Programació Adarve Ciencias Sociales, Geografía e … · Web viewEl llibre de text utilitzat és...

PROJECTE ADARVE

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

PRIMER CURS

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

Ciéncies Socials, Geografia i Història 1r ESO. Comunitat Valenciana.

OXFORD EDUCACIÓ

Projecteo Adarve (Oxford EDUCACIÓ)1


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. METODOLOGIA 6

3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 10

4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES 19

Activitats 19Atenció a la diversitat 20Procediments d’avaluació i criteris de qualificació 20Avaluació de competències 21

5. CURRÍCULUM 24Objectius d’etapa i d’aquest curs mitjançant aquesta matèria 24Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques 25Objectius de la matèria i d’aquest curs 27Continguts de la matèria i curs 28Criteris d’avaluació de la matèria i curs i la relació que té amb les competències bàsiques 30Objectius de la matèria i la relació que té amb els criteris d’avaluación 34

6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS 37Distribució temporal dels continguts 37

GEOGRAFIA 37Unitat 1. El planeta Terra 37Unitat 2. El relleu 41Unitat 3. Clima i éssers vius 44Unitat 4. Els medis naturals 48Unitat 5. Els continents 51Unitat 6. Medis naturals d’Espanya 54

HISTÒRIA 57Unitat 7. L’edat de pedra 57Unitat 8. L’edat dels metalls 61Unitat 9. Les primeres civilitzacions 64Unitat 10. Grècia 68Unitat 11. Roma 72Unitat 12. Hispània romana i visigoda 76



1. INTRODUCCIÓ

El Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri d'Educació i Ciència i que va establir els ensenyaments mínims de l'ensenyament secundari obligatori com a conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), ha sigut desplegat a la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'ensenyament secundari obligatori per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programació del primer curs d'ESO de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història.

Com analitzarem més endavant de manera més detinguda, una de les novetats principals que va incorporar la LOE en l'activitat de l’ensenyament deriva de la nova definició de currículum, en concret per la inclusió de les denominades competències bàsiques. Pel que fa, globalment, a la concepció que es té d'objectius, continguts, metodologia i criteris d'avaluació, les novetats són les que produeixen, precisament, la interrelació amb aquestes competències, que orientaran el procés d'ensenyament-aprenentatge, i que en aquest document es posen de manifest quan, de primer, es desglossen en subcompetències els distints aprenentatges que cada una incorpora i, després, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluació específics de cada una de les unitats didàctiques, vinculats, al seu torn, a les diferents activitats d'aprenentatge.

En el model de presentació de les competències bàsiques pel qual hem optat, reflectim de manera especialment operativa tant el moment com la forma en què es treballen durant l'activitat d’ensenyament i s'avaluen, bé siga una avaluació contínua i formativa, o bé una avaluació sumatòria. La terminologia que alguns especialistes comencen a fer servir (descriptors, acompliments o indicadors d'assoliment, rúbriques...), majoritàriament en estudis i investigacions, i, en menor grau, en documents didàctics com aquest, no s'empra en aquesta programació, tant perquè les seues aportacions metodològiques estan implícites en la terminologia per la qual hem optat com per considerar-la aliena, almenys de moment, a la tradició del nostre professorat i, en conseqüència, escassament pràctica. En tot cas, considerem prioritari, pel valor que aporta a l'activitat educativa, que el professorat sàpia a cada moment que el seu treball i el dels seus alumnes està enfocat envers la consecució d'unes determinades competències bàsiques (desglossades en subcompetències, cada una de les quals formulada en termes d'assoliments demostrables), i també que la realització d’aquestes pot ser mesurada (capacitats avaluables), ja que tant les subcompetències com les activitats d'aprenentatge es vinculen amb els criteris d'avaluació de la unitat.

Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el currículum, es manté, en cada una de les 12 unitats didàctiques d'aquesta matèria i d’aquest curs, un equilibri entre els diferents tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, de manera integrada i interrelacionada, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquests continguts compleix funcions distintes, però complementàries, en la formació integral de l'alumne, aspecte que també posen de manifest tant els criteris d'avaluació com les competències bàsiques/subcompetències, en cada un dels quals podem diferenciar aquests tipus de continguts diferents i que exigeixen un tractament distint a l'aula. En conseqüència, la flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu, de manera que el professor pot emprar els recursos metodològics que garantisquen millor la formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intel·lectuals que té tot afavorint sempre la seua participació, perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construïsca el seu propi coneixement, i això també està present en la formació competencial. L'ensenyament en els valors d'una societat democràtica, lliure, tolerant, plural, etc. continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritàries de l'ensenyament, tal com es posa de manifest



en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta matèria (i que tenen una manifestació concreta en els continguts transversals que es poden treballar en cada unitat didàctica).

Per això, totes aquestes intencions educatives intervenen en el desenvolupament integral de l'alumne (entre altres, la capacitat per a conéixer, comprendre i explicar) i es poden assolir, de manera preferent, des d'aquesta matèria. Per això, a la Comunitat Valenciana, els elements característics propis es converteixen en l’eix vertebrador i transversal del currículum, de manera que aprofiten per a conéixer i comprendre la seua pròpia realitat actual, històrica i geogràfica, així com també el ric patrimoni (lingüístic, geogràfic, històric, cultural i artístic, fonamentalment) que té, que és l’expressió d'uns elements que l'alumne ha de conéixer i que conviuen amb altres comuns al conjunt de ciutadans espanyols, i que, en la seua mútua interrelació, els enriqueixen i els donen sentit.

Aquests múltiples aspectes s’han tingut en compte a l'hora d'organitzar i de seqüenciar les 12 unitats didàctiques d'aquesta matèria en el llibre de text utilitzat: la integració ordenada de tots els aspectes del currículum (entre els quals incloem, de manera preferent, les competències bàsiques) és condició sine qua non per a la consecució tant dels objectius de l'etapa com dels específics de la matèria i, per descomptat, els aprenentatges associats de manera directa a les competències bàsiques. D'aquesta manera, objectius, continguts, metodologia, competències bàsiques i criteris d'avaluació, així com també uns continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball a l'aula.

Des d'un plantejament inicial en cada unitat didàctica, que parteix del fet de saber el grau de coneixement que l'alumne té sobre els distints continguts que s’hi ha de treballar (i que estan relacionats amb els que ha treballat el curs anterior en l'àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, en 6é d'ensenyament primari), s'efectua un desenvolupament clar, ordenat i precís de tots aquests continguts, adaptat, pel que fa a la formulació, al vocabulari i a la complexitat, a les seues possibilitats cognitives. La combinació de continguts presentats de manera expositiva i argumentada, i mitjançant quadres explicatius i esquemàtics (fins i tot a manera de resum, en acabar la unitat, sota la denominació d'Idees clares), i en els quals la presentació gràfica és un recurs d'aprenentatge important, facilita, no solament el coneixement i la comprensió immediats de l'alumne, sinó també l'obtenció dels objectius de la matèria (i, en conseqüència, dels d'etapa).

En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els alumnes, és un error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements gràfics del llibre de text (i d'altres components com ara la informació disponible en recursos digitals i audiovisuals) posen a disposició de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts es desenvolupen mitjançant activitats de distinta tipologia facilita que se sàpia a cada moment com han sigut assimilats per l'alumne, de manera que es puguen introduir immediatament tots els canvis que calguen per a corregir les desviacions produïdes en el procés educatiu, i, d'aquesta manera, atendre la diversitat d'aprenentatges.

Així mateix, es pretén que l'aprenentatge siga significatiu, és a dir, que partisca dels coneixements adquirits prèviament, de la realitat quotidiana i dels interessos pròxims a l'alumne. És per això que, en tots els casos en què és possible, es parteix de realitats i d’exemples que coneix, de manera que s'implique de forma activa i receptiva en la construcció del seu propi aprenentatge. La inclusió de les competències bàsiques com a referent del currículum aprofundeix en aquesta concepció funcional i propedèutica dels aprenentatges escolars. I per això s'inclou també un quadre senzill en què es



recullen les competències bàsiques que es treballen en totes les matèries d'aquest curs, com a expressió de la vinculació necessària que s’ha d'establir entre alguns dels departaments didàctics.

Però no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge, tant pel seu propi desenvolupament psicològic com per circumstàncies personals i socials molt diverses, l'atenció a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un element fonamental de l'activitat educativa. Distintes activitats (en el llibre de text i en els materials de què disposa el professor associats a aquest) pretenen donar resposta a aqueixa ineludible realitat de les aules.

És convenient destacar que l'apartat 5 d'aquesta programació (Currículum) s'ha organitzat atenent la necessitat d’establir algunes vinculacions entre diversos elements prescriptius del currículum, les que són conseqüència, en primer lloc, de la seua anàlisi i reflexió i, després, les que tindran una repercussió immediata i directa en l'activitat educativa. En aquest darrer cas, es considera especialment important la interrelació entre els criteris d'avaluació de la matèria i les competències bàsiques, així com també la dels objectius de la matèria amb aquests mateixos criteris d'avaluació, ja que, d'aquesta manera, s'aconsegueix saber tant si l'alumne va assolint o no les competències bàsiques que té associades aquesta matèria com la forma en què l'aplicació d'uns criteris d'avaluació permet que l'alumne assolisca uns objectius que estan formulats en termes de capacitats, i que per la seua expressió tenen una relació estreta amb les competències bàsiques.

En l'apartat 6 (Programació de les unitats) es manté, quan s'identifiquen els continguts que es treballen en cada unitat, una divisió ja clàssica en la tipologia (conceptes, procediments i actituds), independentment que no apareguen diferenciats així en la legislació, ja que estan presents en el currículum escolar i permeten diferenciar, per mitjà de la seua concreció, distintes estratègies d'ensenyament-aprenentatge, les mateixes que es dedueixen de la lectura dels altres elements del currículum (objectius, competències bàsiques i criteris d'avaluació). Per això, insistim en el fet que no s’ha d'oblidar que els alumnes continuen aprenent conceptes, procediments (habilitats, destreses) i actituds de forma integrada, de manera que tots tres es posen al servei de l'adquisició de les competències bàsiques.

En cada una de les 12 unitats didàctiques en què s'han organitzat/distribuït els continguts d'aquest curs (6 de Geografia i 6 d'Història), i en les quals es detalla el pla d'acció educativa per al curs escolar, es presenten uns mateixos apartats en aquest document per a mostrar com es desenvoluparà el procés educatiu:

Objectius de la unitat. Continguts de la unitat (conceptes, procediments i actituds). Continguts transversals. Criteris d'avaluació. Competències bàsiques/subcompetències associades als criteris d'avaluació i a

les activitats d'aprenentatge.

El llibre de text utilitzat és Ciències Socials, Geografia i Història. Comunitat Valenciana 1r ESO (Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACIÓ, 2011), els autors del qual són Celia Carrasco Márquez, M.ª Dolores Figueira Moure, Genaro González Carballo, Juan Luis González Carballo, Alfredo Marcos Martínez, Guadalupe Sierra Padilla, Francisco Torres Escobar i José Ucedo Babiloni. El professor disposa del Llibre del professor (esquema de continguts de la unitat, bibliografia, qüestions de diagnòstic previ, suggeriments didàctics, solucionari...), així com també del CD-ROM de recursos (presentacions, animacions, enllaços de vídeo a Internet, galeria d'imatges, enllaços web, generador de proves d'avaluació, continguts autonòmics...) i del Material



fotocopiable (Activitats de reforç i d'ampliació —comprensió de textos, interpretació de mapes, interpretació d'imatges, jocs—, Proves d'avaluació, Proves d'avaluació de competències, Mapes muts i Adaptacions curriculars).



2. METODOLOGÍA

En aquesta etapa educativa i en aquest curs, el desenvolupament dels continguts de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història persegueix objectius molt diferents, des dels pròpiament científics (en Geografia, l'estudi de la Terra i dels mitjans naturals, i en Història, l'evolució de les societats històriques des dels seus orígens fins a, fins i tot, l'edat antiga) fins a aquells altres de caràcter transversal que permeten els alumnes comprendre la dinàmica social, econòmica i cultural de la Comunitat Valenciana, de l’estat espanyol, d'Europa i del món, i participar-hi, sempre partint del seu propi context sociocultural. Dit d'una altra manera, l'alumne ha de conéixer i ha de comprendre fets i fenòmens socials, i ha de saber interpretar la realitat actual com una construcció humana al llarg del temps (la mateixa formulació dels objectius i dels criteris d'avaluació insisteix més en la comprensió i en l’explicació dels fenòmens geogràfics i històrics que en el seu mer i únic coneixement). En conseqüència, la socialització pròpia de l'acció educativa i de la institució escolar ha de dotar els alumnes de tots els recursos que necessiten per a la comprensió d'aquesta realitat, complexa i canviant per moments, en què es troben, i per a incidir-hi. Però aquest context no es limita de manera exclusiva a l'específic d'aquesta comunitat, sinó que es fa extensiu al de l'estat espanyol (i de la seua organització politicoadministrativa en comunitats autònomes) i al de la Unió Europea i mundial, inserits en una realitat social i cultural cada vegada més variada, a la qual no és aliena no solament la seua pròpia història, sinó també la mobilitat de la població (migracions).

La labor de la institució escolar no es pot limitar només a fer arribar a l'alumne una sèrie de coneixements, sinó que l’ha de proveir d'uns recursos personals i intel·lectuals i d'uns valors que li faciliten la integració plena en el seu context social, és a dir, la seua socialització. Si hi ha alguna matèria que es caracteritze per aquest doble objectiu, aquesta és la de Ciències Socials, Geografia i Història, la qual cosa, paradoxalment, també fa més difícil la funció educativa que té. Immersos com estan, els alumnes, en una realitat sociocultural que qüestionen de manera instintiva, i amb uns mitjans de comunicació i unes tecnologies de la informació i de la comunicació que competeixen amb la funció educativa del professor, i que els ofereixen una gran quantitat d'informació sense significat la major part de les vegades (la informació obtinguda de manera desordenada no és sinònim d'una formació estructurada), l'activitat escolar s’ha d'esforçar no solament en la transmissió de coneixements tradicional, sinó també a aconseguir que l'alumne assumisca els valors propis de la societat democràtica en què viu, és a dir, convertir-lo en un ciutadà amb els drets i les obligacions que això comporta. Enfront d'uns coneixements memorístics i repetitius, mancats de significat, moltes vegades, per a l'alumne, es presenten uns altres pròxims als seus interessos vitals, que pretenen el coneixement d'una realitat social complexa i el seu acostament a tots els aspectes que la defineixen (la interdisciplinarietat en les distintes matèries curriculars és fonamental per a assolir aquest objectiu, com ho és, també, una formació que integra diferents tipus de continguts, és a dir, d'aprenentatges diferenciats des del punt de vista metodològic). D'aquesta manera, la motivació i els aprenentatges útils i significatius es converteixen en principis metodològics bàsics en el procés d'ensenyament-aprenentatge, basat, aquest, en la construcció progressiva dels coneixements.

És per això que els continguts d'aquesta matèria han de pretendre la formació de persones reflexives i crítiques i immerses en la seua realitat més pròxima, la de la Comunitat Valenciana, però en el plural context espanyol, europeu i mundial, com ja hem indicat anteriorment. Aquesta dificultat en la labor educativa a què hem fet referència parteix de la constatació que l'alumne sol tenir una posició predeterminada sobre la major part dels fets i dels fenòmens socials, la qual cosa dificulta en gran



manera l'assumpció dels procediments d'anàlisi i de coneixement científic, encara que això no ha d'impedir que es partisca precisament d'aquest coneixement previ com a principi d'actuació educativa a l'aula. En definitiva, coneixements i actituds en l'aprenentatge són dos elements d'un mateix fenomen, el que ha de conduir l'alumne a la comprensió de la realitat geogràfica, històrica i artística, una realitat que és conseqüència d'un procés de canvi permanent i de la resposta de la societat als seus reptes en un context determinat. Tampoc no hem d'oblidar que molts dels continguts d'aquesta etapa educativa, d’aquesta matèria i d’aquest curs són instrumentals, és a dir, transcendeixen el marc de coneixement propi en què s'inscriuen i es projecten envers aspectes propedèutics, no terminals, com són l'interés per continuar aprenent (com pretén una de les competències bàsiques) i per conéixer la complexa realitat social; en suma, afavoreixen la maduresa intel·lectual i personal de l'alumne.

Totes aquestes consideracions no fan més que condicionar la metodologia del procés d'ensenyament-aprenentatge (activa i participativa, amb capacitat perquè l'alumne aprenga per si mateix i puga treballar en equip) i la forma en què s'organitzen els continguts curriculars (noves perspectives metodològiques), i d'això es deriva la tria dels materials curriculars ressenyats anteriorment. La construcció del coneixement social només es pot fer des de la confrontació de parers i d’hipòtesis, de manera que l'alumne haurà de conéixer una realitat social determinada (pretèrita o actual) i disposar de la possibilitat de confrontar-la amb les idees prèvies que hi puga tenir.

Per a això, no n’hi ha prou amb el coneixement d'aquests fets o fenòmens socials, sinó que ha hagut de ser format en les tècniques de treball i d’investigació social bàsiques. D'aquesta manera, els continguts procedimentals, manifestats en el desenvolupament dels continguts de cada unitat i en distintes seccions fixes de cada una d'aquestes (tècniques de treball), es converteixen en instruments bàsics perquè l'alumne assolisca alguns dels objectius d'aquesta etapa educativa i d'aquesta matèria (i siga format en les competències bàsiques corresponents). Però, a més a més, són la garantia que també podrà manifestar aquesta capacitat crítica a què féiem referència adés.

Així, doncs, i independentment de la interrelació evident que hi ha entre ambdues, cada una de les disciplines bàsiques d'aquesta matèria (Geografia i Història, igual que la d'Art i la d'altres d'aquest camp de coneixement social, com són l'Economia, la So-ciologia, etc.) té una manera de treballar específica, d'acord amb els objectius que es persegueixen: el coneixement dels fenòmens geogràfics demana, entre altres, l'ús continuat de mapes, d’imatges i de gràfics, de manera que l’alumne puga descriure'ls i localitzar-los espacialment, no solament amb relació a si mateixos, sinó a altres espais geogràfics; el coneixement dels fenòmens històrics també exigeix l'ús de mapes, d’imatges, de dades estadístiques, etc., sempre per a emmarcar-los de manera crono-lògica i espacial en les formacions socials corresponents. D'aquesta manera, la locali-tzació temporal i espacial dels fenòmens socials es converteix en un element fonamen-tal per a l'ordenació dels continguts d'aquesta matèria (aspecte en què col·laboren, en-tre altres, els mapes físics i polítics que figuren com a annex al final del llibre de l'alum-ne).

Adés plantejàvem com a fonamental el fet que l'alumne participe de manera activa i progressiva en la construcció del seu propi coneixement, exemple precís d'una metodologia que persegueix la seua formació integral. Per això, l'ús de qualsevol recurs metodològic, i el llibre de text continua sent-ne un dels més idonis, ha d'anar encaminat a la participació quotidiana de l'alumne en el procés d’ensenyament, no a ser substituït. Però en un context en què s'està generalitzant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (continguts digitals) i la implantació d'aules digitals (pissarres digitals interactives, canons de projecció, etc.), tot això en el marc de diferents programes estatals i autonòmics, no té sentit desaprofitar les possibilitats



educatives que tenen, i és per això mateix que l’ús d’aquests recursos, interessant en si mateix per les possibilitats d'obtenció d'informació que faciliten, permet que l'alumne siga format en algunes de les competències bàsiques del currículum (per descomptat, en el tractament de la informació i digital, però també en la d'aprendre a aprendre i en l'autonomia i iniciativa personal), que són les que tenen un caràcter més transversal.

Si s'ha passat de la utilització esporàdica d'una aula d'ordinadors per a dur a terme de manera puntual alguna activitat, a la integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat educativa ordinària, no ha sigut perquè aquestes siguen un fi en si mateix, sinó perquè s'han mostrat com un recurs eficaç per a facilitar l'aprenentatge i, en conseqüència, per a millorar els resultats acadèmics, aspecte, aquest, a què no és alié el fet que una de les competències bàsiques que l'alumne ha d'aconseguir durant l’escolarització siga, precisament, la digital, com a exemple d'un nou model d'alfabetització.

I per aquesta raó, moltes de les activitats que l'alumne ha de dur a terme durant el procés d'aprenentatge exigeixen la utilització d'aquestes tecnologies, la qual cosa l'obliga a posar en pràctica tota una sèrie d'habilitats intel·lectuals com ara la recerca d'informació, l'anàlisi, la reflexió, el contrast de fonts, etc., i l'ús de diferents fonts (pàgines web, cercadors, portals...), habilitats que seran posades en pràctica també en l'estudi d'altres matèries curriculars. I per a això, l'alumne tindrà materials curriculars en suport CD-ROM o DVD, en pàgines web... A més a més, l’ús d’aquests materials permet un treball més eficaç per a atendre la diversitat, per a l'ensenyament individualitzat, tant perquè permet l'accés a diverses activitats com perquè facilita el treball grupal.

De manera resumida, totes aquestes consideracions metodològiques estan presents en els materials educatius que s’han de fer servir i, per tant, en la mateixa activitat educativa que s’ha de desenvolupar diàriament a l'aula:

Exposició clara, senzilla i raonada dels continguts conceptuals, amb un llenguatge adaptat al de l'alumne i que, simultàniament, contribuïsca a millorar la seua expressió oral i escrita (sobretot pel que fa a la competència en comunicació lingüística).

Tractament dels continguts de manera que conduïsquen a un aprenentatge comprensiu i significatiu.

Anàlisi dels textos geogràfics i històrics des de la doble perspectiva de consolidar els coneixements de la matèria i de fomentar la competència lectora.

Estratègies d'aprenentatge que propicien una anàlisi multicausal dels fets socials, en general, i dels històrics i geogràfics, en particular.

Foment d'unes actituds que propicien en l'alumne l'assumpció dels valors propis d'un sistema democràtic (per exemple, pel que fa a la competència social i ciutadana).

Els continguts estan organitzats en blocs, un dels quals (continguts comuns) recull tots aquells que tenen un marcat caràcter procedimental i actitudinal, i que condiciona la manera en què s’han de desenvolupar els que podem considerar més de tipus conceptual (La Terra i els mitjans naturals i Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga).

Els continguts geogràfics del primer d'aquests blocs (La Terra i els mitjans naturals) aborden l'estudi dels mitjans naturals des de la interacció dels distints elements que els formen i en la perspectiva de les interrelacions que presenten amb els grups humans en la configuració del territori (en àmbits diferents, des del més pròxim al



mundial), i en la qual no s'han d'oblidar els aspectes relatius al respecte al medi ambient. Els continguts històrics (Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga) s'estructuren amb un criteri cronològic. Hi destaquen tant el procés d'evolució de les societats com els aspectes d'aquestes que més influència o presència tenen en les societats actuals.

El llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa estructura, i les distintes seccions de què consta atenen les diferents exigències metodològiques indicades:

Una pàgina inicial, amb una sèrie de qüestions o preguntes de diagnòstic inicial a partir d'una imatge que introdueix els continguts.

Un desenvolupament expositiu de la unitat: Desenvolupament tot intercalant de manera proporcional continguts

conceptuals, procedimentals i actitudinals, així com també textos i il·lustracions, dibuixos i fotografies, la qual cosa sol acabar amb activitats.

Informació complementària, a manera de text —fets d'interés, vocabulari, dades, biografies...—, quadres, mapes, taules de dades, dibuixos, fotografies... Així mateix, les unitats d'història inclouen eixos cronològics que serviran perquè l'alumne situe i compare en el temps esdeveniments històrics que s'han produït en dates semblants.

Una pàgina de Tècniques de treball, en què se’n descriuen algunes que ajudaran l'alumne a observar, comprendre i analitzar, la qual cosa reforça la importància que els procediments tenen en aquesta matèria.

Una pàgina d'Idees clares, a manera de resum textual dels continguts de la unitat.

Doble pàgina d'Activitats finals, que aprofiten tant per a aplicar els coneixements adquirits com per a detectar aquells altres que puguen necessitar ser reforçats.

Doble pàgina d'Activitats de síntesi, en acabar els blocs de geografia i d'història.

Avaluació de competències bàsiques: En acabar cada un d'aquests dos blocs, es presenten sis pàgines

d'activitats que permeten avaluar el procés d'adquisició de les competències bàsiques, és a dir, la competència de l'alumne per a aplicar els coneixements adquirits en situacions pròpies del món real.

El llibre acaba amb un índex analític de geografia i d'història, i amb un annex de cartografia: mapes físic i polític de la Comunitat Valenciana, mapes físic i polític d'Espanya, mapamundis físic i polític, i mapes físic i polític d'Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, i un mapa de l'Antàrtida.



3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) ha fet del currículum, ens trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) com també amb una novetat significativa, com és la introducció de les competències bàsiques. Aquest element es converteix, a partir d'ara, en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum (no és casual que en el currículum antecedisquen els objectius i els continguts, fins i tot en la formulació) i, en conseqüència, en orientador dels processos d'ensenyament-aprenentatge, sobretot quan en un dels cursos d'aquesta etapa educativa (segon d'ESO) l'alumne ha de participar en la denominada avaluació de diagnòstic, en què haurà de demostrar l'adquisició d’unes competències determinades. Independentment que aquesta avaluació no tinga conseqüències acadèmiques per als alumnes, el fet que els resultats aprofiten d'orientació perquè els centres adopten decisions relatives als aprenentatges dels alumnes ens dóna una idea de com els processos educatius es veuran condicionats per aquest nou element, en la línia de ser molt més funcionals i menys terminals. No oblidem tampoc que la decisió de si l'alumne obté o no el títol de graduat en ESO s’ha de basar, quan arribarà el moment, en el fet de si ha adquirit o no les competències bàsiques de l'etapa, i per això mateix aquestes es convertiran en el referent per a l'avaluació de l'alumne.

Les definicions que hi ha sobre aquest concepte (conegut a partir dels Informes PISA) són moltes, però totes insisteixen en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys teòrics, molt sovint desconnectats entre si, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències incideix, sobretot, en l'adquisició d'uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, uns sabers que els alumnes hauran de demostrar (és una mica més que una formació funcional). En suma, una competència és la capacitat, posada en pràctica i demostrada, d'integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt gràfica i succinta, s'ha definit com la posada en pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, la mobilització dels coneixements i de les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent d'aquella en què s'ha aprés en l'entorn escolar), l'activació de recursos o coneixements que es tenen (encara que es crega que no es tenen perquè, suposadament, s'han oblidat).

Però hi ha un aspecte que s’ha de destacar, i que podem anomenar caràcter combinat de la competència: l'alumne, per mitjà del que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar; però, a més a més, que sap ser i estar. D'aquesta manera, veiem que una competència integra els diferents continguts que es treballen a l'aula (conceptes, procediments i actituds), com a exemple de la seua formació integral. En resum, estem reconeixent que la institució escolar no solament prepara l'alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que ho fa també com a ciutadà, i per això mateix ha de demostrar una sèrie d'actituds cíviques i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, ser responsable, treballar en equip...

També és important un altre aspecte, al qual moltes vegades no es concedeix la importància que té: formar en competències permet fer front a la renovació constant de coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement, i les ciències socials no hi són una excepció. La formació acadèmica de l'alumne transcorre en la institució escolar durant un nombre limitat d'anys, però la necessitat de formació personal o professional no acaba mai, i per això una formació competencial en l'ús, per exemple, de les tecnologies de la informació i la comunicació permetrà accedir a aquest instrument per a demanar la informació que en cada moment es necessitarà (òbviament, després d'analitzar-ne la qualitat). Si, a més a més, tenim en compte que



molt sovint és impossible tractar amb profunditat tots els continguts del currículum, no cal dir que l'alumne s’haurà de formar en aquesta competència, la d'aprendre a aprendre.

En el llibre de text utilitzat s'integren aquests aprenentatges lligats a les competències bàsiques, bé de manera implícita, en el desenvolupament dels continguts, o bé de manera explícita (amb seccions específiques com és ara la d'avaluació de competències bàsiques, en acabar els continguts de Geografia i els d'Història).

En el nostre sistema educatiu, es considera que les competències bàsiques que ha d'haver assolit l'alumne quan acaba l’escolaritat obligatòria per a enfrontar-se als reptes de la vida personal i laboral són les següents:

Competència en comunicació lingüística. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència en el tractament de la informació i competència digital. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència per a aprendre a aprendre. Competència en l'autonomia i iniciativa personal.

Però, què entenem per cada una d'aquestes competències? De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cada una aporta el següent a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICASuposa l’ús del llenguatge com un instrument de comunicació oral i escrita, i com un instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta, per la qual cosa contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte quan es coneixen. En suma, aquesta competència és fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. Adquirir-la suposa el domini de la llengua oral i escrita en molts contextos, i l'ús funcional d’una llengua estrangera, almenys.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Aquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per a fer servir els nombres i les seues operacions bàsiques, els símbols, i les formes d'expressió i de raonament matemàtic, per a elaborar i interpretar informacions, per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. Adquirir-la suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I EN LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICÉs l'habilitat per a interactuar amb el món físic en els aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que facilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. Per tant, implica l'adquisició d'un pensament



cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com també fer servir valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALÉs l'habilitat per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accés i la selecció de la informació fins a l’ús i la transmissió en suports diferents incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se i comunicar-se. Adquirir-la suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació de què es disposa.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAAquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant, i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En conclusió, implica comprendre la realitat social en què es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics, i exercir els drets i els deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència implica conéixer, apreciar, comprendre i valorar de manera crítica diferents manifestacions culturals i artístiques, fer-les servir com a font de gaudi i enriquiment personal, i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDREAquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, de l’altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma, així com també buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant un mateix problema i trobar motivació per a cercar-les des d’enfocaments metodològics diversos. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d'una òptica de recerca d'eficàcia, i el maneig de recursos i de tècniques de treball intel·lectual.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALAquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i de dur endavant les iniciatives necessàries per a desenvolupar l'opció triada i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o laboral. Adquirir-la implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

En una competència no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una matèria determinada i només hi aprofiten. Amb tot el que aprén en les diferents matèries (i no solament mentre està present en la institució escolar) i en altres activitats educatives



(complementàries, extraescolars), l'alumne construeix un bagatge cultural i d'informació que li ha de servir per al conjunt de la seua vida, que ha de ser capaç d'utilitzar en moments concrets i en situacions distintes. Per això, qualssevol d'aquestes competències es poden aconseguir, si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars; i, també per això, en totes aquestes matèries podrà fer servir i aplicar aquestes competències independentment de les matèries en què les haja pogudes adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit uns aprenentatges determinats; però també, no ho oblidem, permetrà aconseguir-ne d’altres, tant en la pròpia institució escolar com fora d’aquesta, que és la garantia del seu aprenentatge permanent.

Dit això, per descomptat que hi ha una interrelació evident entre els distints elements del currículum, i que l’hem de posar de manifest per a fer servir de manera adequada tots els materials curriculars que s’empren en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen la tria d'uns continguts o d’uns altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permeten demostrar si l'alumne els assoleix o no els assoleix. Per això, els criteris d'avaluació poden presentar una doble intenció: d'una banda, els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que du a terme l'alumne, és a dir, hi haurà uns criteris d'avaluació lligats de manera més o menys expressa a conceptes, altres a procediments i altres a actituds, ja que cada un d'aquests continguts s’ha d’avaluar perquè s’ha treballat a classe, i que són els que s'avaluen en els diferents moments d'aplicació de l'avaluació contínua; i de l’altra, hi haurà criteris d'avaluació que s’han formulat més en la relació expressa i directa que tenen amb les competències bàsiques.

Si partim del fet que les competències bàsiques tenen una aplicació real i pràctica de coneixements, d’habilitats i d’actituds, la manera de comprovar o d’avaluar si l'alumne les ha adquirides és reproduir situacions d'aplicació tan reals com siga possible, i en aquestes situacions sovint l'alumne se serveix d'aquest bagatge acumulat (de qualsevol tipus de continguts), però respon, sobretot, a situacions pràctiques. Així, doncs, quan avaluem competències estem avaluant, de manera preferent (encara que no solament), procediments o destreses i actituds (encara que els conceptes siguen un suport imprescindible per a ells), i, per això mateix, les relacionem amb els criteris d'avaluació amb un caràcter més procedimental i actitudinal.

De quina manera s'assoleixen cada una de les competències bàsiques des d'aquesta matèria? Exposarem, de forma succinta, els aspectes més rellevants en el nostre projecte tot tenint en compte el que la pràctica educativa diària aconselle a cada moment:

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAIgual que amb la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic i natural, aquesta és bàsica en la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història, ja que el coneixement i la comprensió de la complexa i canviant realitat social són alguns dels aspectes centrals dels seus continguts, de manera que aquests ajudaran l'alumne a reeixir socialment. Aquesta competència només aconsegueix el seu sentit quan l'alumne s’adona que viu en una societat cada vegada més plural, en la qual conviuen cultures diferents (no necessàriament oposades o enfrontades). El coneixement de diferents realitats socials que han tingut la seua presència al llarg del temps fa inevitable que es comparen amb la realitat actual: és l'ocasió propícia perquè l'alumne comprenga que no hi ha realitats permanents, que aquestes es van afaiçonant al llarg del temps, i que, per això mateix, poden canviar, per la qual cosa ha de



ser tolerant amb les que es produeixen en el seu entorn i en altres entorns diferents al seu, sense que per això haja de caure en el relativisme cultural.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I EN LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICIgual que ocorre amb la competència social i ciutadana, aquesta és una de les que té més pes en aquesta matèria: no solament s’hi dóna importància a l'espai físic, en si mateix, sense la presència humana, sinó que és prioritària la interacció de la persona amb aquest espai (recerca de recursos, activitats econòmiques, poblament), és a dir, l'espai es concep com el lloc en què es produeixen els fets socials (i la mateixa vida de l'alumne), i que s'organitza territorialment i administrativament com a conseqüència d'aquests mateixos fets socials produïts al llarg del temps. I per això mateix, que per aquesta interacció persona-medi es puguen fomentar, entre altres, actituds de respecte i conservació del medi. Com no pot ser d'una altra manera, tenen una rellevància més important en aquesta competència procediments de treball com són la localització, l'observació, la interpretació, etc. d'espais i de paisatges.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICALa importància del fet artístic en els continguts d'aquesta matèria (i també en la vida social) és el que explica la presència d'aquesta competència, per mitjà de la qual l'alumne podrà observar i comprendre les obres artístiques i culturals més rellevants en la història de la humanitat. L'observació detallada, la sensibilització artística, l'educació de les emocions, el respecte i la conservació del patrimoni cultural, etc. es converteixen en alguns dels instruments mitjançant els quals es podrà comprovar que les ha adquirides.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALEn aquesta matèria, i perquè comprenga els fenòmens socials i històrics, és fonamental que l'alumne sàpia treballar amb informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi...) procedent de fonts molt diverses (escrites, orals, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i d’objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, o bé mitjançant noves tecnologies, s’ha d’analitzar des de paràmetres exigents, els que permeten la comparació exhaustiva i crítica de les fonts.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICADos són els aspectes més importants mitjançant els quals la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: la utilització del llenguatge com un instrument privilegiat de comunicació en el procés educatiu (vocabulari específic, sobretot, que l'alumne ha d'incorporar al seu vocabulari habitual) i la importància que té tot allò que hi ha relacionat amb la informació en els seus continguts curriculars, la qual cosa inclou la lectura de textos. A més a més, l'alumne ha d’aprendre a fer servir en cada moment concret els diferents tipus de discurs associats als continguts (descripció, narració, argumentació, dissertació, etcètera).

COMPETÈNCIA MATEMÀTICAMitjançant l'ús de nocions estadístiques bàsiques, d’escales numèriques i de gràfics, d’operacions matemàtiques senzilles (percentatges, proporcions...), de representacions gràfiques (escales, diagrames...), etc., en suma, el coneixement dels aspectes quantitatius i espacials en l'anàlisi de la realitat social (històrica i geogràfica), l'alumne pot ser conscient que els coneixements



matemàtics tenen una aplicabilitat real i funcional en molts aspectes de la seua pròpia vida.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDRESi aquesta competència permet que l'alumne dispose d'habilitats o d'estratègies que li faciliten l'aprenentatge al llarg de la seua vida (recerca d'informació, organització de la informació, recuperació de la informació...), també suposa que es puga adaptar, de manera crítica i reflexiva, als canvis que es puguen produir en la seua pròpia vida, és a dir, que hi aplique instruments d'anàlisi semblants als que ha fet servir en l'anàlisi de la realitat social (històrica i geogràfica).

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALAquesta competència parteix de la intervenció activa de l'alumne en els processos de presa de decisions que afecten el seu propi aprenentatge: l'anàlisi, la planificació, la revisió, la comparació, l'obtenció de conclusions, etc., en els treballs que fa (individuals o grupals) li permetrà habituar-se (com en la competència per a aprendre de manera autònoma al llarg de la vida) a unes formes de treball intel·lectual vàlides per a qualsevol aprenentatge efectuat en diferents moments de la seua vida escolar o laboral.

Adés hem indicat quines són les competències bàsiques que recull el nostre sistema d’ensenyament (les mateixes que s’han d'aconseguir en aquesta matèria i amb aquesta matèria), competències que, per la seua pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que aprofiten com a referent per a l'acció d’ensenyament i per a demostrar la competència real aconseguida per l'alumne (avaluació), hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre amb relació a altres elements del currículum. És el que anomenem subcompetències, i que no són més que uns enunciats operatius conseqüència de l'anàlisi integrada del currículum per a aconseguir uns aprenentatges funcionals, expressats d'una manera que permet que els distints agents educatius els identifiquen.

En aquesta matèria i en aquest curs, aquestes subcompetències i les unitats en què es treballen són les següents (hi ha unes altres competències/subcompetències que també s'adquireixen en la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història, encara que no en aquest curs):

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES

UNITATS

Social i ciutadana 7 i 10 Comprendre les accions humanes del

passat o del present mitjançant el desenvolupament de la capacitat empàtica.

7 i 10

En el coneixement i la interacció amb el món físic 1, 2, 3, 4, 5, 8 i 11 Desenvolupar les capacitats

d’orientació, localització, observació i interpretació dels espais i dels paisatges reals o representats.

1, 2, 5, 8 i 11



Analitzar l’acció de l’home en la utilització de l’espai i dels seus recursos, tant des del punt de vista dels problemes que a vegades s’hi generen, com des de les accions que es duen a terme per a assegurar la protecció i la cura del medi ambient.

3 i 4

Cultural i artística 7, 8, 9, 10, 11 i 12 Conéixer i valorar les manifestacions

artístiques rellevants, per la importància que tenen per a la caracterització d’estils o d’artistes o perquè formen part del patrimoni cultural.

7, 8, 9, 10, 11 i 12

Desenvolupar destreses per a observar i comprendre els elements tècnics imprescindibles per a analitzar obres d’art significatives.

7, 8, 9, 10, 11 i 12

Tractament de la informació i competència digital

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Buscar, obtenir i tractar la informació procedent de l’observació directa i indirectade la realitat, així com també de fonts escrites, gràfiques i audiovisuals.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11 i 12

Establir criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts segons criteris d’objectivitat.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Distingir en la informació els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts i integrar i analitzar la informació de manera crítica.

1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Conéixer i interpretar els llenguatges icònics, simbòlics i de representació, especialmente els referits a la cartografia i a la imatge.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

En comunicació lingüística 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 Adquirir un vocabulari específic bàsic

de la mateixa matèria. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Matemàtica 1, 6, 7, 9, 10 i 12 Conéixer els aspectes quantitatius i

espacials de la realitat.7, 9, 10 i 12



Usar escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o reconeixement de formes geomètriques, així com també criteris de mesurament, codificació numèrica d’informacions i la representació gràfica corresponent.

1 i 6

Aprendre a aprendre 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 Aplicar raonaments de distint tipus,

buscar explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Conéixer les fonts d’informació i la manera com s’utilitzen mitjançant la recollida, la classificació i l’anàlisi de la informació obtinguda per diversos mitjans.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11 i 12

Desenvolupar estratègies per a pensar, organitzar, memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.

3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

La manera com l'alumne demostra l'adquisició dels aprenentatges lligats a cada una de les competències i subcompetències —o, fins i tot, altres, no necessàriament lligats de manera expressa a aquestes— és per mitjà de l'aplicació dels diferents criteris d'avaluació, i que en aquesta programació s'interrelacionen amb els de les unitats didàctiques i no amb els generals del curs, ja que són, per les intencions que tenen, massa genèrics.

Com ja hem indicat anteriorment, una de les característiques de les competències bàsiques és que permeten la transversalitat dels aprenentatges a què estan associats i els fomenten, és a dir, que es poden assolir i s'han d'assolir (encara que des d'una perspectiva diferent, però complementària) per mitjà del desenvolupament del currículum de les distintes matèries d'aquesta mateixa etapa educativa. En aquest primer curs, aquestes matèries són Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials, Geografia i Història, Valencià: llengua i literatura, Castellà: llengua i literatura, Llengua estrangera, Matemàtiques, Educació Plàstica i Visual, Tecnologies, Educació Física i Religió / Atenció educativa (més una optativa).

Pel treball conjunt que exigeix al professorat d'aquest curs, indiquem en el quadre següent les competències bàsiques que, almenys, s'han d'aconseguir també en altres matèries (en algunes amb més interrelació, i en altres, amb menys):



MATÈRIESCOMPETÈNCIES BÀSIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8Ciències de la Naturalesa X X X X X X XCiències Socials X X X X X X X XCastellà: Llengua i Literatura

X X X X X X

Valencià: Llengua i Literatura

X X X X X X

Llengua estrangera X X X X X XMatemàtiques X X X X X X X XEducació Plàstica i Visual X X X X X X X XTecnologies X X X X X X X XEducació Física X X X X X X

Nota:1. Coneixement i interacció amb el món físic.2. Matemàtica.3. Tractament de la informació i competència digital.4. Social i ciutadana.5. Comunicació lingüística.6. Cultural i artística7. Aprendre a aprendre.8. Autonomia i iniciativa personal.

Com es pot observar, la transversalitat de les competències bàsiques és evident, i és per això mateix que en el marc del projecte educatiu del centre s’hagen de formular criteris uniformes per a tractar-los de manera conjunta.



4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

ACTIVITATS

Tal com es dedueix dels plantejaments metodològics exposats i del tractament que han de tenir les competències bàsiques, i com a part fonamental d’aquests, a l'explicació i al desenvolupament dels diferents continguts ha de seguir la realització d’unes quantes activitats de comprovació de coneixements, i que són les que s’indiquen en el llibre de text de l'alumne i en altres materials complementaris, i que estan associades, en cada cas, als diferents continguts. Aquestes activitats tenen una finalitat formativa distinta, i com a tal estan lligades de manera més o menys expressa en cada cas als diferents tipus de continguts i a les competències bàsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats lligades a aquestes de manera expressa (en les pàgines dedicades expressament a l'avaluació de les competències bàsiques en acabar el bloc de geografia i el d'història).

En tot cas, l'aprofundiment que es pot fer amb les activitats, sobretot amb les que treballen els continguts inicials de la unitat, dependrà dels coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes per mitjà de les activitats/preguntes de diagnòstic inicial, i que parteixen d'aspectes molt generals, però imprescindibles per a regular l'aprofundiment que ha de marcar el procés d'aprenentatge de l'alumne i per a establir estratègies d'ensenyament, a fi que aquest siga com més personalitzat millor.

A l'inici del curs, i per a comprovar el punt de partida de l'alumne, s’ha de dur a terme una avaluació prèvia, de la mateixa manera que se n’haurà de fer una de final de trimestre que permetrà valorar de manera integrada la consecució dels objectius generals de curs fins a aquest moment. La mateixa organització dels continguts en dos grans blocs (Geografia i Història) permet que, en acabar cada un, els alumnes puguen demostrar els coneixements adquirits per mitjà del que en el llibre de text utilitzat es denominen activitats de síntesi.

A més de les esmentades activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovació dels coneixements (les del final de cada unitat), unes altres d’una importància vital en aquesta matèria són les de caràcter procedimental, que es treballen tant quan es desenvolupen els continguts com en seccions específiques del llibre de text de l'alumne, sobretot en la denominada tècniques de treball, i que versen entorn de la lectura, del maneig i de la interpretació de mapes i d’atles (topogràfics, temàtics, històrics...), de la localització de punts sobre la Terra (coordenades geogràfiques), de l’elaboració d'esquemes i resums, de l’ordenació cronològica d'esdeveniments històrics, de l’anàlisi d'obres artístiques, de la recerca d'informació..., és a dir, de procediments que l'alumne ha de conéixer en profunditat perquè els farà servir de manera permanent en els quatre cursos d'aquesta etapa d’ensenyament (el que el currículum defineix com a continguts comuns), i que li permet formar-se en algunes de les competències bàsiques. En línia amb la necessitat de millorar la competència lectora de l'alumne (en l'àmbit de la competència en comunicació lingüística) es planteja la necessitat que llija de manera regular en aquesta matèria (per exemple, en els Llig i comenta), a la qual cosa contribueixen els diferents textos presents en els materials curriculars (moltes de les activitats d'aprenentatge i d'avaluació parteixen de la lectura prèvia d'un text).

En aquesta línia de treball, ens pareixen especialment importants les activitats que es poden dur a terme amb la cartografia que s'inclou al final del llibre de text, gràcies a les quals l'alumne pot consolidar els coneixements adquirits en les diferents unitats.



Les lectures que l'alumne ha de dur a terme, a més de les que ofereixen els mateixos materials didàctics utilitzats, s’han de coordinar, de manera preferent, amb els departaments de llengua i literatura, i han de versar sobre fragments d'obres literàries que mostren el marc històric i cultural que s'estarà treballant, per als continguts d'Història, i, per als de Geografia, sobre articles periodístics que reflectisquen la problemàtica mediambiental, la situació socioeconòmica, la distribució de recursos, etcètera.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la identificació de les necessitats de l'alumne, és fonamental oferir-li tots els recursos educatius que siguen necessaris perquè la seua formació s'ajuste a les possibilitats que té; en uns casos, perquè aquestes són més grans que les del grup, i en uns altres, perquè necessita reajustar el ritme d'aprenentatge a causa de les dificultats amb què es troba. Per a atendre la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d'aprenentatge, en cada unitat es proposen activitats noves i distintes, que es diferencien, de manera genèrica, entre les d'ampliació i les de reforç, que figuren en els materials didàctics d'ús del professor, i que, pel mateix caràcter que tenen, depenen de l'aprenentatge de l'alumne per a decidir quines són, en quin moment es fan i com s’han d’aplicar, ja que no totes són igualment vàlides per a tots els alumnes. En les d'ampliació, és fonamental el treball amb comentaris de text breus que òbriguen noves perspectives d'aprenentatge a l'alumne; en les de reforç, la prioritat és consolidar o aconseguir els coneixements bàsics mitjançant el treball amb mapes (muts, geogràfics i històrics), la confecció de fitxes esquemàtiques, la redacció d'informes, la identificació de conceptes mitjançant respostes alternatives...

Per a assolir aquests objectius, s’han de fer servir tant els recursos propis del llibre de text de l'alumne (denominats Llig i comenta i Fes atenció) com els dels recursos del professor, a més dels que s'inclouen en els CD-ROM de la matèria i en els murals temàtics d'aula.

PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els aprenentatges de l'alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisició (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n'espera). A més d'aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d'avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l'ensenyament.

Els procediments i els instruments d'avaluació, en el cas d'aquesta avaluació contínua, han de ser l'observació i el seguiment sistemàtic de l'alumne, és a dir, s’hi han de prendre en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de l'aprenentatge, precisió en l'expressió, autoavaluació... I els de l'avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l'alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d'obtenir una qualificació d'Insuficient en l'ordinària de final de curs). En tot cas, els procediments d'avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació. Les qualificacions que



obtinga l'alumne en les proves de recuperació, en l’ordinària de final de curs (en el cas de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i en l’extraordinària es podran qualificar amb una nota superior a Suficient.

Com a criteris de qualificació per a establir les notes en cada una de les tres avaluacions en què s'ha organitzat el curs, i en l'ordinària de final de curs i en l'extraordinària de setembre, les proves escrites ponderaran un 30%; els treballs, també un 30%, i les activitats diàries de classe, un 40%; és a dir, sempre es tindran en compte les qualificacions de les activitats que ha realitzat l'alumne al llarg de tot el curs escolar (avaluació contínua), amb l'excepció dels alumnes que hagen perdut el dret a l'avaluació per culpa d’un nombre excessiu de faltes d'assistència a classe sense justificar, i, en aquest cas, la qualificació final només tindrà en compte la nota de la prova escrita. Aquesta ponderació múltiple respon al fet que es pretén avaluar, és a dir, mesurar, tot tipus de continguts que s'han treballat a classe al llarg del curs (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Els alumnes han de ser informats d'aquestes decisions al principi de curs.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

En la taula següent s'indiquen, en cada una de les competències bàsiques, les diferents subcompetències en què s’han desglossat els distints aprenentatges que integra aquesta matèria perquè puguen ser avaluades en les tres avaluacions trimestrals de l'alumne, així com també en les finals (ordinària i, si és procedent, extraordinària). D'aquesta manera, es té una visió global dels aprenentatges que ha assolit l'alumne, així com també dels que encara no ha assolit.

Per a registrar-les, aconsellem l’escala qualitativa següent, ordenada de més a menys: 1: Poc aconseguida; 2: Aconseguida de manera regular; 3: Aconseguida de manera adequada; 4: Ben aconseguida, i 5: Aconseguida de manera excel·lent.

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES AVALUACIONS TRIMESTRALS

AVALUACIÓ FINAL

Social i ciutadana1ª 2ª 3ª O E

Comprendre les accions humanes del passat o del present mitjançant el desenvolupament de la capacitat empàtica.

GLOBAL

Coneixement i interacció amb el món físic Desenvolupar les capacitats d’orientació,

localització, observació i interpretació dels espais i dels paisatges reals o representats.

Analitzar l’acció de l’home en la utilització de l’espai i dels seus recursos, tant des del punt de vista dels problemes que a vegades s’hi generen, com des de les accions que es duen a terme per a assegurar la protecció i la cura del medi ambient.

GLOBAL



Cultural i artística Conéixer i valorar les manifestacions artístiques

rellevants, per la importància que tenen per a la caracterització d’estils o d’artistes o perquè formen part del patrimoni cultural.


GLOBAL

Tractament de la informació i competència digital Buscar, obtenir i tractar la informació procedent

de l’observació directa i indirectade la realitat, així com també de fonts escrites, gràfiques i audiovisuals.




GLOBAL

En comunicació lingüística Adquirir un vocabulari específic bàsic de la

mateixa matèria.GLOBAL

Matemática Conéixer els aspectes quantitatius i espacials de

la realitat. Usar escales numèriques i gràfiques, sistemes

de referència o reconeixement de formes geomètriques, així com també criteris de mesurament, codificació numèrica d’informacions i la representació gràfica corresponent.

GLOBAL

Aprender a aprender Aplicar raonaments de distint tipus, buscar

explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials.





GLOBAL

O: Avaluació final ordinàriaE: Avaluació final extraordinària



5. CURRÍCULUM

En aquest apartat, en què es reprodueix el currículum oficial vigent en la Comunitat Valenciana, hem optat per indicar algunes de les interrelacions que es produeixen entre els diversos elements del currículum d'aquesta matèria i d’aquest curs, ja que considerem que són vàlides per a tenir una visió de conjunt de la manera com cada un d’aquests elements intervé en l'activitat d’ensenyament.

D'aquesta manera, establim la interrelació entre els objectius d'ESO i els objectius d'aquesta matèria en aquest curs —els que contribueixen a l'adquisició d'aquells—, els objectius de la matèria que, de manera total o parcial, es poden aconseguir en aquest primer curs, i la interrelació entre els criteris d'avaluació d'aquest curs i les competències bàsiques.

OBJECTIUS D'ETAPA I D'AQUEST CURS MITJANÇANT AQUESTA MATÈRIA

Atés que de l'esmentat Decret 112/2007 es dedueix que aquesta etapa d’ensenyament contribuirà a fer que els alumnes de la Comunitat Valenciana desenvolupen una sèrie de sabers, de capacitats, d’hàbits, d’actituds i de valors que els permeta aconseguir, entre altres, uns objectius determinats, indiquem, després de cada un, quins es poden aconseguir en aquest primer curs d'ESO per mitjà d'aquesta matèria:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica (1r).

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal (1r).

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social (1r).

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació (1r).

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes (1r).

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació (1r).

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència (1r).

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats (1r).

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives



del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües (1r).

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres (1r).

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos (1r).

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millota (1r).

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació (1r).

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual (1r).

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El caràcter integrador de la matèria de Ciències socials, geografia i història, fa que el seu aprenentatge contribuïsca a l’adquisició de diverses competències bàsiques.

La competència social i ciutadana està estretament vinculada al propi objecte d’estudi. Pot dir-se que tot el currículum contribuís a l’adquisició d’esta competència, ja que la comprensió de la realitat social, actual i històrica, és el propi objecte d’aprenentatge, però ho farà realment des de la perspectiva que el coneixement sobre l’evolució i organització de les societats, dels seus èxits i dels seus problemes, ha de poder utilitzar-se per l’alumnat per a deseixir-se’n socialment. Contribuïx òbviament a entendre els trets de les societats actuals, la seua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en què es viu, i participa així a crear sentiments comuns que afavorixen la convivència.

També ajuda a l’adquisició d’habilitats socials. D’una banda, la comprensió de les accions humanes del passat o del present, exigix que estes siguen vistes per l’alumnat des de la perspectiva dels propis agents del seu temps amb el que s’afavorix el desenrotllament de la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, és a dir, l’empatia. D’altra banda, es contribuïx a esta competència quan esta comprensió posibilita la valoració i l’exercici del diàleg com a via necessària per a solucionar els problemes o el respecte cap a les persones amb opinions distintes. A més, es preveu l’exercici d’eixos valors per mitjà del treball en col·laboració o els debats en què s’expressen les pròpies idees i s’escolte amb respecte les dels altres. L’acostament a diferents realitats socials, actuals o històriques, o la valoració de les aportacions de diferents cultures ajuda, encara que siga més indirectament, a desenrotllar les habilitats de tipus social.



En l’adquisició de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució és, així mateix, rellevant. Esta competencia inclou, entre altres aspectes, la percepció i el coneixement de l’espai físic en què s’exercix l’activitat humana, tant en grans àmbits com en l’entorn immediat, així com la interacció que es produïx entre ambdós. Estes constituïxen un dels principals eixos de treball de la geografia: comprendre l’espai dels fets socials i la pròpia vida de l’alumna o alumne, és a dir, la dimensió espacial. Es contribuïx a la competencia en la mesura que s’assegure que esta dimensió impregna l’aprenentatge dels continguts geogràfics. Per a això, adquirixen protagonisme els procediments d’orientació, localització, observació i interpretació dels espais i paisatges, reals o representats.

Una altra aportació, no menys significativa, es possibilita des del coneixement de la interacció ser humà-medi i l’organització del territori resultant. La matèria oferix espais per a analitzar l’acció del ser humà en la utilització de l’espai i dels seus recursos, no sols els problemes que a vegades genera, sinó també aquelles accions que, des d’un ús responsable, busquen assegurar la protecció i l’atenció del medi ambient.

La contribució a la competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic. Esta competència es facilitarà si es contempla una selecció d’obres d’art rellevants, bé siga pel seu significat en la caracterització d’estils o artistes o per formar part del patrimoni cultural, i si al mateix temps, es dota l’alumnat de destreses per a observar i comprendre aquells elements tècnics imprescindibles per a la seua anàlisi. Des d’ací s’afavorix l’apreciació de les obres d’art, s’adquirixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenrotlla la capacitat d’emocionar-se amb elles, a més d’ajudar-se també a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seua conservació.

Es contribuïx a la competència en el tractament de la informació i competència digital per la importància per a comprendre els fenòmens socials i històrics de comptar amb destreses relatives a l’obtenció i la comprensió d’informació, element imprescindible d’una bona part dels aprenentatges de la matèria. S’aporta, de manera particular, en la recerca, obtenció i tractament d’informació procedent de l’observació directa i indirecta de la realitat, així com de fonts escrites, gràfiques, audiovisuals, tant en suport de paper com digital. Establir criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts des de l’objectivitat i pertinència, distingir entre els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts o integrar i analitzar la informació de forma crítica són algunes de les aportacions fonamentals a l’adquisició d’esta competència.

D’altra banda, el llenguatge no verbal utilitzat en nombroses ocasions per a comprendre la realitat contribuïx al coneixement i la interpretació de llenguatges icònics, simbòlics i de representació. És el cas del llenguatge cartogràfic i de la imatge.

El pes de la informació en esta matèria singularitza les relacions entre esta competència i la competència en comunicació lingüística, més enllà d’utilitzar el llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyança-aprenentatge. A més, es faciliten les habilitats d’ús de diferents variants del discurs, concretament, la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació i es col·labora a adquirir vocabulari específic que hauria de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat o formar amb clar valor funcional en la matèria.

Es contribuïx també, en certa manera, a adquirir la competència matemàtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de la realitat ho permet en la mesura que la matèria incorpora operacions senzilles, magnituds, percentatges i



proporcions, nocions d’estadística bàsica, ús d’escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o reconeixement de formes geomètriques, així com criteris de mesura ment, codificació numèrica d’informacions i la seua representació gràfica. La utilització de totes estes ferramentes en la descripció i anàlisi de la realitat social amplien el conjunt de situacions en què les alumnes i els alumnes perceben la seua aplicabilitat i, amb això, fan més funcionals els aprenentatges associats a la competència matemàtica.

La competència per a aprendre a aprendre suposa comptar amb ferramentes que faciliten l’aprenentatge, però també amb una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se positivament als canvis que es produïxen. A tot això contribuïxen, des de les seues possibilitats per a aplicar raonaments de distint tipus, el fet de buscar explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials es proporcionen coneixements de les fonts d’informació i de la seua utilització per mitjà de la recollida i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que se’n faça una anàlisi. També es contribuís a la competència quan s’afavorix el desenrotllament d’estratègies per a pensar, per a organitzar, memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.

Perquè esta matèria contribuïsca a l’autonomia i iniciativa personal és necessari afavorir iniciatives de planificació i execució, així com processos de presa de decisions, presents més clarament en debats i treballs individuals o en grup ja que impliquen idear, analitzar, planificar, actuar, revisar allò que s’ha fet, comparar els objectius previstos amb els aconseguits i extraure conclusions.

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I D'AQUEST CURS

Segons aquest mateix decret, l'ensenyament de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents [indiquem, a continuació de cada un dels objectius, els que s'han d'aconseguir, de manera total o parcial, en aquest primer curs d'ESO]:

1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l’evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants (1r).

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l’utilitzar l’espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana (1r).

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen (1r).

4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d’Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana (1r).

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa i d’Espanya per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany (1r).



6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles (1r).

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d’uns coneixements bàsics d’Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d’una identitat col·lectiva (1r).

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millota (1r).

9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol (1r).

10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciantho com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu (1r).

11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació (1r).

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intelligible (1r).

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d’informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats (1r).

14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrantse solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris (1r).

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials (1r).

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA I CURS

Bloc 1. Continguts comuns Lectura i interpretació d’imatges i mapes de diferents escales i característiques.

Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de l’observació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d’estos a partir de dades.

Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.

Coneixement dels mètodes bàsics d’estudi utilitzats per la Geografia i la Història.

Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d’informació a través de fonts documentals, arqueològiques i d’obres d’art;



classificació del tipus d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la Història.

Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i identificació de processos d’evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.

Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació d’estes segons la seua naturalesa.

Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.

Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació

Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals

La Terra, un planeta del Sistema Solar Els moviments de la Terra i els seus efectes La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació geogràfica. La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distribució i

dinàmica. Caracterització i distribució en l’espai de continents, oceans, mars, unitats del

relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons oceànics. L’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics. l clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions

vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana.

Localització i caracterització dels principals mitjans naturals, amb especial atenció al territori espanyol i europeu

Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observació i interpretació d’imatges representatives d’estos.

Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada.

La varietat natural de l’espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural d’Europa, amb particular referència a la Comunitat Valenciana.

Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions Riscos naturals, degradació i polítiques correctores. Problemàtica de la Comunitat Valenciana. Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i disposició

favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenrotllament sostenible.

Bloc 3. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga

El procés d’hominització. La prehistòria: periodització i concepte Caçadors i recol·lectors. Canvis produïts per la revolució neolítica. L’edat dels metalls. Aspectes significatius de la prehistòria a la Península Ibèrica. La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca. L’art prehistòric. L’art rupestre llevantí. La Valltorta.



Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.

El món clàssic: Grècia i Roma Grècia: fonaments de la cultura europea. La polis. La democràcia atenesa. L’Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

La civilització romana: la unitat del món mediterrani La República i l’Imperi. El cristianisme. Els pobles bàrbars. Fi de l’Imperi romà i fraccionament de la unitat mediterrània. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

Pobles preromans: la cultura ibèrica en el territori de l’actual Comunitat Valenciana.

La Hispània romana Conquista i romanització. La ciutat i la forma de vida urbana. La romanització. La presència romana en terres valencianes. Origen i expansió del cristianisme. Les invasions germàniques i el fi de l’Imperi romà. Art romà a Hispània: manifestacions artístiques significatives. La Hispània visigoda. El regne visigot. L’art visigot: anàlisi de manifestacions

artístiques significatives.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA I LA RELACIÓ QUE TÉ AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida.

2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtindre informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.

3. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.

4. Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l’espai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans.

5. Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.

6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

7. Comprendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura. Conéixer i destacar el significat de l’art rupestre llevantí.



8. Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.

9. Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.

10. Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental.

11. Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l’espai les cultures que es van desenrotllar a la Península Ibèrica durant l’Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

12. Analitzar l’art clàssic i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius.

13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenrotllar en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.

14. Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l’Edat Mitjana.

15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Quan avaluem, no solament establim graus d'adquisició dels objectius d’ensenyament per mitjà de les qualificacions que atorguem, també estem optant pels procediments i pels instruments d'avaluació que s'adeqüen millor als diferents continguts (i als seus tipus) que els alumnes han de conéixer. I amb la presència de les competències bàsiques en el currículum escolar hem de tenir cura de conéixer (i d’establir) la manera com els diferents criteris d'avaluació relatius a la matèria d'aquest curs s'hi interrelacionen, encara que siga d'una forma molt genèrica, i per això la indiquem a continuació:

CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida.

Coneixement i la interacció amb el món físic.

Matemàtica.2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtindre informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.


Tractament de la informació i digital. Autonomia i iniciativa personal. Comunicació lingüística.



3. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.


Tractament de la informació i digital. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

4. Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l’espai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans.


Tractament de la informació i digital. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

5. Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.


Comunicació lingüística. Social i ciudadana. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

Matemàtica. Social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.

7. Comprendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura. Conéixer i destacar el significat de l’art rupestre llevantí.


Social i ciutadana. Cultural i artística. Autonomia i iniciativa personal.

8. Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Coneixement i la interacció amb el

món físic. Cultural i artística. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

9. Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.

Social i ciutadana. Coneixement i la interacció amb el

món físic. Cultural i artística. Autonomia i iniciativa personal.

10. Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental.





11. Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l’espai les cultures que es van desenrotllar a la Península Ibèrica durant l’Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.



12. Analitzar l’art clàssic i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius.

Cultural i artística. Tractament de la informació i digital. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenrotllar en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.


món físic. Cultural i artística. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

14. Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l’Edat Mitjana.



15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

Tractament de la informació i digital. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal. Comunicació lingüística.

16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

Cultural i artística. Tractament de la informació i digital. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

Tractament de la informació i digital. Comunicació lingüística. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Tractament de la informació i digital. Matemàtica. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.



OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I LA RELACIÓ QUE TÉ AMB ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ

De la mateixa forma, indiquem per mitjà de quins criteris d'avaluació es pot establir, de manera preferent (encara que no solament), si l'alumne assoleix o no els objectius de la matèria que s'han establit de manera expressa per a aquest curs:

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I CURS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l’evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants.

7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15 i 16

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l’utilitzar l’espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.

1, 2, 3, 4 i 5

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.

4 i 5

4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d’Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.

1, 3, 4 i 5

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa i d’Espanya per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.

6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14 i 15



6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.

7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 16

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d’uns coneixements bàsics d’Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d’una identitat col·lectiva.

6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14 i 15

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millota.

5, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 16

9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol.

6, 7, 11, 13, 14 i 16

10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciantho com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

12, 13 i 16

11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.

Tots

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intelligible.

2, 3, 4, 15 i 18



13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d’informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.

2, 3, 4, 15, 17 i 18

14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrantse solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

9, 10, 11, 14 i 15

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.

17



6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

A continuació, es desenvolupa la programació de cada una de les 12 unitats didàctiques en què s’han organitzat i s’han seqüenciat els continguts d'aquest curs. En cada una se n'indiquen els objectius didàctics corresponents, els continguts (conceptes, procediments i actituds), els continguts transversals, els criteris d'avaluació i les competències bàsiques associades als criteris d'avaluació i a les activitats.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la càrrega lectiva assignada (3 hores setmanals), és la següent:

Primera avaluació: unitats 1 a 4Segona avaluació: unitats 5 a 8Tercera avaluació: unitats 9 a 12

OBJECTIUS

1. Conéixer la situació de la Terra en el sistema solar i la forma i les dimensions corresponents.

2. Descriure les condicions que fan possible el desenvolupament de la vida a la Terra.

3. Definir els moviments de rotació i translació, i explicar-ne les conseqüències.4. Reconéixer els paral·lels i els meridians terrestres principals.5. Definir els termes latitud i longitud i localitzar la posició d’un punt en la

superfície terrestre per mitjà de les coordenades geogràfiques corresponents.6. Conéixer les causes de les diferències horàries entre els distints llocs de la

Terra.7. Reconéixer les diferents projeccions cartogràfiques.8. Explicar què són els mapes i sintetitzar-ne la utilitat com a mitjà per a

representar la superfície terrestre.9. Interpretar l’escala i la llegenda dels mapes.10. Descriure el tipus d’informació que proporcionen els mapes topogràfics.11. Utilitzar de manera adequada el vocabulari geogràfic específic de la unitat.


UNITAT 1

EL PLANETA TERRA

GEOGRAFIA


CONTINGUTS

Conceptes El planeta Terra. Els moviments de la Terra: rotació i translació. Les línies terrestres i les coordenades geogràfiques. Els fusos horaris. La representació de la Terra.

Procediments Recerca d’informació sobre els continguts de la unitat i síntesi de les dades

obtingudes. Comentari de textos, de mapes, de fotografies i de dibuixos relacionats amb

el tema de la unitat. Maneig del mapa topogràfic i localització de diferents llocs per mitjà de les

coordenades geogràfiques corresponents. Identificació de distints tipus de projeccions. Interpretació d’un mapa a partir de la informació facilitada en la llegenda. Càlcul de la distància real entre dos punts d’un mapa fent servir l’escala.

Actituds Interés per conéixer les característiques de la Terra. Utilització de distints instruments i mitjans (mapes, fotografies, etc.) per a

analitzar la diversitat geogràfica. Valoració positiva del rigor científic, com a base per al desenvolupament del

coneixement sobre el nostre planeta. Presa de consciència de les condicions que fan possible la vida a la Terra i

de la responsabilitat col·lectiva a l’hora de preservar-la.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació ambiental i educació per a la salutÉs important que l’alumnat tinga consciència de la necessitat de protegir el medi ambient; que assumisca que la degradació i els desequilibris en els ecosistemes locals afecten, a llarg termini, el conjunt del planeta; i que la vida dels éssers vius, en general, i la nostra qualitat de vida, en particular, depenen de la protecció de la Terra, una tasca que exigeix la col·laboració de totes les persones.

El professorat pot demanar als alumnes que esmenten exemples de distints tipus d’activitats humanes que provoquen el deteriorament del medi natural i, d’altra banda, de mesures governamentals de protecció, i també d’accions individuals que contribueixen a conservar-lo i a millorar-lo i en què la ciutadania, en general, i l’alumnat, en particular, poden participar.


1. Explicar la situació, la forma i les dimensions de la Terra.2. Indicar la relació entre les característiques de l’atmosfera terrestre i la

temperatura mitjana del nostre planeta i l’existència a la Terra de distintes formes de vida.

3. Descriure els moviments de rotació i translació terrestres i les conseqüències que generen.



4. Definir els conceptes de paral·lel i meridià i traçar els més importants sobre un globus terraqüi.

5. Localitzar, a partir de la xarxa de coordenades geogràfiques, la posició d’un punt qualsevol sobre la Terra, i determinar-ne la latitud i la longitud.

6. Calcular la diferència horària entre distints llocs del món.7. Definir què és un mapa i descriure els distints tipus de projeccions

cartogràfiques.8. Calcular la distància real entre dos punts d’un mapa utilitzant l’escala.9. Interpretar mapes a partir de la llegenda.10. Fer servir adequadament un mapa topogràfic.11. Fer exposicions orals i treballs escrits en què s’utilitze adequadament el

vocabulari geogràfic específic de la unitat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS D’AVALUACIÓDE LA UNITAT

ACTIVITATSDE LA UNITAT

En el coneixement i la interacció amb el món físicDesenvolupar les capacitats d’orientació, localització, observació i interpretació dels espais i dels paisatges reals o representats.

4, 5 10, 11AF: 3

Tractament de la informació i competència digitalBuscar, obtenir i tractar la informació procedent de l’observació directa i indirectade la realitat, així com també de fonts escrites, gràfiques i audiovisuals.

2, 6 4, 12, 15


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 5, 6, 7, 8, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

LC (p. 13, 16)AT: 1

AF: 2, 5, 6, 7, 8, 12Distingir en la informació els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts i integrar i analitzar la informació de manera crítica.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 5, 6, 7, 8, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

LC (p. 13, 16)AT: 1

AF: 2, 5, 6, 7, 8, 12


4, 5, 6, 8, 9, 10 11, 12, 15, 24AT: 1

AF: 12



En comunicació lingüísticaAdquirir un vocabulari específic bàsic de la mateixa matèria.

1, 3, 4, 5, 7, 11 9AF: 1, 4, 11

MatemàticaUsar escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o reconeixement de formes geomètriques, així com també criteris de mesurament, codificació numèrica d’informacions i la representació gràfica corresponent.

5, 8 24AF: 12

Per aprendre a aprendreAplicar raonaments de distint tipus, buscar explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 4, 14, 16, 24LC (p. 13)

AF: 2, 3, 5, 9, 10, 12


1, 4 3AF: 8

LC: Llig i comenta AT: Activitats de les Tècniques de treball AF: Activitats finals



OBJECTIUS

1. Conéixer la composició de la Terra.2. Identificar els continents i els oceans i localitzar-los.3. Reconéixer les grans unitats del relleu continental i explicar-ne la formació, així

com també l’aspecte visible a partir de l’acció de les forces internes de la Terra i dels agents externs.

4. Explicar la distribució de les aigües continentals, l’origen i el modelatge a què donen lloc.

5. Reconéixer les formes de relleu que presenten les àrees costaneres i els fons oceànics.

6. Identificar els orígens dels terratrémols i de les erupcions volcàniques i conéixer les conseqüències dels dos fenòmens naturals.

7. Interpretar paisatges mitjançant la identificació, la descripció i la relació dels elements que els constitueixen.

8. Elaborar i/o interpretar mapes, dibuixos, fotografies, textos i quadres relacionats amb el contingut de la unitat.

9. Solidaritzar-se amb les persones que pateixen les conseqüències de les erupcions volcàniques i dels terratrémols.

CONTINGUTS

Conceptes L’estructura de la Terra. La superfície terrestre: continents i oceans. El relleu terrestre. El relleu costaner i el fons dels oceans. Els riscos naturals.

Procediments Utilització de l’atles per a localitzar unitats de relleu i masses d’aigua. Interpretació i síntesi d’informació inclosa en taules, en dibuixos i en

notícies periodístiques. Definició de conceptes geogràfics bàsics. Realització de treballs senzills d’investigació. Elaboració de mapes amb els elements més significatius del relleu i de les

aigües continentals i oceàniques.

Actituds Interés per conéixer l’origen i l’evolució dels continents i dels oceans, i

també de les principals formes de relleu de tots dos. Conscienciació de la necessitat de conservar el medi natural com a lloc on

es desenvolupa la vida. Solidaritat amb les persones o les col·lectivitats afectades per catàstrofes

naturals. Presa de consciència de la necessitat d’actuar com més serenament millor

si es pateix una catàstrofe natural.


UNITAT 2

EL RELLEU



Educació ambiental i educació per a la salutEls alumnes han de comprendre la necessitat de protegir l’entorn natural i evitar-ne la contaminació, ja que les conseqüències del deteriorament ambiental no són només negatives per al medi, sinó també per a la salut de les persones. S’ha d’induir l’alumne a protegir la natura participant en accions col·lectives organitzades amb aquesta finalitat per institucions publiques o privades, però també adoptant comportaments ecològics en l’entorn més immediat: sa casa, el centre escolar, la localitat i el medi natural en què se situa.

Educació moral i cívicaEls desastres mediambientals (incendis forestals, abocaments contaminants en els rius i en les costes, etc.) i les catàstrofes naturals (terratrémols i erupcions volcàniques, entre altres) originen mobilitzacions ciutadanes amb la finalitat d’ajudar, de manera desinteressada, a pal·liar els efectes d’aquestes calamitats. El professorat ha de donar a conéixer aquest tipus d’accions, a fi de desenvolupar en els alumnes actituds de suport i solidaritat envers les persones o els col·lectius que són afectats per aquestes situacions.


1. Explicar la composició de la Terra.2. Diferenciar els continents dels oceans. Relacionar els oceans amb els

continents que banyen.3. Distingir les grans unitats del relleu terrestre.4. Explicar els trets característics de les aigües continentals i oceàniques.5. Relacionar l’evolució del relleu amb les forces internes de la Terra i els agents

externs.6. Enumerar les principals formes de relleu de les àrees costaneres i del fons

marí.7. Diferenciar els terratrémols dels volcans i reconéixer el poder destructiu de tots

dos.8. Identificar els elements que constitueixen un paisatge natural i les relacions

entre si, aplicant els coneixements que s’han aprés en la unitat.9. Elaborar i/o analitzar mapes, dibuixos, fotografies, textos i quadres relacionats

amb els continents i els oceans, i comentar-los.10. Adoptar comportaments solidaris amb els damnificats per sismes i erupcions

volcàniques.






SUBCOMPETÈNCIES




3, 4, 5, 8, 9 AT: 1, 2AF: 7


4 10


1, 2, 4, 5, 7, 9, 10 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13

AF: 4, 5


2, 8, 9 4AT: 1

AF: 2, 6, 7, 9


1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 8, 9, 11AF: 1, 3, 5, 8, 9, 10


8, 9 AT: 2


4, 7 10, 14




OBJECTIUS

1. Identificar l’estructura i la composició de l’atmosfera.2. Diferenciar el temps atmosfèric del clima.3. Distingir els elements del clima i els factors que els determinen.4. Identificar els fenòmens atmosfèrics que poden originar desastres naturals i

conéixer les conseqüències mediambientals i humanes que produeixen.5. Explicar els trets característics dels diversos climes de la Terra.6. Sintetitzar les interaccions que s’estableixen entre el clima, el relleu, les aigües,

els sòls i els éssers vius.7. Elaborar esquemes senzills relacionats amb els continguts de la unitat.8. Confeccionar i/o interpretar mapes, imatges i climogrames.9. Dur a terme investigacions senzilles sobre diferents aspectes relacionats amb

el contingut de la unitat.10. Valorar la influència del temps atmosfèric i del clima en el desenvolupament de

la vida quotidiana de les persones.11. Solidaritzar-se amb les persones afectades per catàstrofes naturals.12. Respectar el medi natural i manifestar-se a favor de la seua protecció.

CONTINGUTS

Conceptes L’atmosfera. Temps atmosfèric i clima. Elements del clima. Fenòmens atmosfèrics i riscos naturals. Els climes de la Terra. El medi natural.

Procediments Interpretació i síntesi d’informació geogràfica a partir d’imatges, de textos i

de mapes. Planificació i realització de treballs d’investigació senzills per a ampliar els

aspectes tractats en la unitat i complementar-los. Aplicació dels continguts desenvolupats a la realitat de l’entorn propi. Elaboració, anàlisi i interpretació de gràfics (climogrames).

Actituds Valoració positiva del rigor científic com a base del coneixement de les

característiques climàtiques de la Terra. Interés per conéixer les interaccions que es produeixen entre els diversos

elements del medi natural. Participació en la recerca de solucions per a resoldre els problemes

mediambientals. Solidaritat amb els damnificats pels desastres naturals.


UNITAT 3

CLIMA I ÉSSERS VIUS



Educació ambientalEl coneixement de les característiques de l’atmosfera i del seu paper en el desenvolupament de la vida ha de contribuir al fet que l’alumne rebutge qualsevol tipus d’agressió al medi ambient i participe activament en la recerca de solucions als problemes de degradació i contaminació actuals. Es recomana que es tracten els temes relacionats amb la protecció ambiental en abordar el paper que exerceix la capa d’ozó o l’increment de l’efecte d’hivernacle.

Educació moral i cívicaHuracans, aiguats forts i sequeres prolongades són fenòmens climàtics que «colpegen» periòdicament diferents àrees del planeta. El comentari sobre els orígens i les conseqüències d’aquests fenòmens ha d’induir l’alumnat a mostrar actituds solidàries amb les persones afectades per aquests desastres naturals i a participar en les campanyes d’ajuda que s’organitzen per a tractar de pal·liar-ne els efectes, tant des de les institucions públiques com des de les privades.


1. Distingir les diferents capes de l’atmosfera i reconéixer els fenòmens que s’hi produeixen.

2. Assenyalar les diferències entre temps atmosfèric i clima.3. Diferenciar els elements i els factors que influeixen en el clima.4. Explicar les causes i les conseqüències dels principals desastres naturals.5. Distingir les característiques tèrmiques i pluviomètriques dels diversos climes

del planeta.6. Descriure la influència que exerceix el clima sobre el relleu, el sòl, les aigües, la

vegetació i els animals.7. Sintetitzar els continguts bàsics de la unitat elaborant esquemes.8. Interpretar correctament mapes, gràfics i textos senzills relacionats amb el

contingut de la unitat.9. Enumerar exemples de la influència del temps atmosfèric i el clima sobre la

vida diària, les activitats econòmiques, etcètera.10. Mostrar actituds solidàries amb els damnificats per catàstrofes naturals.11. Adoptar una actitud positiva davant de les iniciatives que fomenten la

conservació dels espais naturals i rebutjar qualsevol agressió a aquests espais.






SUBCOMPETÈNCIES



En el coneixement i la interacció amb el món físicAnalitzar l’acció de l’home en la utilització de l’espai i dels seus recursos, tant des del punt de vista dels problemes que a vegades s’hi generen, com des de les accions que es duen a terme per a assegurar la protecció i la cura del medi ambient.

10, 11 AF: 7, 10


2, 3, 4, 5 4, 8, 9, 10, 13AF: 6, 12


1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 11, 14, 15, 16AF: 3, 5, 8, 11, 13


1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 11, 14, 15, 16AF: 3, 5, 8, 11, 13


3, 5, 6, 8 5, 6AF: 9, 14, 15


1, 2, 3, 4 AF: 1, 4, 7


4, 9 12LC (p. 40)




2, 3, 4, 5 4, 8, 9, 10, 13AF: 6, 10, 11


1, 7 AF: 2




OBJECTIUS

1. Identificar i localitzar els diferents medis naturals de la Terra i descriure els trets que els defineixen.

2. Distingir un medi natural d’un medi humanitzat.3. Descriure algunes de les accions humanes que degraden el medi natural.4. Interessar-se per les accions que l’ésser humà du a terme per a conservar la

natura i regenerar-la.5. Ser conscients de la necessitat de fer compatible l’explotació dels medis

naturals amb la protecció i la conservació corresponents.6. Confeccionar i/o interpretar mapes, imatges i textos relatius als medis naturals,

a la degradació i/o la conservació d’aquests medis.

CONTINGUTS

Conceptes Els medis naturals al món. Els medis naturals de climes càlids. Els medis naturals de climes temperats. Els medis naturals de climes freds. Els medis naturals i l’ésser humà.

Procediments Obtenció d’informació geogràfica a partir de l’elaboració i/o l’anàlisi de

mapes, d’imatges i de textos. Planificació i realització d’investigacions senzilles a partir de fonts de fàcil

accés. Aplicació dels continguts tractats en la unitat a l’entorn mateix.

Actituds Valoració de la riquesa que suposa la diversitat de medis naturals que hi ha

al planeta. Rebuig de qualsevol actuació que atempte contra la natura. Preocupació per aconseguir un equilibri entre l’explotació del medi natural i

la conservació d’aquest medi. Valoració positiva de les diferents mesures i iniciatives preses per a protegir

la natura, provinguen dels poders públics o de l’àmbit privat. Participació en la recerca de solucions per a resoldre els problemes

mediambientals.


Educació ambiental, educació moral i cívica i educació del consumidorEl coneixement del medi natural, partint de l’entorn, constitueix un dels objectius fonamentals d’aquesta unitat. En conseqüència, des de l’àmbit dels hàbits i de les actituds, cal potenciar en l’alumnat l’interés i la preocupació per conéixer, entre


UNITAT 4

ELS MEDIS NATURALS


altres temes, els relacionats amb la contaminació, el forat de la capa d’ozó i la desforestació, i, a partir d’ací, fomentar-hi actituds de protecció i de respecte pel medi i tractar de fer-los participar en la recerca de solucions als problemes que hi ha, com a mostra de comprensió i solidaritat amb altres persones que manifesten les mateixes preocupacions. A més, s’han de potenciar en l’alumne actituds de consum responsable que contribuïsquen a reduir la sobreexplotació dels recursos.


1. Localitzar espacialment els diferents medis naturals del planeta.2. Diferenciar els distints medis naturals de la Terra atenent principalment el

clima, el sòl, la vegetació i la fauna.3. Reconéixer les transformacions que converteixen un medi natural en un medi

humanitzat.4. Enumerar els principals riscos d’origen humà que afecten la natura i identificar-

ne les causes i les conseqüències.5. Mostrar una actitud positiva davant de la conservació dels espais naturals i

rebutjar qualsevol agressió a aquests espais.6. Definir el concepte de desenvolupament sostenible i considerar-lo una manera

adequada de compatibilitzar l’aprofitament econòmic de la natura i la seua conservació.

7. Elaborar i/o analitzar mapes, imatges i textos relacionats amb el contingut de la unitat.




SUBCOMPETÈNCIES



En el coneixement i la interacció amb el món físicAnalitzar l’acció de l’home en la utilització de l’espai i dels seus recursos, tant des del punt de vista dels problemes que a vegades s’hi generen, com des de les accions que es duen a terme per a assegurar la protecció i la cura del medi ambient.

1, 2, 3, 4, 5, 6 AF: 1, 2, 12


1, 2 11, 13, 15LC (p. 66)

AF: 10




1, 2, 3, 5, 7 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 12LC (p. 67)

AF: 2, 3, 4, 9, 11


1, 2, 3, 5, 7 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 12LC (p. 67)

AF: 2, 3, 4, 9, 11


1, 2, 7 2, 3, 7, 10AT: 1

AF: 7, 10


1, 2, 4, 5, 6 AF: 1, 5


2 9, 14LC (p. 67)


1, 2 7, 11, 13, 15LC (p. 66)

AF: 10

Desenvolupar estratègies per a pensar, organitzar, memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals..

1, 2, 5 1AF: 6, 8, 12




OBJECTIUS

1. Establir els límits físics de cada un dels continents.2. Reconéixer els accidents del relleu i els elements hidrogràfics dels distints

continents, i localitzar-los.3. Explicar les característiques dels components dels medis naturals (clima,

vegetació, fauna…) dels continents.4. Elaborar i/o comentar mapes, fotografies, dibuixos i textos relacionats amb el

contingut de la unitat.5. Comprendre la importància de l’Antàrtida com a laboratori internacional on es

duen a terme diverses investigacions científiques.6. Mostrar preocupació pels problemes mediambientals que afecten el món i

contribuir a reduir-los i a eliminar-los.7. Utilitzar la brúixola, els mapes i els diferents senyals del medi natural per a

orientar-te.

CONTINGUTS

Conceptes Els continents. Europa. Àfrica. Àsia. Amèrica. Oceania. L’Antàrtida.

Procediments Interpretació i comentari de mapes, de textos i d’imatges relacionats amb el

contingut de la unitat. Obtenció d’informació geogràfica mitjançant l’observació de l’entorn. Definició dels conceptes bàsics estudiats en la unitat.

Actituds Interés per conéixer la realitat física dels distints continents. Rebuig de totes les accions i les actituds que suposen una agressió al medi

ambient. Participació en accions encaminades a preservar la natura. Valoració positiva del consens internacional per a garantir la conservació

del medi antàrtic.


UNITAT 5

ELS CONTINENTS



Educació ambientalEn aquesta unitat s’estudien els trets físics dels continents. Es presenten des de les altes muntanyes asiàtiques fins als deserts africans, passant per les planes europees o americanes. Així mateix, es parla dels diferents medis naturals, des de les selves africanes fins a les superficies gelades de l’Antàrtida. L’estudi d’aquests continguts ha de contribuir al fet que l’alumne valore la riquesa tan enorme que representa la diversitat de condicions naturals que es donen sobre la Terra.

També s’ha d’induir l’alumne a rebutjar qualsevol actuació que atempte contra el medi natural, i a valorar positivament les accions encaminades a conservar-lo, com, per exemple, els acords internacionals en què l’objectiu prioritari és preservar el medi antàrtic. El respecte al medi ambient i l’interés per protegir-lo ha de ser fomentat igualment en els entorns més pròxims i en els més allunyats.


1. Identificar els límits físics dels continents.2. Distingir exemples significatius del relleu d’Europa, d’Àfrica, d’Àsia, d’Amèrica,

d’Oceania i de l’Antàrtida, i localitzar-los.3. Localitzar els principals rius i llacs de cada continent.4. Explicar la distribució i els trets principals dels diferents medis naturals dels

continents.5. Obtenir i sintetitzar informació geogràfica a partir de diverses fonts: mapes,

fotografies, dibuixos i textos.6. Explicar les causes que justifiquen l’interés de la comunitat internacional per

conservar el medi natural de l’Antàrtida.7. Valorar les mesures encaminades a conservar el medi ambient i rebutjar

actituds i comportaments que el posen en perill.8. Fer servir amb propietat distints instruments (brúixola, mapes…) per a aprendre

a orientar-se.




SUBCOMPETÈNCIES




8 AT: 1




2, 6 15, 17LC (p. 88)


1, 2, 3, 4, 5, 6 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 19

LC (p. 88)AF: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


1, 2, 3, 4, 5, 6 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 19

LC (p. 88)AF: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 13, 16AF: 3, 12


2 AF: 1, 2, 5


2, 7 18


2, 6 15, 17LC (p. 88)


2, 3 AF: 11




OBJECTIUS

1. Establir els límits físics d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.2. Reconéixer i localitzar els accidents del relleu i els elements hidrogràfics

d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.3. Explicar les característiques dels components (clima, vegetació, fauna…) dels

medis naturals espanyols i del territori valencià.4. Analitzar els trets mediambientals de l’entorn més pròxim. Mostrar preocupació

pels problemes mediambientals que afecten Espanya i la Comunitat Valenciana i contribuir a reduir-los i a eliminar-los.

5. Diferenciar figures distintes de protecció dels espais naturals espanyols i valencians.

6. Confeccionar i interpretar mapes, imatges i textos relatius als medis naturals i a la degradació i a la conservació d’aquests.

CONTINGUTS

Conceptes Localització geogràfica. El relleu i les aigües continentals. El clima i els medis naturals. Riscos naturals i mediambientals. El medi físic de la Comunitat Valenciana.

Procediments Elaboració i anàlisi de gràfics (climogrames). Interpretació i comentari de mapes, textos i imatges relacionats amb el

contingut de la unitat. Definició dels conceptes bàsics estudiats en la unitat. Obtenció d’informació geogràfica mitjançant l’observació de l’entorn.

Actituds Interés per conéixer la realitat física dels espais geogràfics d’Espanya i de

la Comunitat Valenciana. Rebuig de totes les accions i les actituds que siguen una agressió al medi

natural. Valoració de la riquesa que implica la diversitat de medis naturals que hi ha

a Espanya i al territori valencià. Participació en accions encaminades a preservar la natura. Valoració positiva de les mesures i les iniciatives preses per a protegir la

natura, provinguen dels poders públics o de l’àmbit privat.


UNITAT 6

MEDIS NATURALS D’ESPANYA



Educació ambientalEl coneixement del medi natural, si es parteix del mateix entorn, constitueix l’objectiu fonamental d’aquesta unitat. A més, s’han de potenciar en l’alumnat actituds de consum responsable que contribuïsquen a reduir la sobreexplotació dels recursos.

La reflexió sobre els problemes de deteriorament de l’entorn ocasionats per les activitats humanes ha de portar l’alumnat a assimilar la necessitat de compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la conservació del medi ambient.


1. Identificar els límits físics d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.2. Distingir i localitzar exemples significatius de les unitats de relleu d’Espanya i

de la Comunitat Valenciana. Localitzar els rius i els llacs principals d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.

3. Explicar la distribució i els trets principals dels medis naturals d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, segons el clima i la vegetació.

4. Enumerar i descriure els riscos naturals i els problemes mediambientals principals que poden afectar els medis naturals espanyols i valencians.

5. Conéixer els espais naturals d’Espanya i del territori valencià.6. Obtenir i sintetitzar informació geogràfica a partir de fonts diverses: mapes,

fotografies, dibuixos i textos.




SUBCOMPETÈNCIES




1, 4, 5 12, 15, 17AT: 1


2, 3, 4, 5 3, 6, 7, 8, 10, 13, 15,17, 18, 21, 25

AF: 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11




2, 3, 4, 5 3, 6, 7, 8, 10, 13, 17, 21, 23, 24

AF: 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11


1, 2, 3, 4, 5, 6 2, 4, 8, 11, 15AF: 4, 12


2, 3, 4, 5 14, 17, 18, 21, 23AF: 1, 7, 8

MatemàticaUsar escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o reconeixement de formes geomètriques, així com també criteris de mesurament, codificació numèrica d’informacions i la representació gràfica corresponent.

1 1, 19


4 9, 22


1, 4, 5 12, 16, 20, 25AT: 1


3 5, 16, 20, 24, 25




OBJECTIUS

1. Identificar els límits cronològics de la prehistòria.2. Conéixer l’evolució seguida pels homínids fins a arribar a l’ésser humà actual.3. Distingir les diferents etapes de l’edat de pedra i descriure, en cada una, les

innovacions tècniques, els estils de vida, l’estructura socioeconómica i les manifestacions artístiques.

4. Explicar les conseqüències dels canvis de clima, de flora i de fauna produïts a la fi del paleolític i al començament del neolític.

5. Enumerar les transformacions de l’economia i els estils de vida que defineixen la revolució neolítica i valorar-ne la transcendència.

6. Conéixer els trets principals del paleolític i del neolític a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

7. Elaborar i/o analitzar mapes, dibuixos, fotografies, textos, gràfics i esquemes relacionats amb el contingut de la unitat.

8. Respectar els estils de vida de les col·lectivitats que han viscut en el passat.9. Reconéixer i valorar les manifestacions artístiques i culturals de l’edat de pedra.

CONTINGUTS

Conceptes La prehistòria. Origen i evolució de l’ésser humà. La vida en el paleolític. La revolució neolítica. L’edat de pedra a Espanya. L’edat de pedra a la Comunitat Valenciana.

Procediments Confecció de gràfics, d’esquemes, de llistes i d’ordenacions cronològiques. Ompliment de graelles. Elaboració de textos a partir d’un supòsit històric imaginari. Interpretació de documents gràfics (fotografies i dibuixos). Maneig de diversos materials relacionats amb la unitat, com ara textos,

mapes, etcètera. Expressió oral i escrita dels coneixements adquirits.


HISTÒRIA

UNITAT 7

L’EDAT DE PEDRA


Actituds Interés per conéixer l’evolució física i cultural de l’ésser humà des dels

orígens. Curiositat per les tècniques principals que van facilitar la supervivència de

l’ésser humà en la prehistòria. Respecte per les restes materials del passat i actitud favorable per

conservar-les. Valoració positiva de les cultures prehistòriques que es van desenvolupar a

la península ibèrica. Presa de consciència del fet que actualment hi ha pobles que viuen en

condicions semblants a les de la prehistòria i respecte envers el seu estil de vida.


Educació per a la igualtat d’oportunitats d’ambdós sexesEls alumnes han de comprendre que la divisió del treball entre homes i dones en la prehistòria no ha d’implicar una infravaloració de la faena femenina, ja que contribuïa de manera decisiva a la supervivència del grup. Així, per exemple, en èpoques en què hi havia poca caça, la recol·lecció, una tasca duta a terme per les dones, era la que permetia alimentar la comunitat. D’altra banda, sembla que les creacions artístiques no van ser únicament patrimoni masculí i s’ha plantejat la hipòtesi que les autores de les «venus paleolítiques» foren dones.

Educació ambientalDes que va aparéixer l’ésser humà, aquest i la natura van començar a influir-se mútuament. En aquesta unitat, els alumnes coneixeran la manera com el canvi climàtic que va tenir lloc entre el final del paleolític i el començament del neolític va influir espectacularment en les activitats humanes. D’altra banda, el descobriment de l’agricultura i de la ramaderia va suposar l’inici de la transformació de la natura per l’acció directa de l’ésser humà. No obstant això, en la prehistòria, l’actuació humana sobre el medi natural no va ser tan agressiva i perjudicial com en èpoques posteriors.


1. Enumerar els canvis que han experimentat els homínids dins del procés evolutiu fins a convertir-se en éssers humans.

2. Descriure les característiques fonamentals de l’edat de pedra, diferenciar-ne les etapes principals, establir la duració aproximada i les innovacions tècniques, socioeconòmiques i artístiques de cada una.

3. Explicar la transcendència de l’aparició de les primeres creences religioses en el paleolític.

4. Identificar els factors que van conduir a descobrir l’agricultura i a domesticar els animals, i analitzar les conseqüències d’aquests èxits.

5. Establir les diferències entre l’art del paleolític i el del neolític.6. Explicar les peculiaritats del paleolític i del neolític a Espanya i a la Comunitat

Valenciana.7. Elaborar i/o interpretar imatges, textos, mapes, gràfics i esquemes relacionats

amb el contingut de la unitat.8. Mostrar actituds respectuoses envers els costums de cultures allunyades en el

temps.9. Adoptar comportaments favorables a la conservació del patrimoni heretat de la

prehistòria.






SUBCOMPETÈNCIES



Social i ciutadanaComprendre les accions humanes del passat o del present mitjançant el desenvolupament de la capacitat empàtica.

2, 4, 8 AF: 5, 9

Cultural i artísticaConéixer i valorar les manifestacions artístiques rellevants, per la importància que tenen per a la caracterització d’estils o d’artistes o perquè formen part del patrimoni cultural.

2, 4, 5, 7, 9 12, 13, 14AF: 11


2, 4, 5, 7 12, 13, 14AF: 11

Tractament de la informació i competència digitalEstablir criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts segons criteris d’objectivitat.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,13, 14, 16, 17, 18, 19LC (p. 131, 137, 141)

AF: 6, 7, 8Distingir en la informació els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts i integrar i analitzar la informació de manera crítica.

1, 2, 3, 4, 5, 6,7 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19LC (p. 131, 137, 141)

AF: 6, 7, 8


1, 2, 4, 5, 7 3, 12, 15AF: 3, 4


2, 4, 5, 6 AF: 1, 10



MatemàticaConéixer els aspectes quantitatius i espacials de la realitat.

7 AT: 1, 2, 3, 4


4 AF: 2


1, 2, 4, 5 1AF: 11




OBJECTIUS

1. Distingir les diferents etapes de l’edat dels metalls.2. Descriure les innovacions tècniques, els estils de vida, l’estructura

socioeconómica i les manifestacions artístiques d’aquest període.3. Identificar els canvis que van tenir lloc a partir de l’aparició de la metal·lúrgia.4. Conéixer els trets principals de l’edat dels metalls a Espanya i a la Comunitat

Valenciana.5. Elaborar i/o analitzar mapes, dibuixos, fotografies, textos, gràfics i esquemes

relacionats amb el contingut de la unitat.6. Respectar els estils de vida de les col·lectivitats que van viure en el passat.

Reconéixer i valorar les manifestacions artístiques i culturals de l’edat dels metalls.

CONTINGUTS

Conceptes L’edat dels metalls. La vida en l’edat dels metalls. L’edat dels metalls a Espanya. L’edat dels metalls a la Comunitat Valenciana.

Procediments Confecció de gràfics, d’esquemes, de llistes i d’ordenacions cronològiques. Interpretació de documents gràfics (fotografies i dibuixos). Maneig de diversos materials relacionats amb la unitat, com ara textos,

mapes, etcètera. Expressió oral i escrita dels coneixements assolits.

Actituds Curiositat per les tècniques que van aparéixer en l’edat dels metalls. Respecte per les restes materials del passat. Valoració positiva de les cultures prehistòriques que es van desenvolupar a

la península ibèrica.


Educació per a la igualtat d’oportunitats d’ambdós sexesEl possible canvi del paper socioeconòmic de la dona durant l’edat dels metalls hade promoure entre els alumnes actituds de rebuig envers qualsevol tipus de discriminació i el foment de la igualtat entre homes i dones en tots els aspectes de la vida.


UNITAT 8

L’EDAT DELS METALLS



1. Diferenciar les etapes de l’edat dels metalls.2. Identificar les característiques socioeconòmiques, les innovacions tècniques i

les manifestacions artístiques de l’edat dels metalls.3. Enumerar les repercussions del descobriment i del desenvolupament de la

metal·lúrgia.4. Reconéixer les cultures més destacades de l’edat dels metalls a Espanya i a la

Comunitat Valenciana, i també les manifestacions artístiques principals.5. Elaborar i/o interpretar imatges, textos, mapes, gràfics i esquemes relacionats

amb el contingut de la unitat.6. Adoptar comportaments favorables a la conservació del patrimoni heretat de

l’edat dels metalls.




SUBCOMPETÈNCIES



Social i ciutadana


3, 5 1


2, 6 11AF: 7


2, 6 11AF: 7

Tractament de la informació i competència digitalEstablir criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts segons criteris d’objectivitat.

1, 2, 3, 4 3, 4, 5, 7, 8, 9, 13, 14LC (p. 151)

AF: 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 16




1, 2, 3, 4 3, 4, 5, 7, 8, 9AF: 3, 4, 5, 6, 9,

10, 11, 12, 13, 16


1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 12AF: 8, 9


1, 2, 3, 4 10AF: 1, 14, 17


2, 3, 5 1, 6AF: 15


4, 5 LC (p.147)AT: 1

AF: 2, 18




OBJECTIUS

1. Descriure les condicions que van donar lloc al sorgiment de les primeres civilitzacions i identificar els principals trets econòmics, socials i polítics que les diferencien de les comunitats agrícoles anteriors.

2. Reconéixer les civilitzacions mesopotàmica i egípcia com les primeres de la historia que es van organitzar en grans estats.

3. Identificar les etapes de la història de Mesopotàmia i d’Egipte.4. Establir analogies i diferències entre l’organització política, econòmica, social,

cultural i religiosa de Mesopotàmia i d’Egipte.5. Valorar la importància del naixement de l’escriptura.6. Reconéixer les característiques de la ciència mesopotàmica i de l’egípcia.7. Relacionar la momificació i la construcció dels grans soterraments a Egipte

amb la creença en una vida després de la mort.8. Conéixer l’art mesopotàmic i l’egipci i descriure’n les característiques.9. Utilitzar eines bàsiques del coneixement històric, com ara mapes, textos,

gràfics, dibuixos i fotografies.10. Valorar des d’una perspectiva històrica els costums i les creences de

civilitzacions antigues.

CONTINGUTS

Conceptes El naixement de les primeres civilitzacions. Mesopotàmia. Egipte.

Procediments Comentari de textos relacionats amb la unitat. Elaboració de resums i d’esquemes. Interpretació de documents gràfics (il·lustracions, mapes i fotografies)

relatius a les civilitzacions mesopotàmica i egípcia. Realització d’investigacions senzilles utilitzant distints tipus de fonts de fàcil

accés. Confecció de mapes, de llistes i d’ordenacions cronològiques.

Actituds Reconeixement de la importància del descobriment de l’escriptura com a

instrument que afavoreix la comunicació humana i la conservació i la transmissió de coneixements.

Tolerància i respecte envers cultures diferents de la pròpia. Respecte envers el patrimoni artístic i cultural heretat de les civilitzacions

mesopotámica i egípcia.


UNITAT 9

LES PRIMERES CIVILITZACIONS



Educació per a la pauLa guerra va ser un fet constant en les civilitzacions mesopotàmica i egípcia: les ciutats sumèries es van enfrontar contínuament entre si, els assiris van conquistar territoris, els egipcis van ampliar els dominis després de batalles cruentes… Es pot aprofitar la referencia a aquests enfrontaments bèl·lics perquè l’alumnat comprenga que els problemes han de resoldre’s per mitjà del diàleg, la tolerància i el respecte als ordenaments legítims, i no amb la utilització de la violència.

Educació per a la igualtat d’oportunitats d’ambdós sexesL’anàlisi de la societat egípcia permet comentar la situació de la dona. Les egípcies gaudien de més llibertat que les dones d’altres civilitzacions posteriors, com per exemple la grega. Podien eixir, acompanyaven els marits en diferents activitats i en molts casos els aconsellaven sobre assumptes importants. Aquesta llibertat era relativa, perquè les dones estaven subordinades als homes, situació que l’alumnat ha de rebutjar.


1. Identificar els factors que van afavorir el naixement de les primeres civilitzacions.

2. Explicar les principals transformacions socials, econòmiques i polítiques que van conduir al sorgiment de les civilitzacions mesopotàmica i egípcia.

3. Localitzar temporalment i espacialment les civilitzacions mesopotàmica i egípcia i descriure el medi físic en què es van desenvolupar.

4. Situar en un eix cronològic els esdeveniments principals de la història mesopotámica i de l’egípcia.

5. Establir semblances i diferències en els àmbits econòmic, social, polític i religiós entre les civilitzacions mesopotàmica i egípcia.

6. Indicar les causes i les conseqüències del descobriment de l’escriptura.7. Enumerar els principals coneixements científics mesopotàmics i egipcis.8. Explicar les causes de la pràctica de la momificació en l’antic Egipte.9. Associar correctament distintes manifestacions artístiques amb les civilitzacions

mesopotàmica i egípcia.10. Elaborar i/o comentar mapes, textos, gràfics, dibuixos i fotografies relacionats

amb el contingut de la unitat.11. Mostrar actituds respectuoses envers els estils de vida dels pobles del passat.






SUBCOMPETÈNCIES




9, 11 16, 26, 17AF: 9


9, 11 16, 26, 17AF: 9


8 24


1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25

LC (p. 162, 164, 169, 171, 177)AF: 7, 8


1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25

LC (p. 162, 164, 169, 171, 177)AF: 7, 8


3, 5, 10 12, 13, 23AF: 5, 6


3, 5, 6, 9 AF: 1, 3, 4




4 AF: 2


2, 5 2, 3LC (p. 171, 177)

AF: 7


8 24


4, 5, 6 9, 10




OBJECTIUS

1. Identificar els trets de la cultura grega (llengua, religió, art, costums, ciencia i pensament) i valorar-ne l’aportació al món occidental.

2. Comprendre el significat de la paraula polis i distingir els dos models de ciutat estat: Esparta i Atenes.

3. Enumerar les causes que van motivar la colonització de la Mediterrània pels grecs.

4. Distingir un govern democràtic d’un govern oligàrquic.5. Identificar les principals activitats econòmiques de la Grècia antiga, i també els

diferents grups socials a Atenes i a Esparta.6. Reconéixer i valorar les característiques de la cultura de l’antiga Grècia.7. Analitzar una obra escultòrica seguint criteris establits.8. Utilitzar correctament el vocabulari i els conceptes específics de la unitat.9. Rebutjar qualsevol discriminació per raó de sexe, origen, religió, etcètera.10. Valorar la importància de la convivència pacífica.11. Valorar positivament la democràcia i els principis que la inspiren.12. Valorar el patrimoni artístic heretat de Grècia.

CONTINGUTS

Conceptes El medi natural. La història de Grècia. La vida a les polis gregues. La religió. Les lletres i les ciències. L’art.

Procediments Realització d’ordenacions cronològiques. Interpretació i comentari de mapes històrics. Elaboració d’esquemes i de llistes. Comentari de textos històrics breus. Recerca d’informació complementària sobre continguts desenvolupats en la

unitat. Anàlisi i comentari d’una obra escultòrica.

Actituds Valoració de la democràcia com a model de govern propi d’una civilització

avançada. Participació a l’aula com a mitjà per a aprendre a desenvolupar-se en una

societat democràtica i respectar les opinions dels altres. Presa de consciència del fet que molts trets de la cultura occidental són una

herencia de l’antiga civilització grega Estima i preocupació per la conservació del patrimoni historicoartístic

procedent del món grec.


UNITAT 10

GRÈCIA



Educació per a la igualtat d’oportunitats d’ambdós sexesEl comentari sobre la situació de sotmetiment i de falta de llibertat de la dona grega ha de servir per a induir l’alumnat a rebutjar qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe i promoure la igualtat entre homes i dones. L’alumnat ha de comprendre que els homes i les dones han de tenir els mateixos drets i obligacions en tots els àmbits de la vida, inclòs el domèstic.

Educació per a la pau i educació moral i cívicaPrenent com a exemple l’esplendor de l’Atenes del segle V a. C., el professor pot fer veure als alumnes que les èpoques de pau són molt més fructíferes en tots els aspectes. D’altra banda, en analitzar l’antiga democràcia grega, l’alumne hi reconeixerà el precedent dels sistemes democràtics actuals, i advertirà que aquest model de govern implica una actitud responsable per part dels ciutadans.


1. Situar en l’espai i en el temps la civilització hel·lena.2. Identificar l’edat dels metalls com l’època en què va començar a crear-se una

cultura grega homogènia a la zona de l’Egeu.3. Diferenciar les principals característiques econòmiques, socials i polítiques de

les tres etapes en què es divideix la història de la Grècia antiga.4. Explicar les causes que van provocar el naixement de la polis i la colonització

de la Mediterrània.5. Diferenciar els models de govern de la Grècia clàssica i les institucions

corresponents.6. Enumerar les principals activitats econòmiques dels grecs.7. Reconéixer els grups socials que hi ha al món grec.8. Valorar la importància del llegat cultural grec per a la civilització occidental.9. Comentar una obra escultòrica seguint unes pautes determinades.10. Mostrar actituds tolerants i respectuoses envers persones d’un altre sexe,

origen o religió.11. Adoptar comportaments que contribuïsquen a la convivència pacífica.12. Respectar els principis democràtics.13. Valorar les manifestacions artístiques gregues que han arribat fins als nostres

dies.






SUBCOMPETÈNCIES



Social i ciutadanaComprendre les accions humanes del passat o del present mitjançant el desenvolupament de la capacitat empàtica.

10, 11, 12 6, 7, 8, 9, 10, 12


8, 9, 13 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32

AT: 1AF: 5, 6


8, 9, 13 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32

AT: 1AF: 5, 6


1, 5, 8 1, 11, 31AF: 8


1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21

LC (p. 189, 190, 195, 196, 197, 198)AF: 3, 8


1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21LC (p. 190, 195, 196,

197, 198)AF: 3, 8


3, 4, 6, 7, 8, 9, 13 3, 13, 23AT: 1

AF: 5, 6, 7




3, 4, 5, 7, 8 12, 28, 29AF: 1, 4


2, 3, 4, 5 AF: 2


3 22


1, 5, 8 1, 11, 31AF: 8


5, 8 10, 24, 30




OBJECTIUS

1. Localitzar geogràficament la ciutat de Roma a la península itàlica i valorar les conseqüències històriques d’aquesta ubicació.

2. Identificar i situar en el temps els tres grans períodes de la història de Roma i indicar els trets que els defineixen.

3. Descriure les característiques socials i econòmiques del món romà.4. Diferenciar la religió politeista romana del cristianisme.5. Identificar les principals manifestacions culturals i artístiques romanes i valorar-

ne l’aportació a la civilització occidental.6. Conéixer el lloc d’assentament originari dels pobles germànics.7. Descriure l’estil de vida dels germànics abans de penetrar en l’Imperi romà.8. Explicar les causes de les invasions bàrbares de l’Imperi romà i valorar el paper

que van exercir en la desaparició de l’Imperi d’Occident.9. Elaborar i/o interpretar mapes, dibuixos, fotografies, textos i obres

arquitectòniques de contingut històric.

CONTINGUTS

Conceptes El medi natural. La història de Roma. La vida a les ciutats romanes. La religió. Les lletres i les ciències. L’art. Els pobles germànics.

Procediments Interpretació d’ordenacions cronològiques. Elaboració d’esquemes per a sintetitzar informació relacionada amb el

contingut de la unitat. Elaboració i/o interpretació de mapes, de fotografies, de dibuixos i de

textos. Identificació, descripció i anàlisi d’obres arquitectòniques.

Actituds Valoració del llegat cultural i artístic romà i bàrbar al món occidental. Col·laboració i interés en la conservació i en la defensa del patrimoni

historicoartístic. Consideració de les obres d’art com a font de valor estètic i enriquiment

personal. Respecte envers els estils de vida de cultures allunyades en el temps.


UNITAT 11

ROMA



Educació per a la pauRoma va recórrer ben sovint als seus exèrcits per a mantenir el poder polític i dur a terme l’expansió territorial. La violència, especialment en l’etapa final de l’Imperi, era una manera habitual d’entronitzar els emperadors. Pel que fa a aquest tema, els alumnes poden reflexionar sobre les conseqüències negatives de fer servir la violència i han de rebutjar-ne l’ús en qualsevol circumstància.

Educació moral i cívicaRoma va elaborar una sèrie de normes de convivència que es van plasmar en el dret romà, a fi de regular les relacions dels individus entre si i d’aquests amb l’Estat en diferents àmbits (econòmic, social, polític, etc.). L’alumnat ha de valorar la transcendència i la projecció d’aquesta normativa, que constitueix una de les bases de la legislació que està en vigor a Occident.


1. Situar espacialment i temporalment els esdeveniments més importants de la historia de Roma.

2. Diferenciar els sistemes de govern i les institucions polítiques romanes.3. Enumerar els trets principals de la societat i de l’economia romanes.4. Distingir les característiques de la religió romana tradicional i del cristianisme.5. Localitzar espacialment l’origen dels pobles germànics.6. Sintetitzar els trets principals de l’organització sociopolítica, l’economia, la

religió i l’art dels pobles germànics.7. Descriure el procés d’invasió de l’Imperi romà per part dels pobles bàrbars i

explicar com van contribuir a la caiguda de l’Imperi d’Occident.8. Obtenir informació relacionada amb la unitat a partir de l’elaboració i/o

interpretació de mapes, dibuixos, fotografies, textos i obres d’art, i sintetitzar-la.9. Reconéixer i valorar les manifestacions artístiques de Roma i dels pobles

bàrbars.




SUBCOMPETÈNCIES




1 3




8, 9 21, 22, 23, 25, 26, 29LC (p. 223)

AF: 10


8, 9 21, 22, 23, 25, 26, 29LC (p. 223)

AF: 10


3, 7 18, 20, 24, 32


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 2, 4, 5, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 27, 28, 30

LC (p. 208, 211, 215, 222, 224

AF: 2, 4, 5, 9Distingir en la informació els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts i integrar i analitzar la informació de manera crítica.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 2, 4, 5, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 27, 28, 30

LC (p. 208, 211, 215,222, 224)

AF: 2, 4, 5, 9


1, 3, 7, 8 6, 10AF: 6, 7


3, 4, 5, 7, 8 12, 28, 29AF: 1, 3


1, 3, 7 1, 31AF: 4


3, 7 18, 20, 24, 32LC (p. 215, 219)




1, 2, 3 7AF: 8




OBJECTIUS

1. Situar temporalment les etapes històriques en què Hispània i la Comunitat Valenciana van viure sota el domini romà; analitzar el període visigot a la península. Enumerar els esdeveniments més destacats de cada etapa.

2. Identificar els pobles principals que habitaven la península ibèrica i la Comunitat Valenciana abans de la conquista romana.

3. Conéixer les característiques dels celtes, dels ibers i dels pobles colonitzadors. Identificar les causes de l’arribada a Hispània i a la Comunitat Valenciana dels grecs, dels fenicis i dels cartaginesos.

4. Enumerar les etapes de la conquista romana d’Hispània i de la Comunitat Valenciana i esmentar les gestes més destacades de cada fase.

5. Conéixer les implicacions de la romanització d’Hispània i de la Comunitat Valenciana.

6. Descriure les característiques polítiques, socioeconòmiques i culturals de la Hispània romana i valenciana.

7. Explicar les causes de l’arribada dels visigots a Hispània.8. Sintetitzar els aspectes polítics, socials, econòmics i culturals més excel·lents

de la Hispània visigoda.9. Elaborar i/o comentar dibuixos, mapes, fotografies i textos relacionats amb el

contingut de la unitat. Buscar informació històrica en Internet.10. Elaborar síntesis, esquemes i fitxes de contingut històric.11. Valorar el patrimoni historicoartístic llegat a Hispània i a la Comunitat

Valenciana pels romans i pels visigots.

CONTINGUTS

Conceptes La Hispània preromana. Els pobles preromans. Els pobles preromans en terres valencianes. La Hispània romana. Els romans en terres valencianes. La Hispània visigoda.

Procediments Interpretació de quadres cronològics. Recerca d’informació històrica en Internet. Elaboració de resums, d’esquemes i de fitxes per a sintetitzar el contingut

de la unitat. Confecció i/o comentari de dibuixos, de mapes, de fotografies i de textos

relacionats amb el tema tractat en la unitat. Descripció i interpretació d’obres d’art.


UNITAT 12

HISPÀNIA ROMANA I VISIGODA


Actituds Valoració del rigor i de l’objectivitat propis del treball de l’historiador. Valoració positiva de les aportacions de diferents civilitzacions històriques a

la realitat actual d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Col·laboració activa en la defensa del patrimoni historicoartístic. Respecte envers els estils de vida de cultures i pobles allunyats en el

temps.


Educació ambientalSi bé la penetració dels romans i dels visigots a la península ibèrica i a la Comunitat Valenciana va ser el resultat de diferents accions bèl·liques totalment reprovables, l’assentament i la fusió posteriors d’aquests pobles amb la població peninsular va produir una síntesi d’estils de vida molt enriquidora. El comentari sobre aquest fet ha d’induir a valorar positivament les aportacions d’altres cultures a la pròpia.

Educació moral i cívicaLes referències a la implantació del dret romà a Hispània pot donar peu a comentar amb l’alumne la importància del respecte a les lleis, conjunt de normes que regulen la convivencia dels éssers humans, en què el compliment garanteix l’ordre i la coexistència pacífica.


1. Situar temporalment el començament i la fi del domini romà a Hispània i a la Comunitat Valenciana; localitzar l’etapa del domini visigot a Hispània.

2. Localitzar espacialment els principals pobles preromans de la península i de la Comunitat valenciana i distingir-ne els estils de vida.

3. Relacionar les possibilitats d’Hispània i de la Comunitat Valenciana amb els diferents pobles que les habitaven.

4. Identificar i situar cronològicament les etapes de la conquista romana d’Hispània. Enumerar-ne alguns esdeveniments importants.

5. Explicar en quins àmbits es va manifestar la romanització a Hispània i en terres valencianes.

6. Sintetitzar els principals trets polítics, econòmics i culturals de la Hispània romana i valenciana.

7. Descriure la penetració visigoda a Hispània i la formació del regne de Toledo.8. Sintetitzar les característiques de l’organització política, de la societat, de

l’economia i de la cultura de la Hispània visigoda.9. Obtenir informació històrica a partir d’imatges, de mapes, de textos i de

recerques en Internet.10. Sintetitzar continguts de la unitat mitjançant resums, esquemes i fitxes.11. Reconéixer, valorar i respectar les manifestacions artístiques romanes i

visigodes conservades a Espanya i a la Comunitat Valenciana.






SUBCOMPETÈNCIES




6, 8, 9, 10, 11 28, 31AF: 8, 9, 10


6, 8, 9, 10, 11 28, 31AF: 8, 9, 10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 1, 3, 4, 12,1 3, 16, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 29, 30, 32, 33, 34,

35, 36, 39, 40AT: 1

AF: 7, 12


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 29, 30, 32, 33, 34,

35, 36, 39, 40LC (p. 241, 243, 244)

AF: 2, 5, 6Distingir en la informació els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts i integrar i analitzar la informació de manera crítica.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,12, 13, 14, 15, 17, 18LC (p. 241, 243, 244)

AF: 2, 5, 6


1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 1, 3, 4, 12, 16, 19, 38, 42AF: 4, 8, 13


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 17, 20, 37, 39AF: 1, 3




1, 3, 4, 6 2, 21AF: 11


5, 6 15, 18, 27, 30LC (p. 244)


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 3, 12, 16, 19, 21, 25, 26, 29, 32, 39

AT: 1AF: 7, 12



Programació Adarve Ciencias Sociales, Geografía e … · Web viewEl llibre de text utilitzat és...

Documents

Transcript of Programació Adarve Ciencias Sociales, Geografía e … · Web viewEl llibre de text utilitzat és...