Programació 3r Per Opos2

INTRODUCCIÓ 2

CARACTERÍSTIQUES D’AULA 3

OBJECTIUS 3

CONTINGUTS 7

COMPETÈNCIES BÀSIQUES 11

METODOLOGIA 18

RECURSOS 20

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ 21

AVALUACIÓ 22

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 23

PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES 23

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES 25

JUSTIFICACIÓ UNITATS DIDÀCTIQUES 26

UNITATS DIDÀCTIQUES 27

Ud. 1: COMENÇAM EL CURS

Ud. 2: IDENTITAT I CONVIVÈNCIA

Ud. 3: L’ECOSISTEMA

Ud. 4: LES HORTALISSES I LES FRUITES

Ud. 5: L’HORT ECOLÒGIC

Ud. 6: EL COMPOSTATGE

Ud. 7: L’AIGUA

Ud. 8: EXPERIMENTAM

Ud. 9: PENSAM EL QUE MENJAM?

Ud. 10: EL SISTEMA SOLAR

Ud. 11: SORTIM DE MALLORCA!

Ud. 12: ARRIBEN LES VACANCES

2

INTRODUCCIÓ

A la programació que present, partesc d’una visió sistèmica que m’aporta la importància

de tenir una visió global i integral de l’infant ubicat en el seu medi així com els

coneixements i aportacions que ens ofereix la concepció psicopedagògica de Howard

Gardner en la seva teoria de la Intel·ligència dins el cognitivisme cibernètic que és una

corrent nova on també hi trobam autors com Jeff Hawkins, Bert Hellinger i Robert

Sternberg entre d’altres. Partint d’aquesta visió, la programació està enfocada dins el

paradigma de la complexitat ja que avui en dia ens trobam dins una societat molt

complexa on hi ha canvis constants i aquests no es poden deixar de banda dins l’aula.

La programació té com a punt de referència la LOE aprovada el 2006, el Decret 72/2008

del 27 de juny i el Projecte Educatiu de Centre que m’aporta la línia metodològica que

es duu a terme al centre, així com informació respecte a les característiques d’aquest,

dels alumnes, la filosofia que segueixen, etc.

A més, a l’hora d’elaborar aquesta programació partint d’una visió global i integral,

m’he centrat en les fonts del currículum:

Psicològica ens aporta com aprèn l’infant, com es donen els seus

processos. Ens dóna arguments per decidir com programar.

Didàctica és la font que ens dóna informació sobre els objectius,

continguts, metodologia...

Sociològica ens ajuda a adequar la programació a la informació de

l’entorn de l’infant.

Epistemològica són els propis coneixements dels continguts.

Filosòfica ens dóna informació sobre els canvis socials que es donen en

uns intervals de temps curt. Darrera tota programació hi ha una manera de

pensar. Aquesta font s’ha donat per la realitat tan global que presentam.

3

CARACTERÍSTIQUES D’AULA

Mirar PEC del molí

El centre està situat a la Serra de Llevant de Mallorca; és un centre públic de tres línies

que va des d’Educació Infantil (3 anys) fins a tercer cicle d’Educació Primària (6è). És

un centre on les famílies col·laboren bastant a través de l’APIMA i altres vies de

comunicació; s’impliquen bastant bé i participen en les activitats aportades pel centre.

El nivell econòmic i cultural d’aquestes famílies és més bé mitjà-baix.

La programació que present per al curs 2015 – 2016 és per un grup-classe de tercer de

primària format per 24 alumnes dels quals 13 són nines i 7 nins. Malgrat tots xerrin

català, hi ha infants de diferents procedències.

Aquests infants es troben a l’etapa de les Operacions Concretes????? que ens explica

Piaget on ja poden realitzar moltes activitats concretes i els processos de raonament es

tornen lògics. En aquesta edat també cal destacar la importància del grup d’iguals i per

això és molt important la feina en grup com podria ser per exemple el Treball

Cooperatiu.

OBJECTIUS

Tot i que la programació fa referència a l’àrea de matemàtiques, al llarg de les següents

unitats es treballaran objectius d’altres àrees. És per aquest motiu, que a continuació

s’exposen els objectius propis de les matemàtiques i després els que es contemplaran de

les altres àrees.

A través de la consecució d’aquests objectius aniré treballant les Competències

Bàsiques les quals m’han aportat aquest canvi de visió global i integral de l’alumne i

implica aquest caràcter funcional i de canvi de metodologia molt important en la LOE.

MATEMÀTIQUES

1. Utilitzar el coneixement matemàtic per comprendre, valorar i produir

informacions i missatges orals i escrits sobre fets i situacions de la vida

quotidiana i reconèixer-ne el caràcter instrumental per a altres àmbits de

coneixement.

2. Reconèixer situacions del medi habitual per a la comprensió o tractament de les

quals es requereixin operacions elementals de càlcul, formular-les mitjançant

4

formes senzilles d’expressió matemàtica o resoldre-les utilitzant els algoritmes i

procediments corresponents, valorar el sentit de les estimacions o dels resultats

obtinguts i explicar oralment i per escrit els processos seguits.

3. Valorar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir-ne amb l’ús i

reconèixer el valor d’actituds com l’exploració de diferents alternatives, la

conveniència de la precisió o la perseverança en la recerca de solucions, l’esforç

i l’interès pel seu aprenentatge.

4. Comprendre el sistema de numeració decimal i el significat de les operacions.

Reconèixer i valorar diferents funcions dels nombres: quantitat, ordre.

5. Conèixer, valorar i adquirir seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques

(acceptant l’error com a estímul d’aprenentatge) per afrontar situacions diverses,

que permetin gaudir dels aspectes creatius, estètics o utilitaris i confiar en les

seves possibilitats d’ús.

6. Elaborar i utilitzar instruments i estratègies personals d’aproximació i estimació

de càlculs mentals i de mesures, així com procediments d’orientació espacial, en

contextos de resolució de problemes, decidint en cada cas els avantatges del seu

ús, i valorar la coherència dels resultats.

7. Conèixer l’existència d’algunes unitats i aparells de mesura tradicionals de les

Illes Balears.

8. Utilitzar habitualment, de manera adequada i d’acord amb la situació, els mitjans

tecnològics tant per al càlcul com per a la recerca, en el tractament i

representació d’informacions diverses.

9. Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades per obtenir informació sobre

fenòmens i situacions del seu entorn, representar-les de forma gràfica i numèrica

i interpretar-les.

10. Proposar, resoldre i plantejar problemes matemàtics utilitzant els procediments

adequats de càlcul, mesura, estimació i comprovació de resultats, valorant la

perseverança i les diferents estratègies en la recerca del resultat i emprant de

manera lògica i creativa la comunicació oral i escrita.

11. Desenvolupar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels

textos escrits utilitzats a l’àrea.

12. Posar en pràctica hàbits i estratègies que permetin tant l’activitat individual com

la col·laboració activa i la responsabilitat en l’aprenentatge cooperatiu.

5

CONTINGUTS

Els continguts que treball en aquesta programació estan relacionats amb l’àrea de

matemàtiques però tenint en compte que el tractament que li donarem dins l’aula serà

interdisciplinar, és a dir, fent activitats comuns i compartint determinats continguts per

fer una activitat.

Bloc 1. Nombres i operacions

Nombres naturals, decimals i fraccions

- Lectura i escriptura de nombres naturals menors de 6 xifres.

- Comprensió del sistema de numeració decimal, identificant el valor posicional de les

xifres i utilitzant-lo en situacions reals.

- Ordenació i establiment de relacions entre els nombres.

- Aproximació de nombres naturals a les desenes i centenes.

- Reconeixement i ús de la fracció com a partició i relació entre les parts en contextos

reals. Utilització del vocabulari adequat.

- Ús de diferents models de representació de fraccions.

- Comparació de fraccions senzilles: ordenació i situació sobre la recta numèrica.

- Aplicació dels nombres decimals en contextos reals (el sistema monetari).

- Reconeixement dels primers nombres romans. Lectura i escriptura de quantitats

utilitzant la numeració romana.

Operacions

- Utilització en situacions familiars de la multiplicació com a suma abreujada per

efectuar recomptes, en disposicions rectangulars i en problemes combinatoris.

- Utilització en contextos reals de la divisió per repartir i per agrupar.

- Identificació i ús dels termes de la multiplicació: factors, multiplicand, multiplicador i

producte.

- Identificació i ús dels termes propis de la divisió: dividend, divisor, quocient i resta.

6

- Multiplicació d’un nombre per la unitat seguida de zeros i per desenes i centenes

completes.

- Interès per l’ús dels nombres i del càlcul numèric per resoldre problemes en situacions

reals, explicant oralment i per escrit els processos de resolució i els resultats obtinguts.

Estratègies de càlcul

- Descomposició additiva i multiplicativa dels nombres. Construcció i memorització de

les taules de multiplicar.

- Realització d’operacions amb nombres naturals, utilitzant els algoritmes estàndard en

contextos de resolució de problemes: suma, resta, multiplicació i divisió per un nombre

d’una xifra.

- Ús de la relació que hi ha entre dividend, divisor, quocient i resta com a comprovació

de la divisió, en casos senzills.

- Comprensió i expressió oral del significat de la multiplicació i de la divisió, així com

de la relació que hi ha entre elles, identificant i utilitzant les operacions inverses.

- Utilització d’estratègies personals de càlcul mental.

- Estimació del resultat d’una operació entre dos nombres, valorant si la resposta és

raonable.

- Ús de la calculadora en la resolució de problemes de la vida quotidiana, decidint sobre

la conveniència d’utilitzar-la en funció de la complexitat dels càlculs.

- Confiança en les pròpies possibilitats, afrontant l’error de manera constructiva i amb

constància per utilitzar els nombres, les seves relacions i operacions per obtenir i

expressar informacions, manifestant iniciativa personal en els processos de resolució de

problemes de la vida quotidiana.

- Interès per la presentació neta, ordenada i clara dels càlculs i dels resultats.

- Disposició per desenvolupar aprenentatges autònoms en relació amb els nombres, les

seves relacions i operacions.

Bloc 2. La mesura: estimació i càlcul de magnituds

7

Longitud, capacitat, pes/massa

- Realització de mesuraments utilitzant instruments i unitats de mesura no

convencionals o elaborats per l’alumne o l’alumna, i convencionals en contextos

quotidians.

- Valoració dels avantatges d’utilitzar patrons convencionals de mesura enfront de

patrons no convencionals.

- Utilització en situacions reals de les unitats del sistema mètric decimal i dels múltiples

i submúltiples, observant les equivalències.

- Reconeixement i valoració d’algunes de les unitats i aparells de mesura tradicionals de

les Illes Balears.

- Elecció de la unitat i instruments més adequats per a l’expressió d’una mesura.

- Comparació i ordenació d’unitats i quantitats d’una mateixa magnitud.

- Elaboració i utilització d’estratègies personals per mesurar.

- Estimació de mesures d’objectes de la vida quotidiana.

- Explicació oral i escrita del procés seguit i de l’estratègia utilitzada en el mesurament.

- Interès per conèixer i utilitzar la mesura i per expressar els resultats numèrics dels

mesuraments manifestant les unitats utilitzades i explicant oralment i per escrit el procés

seguit.

Mesura del temps

- Lectura correcta en rellotges analògics i digitals, utilitzant unitats de mesura del temps

(segon, minut).

- Establiment d’equivalències entre diferents unitats de temps.

- Càlcul de l’hora un interval, abans o després, d’una hora determinada.

- Confiança en les pròpies possibilitats i per compartir amb els altres processos que

utilitzen la mesura per obtenir i expressar informacions i per resoldre problemes en

situacions reals.

8

- Valorar la importància de la realització acurada de les mesures.

- Interès per la presentació neta i ordenada del procés i l’expressió de mesures.

Sistema monetari

- Reconeixement del valor i d’equivalències entre diferents monedes i bitllets manejant

preus d’articles quotidians.

Bloc 3. Geometria

La situació a l’espai, distàncies, angles i girs

- Localització precisa d’elements en l’espai.

- Representació elemental d’espais coneguts: plànols i maquetes. Descripció de

posicions i moviments en un context topogràfic.

- Interpretació de croquis i plànols senzills.

- Identificació de les línies com a recorregut: línies rectes i corbes. Rectes paral·leles,

perpendiculars i obliqües.

- Relació entre el concepte d’angle i el de gir.

- Resolució de problemes geomètrics explicant, oralment i per escrit, la situació

plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

Formes planes i espacials

- Identificació de figures planes i espacials en la vida quotidiana.

- Classificació de polígons, analitzant les seves característiques i els seus elements

bàsics: costat, vèrtex, base, diagonal, angle, eixos de simetria.

- La circumferència i el cercle: identificació i descripció de les propietats i dels elements

bàsics.

- Cossos geomètrics: reconeixement de cubs, esferes, cilindres, prismes, piràmides i dels

elements bàsics de poliedres: cares, vèrtexs i arestes.

- Comparació i classificació de figures i cossos geomètrics utilitzant diversos criteris.

9

- Descripció de la forma d’objectes utilitzant el vocabulari geomètric bàsic.

- Construcció de figures geomètriques planes a partir de dades i de cossos geomètrics a

partir d’un desenvolupament. Exploració de formes geomètriques elementals.

- Comparació i classificació d’angles: rectes, aguts, obtusos.

Regularitats i simetries

- Identificació i aplicació de transformacions mètriques: translacions i simetries.

- Identificació de translacions i simetries a l’entorn familiar i en la naturalesa.

- Construcció de figures simètriques respecte d’un eix mitjançant plegats, miralls, amb

els instruments adequats.

- Interès per l’elaboració i per la presentació curosa de les construccions geomètriques.

- Confiança en les pròpies possibilitats i constància per utilitzar les construccions

geomètriques i els objectes i les relacions espacials.

Bloc 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitat

Gràfics i taules

- Taules de dades. Iniciació a l’ús d’estratègies eficaces de recompte de dades.

- Recollida i registrament de dades sobre objectes, fenòmens i situacions familiars

utilitzant tècniques elementals d’enquesta, observació i mesurament.

- Lectura, interpretació i elaboració de taules de doble entrada d’ús habitual en la vida

quotidiana.

- Interpretació i descripció verbal d’elements significatius de gràfics senzills relatius a

fenòmens familiars.

- Realització de gràfiques senzilles: pictogrames, diagrames de barres, etc. Elecció del

tipus de gràfic o representació més convenient.

- Disposició per a l’elaboració i presentació de gràfics i taules de manera ordenada i

clara.

10

Caràcter aleatori d’algunes experiències

- Valoració dels resultats d’experiències en les quals intervé l’atzar, per apreciar que hi

ha esdeveniments més o menys probables i la impossibilitat de predir un resultat

concret.

- Utilització de la terminologia bàsica relacionada amb l’atzar.

Continguts comuns a tots els blocs

- Interès per la presentació neta, ordenada i clara dels treballs.

- Disposició per desenvolupar aprenentatges autònoms.

- Confiança en les pròpies possibilitats i curiositat, interès i constància en la resolució

d’interrogants a través dels aprenentatges i recursos matemàtics.

- Gust per compartir els processos de resolució i els resultats obtinguts.

- Col·laboració activa i responsable en el treball en equip.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Entenem per Competències Bàsiques la capacitat que tenen els alumnes per posar en

pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal

que serveixen per resoldre problemes diversos en la vida real.

Les Competències Bàsiques pretenen:

Assolir la realització personal de l’alumne

Exercir la seva autonomia activa

Incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria

Ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Quan xerram de competències, a la meva programació he tengut en compte els següents

principis:

1.-Coneixements previs i vinculació de nous continguts: Aquesta

característica requereix que tot nou aprenentatge per ser integrat no ha de trobar-

se deslligat i sense sentit en la globalitat del coneixements adquirits.

11

2.-Zona de desenvolupament proper (ZDP): És fonamental que els

aprenentatges que es realitzin estiguin dins del que Vigotsky anomenava zona de

desenvolupament proper.

3.-Conflicte cognitiu: Piaget ens parla del conflicte cognitiu com la situació en

la que es troba l’alumne/a davant d’un nou aprenentatge.

4.-Aspectes personals (motivació): Es considera que a més dels aspectes abans

exposats, intervenen uns factors personals en el procés de coneixement

5-. Reflexió sobre el propi aprenentatge (aprendre a aprendre): L’habilitat

per aprendre del propi procés cognitiu, és a dir, reflexionar sobre com s’està

assolint l’aprenentatge

6- Les Intel·ligències Múltiples. Aquest teoria ens ajuda a conèixer millor als

nostres alumnes per a poder-los orientar personalment, acadèmicament i

professionalment. Gardner ens descriu vuit intel·ligències: lingüística, lógico-

matemàtica, visual-espaial, musical, naturalista, corporal-cinestèsica,

intrapersonal i interpersonal. És important saber quines són les intel·ligències

més potents de cada infant amb la finalitat d’aprendre a través d’aquestes.

La contribució de les àrees al desenvolupament de les Competències Bàsiques en

aquesta programació ve donada per dos aspectes destacats. Per una banda, cada una de

les àrees contribueix en el treball de les competències per afinitat als continguts propis

de cada una d’elles. I per altra banda , la metodologia activa, global, participativa,

inclusiva,.. que plantejo a aquesta programació, garanteix el matís de funcionalitat que

tenen les competències en comparació a la resta de currículum que es treballa amb els

alumnes.

Les Competències que treballarem són:

12

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques

Els continguts de l’àrea s’orienten de manera prioritària a garantir el millor

desenvolupament de la competència matemàtica en tots i cadascun dels seus aspectes, el

que inclou la major part dels coneixements i de les destreses imprescindibles a aquest

efecte. És necessari subratllar, tanmateix, que la contribució a la competència

matemàtica s’aconsegueix en la mesura que l’aprenentatge dels continguts esmentats va

dirigit precisament a la seva utilitat per enfrontar-se a les múltiples ocasions en les quals

els infants empren les matemàtiques fora de l’aula.

El desenvolupament del pensament matemàtic contribueix a la competència en el

coneixement i la interacció amb el món físic perquè fa possible una millor comprensió i

una descripció més ajustada de l’entorn. En primer lloc, amb el desenvolupament de la

visualització (concepció espacial), els infants milloren la seva capacitat per fer

construccions i manipular mentalment figures en el pla i en l’espai, el que els serà de

gran utilitat en l’ús de mapes, planificació de rutes, disseny de plànols, elaboració de

dibuixos, etc. En segon lloc, mitjançant la mesura s’aconsegueix un coneixement millor

de la realitat i s’augmenten les possibilitats d’interactuar-hi i de transmetre informacions

cada vegada més precises sobre aspectes quantificables de l’entorn. Finalment, la

destresa en la utilització de representacions gràfiques per interpretar la informació

aporta una eina molt valuosa per conèixer i analitzar millor la realitat.

Les matemàtiques contribueixen al tractament de la informació i la competència digital

en sentits diversos. Per una banda, perquè proporcionen destreses associades a l’ús dels

13

nombres, com ara la comparació, l’aproximació o les relacions entre les diferents

formes d’expressar-los, facilitant així la comprensió d’informacions que incorporen

quantitats o mesures. Per l’altra, per mitjà dels continguts del bloc el nom del qual és

precisament tractament de la informació es contribueix a la utilització dels llenguatges

gràfic i estadístic, essencials per interpretar la informació sobre la realitat. En menor

escala, la iniciació en l’ús de calculadores i d’eines tecnològiques per facilitar la

comprensió de continguts matemàtics està també unida al desenvolupament de la

competència digital.

Els continguts associats a la resolució de problemes constitueixen l’aportació principal

que des de l’àrea es pot fer a l’autonomia i iniciativa personal. La resolució de

problemes té, almenys, tres vessants complementaris associats al desenvolupament

d’aquesta competència: la planificació, la gestió dels recursos i la valoració dels

resultats. La planificació està aquí associada a la comprensió en detall de la situació

plantejada per traçar un pla i cercar estratègies i, en definitiva, per prendre decisions; la

gestió dels recursos inclou l’optimització dels processos de resolució; per la seva part,

l’avaluació periòdica del procés, acceptar l’error amb actitud positiva, concebent-lo com

un element constructiu de l’aprenentatge i la valoració dels resultats permeten afrontar

altres problemes o situacions amb majors possibilitats d’èxit. En la mesura que

l’ensenyament de les matemàtiques incideixi en aquests processos i es plantegin

situacions obertes es millorarà la contribució de l’àrea a aquesta competència. Actituds

associades a la confiança en la pròpia capacitat per enfrontar-se amb èxit a situacions

incertes, el fet de replantejar-se altres camins per superar l’error, estan incorporades per

mitjà de diferents continguts del currículum.

El caràcter instrumental d’una part important dels continguts de l’àrea proporciona valor

per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. Sovint és un requisit

per a l’aprenentatge la possibilitat d’utilitzar les eines matemàtiques bàsiques o

comprendre informacions que utilitzen suports matemàtics. Per al desenvolupament

d’aquesta competència és també necessari incidir des de l’àrea en els continguts

relacionats amb l’autonomia, la perseverança i l’esforç per abordar situacions de

complexitat creixent, la sistematització, la mirada crítica i l’habilitat per comunicar amb

eficàcia els resultats del propi treball. Finalment, la verbalització del procés seguit en

l’aprenentatge ajuda a la reflexió sobre què s’ha après, què falta per aprendre, com i per

14

a què, la qual cosa potencia el desenvolupament d’estratègies que faciliten que

l’alumnat aprengui a aprendre.

Per fomentar el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística des de

l’àrea de matemàtiques s’ha d’insistir en dos aspectes. Per una banda, la incorporació

del llenguatge matemàtic essencial a l’expressió habitual i la precisió adequada en el seu

ús. D’altra, és necessari incidir en els continguts associats a la descripció verbal dels

raonaments i dels processos. Es tracta tant de facilitar l’expressió com de propiciar

l’audició de les explicacions dels altres, la qual cosa desenvolupa la pròpia comprensió,

l’esperit crític i la millora de les destreses comunicatives.

Les matemàtiques contribueixen a la competència cultural i artística des de la

consideració del coneixement matemàtic com a contribució al desenvolupament cultural

de la humanitat i també des del reconeixement de l’aportació de diferents cultures al

desenvolupament de les matemàtiques. Així mateix, el reconeixement de les relacions i

formes geomètriques ajuda a l’anàlisi de determinades produccions artístiques.

L’aportació a la competència social i ciutadana es refereix, com en altres àrees, al treball

en equip que en matemàtiques adquireix una dimensió singular si s’aprèn a acceptar

altres punts de vista diferents al propi, en particular a l’hora d’utilitzar estratègies

personals de resolució de problemes.

ASPECTES COMUNS DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

I LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Les competències bàsiques i les intel·ligències múltiples no expressen el mateix.

Naixem amb les nostres intel·ligències però les necessitam despertar mitjançant uns

estímuls significatius. Pel que a les competències, no naixem amb qualsevol d’elles.

L’escola ha de despertar i ampliar les intel·ligènciesi alhora és necessari

desenvolupar les competències. És a dir, s’ha de treballar els dos conceptes. Les

intel·ligències són eines que hem d’utilitzar, sistemes neuronal que diferencien una

persona d’una altra; les tenim totes i l’escola és l’encarregada de despertar-les i

ampliar-les així com també és necessari desenvolupar les competències. Dit amb

altres paraules, les intel·ligències són els llapis de colors que s’utilitzen per a pintar i

les competències serien les maquinetes de fer punta necessàries per esmolar i tenir

unes bones puntes per pintar.

15

Com puc relacionar les Competències Bàsiques amb les Intel·ligències

Múltiples?

COMPETÈNCIA INTEL·LIGÈNCIA

Competència Lingüística

Lingüística

Musical

Interpersonal

Competència Artística i Cultural

Musical

Corporal – cinestèsica

Visual – espaial

Tractament de la informació i

Competència Digital

Lingüística

Lógico-matemàtica

Musical

Corporal-cinestèsica

Visual-espaial

Interpersonal

Intrapersonal

Naturalista

Competència Matemàtica Lógico-matemàtica

Competència aprendre a aprendre Intel·ligència intrapersonal

Autonomia i iniciativa personalInterpersonal

Intrapersonal

Competència en el coneixement i Visual-espaial

Cinestèsico-corporal

16

interacció amb el medi físic Naturalista

Competència Social i Ciutadana Interpersonal

A continuació, hi he afegit una graella on es pot veure la relació que hi ha entre les

Competències Bàsiques i les Intel·ligències Múltiples així com les habilitats i

estratègies d’aprenentatge:

METODOLOGIA

Quan els infants comencen a anar a l’escola, probablement ja tenen establertes unes

maneres d’aprenentatge més relacionades amb unes intel·ligències que amb altres.

Howard Gardner ens diu que els infants tenen unes “inclinacions” en unes

intel·ligències específiques des de ben petits. Però, és cert, que cada un d’ells té les vuit

intel·ligències i les pot desenvolupar totes fins a assolir un bon nivell de competència.

Partint de la metodologia de les Intel·ligències Múltiples destacaré els punts forts dels

meus alumnes, ja que aquests ens atenuaran els buits o les mancances; ajudaran als

alumnes a aprendre i desenvolupar-se mitjançant les interaccions amb les activitats i

amb casos del dia a dia; afavoriran les relacions amb els seus iguals; utilitzaran

materials, estratègies i activitats que serveixin per a tots els nostres alumnes; fer més

protagonistes als alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge; fent que provoqui

una part més activa en l’avaluació, considerant l’avaluació i l’aprenentatge com un

procés unificat, amb la finalitat d’afavorir el desenvolupament de les habilitats del

pensament i la seva aplicació al currículum i a la vida real dels nostres alumnes.

La metodologia que duc a terme té en compte els continguts a treballar, els objectius a

assolir, la manera d’organitzar l’aula, la gestió del temps i l’espai, el paper del mestre i

l’alumnat, i finalment es treballa un currículum real.La metodologia és la que ens

proporcionarà els canvis a l’educació. Un canvi en els horaris,

en la gestió dels espais, en els rols del professorat, en les eines, etc. no és un canvi

profund. Propós un canvi metodològic.

El meu paper com a mestra consisteix en:

17

Plantejar qüestions que ajudin als meus alumnes a ser crítics amb els seus

treballs.

Oferir orientació i assessorament als meus alumnes quan manifestin

confusió.

Utilitzar d’altres tàctiques psicopedagògiques per ajudar als meus alumnes a

comprendre els conceptes i les habilitats implícites en les activitats o

projectes que ells elaboren.

Els mètodes de treball que duc a terme són:

Projectes de treball elaboració d’un objecte o confecció d’un muntatge. En

farem de constructius quan realitzam una proposta concreta, estètics a través

de la música i de la plàstica, problemàtics per a resoldre conflictes o

problemes concrets i d’aprenentatge per adquirir habilitats i coneixements a

través de la investigació, el treball de camp, entrevistes...

Centres d’interès quan centram el tema d’estudi d’acord amb els interessos

dels infants partint d’un tema motivador proposat pel mestre.

Tallers integrals els nins participen activament; parteixen d’una

reorganització de l’espai, del temps i dels materials per treballar els

continguts de les diferents àrees.

Els agrupaments que tendré en compte seran:

Treball individual ofereix una atenció individualitzada i una intervenció

més acurada i atendre així la diversitat de l’aula.

Petit grup té tots els avantatges del treball cooperatiu, parelles competents

i permet el conflicte sociocognitiu. Incrementa el nivell de satisfacció dels

alumnes els quals són els protagonistes del seu propi aprenentatge.

Gran grup permet l’aprenentatge i participació social, el treball de valors

democràtics, el consens i la consciència de grup.

Pel que fa referència a la distribució de l’espai – temps, he tengut en compte que

l’horari ha de ser afavoridor de l’aprenentatge de l’infant. Per això mateix, l’alumne ha

de conèixer l’horari i ha de tenir rutines i responsabilitats. L’horari ha de tenir un espai

per poder dur a terme aquestes responsabilitats:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

9 – 9.15 RUTINA I ACOLLIDA DE FUNCIONAMENT

9.15 – DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

18

10.45

10.45 –

11.15

LECTURA

11.15 –

11.45

PATI

11.45 –

12

ESPAI DE MEDIACIÓ

12 –

13.45

DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

13.45 –

14

RUTINA D’ACOMIADAMENT I AVALUACIÓ

14 – 15 Reunió

internivell

Visita de

families

Cicle i

Avaluació

16 – 18 Claustre/

Comissions

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

9 – 10 Castellà Anglès Castellà PROJECTE Anglès

10 – 11.15 PROJECTE

11.15 – 11.45 PATI

11.45 – 12.30 Anglès PROJECTE Castellà PROJECTE

12.30 – 13.15 PROJECTE E. Física PROJECTE PROJECTE Música

13.15 - 14 Estudi/religió PROJECTE Ed. Física PROJECTE

La distribució de l’espai serà flexible i ha de contemplar tant la transmissió de

coneixements com les activitats que permetin pensar de manera creativa. Cal potenciar

les habilitats socials per a poder fer treball cooperatiu, en equip o en grup així com

també fomentar la responsabilitat i l’educació en valors per aprendre a conviure en un

ambient tolerant i respectuós.

L’aula ha de ser adaptable a les diverses activitats que en ella es duran a terme. Una aula

on es doni l’oportunitat de treballar totes les intel·ligències dels alumnes que mostra

moltes diferències amb una aula tradicional. Així podem observar-hi diversos espais: un

espai de biblioteca, perquè els llibres són indispensables per la bona informació que es

precisa; un espai naturalista amb un petit laboratori, perquè s’experimenti; un espai

19

per a poder mediar si cal entre companys; un espai per a poder reflexionar

individualment sobre el propis aprenentatges; un espai de jocs lògics; un espai per a fer

representacions i expressions corporals; un espai musical amb instruments i

partitures i un racó visualespaial. Les parets d’aquesta aula han de poder xerrar i

explicar coses a través de l’exposició dels treballs duits a terme

(CURRICULUM)

El procés d’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques en l’educació primària ha

de tenir en compte aquests aspectes:

La importància del context

Presentar els continguts i treballar els processos en contextos quotidians i propers fa

palesa la seva aplicació en altres àrees i permet el desenvolupament de competències

per resoldre petits problemes de la vida quotidiana.

El mestre ha d’ajudar l’alumnat a veure i experimentar la interrelació dels temes

matemàtics, les relacions entre les matemàtiques i altres disciplines i la forma com les

matemàtiques es troben inserides al món.

La contribució al desenvolupament cognitiu de l’alumne

Fomentant l’exploració, classificació, anàlisi, estimació, relació, les inferències, la

generalització, argumentació i abstracció, preparam l’alumnat per al raonament lògic.

Podem crear i estructurar ambients matemàticament rics per als alumnes de maneres

diferents:

- Plantejar problemes que reptin matemàticament l’alumnat, expressant-los la creença

que són capaços de resoldre’ls.

- Demanar als alumnes que expliquin el seu pensament i donar-los oportunitats per

parlar amb els seus companys i per escoltar-los. Aprendre a analitzar el que diuen els

altres i reflexionar-hi és fonamental per desenvolupar la comprensió dels continguts i

dels processos.

- Construir una comunitat d’aprenentatge, d’aula i d’escola, on s’intercanviïn idees, no

només amb els mestres, sinó també entre els companys.

- Crear un entorn d’aprenentatge que hi ajudi i que estimuli.

- Animar l’alumnat a pensar, a demanar, a resoldre problemes i a debatre les seves

idees, estratègies i solucions. Cal crear un ambient intel·lectual on la norma sigui el

pensament matemàtic rigorós.

- Observar els alumnes, escoltar amb atenció les seves idees i explicacions, tenint

objectius matemàtics i utilitzant la informació per prendre decisions.

20

- Motivar els alumnes a comprometre’s a pensar i raonar matemàticament i

proporcionar-los oportunitats d’aprenentatge estimuladores en qualsevol nivell de

comprensió.

- Potenciar que els alumnes puguin establir estratègies pròpies per resoldre aquelles

situacions que se’ls plantegen, escollint diferents camins i procediments.

- Animar-los a desenvolupar, enregistrar, explicar i criticar les estratègies de resolució

de problemes. Plantejar varietat de procediments per afrontar una mateixa situació i

analitzar-los. Els alumnes han d’arribar a calcular amb facilitat i han d’emprar mètodes

eficaços que es recolzin en la comprensió dels nombres i de les operacions, han de

realitzar mesures amb diferents estratègies o instruments, calcular àrees composant i

descomponent polígons... Part de la capacitat de calcular amb fluïdesa radica a decidir

quines eines utilitzar i quan utilitzar-les. Els alumnes han d’aprendre a triar entre càlcul

mental, estratègies de llapis i paper, estimació i ús de la calculadora, entre els

instruments i les unitats de mesura. El context, la pregunta i els nombres que

intervinguin tenen un paper molt important en aquestes decisions: han de considerar els

contextos dels problemes per determinar si és necessari un resultat estimat o exacte,

utilitzar profitosament el seu sentit numèric i ser capaços de raonar les seves decisions.

- Plantejar situacions diversificades, evitant repeticions de plantejaments i processos a

seguir o cercar simplement l’aplicació directa d’un contingut treballat, fent que cada

situació sigui diferent a l’anterior.

- Observar les connexions que estableixen i emprar aquesta informació per programar

activitats que enriqueixin els coneixements i destreses matemàtiques i produeixin

connexions noves i diferents.

Importància de l’ús de materials manipulatius

En aquesta àrea es treballen conceptes que exigeixen un alt grau d’abstracció. Els

materials que facilitin el comptatge i la comprensió del sistema de numeració decimal

(des de material d’ús habitual: bolles, xapes... fins a d’altres específics: regletes, àbacs,

blocs multibase); l’ús de la calculadora; els models geomètrics per analitzar i comparar

les propietats de les figures, per treballar la composició i descomposició de polígons

(tangrams, pentòminos, geoplans, mosaics); la mesura (tassa, bolles, cordes, etc.), els

permetran comparar, fer abstraccions i generalitzacions.

La primera connexió en els aprenentatges matemàtics és l’existent entre les

matemàtiques intuïtives, informals, que els nins han adquirit a través de les seves

experiències, i les experiències matemàtiques d’escola. Les altres connexions es

21

recolzen en l’enllaç entre les experiències informals i la matemàtica més formal, i

s’estableixen millor quan es repta els alumnes a investigacions i projectes matemàtics

amplis. Les oportunitats inesperades d’aprenentatge són, per tant, ocasions que cal

aprofitar en l’àrea.

Importància de la representació i de l’expressió dels processos Les representacions dels

alumnes els permeten organitzar el seu pensament. Al mateix temps, són una eina que

facilita als mestres comprovar les seves imatges mentals sobre les idees matemàtiques i

el seu domini dels conceptes matemàtics. La representació pot tenir diverses formes:

amb objectes físics, a través del llenguatge, amb dibuixos, diagrames, gestos o símbols.

Tot i que les representacions dels nins no siguin les mateixes que empram els adults,

proporcionen un registre dels seus esforços per entendre les matemàtiques i posen a

disposició d’altres allò que han entès. Per altra part, l’ús de les representacions ajuda

l’alumnat a recordar el que han fet i a explicar el seu raonament.

Actituds

Si pretenem que les classes de matemàtiques siguin espais de descoberta i d’investigació

hem de despertar la curiositat dels alumnes, la seva creativitat i imaginació, ensenyar-

los a qüestionar-se les coses, a cercar solucions, a anar més enllà, amb confiança i

tenacitat. Al mateix temps, és important exigir precisió i cura en la realització del

treball.

L’avaluació

L’avaluació ha de tenir en compte tot el procés; la seva reflexió donarà informació sobre

l’orientació de l’ensenyament. Per la seva part, els alumnes han de ser conscients dels

propis aprenentatges i dels objectius que cal aconseguir. Els instruments d’avaluació

han de ser variats, i han de permetre recollir la capacitat de l’alumne per afrontar un

problema en situacions i contextos diferents.

RECURSOS

Partesc de la definició de Vigotsky quan diu que els recursos són mediadors, fent de

pont entre allò que l’infant sap i allò que ha d’aprendre. Així tenim dos tipus de

mediadors:

Socials: són els mediadors personals; les persones que intervenen en aquest

aprenentatge dels infants. Aquests són el mestre tutor, el mestre de suport,

l’especialista, la família, el grup d’iguals...

22

Instrumentals: els mediadors instrumentals són tots aquells materials que

empram per dur a terme l’aprenentatge. La selecció d’aquests anirà en funció

d’allò que vull que aprenguin els infants i de les capacitats que vull que

desenvolupin. Per una banda tenim els recursos habituals d’aula com poden ser

les taules, cadires, pissarres, ordinador, prestatges, material per pintar...

Per altra banda, faré una classificació de materials tenint en compte les vuit

intel·ligències de les quals parla Howard Gardner. Partesc d’aquesta idea perquè

tenc com a intenció el desenvolupament integral dels infants, és a dir:

Preparar-los per a conèixer i actuar al món on viu

Ajudar-los a planificar i construir el seu propi futur

Adquirir valors que els permetin integrar-se en la societat de la

qual formen part.

Els recursos tenint en compte les vuit intel·ligències de Howard Gardner són els següents:

Intel.ligència Recursos

Lingüística

Llibres, audicions, material per escriure i

ordinador

Lógico-matemàticaCalculadores, material de ciències i ordinador

Musical

Casset i CDs, instruments de percussió, paper

i ordinador

Visual-espaial

Càmera, materials d’art, transparències,

retoladors i ordinador

Corporal-cinestèsicaJocs, kits de construcció, plastilina, ordinador

Interpersonal

Arranjaments flexibles de taules i cadires per

a debats, treballs en grup o per parelles

Intrapersonal

Arranjaments flexibles de taules i cadires per

treballar en solitari, per aïllar-se o pensar en

silenci

NaturalistaLupa, microscopi, diagrames, pots

23

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Les tecnologies de la informació i la comunicación, transformen d’una manera

espectacular la nostra manera de comunicar-nos, però també de treballar, pensar i

decidir. A la meva aula es posarà en pràctica de diferents maneres com:

utilitzar diferents instruments multimèdia,

explorar diferents potencials didàctics,

comunicar-se a distància telemàticament,

utilitzar diferents programes d’edició de documents, etc.

Les Tecnologies de le Informació i la Comunicació són el punt d’inflexió que uneix la

teoria de l’aprenentatge constructivista amb la pràctica educativa a l’aula.

AVALUACIÓ

L’avaluació no l’entenc com una valoració dels resultats sinó com una eina

d’aprenentatge integrada en el procés d’ensenyament- aprenentatge.

Els criteris d’avaluació que s’han de tenir presents són:

- Avaluació inicial perquè ens ajuda a saber els coneixements previs de l’infant i

tenir una base per poder planificar el seu aprenentatge.

- Avaluació processual, per poder canviar en cas de que fos necessari.

RECURSOS TIC A L'AULA

PISSARRA

DIGITAL

S'empren les TIC per compartir

informació i comentar-la amb tot el

grup.

AMBIENT TIC

AULA

Els alumnes realitzen treballs.

Disposem de 3 ordinadors a l’aula.

CANÓ DE

PROJECCIÓ

Per presentacions i aportar

informacions. Disposam d’un

ordinador portàtil per fer-lo funcionar.

AULA

D’INFORMÀTICA

Per fer els treballs a ordinador en gran

grup i a vegades en petit-grup.

24

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.sacbee.com/static/weblogs/health-and-fitness/HappyComputer.jpg&imgrefurl=http://www.sacbee.com/static/weblogs/health-and-fitness/2009/06/&usg=__wL7Pk59Ce2UXczMuzuV0B57qsvE=&h=360&w=332&sz=8&hl=es&start=5&um=1&itbs=1&tbnid=hZrseW4U0ITWcM:&tbnh=121&tbnw=112&prev=/images?q=ORDINADOR&um=1&hl=es&sa=X&rlz=1T4GGLL_esES341ES342&tbs=isch:1

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://blog.educastur.es/cuate/files/2008/09/pizarra_redes.gif&imgrefurl=http://blog.educastur.es/cuate/tag/pizarra-digital/&usg=__kc49eZT5OmeGvu0MRxEB3RpswN8=&h=238&w=450&sz=27&hl=es&start=45&um=1&itbs=1&tbnid=zw9i3OxpjK7MFM:&tbnh=67&tbnw=127&prev=/images?q=PISSARRA+DIGITAL&start=42&um=1&hl=es&sa=N&rlz=1T4GGLL_esES341ES342&ndsp=21&tbs=isch:1

- Autoavaluació perquè els alumnes coneguin les seves pròpies cognicions, el propi

aprenentatge i saber les seves pròpies expectatives.

- Coavaluació per tal de millorar l’assertivitat i el treball cooperatiu; és la valoració

entre el grup d’iguals.

- Avaluació final per valorar la consecució dels objectius.

- Avaluació sumativa per valorar tot el procés.

L’autèntica avaluació conté una àmplia gamma d’instruments, mesures i mètodes. El

requisit més important perquè es doni una avaluació autèntica és l’observació. Howard

Gardner diu que el millor mètode per avaluar les intel·ligències múltiples dels alumnes

consisteix en observar-los manipulant els sistema de símbols de cada intel·ligència.

Un altre component per a l’avaluació és la documentació d’allò produït per l’alumne i

dels seus procesos per a resoldre problemes. El rendiment dels alumnes es pot

documentar de diverses maneres: les mostres de treball, les cintes de vídeos, àudio,

fotografíes, diaris de l’alumne, gràfics personals, sociogrames, tests informals,

entrevistes amb els alumnes, llistes de control, mapes de la clase, registres en un

calendari informals, un calendari de les activitats diàries dels alumnes…

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La principal mesura que tenim per atendre la diversitat és que d’entrada tots els alumnes

són diferents per la qual cosa la diversitat és dins l’aula. Dins la meva aula, en un

principi, no tenc cap infant amb necessitats específiques de suport però aquesta és

diversa perquè tots els alumnes són diferents i únics.

La meva programació està enfocada dins d’una escola inclusiva, serà la meva manera de

treballar i si al llarg del curs s’incorpora algun alumne ja el podrem atendre dins aquesta

inclusivitat, dins l’aula oferim un menú bo i variat i així s’hi podrà adherir qualsevol

alumne seguint el seu ritme i nivell i si tingues alguna necessitat específica em posaré a

disposició dels especialistes perquè m’ajudin a incorporar aquest infant a l’aula,

m’informin i m’assessorin.

L’escola inclusiva organitza l’aula partint del treball cooperatiu degut a que incrementa

el nivell de satisfacció i retenció dels continguts dels alumnes.

PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES

25

El primer contacte amb la família ha de ser acollidor. Les famílies responen millor a les

nostres demandes si els hem sabut comunicar de manera entenedora qui som, què feim i

què n’esperam. També és important saber rebre i recollir aquelles dades significatives

que la família ens volen comunicar. Aquesta informació ens ajudarà a entendre la

singularitat i realitat de cada alumne. La relació entre la família i el centre ha de ser molt

fluïda per així aconseguir una bona col·laboració i ajuts per part de tothom.

A l’Educació Primària, la relació amb les famílies és molt important per tal

d’aconseguir el desenvolupament integral de l’infant.

A cada trimestre tendré programades dues assemblees de pares com a mínim. La

primera al començament del trimestre on faré la presentació, explicaré com treballaré

així com la metodologia, què esper dels pares i com poden participar. En acabar el

trimestre, faré una altra assemblea per tal de fer una valoració d’allò que hem fet.

A més, també faré reunions individualitzades amb cada família; la primera perquè me

contin tota aquella informació del infant que considerin important i una altra en

finalitzar cada trimestre per poder transmetre la informació del procés d’aprenentatge

del seu fill o la seva filla així com també per entregar l’avaluació i comentar-la.

Elaboraré una graella de disponibilitat familiar per col·laborar, estar implicats en

l’aprenentatge/ ensenyament dels seus fills/es

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

(mirar APA)

Gardner, H. La inteligencia reformulada. Editorial Paidós

Sternberg, R. La inteligencia exitosa. Editorial Paidós

Zabala, A. La pràctica educativa. Editorial Graó

Zabala, A. Enfoque globalizador y pensamiento complejo. Editorial Graó

Escamilla, A. Las competencias básicas. Editorial Graó

Hawkins, J. Sobre la inteligencia. Editorial Espasa Calpe

Pujolàs, P. La escuela inclusiva. Editorial Graó

Travesset, M. La pedagogia sistèmica. Editorial Graó

Escutia, M. L’hort escolar ecològic Editorial Graó

Bueno, M. El huerto familiar ecològico. Editorial Integral

Decret 72/2008 del currículum de les Illes Balears

26

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE)

RECURSOS WEB:

http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/educacio_ambiental/

escoles_verdes/us_educatiu/el_rebost_de_la_ciutat.pdf

http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/educacio_ambiental/

escoles_verdes/us_educatiu/el_rebost_de_la_ciutat.pdf

http://www.criecv.org/es/huertos/huerto10.html

http://www.horturba.com/castellano/index.php

http://www.weib.caib.es

http://www.howardgardner.com/

JUSTIFICACIÓ UNITATS DIDÀCTIQUES

Les unitats didàctiques que propós a la programació vénen donades perquè durant

aquest primer trimestre vull que els infants prenguin consciència de la importància que

té la cura del medi ambient i la importància de dur una vida més ecològica i natural.

Durant el primer trimestre????, els elements motivadors per a l’aprenentatge estan

dissenyats a partir de l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural. Per les

característiques pròpies de l’àrea i la seva necessitat de relació amb l’entorn dels

alumnes, la transdisciplinarietat, tant en les altres àrees del curriculum com amb les

Competències Bàsiques es fa quasi bé imprescindible, com clarament orienta el decret

72/2008 de 27 de juny en relació a aquest tema .

He partit de dos paràmetres molt importants: les competències bàsiques i la teoria de la

intel·ligència de Howard Gardner. Per això, a cada una de les unitats treballaré totes i

cada una de les Competències Bàsiques i totes i cada una de les Intel·ligències

Múltiples.

La meva finalitat és aconseguir que els alumnes adquireixin les eines necessàries per

entendre el món on estan creixent i que els guiïn en la seva forma d’actuar; posar les

bases perquè siguin persones capaces d’intervenir activament i críticament en la societat

plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure.

Amb la teoria de les Intel·ligències Múltiples i les aplicacions didàctiques per

competències intent anar més enllà del text i de la pissarra per a despertar les ments dels

27

alumnes, augmentant el seu repertori didàctic, incloent una gamma més àmplia de

mètodes, materials, eines i tècniques per a arribar a tots i cada un dels meus alumnes.

28

UNITAT 1

OBJECTIUS CONTINGUTS

1. Reconèixer la presència dels nombres i les seves funcions en la vida quotidiana.

2. Llegir i escriure nombres de tres, quatre i cinc dígits amb xifres i lletres, i representar-los en un àbac.

3. Establir relacions d’equivalència entre els diferents ordres d’unitats.

4. Identificar l’ordre d’unitats i el valor de posició de les xifres d’un nombre.

5. Compondre i descompondre nombres segons el seu ordre d’unitats i el valor posicional de les xifres.

6. Establir relacions d’ordre entre nombres de fins a cinc xifres (major que, menor que, igual a, anterior, posterior)

7. Aproximar nombres a la centena o al miler més pròxim.

8. Reconèixer i utilitzar els nombres ordinals.

1. Lectura i escriptura de nombres en diferents contextos.

2. Equivalències entre els diferents ordres d’unitats.

3. Composició i descomposició de nombres segons els seus ordres d’unitats i segons el valor posicional de les seves xifres.

4. Aproximació de nombres a la centena i a la unitat de miler.

5. Els nombres ordinals fins al trentè. Lectura i escriptura.

6. Càlcul mental: sumar i restar desenes completes de nombres de dues xifres.


- Competència en comunicació lingüística.

- Coneixement i interacció amb el món físic.

- Tractament de la informació i competència digital.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1.1. Identifica situacions quotidianes on sigui necessària la utilització dels nombres.

2.1. Llegeix, escriu i representa en àbacs nombres de fins a cinc xifres.

3.1. Estableix relacions d’equivalència entre els diferents ordres d’unitats: desenes de miler, unitats de miler, centenes, desenes i unitats.

4.1. Identifica l’ordre d’unitats que ocupa una xifra dins d’un nombre i el valor de posició d’una xifra dins d’un nombre.

5.1. Escriu nombres de fins a cinc xifres a partir de la seva descomposició segons el seu ordre d’unitats i segons el valor de posició.

5.2. Descompon nombres de fins a cinc xifres segons el seu ordre d’unitats i segons el valor de posició de les seves xifres.

6.1. Compara i ordena nombres de fins a cinc xifres de major a menor, i viceversa.

29

7.1. Arrodoneix nombres a la centena o al miler més pròxim.

8.1. Identifica situacions en què siguin necessaris els nombres ordinals.

8.2. Llegeix i escriu nombres ordinals fins al trentè.

8.3. Identifica la posició d’un element en una sèrie mitjançant els nombres ordinals.

SEGUIMENT DE LA UNITAT

Activitat 1: On trobam nombres elevats? (Gran grup) telèfons, matrícules de cotxe

Activitat 2:

- Per a presentar els continguts de la unitat se suggereix treballar en grup gran, quantificant situacions familiars o cercant-ne d’altres en què els nombres serveixin com a codi (matrícules de cotxes, nombres de telèfon, etc.) amb activitats, diàlegs i discussions que potencien l’intercanvi d’opinions i l’aprenentatge entre iguals.

- Per a la consolidació dels conceptes que es tracten és preferible el treball individual o en grup petit.

- La resolució de problemes necessita un primer moment de reflexió i esforç individual, i posteriorment es pot fomentar la reflexió conjunta en petit grup.

30

UNITAT 2


1. Expressar sumes i restes indistintament en llenguatge verbal i en llenguatge matemàtic.

2. Resoldre sumes i restes aplicant-hi els algoritmes corresponents.

3. Aplicar les propietats commutativa i associativa de la suma.

4. Conéixer les relacions existents entre suma i resta, i aplicar-les a la comprovació del resultat (prova de la resta).

5. Aplicar la suma i la resta a la resolució de situacions problemàtiques.

- La suma portant desenes.

- Propietat commutativa.

- Sumes amb diversos sumands (propietat

associativa).

- La resta portant-ne: descomponent el minuend i

aplicant-hi la propietat fonamental.

- La prova de la resta.

- Càlcul mental: sumar i restar desenes completes

a un nombre de dues xifres.




- Competència digital.


1.1. Coneix significats de la suma i de la resta.

1.2. Interpreta i resol sumes i restes expressades en forma aritmètica.

2.1. Calcula el resultat d’una suma (o d’una resta) amb els elements ja col·locats (amb quantitats d’igual o diferent nombre de xifres).

2.2. Col·loca en vertical i calcula el resultat d’una suma (o d’una resta) donada mitjançant la seva expressió horitzontal.

3.1. Canvia l’ordre dels sumands per a facilitar el càlcul.

3.2. Agrupa els sumands de la forma més convenient per a facilitar el càlcul.

4.1. Efectua la prova de la resta.

5.1. Resol problemes de suma i resta d’una o dues operacions.


Per presentar els continguts de la unitat se suggereix el treball en grup, amb activitats, diàlegs i discussions que potenciïn l’intercanvi d’opinions i l’aprenentatge entre iguals.

- La consolidació dels algoritmes s’aconsegueix mitjançant l’activitat individual seguida de prop pel professor

31

o la professora.

- La resolució de problemes necessita un primer moment de reflexió i esforç individual.

32

UNITAT 3


1. Conéixer el valor de les monedes i els bitllets de curs legal, com també les seves equivalències.

2. Conéixer l’equivalència entre euros i cèntims.

3. Comptar quantitats de diners.

4. Sumar quantitats de diners en forma complexa i utilitzant els nombres decimals.

5. Restar quantitats de diners en forma complexa i utilitzant els nombres decimals.

6. Resoldre situacions senzilles de compravenda.

7. Resoldre problemes amb una o dues operacions en què intervé el sistema monetari.

- Les unitats del sistema monetari: l’euro, el

cèntim. Equivalència: euros-cèntims.

- Les monedes i els bitllets del sistema monetari.

Equivalències i canvis.

- Utilització dels nombres decimals com a

notació per a expressar quantitats de diners en

euros i cèntims.

- Suma i resta de quantitats de diners de forma

complexa. Sumam (i restam) euros i cèntims

utilitzant els decimals com a notació.

- Resolució de problemes que impliquin el

maneig de diners.

- Càlcul mental: suma i resta un nombre d’una

xifra a un altre de dues xifres.




- Social i ciutadana.

- Autonomia i iniciativa personal.


1.1. Expressa quantitats de diners en euros i cèntims; també, amb nombres decimals, només com a notació.

2.1. Transforma euros en cèntims, redueix quantitats de cèntims a euros.

3.1. Expressa en euros i cèntims, de forma reduïda, el valor d’un conjunt de monedes.

4.1. Suma quantitats en forma complexa i utilitzant els nombres decimals.

5.1. Resta quantitats de diners en forma complexa i utilitzant els nombres decimals.

6.1. Calcula els diners que queden després d’una despesa o els que li fan falta per a poder fer una compra.

7.1. Resol problemes amb una o dues operacions de suma i/o resta.


33

- Els euros i els cèntims es tracten com a unitats diferents d’un mateix sistema; és a dir, el cèntim es presenta com una unitat amb entitat pròpia.

- Realització d’activitats de compravenda en la classe utilitzant jocs de monedes i bitllets de cartó o de plàstic.

34

UNITAT 4


1. Reconèixer la multiplicació com una expressió abreujada d’una suma de sumands iguals.

2. Utilitzar el vocabulari adequat relatiu a la multiplicació, el seu signe i els seus termes.

3. Identificar els diferents termes de la multiplicació.

4. Memoritzar les taules de multiplicar.

5. Comparar taules, establir relacions i detectar-hi regularitats.

6. Conèixer l’element neutre i l’element nul de la multiplicació.

7. Conèixer les relacions ser doble de o ser triple de, i aplicar-les al càlcul i a la resolució de problemes.

- La multiplicació com a suma de sumands

iguals.

- Termes i signe de la multiplicació.

- Les taules del 5 i del 10.

- Les taules del 2, del 4 i del 8. El doble.

- Les taules del 3, del 6 i del 9. El triple.

- Les taules del 0 i de l’1.

- Càlcul mental: sumar i restar nombres de dues

xifres acabats en 5.






1.1. Escriu expressions de sumands iguals com a multiplicacions, i viceversa.

2.1. Utilitza el vocabulari relatiu a la multiplicació per a expressar oralment multiplicacions escrites.

2.2. Escriu multiplicacions utilitzant-ne el signe i diferenciant-ne els termes.

2.3. Coneix i utilitza el signe X com el signe de multiplicar.

3.1. Identifica en una multiplicació els factors i el producte.

3.2. Identifica en una multiplicació el multiplicand i el multiplicador.

4.1. Donats dos factors d’una sola xifra, en calcula mentalment el resultat.

4.2. Cerca dos factors que multiplicats donen un resultat determinat.

5.1. Compara les taules de l’1 al 10 entre si, i hi estableix relacions.

5.2. Identifica els nombres de la taula del cinc com aquells que acaben en zero o en cinc.

35

5.3. Identifica els nombres de la taula del dos com a nombres parells.

6.1. Coneix que el resultat de multiplicar qualsevol nombre per u és sempre aquest mateix nombre.

6.2. Coneix que el resultat de multiplicar qualsevol nombre per zero és sempre zero.

7.1. Associa nombres dígits amb el seu doble o el seu triple.

7.2. Calcula el doble i el triple de nombres donats mitjançant la multiplicació per dos i per tres.


Construcció de les taules de multiplicar.

Estudi dels paral·lelisme entre taules:

- La del 5 i la del 10.

- Les del 2, 4 i 8.

- Les del 3, 6 i 9.

- Facilitar la memorització en observar les regularitats i relacions que es produeixen.

36

UNITAT 5


1. Aplicar les propietats commutativa i associativa de la multiplicació a la realització de càlculs, tant mentals com escrits.

2. Conèixer i aplicar l’algoritme per multiplicar nombres d’una xifra per la unitat seguida de zeros.

3. Conèixer i utilitzar l’algoritme de la multiplicació de desenes, centenes i milers complets per un nombre d’una xifra.

4. Conèixer i utilitzar l’algoritme de la multiplicació d’un nombre qualsevol per un altre d’una xifra, sense portar-ne i portant-ne.

5. Aplicar l’algoritme de la multiplicació per una xifra a la resolució de situacions problemàtiques pròximes a l’alumnat.

- La multiplicació com a suma abreujada.

- Propietats commutativa i associativa de la

multiplicació.

- Multiplicació de dos i de tres nombres dígits.

- La multiplicació per la unitat seguida de zeros:

10, 100 i 1000.

- La multiplicació per desenes, centenes i milers

complets.

- Algoritme de la multiplicació d’un nombre de

diverses xifres per un altre d’una xifra sense

portar-ne.

- Algoritme de la multiplicació d’un nombre de

diverses xifres per un altre d’una xifra portant-ne.

- Càlcul mental: sumar i restar 100 a nombres de

tres xifres.


- Competència lingüística.




1.1. Realitza productes de dos i tres nombres dígits de dues formes diferents.

1.2. Comprova de forma operativa les propietats commutativa i associativa de la multiplicació.

2.1. Realitza multiplicacions on els factors són la unitat seguida de zeros i nombres d’una sola xifra, aplicant-hi l’algoritme.

2.2. Troba el factor desconegut en una multiplicació, coneixent-ne el resultat i que l’altre factor és la unitat seguida de zeros.

3.1. Resol multiplicacions on un dels factors són desenes, centenes o milers complets i l’altre és un nombre d’una xifra, aplicant-hi l’algoritme.

3.2. Troba el factor desconegut en una multiplicació, coneixent-ne el resultat i que l’altre factor són desenes, centenes o milers complets.

37

4.1. Realitza multiplicacions d’un factor de diverses xifres per un altre d’una xifra, aplicant-hi l’algoritme sense portar-ne.

4.2. Realitza multiplicacions d’un factor de diverses xifres per un altre d’una xifra, aplicant-hi l’algoritme de la multiplicació portant-ne.

5.1. Reconeix situacions de la vida quotidiana que es puguin descriure amb l’ajuda de la multiplicació, i les resol.

5.2. Resol problemes en què intervé la multiplicació sola o amb operacions combinades.


- L’estudi de l’algoritme de multiplicar ha de plantejar-se sistemàticament i partint sempre del domini previ de les taules de multiplicar.

- L’aprenentatge de l’algoritme de multiplicar ha d’anar relacionat sempre amb la resolució de situacions multiplicadores.

- La sistematització a l’hora d’abordar l’algoritme es reflecteix en la presentació d’aquest mitjançant passos graduals, s’inicia mitjançant la multiplicació sense portar- ne, se’n sistematitza el procediment, per a abordar, posteriorment, l’algoritme portant-ne.

38

UNITAT 6


1. Realitzar repartiments de forma manipulativa i gràfica.

2. Expressar els repartiments realitzats mitjançant restes successives.

3. Conèixer i utilitzar els convencionalismes i la nomenclatura propis de la divisió per a expressar els repartiments realitzats.

4. Calcular el quocient d’una divisió mitjançant restes successives del mateix subtrahend utilitzant els signes de la divisió.

5. Trobar el quocient de les divisions exactes i inexactes per tempteig.

6. Conèixer i generalitzar l’algoritme de la divisió amb dividends de fins a tres xifres i divisors d’una xifra.

7. Conèixer la relació existent entre els termes d’una divisió i aplicar-la en la realització de la prova de la divisió.

- La divisió com a repartiment.

- Càlcul del quocient per mètodes manipulatius,

per restes successives, per tempteig.

- Simbologia de termes de la divisió.

- Divisió exacta i divisió inexacta.

- La divisió com a operació inversa de la

multiplicació.

- Relació entre els termes de la divisió. Prova de

la divisió.

- Algoritme de la divisió amb dividends de fins a

tres xifres i divisors d’una xifra.

- Càlcul mental: sumar i restar centenes

completes a centenes completes.


- Competència de comunicació lingüística.



1.1. Reparteix de forma manipulativa i gràfica diversos objectes.

1.2. Identifica situacions de repartiment com a divisions.

2.1. Realitza repartiments de quantitats petites mitjançant restes successives del mateix subtrahend.

3.1. Utilitza la terminologia de la divisió per a expressar matemàticament els repartiments realitzats.

4.1. Realitza divisions mitjançant restes successives del mateix subtrahend.

5.1. Realitza divisions exactes i inexactes per tempteig utilitzant les taules de multiplicar.

6.1. Realitza divisions de dividends de dues xifres i divisors d’una xifra.

6.2. Realitza divisions de dividends de tres xifres i divisors d’una xifra aplicant-hi l’algoritme.

7.1. Identifica els diferents termes d’una divisió, tant exacta com inexacta, i reconeix la relació existent entre

39

ells.

7.2. Aplica la prova de la divisió per a comprovar que les divisions realitzades estan ben fetes.


- Es planteja la introducció a la divisió mitjançant repartiments amb restes successives del mateix subtrahend, la qual cosa ens permet presentar la divisió com una operació abreujada d’aquest procés, amb la seva pròpia terminologia (dividend, divisor, quocient i residu) i els seus convencionalismes respecte dels signes de la divisió.

40

UNITAT 7


1. Identificar una fracció com una porció d’unitat dividida en parts iguals.

2. Identificar i anomenar els termes d’una fracció i conèixer-ne la nomenclatura i el significat.

3. Llegir i escriure fraccions senzilles amb xifres i amb lletres.

4. Representar gràficament fraccions donades de forma numèrica, i viceversa.

5. Comparar fraccions amb la unitat.

6. Calcular la meitat, la tercera part, la quarta part, la cinquena part, etc., d’una quantitat.

7. Comprendre i elaborar informació que conté conceptes i terminologia pròpia de les fraccions.

Concepte de fracció.

- Significat, termes i nomenclatura.

- Identificació-representació gràfica de fraccions.

- Comparació de fraccions amb la unitat.

- Identificació de fraccions menors, iguals i

majors que u.

- Representació gràfica de fraccions majors que

la unitat.

- Càlcul de la meitat, la tercera part, la quarta

part, la cinquena part, etc., d’una quantitat.

- Representació gràfica del valor del tot i del

valor de cada part.

- Resolució de problemes en què apareixen

nombres fraccionaris.

- Càlcul mental: sumar i restar centenes

completes a un nombre de tres xifres.


Competència matemàtica.


- Aprendre a aprendre.


1.1. Expressa mitjançant una fracció diverses de les parts iguals en què s’ha dividit una unitat.

1.2. Associa una fracció amb la seva representació gràfica, sobre un cercle o un rectangle dividit en parts iguals.

2.1. Diferencia i anomena el numerador i el denominador d’una fracció.

2.2. Descriu la porció d’unitat que expressa una fracció, anomenant les parts en què s’ha dividit i les parts que se n’han pres.

3.1. Llegeix i escriu fraccions senzilles.

4.1. Pinta la part que correspon a una fracció, sobre un diagrama prèviament dividit en parts iguals.

41

5.1. Reconeix si una fracció és menor, igual o major que la unitat.

6.1. Calcula la meitat, la tercera part, la quarta part, la cinquena part de quantitats senzilles.

7.1. Resol problemes senzills en què apareixen fraccions.

7.2. Utilitza les fraccions com a recurs de precisió en el llenguatge.


- Iniciació a partir de fraccions amb numerador la unitat.

- Representació de fraccions (pintant i utilitzant materials manipulables).

- Càlcul de la meitat, la tercera i la quarta parts de conjunts d’objectes reals.

- Representació sobre quadrícula.

42

UNITAT 8


1. Identificar situacions en què és necessari mesurar longituds utilitzant unitats de mesures corporals i arbitràries i reconèixer-ne les limitacions.

2. Reconèixer el metre com a unitat fonamental de mesura de la longitud.

3. Reconèixer les unitats menors que el metre: decímetre, centímetre i mil·límetre.

4. Aplicar les equivalències i realitzar transformacions d’unes unitats a altres.

5. Reconèixer el quilòmetre com a unitat per a mesurar grans distàncies.

6. Resoldre problemes en què intervinguin les unitats de mesura de longitud.

- La unitat universal de mesura de longitud: el

metre.

- Unitats menors que el metre: el decímetre, el

centímetre i el mil·límetre. Relacions entre el

metre i els seus divisors.

- Una unitat major que el metre: el quilòmetre.

Relacions entre el metre i el quilòmetre.

- Resolució de problemes en què intervenen les

unitats de mesura de longituds.

- Càlcul mental: sumar i restar 1 000 a nombres

de quatre xifres.






1.1. Identifica situacions quotidianes en què és necessari mesurar longituds i mesura longituds amb unitats corporals i arbitràries.

2.1. Reconeix i utilitza el metre com a unitat principal de mesura de longitud.

3.1. Coneix i utilitza el decímetre, el centímetre i el mil·límetre com a unitats de longitud.

3.2. Realitza estimacions de mesura d’objectes de l’entorn pròxim.

4.1. Utilitza les equivalències i realitza transformacions d’unes unitats a altres.

5.1. Coneix el quilòmetre i la seva aplicació en la vida real.

5.2. Estableix equivalències entre el quilòmetre i el metre.

6.1. Aplica les unitats de mesura estudiades per a la resolució de problemes de la vida real.


- El procés de la mesura de longitud passa per aquestes fases: primera, realització de mesures d’objectes i

43

situacions pròximes als infants amb pams, passos, peus…; segona, realització de mesures amb unitats invariants: reglets, pals, etc.; tercera, comprovació de la necessitat d’utilitzar unitats acceptades per tots: unitats del sistema mètric decimal.

44

UNITAT 9


1. Utilitzar el vocabulari adequat en situacions familiars de mesura de capacitat i de pes, i interpretar-lo quan ve donat de forma verbal o gràfica.

2. Comparar capacitats de recipients i estimar-ne qualitativament i quantitativament la capacitat d’un respecte de l’altre.

3. Mesurar i calcular la capacitat en litres o fraccions de litre: mig litre i quart de litre.

4. Comparar el pes de diversos objectes.

5. Mesurar i calcular la capacitat en quilos o fraccions de quilo: mig quilo i quart de quilo.

6. Manejar amb desimboltura les equivalències entre les diferents unitats de mesura de capacitat i de pes.

7. Comprendre la utilitat de la mesura del pes i de la capacitat en situacions de la vida quotidiana.

8. Resoldre problemes de capacitat i de pes.

- Unitats de capacitat convencionals: el litre, el

mig litre i el quart de litre.

- Unitats de pes convencionals: el quilo, el mig

quilo i el quart de quilo.

- Resolució de problemes entorn d’aquestes

magnituds.

- Càlcul mental: sumar i restar milers complets.






1.1. Interpreta missatges que utilitzen la terminologia relativa a la mesura de la capacitat i del pes.

2.1. Compara la capacitat de diversos recipients per simple estimació o utilitzant unitats arbitràries invariants.

3.1. Realitza mesures directes, estimacions i comparacions de la capacitat de diferents recipients, en litres, amb precisió raonable.

3.2. Expressa capacitats, indistintament, en litres, mitjos litres i quarts de litre.

4.1. Compara el pes de diversos objectes, per simple estimació o utilitzant la balança.

5.1. Mesura, calcula i compara pesos de diversos objectes utilitzant com a unitat el quilo, amb precisió raonable.

45

5.2. Expressa pesos, indistintament, en quilos, mitjos quilos i quarts de quilo.

6.1. Estableix relacions d’equivalència entre els litres, mitjos litres i quarts de litre, i entre els quilos, mitjos quilos i quarts de quilo.

7.1. Reconeix situacions en què resulta molt útil mesurar el pes (o la capacitat).

8.1. Resol problemes de capacitats o de pesos amb una sola operació.


- Per a la construcció dels conceptes de mesura de capacitat i de pes es recomanen activitats que aportin suports experimentals. Així, proposam manipular balances i recipients variats, comparant-ne pesos i trafegant-hi líquids.

- La introducció de les unitats del SMD es farà també a través de la manipulació de recipients, balances i objectes del món pròxim (botelles, paquets de llegums, etc.).

- L’associació de les unitats a objectes coneguts en permetrà un aprenentatge significatiu i un ús efectiu per a la representació i la interpretació de l’entorn (informació, càlcul, aproximació, resolució de problemes).

46

UNITAT 10


1. Localitzar en el temps les vivències pròpies.

2. Establir equivalències entre dies i hores, i entre hores i minuts.

3. Estructurar el dia segons diferents conceptes o criteris.

4. Estructurar les hores en fraccions d’hora i en minuts.

5. Llegir l’hora en el rellotge, tant analògic com digital.

6. Utilitzar el calendari i saber llegir la data.

7. Resoldre situacions problemàtiques en què intervé la mesura del temps.

- Les unitats naturals de mesura de temps i les

seves equivalències. L’any i el dia. L’any. Any

bixest o de traspàs. Els mesos i els dies.

- El dia i les hores. Matí, horabaixa i vespre.

- Les hores. Hores del dia: abans del migdia i

després del migdia.

- Diferenciació i identificació de les hores del dia

(de 0 a 24) amb les hores del matí i les hores del

capvespre (de 0 a 12).

- Hores, minuts i segons. Equivalències.

- Transformació i comparació d’unitats de

mesura de temps.

- Lectura del rellotge.

- Càlcul mental: sumar i restar 9 a un nombre de

dues xifres.






1.1. Reconeix o escriu les dates de dies assenyalats.

2.1. Coneix l’equivalència del dia amb 24 hores i utilitza les equivalències entre dies i hores.

2.2. Coneix l’equivalència entre hores i minuts.

3.1. Associa les hores del dia (de 0 a 24) amb les hores d’abans o després del migdia (de 0 a 12).

4.1. Relaciona les expressions i quart, i mitja o menys quart amb el nombre de minuts transcorreguts d’una hora o amb el nombre de minuts que falten per al seu venciment.

4.2. Interpreta i utilitza expressions del tipus i cinc, i deu… i vint, menys vint-i-cinc, menys vint, menys quart, menys deu, etc.

5.1. Llegeix l’hora d’un rellotge analògic o digital.

47

5.2. Llegeix l’hora diferenciant el format de 12 hores i el format de 24 hores.

5.3. Dibuixa, en una esfera de rellotge buida, l’hora que se li indica.

6.1. Coneix els mesos de l’any i els ordena en el calendari.

6.2. Llegeix i escriu dates en el format dd/mm/aaaa.

7.1. Calcula la durada d’una activitat coneixent-ne l’hora de l’inici i la del final.

7.2. Calcula el temps que falta o el temps transcorregut des d’una hora determinada.


- Per a l’adquisició del concepte de mesura del temps, els infants han de tenir adquirides prèviament dues nocions bàsiques: que els successos es produeixen en un ordre temporal i que entre succés i succés hi ha un interval de temps la durada del qual han d’apreciar.

- Treballar les equivalències entre hores, minuts i segons.

- Diferenciar les hores del matí, l’horabaixa i el vespre.

- Lectura del rellotge (analògic o digital).

48

UNITAT 11


1. Reconèixer i anomenar els diferents tipus de línies: recta, corba, mixta, trencada o poligonal, ondulada i espiral.

2. Diferenciar i representar rectes secants i rectes paral·leles.

3. Identificar angles i conèixer-ne els elements.

4. Representar angles i utilitzar estratègies manipulatives per a comparar-los.

5. Identificar i construir rectes perpendiculars i angles rectes.

6. Classificar angles: rectes, aguts i obtusos.

Tipus de línies. Nomenclatura: recta, corba,

mixta, trencada o poligonal, ondulada, espiral.

Identificació.

- Rectes secants i rectes paral·leles. Identificació

i traçat.

- Angles. Reconeixement d’angles en l’entorn.

- Elements: vèrtexs i costats.

- Rectes perpendiculars i angles rectes.

Identificació i traçat.

- Angle recte, angle agut i angle obtús.

- Classificació d’angles segons l’obertura.

- Incorporació al llenguatge habitual de la

nomenclatura geomètrica apresa.


dues xifres.




- Autonomia i iniciativa personal.


1.1. Reconeix els diferents tipus de línies entre els objectes de l’entorn i n’utilitza la nomenclatura per a descriure’ls.

1.2. Anomena els diferents tipus de línies que se li presenten.

2.1. Reconeix parells de rectes secants i paral·leles.

2.2. Dibuixa rectes secants i paral·leles, utilitzant el regle, la quadrícula, etc.

3.1. Reconeix angles en una figura geomètrica o en un objecte real.

3.2. Anomena els elements d’un angle.

4.1. Utilitza diferents tècniques per a representar angles (dibuix, agulles de ruletes, etc.).

4.2. Utilitza tècniques manipulatives per a comparar angles: calcat i superposició.

49

5.1. Reconeix rectes perpendiculars i angles rectes.

5.2. Traça angles rectes i rectes perpendiculars.

6.1. Diferencia els angles aguts, rectes i obtusos.

6.2. Dibuixa angles aguts, rectes i obtusos.


- Introducció dels conceptes mitjançant la utilització de materials manipulatius i mitjançant l’observació i la localització en l’entorn real.

- Representació a mà alçada i mitjançant els instruments de dibuix.

- Incorporació de la terminologia apresa al llenguatge habitual.

50

UNITAT 12


1. Reconèixer diferències entre les formes presents en l’entorn habitual.

2. Diferenciar prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes.

3. Reconèixer alguns elements en els cossos geomètrics: superfícies planes i corbes, cares, arestes i vèrtexs.

4. Reconèixer els polígons i els seus elements.

5. Identificar els polígons en els objectes de l’entorn i en les cares dels cossos geomètrics.

6. Classificar els polígons segons el nombre de costats.

- Els cossos geomètrics. Elements: cares, arestes,

vèrtexs…

- Reconeixement i construcció.

- Algunes classes de cossos: prismes, piràmides,

cilindres, cons i esferes.

- Classificació dels cossos geomètrics.

- Classificació dels objectes per la seva forma.

- Els polígons. Elements: costats, vèrtexs i

angles.

- Diferenciació dels polígons entre les figures

planes.

- Classificació dels polígons segons el nombre de

costats.

- Construcció de polígons utilitzant diferents

tècniques.

- Descripció d’objectes i figures utilitzant el

vocabulari geomètric.


dues xifres.




- Aprendre a aprendre.


1.1. Descriu diferències entre dos objectes reals.

1.2. Identifica trets característics en la forma dels objectes (cares, vèrtexs, arestes, bases, superfície...).

2.1. Associa els objectes de l’entorn amb formes geomètriques conegudes.

2.2. Anomena el cos geomètric que se li mostra.

2.3. Classifica una col·lecció de cossos geomètrics.

51

3.1. Anomena, en un cos geomètric, l’element que se li indica.

3.2. Descriu un cos geomètric, basant-se en els seus elements.

4.1. Diferencia formes poligonals i no poligonals.

4.2. Identifica i anomena els costats, els vèrtexs i els angles d’un polígon.

4.3. Construeix polígons amb unes característiques donades.

5.1. Localitza polígons en les formes que mostra l’entorn. Anomena una sèrie d’objectes que tenen la forma d’un polígon determinat.

5.2. Anomena i classifica les cares dels prismes i de les piràmides, utilitzant la terminologia relativa als polígons.

6.1. Anomena un polígon segons el nombre de costats.

6.2. Construeix o dibuixa un triangle, un quadrilàter, un pentàgon, etc.


Presentació dels conceptes i classificacions mitjançant la utilització de materials manipulatius, i mitjançant l’observació i la localització en l’entorn real.

- Representació a mà alçada.

- Incorporació de la terminologia apresa al llenguatge habitual.

52

UNITAT 13


1. Identificar i classificar triangles atenent-ne els costats i els angles.

2. Identificar els quadrilàters paral·lelograms.

3. Identificar i diferenciar els rectangles, quadrats, rombes i romboides, entre els paral·lelograms.

4. Reconèixer les diferents classes de triangles i quadrilàters entre els objectes de l’entorn.

5. Construir triangles i quadrilàters de característiques donades.

- Triangles:

- Classificació segons els costats: equilàters,

isòsceles i escalens.

- Classificació segons els angles: acutangles,

rectangles i obtusangles.

- Quadrilàters: paral·lelograms i no

paral·lelograms.

- Classificació de paral·lelograms segons els

costats i els angles: rectangles, rombes, quadrats i

romboides.

- Descripció de les formes i de les figures de

l’entorn utilitzant el vocabulari geomètric bàsic.

- Construcció de triangles i de quadrilàters

utilitzant diverses tècniques (varetes, instruments

de dibuix, paper quadriculat, gometes en el

geoplà...).


dues xifres.





- Competència cultural i artística.


1.1. Identifica triangles equilàters, isòsceles i escalens.

1.2. Diferencia triangles rectangles, acutangles i obtusangles.

1.3. Classifica triangles atenent-ne els costats i els angles simultàniament.

2.1. Separa, entre un conjunt de quadrilàters, els que són paral·lelograms.

2.2. Enuncia les característiques que ha de complir un quadrilàter per a ser paral·lelogram.

53

3.1. Identifica i classifica, en un conjunt de paral·lelograms, els rectangles, els rombes, etc.

3.2. Enuncia les propietats característiques de cada un dels tipus de paral·lelograms.

4.1. Reconeix els diferents tipus de triangles i quadrilàters en les formes dels objectes de l’entorn.

4.2. Utilitza els conceptes relatius a les diferents classes de triangles i quadrilàters per a descriure objectes i situacions de l’entorn real.

5.1. Construeix triangles i quadrilàters de característiques donades, utilitzant diferents tècniques (dibuix, varetes de mecano, etc.).


L’observació, la mesura i la comparació dels diferents elements dels polígons (la longitud dels costats i la igualtat o desigualtat dels angles) són prèvies a la classificació, per la qual cosa convé partir de l’anàlisi d’aquests elements en diferents polígons.

- Si en l’ensenyament de les matemàtiques, en general, és important la manipulació de materials concrets que ens faciliten l’adquisició dels conceptes, aquesta activitat manipulativa és fonamental en la geometria.

54

UNITAT 14


1. Diferenciar la circumferència i el cercle.

2. Identificar circumferències i cercles en l’entorn.

3. Reconèixer la circumferència com la corba que té tots els punts a la mateixa distància d’un altre de fix anomenat centre.

4. Reconèixer el cercle com la superfície continguda dins de la circumferència.

5. Reconèixer i traçar el centre, el radi i el diàmetre d’una circumferència.

6. Conèixer les relacions mètriques entre radi i diàmetre.

7. Traçar circumferències amb el compàs.

8. Conèixer algunes relacions del quadrat i l’hexàgon regular amb la circumferènciai el cercle.

9. Resoldre problemes geomètrics.

La circumferència i el cercle: diferències i

relacions.

- Elements: centre, radi i diàmetre.

- Semicercle i semicircumferència.

- El compàs.

- Quadrat i hexàgon regular amb els vèrtexs sobre

una circumferència.

- Aplicació de les relacions mètriques entre el

radi i el diàmetre en la resolució de problemes.


dos i de tres xifres.





- Competència cultural i artística.


1.1. Assenyala i diferencia les circumferències i els cercles en una col·lecció de figures geomètriques.

2.1. Identifica, en l’entorn, objectes que tenen forma de circumferència i objectes que tenen forma de cercle, i utilitza aquests termes per a descriure’ls.

3.1. Defineix la circumferència i coneix algunes propietats dels seus punts.

4.1. Defineix el cercle i en coneix alguna de les propietats.

5.1. Traça, amb el regle, el radi i el diàmetre de cercles i circumferències.

55

6.1. Calcula la longitud del diàmetre coneixent-ne el radi, i viceversa.

7.1. Utilitza el compàs per a traçar circumferències de radi donat.

8.1. Construeix un quadrat o un hexàgon regular amb els vèrtexs sobre una circumferència.

9.1. Resol problemes geomètrics en què intervinguin circumferències i/o cercles.


- El treball d’aquesta unitat ha de tenir un plantejament pràctic i manipulatiu: observació de formes circulars en l’entorn, construcció d’aquestes amb el geoplà circular i el compàs.

- El traçat de circumferències es pot introduir a través de diversos materials, utilitzant un tassó com a plantilla, amb una corda i un llapis, amb monedes, etc., per a acabar en l’ús del compàs. Per al maneig del compàs es treballaran detingudament els diversos procediments relacionats amb la seva utilització, com:

- La manera correcta d’agafar el compàs i manipular-lo.

- Com prendre mesures de radis amb el compàs.

- Com traçar circumferències correctament.

56

57

UNITAT 15


1. Organitzar i analitzar de forma sistemàtica dades de fenòmens o situacions pròxims a l’alumnat.

2. Elaborar taules per a llegir o interpretar les dades recollides en aquestes.

3. Elaborar, llegir o interpretar gràfics de barres que representin dades referides a fenòmens o situacions pròxims a l’alumnat.

4. Elaborar, llegir o interpretar pictogrames que representin dades referides a fenòmens o situacions pròxims a l’alumnat.

5. Elaborar, llegir o interpretar gràfics lineals que representin fenòmens o situacions familiars.

6. Formular i resoldre problemes que impliquin recollida, representació i anàlisi de dades.

- Recollida i recompte de dades: recollida i

registre de dades sobre fenòmens o situacions

familiars.

- Les taules numèriques: la seva utilitat.

Elaboració de quadres i taules de registre de

dades.

- Els gràfics de barres: representació de les dades

en gràfics de barres, interpretació de gràfics de

barres

- Els gràfics amb figures (pictogrames):

representació de les dades en pictogrames,

interpretació de pictogrames.

- Els gràfics de línies: representació de les dades

en gràfics de línies, interpretació de gràfics de

línies.


Tractament de la informació.- Coneixement i interacció amb el món físic.- Autonomia i iniciativa personal.


1.1. Recull dades sobre algun fenomen o una situació pròxima de manera organitzada i sistemàtica.

1.2. Llegeix i interpreta registres de dades sobre fenòmens o situacions pròxims.

2.1. Construeix taules per a la recollida de dades.

2.2. Llegeix i interpreta dades recollides en taules.

3.1. Construeix gràfics de barres a partir de les dades recollides en taules.

3.2. Llegeix i interpreta gràfics de barres.

4.1. Llegeix i interpreta pictogrames o gràfics representats amb figures.

5.1. Construeix gràfics de línies a partir de les dades recollides en taules.

5.2. Llegeix i interpreta gràfics de línies.

6.1. Identifica i proposa situacions que impliquin recollida de dades.


- La unitat es pot introduir realitzant amb els infants en el col·legi una enquesta sobre un tema d’interès; per exemple, les seves preferències esportives. De forma col·lectiva s’analitzaran les dades que s’hauran representat en una taula; després, amb les dades recollides es construirà un gràfic de barres i un pictograma. Es farà veure la utilitat tant de la taula com dels gràfics per a organitzar les dades.

Programació 3r Per Opos2

Documents

Transcript of Programació 3r Per Opos2