espanya i França coincideix amb algun elementdel re-lleu i si passa el mateixa la frontera política entre Suècia i Finlàndia. Escriu quants estats formen part de la península Itàlica i de l'Escandinava; quins estats recorre el Rin, i si el traçat d’aquest riu coincideix amb lafrontera política entre alguns estats.Ho duu a terme correctament,sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 7 Títol: L’estudi físic d’Espanya i de CatalunyaTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.



socials


Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assolim

ent

Conèixer com són el relleu, els rius, els llacs, els climes i els paisatges que es donen a Espanyai a Catalunya.



20 Activitats finals 16: Copia i completa l’esquema donat del relleu, els rius, els climes i els paisatges d’Espanya. Després, enfa un de semblant sobre Catalunya.

Coneix com són el relleu, els rius, els llacs, els climes i els paisatges que es donen a Espanya i aCatalunya.

3

Comparar gràfics de barres: longitud i cabal dels rius.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual

17, 18 Activitats 7: Observa el gràfic de barres proposat i classifica els riusen cursos principals i afluents. Indica la serralada on neix cada riu i assenyala la xarxa hidrogràfica a què pertany cada un.

Compara gràfics de barres: longitud i cabal dels rius.

3

Cercar informacióal web de l'InstitutGeogràfic Nacional (IGN).


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència digitalCompetència comunicativa, lingüística i audiovisualCompetència social i ciutadana

17, 20 Aprenentatge cooperatiu 24: Col·labora amb el seu grup a entrar a la secció de parcs nacionals. Selecciona un dels parcs que proposen i mira el vídeoque en parla. Després, fa una redacció en què descriu aquest parc.

Cerca informació a la web de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).

3

Elaborar un dossier sobre


Competència en el coneixement i la

17, 20 Aplicar una tècnica 22: Col·labora a elaborar un dossier sobre les

Elabora un dossier sobre Espanya.

3

Espanya. 6 interacció amb el món físicCompetència matemàticaCompetència comunicativa, lingüística i audiovisualCompetència social i ciutadana

comunitats autònomes d’Espanya en què ha de constar el nom de lacomunitat, la superfície (en km2), la seva capital, les províncies que la componen, els cims més elevats, els rius principals i els espais naturals protegits.

orientacions metodolÒgiQUEs

En aquesta ocasió, l’alumnat coneixerà el relleu, els rius, els llacs, els climes i els paisatges que es donen a Espanya i a Catalunya. Aprendran a comparar gràfics de barres (longitud i cabal dels rius), buscaran informació al web de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i elaboraran un dossier sobre Espanya.

materials curriculars I ALTRESrecursos didÀctics

Geografia i Història 1 Educació Secundària Obligatòria.Guia didàctica Geografia i Història 1 Educació Secundària Obligatòria.Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Atles.

AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Coneix com són el relleu, els rius, els llacs, els climes i els paisatges que es donen a Espanya i a

Catalunya.Compara gràfics de barres: longitud i cabal dels rius.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement del relleu, els rius, els llacs, els climes i els paisatges que es donen aEspanya i a Catalunya, se suggereix organitzar un concurs per equips en què es posi en joc el coneixement de l’alumnat.





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Coneix com són el relleu, elsrius, els llacs, els climes i elspaisatges que es donen a Espanya i a Catalunya.

Copia i completa l’esquema donat del relleu,els rius, els climes i els paisatges d’Espanya. Després, en fa un de semblant sobre Catalunya.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Copia i completa l’esquema donat del relleu,els rius, els climes i els paisatges d’Espanya. Després, en fa un de semblant sobre Catalunya.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Copia i completa l’esquema donat del relleu, els rius, els climes i els paisatges d’Espanya. Després, en fa un desemblant sobre Catalunya.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara gràfics de barres: longitud i cabal dels rius.

Observa el gràfic de barresproposat i classifica els rius en cursos principals i afluents. Indica la serralada on neix cada riu iassenyala la xarxa hidrogràfica a què pertany cada un.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el gràfic de barresproposat i classifica els rius en cursos principals i afluents. Indica la serralada on neix cada riu iassenyala la xarxa hidrogràfica a què pertany cada un.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Observa el gràfic de barres proposat i classifica els rius en cursos principals i afluents. Indica la serralada on neix cada riu i assenyala la xarxa hidrogràfica a què pertany cada un.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Cerca informació al web de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).

Col·labora amb el seu grupa entrar a la secció de parcs nacionals. Selecciona un dels parcs que proposen i mira el vídeo que en parla. Després, fa una redacció en què descriu aquest parc.

Col·labora amb el seu grupa entrar a la secció de parcs nacionals. Selecciona un dels parcs que proposen i mira el vídeo que en parla. Després, fa una redacció en què descriu aquest parc.

Col·labora amb el seu grup a entrar a la secció de parcs nacionals. Selecciona un dels parcs que proposen i mira el vídeo que en parla. Després, fa una redacció en què descriu aquest parc.Col·labora de manera activa i respectuosa. La informació es

Col·labora de manera poc activa i respectuosa. La informació es presenta de manera força clara, fluida o amb faltes d’ortografia.

Col·labora de manera força activa i respectuosa. La informació es presenta de manera força clara, fluida o amb faltes d’ortografia.

presenta de manera clara, fluidai sense faltes d’ortografia.

Elabora un dossier sobre Espanya.

Col·labora a elaborar un dossier sobre les comunitats autònomes d’Espanya en què ha de constar el nom de la comunitat, la superfície (enkm2), la seva capital, les províncies que la componen, els cims més elevats, els rius principals iels espais naturals protegits.Col·labora de manera poc activa i respectuosa. La informació es presenta de manera força clara, fluida o amb faltes d’ortografia.

Col·labora a elaborar un dossier sobre les comunitats autònomes d’Espanya en què ha de constar el nom de la comunitat, la superfície (enkm2), la seva capital, les províncies que la componen, els cims més elevats, els rius principals iels espais naturals protegits.Col·labora de manera força activa i respectuosa. La informació es presenta de manera força clara, fluida o amb faltes d’ortografia.

Col·labora a elaborar un dossiersobre les comunitats autònomesd’Espanya en què ha de constarel nom de la comunitat, la superfície (en km2), la seva capital, les províncies que la componen, els cims més elevats, els rius principals i els espais naturals protegits.Col·labora de manera activa i respectuosa. La informació es presenta de manera clara, fluidai sense faltes d’ortografia.


Unitat: 8 Títol: La prehistòria TEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.



socials



d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Identificar eines del paleolític.

Dimensió històrica1, 2

Competència social i ciutadana

1, 5, 8 Saber fer 4: Escriu quina utilitat té cadascuna de les ei-nes reproduïdes i quines d’aquestes eines eren fabricades amb pedres, quines són d’os o banya d’animal.

Identifica eines del paleolític.

3

Interpretar pintures llevantines.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència artística i cultural

1, 5, 8 Saber fer 10: Descriu l’escena de la pintura de la cova de la Valltorta. Escriu qui s’encarregava de caçar, els homes o les dones, si ho feien individualment o en grup, quins animals caçaven i quines armes utilitzaven. Després, compara aquesta pintura amb la de la foto-grafia 13 i escriu quines diferències hi observa.

Interpreta pintures llevantines.

3

Investigar a Internet sobre les glaciacions.


Competència social i ciutadanaCompetència digitalCompetència d’aprendre a aprendre

4, 5 Aplica una tècnica 35: Busca a Internet la paraula glaciacions i escriu què són, quantes n’hi ha hagut, com es diuen els períodes que transcorren entre dues glaciacions. I, després, descriu la fauna deles zones afec-tades per una glaciació i raona si actualment vivim en un període deglaciació.

Investiga a Internet sobreles glaciacions.

3

Conèixer la rèplica d'Altamira.


Competència social i ciutadanaCompetència

1, 5, 8, 12, 13, 14

Resol un cas pràctic 40: Busca informació iesbrina com es van descobrir les pintures d’Altamira; quina antiguitat tenen; per què són conegudes amb el nom de Capella

Coneix la rèplica d'Altamira.

3

Dimensió cultural i artística8, 9

d’autonomia, iniciativa personali emprenedoriaCompetència digitalCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

Sixtina de l’art del quaternari; per què les pintures originals d’Altamira es van tancar al públic; quan es va inaugurar la Neocovad’Altamira i on es troba situada. Després, visita el web del Museu d’Altamira i descriula Neocova.

Analitzar l'expansió de l'ésser humà.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre

4, 8, 18 Anàlisi científica 44: Observa el mapa i escriu per quin continent es van estendre primer els éssers humans; a quines espècies creus que pertanyien; a quins continents van passar des d’allà; quin va ser l’últim continent on van arribar i quina espècie va arribar a poblar el continent americà.

Analitza l'expansió de l'ésser humà.

3

Interpretar un aixovar funerari.



4, 5, 8 Anàlisi científica 46: Identifica els tres objectes fotografiats i escriu què és i per a què servien, de quins materials estan fets, en quina etapa situaria la tomba que els conté i per què, i a què dedueixen que es dedicava el difunt.

Interpreta un aixovar funerari.

3

Valorar una recreació de la prehistòria.

Dimensió històrica2

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 5, 10 Aprenentatge cooperatiu 47: Llegeix un fragment adaptat d’El clan de l’ós de les cavernes i respon a un qüestionari sobre laseva comprensió.

Valora una recreació de la prehistòria.


La vuitena unitat significa el canvi dels continguts de Geografia i Història i per això s’introdueix amb dues dobles pàgines en què l’alumnat aprendrà com és la feina de l’historiador, recordaran com s’elabora una línia del temps, els grans períodes en què dividim la Història. Ja en la vuitena unitat, elsnois i les noies sabran què entenem per prehistòria i en quantes etapes es divideix i l’evolució de l’ésser humà en aquest període. També coneixeran la manera de viure, les creences i l’art en el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls. A continuació, coneixeran el territori d’Espanya i el de Catalunya en la prehistòria. Finalment, coneixeran i valoraran una recreació de la prehistòria.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Identifica eines del paleolític.Interpreta pintures llevantines.Analitza l'expansió de l'ésser humà.



ALTRES ACTIVITATS Per aprofundir en el coneixement d’aquest període, se suggereix visitar un jaciment arqueològic assequible.

ÚS de les ticActivitats i recursos digitals per a aquesta unitat..Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de




QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Identifica eines del paleolític. Escriu quina utilitat té

cadascuna de les eines reproduïdes i quines d’aquestes eines eren fabricades amb pedres, quines són d’os o banya d’animal.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Escriu quina utilitat té cadascuna de les eines reproduïdes i quines d’aquestes eines eren fabricades amb pedres, quines són d’os o banya d’animal.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Escriu quina utilitat té cadascuna de les eines reproduïdes i quines d’aquestes eines eren fabricades amb pedres, quines són d’os o banya d’animal.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta pintures llevantines.

Descriu l’escena de la pintura de la cova de la Valltorta. Escriu qui s’encarregava de caçar, els homes o les dones, si ho feien individual-ment o en grup, quins animals caçaven i quines armes utilitzaven. Després, compara aquesta pintura amb la de la fotografia 13 i escriu quines diferències hiobserva.Ho duu a terme amb algunoblit o de manera poc fluida i amb faltes d’ortografia.

Descriu l’escena de la pintura de la cova de la Valltorta. Escriu qui s’encarregava de caçar, els homes o les dones, si ho feien individual-ment o en grup, quins animals caçaven i quines armes utilitzaven. Després, compara aquesta pintura amb la de la fotografia 13 i escriu quines diferències hiobserva.Ho duu a terme correctament, de manera força fluida o amb alguna falta d’ortografia.

Descriu l’escena de la pintura de la cova de la Valltorta. Escriu qui s’encarregava de caçar, els homes o les dones, si ho feien individual-ment o en grup, quins animals caçaven i quines armes utilitzaven. Després, compara aquesta pintura amb la de la fotografia 13 i escriu quines diferències hiobserva.Ho duu a terme correctament, de manera fluida i sense faltes d’ortografia.

Investiga a Internet sobre lesglaciacions.

Busca a Internet la paraulaglaciacions i escriu què són, quantes n’hi ha hagut,



com es diuen els períodes que transcorren entre duesglaciacions. I, després, descriu la fauna de les zones afectades per una glaciació i raona si actualment vivim en un període de glaciació.Ho duu a terme amb algunoblit o de manera poc fluida i amb faltes d’ortografia.

com es diuen els períodes que transcorren entre duesglaciacions. I, després, descriu la fauna de les zones afectades per una glaciació i raona si actualment vivim en un període de glaciació.Ho duu a terme correctament, de manera força fluida o amb alguna falta d’ortografia.

com es diuen els períodes que transcorren entre duesglaciacions. I, després, descriu la fauna de les zones afectades per una glaciació i raona si actualment vivim en un període de glaciació.Ho duu a terme correctament, de manera fluida i sense faltes d’ortografia.

Coneix la rèplica d'Altamira. Busca informació i esbrina com es van descobrir les pintures d’Alta-mira; quina antiguitat tenen; per què són conegudes amb el nom de Capella Sixtina de l’art del quaternari; per quèles pintures originals d’Altamira es van tancar al públic; quan es va inaugurar la Neocova d’Altamira i on es troba situada. Després, visita el web del Museu d’Altamira idescriu la Neocova.Ho duu a terme amb algunoblit o de manera poc fluida i amb faltes d’ortografia.

Busca informació i esbrina com es van descobrir les pintures d’Alta-mira; quina antiguitat tenen; per què són conegudes amb el nom de Capella Sixtina de l’art del quaternari; per quèles pintures originals d’Altamira es van tancar al públic; quan es va inaugurar la Neocova d’Altamira i on es troba situada. Després, visita el web del Museu d’Altamira idescriu la Neocova.Ho duu a terme correctament, de manera força fluida o amb alguna falta d’ortografia.

Busca informació i esbrina com es van descobrir les pintures d’Alta-mira; quina antiguitat tenen; per què són conegudes amb el nom de Capella Sixtina de l’art del quaternari; per quèles pintures originals d’Altamira es van tancar al públic; quan es va inaugurar la Neocova d’Altamira i on es troba situada. Després, visita el web del Museu d’Altamira idescriu la Neocova.Ho duu a terme correctament, de manera fluida i sense faltes d’ortografia.

Analitza l'expansió de l'ésserhumà.

Observa el mapa i escriu per quin continent es van estendre primer els éssers humans; a quines espècies creus que pertanyien; a quins



continents van passar des d’allà; quin va ser l’últim continent al qual van arribar i quina espècie va arribar a poblar el continent americà.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

continents van passar des d’allà; quin va ser l’últim continent al qual van arribar i quina espècie va arribar a poblar el continent americà.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

continents van passar des d’allà; quin va ser l’últim continent al qual van arribar i quina espècie va arribar a poblar el continent americà.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta un aixovar funerari.

Identifica els tres objectes fotografiats i escriu què és i per a què ser-vien, de quins materials estan fets, en quina etapa situaria la tomba que els conté i per què i a què dedueixen que es dedicava el difunt.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Identifica els tres objectes fotografiats i escriu què és i per a què ser-vien, de quins materials estan fets, en quina etapa situaria la tomba que els conté i per què i a què dedueixen que es dedicava el difunt.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Identifica els tres objectes fotografiats i escriu què és i per a què ser-vien, de quins materials estan fets, en quina etapa situaria la tomba que els conté i per què i a què dedueixen que es dedicava el difunt.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Valora una recreació de la prehistòria.

Llegeix un fragment adaptat d’El clan de l’ós deles cavernes i respon a un qüestionari sobre la seva comprensió.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix un fragment adaptat d’El clan de l’ós deles cavernes i respon a un qüestionari sobre la seva comprensió.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Llegeix un fragment adaptat d’El clan de l’ós deles cavernes i respon a un qüestionari sobre la seva comprensió.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 9 Títol: Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte TEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.






d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Interpretar una piràmide social.



4, 8 Saber fer 5: Observa la piràmide social de Mesopotàmia i respon en quants grups es dividia la societat mesopotàmica; quins grups tenien la pitjor situació i quins tenien lamillor.

Interpreta una piràmide social.

3

Interpretar edificis: el ziggurat d’Ur iel temple de Karnak.

Dimensió històrica2Dimensió culturali artística8, 9

Competència social i ciutadanaCompetència artística i culturalCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual

1, 5, 8, 12, 13

1, 5, 8, 12, 13

Saber fer 8: Explica com són les ruïnes d’un ziggurat; descriu la reconstrucció del ziggurat d’Ur i per què els sumeris consideraven que el ziggurat era una escala entre el cel i la terra.

Saber fer 13: Observa la reconstrucció del temple de Karnak, en descriu les parts des de l’entrada; quin espai ocupava l’estàtua del déu; quines característiques i quins ele-ments propis de l’arquitectura egípcia observen en les ruïnes i quina altra informació proporciona la reconstrucció i com han pogut els historiadors deduir l’aparença dels elements que no es veuen en les ruïnes.

Interpreta edificis: el ziggurat d’Ur i el temple de Karnak.

3

3

Analitzar el codi d'Hammurabi.

Dimensió històrica2, 4Dimensió cultural

Competència social i ciutadanaCompetència

1, 4, 5, 8 Aplica una tècnica 37: Llegeix la reproducciódel codi d’Hammurabi i respon quins àmbits de la vida s’hi tracten i quines lleis reflecteixen fidelment la llei del talió.

Analitza el codi d'Hammurabi.

3

i artística8

d’aprendre a aprendre

Valorar el patrimoni cultural.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personali emprenedoria

1, 12, 14 Resol un cas pràctic 40: Explica què li sembla el trasllat del temple d’Abu Simbel, sicreu que està justificat l’esforç econòmic quees va fer per conservar el patrimoni cultural egipci i quines altres solucions es podrien haver plantejat.

Valora el patrimoni cultural.

3

Reflexionar sobre els descobriments arqueològics: la tomba de Tutankamon.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personali emprenedoria

1, 12, 14 Anàlisi científica 44: Ex-plica què significa que la tomba de Tutankamon tenia els segells intactes i si era una característica important; per què alguns egipcis saquejaven les tombes i quina importància creu que va tenir el seu descobriment.

Reflexiona sobre els descobrimentsarqueològics: la tomba de Tutankamon.

3

Investigar sobre la mitologia egípcia.


Competència social i ciutadanaCompetència artística i culturalCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

2, 8, 17 Aprenentatge cooperatiu 45: En grup anomena els déus egipcis que hi ha en el dibuix i descriu l’aspecte i els símbols de cadascun.

Investiga sobre la mitologia egípcia.

3


En aquesta unitat l’alumnat començarà per conèixer l’inici de l’escriptura i les característiques de les civilitzacions fluvials. A continuació, s’endinsaran en l’organització política, social i econòmica, la religió, la cultura i l’art de Mesopotàmia i Egipte. Interpretaran una piràmide social i dos edificis: el ziggurat d’Ur i el temple de Karnak i analitzaran el codi d'Hammurabi.També reflexionaran sobre com es valora el patrimoni cultural i els descobriments arqueològics: la tomba de Tutankamon. I acabaran investigant sobre la mitologia egípcia.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta una piràmide social.Interpreta edificis: el ziggurat d’Ur i el temple de Karnak.Valora el patrimoni cultural.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement de les civilitzacions fluvials, se suggereix animar l’alumnat a investigar com eren les civilitzacions de l'Índia i la Xina contemporànies de la mesopotàmica i l’egípcia.

Ús de les tic Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.



QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Interpreta una piràmide social.

Observa la piràmide social de Mesopotàmia i respon en quants grups es dividia la societat mesopotàmica; quins grups tenien la pitjor situació i quins tenien la millor.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa la piràmide social de Mesopotàmia i respon en quants grups es dividia la societat mesopotàmica; quins grups tenien la pitjor situació i quins tenien la millor.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Observa la piràmide social de Mesopotàmia i respon en quants grups es dividia la societat mesopotàmica; quins grups tenien la pitjor situació i quins tenien la millor.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta edificis: el zigguratd’Ur.

Explica com són les ruïnesd’un ziggurat; descriu la reconstrucció del ziggurat d’Ur i per què els sumeris consideraven que el ziggurat era una escala entre el cel i la terra.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica com són les ruïnesd’un ziggurat; descriu la reconstrucció del ziggurat d’Ur i per què els sumeris consideraven que el ziggurat era una escala entre el cel i la terra.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Explica com són les ruïnesd’un ziggurat; descriu la reconstrucció del ziggurat d’Ur i per què els sumeris consideraven que el ziggurat era una escala entre el cel i la terra.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta edificis: el temple de Karnak.

Observa la reconstrucció del tem-ple de Karnak, en descriu les parts des de l’entrada; quin espai ocupa-va l’estàtua del déu;quines característiques, quins elements propis de l’arquitectura egípcia observa en les ruïnes,



quina altra informació proporciona la reconstrucció i com han pogut els historiadors de-duir l’aparença dels elements que no es veuen en les ruïnes.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

quina altra informació proporciona la reconstrucció i com han pogut els historiadors de-duir l’aparença dels elements que no es veuen en les ruïnes.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

quina altra informació proporciona la reconstrucció i com han pogut els historiadors de-duir l’aparença dels elements que no es veuen en les ruïnes.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza el codi d'Hammurabi.

Llegeix la reproducció del codi d’Hammurabi i responquins àmbits de la vida s’hitracten i quines lleis reflecteixen fidelment la lleidel talió.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix la reproducció del codi d’Hammurabi i responquins àmbits de la vida s’hitracten i quines lleis reflecteixen fidelment la lleidel talió.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Llegeix la reproducció del codi d’Hammurabi i responquins àmbits de la vida s’hitracten i quines lleis reflecteixen fidelment la lleidel talió.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Valora el patrimoni cultural. Explica què li sembla el trasllat del temple d’Abu Simbel, si creu que està justificat l’esforç econòmic que es va fer per conservar el patrimoni cultural egipci i quines al-tres solucions es podrien haver plantejat.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica què li sembla el trasllat del temple d’Abu Simbel, si creu que està justificat l’esforç econòmic que es va fer per conservar el pa-trimoni cultural egipci i quines al-tres solucions es podrien haver plantejat.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Explica què li sembla el trasllat del temple d’Abu Simbel, si creu que està justificat l’esforç econòmic que es va fer per conservar el patrimoni cultural egipci i quines al-tres solucions es podrien haver plantejat.Ho duu a terme de manerafluida i coherent i sense faltes d’ortografia.

Reflexiona sobre els descobriments arqueològics:la tomba de Tutankamon.

Explica què significa que latomba de Tutankamon tenia els segells intactes i



si era una característica important; per què alguns egipcis saquejaven les tombes i quina importànciacreu que va tenir el seu descobriment.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

si era una característica important; per què alguns egipcis saquejaven les tombes i quina importànciacreu que va tenir el seu descobriment.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

si era una característica important; per què alguns egipcis saquejaven les tombes i quina importànciacreu que va tenir el seu descobriment.Ho duu a terme de manerafluida i coherent i sense faltes d’ortografia.

Investiga sobre la mitologia egípcia.

En grup, anomena els déus egipcis que hi ha en el dibuix i descriu l’aspectei els símbols de cadascun.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

En grup, anomena els déus egipcis que hi ha en el dibuix i descriu l’aspectei els símbols de cadascun.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o faltes d’ortografia.

En grup, anomena els déus egipcis que hi ha en el dibuix i descriu l’aspectei els símbols de cadascun.Ho duu a terme de manerafluida i coherent i sense faltes d’ortografia.


Unitat: 10 Títol: La civilització grega TEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.






d’avaluacióNivell

d’assoliment

Comprendre un mite.

Dimensió cultural i artística9


5, 8, 16 Saber fer 13: Llegeix un text sobreOrfeu i Eurídice, enumera els personatges que s’esmenten en lanarració i indica una característica de cadascun. Després, resumeix breument el mite d’Orfeu i Eurídice, escriu si observa algun element de caràcter fantàstic en eltext i quin ensenyament es pot extreure del mite d’Orfeu i Eurídice.

Comprèn un mite.

3

Classificar escultures i ceràmiques gregues.

Dimensió cultural i artística8

Competència social i ciutadanaCompetència artística i culturalCompetència d’aprendre a aprendre

5, 8, 13 Saber fer 18: Explica quines característiques del Laocoont permeten classificar-lo com una escultura hel·lenística.

Saber fer 19: Escriu a quina etapa pertany l’estàtua de Policlet i ho raona.

Aplica una tècnica 37: Relaciona cada objecte de ceràmica proposat amb la descripció corresponent i en justifica la tria.

Classifica escultures i ceràmiques gregues.

3

3

3

Debatre el patrimonicultural.

Dimensió cultural i artística


2, 6, 7, 14, 16, 29

Resol un cas pràctic 41: Debat, amb la resta de companys i

Debat sobre el patrimoni

9 Competència artística i culturalCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

companyes, sobre si les escultures del Partenó han de romandre a Londres o tornar a Atenes.

cultural.

Analitzar hipòtesis. Dimensió històrica2

Competència social i ciutadanaCompetència digitalCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 3, 5, 10 Anàlisi científica 43: Llegeix dos fragments sobre Troia i respon qui va ser Schliemann i quin mètode va seguir per descobrir la ciutat. Després, busca informació i explica com va acabar la guerra de Troia, qui va guanyar, on és la ciutat, com sabia Schliemann on havia d’excavar exactament per trobar-la, si sabem amb seguretat si va existir la ciutat i la guerra de Troia i quines dades històriques entenim.

Analitza hipòtesis.

3

Representar un fragment d’una tragèdia grega.



2, 7, 12, 14 Aprenentatge cooperatiu 45: En grups de tres, resumeix l’argumentd’Èdip rei. Després, col·labora a improvisar unes màscares i un vestuari de tipus grec i representa el fragment del llibre.

Representa un fragment d’una tragèdia grega.

3


La desena unitat pretén que l’alumnat conegui el territori i la història de l’antiga Grècia. Sabran què és l’hel·lenisme, com vivien els grecs: la societat, l'economia, les creences, la cultura i l’art.A partir d’aquí, sabran comprendre un mite, classificar escultures i ceràmiques gregues. Debatran sobre el patrimoni cultural de Grècia i la localització de bona part d’ell fora de les seves fronteres, analitzaran una hipòtesi. I, per acabar, representaran un fragment d’una tragèdia grega.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Classifica escultures i ceràmiques gregues.Debat sobre el patrimoni cultural.Analitza hipòtesis.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement de la Grècia antiga, se suggereix animar els nois i les noies a investigar sobre els principals déus grecs: el seu nom, les seves atribucions i les seves interrelacions i que expliquin què els ha sobtat més.




QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Comprèn un mite. Llegeix un text sobre Orfeu

i Eurídice, enumera els personatges que s’esmenten en la narració iindica una característica de cadascun. Després, resumeix breument el mite d’Orfeu i Eurídice, escriu siobserva algun element de caràcter fantàstic en el texti quin ensenya-ment es potextreure del mite d’Orfeu i Eurídice.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix un text sobre Orfeui Eurídice, enumera els personatges que s’esmenten en la narració iindica una característica de cadascun. Després, resumeix breument el mite d’Orfeu i Eurídice, escriu siobserva algun element de caràcter fantàstic en el texti quin ensenya-ment es potextreure del mite d’Orfeu i Eurídice.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o falta d’ortografia.

Llegeix un text sobre Orfeui Eurídice, enumera els personatges que s’esmenten en la narració iindica una característica de cadascun. Després, resumeix breument el mite d’Orfeu i Eurídice, escriu siobserva algun element de caràcter fantàstic en el texti quin ensenya-ment es potextreure del mite d’Orfeu i Eurídice.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Classifica escultures gregues.

Explica quines característiques del Laocoont permeten classificar-lo com una escultura hel·lenística.Escriu a quina etapa pertany l’estàtua de Policlet i ho raona.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quines característiques del Laocoont permeten classificar-lo com una escultura hel·lenística.Escriu a quina etapa pertany l’estàtua de Policlet i ho raona.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quines característiques del Laocoont permeten classificar-lo com una escultura hel·lenística.Escriu a quina etapa pertany l’estàtua de Policlet i ho raona.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Classifica ceràmiques gregues.

Relaciona cada objecte de ceràmica proposat amb la



descripció corresponent i justifica la tria.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb dubtes i faltes d’ortografia.

descripció corresponent i justifica la tria.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos o amb algun dubte o falta d’ortografia.

descripció corresponent i justifica la tria.Ho duu a terme correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia

Debat sobre el patrimoni cultural.

Debat, amb la resta de companys i companyes, sobre si les escultures del Partenó han de romandre a Londres o tornar a Atenes.Els seus arguments o no són raonats o són poc clars. Mostra poc respecte cap als seus companys i companyes.

Debat, amb la resta de companys i companyes, sobre si les escultures del Partenó han de romandre a Londres o tornar a Atenes.Els seus arguments són raonats i força clars. Mostra força respecte cap als seus companys i companyes.

Debat, amb la resta de companys i companyes, sobre si les escultures del Partenó han de romandre a Londres o tornar a Atenes.Els seus arguments són raonats i clars. Mostra respecte cap als seus companys i companyes.

Analitza hipòtesis. Llegeix dos fragments sobre Troia i respon qui vaser Schliemann i quin mètode va seguir per descobrir la ciutat. Després, busca informaciói explica com va acabar la guerra de Troia, qui va guanyar, on és la ciutat, com sabia Schliemann on havia d’excavar exactament per trobar-la, si sabem amb seguretat si va existir la ciutat i la guerra de Troia i quines dades històriques en tenim.Ho duu a terme de manerapoc raonada o clara, o amb oblits i faltes

Llegeix dos fragments sobre Troia i respon qui vaser Schliemann i quin mètode va seguir per descobrir la ciutat. Després, busca informaciói explica com va acabar la guerra de Troia, qui va guanyar, on és la ciutat, com sabia Schliemann on havia d’excavar exactament per trobar-la, si sabem amb seguretat si va existir la ciutat i la guerra de Troia i quines dades històriques en tenim.Ho duu a terme de maneraraonada, clara, i amb algun oblit i faltes

Llegeix dos fragments sobre Troia i respon qui vaser Schliemann i quin mètode va seguir per descobrir la ciutat. Després, busca informaciói explica com va acabar la guerra de Troia, qui va guanyar, on és la ciutat, com sabia Schliemann on havia d’excavar exactament per trobar-la, si sabem amb seguretat si va existir la ciutat i la guerra de Troia i quines dades històriques en tenim.Ho duu a terme de maneraraonada, clara i sense oblits ni faltes d’ortografia.

d’ortografia. d’ortografia.Representa un fragment d’una tragèdia grega.

En grups de tres, resumeixl’argument d’Èdip rei. Després, col·labora a improvisar unes màscares i un vestuari de tipus grec irepresenta el fragment del llibre.Col·labora de manera poc activa o amb poc respecte cap al grup.

En grups de tres, resumeixl’argument d’Èdip rei. Després, col·labora a improvisar unes màscares i un vestuari de tipus grec irepresenta el fragment del llibre.Col·labora força activament i amb respecte cap al grup.

En grups de tres, resumeixl’argument d’Èdip rei. Després, col·labora a improvisar unes màscares i un vestuari de tipus grec irepresenta el fragment del llibre.Col·labora activament i amb respecte cap al grup.


Unitat: 11 Títol: La civilització romana TEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.






d’avaluació

Nivelld’assolim

ent

Identificar construccions romanes.


Competència social i ciutadanaCompetència artística i culturalCompetència digital

1, 4, 8, 12 Saber fer 14: Busca a Inter-net imatges d’arcs de triomf, les analitza i escriu un text amb les claus per identificar-los.

Identifica construccions romanes.

3

Investigar la vida quotidiana a través de l’art.



Competència social i ciutadanaCompetència artística i culturalCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

4, 5, 13 Saber fer 17: Analitza el mosaic que se li proposa i fa una llista de tots els aspectes de la vida quotidiana dels quals informa. Després, el reprodueix a una mida més gran i n’assenyala elsdetalls mitjançant rètols.

Investiga la vida quotidiana através de l’art.

3

Distingir un temple romà d’un de grec.



1, 4, 8, 12 Saber fer 18: Escriu les semblances i diferències més importants entre un temple grec i un de romà.

Distingeix un temple romà d’un de grec.

3

Fer un informe sobre els gladiadors.


Competència social i ciutadanaCompetència d’autonomia, iniciativa personal

1, 4, 8 Aplica una tècnica 35-38: Col·labora amb el seu grup a elaborar un informe sobre els gladiadors en el qual ha de constar: què era un gladiador, d’on procedien, com es formaven, què

Fa un informe sobre els gladiadors.

3

i emprenedoria menjaven, de quina mena n’hi havia, com eren els combats i quins eren els premis per als vencedors.

Interpretar restes arqueològiques.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual

1, 2, 3, 5, 8 Anàlisi científica 42-43: Imagina que és un arqueòleg i localitza en la imatge aèria que se li proposa: el cardo, el fòrum, el temple, l’arc de triomf, el decumanus, els habitatges, el teatre, les ter-mes i ho justifica. Després, explica per quines raons es pot deduir que es tracta d’una ciutat romana.

Interpreta restes arqueològiques.

3

Analitzar textos antics.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual

1, 5 Anàlisi científica 45: Llegeix el fragment proposat de Vides de dotze cèsars, de Suetoni, i respon a sis preguntes sobre la informació que dóna.

Analitza textos antics.

3


El focus de l’onzena unitat se centra en l’Imperi romà: per on es va estendre, la seva història, les maneres de viure, l’art i les creences dels romans. A partir d’aquests coneixements, l’alumnat aprendrà a identificar construccions romanes, investigar la vida quotidiana a través de l’art i distingir un temple romà d’un de grec. També faran un informe sobre els gladiadors, interpretaran restes arqueològiques i analitzaran textos antics.

Materials curriculars i altres recursosdidàctics


AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Identifica construccions romanes.Distingeix un temple romà d’un de grec.Interpreta restes arqueològiques.Analitza textos antics.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el coneixement de l’Imperi romà, se suggereix animar els nois i les noies a investigarsobre l’origen llegendari de Roma i el seu contacte amb la mitologia grega, així com a adonar-se que la mitologia romana és un calc de l’anterior.

Ús de les ticActivitats i recursos digitals per a aquesta unitat..Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de




QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Identifica construccions romanes.

Busca a Internet imatges d’arcs de triomf, les analitza i escriu un text amb les claus per identificar-los.Les imatges són significatives i la caracterització bastant correcta, clarao amb faltes d’ortografia.

Busca a Internet imatges d’arcs de triomf, les analitza i escriu un text amb les claus per identificar-los.Les imatges són significatives i lacaracterització correcta, clara i sense faltes d’ortografia.

Busca a Internet imatges d’arcs de triomf, les analitza i escriu un text amb les claus per identificar-los.Les imatges són abundants i significatives i la caracterització cor-recta, clarai sense faltes d’ortografia.

Investiga la vida quotidiana a través de l’art.

Analitza el mosaic que se li proposa ifa una llista de tots els aspectes de la vida quotidiana dels quals informa.Després, el reprodueix a una mida més gran i n’assenyala els detalls mitjançant rètols.Ho duu a terme amb algun oblit o dubtes i faltes d’ortografia.

Analitza el mosaic que se li proposa i fa una llista de tots els aspec-es de la vida quotidiana dels quals informa. Després, el reprodueix a una mida més gran in’assenyala els detalls mitjançantrètols.Ho duu a terme amb detall, sense oblits i algun dubte o falta d’ortografia.

Analitza el mosaic que se li proposa i fa una llista de tots els aspectes de la vida quotidiana dels quals informa.Després, el reprodueix a una mida més gran i n’assenyala els detalls mitjançant rètols.Ho duu a terme amb detall, sense oblits ni dubtes ni faltesd’ortografia.

Distingeix un temple romà d’un de grec.

Escriu les semblances i diferències més importants entre un temple grec i un de romà.Ho duu a terme amb algun oblit o dubtes i faltes d’ortografia.

Escriu les semblances i diferències més importants entre un temple grec i un de romà.Ho duu a terme amb detall, sense oblits i algun dubte o falta d’ortografia.

Escriu les semblances i diferències més importants entre un temple grec i un de romà.Ho duu a terme amb detall, sense oblits ni dubtes ni faltesd’ortografia.

Fa un informe sobre els gladiadors.

Col·labora amb el seu grup a ela-borar un informe sobre els gladiadorsen el qual ha de constar: què era un gladiador, d’on procedien, com es formaven, què menjaven per ser tan forts, de quina mena n’hi havia, com

Col·labora amb el seu grup a ela-borar un informe sobre els gladiadors en el qual ha de constar: què era un gladiador, d’on procedien, com es formaven, què menjaven per ser

Col·labora amb el seu grup a ela-borar un informe sobre elsgladiadors en el qual ha de constar: què era un gladiador,d’on procedien, com es formaven, què menjaven per

eren els combats i quins eren els premis per als vencedors.L’informe és força acurat, o presenta dubtes i faltes d’ortografia.

tan forts, de quina mena n’hi havia, com eren els combats i quins eren els premis per als vencedors.L’informe és acurat i no presenta dubtes, potser alguna falta d’ortografia.

ser tan forts, de quina mena n’hi havia, com eren els combats i quins eren els premis per als vencedors.L’informe és acurat, atractiu i no presenta dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta restes arqueològiques.

Imagina que és un arqueòleg i localitza en la imatge aèria proposada: el cardo, el fòrum, el temple, l’arc de triomf, el decumanus,els habitatges, el teatre, les termes i ho justifica. Després, explica per quines raons es pot deduir que es tracta d’una ciutat romana.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Imagina que és un arqueòleg i localitza en la imatge aèria proposada: el cardo, el fòrum, el temple, l’arc de triomf, el decumanus, els habitatges, el teatre, les termes i ho justifica. Després, explica per quines raons es pot deduir que es tracta d’una ciutat romana.Ho duu a terme força correctament en la majoria dels casos, o amb dubtes o faltes d’ortografia.

Imagina que és un arqueòleg ilocalitza en la imatge aèria proposada: el cardo, el fòrum,el temple, l’arc de triomf, el decumanus, els habitatges, el teatre, les termes i ho justifica.Després, explica per quines raons es pot deduir que es tracta d’una ciutat romana.Ho duu a terme correctament,sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza textos antics.

Llegeix el fragment proposat de Vides de dotze cèsars, de Suetoni, i respon a sis preguntes sobre la informació que dóna.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos, o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix el fragment proposat de Vides de dotze cèsars, de Suetoni, i respon a sis preguntes sobre la informació que dóna.Ho duu a terme força correctament en la majoria dels casos, o amb dubtes o faltes d’ortografia.

Llegeix el fragment proposat de Vides de dotze cèsars, de Suetoni, i respon a sis preguntes sobre la informació que dóna.Ho duu a terme correctament,sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 12 Títol: La Península i el territori de Catalunya en l’antiguitatTEMPORALITZACIÓ Tercera setmana de setembre i les dues primeres setmanes d’octubre.






d’avaluació

Nivelld’assolime

nt

Comparar maneres de viure iberes i celtes.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència matemàtica

1, 8 Saber fer 3: Observa els dibuixos dels poblats ibers i celtes i n’escriu les semblances i les diferències.

Compara maneres de viure iberes i celtes.

2

Comparar mapes sobre la conquesta romana de la Península.

Dimensió geogràfica7Dimensió històrica1, 4

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendre

2, 3, 4, 9, 10, 18

Saber fer 9: Compara els ma-pes 1, 7, 14, 15 i 18 de la unitat i situa l’inici de la con-questa i la durada, les diferents etapes, quins pobles van sotmetre, en quines províncies Roma va dividir la península, i quina era la capitalde cada una.

Compara mapes sobre la conquesta romana de la Península.

3

Conèixer la romanització d’Hispània.



2, 3, 4, 8, 9 Activitats finals 21: Explica quèés la romanització i en posa exemples, primer de relatius alterritori actual de Catalunya i després, al d’Espanya.

Reconeix la romanització d’Hispània.

3

Reconèixer el territori de



4, 8, 9 Activitats 13: Localitza geogràficament els diferents

Reconeix el territori de

3

Catalunya en l’antiguitat.

7Dimensió històrica1, 4

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

pobles ibers de Catalunya i escriu quins pobles es van resistir a la dominació romana iquins pobles van ser aliats de Roma.

Catalunya en l’antiguitat.

Comentar la reconstrucció ideal d’una ciutat.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa, lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa persona i emprenedoria

1, 8, 9, 10 Aplica una tècnica 27: Observai comenta la reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco: descriu la ciutat; analitza i comenta la importància i la funció de cada una de les parts i redacta unes conclusions.

Comenta la reconstrucció ideal de Tàrraco.

3

Organitzar una ruta històrica.


Dimensió culturali artística8, 9, 10

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa, lingüística i audiovisualCompetència digitalCompetència d’autonomia, iniciativa persona i emprenedoria

2, 4, 6, 7, 9, 14 Aprenentatge cooperatiu 28-30: Col·labora amb el seu equip a elaborar un itinerari per la Barcelona romana recopilant informació dels punts significatius, el seu significat i la localització.

Organitza una ruta històrica.

3


La recta final d’aquest curs pretén que l’alumnat conegui com era la Península ibèrica i, per tant, Catalunya durant l’antigor. Així, es començarà per conèixer els pobles preromans de la Península, els Tartessos i els pobles colonitzadors, com els grecs, fundadors d’Empúries, i s’arribarà a la conquesta romana de la Península i la romanització d’Hispània. A continuació, coneixeran com era el territori de Catalunya en l’antiguitat.Per acabar, comentaran la reconstrucció ideal de Tàrraco i organitzaran una ruta històrica per la Barcelona romana.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Compara maneres de viure iberes i celtes.Compara mapes sobre la conquesta romana de la Península.Reconeix la romanització d’Hispània.Reconeix el territori de Catalunya en l’antiguitat.



ALTRES ACTIVITATS Per aprofundir en el coneixement de Catalunya en l’antigor se suggereix la visita tant de jaciments ibers, com grecs o romans..

Ús de les ticActivitats i recursos digitals per a aquesta unitat..Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de



INDICADORS NIVELLS D’ADQUISICIÓ QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Compara maneres de viure iberes i celtes.

Observa els dibuixos dels poblats ibers i celtes i n’escriu les semblances i les diferències.Ho duu a terme correctament, sense oblits, ni dubtes, ni faltes d’ortografia.

Observa els dibuixos dels poblats ibers i celtes i n’escriu les semblances i les diferències.Ho duu a terme correctament, sense oblits, ni dubtes, ni faltes d’ortografia.

Observa els dibuixos dels poblats ibers i celtes i n’escriules semblances i les diferències.Ho duu a terme correctament,sense oblits, ni dubtes, ni faltes d’ortografia.

Compara mapes sobre la conquesta romana de la Península.

Compara els mapes 1, 7, 14, 15 i 18 de la unitat i situa l’inici de la conquesta i la durada, les diferents etapes, quins pobles van sotmetre, en quines províncies Roma va dividir la Península i quina era la capital de cada una.Ho duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb oblits i amb faltes d’ortografia.

Compara els mapes 1, 7, 14, 15 i 18 de la unitat i situa l’inici de la conquesta i la durada, les diferents etapes, quins pobles van sotmetre, en quines províncies Roma va dividir la Península i quina era la capital de cada una.Ho duu a terme correctament en lamajoria dels casos o amb algun oblit, i amb algun dubte o falta d’ortografia.

Compara els mapes 1, 7, 14, 15 i 18 de la unitat i situa l’inici de la conquesta i la durada, les diferents etapes, quins pobles van sotmetre, en quines províncies Roma va dividir la Península i quina era la capital de cada una.Ho duu a terme correctament,sense oblits, ni dubtes, ni faltes d’ortografia.

Reconeix la romanització d’Hispània.

Explica què és la romanització i en posa exemples, primer de relatius alterritori actual de Catalunya i després, al d’Espanya.Ho exposa amb oblits importants o amb faltes d’ortografia.

Explica què és la romanització i enposa exemples, primer de relatius al territori actual de Catalunya i després, al d’Espanya.Ho exposa clarament, sense oblitsimportants o amb alguna falta d’ortografia.

Explica què és la romanització i en posa exemples, primer de relatius al territori actual de Catalunyai després, al d’Espanya.Ho exposa clarament, sense oblits ni faltes d’ortografia.

Reconeix el territori de Catalunya en l’antiguitat.

Localitza geogràficament els diferents pobles ibers de Catalunya i escriu quins pobles es van resistir a la dominació romana i quins pobles van ser aliats de Roma.Ho duu a terme correctament en la

Localitza geogràficament els die-rents pobles ibers de Catalunya i escriu quins pobles es van resistir a la dominació romana i quins pobles van ser aliats de Roma.Ho duu a terme correctament en la

Localitza geogràficament els die-rents pobles ibers de Catalunya i escriu quins pobles es van resistir a la dominació romana i quins pobles van ser aliats de

meitat dels casos o amb oblits i amb faltes d’ortografia.

majoria dels casos o amb algun oblit, i amb algun dubte o falta d’ortografia.

Roma.Ho duu a terme correctament,sense oblits, ni dubtes, ni faltes d’ortografia.

Comenta la reconstrucció ideal de Tàrraco.

Observa i comenta la reconstrucció ideal de Tàrraco: descriu la ciutat; analitza i comenta la importància i la funció de cada una de les parts i redacta unes conclusionsHo duu a terme correctament en la meitat dels casos o amb oblits i amb faltes d’ortografia.

Observa i comenta la reconstrucció ideal de Tàrraco: descriu la ciutat; analitza i comenta la importància i la funció de cada una de les parts i redacta unes conclusionsHo duu a terme correctament en lamajoria dels casos o amb algun oblit, i amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa i comenta la reconstrucció ideal de Tàrraco: descriu la ciutat; analitza i comenta la importància i la funció de cada una de les parts i redacta unes conclusionsHo duu a terme correctament,sense oblits, ni dubtes, ni faltes d’ortografia.

Organitza una ruta històrica.

Col·labora amb el seu equip per elaborar un itinerari per la Barcelona romana recopilant informació dels punts significatius, els seu significat i localització.L’itinerari és bastant complet i clar, així com la informació dels indrets seleccionats. Col·labora de manera bastant activa i respectuosa.

Col·labora amb el seu equip per elaborar un itinerari per la Barcelona romana recopilant informació dels punts significatius, els seu significat i localització.L’itinerari és força clar i complet, així com la informació dels indrets seleccionats. Col·labora de manera força activa i respectuosa.

Col·labora amb el seu equip per elaborar un itinerari per laBarcelona romana recopilant informació dels punts significatius, els seu significati localització.L’itinerari és complet i clar, així com la informació dels indrets seleccionats. Col·labora de manera activa irespectuosa.


PROGRAMACIÓ 1er ESO GEOGRAFIA E HISTÒRIA DEP CIÈNCIES ... · Comprendre i expressar amb...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ 1er ESO GEOGRAFIA E HISTÒRIA DEP CIÈNCIES ... · Comprendre i expressar amb...