Orientacions per fer la programació (443 Kb)

28
PROJECTE «DESCOBRIM» M. T. Feu, C. Figueras, M. A. Pujol i O. Schaaff ORIENTACIONS PER FER LA PROGRAMACIÓ Aquesta graella és per ajudar a fer les programacions de cadascun dels nivells d’Educació Infantil que utilitzen els materials «DESCOBRIM». És evident que cada centre, i en especial cada mestra o mestre, han de prioritzar els continguts que millor s’adeqüin a les peculiaritats dels infants i que responguin als plantejaments del centre. Per tant, cal: Tenir en compte els aprenentatges que l’escola té com a elements significatius i que es complementen amb les activitats que es proposen en els quaderns. Decidir els continguts que es considerin més adequats per a cadascun dels nivells educatius. Acordar els continguts que cal repetir i repartir al llarg del curs per tal de garantir la coherència i la

Transcript of Orientacions per fer la programació (443 Kb)

Page 1: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

PROJECTE «DESCOBRIM»M. T. Feu, C. Figueras, M. A. Pujol i O. Schaaff

ORIENTACIONS PER FER LA PROGRAMACIÓ

Aquesta graella és per ajudar a fer les programacions de cadascun dels nivells

d’Educació Infantil que utilitzen els materials «DESCOBRIM».

És evident que cada centre, i en especial cada mestra o mestre, han de prioritzar

els continguts que millor s’adeqüin a les peculiaritats dels infants i que responguin

als plantejaments del centre. Per tant, cal:

Tenir en compte els aprenentatges que l’escola té com a elements significatius i

que es complementen amb les activitats que es proposen en els quaderns. Decidir els continguts que es considerin més adequats per a cadascun dels

nivells educatius. Acordar els continguts que cal repetir i repartir al llarg del curs per tal de

garantir la coherència i la progressió dels aprenentatges per a cadascun dels

nivells, P3, P4 i P5. Seleccionar i seqüenciar els continguts tenint en compte els coneixements

previs dels grups i veure quins són més adients per a garantir una actuació

didàctica coherent segons els continguts, els diversos àmbits del currículum i

del projecte DESCOBRIM.

Determinar els objectius didàctics que concreten més bé els continguts seleccionats i seqüenciats per a cadascun dels nivells educatius.

Page 2: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

ÀMBITS

DESCOBRIM ÀREES CURRICULARS

CURRÍCULUM ÀREES CURRICULARSDESCOBERTA D’UN MATEIX

I DELS ALTRESDESCOBERTA DE L’ENTORN

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

DIA

LOG

UEM

AM

B L

’EN

TOR

N

JO I L’ENTORN• Relacions afectives

i comunicatives• Autonomia personal

i relacional

• Exploració de l’entorn• Experimentació

i interpretació• Raonament i representació

• Parlar, expressar i comunicar

• Interpretar, representar i crear

P3

P4

P5

JO I ELS ALTRES

• Autoconeixement i gestió de les emocions

• Joc i moviment• Relacions afectives

i comunicatives• Autonomia personal

i relacional

• Exploració de l’entorn• Raonament i representació

• Parlar, expressar i comunicar

• Interpretar, representar i crear

P3

P4

P5

QUADRES PER A LA PROGRAMACIÓ DE «DESCOBRIM»

Page 3: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

ÀMBITS

DESCOBRIM ÀREES CURRICULARS

CURRÍCULUM ÀREES CURRICULARSDESCOBERTA D’UN MATEIX

I DELS ALTRESDESCOBERTA DE L’ENTORN

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

PARLEM, ESCOLTEM,

LLEGIM I ESCRIVIM

• Autonomia personal i relacional

• Relacions afectives i comunicatives

• Raonament i representació

• Observar, escoltar i experimentar

• Parlar expressar i comunicar

• Interpretar, representar i crear

P3

P4

P5

COMPTEM I CALCULEM

• Joc i moviment• Relacions afectives

i comunicatives• Autonomia personal

i relacional

• Exploració de l’entorn• Experimentació

i interpretació• Raonament i representació

• Parlar, expressar i comunicar

• Interpretar, representar i crear

P3

P4

P5

Page 4: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

CURRÍCULUM ÀREES CURRICULARSDESCOBERTA D’UN MATEIX

I DELS ALTRESDESCOBERTA DE L’ENTORN

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

SOM

CR

EATI

US

GAUDIM DEL MÓN VISUAL

I PLÀSTIC

• Relacions afectives i comunicatives

• Autonomia personal i relacional

• Raonament i representació

• Observar, escoltar i experimentar

• Parlar expressar i comunicar

• Interpretar, representar i crear

P3

P4

P5

GAUDIM DEL MÓN SONOR

• Relacions afectives i comunicatives

• Autonomia personal i relacional

• Raonament i representació

• Observar, escoltar i experimentar

• Parlar expressar i comunicar

• Interpretar, representar i crear

P3

P4

P5

CADA MESTRE O MESTRA HAURÀ DE SELECCIONAR ELS CONTINGUTS I CONCRETAR ELS OBJECTIUS DIDÀCTICS QUE VOL TREBALLAR AMB EL SEU GRUP D’INFANTS.

Page 5: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

DIÀLEGS AMB L’ENTORN

JO I L’ENTORN

CONTINGUTS del cicle parvulari:

AIGUA• Característiques de l’aigua.• Canvis provocats per la interacció amb diferents elements.• Experimentació amb barreges i comprovació dels resultats.• Verbalització de les descobertes.• Iniciació al coneixement dels diferents estats de l’aigua.• Primeres informacions sobre propietats d’alguns elements en contacte amb l’aigua.• Utilitats de l’aigua.• Evocació i verbalització de situacions en les quals s’utilitza l’aigua.• Utilització dels sentits per a obtenir informació.• Valoració de l’aigua com un bé per a tots els éssers vius.

LLUM I OMBRES• Formes i colors dels ulls.• Els ulls i els éssers vius.• Utilitat de la llum.• Anàlisi d’on hi ha llum.• Llum artificial i llum natural.• Primeres reflexions sobre materials transparents i materials opacs.• Primeres informacions sobre conceptes implicats en les propietats de la llum.• Localització d’objectes de la vida diària transparents I opacs.• Reflexió sobre les formes de les ombres i la seva posició en l’espai.• Primers conceptes de simetria.• Iniciació a l’estalvi energètic.

ÉSSERS VIUSPlantesCaracterístiques de les plantes:• Semblances i diferències (unitat i diversitat).• Composició externa.

Organització:• Evolució.• Nutrició.• Sosteniment.

Canvi en el temps:• Germinació. • Creixement.

Interaccions:• Xarxes alimentàries.• Relacions amb el medi.

AnimalsCaracterístiques dels animals:

Page 6: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

• Semblances i diferències (unitat i diversitat).• Composició externa.

Organització:• Desplaçament.• Alimentació.• Sosteniment.• Moviment.

Canvi en el temps:• Creixement i canvis.• Metamorfosi.

Interaccions:• Xarxes alimentàries.• Relacions amb el medi.• Adaptacions i herències.

3 anys: SOCaracterístiques i propietats del so: • Intensitat.• Durada.Producció.Transmissió.Captació i ampliació.

4 anys: IMANTSPropietats dels imants.Diversitat d’imants i d’atraccions magnètiques.Materials que són atrets pels imants.Ús dels imants en la vida diària.

5 anys: MOVIMENTEfectes estàtics de les forces: Forces i deformacions. Efectes dinàmics de les forces: Relació entre forces i moviment.

Plans inclinats: Influència de l’altura del pla en el moviment dels cossos (efecte de la força de gravetat).Influència de la forma dels cossos en el moviment (fregament).Influència del material del pla en el moviment (fregament).

OBJECTIUS DIDÀCTICS3 anys

AIGUA1. Establir relacions entre el que passa a l’escola i el que es viu fora de l’escola.2. Recordar i verbalitzar els propis coneixements i vivències amb relació als llocs on hi ha aigua.3. Observar el color de l’aigua i descobrir que és transparent.4. Iniciar-se en la idea de líquid.5. Progressar en el control motriu i en la coordinació oculomanual.6. Observar i anticipar la interacció que es produeix en barrejar aigua i sal o sucre.7. Identificar els sabors dolç i salat.8. Adonar-se d’algunes utilitats i característiques de l’aigua. 9. Recordar i verbalitzar algunes situacions en les quals s’utilitza l’aigua.

10. Manipular i experimentar plaer jugant amb aigua i sabó.11. Fer-se conscient de la utilitat del sabó.12. Adonar-se que hi ha coses que suren i coses que no.13. Intuir que tots els éssers vius necessiten aigua.

Page 7: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

LLUM I OMBRES1. Parlar sobre el que se sap dels propis ulls amb tots els companys i companyes.2. Relacionar les funcions dels propis ulls amb les d’altres ulls dels éssers vius.3. Adonar-se per a què es fan servir els ulls. 4. Recordar i verbalitzar alguns dels experiments fets amb els ulls.5. Adonar-se per a què serveixen les ulleres.6. Experimentar amb la transparència d’alguns materials.7. Experimentar amb cossos opacs.8. Adonar-se quan es produeix una ombra.9. Experimentar amb les ombres i fer-ne anticipacions.

10. Començar a adonar-se que la llum es reflecteix quan topa amb algun objecte brillant.11. Adonar-se que els miralls reprodueixen i multipliquen les imatges.

SO1. Parlar sobre el que saben dels sons i el que els pot produir.2. Adonar-se que objectes de materials diferents poden produir sons diversos.3. Adonar-se que el mateix objecte pot produir sons d’intensitat diversa.4. Comprovar de manera experimental que segons com es facin vibrar els objectes

s’obtindran sons diferents.5. Experimentar diverses maneres de transmissió del so.

ÉSSERS VIUSPlantes

1. Compartir els coneixements sobre éssers vius i algunes de les seves característiques.2. Parlar sobre el que saben de les plantes.3. Adonar-se que les fulles de les plantes tenen característiques semblants.4. Experimentar amb fruits i començar a reflexionar sobre la seva procedència.5. Descobrir una petita part del procés que fan les flors i començar a considerar

la importància que té per a l’entorn natural.

Animals 1. Parlar sobre el que saben dels animals i començar a categoritzar-los.2. Intercanviar coneixements amb relació al desplaçament dels animals.3. Començar a adonar-se dels diferents tipus d’alimentació dels animals.4. Descobrir diferents estratègies que utilitzen alguns animals per passar desapercebuts.

4 anys

AIGUA 1. Compartir amb els companys i companyes els coneixements previs de l’aigua. 2. Anticipar i deduir a partir de l’observació algunes de les característiques de l’aigua. 3. Recordar i explicar en quins llocs del carrer s’hi pot trobar aigua. 4. Recordar situacions en les quals es faci servir l’aigua. 5. Distingir alguns senyals externs de pluja. 6. Experimentar sobre algunes de les funcions que pot fer l’aigua. 7. Fer anticipacions sobre els canvis provocats per la interacció de l’aigua amb altres elements. 8. Prendre consciència que l’aigua és transparent. 9. Experimentar el comportament d’alguns líquids.10. Distingir els sabors dolç i salat.11. Fer prediccions sobre els objectes que poden surar i els que no.12. Evocar situacions viscudes en les quals hagin vist objectes surant.13. Adonar-se dels canvis que pot experimentar l’aigua segons la temperatura.14. Començar a valorar l’aigua com un bé per a tots els éssers vius.

LLUM I OMBRES 1. Intercanviar coneixements i experiències respecte el que se sap de la llum. 2. Evocar els llocs on hi ha llum.

Page 8: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

 3. Recordar de quins colors poden ser els ulls, relacionant-los amb persones que es coneixen.  4. Evocar tots els éssers que tenen ulls. 5. Prendre consciència d’algunes característiques i funcions de la vista. 6. Adonar-se que hi ha materials que deixen passar la llum i d’altres no. 7. Relacionar objectes de la vida quotidiana amb propietats experimentades (opac/transparent). 8. Recordar i verbalitzar els objectes transparents que es coneixen. 9. Reflexionar sobre la forma de les ombres i la relació entre si i els objectes que les produeixen.10. Adonar-se que tots els focus de llum poden produir ombres.11. Prendre consciència que la llum passa per qualsevol forat o escletxa.12. Observar que els miralls reprodueixen i multipliquen les imatges. 13. Acostumar-se a no deixar el llum encès si no és necessari.

IMANTS 1. Parlar sobre el que saben dels imants. 2. Anticipar i comprovar quins materials són atrets pels imants. 3. Adonar-se que la força dels imants travessa diferents elements. 4. Descobrir que no tots els imants tenen la mateixa força. 5. Constatar que els pols dels imants s’atrauen o es repel·leixen. 6. Aplicar els coneixements adquirits sobre els imants a diferents situacions.

ÉSSERS VIUSPlantes 1. Compartir els coneixements que tenen respecte als éssers vius. 2. Reconèixer plantes a partir de l’observació directa. 3. Distingir algunes parts de les plantes observades. 4. Comparar la forma de les fulles i trobar-hi semblances i diferències. 5. Relacionar un fruit amb la planta corresponent. 6. Verbalitzar noms de fruites conegudes i de l’arbre corresponent. 7. Distingir les parts visibles d’una fruita. 8. Observar el canvi que s’esdevé amb el pas del temps en el color i en la forma

de les fruites exposades. 9. Adonar-se de les llavors dels fruits observats.10. Treure algunes conclusions de les experimentacions que s’han fet amb les llavors i verbalitzar-ho.11. Adonar-se de les diferents utilitats de les plantes i intuir la importància que tenen.

Animals 1. Parlar sobre el que saben dels animals i algunes de les seves característiques. 2. Adonar-se que els animals es desplacen de maneres diverses. 3. Relacionar el desplaçament dels animals amb la part del cos que utilitzen per a desplaçar-se. 4. Establir comparacions entre el desplaçament dels animals i el de les persones. 5. Reflexionar respecte l’alimentació dels animals. 6. Adonar-se que hi ha animals que s’alimenten de plantes. 7. Descobrir els diferents elements que conformen la dieta dels animals herbívors. 8. Adonar-se de les coincidències alimentàries entre els animals i nosaltres. 9. Iniciar-se en les xarxes tròfiques d’alimentació.10. Reflexionar sobre els diferents tipus de reproducció dels animals.11. Percebre que els animals creixen i que el creixement implica canvis.12. Agrupar els animals atenent a algunes de les seves característiques.13. Identificar algunes característiques dels animals.14. Relacionar els animals amb el seu hàbitat.

5 anys

AIGUA1. Recordar, verbalitzar i compartir amb els seus companys/es el que es sap respecte l’aigua.2. Anticipar i deduir a partir de l’observació diferents maneres de presentació de l’aigua.

Page 9: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

3. Anticipar els canvis que es poden produir en l’aigua davant de canvis de temperatura significatius.

4. Adonar-se del perquè d’aquests canvis.5. Reconèixer que l’aigua pot passar de sòlida a líquida i a l’inrevés.6. Anticipar i adonar-se dels canvis que es produeixen al barrejar diferents substàncies amb l’aigua.7. Adonar-se que les barreges canvien segons les quantitats que s’hi posin.8. Experimentar amb diferents materials per provocar canvis en el gust, el color i la olor.9. Identificar els canvis provocats a l’aigua utilitzant el sentit adequat per a cada reconeixement.

10. Observar que hi ha objectes que suren i altres que no i relacionar-ho amb el material del que estan fets.

11. Adonar-se que hi ha substàncies que absorbeixen l’aigua i d’altres que no.12. Observar i experimentar què passa quan es barregen aigua i sabó i s’hi afegeix aire.13. Recordar i verbalitzar alguns dels coneixements adquirits respecte l’aigua.14. Prendre notes gràfiques de les observacions.15. Aprendre a valorar la importància de l’aigua pels éssers vius.16. Iniciar-se en l’estalvi de l’aigua.

LLUM I OMBRES1. Recordar el que es sap de la llum i fer-ho explícit. 2. Intercanviar coneixements i vivències sobre la llum amb els seus companys i companyes.3. Reflexionar sobre els propis ulls i les seves funcions. 4. Reflexionar sobre les funcions dels ulls d’altres éssers vius.5. Experimentar i fer deduccions sobre els colors i les transparències.6. Observar i reflexionar sobre les propietats del cossos opacs.7. Intuir algunes propietats de la llum.8. Adonar-se que els cossos opacs fan ombres i fer avançaments sobre la seva forma.9. Relacionar la forma de les ombres i l’objecte que les produeix.

10. Observar i relacionar la grandària dels objectes que produeixen ombres amb les ombres produïdes.

11. Adonar-se del canvi de posició d’una ombra a mesura que passa el temps.12. Predir el perquè d’aquest canvis de situació espacial de les ombres.13. Observar i verbalitzar l’efecte que produeixen els miralls envers la reproducció i

multiplicació de les imatges.14. Iniciar-se en el concepte de simetria15. Comprendre que deixar el llum encès sense necessitat és malgastar.

MOVIMENT1. Parlar sobre el què saben respecte el moviment.2. Adonar-se que els objectes es poden moure de maneres diferents.3. Comprovar que les forces poden moure els objectes, accelerar-los, alentir-los i aturar-los.4. Percebre que per moure’ns necessitem energia.

ÉSSERS VIUSPlantes

1. Reconèixer algunes plantes per la seva forma i color.2. Verbalització d’algunes característiques morfològiques de les plantes.3. Consolidar el concepte de planta i iniciar-se en el registre de dades.4. Percebre semblances i diferències entre fulles, en funció del seu color, la seva forma i la seva grandària.5. Distingir les parts que té una planta.6. Associar les flors amb els fruits d’una planta.7. Reconèixer algunes flors, les seves característiques principals, forma, color,

olor, grandària... 8. Analitzar les semblances i les diferències entre flors observades; directament i indirectament.9. Evocar la relació entre la flor i el fruit observats en activitats anteriors.

Page 10: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

10. Anticipar els canvis que es poden produir en la germinació de les llavors.11. Descobrir aspectes significatius de canvi en el procés de germinació de les llavors.12. Parlar i compartir els coneixements que s’han experimentat sobre la utilitat de les

plantes en l’alimentació dels éssers vius.13. Verificar les anticipacions amb el resultat de les dades obtingudes.

Animals1. Parlar sobre el què saben dels animals i del seu cicle vital.2. Observar algunes característiques dels animals i començar a fer categoritzacions.3. Agrupar els animals atenent a dues o més característiques.4. Establir relacions entre les característiques observades i la seva categorització. 5. Plantejar-se i imaginar com són per dins les persones i els animals.6. Establir comparacions entre les característiques dels animals i les de les persones.7. Reflexionar sobre l’alimentació dels animals i relacionar-la amb la de les persones.8. Adonar-se que hi ha animals que segueixen dietes diferents.9. Descobrir els diferents elements que conformen la dieta dels animals carnívors.

10. Adonar-se de les coincidències alimentàries entre els animals i nosaltres.11. Iniciar-se en les xarxes tròfiques.12. Adonar-se que els animals es reprodueixen de maneres diferents .13. Relacionar els animals amb els seus progenitors.14. Percebre que els animals creixen i que el creixement implica canvis.

JO I ELS ALTRES

CONTINGUTS del cicle parvulari

• Identificació amb el propi sexe.• Possibilitats del propi cos: control global i segmentari.• Reconeixement de les parts externes del cos.• Nocions posturals.• Parts dures i parts toves del cos.• Iniciació al coneixement d’alguna part interna.• Reconeixement de les pròpies possibilitats.• Característiques físiques dels companys i companyes.• Semblances i diferències.• Els sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte.• Discriminació de les qualitats perceptibles que il·lustren els elements de l’entorn: olors i sabors,

qualitats tàctils i tèrmiques, qualitats sonores, colors, formes, grandàries i desplaçament dels objectes.

• Reconeixement de les persones amb les qual es conviu.• Funcions familiars.• Nocions de veïnatge.• Evocació d’objectes, fets i situacions segons un criteri temporal i afectiu.• Anàlisi d’estris que s’utilitzen en la vida diària.• El joc i les joguines.• Primeres nocions de temps.• Prudència davant dels perills coneguts.• Expressió i manifestació dels propis sentiments.• Esforç per vèncer les dificultats superables. • Valoració d’un mateix.• Valoració dels companys i companyes.• Actituds d’ajuda i col·laboració.

OBJECTIUS DIDÀCTICS3 anys

1. Distingir les diferències externes entre un nen i una nena.

Page 11: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

2. Identificar-se amb el propi sexe. 3. Verbalitzar algunes parts del cos. 4. Buscar semblances i diferències entre una representació pictòrica i la realitat, amb relació a la pròpia mare. 5. Utilitzar el sentit de la vista per a discriminar colors. 6. Evocar situacions viscudes. 7. Iniciar-se en la comprensió del pas del temps. 8. Utilitzar el sentit de l’olfacte per a discriminar olors. 9. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar sons.10. Utilitzar el sentit del tacte per a discriminar textures.11. Reconèixer les coses que se saben fer sense ajuda i les que no.12. Demanar ajuda, si li’n cal.13. Esforçar-se a expressar les coses que agraden i les coses que no agraden i produeixen tristor.14. Seguir un camí traçat controlant l’habilitat motriu segmentària.

4 anys

1. Reconèixer-se entre el conjunt dels companys i companyes en una fotografia.2. Identificar parts dures i parts toves del propi cos.3. Reconèixer a partir de l’observació indirecta parts dures i toves del cos.4. Comparar textures toves i dures en objectes.5. Fer comparacions a partir de qualitats: més alt / més baix, més gran / més petit.6. Recordar i verbalitzar els noms de les persones amb qui es viu.7. Distingir les parts del cos que es poden moure de les que no es poden moure.8. Relacionar accions amb les parts del cos que s’utilitzen per a fer-les.9. Reconèixer les parts de la pròpia casa i algunes de les coses que s’hi poden fer.

10. Parlar d’alguns hàbits coneguts de salut.11. Reconèixer alguns aliments.12. Evocar situacions quotidianes i ordenar-les segons el pas del temps.13. Expressar accions realitzades a casa o a l’escola i que serveixen per ajudar els altres. 14. Recordar algunes normes bàsiques d’anar pel carrer.15. Escollir entre diverses situacions la que agrada més.16. Memoritzar poemes i endevinalles.17. Expressar els sentiments que pot provocar la visualització d’unes imatges.

5 anys

1. Reconèixer algunes característiques físiques de les persones amb qui es viu.2. Recordar alguna persona familiar o amiga que no viu a casa però que és molt coneguda.3. Saber expressar alguna qualitat significativa dels amics i amigues de la classe.4. Recordar els noms dels nens i nenes de la classe.5. Iniciar-se en la comprensió que, segons com es menja i segons el que es menja la salut es pot perjudicar.6. Expressar sentiments produïts per manifestacions artístiques.7. Conèixer el nom d’algunes parts externes del cos i intuir per què serveixen.8. Trobar els contraris de determinades posicions del cos.9. Adonar-se que no tots els nenes i nenes són iguals i que poden ser de diferents països.

10. Aprendre a valorar positivament la diversitat.11. Adonar-se que les feines de casa no estan relacionades amb el rol femení o masculí.12. Reconèixer situacions que poden comportar perill.13. Relacionar algunes eines i estris amb oficis concrets.14. Distingir a partir d’experiències efectives l’abans i l’ara. 15. Analitzar escenes de la vida quotidiana d’abans i d’ara.16. Reconèixer alguna norma bàsica de circulació.18. Interpretar i memoritzar poemes i endevinalles.19. Saber escollir entre vàries coses la que agrada més.

Page 12: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

20. Col·laborar amb els amics i amb les persones que ho demanen.21. Observar els que els hi agrada a persones que s’estimen.

PARLEM, ESCOLTEM, LLEGIM I ESCRIVIM

CONTINGUTS del cicle parvulari

PARLAR/ESCOLTAR• Expressió verbal a través de converses organitzades o espontànies. • Evocació i expressió de situacions, de llocs i de fets coneguts o significatius. • Evocació i expressió de sentiments i estats d’ànim.• Comprensió auditiva de missatges o d’informacions emeses per la mestra o el mestre o els

companys i companyes.• Interpretació de dibuixos, fotografies o altres imatges produïdes per mitjà d’estris tecnològics.• Definició d’objectes, persones, animals o coses.• Discriminació fonètica de paraules semblants.• Identificació de sons dins d’una paraula.• Memorització d’endevinalles, rodolins i poemes.• Inici en l’elaboració de rodolins, endevinalles i poemes. • Interpretació d’una informació concreta rebuda a través del canal auditiu.• Reconeixement d’igualtats o diferències auditives o gràfiques.• Escolta atenta.

LLEGIR• Identificació global de mots significatius.• Familiarització en la interpretació dels senyals i símbols presents en l’entorn.• Familiarització amb la lletra escrita.• Formulació —i verificació— d’hipòtesis lectores sobre paraules i textos breus.• Interpretació, pel context, d’una informació escrita.• Identificació de síl·labes (al començament, al mig i a final de paraula).• Segmentació sil·làbica. • Reconeixement del nombre de síl·labes d’una paraula.• Discriminació visual i auditiva de paraules i sons.• Identificació de la correspondència so-grafia.• Lectura silenciosa i en veu alta de mots significatius i de textos breus.• Descobriment del plaer d’iniciar-se en el món de la lectura.

ESCRIURE• Reescriptura de mots significatius.• Reescriptura de textos significatius.• Composició de mots amb o sense model.• Reproducció de textos breus.• Reproducció de grafies.• Reconeixement i ús de diferents tipologies de lletres.• Elaboració de frases per a plasmar opinions, desigs i acords.• Escriptura personal (tempteig i verificació).• Descobriment de l’ús funcional de l’escriptura.

OBJECTIUS DIDÀCTICS3 anys

1. Escoltar la mestra o el mestre i els companys (durant un temps adequat a la capacitat d’atenció pròpia de l’edat).

Page 13: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

2. Seguir la narració d’un conte explicat amb gestos o imatges fixes o mòbils. 3. Expressar característiques d’un mateix. 4. Expressar característiques d’alguns animals. 5. Interpretar dibuixos d’objectes, de persones o d’animals coneguts. 6. Interpretar globalment noms significatius. 7. Interpretar una frase pel context. 8. Reconèixer el propi nom. 9. Escriure el propi nom.10. Evocar llocs i situacions coneguts. 11. Interpretar onomatopeies relacionades amb la narració d’un conte.12. Escriure a través del tempteig i l’experimentació.13. Participar en les converses col·lectives.14. Mantenir l’atenció en les activitats programades.15. Percebre globalment la importància que les marques gràfiques presents

en l’entorn serveixen per a rebre informació.

4 anys

 1. Escoltar les informacions o missatges de la mestra o el mestre i dels companys i companyes.

 2. Seguir el fil argumental d’un conte, amb suport visual o sense. 3. Mantenir una actitud activa i d’atenció durant les activitats. 4. Expressar característiques d’un mateix. 5. Reconèixer i expressar característiques d’alguns animals. 6. Interpretar dibuixos i noms. 7. Buscar semblances i diferències (gràfiques o auditives) entre elements coneguts.  8. Reconèixer el propi nom. 9. Escriure el propi nom.10. Evocar llocs i situacions coneguts.11. Demanar ajuda per cercar informació.12. Relacionar situacions i fets imaginaris amb situacions i fets reals.13. Interpretar pictogrames.14. Reescriure paraules i frases.15. Iniciar-se en l’elaboració de rodolins.16. Comprendre informacions a través del canal auditiu.17. Discriminar les síl·labes d’una paraula i establir comparacions entre aquesta paraula

i altres de conegudes.18. Buscar paraules que comencin o acabin amb una mateixa síl·laba.19. Identificar els personatges principals d’un conte.20. Reconèixer igualtats fonètiques. 21. Interpretar onomatopeies i escriure-les.22. Utilitzar el dibuix per respondre qüestions.23. Fer anticipacions davant d’una informació gràfica. 24. Llegir, globalment, paraules i frases. 25. Escriure a partir del tempteig i l’experimentació.26. Iniciar-se en la comprensió de l’ús funcional de la lectura i l’escriptura.

5 anys

1. Estar atent en les situacions comunicatives que es produeixen entre la mestra o el mestre i el grup classe, i participar-hi de forma activa.

2. Entendre una descripció.3. Entendre una narració.4. Iniciar-se en la descripció d’elements coneguts.5. Reproduir verbalment l’argument d’un conte, assenyalant-ne els personatges

principals i les seves característiques.6. Interpretar escenes representades en una làmina.7. Interpretar icones.

Page 14: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

8. Memoritzar poemes i dites.9. Iniciar-se en l’elaboració de rodolins. 10. Utilitzar el vocabulari correcte per a designar situacions espacials.11. Aprendre a utilitzar un vocabulari adequat per a expressar estats d’ànims.12. Percebre i discriminar sons i síl·labes dins d’una paraula.13. Identificar síl·labes al començament, al mig i al final de paraula.14. Comptar quantes síl·labes té una paraula.15. Relacionar dibuixos amb el seu nom, utilitzant estratègies de comprensió global

i comparativa.16. Reconèixer i expressar verbalment o per escrit les igualtats o les diferències entre

elements representats gràficament.17. Reconèixer els elements semblants o diferents entre paraules i frases. 18. Llegir i escriure el propi nom.19. Relacionar situacions o llocs coneguts amb llocs i situacions semblants, tant si és

real com imaginari.20. Cercar informació a través de diferents mitjans.21. Verificar les respostes. 22. Llegir i escriure onomatopeies.23. Reescriure paraules i frases.24. Establir comparacions entre les síl·labes d’una paraula amb les d’altres paraules

conegudes.25. Buscar paraules que comencin o acabin amb una mateixa síl·laba.26. Reconèixer igualtats fonètiques.27. Respondre qüestions a partir del dibuix o de l’escriptura.28. Fer anticipacions davant de diferents possibilitats i verificar la solució correcta.29. Llegir i escriure paraules i frases a través del tempteig i la verificació.30. Descobrir el plaer d’interpretar narracions, dibuixos i textos.31. Iniciar-se en l’ús funcional de l’escriptura.32. Mostrar respecte davant de les diferents manifestacions verbals dels altres

infants.

COMPTEM I CALCULEM

CONTINGUTS del cicle parvulari

• Numeració i descomposició: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10.• Quantificadors: molts/pocs, més que/menys que/tants com, tot/res/cap, igual que, addició i

substracció. • Qualitats i atributs: gran/petit, gruixut/prim, alt/baix, curt/llarg, ample/estret, buit/ple,

pesant/lleuger, forma/color/grandària.• Raonament lògic: agrupacions, aparellaments, classificacions, seriacions.• Associacions: de temps, de lloc, de funcionalitat, de qualitats.• Ordenacions: per quantitats, per temps, per qualitats.• Relacions: per similitud, per alteritat, per qualitats, per ordenació.• Estimacions: per observació, per comparació, per deducció, per càlcul.• Problemes: de lògica, d’estimació, de càlcul.• Posicions en l’espai: dins/fora, dalt/baix, sobre/sota, davant/darrere.• Propietats topològiques: línia oberta/tancada, superfície, volum, frontera, regió. • Identificació de formes: línies, figures i cossos.• Propietats projectives: línia recta, línia corba, superfície plana, superfície corba. • Canvis de posicions i formes: girs, simetries, transformacions.

OBJECTIUS DIDÀCTICS3 anys

Page 15: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

1. Aplicar les nocions bàsiques relacionades amb els aspectes quantitatius. 2. Descriure alguns dels atributs que pot tenir un element. 3. Identificar alguns objectes que tenen el mateix atribut. 4. Formar agrupacions amb objectes que compleixen una condició. 5. Fer agrupacions definides per un atribut comú: molts/pocs. 6. Reconèixer en imatges qualitats d’objectes coneguts. 7. Identificar figures: rodona, quadrat i triangle. 8. Situar objectes en l’espai en relació amb altres objectes: dins/fora.

4 anys

 1. Aplicar les nocions bàsiques relacionades amb els aspectes quantitatius i qualitatius. 2. Descriure alguns dels atributs que poden tenir diversos elements. 3. Identificar alguns objectes que tenen el mateix atribut. 4. Formar agrupacions amb objectes que compleixen una condició positiva. 5. Fer agrupacions definides per més d’un atribut comú: més que/menys que, tot/res. 6. Identificació de línies: recta/corba; oberta/tancada  7. Situar objectes a l’espai en relació amb d’altres objectes: dalt/baix; davant/darrere.  8. Relacionar agrupacions amb elements per similitud i per qualitats. 9. Ordenar els elements segons matisos d’una mateixa qualitat.10. Iniciar-se en la utilització del nombre natural per determinar una relació quantitativa

de manera verbal o gràfica.11. Aplicar les nocions bàsiques relacionades amb els aspectes quantitatius a partir de

criteris arbitraris o convencionals.12. Descobrir els nombres i la seva utilització en la vida quotidiana.13. Dominar la sèrie dels nombres naturals (de l’1 al 5) sense que en faltin i sense

alterar-ne l’ordre.14. Fer agrupacions definides per més d’un atribut comú. 15. Unir els elements de dues o més agrupacions, anticipant-ne, de manera intuïtiva,

el resultat.16. Comparar materials diferents segons la longitud, la superfície, el volum

o la capacitat, a partir de l’experiència sensorial. 17. Reconèixer, de manera visual i tàctil, el cercle i algun polígon en objectes

de la vida quotidiana.

5 anys

1. Aplicar l’operativitat amb les agrupacions a partir d’aspectes quantitatius: treure, afegir, més que, menys que, igual que.

2. Descriure alguns atributs que poden tenir uns mateixos elements. 3. Construir seqüències amb elements en les quals es vagin canviant atributs. 4. Ordenar alguns objectes segons matisos del mateix atribut. 5. Formar agrupacions amb objectes que compleixen una condició positiva i/o

negativa. 6. Reconèixer la funcionalitat que tenen els nombres.

7. Dominar la sèrie dels nombres naturals fins al 10 sense que en faltin i sense alterar-ne l’ordre.

8. Fer agrupacions definides per més d’un atribut comú: tants com, tot/res/cap, igual que, addició, subtracció.

9. Reconèixer les línies, les formes, les figures i els cossos.10. Reconèixer algunes figures geomètriques en objectes de la vida diària.11. Situar objectes a l’espai en relació amb altres objectes: ample/estret, buit/ple,

pesant/lleuger.12. Relacionar agrupacions amb elements per semblança i per qualitats i fer

agrupacions més àmplies. 13. Ordenar les imatges segons matisos d’un mateix atribut: per temps, per

qualitats i per quantitats.14. Utilitzar el nombre natural per a determinar una relació quantitativa de manera

Page 16: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

verbal o gràfica.15. Identificar l’atribut que defineix una agrupació d’elements.16. Identificar algunes propietats topològiques: superfície, volum, frontera i regió17. Unir els elements de dues agrupacions o més, anticipant-ne, de manera intuïtiva,

el resultat mitjançant una estimació per comparació, per deducció o per càlcul.18. Identificar, donat un plantejament inicial i un resultat final, quina ha estat l’acció

realitzada que ha modificat el resultat.19. Compondre i descompondre algunes figures geomètriques.20. Representar canvis de posicions de línies i formes: girs, simetries

i transformacions.21. Constatar els resultats de la pròpia acció comprovant si els resultats són els

previstos.

SOM CREATIUS

GAUDIM DEL MÓN VISUAL I PLÀSTIC

CONTINGUTS del cicle parvulari

• Percepció de les qualitats sensorials mitjançant l’observació directa: vista i tacte.• Memorització de dades i d’informacions obtingudes mitjançant l’observació global i analítica.• Aplicació de tècniques bàsiques: dibuix, pintura, retallada, modelatge, collage, paper plegat i

construccions.• Reproducció objectiva d’elements observats directament, utilitzant tècniques diverses.• Reproducció subjectiva d’objectes, models i situacions viscudes o imaginàries, utilitzant

tècniques diverses.• Constància de la forma i la figura.• Figura i fons.• El cromatisme. • Utilització de materials i estris idonis per a la utilització de les tècniques proposades.• Utilització de tècniques com a mitjà per a elaborar realitzacions artístiques ornamentals.

OBJECTIUS DIDÀCTICS3 anys

1. Aplicar les nocions sensorials bàsiques per a identificar qualitats. 2. Establir connexions d’associació de contrastos sensorials.3. Distingir diversos colors en l’entorn.4. Observar i reproduir canvis produïts per factors externs en elements

naturals i objectes quotidians.5. Expressar sentiments mitjançant diferents tècniques plàstiques:

el dibuix i la pintura.6. Explorar, manipular i descobrir possibilitats del modelatge.7. Utilitzar el color per a expressar observacions, desigs

o sentiments.

4 anys

 1. Aplicar les nocions sensorials bàsiques per identificar qualitats.  2. Establir connexions d’associació de similituds i contrastos sensorials. 3. Utilitzar en les produccions pròpies la diversitat de colors i matisos observats

de l’entorn.

Page 17: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

 4. Observar i reproduir les transparències i opacitats dels materials i objectes contrastats a la llum.

 5. Expressar sentiments mitjançant diferents tècniques plàstiques: dibuix, pintura i modelatge.

 6. Explorar, analitzar i reconèixer les característiques pròpies dels objectes. 7. Utilitzar per a cada una de les activitats els estris adients. 8. Realitzar imatges o situacions amb intencionalitat comunicativa i que demostrin creativitat. 9. Iniciar la representació d’un objecte a partir de l’observació directa.10. Utilitzar el color com a forma d’expressar observacions, desigs o sentiments.11. Utilitzar en cada cas els colors que més s’ajusten a la realitat, en una representació del

natural.12. Utilitzar en cada cas els colors que més li agraden per realitzar una producció imaginativa

i creativa.13. Expressar mitjançant la imaginació, la invenció, la fantasia i l’originalitat sentiments,

desigs o observacions realitzades.

5 anys

1. Aplicar les nocions sensorials bàsiques per identificar qualitats, sentiments o observacions realitzades.

2. Establir connexions d’associació de similituds i contrastos sensorials. Utilitzar en les produccions pròpies diversos colors i matisos observats de l’entorn.

3. Observar i reproduir les transparències i opacitats dels materials i objectes contrastats a la llum.

4. Realitzar imatges amb intencionalitat comunicativa que demostrin creativitat i imaginació, utilitzant les tècniques de pintura, retallada, plegada i collage.

5. Expressar sentiments mitjançant diferents tècniques plàstiques: dibuix, pintura i modelatge.

6. Explorar, analitzar i reconèixer les característiques pròpies dels objectes i transformar-les creativament.

7. Utilitzar per a cada una de les activitats els estris adients.8. Realitzar imatges o situacions amb intencionalitat comunicativa i que demostrin

creativitat.9. Iniciar la representació d’un objecte a partir del treball de la figura i del fons.

10. Utilitzar el color per a expressar observacions, desigs o sentiments.11. Descobrir les característiques dels colors i la interacció entre ells.12. Utilitzar en cada cas els colors que més agraden per realitzar una producció

imaginativa i creativa.13. Descobrir les formes i les figures entre els elements simbòlics, reals i imaginaris

que es troben en l’entorn més proper.14. Expressar mitjançant la imaginació, la invenció, la fantasia i l’originalitat,

sentiments, desigs o observacions realitzades.

GAUDIM DEL MÓN SONOR

CONTINGUTS del cicle parvulari

• Audició i reproducció de sons i sorolls quotidians.• Reconeixement de les possibilitats del propi cos per a fer sorolls i per a seguir ritmes.• Reproducció de les diferents qualitats sonores: intensitat, durada i altura.• Identificació de les qualitats del so: intensitat, durada i altura.• Semblances i diferències entre sons i sorolls.• Discriminació de qualitats perceptibles auditivament, que es troben en l’entorn. • Reproducció de sons i sorolls.• Reproducció de ritmes.• Imitació de ritmes senzills.• Reproducció de ritmes mitjançant instruments no convencionals.

Page 18: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

• Iniciació a la representació gràfica de les qualitats dels sons.• Audició de fragments musicals seleccionats.

OBJECTIUS DIDÀCTICS3 anys

1. Identificar diferències entre so i silenci.2. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar sons i sorolls.3. Adonar-se dels sons que es poden fer amb el propi cos, identificar-los i reproduir-los.4. Evocar situacions viscudes relacionades amb sons i silencis. 5. Iniciar-se en la comprensió d’algunes qualitats del so: intensitat i durada.6. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar el so i el silenci.7. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar intensitats del so.8. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar

i identificar alguns sons i sorolls de l’entorn proper.9. Imitar i reproduir cançons i cantarelles.

10. Escoltar petits fragments musicals.

4 anys

1. Distingir les diferències entre so i silenci. 2. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar sons i sorolls. 3. Adonar-se dels sons que es poden fer amb el propi cos, identificar-los i reproduir-los. 4. Evocar situacions viscudes relacionades amb sons i silencis.  5. Iniciar-se en la comprensió d’algunes qualitats del so: intensitat i durada. 6. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar el so i el silenci. 7. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar qualitats del so: intensitat i durada. 8. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar i identificar alguns sons i sorolls

de l’entorn proper. 9. Imitar i reproduir cançons i cantarelles.10. Escoltar petits fragments musicals.

5 anys

1. Identificar diferències entre so i silenci.2. Utilitzar el sentit de l’oïda per discriminar sons i sorolls.3. Adonar-se dels sons que es poden fer amb el propi cos, identificar-los

i reproduir-los.4. Evocar situacions viscudes relacionades amb sons i silencis. 5. Iniciar-se en la comprensió d’algunes qualitats del so: intensitat i durada.6. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar el so i el silenci.7. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar qualitats del so: intensitat, durada

i altura.8. Utilitzar el sentit de l’oïda per a discriminar i identificar alguns sons i sorolls de

l’entorn proper.9. Imitar i reproduir cançons i cantarelles.

10. Escoltar petits fragments musicals.

CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES GENERALSEn aquesta etapa, els aprenentatges han d’estar molt relacionats amb els continguts que els infants han adquirit anteriorment i els que han d’adquirir mitjançant els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Page 19: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

La seqüència metodològica més adient en aquestes edats és la que parteix d’uns procediments bàsics que permetin a l’infant observar, manipular, experimentar, verbalitzar i fer.

Aquesta seqüència hauria de presidir totes les actuacions de les mestres i els mestres, de

manera que s’eviti que l’infant aprengui les coses d’una manera mecànica i poc significativa.

Un factor bàsic que cal preveure per a un correcte aprenentatge és el fet de garantir un bon ambient ric i estimulant, que respongui als interessos dels infants i que, alhora que garanteixi l’enriquiment individual i col·lectiu, potenciï els hàbits de treball, de joc i de vida pràctica. Cal tenir en compte, però, que un excés d’estímuls pot crear confusió i distreure l’atenció dels aspectes que volem destacar. Els estímuls, per tant, han de respondre al que s’està vivint a l’aula i als temes que són objecte d’estudi.

És necessari que l’infant tingui establertes pautes clares; això li donarà seguretat i li permetrà establir referents que l’ajudaran a regular la conducta. Per això, el llenguatge que s’utilitzi ha de ser precís; per exemple, sovint es fa servir la paraula joc, quan el que es pretén és que dugui a terme unes activitats concretes per tal que sàpiga el que esperem d’ell/a: ha d’aprendre a jugar i ha d’aprendre a treballar i ho ha de fer en un ambient que possibiliti les dues activitats. Si utilitzem la paraula jugar per a treballar ens podem trobar amb una situació en què l’infant pensi «i quan jugarem a jugar?». Per tant, cal ser rigorosos en la utilització del llenguatge. Les paraules i les indicacions han de suggerir el que ha de fer l’infant. Això no vol dir que la mestra o el mestre no utilitzi estratègies de joc per a dur a terme activitats d’aprenentatge, però ha de promoure que l’infant vagi discernint quan juga i quan treballa.

El joc, tant si és lliure com si és dirigit o suggerit, té una connotació concreta que fa que l’actitud de l’infant sigui de descoberta, de creació, d’imaginació, d’esbarjo i d’entreteniment d’una manera lliure i personal, mentre que el treball té un objectiu concret d’assolir o de consolidar, que també pot ser de descoberta, de creació, d’imaginació, per tal d’aconseguir una fita concreta o un aprenentatge programat. De tota manera, ha de viure el treball com una cosa engrescadora, agradable i activa. Per tant, proposem de jugar quan l’infant ha de jugar i treballar quan ha de treballar; això l’ajudarà a precisar, també, el seu llenguatge.

Cal garantir una metodologia que estigui orientada a l’adquisició d’estratègies i tècniques que potenciïn l’aprenentatge autònom, ja que cal posar les bases per a possibilitar l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Les idees, les maneres de pensar i de fer, els procediments que utilitza, les actituds que adquireix s’han d’anar modificant, transformant o consolidant en funció de les experiències significatives que té, per tal que esdevinguin les bastides necessàries per al creixement integral de l’infant.

Des d’aquest punt de vista, es pot observar que la presentació de les tasques i les activitats té molta importància. Per aquest motiu s’han de fer propostes que facin possible l’experimentació, la manipulació, la inferència i la reflexió crítica dels infants i que, alhora, els doni pautes per a una argumentació de les seves actuacions; en definitiva, cal potenciar el desenvolupament del pensament científic ja en aquestes edats primerenques.

Per tal d’afavorir-ho cal ser conscient que existeixen quatre factors bàsics que potencien el pensament científic dels infants, i que els podem concretar en:

• La curiositat, que li servirà per a fer-se preguntes, descobrir relacions, veure què passa quan duu a terme una acció intencionada o causal, entre d’altres.

• La capacitat d’inventiva i creativitat, que l’ajudarà a donar respostes, a trobar solucions, a veure o a imaginar-se els resultats.

• El pensament crític, que farà que la seva manera de pensar no sigui rígida sinó que li permeti d’analitzar el que passa i com és que passa i d’aquesta manera aconseguirà tenir un pensament divergent, obert i plàstic, per tal de reforçar aquest pensament autònom tan necessari per a educar la seva personalitat.

Page 20: Orientacions per fer la programació (443 Kb)

• La constància, tan útil per a anar aconseguint un aprenentatge integral que garanteixi els aprenentatges funcionals i que faci que, a poc a poc, els nous coneixements passin a formar part del seu bagatge del saber.

El desig de manipular i experimentar permet que els infants adquireixin les primeres informacions i les primeres nocions d’una manera significativa, ja que, a partir dels seus coneixements i vivències, integren els nous coneixements d’una manera activa i esdevenen protagonistas dels seus aprenentatges.

És important, però, desenvolupar l’hàbit d’efectuar síntesis o resums de les activitats que van fent, ja que aquesta pràctica els ajudarà a interioritzar els aprenentatges i, sobretot, a estructurar el seu pensament evitant caure en el parany de fer productes que, encara que siguin bonics, no aportin res als infants. Això no vol dir que les activitats que proposem no hagin de ser divertides, però sí que han de tenir una intencionalitat concreta i han d’estar adreçades a la consecució dels objectius proposats.

Hem de tenir en compte, també, aquells aspectes que tenen a veure amb l’organització de l’aula. Ja hem dit que un ambient estimulant, ric i adequat contribueix a augmentar el sentit de responsabilitat dels infants.

Un ambient estimulant és aquell que respon a les seves necessitats, que afavoreix i enriqueix els seus propis interessos i alhora reflecteix i dóna informació de tot el que passa durant la jornada escolar. L’aula ha d’estar organitzada de manera que sigui possible posar els objectes a l’abast dels infants, penjar murals o reproduccions a les parets, crear un espai, racó d’experiències o taller o, simplement, deixar de manera causal alguna cosa en un lloc no habitual per tal que els infants descobreixin les interrelacions que s’esdevenen entre una vivència quotidiana i una experiència ocasional i/o intencionada. Per tant, l’organització de l’aula ha de potenciar tant l’activitat col·lectiva com l’autònoma, o en petits grups, i evitar l’organització rígida, monòtona i poc estimulant.

L’infant ha d’aprendre a viure i a conviure amb els companys i companyes, i a compartir i relacionar-se, ja que en aquestes edats les seves experiències de grup són molt incipients. Per tant, mitjançant petites tasques de responsabilitats, treballs en petits grups o activitats col·lectives descobriran el valor de formar part d’un grup. Això no vol dir, però, que s’hagin de menysprear les activitats individuals, ja que són primordials per a garantir una veritable autonomia intel·lectual.

L’organització de l’espai i el temps ha de ser una de les preocupacions educatives essencials, ja que la seva concreció ha de permetre vivències de tempteig, d’experimentació, d’aprenentatge actiu i de vida cooperativa i social.