PROGRAMACIÓN DOCENTE€¦ · Web view- La salut: hàbits que l’afavorixen i hàbits que la...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICATERCER CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Comunitat Valenciana

Desenvolupat segons l’Orde 45/1011 per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques a la Comunitat Valenciana

ÍNDEX

1. Presentació

2. Contextualització: l’etapa d’Educació Primària

3. Objectius generals de l’etapa

4. Objectius, criteris d’avaluació i competències bàsiques de les àrees per al tercer cicle

5. Continguts, estructura i classificació per curs

6. Metodologia per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura

7. Mesures per a la incorporació de les TIC al treball a l’aula

8. Coneixements i aprenentatges bàsics per a una avaluació positiva

9. Metodologia didàctica

10. Procediments i instruments per a l’avaluació

11. Mesures de reforç i d’atenció a l’alumnat que necessita un suport educatiu específic

– 2 –

1. PRESENTACIÓ

La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de maig, de Educació promou un apreciable grau d’autonomia organitzadora i curricular pel que fa als centres, fins al punt que els equips directius i docents, com també el consell escolar, constituïxen el penúltim graó de concreció del disseny curricular –l’últim graó del qual seria la programació didàctica.

Conscients de la responsabilitat que es transferix als centres educatius, ANAYA EDUCACIÓ arreplega el compromís de posar a la vostra disposició aquests instruments i materials, per tal que us ajuden a preparar, desenvolupar i avaluar l’acció educativa. El document bàsic és la programació didàctica, un instrument específic de planificació, desenvolupament i avaluació de cada una de les àrees del currículum, on es concreten els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els elements diversos que componen la metodologia, els criteris i els procediments d’avaluació.

La programació didàctica s’integrarà en la Programació general anual, d’acord amb l’article 125 de la Llei Orgànica 2/2006, i serà elaborada pels mestres que integren l’equip de cicle atenent a la coordinació necessària entre els cursos que componen el cicle i, també, entre les diferents àrees que l’integren.

Les programacions didàctiques desenvoluparan el currículum establit per a l’Educació Primària en el Decret 111/2007, de 20 de juliol, a la Comunitat Valenciana i contemplaran les aspectes establits en l’Orde 45/1011 per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica

– 3 –

2. CONTEXTUALITZACIÓ: L’ETAPA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

2.1. Característiques de l’etapa

En l’etapa d’educació primària es comença l’escolaritat obligatòria, la qual cosa propicia que hi puguen concórrer els alumnes que hagen cursat educació infantil juntament amb d’altres que accedixen a l’educació institucional per primera vegada. Això planteja problemàtiques diferents, que hauran de ser tractades convenientment fins a aconseguir un grup que funcione.

Mentre que els xiquets i les xiquetes amb experiència escolar anterior requerixen continuïtat i coherència en aquesta nova etapa, els de nou accés no tindran més remei que adaptar-se a un entorn diferent del de la llar, amb una disciplina que suposarà un reajustament intern important en el seu comportament habitual. Així mateix, des del principi, hauran de saber que l’objectiu principal de la seua assistència a l’escola no és cap altre que el d’aprendre, la qual cosa els pot crear tensions o obligarà els professors a emprar estratègies metodològiques d’atenció personalitzada.

D’acord amb aquests paràmetres, l’educació primària acomplix la important missió de socialització i compensació, que es correspon amb l’inici de l’adquisició per part dels alumnes de destreses instrumentals bàsiques (lectura, escriptura i càlcul) i la seua aplicació al medi i a la cultura, i amb el desenvolupament de la seua heteronomia, fins a arribar a l’autonomia personal, espacial i temporal, com també intel·lectual, social i moral.

Durant l’etapa, a poc a poc s’aniran refermant les destreses bàsiques mitjançant tècniques de treball que faciliten l’acostament a l’anàlisi de la realitat d’una manera més racional i objectiva. Les tasques adquiriran una complexitat creixent que es veurà facilitada per l’aprenentatge cooperatiu, tot iniciant-los en les primeres experiències autònomes. Tot aquest procés requerix una adequada atenció a la diversitat, d’acord amb les diferències individuals i dels diferents ritmes d’aprenentatge.

Sintèticament, els trets evolutivomaduratius i els aspectes psicopedagògics d’aquesta etapa d’educació primària són els següents:

a) Creixent capacitat d’abstracció i nova construcció de la realitat- Possibilitat d’un aprenentatge sistemàtic de codis convencionals

(lectoescriptura, càlcul, llenguatge musical, codis de representació espacial i temporal, etc.) i l’ús d’aquests de manera fluida.

- Capacitat per apreciar i dissociar qualitats dels objectes i fenòmens (quantitat, longitud, distància, pes, volum, etc.).

- Capacitat per a construir abstraccions el significat de les quals partix de la pròpia experiència, aïllant les qualitats dels objectes i establint relacions entre aquests mitjançant atributs, característiques i propietats.

- Possibilitat d’un coneixement cada vegada més sistemàtic i elaborat (científic), no exclusivament a través de l’experiència.

– 4 –

- Desenvolupament i refermament progressiu d’actituds, com la curiositat intel·lectual, la necessitat d’observació i control de la realitat, l’interés per l’explicació, etc., les quals donen accés al món científic.

- Construcció d’un espai i un temps objectius i mesurables.

b) Llenguatge i autonomia- Desplegament de la total funcionalitat, una vegada donada la

capacitat d’anàlisi de la pròpia llengua i de reflexió sobre els productes lingüístics, la qual cosa millora la comprensió i l’expressió.

- Domini qualitatiu de la coordinació lingüísticopsicomotriu (neuromotriu, perceptomotriu, oculomanual, etc.).

- Transvasament progressiu de l’heteronomia a l’autonomia intel·lectual, social i moral, la qual cosa potencia l’autonomia del mateix aprenentatge.

c) Interacció social i autoconcepte- Consolidació de la identitat.- Conscienciació de les capacitats i limitacions.- Augment del control emocional.- Avaluació de la pròpia situació en l’entorn.- Acceptació de les normes i del punt de vista de la resta de la gent.- Adaptació a la vida escolar.- Interacció amb la resta de la gent.- Convivència en grup.- Augment de l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoeficàcia.

En resum, aquesta etapa ha de proporcionar a l’alumnat:

a) La formació integral que facilite el desenvolupament harmònic de la personalitat.

b) La maduresa necessària corresponent a aquesta etapa delcicle vital.c) El tractament adequat de les diferències individuals.d) La possibilitat de dur a terme un aprenentatge constructiu.e) El coneixement i el domini personal i del medi bàsics.f ) El domini de les eines bàsiques instrumentals del coneixement.g) El desenvolupament de la cognició-metacognició i la motivació

(aprenentatge autoregulat).h) La consolidació de la socialització i la seua autoestima.

2.2. Característiques de l’alumnat

Les peculiaritats més rellevants dels alumnes d’aquesta etapa, les quals condicionaran de manera decisiva la intervenció docent a l’aula, són les següents:

Desenvolupament afectiu

Primer ciclea) Milloren el control emocional (incentiu-motiu) i desenvolupen els

sentiments.

– 5 –

b) Depenen encara dels referents més significatius (pares, mares, docents, etc.).

Segon ciclea) Estabilitzen el control emocional i assenten i milloren els sentiments.b) Inicien la seua independència respecte dels referents més significatius,

de camí cap a l’autonomia.

Tercer ciclea) Adquirixen una maduresa relativa en el control emocional i en els

sentiments.b) Culminen la independència progressiva dels referents més significatius

i inicien la seua autonomia real en acabar aquestcicle.

Desenvolupament psicomotor

Primer ciclea) Consoliden l’esquema corporal: to, relaxació i respiració.b) Controlen les conductes motrius de base: postura, equilibri i

coordinació.c) Assenten les conductes neuromotrius: lateralitat, paratonies i

sincinèsies.d) Dominen les conductes perceptomotrius: estructuració espacial,

estructuració temporal i ritme.e) Perfeccionen la psicomotricitat gruixuda i la fina.

Totes aquestes variables són fonamentals per a la consolidació de la maduresa lectoescriptora, imprescindible per a un aprenentatge eficaç.

Segon ciclea) Coneixement i domini de l’esquema corporal.b) Coneixement i domini de les conductes motrius de base.c) Coneixement i domini de les conductes neuromotrius.d) Coneixement i domini de les conductes perceptomotrius.e) Coneixement i domini de la psicomotricitat gruixuda i de la fina.

El domini de la psicomotricitat permetrà millorar substancialment la comprensió i l’expressió de diferents llenguatges, particularment de l’escrit.

Tercer ciclea) Maduresa en el coneixement i domini de la motricitat gruixuda i fina, en

l’espai i en el temps.b) Maduresa en el coneixement i domini de la psicomotricitat gruixuda i

fina, en l’espai i en el temps (conductes lligades a l’esquema corporal, conductes motrius de base, conductes neuromotrius, conductes perceptomotrius i conductes lligades al moviment: agilitat, flexibilitat, precisió, força, resistència, velocitat, etc.).

– 6 –

Aquests avanços permeten explorar i prendre consciència de les pròpies possibilitats motrius, psicomotrius, expressives i lúdiques. En resum, del cos de manera progressiva i integral, com també de les exigències que en plantegen la cura i el desenvolupament harmònic.

Desenvolupament cognitiu

Primer ciclea) Es troben en l’estadi evolutivomaduratiu del seu desenvolupament

intel·lectual de les operacions concretes, la qual cosa implica la necessitat de manipular (objectes, llenguatge, etc.) per a la formació de conceptes i la categorització d’aquests, encara que siguen molt elementals.

b) Passen de la intel·ligència pràctica-intuïtiva a l’operativa (diversitat i organització d’operacions), adquirixen coneixement, a través de la seua experiència personal i quotidiana, i evolucionen progressivament cap a la lògica.

c) Fan girar la realitat entorn de la seua persona i la seua activitat.d) Detecten i manegen símbols i signes, la qual cosa els permet

l’aprenentatge i la incorporació als codis convencionals.e) Empren un pensament sincrètic i analògic, relacionen els elements

per juxtaposició, perceben globalment la realitat, establixen analogies sense dur a terme anàlisis ni deduccions, en procedir inductivament i intuïtivament.

f ) Adquirixen progressivament el pensament causal, la qual cosa els facilita l’explicació real dels fets, els allibera del subjectivisme i l’egocentrisme, i els permet d’establir el límit entre el jo i la realitat.

g) Manifesten gran curiositat intel·lectual, i s’interessen pel perquè de les coses.

h) Empren la repetició i l’organització, les estratègies del llenguatge escrit (maduresa), l’estudi, l’atenció i la memòria.

i ) Avancen en el coneixement de fets (declaratiu) i processos (processual).

j ) Conceptualitzen el nombre i les operacions d’aquest.k) Duen a terme classificacions i seriacions.l ) Inicien i desenvolupen la descentració, la reversibilitat i la conservació.m) Inicien i desenvolupen les operacions aritmètiques, lògiques, físiques

(matèria, pes i volum), espacials (topològiques, projectives i euclidianes), temporals i cinètiques.

n) Inicien i desenvolupen la metacognició.o) Desenvolupen progressivament la capacitat d’observació.p) Prenen consciència de la permanència de l’objecte, de les seues

qualitats i de la importància dels canvis, la qual cosa facilita la feina amb nocions físiques i matemàtiques, i amb processos cíclics de transformació.

q) Milloren la funció de representació del seu pensament, i amplien la concepció de l’espai i el temps, encara de forma elemental.

r) Desenvolupen funcionalment el llenguatge, la qual cosa determinarà l’estructuració del seu pensament.

– 7 –

Segon ciclea) Es troben en el mateix estadi evolutivomaduratiu de desenvolupament

intel·lectual, encara que cada vegada necessiten menys manipular per a la formació de conceptes i la categorització d’aquests, on es nota major nivell.

b) La intel·ligència és cada vegada més operativa i lògica.c) La realitat passa a ser més objectiva progressivament.d) Dominen la manipulació de símbols i signes de codis convencionals, la

qual cosa afavorix la capacitat de representació i l’aprenentatge de la llengua escrita, la numeració, la representació espacial i gràfica, i la lectura de la imatge.

e) Passen de l’explicació per juxtaposició (organitzant i explicant la totalitat en fragments sense connexió coherent) a la lògica (per categories socialment elaborades i facilitades pels adults).

f ) Incrementen la capacitat d’introspecció, amb la qual cosa el pensament es cada vegada més causal i comença a ser més analític i deductiu.

g) Experimenten un canvi qualitatiu en la manera d’organitzar la realitat.h) Manifesten major curiositat intel·lectual.i ) Consoliden la noció de conservació.j ) Observen canvis en situacions i fenòmens del món físic i poden

descriure’ls, tot comparant-los i establint relacions de diferències i semblances.

k) Refermen la diferència entre els fets i fenòmens físics i els psicològics.l ) Exploren les característiques dels materials que empren.m) Empren, cada vegada millor, les estratègies del llenguatge, l’estudi,

l’atenció i la memòria comprensiva.n) Milloren substancialment el seu coneixement, operant millor de manera

progressiva.o) Desenvolupen la metacognició a través de l’autoregulació de la seua

activitat.p) Incrementen la capacitat lingüística, consoliden la llengua materna i

oferixen la possibilitat d’ensenyar-los una segona llengua.

Tercer ciclea) Culminen l’estadi evolutivomaduratiu de les operacions concretes, i

s’introduïxen gradualment el de les operacions formals, la qual cosa facilita el trànsit del món d’allò concret i real al món de l’abstracte i possible. Això permet el desenvolupament de les capacitats per a construir abstraccions el significat de les quals s’origina en la pròpia experiència, i per tal d’aïllar les qualitats dels objectes i establir relacions entre aquests mitjançant atributs, característiques i propietats.

b) Aconseguixen la maduresa logicooperativa i n’inicien l’especulativa, la qual cosa facilita la possibilitat d’un coneixement cada vegada més elaborat (científic), no només a través de l’experiència.

c) Assolixen la percepció objectiva, instrumental i especulativa de la realitat, i desenvolupen la curiositat intel·lectual, l’observació, el control

– 8 –

dels processos d’intervenció, l’interés per l’explicació rigorosa, la interpretació dels resultats, la generalització, etc.

d) Dominen símbols i signes, i augmenten les seues possibilitats d’aprenentatge sistemàtic (lectoescriptura, sistemes de numeració, llenguatge musical, codis de representació espacial, etc.) i de la seua utilització (buscant i elaborant noves informacions, reestructurant-ne les que ja es posseïxen, tot relacionant-les amb les conclusions i construint el coneixement de si mateixos, i del món que els envolta).

e) Desenvolupen les capacitats per apreciar i dissociar les qualitats dels objectes i fenòmens (quantitat, longitud, distància, pes, volum, moviment, etcètera), la qual cosa implica percebre i prendre consciència de la realitat i l’estabilitat dels objectes, les seues qualitats i els canvis; construir un important conjunt de nocions físiques i matemàtiques, i treballar en la comprensió dels processos de transformació i de l’existència i funcionament de regularitats i cicles (de l’aigua, de les plantes, etc.).

En definitiva, culminen l’etapa amb la maduresa de les capacitats que porten al coneixement i domini d’ells mateixos, essencial per poder conéixer i dominar el món que ens envolta, facilitant la construcció de l’autonomia intel·lectual, moral i social a través de l’autonomia en el mateix procés d’aprenentatge.

Desenvolupament de la personalitat

Primer ciclea) Consoliden progressivament el seu autoconcepte, l’autoestima i la

seua eficàcia.b) Milloren i estabilitzen l’estima de la resta.c) Definixen el caràcter.d) Mantenen una sexualitat latent.e) S’adapten progressivament a l’escola.

Construïxen progressivament la seua personalitat, partint de la presa de consciència de si mateixos, de la seua estima i de la dels altres.

Segon ciclea) Refermen la seua identitat i estabilitzen i milloren les característiques

de l’anteriorcicle: autoconcepte, autoestima, eficàcia i l’estima de la resta.

b) Regulen el caràcter.c) Mantenen la latència sexual.d) Desenvolupen una gran capacitat d’esforç i entusiasme.

Augmenten les seues possibilitats, i refermen i milloren el seu autoconcepte, autoestima, eficàcia i caràcter.

Tercer cicle

– 9 –

a) Consoliden la seua identitat, i prenen consciència i accepten les pròpies capacitats i limitacions i les de la resta, i donen solidesa a l’autoconcepte, autoestima i eficàcia.

b) Dominen el caràcter i controlen els impulsos.c) Inicien la pubertat, amb la maduresa dels caràcters sexuals secundaris

i la culminació de la maduresa sexual.

En general, consoliden la seua identitat, i donen pas al començament de l’autonomia personal (d’aprenentatge, intel·lectual, moral i social).

Desenvolupament social

Primer ciclea) Aprofundixen en el coneixement interpersonal (interés per les

característiques de la resta de gent) i les relacions (jo comunitari = amics).

b) Manifesten un raonament i comportament moral diversificat.c) Consoliden i amplien el seu procés de socialització, tot relacionant-se

amb la resta, respecten les regles, dialoguen-escolten i cooperen.d) S’inicien certs comportaments autònoms dins de l’heteronomia que

viuen.e) A través del joc passen de l’anomia a l’heteronomia i a l’autonomia.

Van passant progressivament de l’egoisme propi de l’etapa anterior al coneixement, l’acceptació i la relació amb la resta.

Segon ciclea) S’interessen per la cooperació i la participació.b) Desenvolupen la capacitat per acceptar el punt de vista de la resta

(reducció de l’egocentrisme).c) Descobrixen interessos comuns, es relacionen encara més amb la

resta, respecten les normes i prenen decisions conjuntes.d) Adquirixen gradualment més autonomia.e) S’integren progressivament en altres ambients socials fora de l’àmbit

familiar.f ) El grup d’iguals comença a ser molt important per a ells.

A partir d’interessos comuns, intensifiquen les relacions amb la resta i establixen llaços profunds d’amistat.

Tercer ciclea) S’incrementa la interacció entre iguals i la convivència en grup:

cooperant, participant i consolidant llaços d’amistat.b) Avancen notablement en el coneixement, l’empatia i l’acceptació de la

resta.c) Aprenen normes i es desenvolupen amb facilitat en sistemes

d’organització social.d) Progressen en la construcció d’una moral autònoma, assimilen

sistemes de valors i creences i desenvolupen actituds positives.

– 10 –

e) El grup d’iguals adquirix el major relleu.

En general, es culmina la fase heterònoma amb la inestimable ajuda del grup d’iguals i del joc, bàsics per a la introducció i construcció de l’autonomia personal i social.

En suma, els tres cicles de l’educació primària es caracteritzen per:

Primer cicle (6-8 anys)Inici de l’escolaritat obligatòria:

- Necessitat d’atenció als alumnes de diversa procedència pel que fa als aprenentatges previs.

- Existència encara d’una gran dependència de l’alumnat respecte dels professors i el nucli familiar, tant pel que fa al pla afectiu com al de desenvolupament del treball.

- Principals característiques:- Inici de l’adquisició de les destreses instrumentals bàsiques.- Ampliació d’aquestes a l’obtenció de determinades capacitats i

coneixements culturals.

Segon cicle (8-10 anys)- Comença a haver-hi una major capacitat en els alumnes per interessar-

se per aspectes més detallats de la realitat, la qual cosa facilitarà l’ampliació dels camps del coneixement que s’aborden.

- El treball cooperatiu adquirix més rellevància, i l’individual comença a ser cada vegada més autònom.

- La dependència afectiva de l’alumnat cap al professorat es va reduint. - Principals característiques:- Refermament de les destreses iniciades en el cicle anterior.- Introducció de noves tècniques i estratègies de treball, les quals

facilitaran el coneixement i domini del medi.

Tercer cicle (10-12 anys)- Ampliació dels interessos dels alumnes més enllà de la realitat

immediata i desenvolupament de la curiositat cap a altres realitats.- Autonomia suficient de l’alumnat respecte dels professors.- Capacitat per a considerar i integrar diferents punts de vista per a

participar en treballs d’equip.- Principals característiques:

- Perfeccionament de les destreses bàsiques.- Plantejament de tasques de major complexitat intel·lectual.- Domini de les tècniques de treball intel·lectual.

– 11 –

3. OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

D'acord amb l'article 4 del Decret 111/2007, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana, esta etapa educativa contribuirà a desenrotllar en els xiquets i xiquetes les capacitats que els permeten aconseguir els següents objectius generals:"

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb estes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenrotllar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i convivencia en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’hòmens i dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f ) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciarse en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i ) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’este. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j ) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenrotllar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenrotllament personal i social.

– 12 –

l ) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica; desenrotllar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

ñ) Desenrotllar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

o) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

p) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndre els accidents de trànsit.

– 13 –

4. OBJECTIUS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES ÁREES PER AL SEGON CICLE

ANAYA EDUCACIO ha seqüenciat els objectius de l’etapa per les raons següents: adaptar-los a les característiques evolutivomaduratives específiques de l’alumnat i així facilitar-ne l’adquisició; tindre-los presents en el moment d’organitzar i seqüenciar els continguts, i com a indicadors a l’hora d’establir els criteris d’avaluació final de cada cicle, marcant els nivells que l’alumnat ha d’assolir, i facilitar la coordinació i l’orientació del professorat amb referències concretes sobre les necessitats de l’alumnat.

Els objectius de cicle proposats expressen les capacitats que haurà d’adquirir l’alumnat al final de l’etapa, i la seua contribució al desenvolupament de les competències bàsiques.

– 14 –

CONEIXEMENT DEL MEDI

OBJECTIUS PER AL TERCER CICLE

- Adquirir i utilitzar correctament el vocabulari específic de l’àrea de forma oral i escrita.

- Leer de manera comprensiva científics, històrics i geogràfics.- Conéixer alguns dels avanços científics més importants i les seues

conseqüències en la millora de vida i benestar dels sers humans. - Aplicar en la vida quotidiana els hàbits de salut i cura corporal que es deriven

del coneixement del cos humà i de les seues possibilitats i limitacions.- Procurar que els hàbits de salut i cura corporal servisquen de satifacció

personal i done exemple als altres.- Mostrar una actituds d’acceptació i respecte cap a totes les diferències

individuals (edat, sexe, característiques físiques i psíquiques, etc.).- Participar en activitats de grup de manera constructiva, responsable i

solidària, respectant els principis bàsics establits.- Adoptar una actitud de respecte i valoració de les aportacions pròpies i dels

altres tenint en compte els objectius comuns.- Promoure situacions de trobada, comunicació, coneixement i comprensió

amb els altres, com a base de l’empatia, la simpatia, el respecte mutu i la solidaritat.

- Reconéixer i apreciar la seua pertinença a uns grups socials determinats (Comunitat Valenciana, Estat espanyol, Unió Europea), amb característiques i trets propis (normes de comportament, costums, valors, llengua, cultura, etc.).

- Desenvolupar una actitud de respecte cap a les característiques i trets propis d’uns altres grups, valorant les diferències i rebutjant qualsevol tipus de discriminació.

- Propiciar la trobada amb persones i grups diferents, per al coneixement i respecte mutu i l’intercanvi d’opinions respecte a gustos, afeccions, etc.

- Reconéixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana, reforçant els llaços de pertenència al poble valencià a través del coneixement de les seues peculiaritats.

- Reconéixer i apreciar la seua pertenència a uns grups socials determinats (comunitat autònoma, Espanya, Unió Europea), amb característiques i trets propis (normes de comportament, costums, valors, llengua, cultura, etc.).

- Desenvolupar una actitud de respecte cap a les característiques i trets propis d’altres grups, valorant les diferències i rebutjant qualsevol tipus de discriminació.

- Propiciar la trobada amb persones i grups diferents, per al coneixement i respecte mutu, i l’intercanvi d’opinions respecte a gustos, afeccions, etc.

- Analitzar l’impacte d’algunes activitats humanes en l’entorn natural i social (paisatge urbà, paisatge agrícola, alteració del curs dels rius, abocaments de fem, contaminació, etc.), tot distingint-ne les positives de les negatives.

- Adoptar actituds que contribuïsquen activament a la conservació i millora del medi ambient i del patrimoni natural.

- Valorar la dedicació, de manera altruista, d’algunes persones a la cura i millora del patrimoni natural i cultural.

– 15 –

- Identificar els principals elements del seu entorn natural, analitzantne les característiques més rellevants.

- Situar i representar espacialment els elements més significatius de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, establint semblances i diferències entre les diferents comunitats i valorant la diversitat i riquesa del conjunt.

- Desenvolupar una actitud de trobada, coneixement i respecte entre totes les comunitats d’Espanya, les seues cultures i tradicions.

- Reconéixer l’impacte dels canvis i transformacions provocats pel pas del temps en la Comunitat Valenciana, Espanya i Europa.

- Analitzar les relacions de simultaneïtat, successió i causalitat en els canvis socials de les diferents etapes històriques.

- Adoptar una actitud de respecte pel llegat històric, social i cultural que rebem.- Adoptar actituds que contribuïsquen activament a la conservació i millora del

medi ambient i del patrimoni natural.- Valorar la dedicació, de manera altruista, d’algunes persones a la cura i

millora del patrimoni natural i cultural.- Comprendre, expressar i representar mitjançant codis diferents (cartogràfics,

numèrics, gràfics, tècnics, etc.) successos, idees i situacions del seu entorn social, natural i cultural.

- Observar i apreciar el valor d’elements diferents (cartogràfics, numèrics, gràfics, tècnics: museus, biblioteques, arxius, etc.) del llegat històric, social, natural i cultural de la comunitat autònoma i d’Espanya, que representen i expressen fets, conceptes, procediments i actituds.

- Desenvolupar una actitud comunicativa i crítica en la realització, valoració, exposició i presentació dels treballs realitzats, aplicant criteris propis d’autoavaluació, analitzant-ne la importància pràctica, lúdica i formativa.

- Identificar, plantejar i resoldre problemes relacionats amb els elements més significatius del seu entorn natural i social, utilitzant estratègies cada vegada més sistemàtiques i complexes de recerca, recollida, anàlisi, emmagatzemament i tractament de la informació, de formulació d’hipòtesis tot posant-les a prova, d’extracció de conclusions i de proposta d’unes altres alternatives.

- Practicar les qualitats bàsiques del pensament científic: objectivitat, reflexió, planificació, rigor, causalitat, etc.

- Desenvolupar actituds de valoració positiva dels treballs ben planificats, executats i avaluats, propis i aliens.

- Dissenyar, construir i avaluar dispositius i aparells amb una intenció determinada, utilitzant el coneixement de les propietats elementals dels materials, substàncies i objectes que han d’utilitzar.

- Analitzar i enumerar les propietats dels materials, substàncies i objectes que s’han d’utilitzar.

- Desenvolupar actituds de respecte de les normes de cura, higiene i seguretat en la realització dels treballs i en la manipulació de les substàncies i els aparells.

- Identificar alguns objectes i recursos tecnològics significatius de l’entorn i assenyalar la seua contribució per a satisfer determinades necessitats humanes, valorant la seua orientació cap a usos pacífics i cap a una qualitat de vida millor.

- Comprendre i valorar la utilitat dels objectes i dels recursos tecnològics en la vida de l’ésser humà.

– 16 –

- Desenvolupar actituds d’estima i de respecte envers els objectes i els recursos tecnològics que s’apliquen en la vida quotidiana i que contribuïxen a la millora de la qualitat de vida.

- Valorar les aportacions tecnològiques des d’una perspectiva ètica, tot distingint entre aportacions beneficioses i perjudicials.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Obté informació concreta i rellevant sobre esdeveniments o fenòmens prèviament delimitats a partir de la consulta de diversos documents.

- Identifica i localitza els principals òrgans implicats en el desenvolupament de les funcions vitals del cos humà, i establix relacions entre aquestes i determinats hàbits alimentaris, d’higiene i de salut.

- Identifica i practica els hàbits d’alimentació, postura, higiene i descans més adequats per afavorir la salut.

- Aplica criteris que permeten identificar, comparar i classificar les diferents classes d’animals i de plantes.

- Identifica i descriu els principals usos dels recursos naturals, assenyalant els avantatges i els inconvenients.

- Formula conjectures per explicar les relacions entre alguns factors del medi físic i algunes característiques dels sers vius.

- Aborda problemes senzills, extrets de l’entorn immediat, arreplegant informació de diverses fonts (enquestes, qüestionaris, imatges, documents, etc.), elabora la informació arreplegada (taules, gràfics, resums, etc.), extrau conclusions i formula solucions possibles.

- Identifica i descriu els elements principals que configuren el paisatge de la Comunitat Valenciana, de l’Estat espanyol i d’Europa.

- Recopila informació sobre les característiques observables i regulars de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, seguint criteris i pautes d’observació sistemàtica.

- Utilitza convenientment les nocions espacials per reconéixer i representar en plans i mapes els llocs i objectes més significatius de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.

- Coneix les característiques més importants dels grups socials als quals pertany per establir-hi semblances i diferències i classificar-los.

- Descriu les relacions de necessitat i complementarietat entre els distints treballs de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.

- Identifica i classifica les principals activitats econòmiques de l’entorn i les associa als sectors de producció i a algunes característiques del medi natural.

- Ordena temporalment els fets històrics més rellevants esdevinguts a la Comunitat Valenciana i a Espanya, referits a l’evolució política i social.

COMPETÈNCIES

Comunicació lingüística- Augmentar la riquesa en el vocabulari específic de l'àrea. - Ser rigorós en l'ocupació dels termes específics d'aquesta àrea.

– 17 –

- Saber construir un discurs: ser cuidadós en la precisió de termes, l’encadenament d'idees i l’expressió verbal.

- Adquirir la terminologia específica sobre els sers vius, i sobre objectes i fenòmens naturals.

- Comprendre textos informatius, explicatius i argumentatius.- Transmetre idees en informacions sobre la naturalesa.

Matemàtica- Utilitzar ferramentes matemàtiques com ara mides, escales, taules o

representacions gràfiques.- Utilitzar el llenguatge matemàtic per a quantificar fenòmens naturals,

expressar dades.

Coneixement i interacció amb el món físic- Interpretar el món físic a través dels conceptes apresos.- Saber definir problemes, estimar solucions i elaborar estratègies.- Dissenyar xicotetes investigacions.- Analitzar resultats i comunicar-los.- Observar el món físic, obtindre’n informació i actuar d'acord amb aquesta.- Conéixer el cos propi i la relació entre els hàbits i les formes de vida i la salut.- Conéixer les implicacions de l'activitat humana en el medi ambient.- Buscar solucions per avançar cap a l'èxit d'un desenvolupament sostenible.- Participar en la presa de decisions al voltant de problemes locals i globals

plantejats.

Tractament de la informació i competència digital- Utilitzar diferents procediments de recerca, selecció i organització i aplicar-los

en l'àrea.- Saber utilitzar un ordinador de forma bàsica.- Saber buscar en Internet de forma guiada.- Millorar en les destreses associades a la utilització d'esquemes i mapes

conceptuals.- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació per a tindre una visió

actualitzada de l'activitat científica.

Social i ciutadana- Conéixer sentiments i emocions en relació amb els altres.- Desenvolupar actituds de diàleg i de resolució de conflictes.- Acceptar i elaborar normes de convivència.- Assentar les bases d'una futura ciutadania mundial, solidària, participativa i

demòcrata.- Comprendre la realitat social en què vivim.- Ser conscients del paper de la societat en l'avanç de la ciència.- Conéixer com s'han produït debats essencials sobre l'avenç de la ciència per

a entendre l'evolució de la societat.

Cultural i artística- Conéixer les manifestacions culturals del nostre entorn.- Valorar la diversitat cultural del nostre entorn.

– 18 –

- Reconéixer les manifestacions culturals que formen part del patrimoni cultural de la comunitat.

Aprendre a aprendre- Desenvolupar tècniques per a aprendre, organitzar, memoritzar i recuperar la

informació.- Fer resums, esquemes o mapes mentals.- Reflexionar sobre què i com s'ha aprés.- Adquirir conceptes essencials lligats al nostre coneixement natural per a

incorporar informació provinent de l’experiència pròpia, d'escrits o d’audiovisuals.

- Adquirir procediments d'anàlisi de causes i conseqüències.

Autonomia i iniciativa personal- Prendre decisions des del coneixement d'un mateix (en l'àmbit escolar i en

les activitats d'oci).- Participar en la construcció de solucions.- Tindre habilitat per a iniciar i dur a terme projectes.

– 19 –

EDUCACIÓ ARTÍSTICA


- Conéixer les possibilitats del so, de la imatge, del gest i del moviment per a expressar idees, sentiments o vivències.

- Analitzar imatges segons els sentiments que transmeten.- Expressar amb gestos i moviments idees i sentiments, tant individualment

com col·lectivament, en situacions de comunicació i de joc.- Tindre confiança en les pròpies realitzacions artístiques i gaudir amb el

procés creatiu.- Despertar la sensibilitat visual i auditiva desenvolupant la capacitat

d’observació i d’escolta activa i valorar el silenci com a premisa indispensable per a la concentració i l’equilibri personal.

- Expressar emocions i vivències a través de la creativitat artística en les seues diferents dimensions.

- Aprendre a comunicar a través de les creacions artístiques, tant plàstiques com musicals, diferents emocions.

- Explorar i emprar materials plàstics diversos coneixent-ne les propietats.- Conéixer les possibilitats d’ús de diferents materials amb fins comunicatius,

lúdics i creatius.- Conéixer les possibilitats d’instruments musicals com la flauta dolça o altres.- Conéixer les qualitats (dimensions, forma, color, pes, textura, etc.) de

materials i d’objectes manipulables presents en l’entorn, com a resultat d’una exploració multisensorial i lúdica.

- Seleccionar aquelles característiques que es consideren útils i adequades per al desenvolupament de les activitats artístiques expressives.

- Observar, analitzar i aplicar les característiques artístiques significatives que ens oferix la realitat quotidiana i representar-les de manera autònoma, espontània i creativa.

- Aplicar els coneixements sobre les característiques visuals, plàstiques i de relació espacial de situacions i d’objectes de l’entorn, per millorar l’activitat expressiva i de comunicació icònica.

- Expressar lliurement idees i sentiments mitjançant l’elaboració d’obres artístiques creatives.

- Tindre confiança en les elaboracions artístiques pròpies i apreciar-ne la contribució al gaudi i al benestar personal.

- Gaudir creant obres artístiques pròpies.- Aprendre a posar-se en situació de viure la música: cantar, escoltar, inventar,

dansar i interpretar, basant-se en la composició de les seues pròpies experiències creatives amb manifestacions de distints estils, temps i cultures.

- Conéixer les recomacions bàsiques per a la pràctica d’un instrument.- Interpretar senzilles composicions amb un instrument musical.- Conéixer els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la

comunicació en què s’empren la imatge i el so.- Conéixer els contextos en què operen la imatge i el so en els mitjans de

comunicació.- Desenvolupar la capacitat crítica pel que fa a l’expressió i a l’estètica dels

mitjans de comunicació que empren la imatge i el so.

– 20 –

- Aplicar els coneixements artístics a l’observació de les característiques més significatives dels mitjans de comunicació com a receptors d’imatges i de so.

- Gaudir de les obres d’art que oferixen l’entorn i la Comunitat Valenciana.- Conéixer els elements més destacats del patrimoni cultural.- Conéixer els costums populars mitjançant les cançons i les dances

tradicionals.- Demostrar sensibilitat i gust pel que és bell i creatiu.- Expressar lliurement idees i sentiments mitjançant l’elaboració d’obres

artístiques creatives.- Tindre confiança en les elaboracions artístiques pròpies i apreciar-ne la

contribució al gaudi i al benestar personal.- Gaudir creant obres artístiques pròpies.- Realitzar produccions artístiques col·lectives, sent conscients de la

complementarietat dels diversos papers en una obra comuna.- Valorar i respectar les aportacions de la resta de persones en la producció

d’una obra artística comuna.- Representar col·lectivament diversos papers i situacions de la vida quotidiana

i del món de la fantasia i del joc amb l’ús dels recursos expressius del cos.- Reconéixer i acceptar amb naturalitat les capacitats i limitacions pròpies i les

dels companys i companyes i prendre consciència de com és d’important l’esforç individual i col·lectiu.

- Conéixer algunes de les professions dels àmbits artístics, música i plàstica, interessar-se per les característiques del treball dels artistes i gaudir, com a públic, de les seues produccions. Assistir a museusi a concerts.


- Comprén i empra les possibilitats d’expressió de la imatge i interrelaciona els llenguatges sonors i corporals amb els plàstics.

- Utilitza la seua activitat gràfica per a representar en imatges les seues vivències i experiències personals.

- Representa imatges de la realitat quotidiana i de l’entorn, seleccionant les tècniques més apropiades i els materials adequats.

- Es comunica mitjançant signes i símbols visuals que pertanyen al llenguatge icònic.

- Intervé cooperativament en treballs de creació artística, bidimensional i tridimensional i organitza i té compte del material emprat.

- Utilitza, valora i distingix línies, colors i textures en la representació de les seues creacions, i analitza, interpreta i valora les produccions alienes.

- Explora les qualitats dels materials (plàstics, metàl·lics, tèxtils i de rebuig) i les seues possibilitats expressives.

- Mostra interés per la qualitat en l’execució de les seues creacions, en gaudix en la realització i explica les seues intencions expressives.

- Conserva i respecta el medi ambient i les formes artístiques de l’entorn.- Respecta les normes socials de comportament en qualsevol manifestació

artística.- Manté una escolta atenta, activa i concentrada.- Expressa sensibilitat musical.

– 21 –

- Adopta les postures adequades i realitza els esforços necessaris per a adquirir conciència del cos i millorar el control postural.

- Sincronitza rítmicament i motriument el cos al pols, l’accent i a diferents compassos i ritmes, temes, frases melòdiques i formes musicals, així com al caràcter d’aquestes.

- Expressa verbalment i corporalment vivències, sensacions i emocions.- Mostra destresa i coordinació en els exercicis rítmic-instrumentals.- Manifesta destresa i interés en la construcció de senzills instruments.- Mostra interés, curiositat i atenció en l’exploració dels distints instruments.- Manifesta destresa, esforç individual i progrés en l’aprenentatge d’un

instrument melòdic.- S’integra en el grup, en el cant col·lectiu, i mostra disponibilitat, cooperació i

percepció crítica.- Seguix i respecta les indicacions gestuals de la persona que assumix la

direcció en activitats col·lectives.- Mostra interés, dedicació i constància en els assajos previs a les actuacions

per aconseguir un treball ben realitzat.- Participa de forma cooperativa en la planificació i organització d’exposicions i

realitzacions escenogràfiques, assumint la responsabilitat que prèviament li ha correspost.

- Manifesta capacitat d’integració i interés en la interpretació conjunta, gaudint amb aquesta i sent conscient de la necesitat de l’esforç personal per aconseguir resultats de qualitat musical.

- Reconeix i valora el progrés experimentat en les destresses rítmic-motrius a través de les activitats d’expressió corporal, moviment rítmic i dansa.

- S’accepta a si mateix i a la resta, i manifesta la seua autonomia personal.- Manifesta discriminació auditiva en el reconeixement i repetició de melodies i

diferents veus, parlant o cantant. - Discrimina temes i frases melòdiques.- Realitza improvisacions espontànies i xicotetes creacions pròpies.- Integra els coneixements, prèviament adquirits en el llenguatge musical, en

els llenguatges d’improvisació.- Utilitza diferents aspectes expressius de la cançó (intensitat, tempo, caràcter,

etcètera) per a comunicar sentiments i sensacions.- Acompanya rítmicament o melòdicament, de forma individual o col·lectiva,

cançons i danses.- Identifica el pols, l’accent i el ritme dels temes musicals en exercicis

simultanis, amb diferents instruments, amb l’objecte d’iniciar el desenvolupament de l’oïda harmònica.

- Interpreta exercicis rítmics en el llenguatge musical.- S’integra cooperativament en algunes de les manifestacions artístiques del

medi escolar.- Reconeix temes i frases melòdiques, la seua estructura formal, i pot

expresar-los instrumentalment.- Discrimina mitjançant la lectura, escriptura, entonació i improvisació els

continguts del llenguatge musical.- Realitza exercicis de lectura, escriptura i dictats musicals.- Es maneja amb soltesa les distàncies sonores.- Utilitza el metrònom i el diapasó.

– 22 –

- Coneix i utilitza algunes cançons i danses tradicionals de la zona per a acompanyar els seus jocs i moments d'oci individuals i col·lectius.

- Manifesta curiositat per conéixer altres manifestacions musicals populars de cultures diferents de la pròpia.

- Mostra naturalitat i espontaneïtat en l'aprenentatge dels diferents ritmes i danses.

COMPETÈNCIES

Competència en comunicació lingüística- Valorar l’obra artística.- Buscar l’originalitat narrativa i formal.- Obtindre informació rellevant i suficient a partir de l’observació.- Descriure processos de treball i argumentació de solucions.- Desenvolupar capacitats relacionades amb la parla, com la respiració, la

dicció i l’articulació.- Adquirir un vocabulari específic de l’àrea.- Generar intercanvis comunicatius.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Aprofitar la informació gestual oferida per l’entorn humà i modèlic.- Utilitzar amb fruïció les tècniques plàstiques.- Explorar sensorialment els espais.- Prendre consciència de la importància de contribuir a preservar un entorn

físic agradable i saludable.- Utilitzar el medi com a pretext per a la creació artística.- Mostrar actituds de respecte cap als altres i cap a un mateix.- Apreciar l’entorn a través de colors, formes, sons, textures, etc., presents en

la natura i en les obres realitzades per l’home.

Competència matemàtica- Representar geomètricament els esquemes de dibuix, i formes de sers i

objectes quotidians.- Posar en pràctica processos de raonament i identificar la validesa dels

mateixos.- Valorar el grau de certesa dels resultats derivats del raonament.- Seleccionar les tècniques adequades per a calcular els polsos.

Tractament de la informació i competència digital- Transmetre informació per mitjà de tècniques plàstiques.- Analitzar la imatge i el missatge que transmet.- Usar la tecnologia per al tractament d’imatges visuals.- Analitzar la imatge, el so i els missatges que aquests transmeten.- Buscar, seleccionar i intercanviar informació sobre manifestacions artístiques

perquè en prengueu coneixement i gaudi.- Usar la tecnologia per a mostrar processos relacionats amb la música i les

arts visuals.

Competència social i ciutadana- Indagar i planificar processos.

– 23 –

- Cuidar i conservar materials i instruments.- Tindre flexibilitat davant d’un mateix supòsit. - Treballar en equip cooperant i assumint responsabilitats.- Aplicar tècniques concretes i utilitzar els espais de manera apropiada.- Seguir les normes i les instruccions donades.- Expressar-se buscant l’acord amb actitud de respecte, d’acceptació i

d’enteniment.

Competència cultural i artística- Tindre interés pel coneixement dels materials.- Experimentar amb tècniques i materials.- Explorar els materials cromàtics i disfrutar amb els resultats obtinguts.- Intercanviar informació sobre imatges de qualsevol època i cultura.- Representar formes presents en l’espai natural.- Conéixer diferents codis artístics i utilitzar les tècniques i els recursos que els

són propis.- Facilitar l’expressió i la comunicació.- Conéixer, valorar i mantindre una actitud crítica davant de les manifestacions

culturals i artístiques.- Promoure la iniciativa, la imaginació i la creativitat.- Recolzar i apreciar les iniciatives i les contribucions alienes.

Competència per a aprendre a aprendre- Tindre curiositat respecte del resultat final d’una activitat manipulativa.- Valorar el potencial creatiu contingut en les formes senzilles.- Indagar i planificar processos.- Esforçar-se per aconseguir resultats originals.- Reflexionar sobre el procés d’il·luminació.- Observar amb l’objecte d’adquirir informació rellevant i suficient.- Reflexionar sobre els processos en la manipulació d’objectes,

l’experimentació amb tècniques i materials i l’exploració sensorial de sons, textures, formes i espais.

- Utilitzar els coneixements adquirits en situacions diferents.

Autonomia i iniciativa personal- Manipular materials i adquirir bagatge plàstic expressiu.- Experimentar i disfrutar amb l’ús de tècniques i materials.- Desenvolupar iniciatives i solucions diverses.- Afavorir la creativitat duent a terme iniciatives i remenant diferents

possibilitats.- Fomentar l’originalitat i la recerca de noves formes innovadores en el procés

creatiu.- Triar els recursos tenint en compte la intencionalitat expressiva del que es

desitja aconseguir.- Planificar el procés creatiu i esforçar-se per aconseguir resultats originals.- Adquirir coneixements i buscar solucions a partir de l’exploració i la

indagació.

– 24 –

EDUCACIÓ FÍSICA


- Conéixer cadascuna de les parts del cos i valorar l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudi de les possibilitats motrius.

- Conéixer les possibilitats corporals, i desenvolupar-les i enriquir-les com a mitjà de relació amb la resta i amb l’entorn.

- Valorar el propi cos i acceptar la pròpia identitat física.- Desenvolupar les possibilitats de control postural i respiratori.- Consolidar hàbits higiènics, alimentaris, posturals i d’exercici físic saludables.- Desenvolupar una actitud responsable cap al propi cos i el de la resta.- Desenvolupar hàbits per a la prevenció d’accidents.- Sistematitzar els aprenentatges de cicles anteriors pel que respecta als hàbits

alimentaris i higiènics i a les mesures de seguretat.- Adequar el moviment en l’espai, individualment i col·lectivament.- Sincronitzar el moviment corporal amb estructures rítmiques individuals i

col·lectives.- Desenvolupar la destresa visualmanual.- Prendre conciència del to, la relaxació i l’equilibri estàtic i dinàmic en diferents

situacions.- Apreciar adequadamente diferents trajectòries de mòbils en situacions de joc.- Adaptar les capacitats físiques bàsiques i destreses motores a mitjans no

coneguts.- Desenvolupar la mobilitat corporal, independitzant segments superiors i

inferiors de l’eix corporal.- Percebre amb precisió les distàncies i els obstacles en recorreguts cada

vegada més complexos.- Emprar un repertori motor adequat per a la resolució de problemes que

impliquen una correcta percepció espaitemporal.- Apreciar les distàncies, el sentit i la velocitat en els desplaçaments d’objectes

i persones en moviment.- Resoldre problemes d’estructuració espaitemporal seleccionant els

moviments, executant-los de forma satisfactòria prèvia avaluació de les seues possibilitats.

- Reconeixer i valorar la capacitat de resoldre problemes motors d’un mateix i dels companys.

- Valorar l’interés i l’esforç personal per damunt de l’èxit o dels resultats obtinguts.

- Dosificar l’esforç tenint en compte la natura de la tasca que es realitza.- Desenvolupar l’autoestima a partir de la valoració de l’esforç necessari en

l’activitat física.- Adoptar una bona disposició cap a qualsevol tipus d’activitat física.- Regular i dosificar l’esforç, arribant a un nivell d’autoexigència d’acord amb

les seues possibilitats i la naturalesa de la tasca.- Desenrotllant actituds de tolerància i respecte a les possibilitats i les

limitacions dels altres.- Desenvolupar la creativitat interpretativa mitjançant l’activitat física i

l’expressió corporal.

– 25 –

- Imitar moviments amb un cert grau de complexitat a partir de models establerts.

- Reproduir estructures rítmiques a través del moviment corporal.- Reconéixer sensacions, idees i estats d’ànim en altres companys, a través

del gest i del moviment.- Transmetre diferents sensacions i estats d’ànim, utilitzant els recursos

expressius del cos.- Practicar ritmes i balls populars disociant diferents segments corporals.- Participar en jocs y activitats físiques col·lectives, manifestant solidaritat i

companyerisme.- Relacionar-se amb la resta, compartir jocs i activitats físiques i respectar les

normes i regles que les regixen.- Participar en jocs i activitats físiques col·lectives, manifestant solidaritat i

companyerisme.- Relacionar-se amb la resta, compartir jocs i activitats físiques i respectar les

normes i regles que les regixen.- Conéixer les estratègies bàsiques dels jocs.- Evitar comportaments agressius i actituds violentes en els jocs i activitats

físiques competitives, així com la discriminació dels companys o companyes per raons d’índole personal o social.

- Participar en jocs populars tradicionals i en els d’exploració i aventures.- Conéixer i practicar activitats físiques i esportives habituals en el seu entorn.- Participar en activitats físiques i esportives organitzades en el centre.- Utilitzar de forma adequada i respectuosa el material amb el qual es realitzen

les activitats físiques i esportives, cuidant l’espai on es desenvolupen.- Col·laborar en l’organització de diferents activitats físiques esportives,

ocupant-se de disposar el material necessari per a la seua realització.- Utilitzar les tècniques bàsiques de les activitats que es realitzen en el medi

natural i adoptar una actitud d’atenció i conservació del medi.- Comprendre, acceptar i complir les normes de joc i mantindre una actitud

responsable amb relació a les estratègies establertes.- Usar les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a

recollir informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea.

- Realitzar jocs i activitats esportives de diverses modalitats i dificultat creixent, amb especial referència a les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, com la pilota valenciana.


- Coneix i utilitza les distintes parts del seu cos per a l'exercici físic.- Aplica les normes bàsiques d'alimentació i higiene relacionades amb l'activitat

física.- Utilitza la roba, el calçat i els materials adequats a la realització de l'activitat

física.- Adopta mesures de seguretat necessàries per a previndre accidents en el

desenvolupament de l'activitat física.- Sincronitza els seus moviments corporals a diferents canvis en les condicions

d'una activitat: intensitat, duració i espai en què es desenvolupa.

– 26 –

- Reproduïx estructures rítmiques, dissociant diferents segments corporals.- Executa amb eficàcia, ritme i intensitat els desplaçaments en carrera, amb la

posada en acció, els canvis de direcció, velocitat d'execució, etc., adequats.- Utilitza els desplaçaments i els girs en distintes situacions de forma

adequada.- Dissocia els segments superiors i inferiors de l'eix corporal i adapta els seus

moviments a diferents situacions espai-temporals.- S'orienta en l'espai respecte a si mateix, als altres i als objectes.- Coordina adequadament els girs, les carreres i els bots en l'activitat física.- Reacciona davant de les instruccions auditives o visuals que rep, emprant el

moviment i els gestos.- Reacciona correctament en situacions on intervinguen elements no previstos.- Llança objectes amb una bona execució i precisió en distàncies curtes i sobre

objectius estàtics o dinàmics.- Pren part amb interés en qualsevol tipus de joc, acceptant el seu nivell de

destresa i confiant en les seues pròpies possibilitats.- Participa en totes les activitats propostes acceptant els seus companys i

companyes al marge de la seua condició social, cultural, sexual, etc.- Col·labora activament en el desenvolupament dels jocs i esports de grup,

mostrant una actitud d'acceptació cap als altres, superant les frustracions que es puguen produir.

- Coneix el reglament de diferents esports.- S'interessa per conéixer la diversitat d'activitats esportives, cuidant els

materials i espais on es practiquen.- Utilitza de forma adequada els espais i materials amb què es desenvolupa

l'activitat física.- Valora la seua participació en jocs i competicions, prescindint del resultat

obtingut.- Coordina el moviment amb diferents ritmes.- Utilitza el gest i el moviment per a la comunicació i la representació.

COMPETÈNCIES

Competència en comunicació lingüística- Utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació oral i escrita.- Comprendre, compondre i utilitzar els textos.- Expressar-se de forma adequada.- Conéixer el vocabulari específic de l'àrea.- Obtindre gran varietat d'intercanvis comunicatius en les activitats físiques

lúdiques.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Valorar el coneixement del cos i de les seues capacitats motrius i

expressives.- Entendre i valorar l'activitat física com a element indispensable per a

preservar la salut.- Adquirir l'hàbit de practicar activitat física de forma regular.- Adquirir hàbits saludables d'alimentació, d'higiene i d'atenció del cos.- Comprendre la relació entre alimentació i activitat física.

– 27 –

- Desenvolupar actituds crítiques davant del fenomen del sedentarisme.- Explorar sensorialment l'espai, aplicant la informació obtinguda als seus

activitates motrius.- Desenvolupar el sentit de l'orientació i saber utilitzar diferents recursos per a

orientar-se.- Tindre habilitat per a interactuar amb l'espai circumdant.- Manipular aparells per a realitzar activitats físiques.- Apreciar la natura i percebre el seu valor com a font d'informació.- Mostrar actituds de respecte cap als altres i cap a un mateix.

Competència matemàtica- Realitzar mesuraments.

Tractament de la informació i competència digital- Transformar la informació en coneixement.- Transmetre informació a través del llenguatge corporal.- Analitzar l'expressivitat corporal i entendre els missatges que a través d'ella

es transmeten.- Utilitzar la informació rebuda a través dels gestos i les postures per a

l'elaboració d'estratègies de joc en les activitats físiques ludicorecreatives.

Competència social i ciutadana- Utilitzar l'activitat física per a facilitar la relació, la integració i el respecte.- Acceptar i respectar les regles del joc acordades entre tots.- Assumir les diferències en l'activitat física, així com les possibilitats pròpies i

alienes.- Participar, prendre decisions i comportar-se amb responsabilitat.- Treballar en equip, cooperant i assumint responsabilitats.- Valorar el treball i les aportacions dels altres, sense discriminar per raons de

sexe, classe, origen o cultura.- Valorar l'esforç i els èxits obtinguts per les persones afectades de

discapacitat física o mental en els seues activitats físiques, laborals i quotidianes.

- Habituar-se a cuidar i a mantindre l'ordre en les seues pertinences i en el seu entorn.

- Cuidar i conservar els materials.- Comprendre i valorar la importància de respectar les normes de trànsit.

Competència cultural i artística- Expressar idees, sensacions i sentiments utilitzant com a recursos el cos i el

moviment.- Apreciar les manifestacions culturals de la motricitat humana (jocs

tradicionals, dansa).- Experimentar amb el llenguatge del cos.- Experimentar formes de comunicació a través de la dansa expressiva.- Interessar-se per les formes de comunicació no verbal.- Desenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat.- Apreciar les iniciatives i les aportacions dels altres.- Utilitzar les manifestacions artístiques com a font d'enriquiment i gaudi.- Conéixer la riquesa cultural mitjançant la pràctica de diferents jocs i danses.

– 28 –

Competència per a aprendre a aprendre- Conéixer-se a si mateix, les pròpies possibilitats i carències a través de les

activitats físiques i expressives.- Desenvolupar el sentiment de competència o eficàcia personal.- Afavorir la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre.- Ser conscient del que pot fer per si mateix i del que pot fer amb l'ajuda dels

altres.- Adquirir recursos de cooperació en activitats físiques comunes.- Facilitar l'adquisició de recursos de cooperació en activitats expressives

(dansa, mimodrama).- Manejar de forma eficaç els recursos i les tècniques adquirides en el

desenvolupament de les seues habilitats motrius.- Utilitzar els coneixements adquirits en situacions diferents.- Afrontar la presa de decisions de manera racional.

Autonomia i iniciativa personal- Organitzar de forma individual i col·lectiva activitats físiques lúdiques i

activitats expressives.- Desenvolupar els valors personals de la responsabilitat i la perseverança.- Desenvolupar les habilitats socials del respecte als altres, la cooperació i el

treball en equip.- Ser capaç de buscar solucions als problemes plantejats i de portar-les a la

pràctica.- Desenvolupar la iniciativa i la creativitat.- Esforçar-se per aconseguir resultats creatius, originals i sincers en la seua

expressivitat.- Tindre una visió estratègica dels reptes per a complir els objectius dels jocs i

altres activitats físiques, i motivar-se per a aconseguir l'èxit.- Utilitzar les activitats físiques i el llenguatge corporal per a ampliar i millorar

les seues relacions socials.

– 29 –

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS


- Desenrotllar l’autoconeixement i l’afany de superació. - Desenrotllar l’autoestima i l’afectivitat en les seues relacions amb els altres,

així com una actitud contrària a la violència, els estereotips i els prejuís.- Mostrar respecte pels costums i les formes de vida de poblacions diferents de

la pròpia, en tot allò que tinguen d’enriquidor.- Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència i aprendre a obrar-

hi d’acord.- Identificar i rebutjar situacions en què falla la convivència, d’injustícia i de

discriminació.- Desenrotllar habilitats emocionals, comunicatives i socials per a actuar amb

autonomia en la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup; mostrant-hi actituds generoses i constructives.

- Reconéixer els drets humans arreplegats en les declaracions universals, així com els drets i llibertats que arrepleguen la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

- Descriure l’organització, la forma d’elecció i les principals funcions d’alguns òrgans de govern del municipi, de la Comunitat Valenciana i de l’Estat. Identificar els deures més rellevants associats a estos.

- Conéixer i respectar les normes bàsiques que regulen la circulació vial, especialment aquelles que tenen a veure amb la seguretat.


- Mostrar un adequat nivell de coneixement dels propis límits i virtuts.- Identificar i respectar les diferències i característiques dels altres.- Assumir responsablement les conseqüències de les accions personals.- Argumentar i defendre les opinions pròpies.- Escoltar i respectar críticament les opinions dels altres.- Acceptar i practicar les normes de convivència.- Participar en la presa de decisions del grup.- Utilitzar el diàleg per a afavorir els acords.- Assumir obligacions i responsabilitats.- Conéixer el paper dels ajuntaments, les Comunitats Autònomes i l’Estat en

l’ordenament polític espanyol.- Conéixer i valorar els drets reconeguts en les declaracions internacionals, en

la Constitució Espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

- Conéixer el significat i la importància dels principals senyals de circulació i reconéixer les normes bàsiques de seguretat viària.

COMPETÈNCIES

Competència social i ciutadana- Propiciar l'adquisició d'habilitats per a viure en societat i per a exercir la

ciutadania democràtica.

– 30 –

- Reforçar l'autonomia, l'autoestima i la identitat personal.- Afavorir l'esperit crític per a ajudar a la construcció de projectes personals de

vida. - Impulsar els vincles personals basats en sentiments.- Afrontar les situacions de conflicte, al proposar la utilització sistemàtica del

diàleg. - Conéixer els principis continguts de la Declaració Universal dels Drets

Humans, la Convenció dels Drets del Xiquet i la Constitució Espanyola.- Conéixer els fonaments i formes d'organització de les societats

democràtiques.- Interioritzar valors de cooperació, solidaritat, compromís i participació.- Consolidar les habilitats socials.

Autonomia i iniciativa personal- Participar, prendre decisions i comportar-se amb responsabilitat.- Dialogar com a forma d'aproximar les diferències socials, culturals i

econòmiques.- Construir un pensament propi.- Enfortir l'autonomia per a analitzar, valorar i decidir.

Comunicació lingüística- Conéixer termes i conceptes propis de l'àrea.- Exercitar-se en l'escolta, l'exposició i l'argumentació.

Competència d'aprendre a aprendre- Estimular les habilitats socials, l'impuls del treball en equip, la participació i

l'ús sistemàtic de l'argumentació.- Ser capaç de sintetitzar les idees pròpies i alienes, i de presentar de forma

raonada el propi criteri.

– 31 –

LLENGUA


- Comprendre discursos orals i escrits adequadament, amb atenció a les característiquess dels diferents contextos.

- Expressar-se oralment i per escrit adequadament, amb atenció a les característiques de les diferents situacions de comunicació.

- Utilitzar de forma adequada els aspectes normatius de la llengua.- Utilitzar un lèxic adequat i potenciar l’ús creatiu de la llengua.- Desenvolupar el pensament lògic, la sensibilitat estètica i la capacitat

creativa, i gaudir, respectar i valorar críticament les obres pròpies i alienes.- Identificar i apreciar la unitat i la diversitat lingüística espanyola.- Escoltar, memoritzar, reproduir i representar expressions del llenguatge oral

tradicional (endivinalles, cançons, contes, embarbussaments, etcètera).- Valorar aquestes expressions lingüístiques com un fet cultural enriquidor per

a tots.- Apreciar la importància de la llengua castellana o espanyola com a llengua

comuna.- Valorar les possibilitats de comunicació universal que oferix la llengua

castellana.- Apreciar la importància del valencià com a llengua pròpia de la comunitat.- Valorar les possibilitats de comunicació universal que oferix la llengua

valenciana.- Estimar el valencià, estar motivat envers el seu domini, i usar-lo

progressivamente en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.

- Apreciar la conveniència i la necessitat d’assolir competències en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.

- Triar les formes de comprensió i expressió adequades a les diferents situacions i intencions comunicatives.

- Valorar i acceptar les aportacions pròpies i alienes, i respectar les normes de l’intercanvi comunicatiu.

- Produir textos escrits propis de la vida social de l’aula, com a forma de comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, avisos, sol·licituds…) d’acord amb les característiques pròpies d’aquests gèneres.

- Comprendre textos de l’àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d’ús social (fullets, descripcions, instruccions i explicacions), per a aprendre i per a informar-se, tot comparant, classificant, identificant i interpretant els coneixements i les informacions per a ampliar els aprenentatges.

- Utilitzar, de manera dirigida, les tecnologies de la informació i la comunicació i els diferents tipus de biblioteques (d’aula i de centre), tot mostrant respecte per les normes de funcionament que tenen, amb la finalitat d’obtindre informació i models per a la composició escrita.

- Compondre textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments que resulten significatius, amb especial incidència en la notícia i en las cartes al director, tot utilitzant suports de l’àmbit escolar i alguns mitjans de premsa local.

– 32 –

- Buscar, arreplegar i processar informació mitjançant l’ús eficaç de la llengua.- Conéixer l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic (qüestionaris,

resums, informes, descripcions, explicacions…), i aplicar aquests coneixements a la comprensió i a la producció de textos per a comunicar coneixements, experiències i necessitats.

- Comprendre diferents tipus de textos mitjançant una lectura fluida i adequada.

- Utilitzar la lectura per a ampliar el vocabulari i per a adquirir una correcta ortografia.

- Desenrotllar l’hàbit i el gust per la lectura, tot dedicant-li part del temps lliure disponible.

- Llegir en veu alta i en silenci i utilitzar la lectura com a mitjà de diversió i d’aprenentatge.

- Desenvolupar el gust literari i la capacitat estètica, de manera que facilite la comprensió i l’expressió d’idees i sentiments.

- Explorar i aplicar les possibilitats expressives bàsiques de la llengua oral i escrita, adquirint seguretat en les pròpies habilitats comunicatives i usos personals del llenguatge.

- Expressar per escrit, de forma cada vegada més complexa, ordenada i coherent, idees, vivències, sentiments, fets reals i fantàstics, tant en prosa com en vers.

- Escriure i parlar de forma adequada i correcta utilitzant els coneixements adquirits sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic.

- Comprendre textos orals i escrits i uns altres realizats amb signes de diferents codis, en diferents contextos.

- Analitzar el valor de la llengua com a instrument de transmissió de diferents valors.

- Rebutjar els usos discriminatoris en l’ús de la llengua oral i escrita.- Utilitzar la llengua per a destacar els valors de les diferents cultures de

l’entorn.- Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seu

competència, per a elaborar un treball breu en una d’aquestes llengües.- Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del

missatge no coneix la llengua del text.- Usar habilitats lingüístiques i estratègiques relacionades amb les àrees no

lingüístiques per a construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats mitjançant textos orals i escrits.


- Exposa, narra, argumenta, oralment i per escrit de forma correcta, coherent i apropiada, tot expressant clarament les idees principals, seguint un ordre lògic, i tenint cura de l’articulació o l’ortografia, el vocabulari, les concordances i les fórmules d’inici i final.

- Emet missatges orals o escrits basant-se en un guió prèviament establert i valora l’adequació del resultat a l’objectiu inicial.

- Escriu de manera correcta i coherent diferents tipus de textos, emprant els procediments adequats per estructurar el text (nexes, signes de puntuació, etc.).

– 33 –

- Participa en situacions de comunicació relacionades amb l’activitat escolar (diàlegs, col·loquis, entrevistes, etc.), respecta les normes que faciliten l’intercanvi, adequa l’expressió a la intencionalitat i al context, i valora allò que es diu amb una certa actitud crítica.

- Transmet i demana informació (en exposicions, argumentacions, col·loquis, etc.).

- Identifica i resumix els elements essencials en textos escrits literaris o no literaris (personatges, ambients, arguments, diàlegs, descripcions, narracions, etc.).

- Utilitza diferents estratègies per a la comprensió de discursos orals i textos escrits, i per a la resolució de dubtes (preguntar, avançar i retrocedir, consultar el diccionari, etc.).

- Identifica les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana i valora positivament el fenomen del contacte de llengües com un mitjà d’enriquiment de la societat en general.

- Identifica i corregix fenòmens lingüístics que es manifesten de manera diversa en valencià i en castellà.

- Rebutja qualsevol tipus de prejudici personal o social que signifique una falta de valoració del fet enriquidor de la diverstitat lingüística.

- Utilitza indistintament les dues llengües oficials de la Comunitat Valencia en situacions formals i informals.

- Interpreta i transmet missatges que combinen codis verbals i no verbals (moviment corporal, gràfic, musical, etc.), en narracions orals i escrites.

- Analitza alguns elements formals no exclusivament lingüísitcs: tipografia, colors, etc.

- Manifesta interés per conéixer la funció dels missatges en els mitjans de comunicació social.

- Utilitza de forma habitual la lectura amb finalitats diferents: diversió, plaer, informació, resolució de problemes, enriquiment cultural, etc.

- Expressa les seues opinions sobre els textos llegits i manifesta els gustos personals.

- Utilitza la biblioteca escolar per satisfer diferents necessitats.- Contruïx missatges orals i escrits de manera personal i creativa.- Reconeix algunes estructures gramaticals i recursos literaris.- Reflexiona sobre els usos inacceptables de la llengua com a vehicle de

prejudicis classites, racistes, etc., després de l’audició o lectura de textos publicitaris, còmics, contes, narracions, comentari de pel·lícules, etc.

- Evita expressions racistes, classistes, sexistes.- Regula el treball per mitjà el llenguatge oral i escrit, realitza plans de treball,

esquemes, resums, notes recordatòries, etc.

COMPETÈNCIES

Competència en comunicació lingüística- Comprendre i produir missatges orals que continguen fets, coneixements i

opinions.- Adquirir tècniques de redacció aplicables a qualsevol escrit.- Llegir i comprendre de forma autònoma textos literaris en prosa i en vers.

– 34 –

- Participar activament en intercanvis comunicatius orals respectant les normes que els regixen.

- Comprendre i utilitzar la terminologia pròpia del cicle: tipus de textos, classes de paraules, mecanismes bàsics de formació del lèxic.

- Mostrar interés per la lectura i l’escriptura com a instruments per a relacionar-se amb els altres i per a aprendre.

- Adaptar el significat de les paraules al context.- Buscar, recopilar i processar la informació.- Valorar els textos literaris com a forma de comunicació, font de coneixement i

recurs de gaudi personal.- Expressar adequadament idees i emocions.- Posar en pràctica els coneixements i les estratègies per a escriure

correctament, mitjançant l’estudi de les normes ortogràfiques bàsiques, les normes de puntuació i d’acentuació i l’estudi de totes les classes de paraules.

- Comprendre i saber comunicar les normes d’ùs del llenguatge.- Utilitzar el lenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.

Autonomia i iniciativa personal- Desenvolupar l’autoestima envers la creació de textos propis.- Comunicar-se amb u mateix, analitzar problemes, elaborar plans i prendre

decisions.- Emprar el llenguatge per a organitzar el pensament, comunicar afectes,

regular emocions.

Competència per a aprendre a aprendre- Fer servir de manera eficaç els recursos del treball intelectual.- Afavorir la motivació i el gust per aprendre.- Gestionar de forma eficaç els processos d’aprenentatge.- Accedir a la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge.

Tractament de la informació i competència digital- Consultar un diccionari en Internet.- Transformar la informació en coneixement.- Valorar el coneixement científic.- Buscar, seleccionar i registrar la informació.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Localitzar i obtindre la informació.- Valorar el coneixement científic.- Mostrar actitud de respecte envers les normes establertes. - Tindre habilitat per a interaccionar amb l’espai que els envolta.- Mostrar actituds de respecte caps els altres i cap a u mateix.

Competència social i ciutadana- Crear un sistema de valors propi basat en el respecte.- Utilitzar la llengua com a destresa para la convivència, el respecte i

l’enteniment.- Aprendre a comunicar-se amb els altres i a comprendre el que aquests

transmeten. - Valorar totes les llengües com aptes per a la comunicació.

– 35 –

- Acabar amb els usos discriminatoris del llenguatge.

Competència artística i cultural- Llegir, comprendre i valorar les obres literàries.- Usar de forma responsable els recursos de la biblioteca.- Comprendre, apreciar i valorar les manifestacions culturals i artístiques.- Expressar-se amb imaginació i creativitat.- Ser conscient de la importància dels factors estètics en la vida quotidiana.- Apreciar la creativitat a través dels diferents mitjans artístics.

– 36 –

LLENGUA EXTRANGERA


- Comprendre i representar correctament les ordres orals i les expressions escrites objecto d’estudi.

- Comprendre la informació global i específica de textos orals i escrits senzills referents a objectes, situacions i esdeveniments coneguts.

- Utilitzar la llengua estrangera de forma oral per a comunicar-se amb el professor i amb els companys i companyes en les activitats habituals de la classe, atenent a les normes de comunicació interpersonal.

- Respectar les diferents aportacions dels companys i companyes en la classe de llengua estrangera.

- Produir correctament textos escrits sobre temes coneguts, expressant la seua opinió al respecte i respectant les normes gramaticals estudiades.

- Classificar paraules segons diverses categories.- Llegir de forma comprensiva textos curts i senzills, prèviament treballats de

forma oral, relacionata amb les seues experiències i interessos.- Llegir de forma comprensiva les seues pròpies produccions escrites.- Llegir de forma comprensiva els senyals, anuncis i missatges bàsics més

habituals de l’entorn i els mitjans de comunicació.- Utilitzar les noves tecnologies per a comunicar-se en la llengua estrangera.- Reflexionar sobre l’ús dels recursos no lingüístics com a vehicle de

comunicació en la llengua estrangera- Valorar la llengua estrangera com a instrument per a l’ampliació de continguts

nous o ja apresos.- Valorar la importància de comunicar-se en una llengua estrangera i la pròpia

capacitat per a aprendre-la.- Respectar els costums i tradicions de les persones d’altres cultures, mostrant

una actitud comprensiva i respectuosa.- Mostrar interés en aprendre la llengua estrangera manifestant una actitud

receptiva i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge de la llengua estrangera.

- Evocar el coneixement d’altres llengües per a aprendre i practicar noves expressions en llengua estrangera.

- Reconéixer la importància dels recursos utilitzats en l’aprenentatge d’altres llengües per a la seua aplicació en l’aprenentatge de la llengua estrangera.

- Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’aquestes llengües.

- Establir relacions entre el significat, la pronuncia i la representació gràfica del vocabulari estudiat i emprar-lo en frases senzilles, reconeixent els aspectes sonors, el ritme i l’entonació de la llengua estrangera.


- Manté conversacions quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicació predicibles, respectant les normes bàsiques de l'intercanvi.

– 37 –

- Capta el sentit global i identifica informacions específiques en textos orals variats emesos en diferents situacions de comunicació.

- Valora la importància de comunicar-se en una llengua estrangera.- Reconeix la importància de tindre una actitud de respecte cap a les opinions

dels altres.- Reconeix i representa correctament les ordes i expressions objecte d'estudi.- Pronuncia adequadament les paraules i expressions apreses.- Comprén les idees expressades en textos orals senzills, relacionats amb

temes, situacions i funcions lingüístiques prèviament estudiats.- Participa en diàlegs senzills i jocs, respectant les regles bàsiques de la

comunicació.- Classifica paraules en anglés segons categories senzilles.- Associa noms amb imatges, i viceversa.- Identifica, anomena i avalua sentiments propis i dels altres.- Produïx textos senzills en què utilitza les regles bàsiques del codi escrit.- Presenta els seus treballs de forma adequada.- Aprecia les observacions que se li fan per a millorar el seu aprenentatge.- Identifica el vocabulari dels centres d'interés tractats, i pronuncia i escriu

correctament els seus noms.- Recita contes i rimes, i participa en diàlegs amb la pronuncia, l'entonació i els

ritmes adequats.- Memoritza i dramatitza cançons en una llengua estrangera.- Contextualitza els recursos no lingüístics i els utilitza com a acompanyament

del seu discurs oral.- Participa i atén en les activitats de classe.- Respecta les normes de convivència en l'aula.- Mostra interés i curiositat pels usos i costums dels països la llengua del qual

estudia.

COMPETÈNCIES

Comunicació lingüística- Completar i enriquir la capacitat comunicativa general.- Basar l'aprenentatge de la llengua estrangera en el desenvolupament

d'habilitats comunicatives.

Aprendre a aprendre i Autonomia i iniciativa personal- Millorar la capacitat comunicativa general.- Reflexionar sobre el propi aprenentatge.- Afavorir el desenvolupament de l'autonomia.

Informació i competència digital- Poder comunicar-se en temps real amb qualsevol part del món.- Accedir de manera senzilla i immediata a un flux incessant d'informació.- Utilitzar la llengua estrangera en contextos reals i funcionals de comunicació.

Social i ciutadana- Entendre la llengua com a vehicle de comunicació i transmissió cultural.

– 38 –

- Conéixer els aspectes culturals vinculats a les comunitats parlants d'una mateixa llengua.

- Mostrar interés per altres cultures i per relacionar-se amb altres persones.- Millorar la comprensió i la valoració de la pròpia llengua i la pròpia cultura.- Afavorir el respecte i la tolerància a partir de l'acceptació de les diferències

culturals.

Cultural i artística- Elaborar produccions lingüístiques amb component cultural.

– 39 –

MATEMÀTIQUES


- Utilitzar els conceptes matemàtics bàsics sobre el nombre, les operacions elementals de càlcul, la mesura, les formes geomètriques i la seua situació en l’espai, les seues possibilitats operatòries i de l’or-ganització de la informació per comprendre fets i fenòmens coneguts.

- Utilitzar els diferents llenguatges matemàtics (numèric, geomètric i gràfic) per interpretar, produir i valorar informacions i missatges sobre fets i fenòmens coneguts.

- Utilitzar el coneixement matemàtic per interpretar, produir i valorar informacions i missatges sobre fets i fenòmens coneguts.

- Reconéixer situacions que puguen ser resoltes amb l’ajuda de codis, nombres naturals, fraccions i nombres decimals.

- Resoldre situacions el tractament de les quals requerisca més de dues operacions elementals de càlcul, utilitzant els algoritmes corresponents i interpretant-ne el resultat.

- Detectar i resoldre problemes de l’entorn quotidià mitjançant operacions de geometria i de lògica.

- Valorar la necessitat i la importància de les matemàtiques en la vida quotidiana.

- Mostrar interés i perseverança en la recerca de solucions a situacions problemàtiques i apreciar el que tenen de positiu els errors comesos.

- Manifestar creativitat en l’exploració d’alternatives distintes en la resolució de problemes cada vegada més complexos.

- Gaudir amb les diferents possibilitats de representació de dades de forma numèrica i gràfica.

- Mostrar sensibilitat i gust pel rigor i la precisió en la realització de càlculs cada vegada més complexos i per la representació ordenada i clara del procés i dels resultats.

- Manifestar satisfacció pel progrés dels seus coneixements matemàtics.- Afrontar amb autonomia situacions problemàtiques cada vegada més

complexes, sense abandonar les tasques fins a haver-les conclòs.- Comparar quantitats cada vegada més complexes, tant estimant com

comptant, i expressar-ne el resultat.- Efectuar operacions de càlcul mental cada vegada més complexes mostrant

confiança en les pròpies capacitats.- Elaborar i utilitzar estratègies personals d’estimació, aproximació i càlcul

mental, i d’orientació espacial per a la resolució de problemes senzills a partir del coneixement dels nombres i de les operacions.

- Realitzar mesuraments usant instruments i unitats de mesura convencionals en contextos quotidians, utilitzant també les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana.

- Utilitzar els mitjans tecnològics per al càlcul de mesures de longitud, capacitat, massa i temps, els seus múltiples i divisors.

- Explorar i utilitzar instruments de càlcul (calculadora de quatre operacions), analitzant la seua adequació, avantatges i inconvenients, i revisant els resultats.

– 40 –

- Explorar i utilitzar instruments de mesura (regla graduada, compàs, unitats de longitud, capacitat i massa, rellotge, etc.), decidint sobre la pertinència i avantatges que implica el seu ús i revisant els resultats.

- Reconéixer a l’entorn objectes i espais amb diferents formes geomètriques i expressar-ho amb claredat i precisió.

- Comprendre millor el propi entorn i desenvolupar noves possibilitats d’acció sobre aquest, utilitzant els seus coneixements sobres les formes geomètriques, les seues propietats i grandàries, descrivint apropiadament posicions i trajectòries d’objectes en l’espai.

- Definir de manera precisa la pròpia situació i la dels objectes, utilitzant diferents punts de vista i sistemes de referència apropiats.

- Constuir i interpretar croquis, plans, mapes i maquetes, reconeixent-hi elements importants i recorreguts.

- Utilitzar tècniques de recolllida de dades de la realitat quotidiana, organitzant els resultats en taules i gràfics.

- Observar i prendre dades sobre fets, fenòmens i situacions de la realitat quotidiana per classificar-los i quantificar-los, formant-se judicis al respecte tenint en compte la seua probabilitat i plausibilitat, i representant-los gràficament i numèricament.

- Representar dades mitjançant diagrames de barres i interpretar taules i gràfics similars contextualitzats.

- Utilitzar els procediments adequats per al plantejament i resolució de problemes matemàtics.

- Utilitzar la comunicació oral i l’expressió escrita per a inventar i formular problemes matemàtics.

- Utilitzar un llenguatge matemàtic correcte, amb el vocabulari específic, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes

- Utilitzar el llenguatge propi del camp científic amb precisió i, en particular, emprar adequadament el llenguatge matemàtic per a identificar relacions i conceptes apresos i per a comprendre i anomenar uns altres de nous.

- Argumentar una solució raonable i buscar els procediments matemàtics més adequats per a abordar el procés de resolució.

- Valorar les diferents estratègies que s'ha de seguir i perseverar en la busca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d'un problema.

- Entendre els missatges dels diferents textos que descriuen situacions amb contingut matemàtic.

- Conéixer les estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos per diferents textos.

- Utilizar un lenguaje correcto, con el vocabulario específico de las matemáticas, en la exposición de situaciones con contenido matemático y en la resolución de problemes.


- Utilitza ordenadament el llenguatge numèric, geomètric, gràfic i de mesura, i argumenta i raona les seues solucions.

– 41 –

- Relata experiències pròpies incloent espontàniament en la seua narració mesuraments d’espai i de temps, nombres naturals o fraccions, paraules relatives a comparacions i a les operacions additives i multiplicadores, etc.

- Interpreta documents i missatges sobre fenòmens de la vida quotidiana que contenen nombres i operacions, descripcions de figures, situacions en l’espai o itineraris, etc., i és capaç d’utilitzar aquest tipus de documents per realitzar xicotetes investigacions o per donar suport a arguments en discussions sobre temes del seu interés.

- Coneix l’ús dels nombres com a codi.- Estima una solució raonable a un problema abans de resoldre’l, selecciona i

aplica pertinentment les operacions necessàries amb les dades disponibles i contrasta el resultat amb l’estimació realitzada, l’interpreta tenint en compte l’enunciat, el revisa i el corregix si s’escau.

- Estima magnituds (longitud, superfície, capacitat, massa i temps) abans de mesurar-les i contrasta els resultats obtinguts amb l’estimació prèvia.

- Realitza els mesuraments amb cura, tria entre les unitats i instruments de mesura disponibles aquells que millor s’ajusten a la naturalesa d’allò que es desitja mesurar, i expressa correctament els mesuraments realitzats manipulant múltiples i submúltiples.

- Elegix un procediment de càlcul numèric adequat a la situació concreta en un context de resolució de problemes, amb nombres de diverses xifres, executa amb correcció aquest procediment i el revisa si el resultat no coincidix amb l’estimació prevista.

- Coneix els elements i propietats més importants de cossos i de figures, i els utilitza per crear les pròpies composicions estètiques o utilitàries.

- Descriu desplaçaments amb relació al punt de referència elegit i utilitza sistemes senzills de coordenades en el pla per ubicar i descriure-hi punts.

- Interpreta una representació espacial (croquis d’itinerari, pla o maqueta), referent a espais del seu entorn i hi identifica els elements més importants.

- Identifica quines dades cal prendre quan arreplega informació per a un propòsit concret i aplica la tècnica adequada.

- Interpreta i elabora taules de dades amb pulcritud i precisió.- Manifesta satisfacció pel progrés dels seus coneixements matemàtics, per

l’autonomia que li proporcionen aquests coneixements, així com per la creixent socialització que implica el llenguatge matemàtic.

- Aplica els coneixements matemàtics a situacions lúdiques i identifica situacions del seu entorn familiar on s’utilitzen.

- Afronta amb autonomia les situacions problemàtiques, sense demanar ajuda davant la primera dificultat, és conscient dels seus punts dèbils i s’esforça per superar-los.

- Explora distintes representacions d’una situació concreta, i contempla les possibilitats dels diferents llenguatges matemàtics (gràfic, numèric, etc.).

COMPETÈNCIES

Competència matemàtica- Reconéixer distints usos dels números i utilitzar codis numèrics per a

identificar objectes, situacions…- Reconéixer la utilitat de les operacions per a resoldre problemes.

– 42 –

- Reconéixer la utilitat del càlcul mental en el maneig de les monedes i bitllets de curs legal.

- Resoldre problemes que impliquen el maneig dels diners.- Reconéixer les fraccions, els seus termes, representació i nomenclatura- Aplicar a situacions quotidianes, el càlcul del valor d'una part d'una quantitat

que s'ha dividit en parts iguals.- Utilitzar les unitats de mesura de longitud per a enfrontar-se a situacions on

emprar les matemàtiques fora de l'aula.- Desenvolupar el gust per la precisió i el rigor en la utilització dels instruments

de mesura.- Establir relacions i equivalències entre les distintes unitats de temps.- Aplicar en contextos diversos els conceptes relatius als distints tipus de línies,

a les seues posicions relatives i als angles.- Ser capaç d'utilitzar els conceptes relatius als triangles, quadrilàters,

circumferència i cercle en distints contextos: analitzar, descriure, classificar, interpretar, les formes dels objectes que ens rodegen.

- Adquirir coneixements i destreses matemàtiques.- Mostrar interés per utilitzar modes matemàtics de pensament.

Comunicació lingüística- Incorporar els números al llenguatge habitual, com a elements amb valor

expressiu i interpretar missatges que contenen números.- Descriure verbalment els raonaments i processos matemàtics que intervenen

en les distintes operacions matemàtiques.- Incorporar al seu llenguatge habitual la terminologia de les distintes

operacions matemàtiques.- Utilitzar un llenguatge precís i clar en la descripció, localització i organització

de fets al llarg del temps.- Incorporar les fraccions al llenguatge habitual, com a elements amb valor

expressiu.- Incorporar al seu llenguatge habitual la terminologia del sistema mètric

decimal.- Utilitzar el vocabulari adequat en situacions familiars de mesura de capacitat i

de pes. - Incorporar al seu llenguatge habitual la terminologia del sistema monetari.- Incorporar al llenguatge habitual la terminologia geomètrica apresa.- Valorar la terminologia geomètrica com a recurs expressiu.- Descriure verbalment els processos matemàtics que intervenen en

l'elaboració de taules i gràfiques.- Incorporar al seu llenguatge habitual la terminologia elemental estadística.

Coneixement i interacció amb el món físic- Reconéixer la utilitat dels números per a expressar quantitats de les

magnituds que ens manegem tots els dies.- Facilitar una comprensió millor de l'entorn.- Utilitzar les distintes operacions matemàtiques per a enfrontar-se a situacions

quotidianes on emprar les matemàtiques fora de l'aula.- Reconéixer la utilitat de les fraccions per a expressar quantitats de les

magnituds que ens manegem tots els dies

– 43 –

- Utilitzar el sistema monetari per a enfrontar-se a situacions quotidianes on emprar les matemàtiques fora de l'aula.

- Descriure l'entorn de manera més ajustada a la realitat.- Localitzar en el temps les vivències pròpies: al llarg del dia, del mes, de l'any,

etc.- Aplicar els conceptes i la nomenclatura relatius als elements geomètrics per a

analitzar, descriure i comprendre l'entorn real.- Transmetre informacions precises sobre aspectes quantificables de l'entorn.

Tractament de la informació i competència digital- Proporcionar destreses associades a l'ús dels números.- Facilitar la comprensió d'informacions que incorporen quantitats i mesures.- Iniciar-se en l'ús de calculadores i de ferramentes tecnològiques per a facilitar

la comprensió de continguts matemàtics.- Iniciar-se en l'ús de cronòmetres i rellotges digitals per a facilitar la

comprensió de continguts matemàtics.- Utilitzar Internet com a recurs per a la recerca d'informació i per a l'obtenció

de figures i representacions geomètriques- Utilitzar el llenguatge gràfic i estadístic per a interpretar la informació sobre la

realitat.

Social i ciutadana- Valorar la utilitat dels números com a recurs per a analitzar els elements i

relacions de la societat en què vivim.- Desenvolupar la col·laboració amb els altres i mostrar actituds d'ajuda a fi de

resoldre situacions problemàtiques en què intervinguen les distintes operacions matemàtiques.

- Valorar la utilitat de les fraccions com a recursos per a quantificar i resoldre situacions quotidianes

- Desenvolupar la col·laboració amb els altres i mostrar actituds d'ajuda per tal de resoldre situacions problemàtiques on intervinga els diners.

- Desenvolupar la col·laboració amb els altres i mostrar actituds d'ajuda per tal de resoldre situacions problemàtiques on intervinga les unitats de mesura de longituds.

- Planificació dels productes que es van a consumir abans de comprar.- Valorar la puntualitat com quelcom positiu per a la convivència.- Acceptar altres punts de vista diferents al propi en utilitzar estratègies de

resolució de problemes.

Aprendre a aprendre- Reconéixer la utilitat de les representacions gràfiques per a fixar i aclarir

conceptes i relacions en els números.- Verbalitzar el procés seguit en l'aprenentatge de les distintes operacions

matemàtiques, per a potenciar el desenvolupament d'estratègies que faciliten l'aprenentatge autònom.

- Realitzar dibuixos o esquemes que li ajuden a la recerca de la solució a un problema.

- Potenciar el desenvolupament d'estratègies que faciliten l'aprenentatge autònom.

- Desenvolupar l'habilitat per a comunicar amb eficàcia, els resultats propis.

– 44 –

- Reconéixer la utilitat de les representacions gràfiques per a fixar i aclareixes conceptes i relacions en els números fraccionaris

- Reconéixer la utilitat d'utilitzar dibuixos o esquemes que li ajuden a la recerca de la solució a un problema.

- Potenciar una actitud experimentadora cap a la utilització de diferents instruments i unitats de mesura.

– 45 –

RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA


- Investigar expressions bàsiques i generals del fet religiós en l'Antiguitat.- Reconéixer els principals components que formen el fet de la religió en

general.- Comparar les principals semblances i diferències de les grans religions

actuals.- Conéixer i valorar les respostes a les grans respostes del ser humà que

donen les religions monoteistes. - Conéixer i prendre consciència de la solidaritat de l'Església catòlica i les

religions amb el món actual.- Conéixer i aplicar les claus d'interpretació catòlica de la Bíblia. - Descobrir l'acció de Déu en la natura i en la persona, com a fonament i font

dels valors bàsics de l’ésser humà.- Conéixer i comprendre la providència de Déu en relació amb la fe cristiana i

la vida diària.- Descobrir els principals mitjans i experiències per a trobar-se amb Déu.- Investigar en el Nou Testament els principals relats i testimonis que

manifesten la vertadera humanitat i vertadera divinitat de Jesucrist.- Conéixer la presència i la importància de la Verge Maria en el Nou Testament

i en l’Església catòlica.- Identificar les principals característiques i originalitat del Déu cristià.- Conéixer i valorar l'Esperit Sant en relació amb Déu Pare i Déu Fill, i com a

ajuda per al desenvolupament de valors cristians i socials.- Analitzar l'Església catòlica en relació amb el món actual i les seues

principals notes. - Conéixer les principals característiques dels sagraments de l'Orde i el

Matrimoni. - Analitzar i comprendre les principals característiques del sagrament de la

Unció de malalts.- Descobrir l'originalitat de les festes religioses en relació amb l'any litúrgic de

l'Església catòlica. - Comprendre i valorar la correcta relació que ha d'existir entre l'Església

catòlica i la societat.- Prendre conciència de la importància de respectar les creences religioses per

a millorar la convivència entre persones de diferents cultures i religions.- Descobrir l’originalitat i l’aportació del compromís social i ciutadà dels

cristians.- Comprendre i respectar les expressions artístiques de les religions. - Reconéixer i interpretar correctament les manifestacions de la presència de

Déu en la cultura general i cristiana.- Conéixer i interpretar correctament la fe de l’Església sobre la vida eterna.


- Indica algunes claus que utilitza l'Església catòlica per a la interpretació de la Bíblia.

– 46 –

- Expressa les principals característiques comuns del fet de la religió en general.

- Reconeix les principals característiques de les religions de l'Antiguitat de Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma.

- Expressa el principal sentit últim que donen a la vida les religions monoteistes.

- Enumera els principals camins personals i cristians per a trobar-se amb Déu. - Sintetitza les principals característiques i originalitat del Déu cristià. - Indica els principals testimonis del Nou Testament que manifesten la

vertadera humanitat i vertadera divinitat de Jesucrist.- Resumix la relació de l'Església catòlica amb el món actual i la missió que ha

de complir. - Expressa l'originalitat de les festes cristianes i catòliques en relació amb el

cicle litúrgic de l'Església catòlica. - Definix els sagraments de l'Orde i el Matrimoni. - Descriu la solidaritat de l'Església catòlica i les religions amb el món actual. - Assenyala la correcta relació que ha d'existir entre l'Església catòlica i la

societat actual.- Aporta dades sobre l'aportació de l'Església Catòlica i el cristianisme en el

desenvolupament i pràctica dels drets humans en el món. - Indica l'originalitat de la pau per als cristians i els seus compromisos per a

desenvolupar en les persones i les societats. - Resumix les característiques de l'art religiós i cristià. - Enumera les principals semblances i diferències de les grans religions

actuals.- Expressa el sentit últim que donen a la vida l'hinduisme, budisme i

cristianisme. - Argumenta amb dades la importància de respectar les creences religioses

per a millorar la convivència. - Descriu l'Església com a estructura jeràrquica i el nou poble de Déu.- Resumix la missió de l'Església en relació amb Jesucrist i l'Esperit Sant. - Reconeix les principals veritats de la fe cristiana sobre Jesucrist. - Justifica la importància de la Mare de Déu en el Nou Testament i en

l'Església catòlica. - Definix el sagrament de la Unció de malalts. - Enumera les principals veritats de fe de l'Església catòlica sobre la vida

eterna.- Explica la providència de Déu en relació amb la fe cristiana i la vida diària.- Compara les diferències i semblances entre la moral cristiana i la moral civil. - Sintetitza l'originalitat i l'aportació del compromís social i ciutadà dels

cristians.- Expressa el compromís dels cristians per al desenvolupament de la llibertat.- Indica el compromís i aportació dels cristians per al desenvolupament de la

vertadera democràcia.

COMPETÈNCIES

Competència en comunicació lingüística- Escoltar, comprendre, exposar i dialogar.

– 47 –

- Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.- Expressar emocions, vivències i opinions.- Utilitzar el llenguatge amb versatilitat en funció del context.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Cuidar el medi ambient. - Consumir de manera racional i responsable.- Percebre l’espai físic en què es desenvolupa la vida.

Competència social i ciutadana- Participar, prendre decisions i comportar-se amb responsabilitat.- Dialogar per a millorar la comprensió de la realitat.- Comunicar-se en distints contextos.- Crear un sistema de valors propi basat en el respecte, especialment als

creients d’altres religions.- Comprendre la realitat religiosa i social a partir de la seua anàlisi.

Competència cultural i artística- Cultivar la pròpia capacitat estètica per mitjà de l’expressió artística i

l’expressió plàstica.- Expressar-se per mitjà d’elements plàstics a través de la iniciativa, la

imaginació i la creativitat.- Desenvolupar habilitats i actituds que permeten accedir a les distintes

manifestacions.- Conéixer les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural

cristià.- Utilitzar les manifestacions culturals i artístiques com a font d’enriquiment i

gaudi.- Mantindre una actitud respectuosa cap a les expressions artístiques del

patrimoni cristià.

Competència per a aprendre a aprendre- Disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de

continuar-lo.- Perseverar i esforçar-se, acceptant els errors i aprenent d’aquests.- Afavorir la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre.- Gestionar i controlar de forma eficaç els processos d’aprenentatge.- Aconseguir experiències d’aprenentatge conscients i gratificants, tant

individuals com col·lectives.

Autonomia i iniciativa personal- Desenvolupar valors personals com la responsabilitat, la col·laboració, l’ajuda

als altres, la perseverança, etc.- Afrontar els problemes i trobar solucions per a aquests.- Triar amb criteri propi i portar avant iniciatives en l’àmbit personal.- Desenvolupar habilitats socials com respecte als altres, diàleg, agraïment,

cooperació i treball en equip.

– 48 –

5 . CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ


CURS CINQUÉ

1. Geografia. L’entorn i la seua conservació

- L’aire i l’aigua al planeta Terra.- Les roques i el relleu en la configuració del paisatge, els components del sòl i

la utilitat de les roques per a l’ésser humà. Minerals i roques. Les roques i el sòl del paisatge de la Comunitat Valenciana i de la resta del territori espanyol.

- L’aigua i les seues característiques físiques. El cicle de l’aigua, la configuració del paisatge i els sers vius. Els usos i abusos de l’aigua: consum, regadiu, indústries, oci, etc.

- Elements físics que configuren el relleu de la Comunitat Valenciana i del territori espanyol.

- Les principals unitats paisatgístiques naturals espanyoles.- Elements introduïts pels grups humans en el paisatge.- Trets fonamentals i principals elements que configuren els paisatges rurals i

urbans.- Relacions entre les activitats econòmiques i els elements del medi físic.

2. Ciències. La diversitat dels sers vius

- Classificació dels sers vius: els cinc regnes.- La nutrició en els animals i en les plantes.- Morfologia de les principals espècies de plantes i animals: arbres, arbustos i

herbes; estudi comparatiu de diverses espècies d’animals vertebrats i invertebrats; relació de l’anatomia amb la seua funció i amb el medi.

3. Ciències. La salut i el desenrotllament personal

- L’alimentació i la digestió en l’ésser humà: els aliments, la digestió, l’aparell digestiu, la salut alimentària. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- La circulació: el transport de substàncies en l’ésser humà, l’aparell circulatori. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- La respiració: l’aparell respiratori. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- L’excreció: l’aparell excretor. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- La salut: factors i pràctiques que l’afavoreixen o la perjudiquen; l’alimentació i les seues repercussions; bons hàbits i abusos.

4. Persones, cultures i organització social

- La població de la Comunitat Valenciana i de l’Estat espanyol.

– 49 –

- La mobilitat natural (naixements i morts) i la mobilitat espacial (migracions) a la Comunitat Valenciana i a la resta d’Espanya.

- Raons físiques de la concentració més gran o més xicoteta de població a la Comunitat Valenciana i a la resta d’Espanya.

- Les activitats econòmiques. Els problemes econòmics.- Els treballs més comuns a la Comunitat Valenciana i a l’Estat espanyol i la

seua relació amb l’economia de la zona.

5. Història. El canvi en el temps

- Les grans èpoques històriques: la Prehistòria, l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana.- Esdeveniments i personatges rellevants de la història d’Espanya i de la

Comunitat Valenciana.- Vestigis del passat al nostre entorn, amb una referència especial a la

Comunitat Valenciana, com a testimonis del mode de vida i de la història en unes altres èpoques.

6. Matèria i energia

- La matèria inorgànica i els sers vius.- La matèria. Estats de la matèria.- Canvis físics bàsics observables de la matèria.- Canvis químics bàsics - La calor i els canvis en la matèria.- Les forces i els canvis en la matèria.- L’energia, les seues formes i les seues transformacions.- Les fonts d’energia.- El ser humà i el consum d’energia.

7. Objectes, màquines i noves tecnologies

- Algunes màquines i aparells d’ús més freqüent a l’entorn: les seues característiques principals i les normes bàsiques del seu ús.

- Màquines per a aprofitar l’energia.- Màquines per a comunicar informació.

CURS SISÉ

1. Geografia. L’entorn i la seua conservació

- El coneixement de l’univers en l’estat actual de les investigacions científiques.- Elements físics que configuren el relleu d’Espanya i de la comunitat

autònoma. Característiques més importants.- Elements físics que configuren el relleu dels continents. Característiques més

importants.- Característiques dels diferents tipus de clima d’Espanya i de la comunitat

autònoma.- Característiques dels diferents tipus de clima dels continents.- Característiques de la hidrografia espanyola i de la comunitat autònoma.

– 50 –

- Característiques de la hidrografia dels continents. - Relacions entre les activitats econòmiques i els elements del medi físic i el

seu paper en la configuració dels paisatges.- Principals factors i activitats que contaminen i degraden el medi ambient.

2. Ciències. La diversitat dels sers vius

- La reproducció dels animals. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- La reproducció de les plantes. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- Utilitat dels animals i les plantes en la vida de l’ésser humà (alimentació, vestits, convivència, economia, etc.).

- La funció dels animals i les plantes en el medi ambient.- Relacions alimentàries dels animals i les plantes.- La dimensió social dels sers vius.- Les comunitats d’sers vius: poblacions vegetals i animals. Associacions

intraespecífiques i interespecífiques.

3. Ciències. La salut i el desenrotllament personal

- Les funcions de relació en l’ésser humà: sentits, sensacions, sistema nerviós i moviments; el cervell humà. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- El moviment en l’ésser humà. Els ossos i els músculs, el moviment i les articulacions, l’aparell locomotor. Identificació, localització i funcionament bàsic dels principals òrgans i aparells.

- La reproducció en l’ésser humà. La funció de reproducció. L’aparell reproductor femení. L’aparell reproductor masculí. Fecundació, embaràs i part.

- La salut: hàbits que l’afavorixen i hàbits que la perjudiquen; l’alimentació i les seues repercussions: els bons hàbits, els abusos i les principals atencions del cos.

4. Persones, cultures i organització social

- La població espanyola: nombre total, densitat de població i diferenciació per sexes, edats i cultura o religió.

- La mobilitat natural (naixements i morts) i la mobilitat espacial (migracions) de la població espanyola.

- Raons físiques que deriven en una concentració de població més gran o més menuda a Espanya.

- La població europea. Característiques generals de la població d’Europa.- Els sectors econòmics espanyols i de la Comunitat Valenciana.

Característiques dels sectors de producció.- Els sectors econòmics europeus. Característiques generals de l’economia

europea.- El treball i el problema de la desocupació. L’explotació dels xiquets, les

dones, els pobres, els emigrants, etc. El treball femení dins i fora de la llar i el

– 51 –

repartiment de les tasques domèstiques. L’atenció a la infància i a les persones ancianes. Causes que provoquen la marginació social.

- Divisions administratives: l’organització política i social de l’Estat espanyol.- L’organització política i social de la Unió Europea.

5. Història. El canvi en el temps

- Les grans èpoques històriques: l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània.- Esdeveniments i personatges rellevants de la història d’Espanya i de la

Comunitat Valenciana.- Formes de la vida quotidiana en les societats de les grans èpoques

històriques.- Fonts històriques per a l’estudi i reconstrucció del passat.- Principals fites del patrimoni artístic de la humanitat, amb una referència

especial al patrimoni artístic espanyol i de la Comunitat Valenciana.

6. Matèria i energia

- La llum. La llum com a forma d’energia: fonts lluminoses.- El comportament de la llum: reflexió i refracció.- La descomposició de la llum: el color.- L’electricitat i el magnetisme. L’electricitat com a forma d’energia.- L’electricitat estàtica i el corrent elèctric.- La producció d’electricitat i el seu aprofitament.- Els recursos energètics.- El coneixement de l’univers en l’estat actual de les investigacions científiques.- El comportament dels materials per influència de la llum, l’electricitat, la calor

i la humitat.- L'energia i les seues fonts. Les transformacions de l'energia.

7. Objectes, màquines i noves tecnologies

- Algunes màquines i aparells d’ús més freqüent en l’entorn: les seues principals característiques i normes bàsiques d’utilització.

- Màquines per a aprofitar l’energia.- L’ús de la informàtica com a recurs i mitjà de comunicació.

– 52 –

EDUCACIÓ ARTÍSTICA

ÀREA D’EXPRESSIÓ PLÀSTICA

CINQUÉ CURS

1. Observació plàstica

- El rostre humà.- La figura humana en moviment, en repòs i en moviment.- Animals en perspectiva.- Animals d’espècies diferents.- Simetria: l’escarat i la vespa.- Coberta de mamífers.- Caps de tigre i de lleó.- Aus i rèptils.- Les plantes: el tronc dels arbres- Els fruits.- Simetria en les plantes.- Elements de la natura.- Bodegó de fruites.- La llum i el color en els objectes de dia o de nit.- Proporció dels objectes.- El punt de vista: objectes en diferents posicions.- Paisatge de camp.- Dibuix a llapissera: casa en el camp.- Arbres en perspectiva.- Llums i ombres: paisatge en diferents moments del dia i amb figura en

perspectiva.- Diferents paisatges.- Composició a l’estil de Piet Mondrian.- Composició amb tramats.- Pintors: Van Gogh, Goya, Murillo i Cézanne.

2. Expressió i creació

- Dibuix i pintat de figures humanes en distintes posicions a partir dels esquemes corporals.

- Pintura amb ceres.- Traçat i ombreig d'un ull en posició de front i de perfil.- Traçat i pintat de les meitats simètriques d'un insecte.- Traçat i pintat de cobertes de diferents mamífers.- Dibuix i pintat de dos gossos, en perspectiva, en un entorn natural.- Pintat d'objectes segons la llum del dia o de la nit.- Dibuix i pintat d'objectes establint la proporció de grandària que tenen en la

realitat.- Dibuix i pintat d'objectes observats des de diferents punts de vista.- Composició, per mitjà de collage, d'arbres en perspectiva.- Elements de la natura observats a través de lents.

– 53 –

- Pintura amb ceres: l'arc de la muralla.- Pintura amb temperes: el far.- Realització de collage a l'estil de Piet Mondrian.- Composició amb variants de tramats.- Representació d'un paisatge amb figura, en diferents posicions del sol.- Ombreig d'un paisatge amb llapis de grafit. - Pintura amb temperes.- Composició de colors d'una paleta per mitjà de mescla de tons.- Pintat d'un quadro segons l'original i amb una altra variant.

ÀREA D'EXPRESSIÓ MUSICAL

1. Escolta

- Les qualitats bàsiques del so: intensitat, altura, timbre i duració.- Qualitats bàsiques d'una obra musical: ritme, melodia, harmonia i forma.- Dictats rítmics i melòdics.- Identificació d'elements d'una òpera.- Veus, instruments i conjunts vocals i instrumentals.- Identificació auditiva d'esquemes melòdics.- Reconeixement del compàs binari, ternari i quaternari.- Música i posició corporal.- Timbres instrumentals.- Formes musicals: bipartida (estrofa i tornada), cànon, rondó i ostinat.- Agrupacions musicals.- Analogia entre altres arts i la música.- Elements d'una òpera.- Escenaris de representacions teatrals.- L'orquestra simfònica.- Analogia espectacle-música.- Agrupacions musicals: folk, banda, cor.- Instruments de vent-metall.- Diferents estils musicals d'altres cultures.- Estils musicals de la pròpia cultura.- Compositors musicals.- Relació entre la mitologia grega i la música.- El teatre: història de l'escenari.- La dansa: el mixer.- El bordó.

2. Interpretació i creació

- La veu: aparells fonador i articulador.- Exploració de les possibilitats expressives de la veu.- Emissió de veu i tècnica vocal: respiració, articulació, moviment, emissió,

entonació, etc.- Entonació: entonació amb lligadures, entonació en ternari.- Aspectes expressius de la cançó.- Lectura rítmica. Prosòdia rítmica. Onomatopeies.

– 54 –

- Cançons: folklòriques, populars, actuals, clàssiques, monòdiques i polifòniques.

- Flauta dolça. Recomanacions: digitació, respiració, control postural i articulació.

- Flauta: Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do´.- Relació entre accent i compàs amb moviment.- Possibilitats sonores instrumentals des de diverses òptiques: segons la

matèria, la forma i el mode de tocar-los (exploració i destresa instrumental, control postural segmentari i global; la relaxació corporal).

- Instrumentació Orff.- Capacitats i habilitats motrius bàsiques per a la pràctica instrumental:

manipulació i utilització dels instruments, i coordinacions manuals i globals.- Famílies instrumentals: tipus (tradicionals, populars, orquestrals i electrònics)

i agrupacions.- Percussió corporal en compàs ternari.- Elements que configuren la peça instrumental: musicals (ritme, melodia,

harmonia i forma) i expressius (intensitat, tempo, timbre, articulació, caràcter i fraseig).

- Tipus d'acompanyament per a la veu.- La representació gràfica de la música com a mitjà de comunicació.- L'accent musical.- Matisos d'intensitat.- Els elements i tipus de grafia bàsics com mitjans de representació de la

música: no convencionals (traços, punts, línies, dibuixos i colors), i convencionals: reguladors d'intensitat.

- Diferents tipus de compassos.- Les notes i les seues relacions.- La duració en les figures i silencis.- Reconeixement visual d'esquemes melòdics.- Escriptura rítmica i melòdica.- L'obra i les seues característiques bàsiques: formes musicals (cànon, lied i

rondó), cançons i danses (temes i frases melòdics, forma i estructura), instruments i famílies, moviments (prest, allegro, andante i adagio), caràcter o expressió (vivace, moderato, graciós i maestoso), intensitat i matisos, compositor (d'autor o anònim), intèrprets.

- El teatre musical: Romanç del comte Flores.

SISÉ CURS

ÀREA D’EXPRESSIÓ PLÀSTICA

1. Observació plàstica

- La proporció de la figura humana.- El rostre humà: situació de les faccions.- El cap humà de perfil.- Formes bàsiques: mamífers i aus.- Dibuix al llapis: animals, objectes i plantes.- Parts de les plantes: les fulles, les flors, les fruites.

– 55 –

- Arbres i arbustos.- Els objectes: bodegons.- Elements del paisatge.- La llum i l'ombra en el paisatge.- Colors oposats.- Paisatge en perspectiva.- El retrat.- Composició amb tramats.- Composició del color.- Colors freds i colors càlids.- Pintors: Velázquez, Sorolla, Brueghel, Picasso i Anker.

2. Expressió i creació

- Traçat i ombreig del cap humà i les faccions en posició de perfil.- Dibuix i ombreig de faccions en el seu lloc corresponent.- Dibuix i ombreig d'un pardal, amb les ales esteses, per mitjà del sistema de

quadrícula.- Dibuix i pintat d'un papagai en una branca.- Traçat i pintat d'una perdiu segons els passos indicats.- Pintura amb ceres: camaleó.- Dibuix, traçat i pintat de fruites i flors.- Dibuix i pintat d'arbres i arbustos amb la proporció de grandària que tenen en

la realitat.- Dibuix i pintat d'un paisatge amb elements de tres models diferents.- Traçat i pintat d'una casa de camp amb el seu entorn.- Pintat d'un paisatge tenint en compte la posició del sol.- Pintat d'un paisatge amb colors oposats a un model concret.- Traçat i pintat d'un carrer en perspectiva segons els passos indicats.- Dibuix i pintat d'un bodegó.- Dibuix i pintat d'un paisatge en perspectiva.- Representació d'un paisatge mariner.- Dibuix i pintat d'un edifici en perspectiva.- Pintura amb temperes d'un paisatge.- Composició amb tramats combinant els models oferits o amb formes

semblants.- Composició de paleta de colors.- Composició amb colors càlids i amb colors freds. - Pintura contemporània: retrat.- Elaboració d'un puzle d'un quadro de J. Sorolla.- Pintat d'un quadro de Brueghel.- Pintat d'un quadro de Picasso.- Pintat d'un quadro d'Anker.

ÀREA D'EXPRESSIÓ MUSICAL

1. Escolta

– 56 –

- Història de la música: Prehistòria, Antiguitat, Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, romanticisme i actualment.

- Qualitats bàsiques d'una obra musical: ritme, melodia, harmonia i forma.- Dictats rítmics i melòdics.- Identificació de diferents estils musicals.- Veus, instruments i conjunts vocals i instrumentals.- Alteracions musicals.- Identificació auditiva d'esquemes melòdics.- Diferents estils musicals d'altres cultures i d'altres èpoques.- Estils musicals de la pròpia cultura.- Compositors musicals.- Forma musical: el rondó.

2. Interpretació i creació

- Exploració de les possibilitats expressives de la veu.- Emissió de veu i tècnica vocal: respiració, articulació, moviment, emissió,

entonació, etc.- Entonació: entonació de melodies didàctiques sobre l'escala de Do,

entonació en Do M.- Lectura rítmica. - Prosòdia rítmica.- Cançons a l'uníson i polifonia.- Flauta dolça. Recomanacions.- Flauta dolça: Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do agut, Do greu, Si bemoll i Fa

sostingut.- Relació entre accent i compàs amb moviment.- Possibilitats sonores instrumentals des de diverses òptiques: segons la

matèria, la forma i el mode de tocar-los (exploració i destresa instrumental, control postural segmentari i global; la relaxació corporal).

- Agrupacions instrumentals.- Capacitats i habilitats motrius bàsiques per a la pràctica instrumental:

manipulació i utilització dels instruments, i coordinacions manuals i globals.- Famílies instrumentals: tipus (tradicionals, populars, orquestrals i electrònics)

i agrupacions.- Elements que configuren la peça instrumental: musicals (ritme, melodia,

harmonia i forma) i expressius (intensitat, tempo, timbre, articulació, caràcter i fraseig).

- Figures rítmiques.- Dictats rítmics.- Escriptura musical.- Els elements i tipus de grafia bàsics com mitjans de representació de la

música: no convencionals (traços, punts, línies, dibuixos i colors), i convencionals: reguladors d'intensitat.

- Diferents tipus de compassos.- Les notes i les seues relacions: notes (Fa, Si, Fa sostingut, Do M).- Interpretació de partitures no convencionals.- Escriptura rítmica i melòdica.- L'obra i les seues característiques bàsiques: formes musicals, cançons i

danses (temes i frases melòdiques, forma i estructura), instruments i famílies,

– 57 –

moviments (prest, allegro, andante i adagio), caràcter o expressió (vivace, moderato, graciós i maestoso), intensitat i matisos, compositor (d'autor o anònim), intèrprets.

- Improvisació i creació de moviments.- Qualitats del so.- Interpretació de musicogrames.- El tempo la intensitat.- Dissenys rítmics: ti-ri tu, tu ti-ri, trí-o-la.- Alteracions musicals pròpies i accidentals.- El tema musical.- Esquemes rítmics: trèmolo, abreviatura de repetició de compàs.

– 58 –

EDUCACIÓ FÍSICA

CINQUE CURS

1. El cos: imatge i percepció

- El desenvolupament físic i el canvi corporal.- La percepció del cos propi i del dels altres durant el procés de canvi i

desenvolupament.- L'atenció del cos: alimentació, i materials i procediments d'higiene corporal.- L'esquema corporal global i segmentari.- Conductes motrius de base: control postural i equilibri en repòs i en

moviment.- Conductes perceptomotrius: relacions espacials: sentit, direcció i càlcul de

distàncies, i relacions temporals: moviments lents, ràpids i balístics. - Moviment: global i segmentari; coordinació de moviments.- Possibilitats i límit de les capacitats físiques.- Relació entre la forma física i la salut.- Mesures bàsiques de seguretat i de prevenció d'accidents en la pràctica de

l'activitat física.

2. Habilitats motrius

- Habilitats: desplaçament, bot, llançament i recepció.- Eix, posició i trajectòria.- Tècnica i tàctica.- Tipus d'habilitats en l'activitat física i en l'esport.

3. Activitates físiques artisticoexpressives

- El cos com a mitjà de comunicació (comprensió i expressió): gestos (personals i emotius), moviment, mímica, dansa i dramatització.

- Ritme i moviment. - Dansa expressiva.

4. Activitat física i salut

- Organització de la pròpia activitat física autònoma com a pràctica de salut de forma habitual.

- Capacitat física, distingint-la clarament d'altres manifestacions de la motricitat, i establint la relació amb l'estat o manteniment de la salut.

- Desenvolupament i manteniment de les capacitats físiques bàsiques.- L'activitat física habitual com a valor social i pràctica saludable.

5. Jocs i activitats esportives

- Joc com a aprenentatge per a la vida.- Factors del joc: espai, temps, moviment i regles.- Jocs d'oposició i de cooperació.

– 59 –

- Jocs que es practiquen en l'entorn.- Jocs en la natura.- Jocs d'adversari i jocs cooperatius.- Jocs d'iniciació esportiva.- Jocs populars tradicionals.

SISÉ CURS

1. El cos: imatge i percepció

- Desenvolupament corporal harmònic.- Els segments corporals: composició, articulacions, tipus.- Els músculs: funcions, tensió muscular i relaxació.- Capacitats físiques bàsiques del cos humà: flexibilitat, força, velocitat i

resistència.- L'atenció del cos: materials i procediments d'higiene corporal, i rutines

relacionades amb l'activitat física, calfament i relaxació.- Relació entre la forma física i la salut.- Mesures bàsiques de seguretat i de prevenció d'accidents en la pràctica de

l'activitat física.

2. Habilitats motrius

- L'habilitat motriu: factors, coordinació. - Habilitats: bot (longitud i altura), tipus de carrera, exercicis amb balons.- Destreses amb xarxa.- Destreses amb raquetes i bastons.- Destreses coordinades.

3. Activitates físiques artisticoexpressives

- El cos com a mitjà de comunicació (comprensió i expressió): gestos (personals i emotius), moviment, mímica, dansa i dramatització.

- La dansa com a forma d'expressió.- Ritme i moviment.- Relació del llenguatge corporal amb altres llenguatges.- Expressió i comunicació.

4. Activitat física i salut

- Control personal de la seua activitat física autònoma com a pràctica de salut de forma habitual regulant els esforços i assumint la necessitat una pràctica d'activitat física segura.

- Capacitats i habilitats físiques, com a base per a la participació en els aspectes de relació social, a partir de la pràctica d'activitats físiques i esports d'orientació saludable.

- Interlocutòria-entrenament i control de l'estat de salut.- Activitat física habitual com a aportació personal a l'esforç per una vida sana i

per a la pràctica social i saludable.

– 60 –

5. Jocs i activitats esportives

- Jocs cooperatius.- Jocs preesportius.- Voleibol.- Minibàsquet.- Futbol.- Handbol.- Jocs en la natura.

– 61 –

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS

1. Individus i relacions interpersonals i socials

- Autonomia, voluntat i autoestima.- Reconeixement de les altres i els altres com a base de la convivència.- L’amistat.- Llibertat i responsabilitat.- Autonomía y responsabilidad. - Valoración de la identidad personal, de las emociones y del bienestar e

intereses propios y de los demás. Desarrollo de la empatía.- La dignidad humana. Derechos humanos y derechos de la infancia.- Relaciones entre derechos y deberes. - Derechos y deberes en la comunidad educativa.- Diversidad natural, cultural o religiosa y desigualdad social.- Reconocimiento de las diferencias de sexo. Identificación de desigualdades

entre mujeres y hombres. - Valoración de la igualdad de derechos de hombres y mujeres en la familia y

en el mundo laboral y social.

2. La vida en comunitat

- La convivència en la família, el col·legi, el barri, la localitat.- Convivència, diàleg i conflicte.- El dret i el deure de participar. Les vies de participació.- El pluralisme i els valors cívics en la societat democràtica.- Valors cívics en la societat democràtica: respecte, tolerància, solidaritat,

justícia, cooperació i cultura de la pau. - Aplicació dels valors cívics en situacions de convivència i conflicte en l'entorn

immediat (família, centre escolar, amistats, localitat).- Desenvolupament d'actituds de comprensió i solidaritat i valoració del diàleg

per a solucionar els problemes de convivència i els conflictes d'interessos en la relació amb els altres.

- Voluntariat i participació en els equips de mediació.- El dret i el deure participar. - Valoració de les diferents formes de participació.- Responsabilitat en l'exercici dels drets i els deures individuals que li

corresponen com a membre dels grups en què s'integra i participació en les tasques i decisions dels mateixos.

- La diversitat social, cultural i religiosa. - Respecte crític pels costums i formes de vida diferents del propi. - Identificació de situacions de marginació, desigualtat, discriminació i injustícia

social.

3. Viure en societat

- La vida en societat. Necessitat de les normes per a conviure. - Els principis de convivència en la Constitució Espanyola i en l’Estatut

d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

– 62 –

- Drets i llibertats en la Constitució. Els drets de les valencianes i els valencians en l’Estatut d’Autonomia.

- El paper dels ajuntaments, de les Comunitats Autònomes i de l’Estat en l’organització política espanyola.

- Servicis públics i béns comuns. La contribució de les ciutadanes i els ciutadans a través dels impostos.

- Hàbits cívics. Els espais públics, la protecció civil i el medi ambient. La defensa nacional com un compromís ciutadà.

- La idea de dignitat humana. Drets humans i drets de la infància.- Relacions entre drets i deures. La universalitat dels drets humans.- La no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o

qualsevol altra condició o circumstància personal o social. - La igualtat de drets en el món laboral i social.- Seguretat viària. Els principals senyals de circulació. Normes de

comportament dels ciutadans.

– 63 –

CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

CINQUÉ CURS

1. Las lenguas y los hablantes

- Consideración del valenciano como idioma propio de nuestro pueblo, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículo necesario de cultura.

- Aceptación de la conveniencia y necesidad de alcanzar competencia en las lenguas cooficiales de la Comunitat Valenciana.

- Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de la lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de integración personal en la recuperación cultural y de normalidad lingüística.

- Conciencia positiva de la variedad lingüística y cultural existente en el contexto social y escolar como una manifestación enriquecedora a la cual se aporta y de la cual se participa.

- Conocimiento de las lenguas de España, su localización en las diferentes Comunidades Autónomas y valoración positiva ante esta riqueza lingüística, evitando los prejuicios sobre las lenguas y sus hablantes.

- Respeto por las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas.

- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género.

2. Escuchar, hablar y conversar

- La necesidad de la expresión oral en el medio habitual del alumnado en las diferentes situaciones de comunicación.

- Situaciones e intenciones comunicativas. Distintos tipos de textos orales: conversación, rutinas lingüísticas (presentaciones y saludos), relato natural, lectura expresiva, conversaciones formales y formularios orales (preguntas y respuestas), textos dialogados ficticios (diálogo teatral), textos expositivos, resúmenes, rimas, procedimientos para opinar y emitir juicios, argumentación oral (debate), reformulación, paráfrasis, cambio de registro, anécdotas, cuentos, refranes, recitado de poemas, narraciones colectivas, diálogos teatrales, comentario de un texto escrito y resumen de películas.

- El lenguaje oral como fuente de información, diversión, placer, entretenimiento, enriquecimiento y perfeccionamiento de la propia lengua, y como expresión de valores sociales y culturales.

- El lenguaje oral y otros elementos no lingüísticos que lo acompañan (pronunciación, ritmo, entonación, gestos, posturas, movimiento corporal, etc.). Expresividad y entonación.

3. Leer y escribir

- La necesidad de la expresión escrita en el medio habitual del alumnado en las diferentes situaciones de comunicación.

- Situaciones e intenciones comunicativas.

– 64 –

- Textos informativos, titulares de noticias, cómics, cuentos, textos informativos sinópticos, descripción de imágenes, textos retóricos, textos publicitarios escritos, narración en tercera persona, textos narrativos e instructivos (fábulas, moralejas y refranes), textos expositivos y textos informativos de carácter práctico. Estilo directo e indirecto. Poesía. Prosificar versos.

- Expresión escrita de diversos textos.- El lenguaje escrito como fuente de información, diversión, placer,

entretenimiento, enriquecimiento y perfeccionamiento de la propia lengua, y como expresión de valores sociales y culturales.

- El lenguaje escrito y otros elementos no lingüísticos que lo acompañan (ilustraciones, fotografías, esquemas, etc.).

- Técnicas de estudio: la prelectura, el subrayado, ideas principales y secundarias, el esquema, el resumen, fichas y documentación.

4. Educación literaria

- La literatura como instrumento de transmisión, creación y enriquecimiento cultural.

- La literatura como estética. Verso y prosa. Textos realistas y textos fantásticos.

- Estructura de diferentes tipos de textos (por ejemplo, del relato: planteamiento, nudo y desenlace, etc.).

- Los textos literarios: formas y análisis de algunos recursos literarios.- Características de la literatura de interés infantil y juvenil (temas, personajes,

lenguajes, etc.).- La biblioteca: organización, funcionamiento y uso.

5. Conocimiento de la lengua

- Vocabulario: El diccionario. Sinónimos. Antónimos. Polisemia. Palabras homófonas. Prefijos. Sufijos. Palabras derivadas y compuestas. Frases hechas y refranes. Formación de sustantivos y adjetivos. Comparaciones y metáforas. Gentilicios. Campo semántico. Tecnicismos. Uso coloquial y culto.

- Gramática: La comunicación. El lenguaje y las lenguas. La oración: sujeto y predicado. El sustantivo: clases. Género y número del sustantivo. Determinantes: artículos y demostrativos, posesivos, numerales e indefinidos. El adjetivo: grados. Pronombres personales. El verbo: concepto, conjugaciones, persona, número, tiempo, modo (formas simples y compuestas). Adverbios. Preposiciones. Texto y párrafo.

- Ortografía: La sílaba: tónica y átona. Clases de palabras. La tilde en las palabras agudas, llanas y esdrújulas. Diptongo. Acentuación. Hiato. El punto. Mayúsculas. La coma y el punto y coma. El guion y la raya. Uso de la b, de la v, de la g (diéresis), de la j, de la h, de la y y la ll, de la r y la rr, y de la c y la cc.

6. La lengua como instrumento de aprendizaje

- Comprensión y producción de textos orales.- Participación como oyente en intervenciones orales con la finalidad de recibir

informaciones de interés o conocer las opiniones de un personaje.

– 65 –

- Uso de las estrategias adecuadas en situación de escucha específicas del lenguaje oral como instrumento de aprendizaje.

- Uso de las estrategias adecuadas en una exposición oral formal.- Valoración de los medios de comunicación social como instrumento para

aprender y para acceder a informaciones y experiencias de otras personas y como instrumento básico en la formación como ciudadanos.

- Uso de documentos videográficos y sonoros como medio de obtener, seleccionar y relacionar con progresiva autonomía, informaciones relevantes para ampliar los aprendizajes.

- Comprensión de textos del ámbito escolar, producidos con finalidad didáctica o de uso social, para aprender y para informarse.

- Uso de las tecnologías de la información y de la biblioteca de aula y de centro como lugares privilegiados para el aprendizaje y para la búsqueda y consulta de fuentes de información y elaboración de trabajos personales, respetando las normas de uso.

- Conocimiento de las normas ortotipográficas sencillas usadas en los textos y uso de este conocimiento en la interpretación de textos y en la producción con un procesador de textos.

- Interés por los textos escritos como fuente de información y aprendizaje y como medio de comunicación de experiencias y de regulación de la convivencia.

- Uso de estrategias para ampliar y dar sentido a los aprendizajes: localizar, comparar, clasificar, identificar e interpretar y reelaborar los conocimientos y las informaciones (gráficos y esquemas, tablas, mapas conceptuales y otras ilustraciones).

- Conocimiento de la estructura de los textos propios del ámbito académico y aplicación de estos conocimientos a su comprensión

- Producción de trabajos para organizar la comunicación y para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades.

- Uso de las estrategias básicas en la producción de textos.- Valoración de la escucha, la lectura y la escritura como herramienta de

comunicación, fuente de información y de aprendizaje y como medio de organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana.

SISÈ CURS

1. Las lenguas y los hablantes

- Consideración del valenciano como idioma propio de nuestro pueblo, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículo necesario de cultura.

- Aceptación de la conveniencia y necesidad de alcanzar competencia en las lenguas cooficiales de la Comunitat Valenciana.

- Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de la lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de integración personal en la recuperación cultural y de normalidad lingüística.

- Conciencia positiva de la variedad lingüística y cultural existente en el contexto social y escolar como una manifestación enriquecedora a la cual se aporta y de la cual se participa.

- Conocimiento de las lenguas de España, su localización en las diferentes

– 66 –

Comunidades Autónomas y valoración positiva ante esta riqueza lingüística, evitando los prejuicios sobre las lenguas y sus hablantes.

- Respeto por las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas.

- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género.

2. Escuchar, hablar y conversar

- La necesidad de la expresión oral en el medio habitual del alumnado en las diferentes situaciones de comunicación.

- Situaciones e intenciones comunicativas: opiniones, comentario de poemas, biografías, memorias, caricaturas, lectura de imágenes, recitación de poemas, resumen y ampliación de la información de una película, una novela…, entrevistas, poemas encadenados, argumentaciones, diálogos, cuñas publicitarias, dramatizaciones, construcción de historias con distintos elementos narrativos.

- El lenguaje oral como fuente de información, diversión, placer, entretenimiento, enriquecimiento y perfeccionamiento de la propia lengua y como expresión de valores sociales y culturales.

- El lenguaje oral y otros elementos no lingüísticos que lo acompañan (pronunciación, ritmo, entonación, gestos, posturas, movimiento corporal, etc.). Expresividad y entonación.

3. Leer y escribir

- La necesidad de la expresión escrita en el medio habitual del alumnado en las diferentes situaciones de comunicación.

- Situaciones e intenciones comunicativas: textos publicitarios en los diferentes medios audiovisuales, el eslogan. La poesía: estrofas, ritmo y rima. La noticia. Diálogos teatrales, coloquiales, espontáneos. El caligrama. Expresión de sentimientos. Encuestas y entrevistas. El monólogo. Reclamaciones escritas. El montaje.

- El lenguaje escrito como fuente de información, diversión, placer, entretenimiento, enriquecimiento y perfeccionamiento de la propia lengua, y como expresión de valores sociales y culturales.

- El lenguaje escrito y otros elementos no lingüísticos que lo acompañan (ilustraciones, fotografías, esquemas, etc.).

- Afianzamiento en el uso de programas informáticos de procesamiento de texto.

4. Educación literaria

- La literatura como instrumento de transmisión, creación y enriquecimiento cultural.

- La literatura como estética. Verso y prosa. Textos realistas y textos fantásticos.

- Estructura de diferentes tipos de textos (por ejemplo, del relato: planteamiento, nudo y desenlace, etc.).

- Los textos literarios: formas y análisis de algunos recursos literarios.

– 67 –

- Características de la literatura de interés infantil y juvenil (temas, personajes, lenguajes, etc.).

- La biblioteca: organización, funcionamiento y uso.

5. Conocimiento de la lengua

- Vocabulario: Tipos de diccionarios. Sinónimos y antónimos. Homónimos. Parónimos. Lexema y morfemas. Palabras primitivas y derivadas. Definición y formación de nombres. Definición y formación de adjetivos. Definición y formación de verbos. Despectivos. Campo semántico. Extranjerismos. Neologismos. Sentido propio y figurado. Siglas y abreviaturas. Metáforas.

- Gramática: Texto, párrafo, oración y palabra. El nombre: clases, género y número. Determinantes. El adjetivo: grados. Pronombres: personales, demostrativos y posesivos. El verbo: regulares e irregulares. Verbos auxiliares. Los adverbios. Preposición. Conjunción. Oración: sujeto y predicado. Grupo del sujeto. Grupo del predicado. Predicado nominal. El atributo. El predicado verbal. El complemento directo e indirecto. El complemento circunstancial. Interjección. Clases de oraciones según la actitud del hablante. Las lenguas de España.

- Ortografía: Reglas de acentuación. Acentuación en diptongos, triptongos y hiatos. Acentuación de monosílabos. Acentuación en palabras compuestas. La tilde en palabras interrogativas y exclamativas. El punto, la coma y el punto y coma. Dos puntos y puntos suspensivos. Comillas y paréntesis. Palabras con b/v, con ll/y, con g/j, con c/cc, con z/d, con x/s; palabras homófonas con h.

6. La lengua como instrumento de aprendizaje

- Comprensión y producción de textos orales.- Participación como oyente en intervenciones orales con la finalidad de recibir

informaciones de interés o conocer las opiniones de un personaje.- Uso de las estrategias adecuadas en situación de escucha específicas del

lenguaje oral como instrumento de aprendizaje.- Uso de las estrategias adecuadas en una exposición oral formal.- Valoración de los medios de comunicación social como instrumento para

aprender y para acceder a informaciones y experiencias de otras personas y como instrumento básico en la formación como ciudadanos.

- Uso de documentos videográficos y sonoros como medio de obtener, seleccionar y relacionar con progresiva autonomía, informaciones relevantes para ampliar los aprendizajes.

- Comprensión de textos del ámbito escolar, producidos con finalidad didáctica o de uso social, para aprender y para informarse.

- Uso de las tecnologías de la información y de la biblioteca de aula y de centro como lugares privilegiados para el aprendizaje y para la búsqueda y consulta de fuentes de información y elaboración de trabajos personales, respetando las normas de uso.

- Conocimiento de las normas ortotipográficas sencillas usadas en los textos y uso de este conocimiento en la interpretación de textos y en la producción con un procesador de textos.

- Interés por los textos escritos como fuente de información y aprendizaje y

– 68 –

como medio de comunicación de experiencias y de regulación de la convivencia.

- Uso de estrategias para ampliar y dar sentido a los aprendizajes: localizar, comparar, clasificar, identificar e interpretar y reelaborar los conocimientos y las informaciones (gráficos y esquemas, tablas, mapas conceptuales y otras ilustraciones).

- Conocimiento de la estructura de los textos propios del ámbito académico y aplicación de estos conocimientos a su comprensión

- Producción de trabajos para organizar la comunicación y para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades.

- Uso de las estrategias básicas en la producción de textos.- Valoración de la escucha, la lectura y la escritura como herramienta de

comunicación, fuente de información y de aprendizaje y como medio de organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana.

– 69 –

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

CINQUÉ CURS

1. Les llengües i els parlants

- Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.

- Acceptació de la conveniència i necessitat d’assumir competència en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.

- Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d’integració personal en la recuperació cultural i de normalitat lingüística.

- Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa.

- Coneixement de les llengües d’Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant d’aquesta riquesa lingüística, evitant els prejuís sobre les llengües i els seus parlants.

- Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

- Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

2. Parlar, escoltar i conversar

- La necessitat de l’expressió oral en el medi habitual de l’alumnat en les diferents situacions de comunicació.

- Els llenguatges orals com a fonts d’informació, diversió, plaer, entreteniment, enriquiment i perfeccionament de la pròpia llengua, i com a expressió de valors socials i culturals.

- El llenguatge oral i altres elements no lingüístics que l’acompanyen: pronúncia, ritme, entonació i expressivitat.

- Situacions i intencions comunicatives. Diferents tipus de textos orals: conversació, relat natural, lectura expressiva, conversacions formals i formularis orals (preguntes i respostes), textos dialogats ficticis i pautats (entrevistes), textos expositius, resums, rimes, procediments per a opinar i emitre juís, argumentació oral (debat), reformulació, paràfrasis, cambi de registre, anècdotes, contes, refranys, recitat de poemes, narracions col·lectives, diàlegs teatrals, comentari d’un texto escrit, instruccions i resum de pel·lícules.

3. Llegir i escriure

- La necessitat de l’expressió escrita en el medi habitual de l’alumnat en les diferents situacions de comunicació.

- Els llenguatges escrit com a fonts d’informació, diversió, plaer, entreteniment, enriquiment i perfeccionament de la pròpia llengua, i com a expressió de valors socials i culturals.

– 70 –

- El llenguatge escrit i altres elements no lingüístics que l’acompanyen: il·lustracions, fotografies, esquemes, etc.

- Característiques de situacions i intencions comunicatives de textos escrits.- Textos informatius, titulars de notícies, còmics, contes, textos informatius

sinòptics, descripció d’imatges, textos retòrics, textos publicitaris escrits, narració en tercera persona, textos narratius i instructius (fàbules, moralitats i refranys), textos expositius i textos informatius de caràcter pràctic. Estil directe i indirecte. Poesia. Prosificar versos.

- Expressió escrita de textos diversos.- Tècniques d’estudi: la prelectura, el subratllat, idees principals i secundàries,

l’esquema, el resum, fitxes i documentació.

4. Educació literària

- La literatura com a instrument de transmissió, creació i enriquiment cultural.- La literatura com a estètica. - Tipologia textual: textos narratius, poètics (vers, estrofa i rima), descriptius,

teatrals (diàlegs, acotacions), expositius.- Tradició oral: embarbussaments, endevinalles, frases fetes, dites i refranys. - Estructura de diferents tipus de textos (per exemple, del relat: plantejament,

nuc i desenllaç).- Els textos literaris: formes i anàlisis d’alguns recursos literaris.- La biblioteca: organització, funcionament i ús.

5. Coneixement de la llengua

- Vocabulari: El diccionari. Paraules sinònimes. Paraules antònimes. Paraules polisèmiques. Paraules homòfones. Paraules primitives i derivades. Prefixos. Sufixos. Gentilicis. Paraules compostes. Frases fetes i refranys. Comparacions. Llenguatge col·loquial. Tecnicismes. Camps semàntics.

- Gramàtica: La comunicació. Llengua oral i llengua escrita. Subjecte i predicat. Classes de nom. Gènere i nombre dels noms. Articles i demostratius. Possessius, numerals i indefinits. L’adjectiu, gènere i nombre. Graus de l’adjectiu. Els pronoms personals. Conjugació, persona, nombre i temps verbal. Modes i formes verbals. Els adverbis. Les preposicions. Text i paràgraf.

- Ortografia: Paraules agudes, planes i esdrúixoles. L’accentuació. Diftong i hiat. Dígrafs. Punt, coma i punt i coma. L’apostrofació i la contracció. L’ús del guionet. La lletra b. La lletra v. La dièresi. Paraules amb j, g, tj i tg. La essa sonora. La essa sorda. Paraules amb x, tx, ig i ix. Paraules amb l, ll i l·l.

6. La llengua como a instrument d’aprenentatge

- Comprensió i producció de textos orals.- Participació com a oient en intervencions orals formals amb la finalitat de

rebre informacions d’interés o de conéixer les opinions d’un personatge.- Ús de les estratègies adequades en situació d’escolta específiques del

llenguatge oral com a instrument d’aprenentatge.- Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigixen una

planificació prèvia i una organització del discurs per a exposar els resultats

– 71 –

d’una xicoteta investigació o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua opinió o emetent juís de valor.

- Ús de les estratègies adequades en una exposició oral formal.- Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per a

aprendre i per a accedir a informacions i experiències d’altres persones.- Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtindre, seleccionar i

relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges.

- Comprensió de textos de l’àmbit escolar produïts amb finalitat didàctica o d’ús social per a aprendre i per a informar-se.

- Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d’aula i de centre com a llocs privilegiats per a l’aprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts d’informació i elaboració de treballs personals, respectant les normes d’ús.

- Coneixement de les normes ortotipogràfiques senzilles usades en els textos i ús d’aquest coneixement en la interpretació de textos i en la producció amb un processador de textos.

- Interés pels textos escrits com a font d’informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.

- Ús d’estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges.- Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic i aplicació

d’aquests coneixements a la seua comprensió.- Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar

coneixements, experiències i necessitats.- Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos: planificació,

redacció de l’esborrany i avaluació i revisió del text per a la seua millora.- Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a eina de comunicació, font

d’informació i d’aprenentatge, i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

SISÉ CURS

1. Les llengües i els parlants

- Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.

- Acceptació de la conveniència i necessitat d’assumir competència en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.

- Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d’integració personal en la recuperació cultural i de normalitat lingüística.

- Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa.

- Coneixement de les llengües d’Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant d’aquesta riquesa lingüística, evitant els prejuís sobre les llengües i els seus parlants.

- Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

- Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

– 72 –

2. Parlar, escoltar i conversar

- La necessitat de l’expressió oral en el medi habitual de l’alumnat en les diferents situacions de comunicació.

- Els llenguatges oral i escrit com a fonts d’informació, diversió, plaer, entreteniment, enriquiment i perfeccionament de la pròpia llengua, i com a expressió de valors socials i culturals.

- Característiques de situacions comunicatives de diferents tipus de textos orals.

- Expressió oral de: autoretrats, biografies i memòries, exposició de notícies, recitació de poemes, diàlegs i monòlegs teatrals, entrevistes, recitació de versos encadenats, arguments, interpretació d’anuncis publicitaris, compleció de diàlegs i d’històries, donar opinions, simular situacions, comentar poemes.

- El llenguatge oral i altres elements no lingüístics que l’acompanyen: pronúncia, ritme, entonació i expressivitat.

- Característiques de situacions i intencions comunicatives de textos escrits.

3. Llegir i escriure

- La necessitat de l’expressió escrita en el medi habitual de l’alumnat en les diferents situacions de comunicació.

- El llenguatge escrit i altres elements no lingüístics que l’acompanyen: il·lustracions, fotografies, esquemes, etc.

- Expressió escrita de: coherència i cohesió textual, descripció en publicitat, notícies periodístiques, rima i estrofa, escriptura de diàlegs, cal·ligrames, l’ordre en l’exposició, expressió de sentiments, enquestes, entrevistes, textos instructius, reportatges, escriptura de poemes, etc.

4. Educació literària

- La literatura com a instrument de transmissió, creació i enriquiment cultural.- La literatura com a estètica. Vers i prosa. Textos realistes i textos fantàstics.- Tipologia textual: textos narratius, poètics (vers, estrofa i rima), descriptius,

teatrals (diàlegs, acotacions), expositius.- Tradició oral: embarbussaments, endevinalles, frases fetes, dites i refranys. - Estructura de diferents tipus de textos (per exemple, del relat: plantejament,

nuc i desenllaç).- Els textos literaris: formes i anàlisis d’alguns recursos literaris.- La biblioteca: organització, funcionament i ús.- Característiques de la literatura d’interés infantil i juvenil (temes, personatges,

lenguatges, etc.).

5. Coneixement de la llengua

- Vocabulari: Tipus de diccionaris. Sinònims i antònims. Polisèmia i homonímia. Paraules primitives i derivades. Diminutius i augmentatius. Definició de noms. Definició d’adjectius. Definició de verbs. Estrangerismes i neologismes. Camp semàntic. Mots jòquer. Onomatopeies. Sentit propi i figurat. Abreviatures i sigles. Paraules amb guionet. Metàfores.

– 73 –

- Gramàtica: Text, paràgraf, oració i paraula. El nom: gènere, nombre i classes. Els determinants. Graus de l’adjectiu. Classes de pronoms. Verbs regulars i irregulars. Els verbs auxiliars. Els adverbis. La preposició i la conjunció. L’oració: el grup del subjecte. L’oració: el grup del predicat. El complement directe. El complement indirecte. El complement circunstancial. Classes d’oracions. Interjeccions. Comunicació, llenguatge i llengua.

- Ortografia: Normes d’accentuació. L’accentuació diacrítica. Diftongs creixents i decreixents. Hiats. Accentuació i dièresi. L’apòstrof. Els dígrafs. Punt, coma i punt i coma. Dos punts, punts suspensius, cometes i parèntesis. Les lletres b i v. Paraules amb g, j, tg i tj. Paraules amb l, l·l, ll. La essa sorda i sonora. Paraules amb x, tx, ig, ix. L’oposició b/p, d/t, g/c. Paraules homòfones.

6. La llengua como a instrument d’aprenentatge

- Comprensió i producció de textos orals.- Participació com a oient en intervencions orals formals amb la finalitat de

rebre informacions d’interés o de conéixer les opinions d’un personatge.- Ús de les estratègies adequades en situació d’escolta específiques del

llenguatge oral com a instrument d’aprenentatge.- Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigixen una

planificació prèvia i una organització del discurs per a exposar els resultats d’una xicoteta investigació o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua opinió o emetent juís de valor.

- Ús de les estratègies adequades en una exposició oral formal.- Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per a

aprendre i per a accedir a informacions i experiències d’altres persones.- Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtindre, seleccionar i

relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges.

- Comprensió de textos de l’àmbit escolar produïts amb finalitat didàctica o d’ús social per a aprendre i per a informar-se.

- Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d’aula i de centre com a llocs privilegiats per a l’aprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts d’informació i elaboració de treballs personals, respectant les normes d’ús.

- Coneixement de les normes ortotipogràfiques senzilles usades en els textos i ús d’este coneixement en la interpretació de textos i en la producció amb un processador de textos.

- Interés pels textos escrits com a font d’informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.

- Ús d’estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges.- Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic i aplicació

d’estos coneixements a la seua comprensió.- Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar

coneixements, experiències i necessitats.- Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos: planificació,

redacció de l’esborrany i avaluació i revisió del text per a la seua millora.- Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a eina de comunicació, font

d’informació i d’aprenentatge, i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

– 74 –

LLENGUA EXTRANGERA - ANGLÉS

CINQUÉ CURS

1. Speaking & comprehension

- Can greet and introduce themselves.- Can understand spoken instructions on CD and from the teacher.- Can interact with classmates and maintain a simple conversation in English

about likes and favourite things.- Can describe characters’ physical appearance and clothes.- Can listen and recognize familiar vocabulary in a chant.- Can repeat chant to improve rhythm and stress.- Can identify characters from their descriptions on CD.- Can listen for specific information about characters’ countries and cities.- Can recognize answers on the CD to questions in the Student’s Book.- Can listen to and follow a written text.- Can identify greetings in other languages and match them with their written

equivalent.- Can understand spoken instructions.- Can recognize and respond to questions about target vocabulary and content.- Can use picture prompts to revise target structures and vocabulary.- Can provide simple reasons for choices.- Can interact with a classmate to complete the revision quiz.- Can ask for help when needed.- Can tell the teacher what they need to revise.- Can provide reasons why something is the odd one out.- Can understand written instructions.- Can use picture prompts to write sentences with target structure.- Can complete sentences with target structure.- Can respond to questions with appropriate short answers.- Can respond to questions about last week or weekend.- Can complete the self-evaluation form appropriately.- Can respond appropriately to questions about target language and content.

2. Reading & writing

- Can follow written instructions in the course book.- Can write with attention to correct word order.- Can read and understand a short factual text about greetings in other

countries.- Can read and respond to written questions.- Can complete sentences with appropriate information.- Can complete sentences with the appropriate grammar construction.- Can write a short physical description of themselves or of a character.- Can write a verse of a chant following a model.- Can label photos with target vocabulary.- Can describe daily routines.- Can write the time in words.

– 75 –

- Can complete sentences with the correct form of the verb.- Can respond well to questions about target language and content- Can understand written instructions.- Can use picture prompts to write sentences with target structure.- Can complete sentences with target structure.- Can complete a table with examples.- Can write notes about the countries the characters come from.- Can complete the self-evaluation form appropriately.- Can respond appropriately to questions about target language and content.- Can respond to questions with appropriate short answers.- Can respond to questions about last week or weekend.

3. Knowledge of the language

Grammar & Structures:- Be and Have got.- Present Simple.- Question structures: Where is/are…? What’s your favourite…? What food do

you like? What do you do ...?- Adjective and noun word order.- He/she is wearing …- Present Simple for daily routines.- Third person “s”.- Question structures: Where is/are …? Where do …? What do …? What type

of animal is it?- Prepositions of place.- Telling the time.- Can and can’t to describe ability.- Present Continuous.- Question structures: Are they sleeping? What are they doing?- Simple comparative forms.- Question structures: What’s the capital of …?- Past form of verb to BE. - Past form of regular verbs.- Question structures: When were you born? What was your favourite toy? How

old were you last year? Were you …? Where did you go …? What did you do? Did you …?

- Short answers: Yes, I did / No, I didn’t.

Vocabulary:- Face: eyes, hair.- Clothes: shorts, T-shirt, skirt, jeans, hooded-top, glasses.- Hair and eye colour.- Personality: sporty, shy, creative, curious, adventurous.- Countries and cities: Brazil, China, Kenya, Scotland, Rio de Janeiro, Beijing,

Nairobi, Edinburgh.- School objects.- School subjects.- Languages.- Technology: laptop, printer, hard drive, scanner, speakers, USB, CD.

– 76 –

- Animal groups, animal characteristics, animal habitat, abilities, rubbish, hobbies, sports, geography, countries, comparative form, childhood abilities, favourite things, professions, places in a city, places in a shopping centre.

4. Socio-cultural aspects

- Shows interest and curiosity for learning about different parts of the world.- Shows a willingness to use and speak in English.- Learns about how different cultures greet each other.- Realizes the importance of working together with classmates.- Is aware of their own strengths and weaknesses.- Shows a gaining of world knowledge from unit contents.- Understands the value of revision and evaluation.- Shows interest in participating and improving.- Realizes the importance of working and sharing knowledge with others.- Gains a knowledge of continents, countries and cities.- Brings own world knowledge and shares it in class.- Understands value of hobbies and that people have different interests.- Gains knowledge about famous names from the past.- Is aware of what a city has to offer in the way of attractions.

SISÉ CURS

1. Speaking & comprehension

- Can greet and introduce themselves.- Can understand spoken instructions on the CD and from the teacher.- Can talk about the characters and what they remember from the previous

year.- Can listen and recognize familiar vocabulary in a song.- Can appreciate rhyme through the song.- Can check answers by listening to the audio CD.- Can listen to a description of a school and follow directions.- Can listen to a conversation and identify favourite subjects.- Can use target language and vocabulary to give personal information.- Can recognize and respond to questions about target vocabulary and content.- Can use picture prompts to revise target structures and vocabulary.- Can provide simple reasons why things are important.- Can describe people’s jobs and what they do.- Can interact with a classmate to complete the revision quiz.- Can ask for help when needed.- Can tell the teacher what they need to revise.- Can understand spoken instructions.- Can recognize and respond to questions about yesterday.- Can use picture prompts to compare life now with that of the past.- Can use picture prompts to talk about life in Ancient Egypt.- Can compare and talk about two places using target structures.- Can talk about places and animals using the superlative form correctly.- Can talk about plans for the summer.

– 77 –

2. Reading & writing

- Can follow written instructions in course book.- Can read and match rooms and subjects.- Can read to check if information is correct.- Can read a factual text and respond to written questions.- Can complete descriptions of a person and a place.- Can read and follow directions round a school plan.- Can complete spellings of new vocabulary.- Can write about favourite school subjects and provide a reason for

preference.- Can provide a written description of people’s jobs and what they do.- Can finish sentences with target structures.- Can match words and definitions.- Can rewrite sentences with correct word order.- Can use picture prompts to complete sentences.- Can complete the self-evaluation form appropriately.- Can respond well to questions about target language and content.- Can understand written instructions.- Can write a list of modern machines.- Can complete texts with the appropriate target language. - Can respond to questions using accurate and appropriate answers.- Can respond to questions in writing using appropriate forms.- Can complete sentences with target structure.- Can describe and compare two aliens.- Can write instructions for signs indicating appropriate outdoor behaviour.- Can write about plans for the summer.

3. Knowledge of the language

Grammar & Structures:- There is / are.- Present Simple.- Question structures: Where is/are …? What’s your favourite subject?- Directions: Turn left/right, go straight on.- Present Simple. - Adverbs of frequency.- Present Continuous.- Question structures: Why is …?- What do you …? Do you …?- What are they doing? What does he do? What’s her job? What do you want to

be?- Imperatives: eat, do, have.- Simple Past – regular and irregular forms.- Short answers: Yes, he did / No, he didn’t.- Question forms: Did you …?- How did she go to school? What toys did she play with?- Who invented the …? Where did they go? What did they see?

– 78 –

- Past form of the verb BE: was/were.- Comparative and superlative forms.- Review ordinal numbers.- Going to. - Can /can’t for permission.- Imperatives for advice.- Question structures: What is hotter …? What is the fastest ...? Who is the

tallest …?- Are you going to go …? Is he going to come …? What are they going to do?

Vocabulary:- School: computer room, art room, music room, science lab., playground.- School equipment: atlas, globe, posters, skeleton, microscope, library books.- School subjects: art, music, gym, French, English.- Health, food, exercise, jobs, equipment, places of work, household gadgets,

toys, modern technology, inventions, museum, Egypt, dinosaur, planets, aliens, geography, school camp, national parks.

4. Socio-cultural aspects

- Shows a willingness to use and speak in English.- Learns about different schooling in parts of Australia.- Is willing to share information.- Shows a gaining of knowledge from unit contents.- Understands why looking after ourselves is important.- Understands how people’s jobs are important.- Understands the value of revision and evaluation.- Shows interest in participating and improving.- Realizes the importance of working and sharing knowledge with others.- Gains knowledge of ancient civilizations.- Gains insights into changes in lifestyles between the past and present.- Brings own world knowledge and shares it in class.- Understands that life was different for grandparents.- Builds knowledge about planets and the solar system.- Can use imagination to create and describe own planets.- Brings own world knowledge and imagination to the class topic.- Values the idea of a school camp.- Can ask and give information about weekend/summer plans.

– 79 –

LLENGUA ESTRANGERA – FRANCÉS

CINQUÉ CURS

- Le verbe être au présent, à la première personne du singulier.- Le présent des verbes voler, rouler, tourner, s’amuser à la première personne

du singulier.- Les articles indéfinis un, une.- Les pronoms personnels.- L’expression C’est…- La forme interrogative Qu’est-ce que c’est…?- Le pronom démonstratif Ça.- Les noms de transports.- Les noms d’animaux.- Les instruments de musique.- Les formes de salutation.- Les prénoms français.- Les nombres de 1 à 12.- Le présent des verbes avoir, être, faire, jouer et s’appeler, 1re, 2e et 3e

personne du singulier.- L’impératif.- Les formes interrogatives Comment tu t’appelles?, Quel âge as-tu?, Qu’est-ce

que tu fais?, Qui c’est?, Qu’est-ce que c’est?- Les articles définis le, la, les.- L’alphabet.- Les instructions de la classe.- Les objets de la classe.- Le présent des verbes aimer, adorer, regarder, manger, parler, travailler,

dessiner, écouter, préparer, sonner, monter, chanter, et le verbe lire aux trois premières personnes du singulier.

- Les adjectifs possessifs mon, ma, mes, son, sa, ses.- L’expression Il y a.- La forme négative avec ne… pas.- Le féminin des adjectifs.- Les membres de la famille.- Les activités dans la maison.- Les pièces de la maison.- Les meubles de la maison.- Les aliments et les boissons.- Les plats d’un menu.- Les différentes parties d’un menu.- Le présent des verbes pronominaux se lever, se laver, s’habiller, et des

verbes irréguliers prendre, aller, faire à la première personne du singulier, et punir à la troisième personne du singulier.

- Le présent des verbes déjeuner, rentrer, dîner, retrouver, danser, rester à la première personne du singulier.

- L’expression du futur avec le présent de l’indicatif.- Le présent du verbe savoir à la première personne du pluriel.- L’expression il est… pour exprimer l’heure.

– 80 –

- Les jours de la semaine.- Les matières scolaires.- Les activités de la journée.- Les heures.- Les couleurs.- Les nombres de 11 à 30.- L’expression avoir mal à, au, à la, aux.- Les prépositions de lieu, dans, sur, sous. - Le pluriel des noms.- Le féminin et le pluriel des adjectifs.- La 3e personne du pluriel du verbe avoir.- Les mois de l’année.- Les parties du corps.- Les vêtements.

SISÉ CURS

- Révision des expressions C’est qui… Qu’est-ce que…- Le passé composé avec le verbe avoir.- Le présent pour exprimer le futur proche.- L’expression Il / Elle a fait… du / de la / de…- Les expressions temporelles aujourd’hui, hier, demain. - Les nombres de 1 à 31.- Les lieux de vacances.- Révision des lettres de l’alphabet.- Les sports.- L’impératif.- Les formules de politesse S’il te plaît, S’il vous plaît et Excusez-moi.- Le passé composé des verbes de mouvement avec être.- Les adjectifs numéraux ordinaux.- La formule de politesse On voudrait avec le conditionnel.- Les édifices de la ville.- Les panneaux de signalisation.- Les expressions en face, à gauche, à droite et au centre pour indiquer le

chemin.- Les moyens de transport.- Les expressions à pied, à vélo, en bateau, en train, en bus, en moto, en

avion, en camion.- Questions avec C’est quand…?, À quoi?- Les partitifs du, de la, de l’, des.- Le futur du verbe être à la première personne.- L’hypothese avec si + présent.- Le présent des verbes vouloir et falloir.- Les aliments.- Les ingrédients pour une recette de cuisine. - Les unités de mesure grammes, demi-verre, une cuillerée à soupe.- Le futur proche avec aller + verbe à l’infinitif aux premières personnes du

singulier.- Le présent du verbe préférer aux trois premières personnes du singulier.

– 81 –

- Les adjectifs interrogatifs quel, quelle, quels, quelles.- L’expression faire du … sport, tennis, patinage… - Le pluriel des adjectifs de couleur, blanches, noires.- Les nombres de 36 à 50.- Les articles définis contractés du, de la, de l’.- Les adjectifs possessifs mon, ma, mes et ton, ta, tes.- Les noms de sport.- Les noms de vêtements et accessoires. - L’expression impersonnelle il fait + adjectif, et il pleut, il neige pour décrire le

temps.- Les expressions avoir faim, soif, sommeil.- Le futur proche avec aller + verbe à l’infinitif à la troisième personne du pluriel

du présent. - L’expression il y a + article indéfini + nom pour décrire le temps.- L’expression aller à la + nom de lieu (campagne, mer).- Les saisons.- Les noms de pays et continents.- Les expressions de temps.- Les animaux sauvages.

– 82 –

MATEMÀTIQUES

CINQUÉ CURS

1. Nombres i operacions

- El nostre sistema de numeració.- Valor de posició de les xifres.- Comparació i ordenació de nombres.- Aproximació d’un nombre.- La suma. Significats.- Propietats commutativa i associativa de la suma.- La resta entre els termes de la resta.- Relacions entre els termes de la resta.- Sumes i restes combinades. Ús del parèntesi.- La calculadora.- La multiplicació i els seus termes.- Propietats commutativa i associativa de la multiplicació.- Propietat distributiva.- Prioritat de la multiplicació.- Pràctica de la multiplicació.- La divisió exacta. Equivalències fonamentals.- La divisió inexacta. Prova de la divisió.- La divisió amb divisors de tres xifres.- La divisió: zeros intermedis o finals en el quocient.- Les dècimes.- Les centèsimes.- Les mil·lèsimes.- Euros, cèntims i nombres decimals.- Suma i resta de nombres decimals.- Multiplicació d’un nombre decimal per un nombre natural.- Divisió d’un nombre enter amb quocient decimal.- Multiplicació i divisió d’un decimal per 10, per 100, etc.- Termes d’una fracció: lectura i escriptura.- Comparació i ordenació de fraccions.- Comparació de fraccions amb la unitat.- Fraccions decimals.- Fraccions equivalents.- La fracció d’una quantitat.- Suma i resta de fraccions d’igual denominador.

2. La mesura: estimació i càlcul de magnituds

- Les unitats de longitud: múltiples i submúltiples.- Canvis d’unitat.- Expressions complexes i incomplexes.- Sumes i restes de mesures de longitud.- Les unitats de capacitat: múltiples i submúltiples.- Les unitats de pes: múltiples i submúltiples.- La tona.

– 83 –

- Expressions complexes i incomplexes.- Operacions amb mesures de capacitat i de pes.- Els anys i els segles.- Les hores, els minuts i els segons.- Suma i resta de quantitats en forma complexa.- Operacions amb unitats de mesura de temps.

3. Geometria

- Classes d’angles: recte, agut, obtús, pla i complet.- Mesura d’angles: el grau.- Angles segons la seua posició: consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex.- Angles complementaris i suplementaris.- La bisectriu d’un angle.- Els polígons.- Elements d’un polígon.- Perímetre d’un polígon.- Angle central d’un polígon regular.- Classificació de triangles segons els seus costats i segons els seus angles.- Classificació de quadrilàters.- La circumferència i el cercle. Elements.- Longitud de la circumferència.- Figures circulars: semicercle, sector circular, segment circular i corona

circular.- Simetria en les figures planes.- Mesura de superfícies: l’àrea.- Unitats de superfície: metre quadrat, decímetre quadrat i centímetre quadrat.- Àrea del quadrat.- Àrea del rectangle.- Àrea del triangle.- Àrea de polígons irregulars.- La mediatriu d’un segment.

4. Tractament de la informació, atzar i probabilitat

- Taules de freqüències.- Diagrames de barres.- La moda.- Gràfics de línies i gràfics dobles.- Gràfics de sectors.- La mitjana.

SISÉ CURS

1. Nombres i operacions

- Sistema de numeració decimal.- Operacions amb nombres naturals.- La calculadora.- La divisió.

– 84 –

- Els nombres negatius.- Comparació i ordenació de nombres enters.- Suma de nombres enters.- Les potències.- Quadrats i cubs.- Potències de base deu.- Arrel quadrada.- La relació de divisibilitat: múltiples i divisors.- Divisors d’un nombre.- Múltiples d’un nombre.- Múltiples comuns a dos nombres: mínim comú múltiple.- Criteris de divisibilitat.- Nombres primers i nombres compostos.- Les fraccions com a quocient de dos nombres.- La fracció d’una quantitat.- Fraccions equivalents.- Suma i resta de fraccions amb distint denominador.- Multiplicació d’una fracció per un nombre enter.- Multiplicació de fraccions.- Divisió de fraccions.- Magnituds directament proporcionals.- Reducció a la unitat.- El tant per cent o percentatge.- Percentatges i fraccions: equivalències.- Els milions.- La numeració romana.- La numeració egípcia.- La suma i la resta. Propietats.- La multiplicació. Pràctica i propietats.- La jerarquia en les operacions combinades.- Ordenació i comparació de nombres enters.- Suma de nombres enters del mateix signe.- Suma de nombres enters de distint signe.

2. La mesura: estimació i càlcul de magnituds

- Les unitats de mesura de longituds.- Operacions amb mesures de longitud.- Mesura d’angles: el grau, el minut i el segon.- Suma d’angles.- Resta d’angles.- Suma dels angles de triangles i quadrilàters.- Angles complementaris i suplementaris.- Les unitats de mesura de longitud: múltiples i submúltiples.- El volum.- Unitats de volum.

3. GeometrIa

- Àrea del rectangle.

– 85 –

- Àrea del quadrat.- Àrea del rombe.- Àrea del romboide.- Àrea del triangle.- Àrea dels polígons regulars.- Àrea del cercle.- Estimació de l’àrea de figures planes no poligonals.- Els políedres: prismes, piràmides i uns altres políedres.- Els políedres regulars.- Els cossos de revolució: cons, cilindres i esferes.

4. Tractament de la informació, atzar i probabilitat

- Variables estadístiques: quantitatives i qualitatives.- Freqüència absoluta i relativa.- L'histograma i el polígon de freqüències.- La mitjana, la mitjana i la moda.- Interpretació de gràfiques.- Experiències aleatòries.- Allò segur, probable i impossible.- La probabilitat d’un succés.- Probabilidad a partir de los datos.

– 86 –


CINQUÉ CURS

- L'estructura de la religió. El concepte de Déu i d'home. Origen i destí de l'home. Les mediacions.

- Manifestacions de l'estructura del fenomen religiós en l'Antiguitat (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma).

- Les respostes a les grans preguntes de l’ésser humà en el judaisme, el cristianisme i l'islam. El sentit i abast de la fe i les bones obres.

- Relats del Nou Testament en què els testimonis acrediten que Jesucrist és Fill de Déu i home vertader.

- L'Església en el món actual. Significat i notes de l'Església.- La missió dels membres de l'Església com a continuïtat de la missió de

Jesucrist.- Les festes del poble de Déu. El seu valor comunitari i rememoratiu. La

trobada amb Déu a través de les festes. - Els sagraments per al creixement i propagació del Poble de Déu: Orde

sacerdotal i Matrimoni. - Compromís i solidaritat amb el món de hui: manifestacions en l'Església i en

altres religions.- La dignitat de l’ésser humà creat per Déu Pare. Els drets humans.- Valoració de les expressions artístiques de les religions. Interpretació del

significat transcendent de l'art religiós.

SISÉ CURS

- Mapa de les grans religions en el món de hui. Relació entre les grans religions vigents, descobrint les principals semblances i diferències.

- L’ésser humà, el sentit de la seua vida i la seua salvació en l'hinduisme i el budisme.

- Respecte a les conviccions religioses com a condició mínima per a la convivència.

- L'Església, nou poble de Déu. Manifestacions de l'estructura jeràrquica de l'Església. El papa, els bisbes, els sacerdots, la vida consagrada. L'Església universal i l'Església diocesana.

- Jesús flama i envia els seus deixebles per tot el món per a continuar la seua obra de salvació. La vinguda i presència de l'Esperit Sant. L'expansió de l'Església.

- Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort. - Jesucrist, plenitud de l'home.- La presència de la Mare de Déu en l'Evangeli i en els Fets dels Apòstols. - La unció dels malalts.- Déu prepara una terra nova on habitarà la justícia. Les acaballes de l’ésser

humà.- L'home nou i la llei de l'esperit. L'amor a Déu i l'amor al proïsme. El

manament de l'amor a les situacions quotidianes.

– 87 –

- L’ésser humà és responsable dels seus actes. El valor de la consciència, la veritat, la llibertat i la voluntat. El valor de la llibertat i la responsabilitat dels propis actes a la llum de l'Evangeli.

- Manifestacions de la presència de Déu en la cultura cristiana.

– 88 –

6. METODOLOGIA PER A L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE DE LA LECTURA

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en l'exposició de motius i en els seus articles 16.2, 17 e), 19.2 i 19.3, estableix el següent:

- Una de les finalitats de l'Educació Primària és l'adquisició de les habilitats culturals bàsiques relatives a l'expressió i comprensió oral i a la lectura.

- Els alumnes han de desenvolupar hàbits de lectura.- La lectura ha de treballar-se en totes les àrees del currículum.- A fi de fomentar l'hàbit de lectura, es dedicarà un temps diari a ella.

De la mateixa manera, el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen es ensenyaments mínims de l'Educació Primària, establix que:

- Sense perjudicar-ne el tractament específic en alguna de les àrees de l'etapa, la comprensió lectora i l'expressió oral es treballaran en totes les àrees (article 4.5).

- La lectura constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques, i els centres, en organitzar la seua pràctica docent, hauran de garantir la incorporació d'un temps diari de lectura, no inferior a trenta minuts, durant dels cursos de l'etapa (article 6.4.).

Per tot això, resulta necessari establir un Pla de Lectura que impulse les activitats relatives a la promoció i la pràctica de la comprensió lectora prevista en els objectius, continguts i criteris d'avaluació, i al grau d'adquisició de les competències bàsiques corresponents a cada una de les àrees del currículum, i que n’afavorisca la pràctica diària per a tot el professorat en totes les àrees d'una manera eficaç.

La lectura és un factor essencial de l'enriquiment intel·lectual i constitueix una activitat clau en l'educació per ser un dels principals instruments d'aprenentatge, el domini del qual obri les portes a nous coneixements. Un aprenentatge lector deficient i una comprensió pobra d'allò que s'ha llegit acosten als alumnes al fracàs escolar i personal. Per això, la comprensió lectora, a més de ser un instrument d'aprenentatge, és un requisit indispensable perquè l'alumne senta gust per la lectura.

La lectura tindrà un lloc en totes les àrees de l'Educació Primària. Per això, el foment de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora seran impulsats, no sols des de les àrees de llengua, sinó també mitjançant les activitats específiques la resta d’àrees. Les sessions de lectura no han d'orientar-se com una continuació de les classes de llengua, sinó també com la posada en pràctica dels ensenyaments propis i han de servir per a avaluar el nivell de comprensió lectora de l'alumne.

Els propòsits de la lectura són molt diversos i estan sempre al servei de les necessitats i els interessos del lector. Es llig per a obtindre informació, per a aprendre, per a comunicar-se, per a divertir-se, per a viure altres realitats.

– 89 –

Totes aquestes finalitats de la lectura hauran de tindre's en compte a l'hora de treballar en l'aula, i hauran de desenvolupar-se estratègies que faciliten a l'alumne la seua consecució.

Els objectius que es volen aconseguir són els següents:

a) Despertar i augmentar l'interés de l'alumnat per la lectura.b) Potenciar la comprensió lectora des de totes les àrees del currículum.c) Formar lectors capaços de desenvolupar-se amb èxit en l'àmbit escolar.d) Aconseguir que la majoria de l'alumnat descobrisca la lectura com un

element de gaudi personal.e) Fomentar en l'alumnat, a través de la lectura, una actitud reflexiva i crítica

davant de les manifestacions de l'entorn.d) Usar la biblioteca per a la recerca d'informació i aprenentatge, i com a font

de plaer.

Orientacions metodològiques

És fonamental que professorat aconseguisca transmetre al seu alumnat el seu propi entusiasme per a aconseguir fer lectors capaços i motivats.

D'entre tots els textos que es poden emprar per a la lectura, el conte ocupa un lloc important en la formació literària dels alumnes d'Educació Primària. Els contes, pel contingut, l’estructura i el vocabulari, són un instrument fonamental per al desenvolupament de les habilitats lingüístiques, perquè quan el xiquet els escolta o els llig se n'apropia del vocabulari i de les estructures lingüístiques i les posa en pràctica en altres situacions.

En els últims cursos de l'Educació Primària es pot començar a orientar l'alumne cap a altres possibilitats de la narrativa, així com la lírica i el teatre.

És molt important l'elecció dels textos amb què es vol treballar. Aquests han de ser motivadors i adequats al nivell dels lectors. Es treballarà la identificació de l'estructura dels diferents textos, les idees principals i secundàries, el sentit dels distints paràgrafs i les relacions que entre ells s'estableixen.

El professorat triarà els textos en funció dels criteris següents: - Grau de maduració del procés lector.- Elecció de temes atractius i interessants per als alumnes.- Augment de la dificultat dels textos al llarg del curs.- Variats pel que fa als continguts i al gènere literari.- Elecció del tipus de lletra adequada als distints nivells.- Il·lustracions atractives i motivadores.

Finalment, cal destacar la importància de la lectura en veu alta en la comprensió lectora, ja que, a través d'ella, s'estimula la recreació de sentiments i de sensacions, alhora que serveix com a vehicle d'idees. L'automatització d'una bona entonació, una pronunciació correcta i una velocitat lectora adequada són imprescindibles perquè el lector puga consolidar la comprensió lectora.

– 90 –

7. MESURES PER A LA INCORPORACIÓ DE LES TIC AL TREBALL A L’AULA

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, estableix com a objectiu de l'Educació Primària “Iniciar-se en la utilització, per a l'aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren”.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han de constituir una ferramenta quotidiana en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les diferents àrees, així com un instrument de treball per a explorar, analitzar i intercanviar informació.

L'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació al treball de l'aula es converteix en una peça clau en l'educació i la formació de les noves generacions. La importància social i el lloc preferent que ocupen ja en la vida dels xiquets i les xiquetes fan que hagen d'estar presents en els centres educatius, de manera que els estudiants adquirisquen els coneixements i les habilitats necessàries per a abordar-ne amb garantia d'èxit la utilització en els entorns d'aprenentatge, familiars i d'oci.

L'objectiu que es pretén aconseguir en finalitzar l'escolarització obligatòria és la consecució per part de l'alumnat de competència digital.

Aquesta competència consisteix a disposar d'habilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar informació, i per a transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seua transmissió en distints suports una vegada tractada, incloent la utilització de les TIC com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

Ser competent en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual inclou utilitzar-les en la seua doble funció de transmissores i generadores d'informació i coneixement. S'utilitzaran en la seua funció generadora en emprar-les, per exemple, com a ferramenta en l'ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. Així mateix, aquesta competència permet processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns de col·laboració, ampliaar els entorns de comunicació per a participar en comunitats d'aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives.

La competència digital inclou utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació extraient el seu màxim rendiment a partir de la comprensió de la naturalesa i el mode d'operar dels sistemes tecnològics, i de l'efecte que aqueixos canvis tenen en el món personal i sociolaboral. Així mateix, suposa manejar estratègies per a identificar i resoldre els problemes habituals de programari i maquinari que vagen sorgint. Igualment, permet aprofitar la informació que proporcionen i analitzar-la de forma crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball de col·laboració, en les vessants sincrònica i

– 91 –

diacrònica, i conéixer i relacionar-se amb entorns físics i socials cada vegada més amplis, a més d'utilitzar-les com a ferramenta per a organitzar la informació, processar-la i orientar-la per a aconseguir objectius i finalitats d'aprenentatge, treball i oci prèviament establits.

En definitiva, la competència digital comporta fer un ús habitual dels recursos tecnològics disponibles.

Perquè açò es puga posar en pràctica amb garantia d'èxit i de coherència, resulta necessària la creació d'una planificació d'introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació a nivell de centre i d'aula amb la participació activa de tot l'equip docent. Aquesta planificació implica un canvi metodològic i una adaptació a la realitat per al millor aprofitament de les possibilitats que les TIC ofereixen. Cada projecte serà únic, atenent a les característiques i les possibilitats que es poden aconseguir tenint en compte la situació geogràfica, el tipus d'alumnat, la formació del professorat i les infraestructures disponibles.

El professorat d'Educació Primària ha de tindre presents, a l'hora de treballar les TIC amb els alumnes, el grau de competències tecnològiques i intel·lectuals apropiat a cada edat i les característiques i les necessitats concretes del l’alumnat. Cada equip docent haurà de decidir, d'acord amb el context concret, la forma més adequada per a anar endinsant-se en la utilització de les distintes possibilitats que ofereixen les TIC.

Les formes més habituals d'utilització de les noves tecnologies en l'aula són les que es detallen a continuació:

1. Exposició del professor amb el suport de les noves tecnologies Mitjançant l'ús de l'ordinador el professor millora l'exposició dels continguts en il·lustrar amb major claredat alguns conceptes i presentar-los de forma més atractiva. Al mateix temps, amb la utilització de les noves tecnologies es pot millorar la motivació cap a l'aprenentatge de l'assignatura i cap a l'ús de recursos informàtics.

2. Iniciació a la informàticaEs pretén transmetre els coneixements bàsics necessaris per a poder utilitzar les tecnologies. Els continguts elementals que s'han de desenvolupar en l'aula són: - Utilització dels components bàsics de l'entorn gràfic de l'ordinador.- Obertura i tanca d'aplicacions.- Creació d'un document nou.- Gravació i recuperació de documents.- Accés a la informació continguda en un CD.- Accés a pàgines web.- Impressió de documents.- Utilització del disc dur i l’ús de dispositius externs.- Utilització d'un navegador.- Utilització de bases de dades senzilles.- Edició de documents mitjançant processadors de text.- Elaboració de presentacions multimèdia o pàgines web senzilles.

– 92 –

- Utilització d'un buscador.

3. Exercitació mitjançant programes educatiusAquesta modalitat permet tota una sèrie d’aportacions per a l'aprenentatge de l'alumnat, depenent dels criteris didàctics i pedagògics amb els que s'haja constituït el programa. Els programes que permeten la interactivitat i la creativitat per part de l'alumnat, afavoreixen un ús de les noves tecnologies amb més possibilitats educatives.

4. Aprenentatge per investigacióEs tracta de fomentar l'aprenentatge actiu i el més autònom possible per part de l'alumnat, que es veu confrontat a prendre decisions sobre com procedir en l'aprenentatge, quins recursos utilitzar, com seleccionar i elaborar la informació trobada, com organitzar i repartir el treball entre els membres del grup, com presentar el producte resultant, etc.

Aquesta modalitat de treball suposa un model educatiu valuós per ell mateix, que s'enriquix encara més amb la incorporació de les TIC.

– 93 –

8. CONEIXEMENTS I APRENENTATGES BÀSICS PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA


CINQUÉ CURS

- Les funcions vitals associades als éssers vius i el seu significat.- Els nivells d’organització: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes. Éssers

unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.- La classificació dels éssers vius: els cinc regnes. Característiques essencials.- Processos que realitzen les plantes per a nodrir-se.- Principals grups d’invertebrats i de vertebrats.- Òrgans i aparells implicats en la digestió i en la respiració dels animals.- Òrgans i sistemes implicats en la funció de relació en els animals: òrgans

receptors, teixits, òrgans i sistemes nerviosos i músculs.- Identificació d’òrgans i aparells implicats en diferents processos relacionats

amb les funcions de nutrició i relació en els animals.- Aparells implicats en les tres funcions vitals.- La dieta i les característiques de la dieta sana.- L’aparell digestiu. Òrgans i funcions. El procés de la digestió.- Anàlisi dels continguts en nutrients d’alguns plats de consum habitual i

elaboració de dietes.- Actitud positiva cap al consum d’aliments sans i iniciativa personal per a la

confecció de dietes completes i equilibrades.- L’aparell respiratori. El procés de la respiració.- L’aparell circulatori. La sang.- L’aparell excretor i les glàndules sudorípares. El procés de l’excreció.- Identificació d’òrgans i aparells en làmines i dibuixos.- Descripció oral, amb ajuda de làmines o models anatòmics, dels processos

de la respiració, la circulació de la sang i l’excreció.- Els òrgans dels sentits i els estímuls que són capaços de detectar.- Organització bàsica del sistema nerviós.- Descriure processos senzills de captació d’estímuls, elaboració d’informació i

producció de respostes.- Els òrgans efectors.- Identificació i localització en làmines i dibuixos dels òrgans dels sentits i de

les seues parts, i dels òrgans del sistema nerviós i de l’aparell locomotor.- Els planetes del sistema solar.- Moviments de la Terra i les conseqüències que tenen: dia, nit i estacions.- Característiques bàsiques de la Terra; noms i disposició de les capes que la

formen.- Influències Terra-Lluna.- Utilització de làmines, dibuixos i models tridimensionals per realitzar

descripcions orals dels moviments de la Terra i de la Lluna.- Curiositat per conéixer l’univers i els elements que el formen.- Propietats generals de la matèria.- Els canvis d’estat, les dilatacions i les contraccions, i el flux de calor que els

produïx.

– 94 –

- Forces. Els canvis en el moviment dels cossos i les deformacions.- Materials quotidians segons com es comporten davant de les forces.- Sensibilitat davant el consum excessiu de materials i la generació de residus.- Transformacions d’energia.- Substàncies que intervenen en les combustions i que en resulten, i les formes

d’energia presents.- Descripció oral de processos de transformació d’energia, anomenant la forma

inicial, l’aparell que la transforma i la forma d’energia obtinguda.- Conseqüències de l’alt consum energètic i assumpció de pautes per reduir-lo.- Formes i fonts d’energia.- Mapes i escala gràfica.- Territoris que formen Espanya i la seua ubicació.- Principals unitats del relleu de l’interior i dels trams costaners.- Característiques del relleu i de les costes dels arxipèlags balear i canari,

incloent-hi el nom de les illes principals, i de les ciutats de Ceuta i Melilla.- Identificació i descripció de les formes del relleu.- Aigua salada i aigua dolça.- Cicle de l’aigua: procés de renovació.- Sistemes d’obtenció d’aigua dolça. Problemes d’escassesa.- Vessants hidrogràfics de la Península.- Principals rius de cada vessant hidrogràfic.- Localització en mapes de masses i cursos d’aigua.- Temps atmosfèric i clima.- Climes d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, trets més destacats de les

temperatures i les precipitacions, i zones a les quals afecta cada un.- Espècies vegetals pròpies de cada zona climàtica d’Espanya.- Descripció de les característiques més importants del clima de la zona on viu

l’alumne.- Valoració de la importància de conéixer el temps atmosfèric i el clima.- Concepte de natalitat, mortalitat, emigrant i immigrant.- Població rural o urbana.- Densitat de població.- La diversitat d’Espanya en aspectes culturals o lingüístics.- Realització de llistes en què s’arrepleguen costums, festes i tradicions.- Respecte cap a unes altres cultures i cap als immigrants, i actitud crítica cap

a tradicions imposades per les modes.- La Unió Europea com a associació econòmica i política de països

democràtics. Els seus membres i el mapa de la UE.- Les comunitats i ciutats autònomes d’Espanya.- El govern dels territoris autonòmics i el govern del municipi.- Identificació i localització en els mapes polítics de les províncies i les

comunitats d’Espanya, i curiositat per conéixer uns altres països, especialment, els de la UE.

- Valoració del sistema democràtic i de l’existència de drets i obligacions com a elements imprescindibles per a garantir una bona convivència.

- Les edats de la història i la seua duració.- Els períodes de la Prehistòria. El Paleolític i el Neolític.- Conéixer algunes de les manifestacions culturals dels habitants del Paleolític

i del Neolític a Espanya i a la Comunitat Valenciana.- Interés per conéixer diferents fonts històriques.

– 95 –

- Anàlisi de les formes de vida dels homes i dones del Paleolític i del Neolític, tot ressaltant-ne les diferències.

- Civilitzacions de l’Edat Antiga.- Importància de l’Edat Antiga per a Espanya i la Comunitat Valenciana.- L’Edat Mitjana i algun dels fets històrics més destacats.- Els grups socials i els estils artístics de l’Edat Mitjana.- Els visigots.- Els musulmans i al-Andalus. Aparició dels regnes cristians.- Enfrontament territorial entre musulmans i cristians.- Curiositat per conéixer les diferents formes de vida del passat.

SISÉ CURS

- Característiques generals de la reproducció sexual i de la reproducció asexual.

- Idees bàsiques d’aparell reproductor, gàmeta, zigot i embrió.- Descripció, amb ajuda de làmines i esquemes, de les fases del procés de la

reproducció sexual dels animals.- Descripció, amb ajuda de làmines i esquemes, de les fases del procés de la

reproducció sexual de les plantes espermatòfites.- Els òrgans de l’aparell reproductor masculí i les seues funcions.- Els òrgans de l’aparell reproductor femení i les seues funcions.- Identificació i descripció dels canvis puberals que conduïxen a la maduresa

sexual d’ambdós sexes.- La fecundació humana.- Identificació en làmines i dibuixos dels diferents moments del

desenvolupament embrionari humà.- Associar les etapes de la vida d’una persona amb les seues necessitats, tant

les biològiques d’alimentació i protecció com les afectives d’atenció, afecte i comunicació.

- Seguint la seqüència de presentació de continguts: recollir els noms de les malalties que han patit o que coneixen els alumnes i classificar-les segons els criteris d’origen. Identificar les causes que les van provocar i establir idees de prevenció, demanant, per exemple, com podrien haver-les evitat.

- Elements dels ecosistemes i tipus d’ecosistemes.- Idees d’adaptació corporal i d’adaptació de comportament. Identificació

d’adaptacions d’éssers vius.- Caracterització i identificació dels tres tipus d’éssers vius dels ecosistemes:

productors, consumidors i descomponedors.- Descripcions orals de la informació de làmines i dibuixos.- Valoració de les plantes com a éssers productors d’aliments i base de les

piràmides tròfiques en quasi tots els ecosistemes.- Els recursos naturals.- Actuacions humanes que alteren els ecosistemes: sobreexplotació, ocupació

d’espais naturals i distints tipus de contaminació.- Accions per a protegir la vida al planeta.- Concepte d’espai natural protegit i coneixement d’alguns d’aquests espais.- Descripcions orals d’informació sobre l’alteració dels ecosistemes.- Actitud favorable cap a models de desenvolupament sostenible.

– 96 –

- Instruments, unitats i procediments més freqüents per a determinar la massa i el volum.

- Mescles i dissolucions. Procediments per a separar els components d’algunes mescles.

- Canvis físics de la matèria: deformacions, canvis d’estat, dilatacions i contraccions.

- Realització d’experiències de mesuraments de massa i de volum.- Realització d’experiències de mescla i separació de substàncies.- La llum i les fonts lluminoses. Propagació de la llum.- La reflexió i la refracció de la llum.- Cossos transparents, translúcids i opacs.- Parts d’un imant i interaccions entre imants.- L’electricitat. Conductors i aïllants de l’electricitat.- Generadors d’electricitat. Els circuits elèctrics i els seus elements.- Descripció ordenada de successos relacionats amb l’electricitat i el

magnetisme, identificant-ne les causes i els efectes.- Idees de roca i mineral.- Capes de la geosfera i estats dels materials en cada una de les capes.- El desgast de les roques a la superfície de la Terra i l’acumulació de

sediments. La formació de les roques sedimentàries.- El magma i la formació de roques magmàtiques.- Mètodes d’extracció de roques i minerals i usos de les roques i dels minerals.- Descripció dels processos de formació i transformació de les roques a

l’escorça terrestre utilitzant el vocabulari adequat i identificant les causes que provoquen els canvis.

- La hidrosfera. Moviments i fluxos de les aigües.- L’atmosfera i la seua importància.- Fenòmens atmosfèrics.- Elements o factors dels quals depenen els climes.- Com s’estudia el clima: instruments i registres de dades. Climogrames.- Interpretació de gràfics senzills de climogrames.- Descripció ordenada de successos relacionats amb els moviments i els fluxos

d’aigua i de fenòmens atmosfèrics.- Conéixer les formes principals del relleu, les zones climàtiques del planeta i

els trets que diferencien els rius.- Conéixer algunes de les formes principals del relleu d’Àfrica, Àsia, Amèrica i

Oceania.- Conéixer les altituds màximes d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.- Conéixer alguns dels rius i llacs principals d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.- Conéixer les zones climàtiques en les quals es troben Àfrica, Àsia, Amèrica i

Oceania.- Realització de mapes físics d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.- Situació del continent europeu.- Accidents de relleu més destacats d’Europa i algunes de les seues

penínsules i illes més importants.- Tipus de climes d’Europa.- Principals rius i llacs d’Europa.- Accidents principals del relleu interior d’Espanya i de la Comunitat

Valenciana, i alguns dels accidents costaners.- Tipus de climes d’Espanya i les zones humida, seca i semiàrida.

– 97 –

- Alguns rius espanyols i el vessant a què pertanyen.- Realització de mapes físics d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat

Valenciana.- L’extensió, el nombre de països i d’habitants i la densitat de població

d’Europa. - L’extensió, el nombre d’habitants i la densitat de població de la UE.- Països que formen la Unió Europea.- Creixement natural i real de la població de la UE.- Avantatges que tenen els ciutadans de la UE.- Principals òrgans de govern de la UE.- Creixement natural i real de la població d’Espanya.- Elaboració del mapa polític de la UE.- Els conceptes dels sectors productius i de serveis.- Activitats principals dels tres sectors a Europa.- Activitats principals dels tres sectors a Espanya.- Activitats principals dels tres sectors a la Comunitat Valenciana.- Respecte per qualsevol tipus de treball com a necessari per al

desenvolupament de l’individu i de la societat.- Realització de mapes de localització de les principals zones industrials

d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.- Esdeveniments de l’Edat Moderna i els seus corrents artístics.- Alguns fets del regnat dels Reis Catòlics. El descobriment d’Amèrica. - Carles I i Felip II.- La crisi del segle XVII i el significat del Segle d’Or.- L’Edat Moderna a la Comunitat Valenciana.- La Il·lustració.- L’Edat Contemporània.- La Revolució Francesa i la Revolució Industrial com els esdeveniments més

importants del segle XIX.- La guerra de la Independència i algun rei espanyol del segle XIX.- Les dues guerres mundials.- Les zones del món més i menys desenvolupades.- Els grans successos polítics d’Espanya i de la Comunitat Valenciana en el

segle XX.- El significat de la democràcia.- Valoració de la democràcia com el sistema polític que defensa la igualtat i

que garantix els nostres drets.

– 98 –

MÚSICA

CINQUÉ CURS

- Dur a terme les recomanacions bàsiques per a obtindre un bon so amb la flauta dolça.

- Llegir i comprendre el relat de la unitat. - Conéixer el compàs binari, ternari i quaternari. - Conéixer i discriminar les diverses qualitats del so. - Dur a terme les recomanacions bàsiques per a obtindre un bon so amb la

flauta dolça. - Interpretar amb la flauta la nota RE.- Respectar i tindre cura dels instruments de la classe ja que es tracta d'un

material comú al servei de tots els alumnes. - Llegir i comprendre la biografia de Verdi.- Dur a terme les recomanacions bàsiques per a obtindre un bon so amb la

flauta dolça. - Interpretar amb la flauta la nota DO’.- Participar activament en les activitats proposades. - Comprendre i percebre el compàs ternari. - Conéixer els signes de prolongació: Lligadura i punt. - Interpretar amb la flauta la nota RE’.- Entonar l'escala musical en sentit ascendent i descendent. - Conéixer les dades bàsiques sobre grans compositors clàssics. - Conéixer els matisos d'intensitat i la gradació dels seus valors. - Participar en les activitats de grup de forma activa. - Aprendre la nota FA i interpretar-la correctament amb la flauta.- Distingir els timbres en l'audició d'un fragment musical. - Participar amb instruments en una audició activa. - Realitzar senzills acompanyaments amb bordons. - Respectar les normes en participar en un conjunt instrumental.- Conéixer les recomanacions bàsiques per a interpretar amb la flauta.- Interpretar amb la flauta les notes ja treballades.

SISÉ CURS

- Conéixer les característiques fonamentals de la Prehistòria i l'Antiguitat. - Llegir i comprendre els enunciats de les activitats. - Dur a terme les recomanacions bàsiques per a obtindre un bon so amb la

flauta dolça. - Interpretar amb la flauta dolça la nota DO greu.- Dur a terme les recomanacions bàsiques per a obtindre un bon so amb la

flauta dolça. - Interpretar amb la flauta dolça les notes ja treballades. - Conéixer les característiques historicomusicals de l'Edat Mitjana i el

Renaixement. - Valorar el silenci com a element imprescindible en la música.

– 99 –

- Executar les recomanacions bàsiques per a obtindre un bon so amb la flauta dolça.

- Participar activament en les activitats proposades. - Conéixer les alteracions musicals. - Conéixer les característiques fonamentals de l'època barroca. - Practicar la nota SI bemoll en la flauta.- Reconéixer els aspectes més significatius del Classicisme. - Entendre el tema musical des de les preguntes i respostes instrumentals. - Interpretar amb la flauta la nota FA sostingut. - Familiaritzar-se amb les alteracions musicals: sostingut, bemoll i becaire

(pròpies i accidentals). - Acompanyar una cançó amb la flauta. - Valorar el silenci en les activitats musicals. - Participar en les activitats de grup de forma activa.- Llegir i escriure diversos esquemes rítmics. - Enunciar les característiques més importants del període històric del

Romanticisme. - Enunciar les característiques més importants del període històric que és

objecte d'estudi en aquesta unitat. - Llegir esquemes rítmics i melòdics. - Llegir i interpetar senzilles melodies amb els instruments escolars. - Respectar les normes en participar en un conjunt instrumental.

– 100 –

EDUCACIÓ PLÀSTICA

CINQUÉ CURS

- Reproduir les formes i els colors d'alguns quadres famosos.- Compondre tramats originals a partir de les taques de color i dels elements

gràfics manejats.- Dibuixar i pintar un paisatge campestre i/o de tardor.- Ombrejar parts del rostre de front i de perfil; així mateix, ombrejar

correctament un paisatge donat.- Fer alguna investigació sobre els pintors suggerits.- Manejar distints tipus de materials per a aportar color a les composicions

copiades.- Imitar la il·luminació de la figura humana de quadres famosos.- Observar, analitzar i representar els conceptes de perspectiva i de punt de

vista.- Imitar l’acolorit de composicions florals i de les textures observades en les

cobertes animals.- Encaixar les formes animals.- Aprendre a expressar el sentit davant d'una obra d'art.- Fer barreges amb el color de manera que s'aconseguisquen gammes

distintes.- Aplicar tons adequats per a acolorir objectes segons la intensitat de llum

rebuda.- Representar esquemes corporals adequats a distintes postures.- Pintar i imitar la coberta d'algunes aus.- Ombrejar amb grafit algunes parts del rostre humà i paisatges campestres

senzills.- Realitzar investigacions, dins i fora de l'aula, sobre pintors de renom

universal.- Emprar els pigments diferents amb exactitud i netedat.- Imitar la coberta de dos troncs d'arbres diferents amb llapis de colors.- Representar siluetes de la figura humana en perspectiva.- Ombrejar parcialment el rostre de front.- Dibuixar i pintar un paisatge marítim i un altre primaveral.- Ombrejar correctament una natura morta donada.- Investigar pintors contemporanis que se suggerisquen.- Imitar l'embolcall d'un fruit de cada estació.- Dibuixar un animal de cada grup (insectes, peixos, amfibis) i caracteritzar-ne

amb exactitud les cobertes.- Aplicar amb netedat les ceres a models donats.- Observar i pintar almenys tres objectes característics de l'estiu amb un

SISÉ CURS

- Reproduir els personatges i els colors d'alguns quadres famosos.- Realitzar composicions barrejant trames pròpies i altres de donades.- Dibuixar i pintar un paisatge campestre i/o estiuenc.

– 101 –

- Assimilar els conceptes de color primari, complementari i cercle cromàtic.- Aplicar pigments distints per a aportar color a les composicions copiades.- Aportar les llums i ombres pròpies dels elements d'un paisatge segons la

situació del focus lluminós.- Encaixar les formes animals.- Dibuixar i ombrejar amb llapis de grafit composicions d'objectes i flors.- Aprendre a organitzar els materials selectivament.- Seguir els passos indicats en un exercici de papiroflèxia.- Aplicar tons adequats per a acolorir objectes redons aportant-los la qualitat

de volum.- Ombrejar amb grafit algunes parts del rostre humà i aus en moviment.- Utilitzar la quadrícula com a sistema de reproducció de formes.- Pintar i imitar la coberta d'algunes aus.- Inventar paisatges nous a partir de la combinació d'elements presents en

altres.- Gaudir de la contemplació i de l’anàlisi d'obres d'art. Jugar a recompondre

quadres de grans artistes.- Incorporar la perspectiva focal a les habilitats de dibuix personal.- Expressar les opinions pròpies i rebre les alienes sobre el treball plàstic alié i

el propi.- Reflexionar sobre paisatges estiuencs, de platja, i completar i pintar diferents

tipus de naus.- Analitzar els esquemes bàsics de diverses estructures florals.- Utilitzar el llapis de grafit per a ombrejar el pelatge d'un gos.- Encaixar les parts d'un cap de perfil i dibuixar la figura humana segons les

proporcions pròpies de cada edat.- Pintar una natura morta, seguint els passos de matisat indicats.- Diferenciar mitjançant el pintat les característiques de matolls i d’arbres.- Pintar lliurement una reproducció del Guernica, respectant la relació dels

clarobscurs.- Aprofitar les textures visuals dels papers per a representar natures mortes

amb la tècnica del collage.- Realitzar experiments que ajuden a reflexionar sobre els continguts plàstics.

– 102 –

EDUCACIÓ FÍSICA

CINQUÉ CURS

- Desenvolupar les possibilitats de control postural i respiratori.- Consolidar hàbits higiènics, alimentaris, posturals i d’exercici físic saludables.- Adequar el moviment en l’espai, individualment i col·lectivament.- Desenvolupar la mobilitat corporal, independitzant segments superiors i

inferiors de l’eix corporal.- Reproduir estructures rítmiques a través del moviment corporal.- Transmetre diferents sensacions i estats d’ànim, utilitzant els recursos

expressius del cos.- Conéixer les estratègies bàsiques dels jocs.- Utilitzar de forma adequada i respectuosa el material amb el qual es realitzen

les activitats físiques i esportives, cuidant l’espai on es desenvolupen.- Realitzar jocs i activitats esportives de diverses modalitats i dificultat creixent,

amb especial referència a les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, com la pilota valenciana.

- Usar les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a recollir informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea.

- Utilitzar les tècniques bàsiques de les activitats que es realitzen en el medi natural i adoptar una actitud d’atenció i conservació del medi.

SISÉ CURS

- Conéixer cadascuna de les parts del cos i valorar l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudi de les possibilitats motrius.

- Consolidar hàbits higiènics, alimentaris, posturals i d’exercici físic saludables.- Adequar el moviment en l’espai, individualment i col·lectivament.- Sincronitzar el moviment corporal amb estructures rítmiques individuals i

col·lectives.- Apreciar adequadamente diferents trajectòries de mòbils en situacions de joc.- Percebre amb precisió les distàncies i els obstacles en recorreguts cada

vegada més complexos.- Apreciar les distàncies, el sentit i la velocitat en els desplaçaments d’objectes

i persones en moviment.- Desenrotllant actituds de tolerància i respecte a les - Imitar moviments amb un cert grau de complexitat a partir de models

establerts.- Reproduir estructures rítmiques a través del moviment corporal.- Practicar ritmes i balls populars disociant diferents segments corporals.- Conéixer les estratègies bàsiques dels jocs.- Participar en jocs populars tradicionals i en els d’exploració i aventures.- Realitzar jocs i activitats esportives de diverses modalitats i dificultat creixent,

amb especial referència a les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, com la pilota valenciana.

– 103 –

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

- Saber què és la identitat personal.- Saber que vivim en societat.- Descobrir que viure en societat comporta drets i obligacions.- Prendre consciència de la importància de la higiene personal i la pulcritud en

el vestit.- Saber quins són els nostres drets.- Saber per qui i quan van ser reconeguts els drets humans.- Conéixer la proclamació dels Drets dels Xiquets, especialment en els

aspectes referits a la protecció necessària i a les cures específiques.- Descobrir quines obligacions comporta viure en societat.- Saber que tots som iguals en drets i llibertats i que ningú no pot ser

discriminat.- Saber quina influència tenen els conflictes en la vida social.- Saber com evitar els conflictes.- Descobrir formes per a solucionar els conflictes.- Conéixer les diferències biològiques entre homes i dones, i la seua igualtat en

dignitat, drets i deures.- Conéixer maneres de facilitar la convivència i les bones maneres a taula.- Saber què és viure honradament i complir la llei.- Saber com es pot viure sense fer mal a ningú.- Descobrir com és d’important per a la convivència donar a cadascun allò que

és seu.- Saber que la Constitució és la base de totes les normes legals escrites.- Analitzar la funció tutelar de les lleis en la societat respecte a la no

discriminació, per exemple, entre homes i dones.- Saber que el fonament de la família és l'amor, el respecte i la confiança

mútua.- Saber que l'amor és el que manté la unitat familiar.- Conéixer els drets que un xiquet té dins de la família.- Descobrir que els xiquets s’han de preparar per a una vida independent i que

s’han d’educar per a la pau en la igualtat, tolerància, llibertat i solidaritat.- Prendre consciència dels deures dins de la unitat familiar.- Saber que a l’escola s'adquirixen coneixements i s'aprén a conviure de forma

cívica.- Descobrir com és d'important l'amistat per a la vida de les persones.- Conéixer els drets i les obligacions que un xiquet té a l’escola.- Conéixer les normes que regulen la convivència a l’escola.- Saber què és un municipi.- Reconéixer l'ajuntament democràtic com a forma d'organització dels

municipis corresponents. Saber quina és la composició de la corporació municipal del propi municipi.

- Conéixer els serveis municipals principals que presta el propi ajuntament.- Prendre consciència de la complexitat de la convivència als municipis.- Saber què és una autonomia i en què es fonamenta.- Saber com s'organitza l'Estat espanyol com a estat de les autonomies, el

principi regulador de solidaritat entre aquestes, i les característiques i els elements de finançament.

– 104 –

- Saber com s'organitza la comunitat o ciutat autònoma.- Conéixer els serveis que presta la pròpia comunitat o ciutat autònoma per a

afavorir la convivència, el desenvolupament de la llibertat i l'exercici de la ciutadania responsable.

- Saber què és un estat democràtic.- Descobrir quina és la forma d'organització de l'Estat a Espanya.- Conéixer la funció de l'estat, dels grups i de les persones en la defensa de la

pau.- Conéixer l'estat de les autonomies.- Ser conscient de la importància de les normes bàsiques de circulació vial.

– 105 –

CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

CINQUÉ CURS

- Comprender la información que presenta el texto de la lectura. - Conocer los conceptos de palabras guía, entrada y acepción. - Distinguir entre sílabas tónicas y sílabas átonas. - Distinguir emisor, receptor, mensaje y código en diferentes procesos de

comunicación. - Saber resumir o ampliar un texto. - Leer con la entonación adecuada un texto narrativo con diálogo directo.- Conocer el concepto de palabras sinónimas y aplicarlo correctamente.- Escribir la tilde empleando las reglas correspondientes en las palabras

agudas, llanas o esdrújulas.- Conocer las reglas oficiales de España.- Ordenar un relato por sus expresiones temporales.- Contar oralmente una película y opinar sobre ella.- Seleccionar información en un texto.- Reconocer y emplear antónimos de palabras con diferentes categorías

gramaticales.- Reconocer los diptongos y emplear con corrección la tilde en palabras con

diptongos.- Reconocer en una oración el sujeto y el predicado.- Distinguir la persona utilizada por el narrador en un relato.- Contar el argumento de un cómic.- Saber localizar en los textos la información que se pide.- Reconocer diferentes significados en las palabras polisémicas.- Distinguir los hiatos en una palabra y emplear con corrección la tilde en ellos.- Distinguir los nombres comunes de los propios, los concretos de los

abstractos, los individuales de los colectivos.- Escribir y contar oralmente una anécdota personal.- Decir titulares para ciertas noticias.- Interpretar el argumento contenido en una escena teatral.- Escribir correctamente palabras homófonas.- Emplear correctamente el punto detrás de una oración y al final de un

párrafo.- Distinguir el género y el número en los sustantivos.- Formar correctamente el género y el número de sustantivos.- Saber pasar del estilo directo al estilo indirecto.- Colaborar en la realización de un telediario.- Encontrar la información solicitada en los textos propuestos.- Distinguir entre palabras primitivas y derivadas.- Saber formar palabras derivadas empleando sufijos y prefijos.- Conocer la función de la coma y el punto y coma.- Distinguir el artículo y los demostrativos entre los determinantes.- Respetar las reglas del debate.- Reconocer prefijos en palabras derivadas.- Utilizar con corrección el guión y la raya.- Distinguir entre los determinantes los posesivos, los numerales y los

indefinidos.

– 106 –

- Distinguir un texto dialogado y el significado de las acotaciones.- Representar una escena teatral.- Encontrar una información precisa en un texto narrativo.- Formar palabras empleando los sufijos propuestos.- Escribir correctamente palabras con la letra b.- Identificar los adjetivos calificativos que acompañan al nombre.- Participar en la preparación de una entrevista.- Expresar una opinión y explicar sus razones.- Seleccionar la información solicitada en un texto.- Leer adecuadamente los textos propuestos.- Formar gentilicios con los sufijos más habituales.- Emplear correctamente la v en palabras que siguen las reglas presentadas.- Describir un retrato siguiendo las pautas dadas.- Describir oralmente un paisaje.- Distinguir las palabras primitivas en las palabras compuestas.- Escribir correctamente las palabras con la letra g y las que llevan diéresis.- Sustituir sintagmas nominales por pronombres personales.- Reconocer las formas sujeto de los pronombres personales.- Escribir la descripción de una escena de forma ordenada y detallada lo que

se observa.- Decir oralmente una serie de instrucciones para realizar un trabajo o tarea.- Seleccionar en los textos narrativos una información precisa.- Conocer el significado de algunas frases hechas y refranes.- Emplear con corrección la letra j en las palabras que siguen las reglas dadas.- Saber reconocer en las formas verbales la persona gramatical y el tiempo.- Concordar correctamente el verbo con el sujeto.- Exponer oralmente un tema siguiendo un guión.- Leer con la entonación y ritmo adecuados.- Identificar comparaciones y metáforas sencillas.- Conocer las reglas ortográficas de la h.- Distinguir en los verbos las formas simples de las compuestas.- Resumir el contenido de un texto.- Realizar una exposición oral.- Saber leer textos dramáticos con la entonación adecuada al personaje y a la

situación.- Distinguir palabras y expresiones del registro formal y del coloquial.- Escribir correctamente palabras que siguen las reglas expuestas del uso de

la ll y la y.- Reconocer los adverbios más comunes y clasificarlos según su significado.- Contar el argumento de una película.- Contar un poema como si se tratara de un texto en prosa.- Buscar la información precisa en una exposición.- Reconocer los tecnicismos más habituales de las materias del currículo.- Escribir correctamente la r y la rr.- Reconocer las preposiciones.- Completar poesías.- Leer adecuadamente poesías.- Leer un poema con entonación adecuada.- Reconocer palabras del mismo campo semántico.- Escribir correctamente la grafía cc.

– 107 –

- Distinguir la idea o ideas de un párrafo coherente.- Reconocer la rima en un poema.

SISÉ CURS

- Conocer los distintos tipos de diccionario y saber a qué diccionario se debe recurrir en cada caso.

- Utilizar correctamente las normas de acentuación.- Distinguir entre texto, párrafo, oración y palabra.- Conocer la utilidad de un texto.- Contar una anécdota.- Leer con la entonación adecuada los textos de la unidad.- Saber sustituir palabras por sus sinónimas.- Saber formar antónimos empleando prefijos o lexemas diferentes.- Saber ver la relación semántica entre palabras de un texto coherente.- Acentuar correctamente palabras monosílabas.- Reconocer los nombres de un texto e identificar cómo son por su significado,

género y número.- Resumir por escrito, siguiendo unas pautas, un texto.- Exponer con coherencia una biografía.- Saber encontrar una información precisa en un texto.- Distinguir las acepciones diferentes en las palabras polisémicas.- Escribir correctamente las palabras compuestas.- Reconocer los artículos y los adjetivos determinativos.- Leer y recitar adecuadamente poemas.- Reconocer y saber el significado de los prefijos y sufijos cultos que se

exponen.- Distinguir entre palabras primitivas y palabras derivadas.- Emplear con corrección la tilde en diptongos e hiatos.- Reconocer las palabras que son adjetivos y el grado en que estos aparecen.- Interpretar los pies de las fotografías.- Expresar oralmente la información de imágenes propuestas.- Utilizar sufijos aumentativos, diminutivos y despectivos para crear nuevos

significados en palabras primitivas.- Emplear con corrección la tilde en interrogativos y exclamativos.- Distinguir los pronombres y diferenciar entre los personales, los

demostrativos y los posesivos.- Escribir preguntas adecuadas para una encuesta.- Leer de forma expresiva un texto.- Definir nombres siguiendo las pautas.- Utilizar correctamente los signos ortográficos del punto y la coma.- Reconocer el lexema y las desinencias de una forma verbal.- Distinguir entre verbos regulares e irregulares.- Saber dar argumentos.- Saber definir un adjetivo.- Aplicar las normas ortográficas referidas al uso de los puntos suspensivos,

punto y coma y dos puntos.- Conjugar los verbos auxiliares haber y ser.- Analizar formas verbales compuestas.

– 108 –

- Leer con la entonación adecuada el poema de la unidad.- Definir verbos empleando otros verbos.- Emplear con corrección comillas y paréntesis.- Clasificar los adverbios por su significado.- Seleccionar una información precisa en un texto.- Reconocer extranjerismos y evitarlos cuando sea posible.- Escribir correctamente palabras con b o v en palabras que siguen las reglas.- Distinguir las preposiciones y conjunciones en un textos.- Diferenciar preposiciones y conjunciones.- Identificar el tema de un texto.- Identificar la idea o ideas centrales de un párrafo.- Reconocer argumentos en un texto expositivo.- Seleccionar información de un texto.- Reconocer palabras del mismo campo semántico.- Emplear correctamente la g y la j en las palabras cuyas reglas se exponen.- Reconocer el sujeto en oraciones simples.- Reconocer la clase de palabras que realiza la función de sujeto.- Rellenar la ficha sobre la reseña de un libro.- Resumir y ampliar textos oralmente.- Reconocer palabras onomatopéyicas.- Emplear con corrección la ll y la y en palabras que siguen las reglas.- Distinguir entre el predicado nominal y el predicado verbal.- Saber explicar normas de juegos u otros procesos sencillos.- Distinguir expresiones en sentido propio y en sentido figurado.- Conocer las normas ortográficas de -c-, -cc-, -z y -d.- Conocer las características e identificar el CD y el CI.- Conocer la diferencia entre diálogo y monólogo.- Conocer el significado de las siglas y abreviaturas más usuales.- Aplicar la norma ortográfica de la x.- Conocer el complemento circunstancial y sus clases. Distinguir el

complemento circunstancial de otros complementos.- Conocer el concepto de estrofa.- Reconocer palabras tabú y emplear los eufemismos correspondientes.- Escribir correctamente las palabras homófonas más habituales.- Reconocer las clases de oraciones por la actitud del hablante.- Recitar poemas con la entonación y el ritmo adecuados.- Reconocer metáforas y metonimias.- Escribir correctamente palabras sin norma, pero de uso habitual.- Saber cuántas lenguas se hablan en España y dónde son oficiales.- Saber en qué países se habla la lengua española.- Crear caligramas siguiendo unas pautas.- Leer con el ritmo adecuado los poemas de la unidad.- Comentar oralmente poemas.

– 109 –

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

CINQUÉ CURS

- Utilitzar el diccionari amb desimboltura.- Classificar les paraules segons la posició de la síl·laba tònica.- Identificar els elements d’una situació de comunicació.- Participar en les situacions comunicatives plantejades.- Reconéixer i utilitzar paraules sinònimes.- Incorporar les normes ortogràfiques d’accentuació.- Diferenciar la llengua oral i la llengua escrita.- Fer ús de les expressions temporals en un text narratiu.- Localitzar i utilitzar paraules antònimes.- Accentuar paraules amb diftongs i amb hiats.- Reconéixer el subjecte i predicat d’una oració i localitzar-ne el nucli.- Distingir narrador intern i extern.- Utilitzar adequadament paraules polisèmiques.- Identificar dígrafs en les paraules i separar-ne les síl·labes.- Identificar diverses classes de noms.- Escriure el títol d’una notícia.- Reconéixer i utilitzar paraules homòfones.- Incorporar els signes de puntuació presentats en les produccions escrites.- Fer la flexió de gènere i de nombre del nom.- Distingir l’estil directe de l’indirecte.- Localitzar les paraules primitives d’una família lèxica.- Apostrofar articles, la preposició de i alguns pronoms.- Diferenciar articles i demostratius i la funció que tenen en l’oració.- Identificar les parts d’una carta i el nivell de llenguatge que utilitza.- Formar paraules amb prefixos.- Escriure els numerals, les paraules compostes i separar el verb dels pronoms

febles amb guionet.- Usar correctament els determinants possessius, numerals i indefinits.- Reconéixer les característiques formals d’un text teatral i dramatitzar-lo.- Formar paraules amb sufixos.- Fer servir la norma ortogràfica d’ús de la b.- Flexionar adjectius i fer-ne la concordança amb el nom.- Conéixer l’estructura d’una entrevista.- Conéixer diferents gentilicis.- Fer servir la norma ortogràfica d’ús de la v.- Formar adjectius en diferents graus i usar-los.- Elaborar descripcions orals i escrites.- Formar paraules compostes.- Assolir la norma d’ús de la dièresi en diferents paraules.- Conéixer i utilitzar els pronoms personals.- Escriure acotacions a partir d’imatges.- Identificar el significat dels refranys i frases fetes.- Assolir les normes d’ús de les grafies g, j, tg, tj.- Diferenciar les conjugacions, la persona, nombre i temps verbals.- Identificar el guió d’un text expositiu.

– 110 –

- Formar i utilitzar comparacions.- Assolir la norma d’ús de les grafies que representen el so de la essa sonora.- Diferenciar les formes i els modes verbals.- Identificar la rima d’un vers.- Diferenciar el nivell del llenguatge i usar-ne l’adequat segons la situació

comunicativa.- Representar correctament el so de la essa sorda.- Diferenciar els adverbis i usar-los en les produccions pròpies.- Expressar-se correctament en valencià en situacions comunicatives diverses.- Lectura: Text narratiu. El clima. Núria Roca- Vocabulari: Els tecnicismes.- Ortografia: Els sons de la x.- Gramàtica: Les preposicions.- Expressió escrita: Text expositiu.- Expressió oral: Exposició oral.- Agrupa paraules en camps semàntics.- Representar gràficament paraules amb l, ll i l·l.- Identificar text i paràgraf.- Reelaborar textos seguint unes pautes.

SISÉ CURS

- Conéixer la informació que conté cada tipus de diccionari.- Accentuar gràficament les paraules.- Identificar el text, el paràgraf, l’oració i la paraula.- Identificar la intenció comunicativa d’un text (narrar, descriure, argumentar,

etc.).- Utilitzar sinònims i antònims en les produccions pròpies.- Fer servir vocabulari amb accent diacrític.- Formar correctament el gènere i el nombre del nom.- Identificar diverses classes de nom.- Reconéixer la coherència i la cohesió en un text.- Identificació de significats de paraules polisèmiques i homònimes.- Distinció entre diftong creixent, decreixent i hiat.- Identificació de determinants i la funció que tenen en l’oració.- Distinció dels elements d’un titular.- Fer servir els mecanismes de derivació per a ampliar el vocabulari.- Identificar com afecten diftongs i hiats a les normes d’accentuació i a l’ús de

la dièresi.- Conéixer i fer servir els graus dels adjectius en les produccions pròpies.- Redactar peus de foto adequats a imatges donades.- Ampliar el vocabulari amb l’ús de diminutius i augmentatius.- Incorporar l’apostrofació i les contraccions en les produccions escrites.- Reconéixer la funció i la forma dels pronoms en les oracions.- Redactar textos d’opinió coherents.- Definir noms.- Aplicar les normes de separació de síl·labes de paraules amb dígraf.- Conéixer les conjugacions verbals.- Redactar una notícia.

– 111 –

- Definir adjectius.- Aplicar les normes d’ús dels signes de puntuació presentats en les

produccions pròpies.- Reconéixer les diverses formes que presenta una conjugació verbal.- Redacta un text publicitari amb la intenció de convéncer d’alguna cosa.- Definir verbs.- Aplicar les normes d’ús dels signes de puntuació presentats en les

produccions pròpies.- Utilitzar els adverbis correctament en les produccions pròpies.- Reconéixer i interpretar un text instructiu.- Conéixer i usar correctament neologismes i estrangerismes.- Fer servir la norma ortogràfica d’ús de la b i la v.- Diferenciar les preposicions i les conjuncions i la funció que tenen en l’oració.- Elaborar exposicions orals i escrites.- Reconeix les paraules que conformen un camp semàntic.- Assolir la norma d’ús de j, g, tj i tg.- Identifica el subjecte i el predicat d’una oració i els elements que formen el

subjecte.- Ressenyar un llibre.- Amplia el vocabulari amb l’ús d’onomatopeies i evitant paraules comodí.- Assolir les normes d’ús de les grafies l, ll, l·l.- Reconéixer els elements gramaticals que formen el grup del predicat.- Reelaborar textos amb intencions diferents.- Entendre i utilitzar paraules amb sentit figurat.- Assolir la norma d’ús de les grafies que representen el so de la essa sorda i

de la sonora.- Reconéixer la funció del CD i del CI i substituir-los per pronoms febles.- Expressar sentiments.- Reconéixer i utilitzar sigles i abreviatures en les produccions pròpies.- Representar gràficament de forma correcta els fonemes relacionats amb la

grafia x.- Identificar i analitzar els CC del predicat.- Analitzar formalment un poema.- Utilitzar el guionet en paraules compostes i en els numerals.- Escriure correctament les lletres b/p, d/t, g/c a final de paraula.- Identificar les oracions segons la intenció de qui parla.- Ordenar la informació obtinguda i redactar un reportatge.- Entendre els recursos literaris de metàfora i la metonímia.- Escriure paraules amb la lletra h.- Diferenciar entre llengua i llenguatge.- Llegir, entendre i crear cal·ligrames.

– 112 –

LLENGUA EXTRANGERA - ANGLÉS

CINQUÉ CURS

- To review vocabulary associated with school.- To review daily routine verbs.- To use 3rd person “s” in the present simple.- To review telling the time.- To use and respond appropriately to present simple question forms.- To review and use prepositions of place appropriately.- To learn to recognize and use target vocabulary.- To read and comprehend a story.- To develop accuracy and fluency.- To improve pronunciation.- To build on and expand on previous animal vocabulary.- To use and respond appropriately to questions about animals.- To identify the type of animal from its distinguishing characteristics.- To talk about ability.- To read and comprehend a written and aural text.- To create a fact-file about wildlife.- To improve pronunciation and confidence.- To learn about appropriate behaviour in the environment around us.- To develop good learning strategies.- To use and respond appropriately to questions about hobbies.- To provide a clear context for the language structures.- To find out about national sports.- To focus on the pronunciation of word endings.- To learn about time differences.- To identify and use target vocabulary.- To provide clear examples for practice.- To respond appropriately to questions about countries, continents and

oceans.- To learn about the countries where the characters come from.- To compare two places, people or things.- To become aware of word stress and syllables to help pronunciation.- To learn about some world geography.- To be aware of language and content covered in units.- To understand where one’s own strengths and weaknesses lie.- To be aware of learning needs.- To value the importance of self-evaluation and autonomous learning.- To learn about famous people from the past.- To talk and write about one’s own childhood.- To make a photo frame to provide a stimulus for conversation.- To learn a poem and chant to help assimilate target language.- To find out about other famous people using other media.- To respond appropriately to yes/no questions with short answers.- To learn about where to go and what to do in a city.- To ask and answer questions about places and activities in a city.- To talk and write about a favourite place.

– 113 –

- To read and comprehend several short factual texts.- To design and write about a shopping centre.- To learn a rhyme to memorize target language and pronunciation.

SISÉ CURS

- To review vocabulary associated with school.- To review daily routine verbs.- To use 3rd person “s” in the present simple.- To review telling the time.- To use and respond appropriately to present simple question forms.- To review and use prepositions of place appropriately.- To learn to recognize and use target vocabulary.- To develop accuracy and fluency.- To develop learning strategies.- To build on vocabulary about jobs and work places.- To match people, place and equipment.- To ask and respond appropriately to what they want to be/do in the future.- To talk and write about people’s work.- To read and comprehend texts about jobs and the emergency services.- To read and comprehend a story.- To improve pronunciation and phonetic awareness.- To integrate the four skills.- To introduce new target vocabulary and language.- To learn to recognize and use target vocabulary and language.- To use and respond appropriately to questions about the past.- To compare life now with life a 100 years ago.- To talk and write about our grandparents’ lives.- To read and comprehend texts on inventions and technology.- To organize information on a time line.- To find out about technology around us and its purpose.- To focus on the pronunciation of past word endings.- To integrate reading, writing, speaking and listening skills.- To provide a clear context for language structure.- To respond appropriately to questions about a school trip.- To learn and be able to talk briefly about Ancient Egypt.- To find out and learn about other cultural museums and places of interest.- To read and comprehend a text about a city.- To make a craft activity to help memorise irregular past verbs.- To produce a piece of writing integrating some target language.- To improve phonetic awareness and production through repeating a rhyme.- To learn about planets.- To compare and write about imaginary planets.- To make a booklet to describe the planets.- To develop ICT and investigation skills.- To improve phonetic awareness and production through a limerick.- To use other media to find out more information about the topic.- To talk about plans and school camps.- To learn about National Parks.

– 114 –

- To make a poster and give advice on behaviour in National Parks.- To talk and write about the weekend and summer plans.- To read and comprehend a text with information.- To complete a Venn diagram, a table and a questionnaire.- To learn a song to develop phonetic awareness and production.- To find out about protecting the environment and recycling rubbish.

– 115 –

LLENGUA ESTRANGERA - FRANCÉS

CINQUÉ CURS

- Le verbe être au présent, à la première personne du singulier.- Le présent des verbes voler, rouler, tourner, s’amuser à la première personne

du singulier.- Les articles indéfinis un, une.- Les pronoms personnels.- L’expression C’est…- La forme interrogative Qu’est-ce que c’est…?- Le pronom démonstratif Ça.- Les formes de salutation.- Les prénoms français.- Les nombres de 1 à 12.- L’impératif.- Les formes interrogatives Comment tu t’appelles?, Quel âge as-tu?, Qu’est-ce

que tu fais?, Qui c’est?, Qu’est-ce que c’est?- Les articles définis le, la, les.- L’alphabet.- Le présent des verbes aimer, adorer, regarder, manger, parler, travailler,

dessiner, écouter, préparer, sonner, monter, chanter, et le verbe lire aux trois premières personnes du singulier.

- Les adjectifs possessifs mon, ma, mes, son, sa, ses.- L’expression Il y a.- Le féminin des adjectifs.- La forme négative avec ne… pas.- Le présent des verbes pronominaux se lever, se laver, s’habiller, et des

verbes irréguliers prendre, aller, faire à la première personne du singulier, et punir à la troisième personne du singulier.

- Le présent des verbes déjeuner, rentrer, dîner, retrouver, danser, rester à la première personne du singulier.

- L’expression du futur avec le présent de l’indicatif.- L’expression il est… pour exprimer l’heure.- Les jours de la semaine.- Les couleurs.- Les heures.- L’expression avoir mal à, au, à la, aux.- Les nombres de 11 à 30.- Les mois de l’année.- La 3e personne du pluriel du verbe avoir.- Les parties du corps.- Le féminin et le pluriel des adjectifs.- Le pluriel des noms.- Les prépositions de lieu, dans, sur, sous. - Le présent des verbes avoir, être, faire, jouer et s’appeler, 1re, 2e et 3e

personne du singulier.

– 116 –

SISÉ CURS

- Le passé composé avec le verbe avoir.- Le présent pour exprimer le futur proche.- Les expressions temporelles aujourd’hui, hier, demain. - L’expression Il / Elle a fait… du / de la / de…- Les nombres de 1 à 31.- Les formules de politesse S’il te plaît, S’il vous plaît et Excusez-moi.- Les adjectifs numéraux ordinaux.- Les édifices de la ville.- Le futur du verbe être à la première personne.- L’hypothese avec si + présent.- Le présent des verbes vouloir et falloir.- Le futur proche avec aller + verbe à l’infinitif aux premières personnes du

singulier.- Les adjectifs interrogatifs quel, quelle, quels, quelles.- Le présent du verbe préférer aux trois premières personnes du singulier. - Le pluriel des adjectifs de couleur, blanches, noires.- Les nombres de 36 à 50.- Les articles définis contractés du, de la, de l’.- Les adjectifs possessifs mon, ma, mes et ton, ta, tes. temps.- L’expression impersonnelle il fait + adjectif, et il pleut, il neige pour décrire le - Les expressions avoir faim, soif, sommeil.- Le futur proche avec aller + verbe à l’infinitif à la troisième personne du pluriel

du présent. - L’expression il y a + article indéfini + nom pour décrire le temps.- L’expression aller à la + nom de lieu (campagne, mer).- Les expressions de temps.

– 117 –

MATEMÀTIQUES

CINQUÉ CURS

- Lectura i escriptura de nombres de fins a set xifres.- Composició i descomposició de nombres de fins a set xifres segons l’ordre

d’unitats i el valor de posició de les xifres.- Establiment d’equivalències entre els diferents ordres d’unitats d’un nombre.- Comparació i ordenació de nombres.- Aproximació de nombres.- Propietats de la suma i la resta.- Memorització de les taules de multiplicar.- Aplicació de l’algoritme de multiplicar nombres de fins a tres xifres per un

altre de fins a tres xifres.- Coneixement i utilització de les propietats commutativa, associativa i

distributiva.- Prioritat de les operacions.- Identificació i ús dels diferents significats de la divisió.- Distinció entre divisions exactes i inexactes en funció de la resta.- Aplicació de l’algoritme de la divisió i de la prova.- Aplicació de la divisió a la resolució de problemes.- Lectura i escriptura de nombres decimals: dècims, centèsims i mil·lèsims.- Equivalències entre els ordres decimals: dècims, centèsims i mil·lèsims.- Comparació i ordenació de nombres decimals.- Aproximació de nombres decimals a les unitats enteres i als dècims.- Els algoritmes per a la suma i la resta de nombres decimals.- L’algoritme per a la multiplicació d’un nombre natural per un altre decimal.- L’algoritme per a l’obtenció del quocient decimal de dos nombres naturals.- Resolució de problemes amb nombres decimals.- Problemes d’una operació o dues operacions.- Llegir, escriure i representar fraccions.- Comparar fraccions amb la unitat.- Reconéixer fraccions equivalents, per mitjà de la seua representació gràfica.- Simplificar fraccions senzilles.- Identificar fracció decimal i nombre decimal.- Càlcul de la fracció d’una quantitat.- Suma i resta de fraccions del mateix denominador.- Suma i resta de la unitat amb una fracció pròpia.- Les principals unitats de longitud del Sistema Mètric Decimal.- La transformació d’unitats.- Les expressions de longituds de forma complexa i incomplexa.- La realització d’operacions amb unitats de longitud.- Aplicació de la mesura i els càlculs amb longituds a la resolució de situacions

problemàtiques.- Els múltiples i els submúltiples del litre i del gram, amb les equivalències

respectives.- L’estimació de mesures, amb una precisió raonable.- La utilització indiferent d’expressions complexes i incomplexes.

– 118 –

- Les operacions amb mesures de capacitat i de pes, i l’aplicació que tenen en la resolució de problemes.

- El nostre calendari. Anys anteriors (a.C.) i posteriors (d.C.) al naixement de Crist.

- Identificació del segle a què pertany un any.- Equivalències entre hores, minuts i segons.- Pas de complex a incomplex, i viceversa, amb unitats de mesura del temps.

Suma i resta.- Operacions amb unitats de mesura del temps.- Classificació dels angles segons l’amplitud i segons les posicions relatives.- Mesurament (construcció) d’un angle, en graus.- Reconeixement automatitzat de la mesura d’un angle recte, pla o complet.- Identificació del complementari i del suplementari d’un angle donat.- Reconeixement dels eixos de simetria d’una figura plana.- Elements d’un polígon. Càlcul del perímetre.- Classificació dels triangles atenent als costats i als angles.- Classificació dels quadrilàters.- Circumferència, cercle i figures circulars. Elements.- Idea de superfície. Càlcul de l’àrea per recompte directe d’unitats quadrades.- Conéixer i utilitzar les equivalències entre el m2, el dm2 i el cm2.- Càlcul de l’àrea de paral·lelograms i triangles per mitjà de la fórmula

corresponent.- Localització de les diverses vistes d’un objecte.- Determinació de la posició de l’observador davant d’un objecte.- Descripció de girs i moviments en l’espai.- Localització i situació de punts en el plànol quadriculat per mitjà de l’ús de les

coordenades.- Descripció i interpretació de recorreguts i itineraris.- Càlcul de distàncies en la realitat a través de l’escala.- Instruments per al registre i l’ordenació de les dades. Taules de freqüències.- Lectura i interpretació de fenòmens representats de forma gràfica.- Característiques i funcions de les gràfiques.- La moda i la mitjana.

SISÉ CURS

- Lectura, escriptura, composició i descomposició de nombres de fins a huit i nou xifres segons l’ordre d’unitats i el valor de posició.

- Establiment d’equivalències entre els diferents ordres d’unitats d’un nombre. Comparació i ordenació de nombres.

- La numeració romana. Símbols i equivalències.- La numeració egípcia. Símbols i equivalències.- Lectura i escriptura de nombres amb la numeració romana i egípcia.- Propietats de la suma i de la resta.- Propietats de la multiplicació.- Aplicació dels algoritmes de les quatre operacions bàsiques amb nombres

naturals.- Coneixement i utilització de la jerarquia de les operacions en la realització de

càlculs i en la resolució de problemes.

– 119 –

- Pràctica de l’algoritme de la multiplicació i de la divisió amb divisors de fins a tres xifres.

- Prioritat de les operacions.- Expressió de productes de factors iguals en forma de potència, i viceversa.- Lectura i escriptura de potències.- Composició i descomposició de nombres de forma polinòmica utilitzant les

potències de 10.- Simplificació de l’escriptura de nombres grans utilitzant les potències de 10.- Identificació de l’arrel quadrada com a operació inversa a la potència

d’exponent dos.- Reconeixement de la relació de divisibilitat entre dos nombres (per mitjà de la

divisió).- Expressió de les relacions de divisibilitat.- Obtenció d’alguns divisors d’un nombre donat.- Obtenció d’alguns múltiples d’un nombre donat.- Càlcul del mínim comú múltiple de dos nombres.- Resolució de problemes senzills relacionats amb la divisibilitat.- Els nombres positius i negatius.- Representació en la recta numèrica.- Ordenació i comparació de nombres positius i negatius.- Suma de nombres enters del mateix signe.- Suma de nombres enters de signe diferent.- Identificació dels ordres d’unitats decimals.- Nombre decimal i fracció decimal.- Suma i resta de nombres decimals.- Multiplicació de nombres decimals.- Divisió de dos nombres decimals.- Multiplicació i divisió d’un decimal per la unitat seguida de zeros.- Calcular el valor de la fracció d’una quantitat.- Passar una fracció a forma decimal o un decimal exacte a fracció decimal.- Simplificar i amplificar fraccions.- Reduir dues fraccions senzilles a comú denominador.- Suma i resta de dues fraccions de denominador diferent.- Producte d’una fracció per un nombre.- Producte de dues fraccions.- Quocient de dues fraccions.- Suma i resta de la unitat amb una fracció pròpia.- Suma i resta de quantitats enteres i fraccions.- Construcció de taules de proporcionalitat directa.- Resolució de problemes senzills de proporcionalitat directa.- Significat del tant per cent.- Càlcul mental de percentatges de quantitats múltiples de 100.- Resolució de problemes de percentatges directes.- Mesurament i construcció d’un angle amb el transportador.- Classificació d’angles.- Equivalències entre graus, minuts i segons. Conversió d’unes unitats en

altres.- Els angles segons la posició.- Suma d’angles: de forma gràfica i numèrica.- Resta d’angles: de forma gràfica i numèrica.

– 120 –

- Idea de longitud. Mesuraments en unitats lineals.- Idea de superfície. Mesuraments en unitats quadrades.- Diferenciació i càlcul del perímetre i l’àrea d’una figura plana.- Unitats de longitud i de superfície del S.M.D. Equivalències.- Perímetre d’un polígon.- Càlcul de l’àrea de quadrats, rectangles i romboides, coneixent-ne la base i

l’altura.- Càlcul de l’àrea d’un rombe coneixent-ne les diagonals.- Càlcul de la longitud de la circumferència i de l’àrea del cercle.- Identificació dels poliedres i dels cossos de revolució.- Reconeixement del nombre de cares, vèrtexs i arestes d’un poliedre.- Identificació d’un poliedre regular pel nombre de cares o altres

característiques.- Càlcul del volum d’un prisma o d’un cub, per mitjà del recompte d’unitats

cúbiques (utilització de l’algoritme).- Càlcul del volum d’un prisma o d’un cub, utilitzant les unitats de volum del

sistema mètric decimal (m3, dm3, cm3).- Establiment d’equivalències entre les diferents unitats de volum.- Aplicació de la mesura i els càlculs amb volums a la resolució de problemes.- Variables estadístiques.- Freqüència absoluta i relativa.- Histograma i polígon de freqüències- Mitjana aritmètica i moda.- Concepte d’atzar. Les experiències aleatòries.- Obtenció del conjunt de tots els resultats possibles.- Concepte de succés. Tipus de successos: succés segur, succés possible i

succés impossible.- Expressió de la probabilitat per mitjà d’una fracció.

– 121 –


CINQUÉ CURS

- Conéixer que la Bíblia és un conjunt de llibres, escrits per diversos autors de l'Antiguitat, i una obra de la literatura universal.

- Identificar la Bíblia com el llibre sagrat dels cristians.- Llegir i comprendre la història bíblica «La paràbola dels talents».- Saber que la religió és un conjunt de creences i mitjans que permeten a les

persones relacionar-se amb Déu.- Identificar els principals mitjans religiosos.- Llegir i comprendre la història bíblica «La Tenda del Trobament amb Déu».- Saber els noms d'algunes religions importants de l'Antiguitat.- Conéixer els noms d'alguns déus de les religions antigues.- Llegir i comprendre la història bíblica «La fe d'Abraham en l'únic Déu».- Saber què cal fer per a ser feliç.- Conéixer en què consistix el sentit últim de la vida per al judaisme, el

cristianisme i l'islam.- Llegir i comprendre la història bíblica «Job i el sentit de la vida».- Saber que el cristianisme ensenya a les persones a trobar-se amb Déu.- Conéixer camins cristians que porten a Déu.- Llegir i comprendre la història bíblica «Samuel troba Déu».- Identificar les qualitats i característiques més importants del Déu cristià.- Saber que Déu es revela completament en Jesucrist.- Llegir i comprendre la història bíblica «El leprós agraït».- Saber que els cristians seguixen trobant-se amb Jesucrist i donant testimoni

d'Ell.- Conéixer algun comportament que va realitzar Jesús com a verdader home i

algun com a verdader Déu.- Llegir i comprendre la història bíblica «Jesús i la filla de Jairo».- Saber que l'Església va ser fundada per Jesucrist per a continuar la seua

missió.- Conéixer la missió que Jesucrist va encarregar als seus apòstols.- Llegir i comprendre la història bíblica «L'evangelista Sant Lluc».- Saber que l'Església celebra festes religioses al llarg de l'any.- Distingir les festes civils i les festes religioses.- Llegir i comprendre la història bíblica «L'origen de la festa de Pasqua».- Saber que Déu està present en els set sagraments.- Identificar els sagraments de servici.- Llegir i comprendre la història bíblica «El miracle de la boda de Canà».- Saber que l'Església i la societat han de respectar-se i col·laborar mútuament

per a construir un món millor.- Conéixer com ajuden els cristians a l'Església i a la societat.- Llegir i comprendre la història bíblica «La persecució dels apòstols».- Saber que l'Església catòlica ha creat moltes organitzacions solidàries.- Conéixer que la religió cristiana ensenya els seus creients a ser solidaris

seguint l'exemple de Jesús.- Llegir i comprendre la història bíblica «Jesús cura un paralític».

– 122 –

- Saber que Jesús va ser una persona pacífica que va condemnar i va rebutjar la violència.

- Conéixer algunes activitats que duen a terme l'Església i els cristians per a contribuir al desenvolupament de la pau.

- Llegir i comprendre la història bíblica «Jesús i el centurió romà».- Saber què són els drets humans.- Conéixer que els cristians han de seguir l'exemple de Jesús, que va defendre

els drets humans, especialment els dels més indefensos.- Llegir i comprendre la història bíblica «El profeta Amós, defensor dels drets».- Saber per a què servixen les obres d'art cristià.- Conéixer que les obres d'art religiós són un mitjà per a acostar-se a Déu i

expressar la seua fe.- Llegir i comprendre la història bíblica «L'Arca de l'Aliança».

SISÉ CURS

- Prendre consciència de com d’important és respectar les religions del món actual.

- Conéixer les principals religions del món actual.- Llegir i comprendre el relat bíblic «La història de Rut».- Saber en què consistix la salvació eterna en l'hinduisme, el budisme i el

cristianisme.- Conéixer els camins que oferix l'hinduisme, el budisme i el cristianisme per a

trobar la salvació.- Llegir i comprendre la història bíblica «Els amics de Jesús de Natzaret».- Descobrir com d’important és respectar les religions per a aconseguir una

bona convivència.- Saber en què consistix el dret de llibertat religiosa.- Conéixer els compromisos dels cristians per a defendre el dret de llibertat

religiosa.- Llegir i comprendre la història bíblica «La vida de Sant Pau».- Saber que l'Església és el nou Poble de Déu.- Descobrir l'Església universal i l'Església diocesana.- Llegir i comprendre la història bíblica «Sant Pere, el primer papa».- Saber en què consistix la missió de l'Església.- Conéixer els orígens de l'Església i la seua expansió.- Llegir i comprendre la història bíblica «Les primeres missions de l'Església».- Saber les principals veritats de la fe cristiana sobre Jesucrist.- Conéixer Jesucrist, Salvador, Redemptor i plenitud de la persona.- Llegir i comprendre la història bíblica «Els noms de Jesucrist».- Saber la importància de la Mare de Déu per a l'Església catòlica i en la

Història de la Salvació.- Descobrir Maria en el Nou Testament.- Llegir i comprendre la història bíblica «L'Anunciació a Maria».- Saber l'origen i les característiques del sagrament de la Unció.- Identificar les parts de la litúrgia del sagrament de la Unció.- Llegir i comprendre la història bíblica «Les curacions de Jesús».- Saber la importància per a l'Església de la fe en la vida eterna.- Conéixer les principals veritats de la fe de l'Església sobre la vida eterna.- Llegir i comprendre la història bíblica «Les trobades amb Crist ressuscitat».

– 123 –

- Saber que Déu té un pla de felicitat per a les persones i per a la Creació.- Conéixer la Providència de Déu.- Llegir i comprendre la història bíblica «La història de Josep, el fill de Jacob».- Saber què són la moral civil i la moral cristiana.- Conéixer què significa l'expressió «persona nova» per a l'Església.- Llegir i comprendre la història bíblica «Esaú i Jacob».- Saber què és el compromís social dels cristians.- Conéixer en què consistix la doctrina social de l'Església catòlica.- Llegir i comprendre la història bíblica «El jove ric».- Saber què és la llibertat i com practicar la verdadera llibertat.- Conéixer la importància de la llibertat per als cristians.- Llegir i comprendre la història bíblica «La paràbola del blat i la zitzània».- Saber la valoració que fa l'Església catòlica de la democràcia.- Identificar els compromisos democràtics que realitzen els cristians en la

societat i en l'Església.- Llegir i comprendre la història bíblica «El verdader servici a la societat».- Saber la importància que té la cultura per als cristians.- Conéixer diverses manifestacions de la cultura cristiana en la societat.- Llegir i comprendre la història bíblica «Déu en la cultura d'Israel».

– 124 –

9. METODOLOGÍA DIDÁCTICA

a) Principis metodològics

Els principis sobre els quals ANAYA EDUCACIÓ basa la seua proposta són els següents:

Des de la perspectiva epistemològica de les diferents àrees de coneixement:- No tots coneixem de la mateixa manera en tot moment.- En cada moment hi ha influències sobre el coneixement, que provenen de

les experiències prèvies i de les situacions noves.- El coneixement és el resultat de la interacció entre les experiències

prèvies i les situacions noves; per la qual cosa, més que transmetre’s, es construïx mitjançant la pràctica, i es posa de relleu el caràcter constructivista, social i interactiu.

- Qualsevol coneixement pot tindre diferents lectures, significat i plantejaments, i poden ser tots objectius. Ensenyar/aprendre suposa el contrast de perspectives, l’enriquiment d’esquemes conceptuals amb noves aportacions per part de tots, superar les llacunes i esmenar els errors.

- L’ensenyament ha de buscar interaccions cada vegada més riques i significatives entre els elements proporcionats per diferents suports (textos, audiovisuals, etc.), mediadors (docents, companys, pares i mares), mètodes (didàctiques: general i especials) i situacions o fets (de la vida quotidiana, descobertes, centres d’interés, etc.).

Des de la perspectiva psicològica:

a) Partir del nivell de desenvolupament dels alumnes.- De les seues característiques evolutivomaduratives específiques, en

general.- Del seu nivell de competència cognitiva i metacognitiva.- Dels coneixements prèviament construïts.

b) Assegurar aprenentatges constructius i significatius.- Diagnosticant els coneixements previs que posseïx.- Connectant i integrant els continguts i les estratègies previs amb els

nous per viure i per aprendre. Els alumnes, amb allò que saben i gràcies a la manera com el professor o la professora li presenten la informació, reorganitza el seu coneixement entrant en noves dimensions, transferint aquest coneixement a altres situacions, descobrint els principis i els processos que ho expliquen, millorant la seua capacitat organitzativa comprensiva per a altres experiències, idees, valors i processos de pensament que adquirirà dins i fora de l’aula.

c) Afavorir l’aprenentatge autònom.- Per mitjà del desenvolupament per part del professorat d’un model

curricular de naturalesa processual que assegure que els alumnes

– 125 –

realitzen aprenentatges significatius per si mateixos, que aprenen a aprendre, i que adquirixen estratègies cognitives i metacognitives que afavorixen l’assentament d’una bona memòria comprensiva (semàntica). Model que, partint de l’establiment de xarxes conceptuals que permeten representar tota l’estructura de la matèria de manera senzilla i clara, de les quals es puguen formar els esquemes conceptuals i cognitius oportuns, permeta la generació de mapes cognitius que establixen relacions entre els diferents continguts, facilitant la percepció de l’estructura en donar resposta adequada als tres interrogants que la ciència es planteja: què (descripció) i els detalls (quins, com, on i quan), per què (explicació), i per a què (intervenció).

- Modificant progressivament els esquemes previs del coneixement dels alumnes, des del saber quotidià fins al saber científic.

d) Potenciar l’activitat.- Facilitant la reflexió a l’hora de l’acció.- Possibilitant que els alumnes arriben a fer aquelles activitats que

encara no són capaços de fer tots sols, però sí amb l’ajuda convenient (zona de desenvolupament potencial).

Des de la perspectiva pedagògica:

a) Partir de l’avaluació inicial, específica i global.- De les aptituds i actituds.- De les necessitats i els interessos.- Dels coneixements previs, generals i per àrees.

b) Motivar adequadament.- Creant situacions que connecten amb els seus interessos i

expectatives, partint de les pròpies experiències.- Propiciant un clima de comunicació, cooperació i harmonia en les

relacions.- Despertant una motivació intrínseca que potencie el gust per

l’aprenentatge, especialment a través d’una atribució causal positiva, tant dels professors com dels mateixos alumnes.

c) Analitzar els esquemes previs de coneixement.- Assegurant que es posseïxen els requisits bàsics per poder abordar el

següent nou aprenentatge.- Reforçant els conceptes previs més febles i sensibles.

d) Fomentar la zona de desenvolupament potencial en l’adquisició dels nous coneixements.- Aportant, mitjançant l’actitud docent, l’exemple adequat que s’ha de

seguir (currículum implícit o latent).- Facilitant que es puga desenvolupar la seua activitat amb la mínima

ajuda necessària.- Consolidant els enllaços entre els coneixements previs i els nous.- Estructurant i dosificant els nous continguts conceptuals de manera

apropiada (xarxes, esquemes i mapes).

– 126 –

- Promovent la funcionalitat dels aprenentatges, aplicant-los i transferint-los a altres situacions o continguts diferents.

- Tenint molt en compte els coneixements de cada matèria, respectant l’estructura epistemològica, la lògica interna i els avanços del moment.

Des de la perspectiva sociològica:

a) Partir del diagnòstic inicial de les relacions socials que es donen en l’aula, com a microsocietat viva, germen de les futures relacions de la vida real.- De relacions afectives i efectives.- De rols: líders, rebutjats, etc.

b) Formar grups en els quals s’afavorisquen les relacions humanes i la modelització dels rols més adequats.- Facilitant la comunicació –diàlego–, com a base de la comprensió

(pràctica de tècniques intragrupals de dinàmica de grup).- Propiciant la interrelació amb la resta de grups (pràctica de tècniques

intergrupals).- Repartint competències i responsabilitats a tots els membres.- Desenvolupament les capacitats d’autogestió i cooperació.- Afavorint l’aprenentatge cooperatiu.

c) Vitalitzar els grups amb l’exercici constant d’experiències enriquidores.- Preparant per a la convivència democràtica, la participació ciutadana i

la igualtat.- Respectant la resta i les diferents cultures: tolerància i acceptació de la

diversitat.- Construint una cultura comuna.

En resum, els podríem compendiar en els següents principis metodològics:

a) Respecte per les lleis de la maduraciób) Comunicació i obertura.c) Individualització i autonomia.d) Socialització.e) Seqüenciació.f ) Flexibilitat.g) Aprenentatge constructivosignificatiu.h) Formació d’hàbits i actituds.i ) Coordinació amb la família.

Específicament, aquests principis han de facilitar:

a) La connexió amb el nivell de desenvolupament real i potencial dels alumnes, atenent a les diferències individuals i partint del que tenim a prop per poder arribar lluny. Aquesta atenció a la diversitat requerirà l’elaboració de programes específics que assumisquen la funció compensadora que pretén l’Educació Primària.

– 127 –

b) La comunicació a través del diàleg i l’obertura a altres formes de pensar i obrar.

c) Un clima afectiu, ric en vivències basades en el respecte mutu, procurant la motivació necessària per a despertar, mantindre i incrementar l’interés dels alumnes.

d) El progrés des del general al particular, de manera cíclica, d’acord amb el pensament globalitzat de l’alumne, integrant les àrees amb la formulació de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals comuns, tenint en compte la transversalitat del currículum.

e) L’adaptació de l’acció educativa a les diferències personals (capacitat, interessos i ritme d’aprenentatge), com a base del desenvolupament integral i autònom.

f ) L’esperit de grup amb l’exercici de la participació i la cooperació, practicant l’aprenentatge de grup, la interacció i interrelació d’iguals, i de discents i docent.

g) L’organització de continguts, de manera que existisca harmonia entre les metes i els mitjans que s’empren per tal d’aconseguir-les.

h) L’activitat constant de l’alumnat, entenent-la com a eina bàsica de l’aprenentatge autoregulat.

i ) La flexibilitat adequada en les diverses situacions d’aprenentatge, tant en la selecció de la metodologia més aconsellable en cada cas com en els aspectes organitzatius espaciotemporals.

j ) L’aprenentatge constructivosignificatiu, partint de la consolidació del saber anterior i l’esforç d'aquell que permeta enllaçar els organitzadors previs amb el nou coneixement que s’ha d’adquirir.

k) El joc com a element motivador fonamental en la construcció de la moralitat, regulant el pas de l’heteronomia a l’autonomia personal i social.

l ) La creativitat d’alumnes i docents, com a forma diversificada i enriquidora de comunicació.

m) El trànsit des de la formació de conceptes i l’aplicació de procediments a la construcció d’hàbits i la definició d’actituds, que culmine la consolidació de valors i el respecte envers les normes.

n) El contacte escola-família com a marc afectiu-efectiu de relacions i, per extensió, de tota la comunitat educativa.

b) Agrupament dels alumnes

L'agrupament dels alumnes és una exigència de la diversitat i un indicador de l'autonomia del centre. Té com a finalitat garantir que tots els estudiants aprenguen i aconseguisquen els objectius educatius marcats.La diversitat d'agrupaments proporciona una millor explotació de les activitats escolars i constituïx un instrument d'adequació metodològica a les necessitats de l’alumnat.

Els criteris de distribució de l'alumnat per aules són molt diversos i han de tindre en compte aspectes com el punt de partida dels alumnes en arribar a l'inici del cicle i de cada curs, les peculiaritats educatives del centre i la naturalesa de l'àrea o activitat. Aquests són els criteris més empleats en l'agrupació d'alumnes:

– 128 –

- Edat cronològica.- Equilibri en els grups entre els alumnes i les alumnes.- Rendiment acadèmic.- Ritme d'aprenentatge.- Interessos. - Motivació.- Naturalesa de l'àrea o de l'activitat.

L'agrupament dels estudiants no té perquè limitar-se a un únic model, ja que suposa limitar el potencial enriquidor del procés educatiu. Establir diferents agrupaments facilita l'aprenentatge entre iguals, la cooperació i el treball col·laboratiu, la cohesió del grup, el treball per projectes, l'atenció a la diversitat, la pertinença al centre, la mediació en conflictes i la relació amb l'entorn i amb els serveis de la comunitat. Segons les característiques i les necessitats de l'alumnat, i segons la naturalesa disciplinar de l'activitat o l’àrea, els tipus d'agrupaments més utilitzats són:

- Aula.- Gran grup.- Xicotet grup.- Tallers.- Equips de treball cooperatiu.- Grups d'activitat.

c) Organització dels espais

Des d'una perspectiva d'etapa, el contingut de les decisions relatives a l'organització de l'espai pot referir-se a:

- Espais propis del grup (aula). Cada tutor organitzarà l'espai en la seua aula com crega convenient per a l'exercici de l'activitat lectiva; serà convenient tindre en compte variables com l’edat i l’agrupament de l'alumnat, mobiliari, il·luminació, temperatura, materials existents en l'aula, etc. Si en un aula imparteixen activitats lectives altres mestres a més del tutor, es preocuparan, en concloure la classe, que el material i els espais es troben en la distribució planificada per aquest.

- Espais compartits pels alumnes. Els alumnes de Primària compartixen espais amb alumnes d'altres etapes educatives dins del centre i, així mateix, utilitzen habitualment altres espais, tant interiors del centre educatiu com a exteriors. Alguns d'aquests espais són els següents:- Biblioteca.- Laboratori.- Tallers.- Sala d'informàtica.- Sala d'usos múltiples.

– 129 –

d) Organització dels temps

Les previsions de treball en l'aula i en el centre escolar han d'ajustar-se realment al temps disponible. Per això, és necessari realitzar una temporalització que incloga l'elaboració d'un horari general, amb el corresponent desenvolupament de les àrees, i d'un horari d'activitat docent, en què es tindran en compte les activitats organitzatives restants del centre.

– 130 –

10. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PER A L’AVALUACIÓ

Entenem l’avaluació com un element fonamental i inseparable de la pràctica educativa, que permet recollir, en cada moment, la informació necessària per a poder realitzar els judicis de valor oportuns que faciliten la presa de decisions respecte del procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, no es pot circumscriure a un sol aspecte o moment, sinó que s’ha d’entendre al llarg de tot el procés educatiu de manera global i sistemàtica; per una part, indicant quins objectius s’aconseguixen i quins no, i, per una altra, en quin grau d’aprofundiment i on, com, quan i per què es produïxen els problemes o les errades.

En qualsevol cas, sempre és bo tindre present què ha de ser l’avaluació i quins són els objectius, les funcions i les modalitats més convenients.

Concepte- Anàlisi de les dades quantitatives i qualitatives aplegades en la posada en

pràctica del projecte curricular, amb la finalitat de prendre decisions que en permeten la màxima eficàcia.

Funcions- Diagnòstic: informació sobre la marxa del desenvolupament del currículum,

els alumnes i els professors.- Pronòstic: avançament d’expectatives sobre què pot succeir, per preveure i

resoldre problemes. - Adaptació: acomodació dels diferents mètodes i recursos als diferents ritmes

d’aprenentatge dels alumnes, fixant la mirada sobre la màxima personalització del procés educatiu.

- Orientació: guia, pas a pas, del camí que s’ha de seguir en cada moment del desenvolupament curricular.

- Regulació: facilitació i harmonització d’elements personals, materials i funcionals per garantir el grau d’eficàcia del desenvolupament del currículum.

- Control: certificació de la qualitat i quantitat dels èxits obtinguts.

Objectius- Esbrinar la necessitat, la viabilitat, la idoneïtat, l’oportunitat, l’aprofitament i la

rendibilitat del disseny-desenvolupament curricular.- Actuar d’acord amb els alumnes, atendre’ls perquè són persones, tant

individualment com socialment.- Proporcionar dades de tots els participants en el procés educatiu: alumnat,

docents, dissenys-desenvolupaments curriculars, etc., per a poder decidir el que millor convinga.

- Obtindre informació quantitativa i qualitativa referent a l’assimilació del programa, i, per tant, de la seua eficàcia.

- Constatar que es van adquirint i desenvolupant les capacitats previstes en els objectius curriculars.

- Avaluar adequadament l’aprofitament docent-discent per a poder orientar-lo de la millor manera.

– 131 –

- Conéixer exhaustivament els elements que integren el procés educatiu, especialment l’alumnat, per a poder elaborar diagnòstics tan ajustats com siga possible.

- Informar a la comunitat educativa, sobretot a les famílies, i sol·licitar el seu ajut.

- Motivar amb vistes al procés d’ensenyament-aprenentatge.- Facilitar informació a les institucions reconegudes que ho requerisquen.- Pronosticar i orientar les possibilitats dels alumnes i previndre el fracàs

escolar.- Conéixer la qualitat de l’actuació docent, individual i grupal, i del sistema

educatiu.- Establir programes de reciclatge davant la detecció de resultats negatius.- Superar l’antiga concepció de l’avaluació com a únic control.

Modalitats- Avaluació inicial, que facilita la valoració dels coneixements previs, les

capacitats i les actituds de l’alumnat, amb l’objectiu d’adequar el procés d’ensenyament-aprenentatge a la realitat de les possibilitats.

- Avaluació formativa contínua, que pretén conéixer si es van assolint els objectius proposats, quan encara es pot intervindre modificant el camí per a assolir-los; és a dir, avaluació del procés i com a procés. Aquest tipus d’avaluació té un especial caràcter regulador, orientador i autocorrector del procés educatiu des del seu inici, la qual cosa requerix una avaluació inicial prèvia.

- Avaluació sumativa, que estima els mèrits en finalitzar el currículum (més quantitativa), en la qual es valora, sobretot, el domini de les capacitats adquirides; és a dir, avaluació del resultat.

Principis- Que siga un mitjà, no un fi en si mateix.- Que constituïsca un procés continu, progressiu i sistemàtic.- Que tinga en compte les diferències individuals. - Cal partir d’allò que es vol avaluar i després avaluar-ho.- S’ha de treballar en equip a l’hora del disseny.- S’ha de tindre flexibilitat en triar els criteris o les proves.- Ha de basar-se en criteris clars i tan objectius com siga possible.- Cal dotar-la d’un mínim de requisits per a la seua realització.- Ha de tractar aspectes qualitatius i quantitatius.- Cal seqüenciar-la adequadament.- Ha de possibilitar la correcció dels processos, una vegada detectades les

deficiències.- Ha de recollir al màxim tots els aspectes de la personalitat.- Reflectirà de manera clara: què, com i quan ha de realitzar-se.- Afavorirà, al final, el procés de reorganització específic i global

(retroalimentació).

L'avaluació del procés d'ensenyament

No només s’ha d'avaluar el procés d'aprenentatge de l'alumne, sinó també el procés d'ensenyament. En aquest sentit, a les dades aportades per l'avaluació

– 132 –

contínua de l’alumnat serà necessari afegir altres dades referents a la validesa de la programació de les activitats d'ensenyament dissenyades, dels recursos materials i personals utilitzats, dels temps i els espais previstos, de l'agrupació d'alumnes, dels criteris d'avaluació aplicats i de l’actuació del professor.

L'avaluació de la pràctica docent pròpia del professorat, bé siga de forma individual o del conjunt de l'equip docent, es revela com una de les estratègies de formació més potents per a millorar la qualitat de l'ensenyament i l’aprenentatge.

L'avaluació de la intervenció educativa ha de ser contínua, per tant, convé prendre dades al llarg del procés per a fer els canvis adequats en el moment oportú. No obstant, donades les característiques dels diferents elements del procés i dels documents en què es plasmen, podria dir-se que hi ha moments especialment indicats per a arreplegar la informació.

Els instruments d'avaluació han de complir els requisits següents:- Ser molt variats, de manera que permeten avaluar els distints tipus de

capacitats i de continguts curriculars.- Donar informació concreta del que es pretén avaluar sense introduir variables

que distorsionen les dades.- Utilitzar distints codis (verbals, icònics, gràfics, numèrics, audiovisuals...) de

manera que s'adeqüen a les distintes aptituds sense que el codi obstaculitze el contingut que es pretén avaluar.

- Ser aplicables en situacions estructurades de l'activitat escolar.- Permetre avaluar la transferència dels aprenentatges a contextos diferents

d'aquells en què s’han adquirit, comprovant així la seua funcionalitat.

– 133 –

11. MESURES DE REFORÇ I D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT QUE NECESSITA UN SUPORT EDUCATIU ESPECÍFIC

L’atenció a la diversitat suposa un concepte ampli d’acció educativa, que intenta donar resposta a les dificultats d’aprenentatge, a les discapacitats sensorials, físiques, psíquiques i socials, als grups de risc, a les minories ètniques, a l’alumnat superdotat, als immigrants, a l’alumnat amb interessos especials i a qualsevol altra necessitat educativa diferenciada i especialitzada.

La diversitat és una realitat observable fàcilment, i la seua adequada atenció és una de les fites bàsiques en què es fonamenta el sistema educatiu. Cada alumne té una àmplia gamma de necessitats educatives, degudes a la presència de factors múltiples personals i socials (gènere, edat, etapa de desenvolupament maduratiu, motivació, interessos, estils d’aprenentatge, expectatives, procedència socioeconòmica i cultural, origen ètnic, etc.), que han de ser satisfetes. En conseqüència, qualsevol centre ha d’estar en condicions de:

1r Adaptar-se a les característiques individuals i socials de cada alumne.

2n Oferir una cultura comuna, tot respectant les peculiaritats de cada cultura pròpia.

3r Adoptar una metodologia que afavorisca l’aprenentatge de tot l’alumnat en la seua diversitat.

4t Partir d’una avaluació inicial de l’alumnat en cada nucli d’aprenentatge, que permeta detectar els coneixements previs, per facilitar la significativitat dels nous continguts que s’han d’aprendre.

Com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament, sorgix l’escola comprensiva, que oferix un mateix currículum bàsic per a tots els alumnes i en minimitza les diferències a través del principi d’igualtat d’oportunitats, amb el fi de compensar així les desigualtats socials.

A més, es planteja com proporcionar una resposta educativa adequada a un col·lectiu d’estudiants amb necessitats de formació molt diverses, escolaritzats dins un mateix centre educatiu i amb un currículum, en part, comú.

La nostra proposta, seguint la línia del disseny curricular bàsic (DCB), tracta de promoure l’escola comprensiva mitjançant les estratègies següents:

1r Adoptar organitzacions flexibles dins l’aula, amb respecte envers els principis bàsics de l’organització i el funcionament dels grups, practicant estratègies intergrupals i intragrupals, per tal de potenciar el treball amb grups heterogenis d’alumnes.

2n Realitzar adaptacions curriculars necessàries per a assegurar que es puga mantindre una escola en la qual tinguen cabuda tots, siguen quines siguen les necessitats educatives o els interessos personals específics.

– 134 –

3r Dur a la pràctica un programa d’orientació i acció tutorial en el centre.

En conseqüència, el nostre projecte curricular d’educació primària suggerix:

1r Facilitar, consolidar i desenvolupar la socialització de l’alumnat, la qual cosa significa ensenyar a conviure i comportar-se adequadament en grup, a ser solidari, a cooperar i respectar les normes; per a això, s’imposa la posada en pràctica de les teories de grup i de dinàmica de grup, aplicant-hi els models, les estratègies i els estils més adequats en cada cas.

2n Realitzar adaptacions curriculars encaminades a donar resposta als diferents estils d’aprenentatge o dificultats transitòries de l’alumnat (no significatives) i per a aquells casos en què les diferències i les dificultats d’aprenentatge són més permanents o greus (significatives).

3r Planificar i desenvolupar un programa coherent d’orientació i acció tutorial que facilite la resposta educativa a les necessitats específiques, permanents o transitòries.

– 135 –

PROGRAMACIÓN DOCENTE€¦ · Web view- La salut: hàbits que l’afavorixen i hàbits que la...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓN DOCENTE€¦ · Web view- La salut: hàbits que l’afavorixen i hàbits que la...