Unitat 4: ANIMALS INVERTEBRATS

Nom: Ariadna Maldonado MorenillaGrup:1r A Professora: Gemma MontanyàData: 24-11-10 (2n trimestre)

Què és un animal?

• Són ésser vius pluricel·lulars.• Tenen nutrició heteròtrofa.• Tenen una capacitat extraordinària per detectar

canvis en el medi en què viuen (sensibilitat).• Tenen capacitat per desplaçar-se.• Estan formats per cèl·lules eucariotes

organitzades en teixits.

CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS• Segons l’ALIMENTACIÓ: 1) Omnívors 2) Herbívors 3) Carnívors.• Segons el DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI: Els ovípars es desenvolupen en ous. Els vivípars es desenvolupen a l'úter matern.• Segons el MEDI ON VIUEN: Aquàtics o terrestres.• Segons el tipus d’ESQUELET: Invertebrats o vertebrats• Segons la FORMA dels animals: Sistema bilateral, simetria radial i asimètrics.

CLASSIFICACIÓ TRADICIONAL DELS ANIMALS

INVERTEBRATS No tenen esquelet

intern format per peces òssies que

sostinguin l'estructura de l'animal.

VERTEBRATS

Són les que tenen esquelet de naturalesa

òssia o cartiloginosa amb columna

vertebral.

INFORMACIÓ

PORÍFERS (ESPONGES)

• Són aquàtics, fonamentalment marins.• Els adults viuen adherits a les roques o als coralls.• Gran part del seu cos és buit o constituït per porus i

canals interns.• Tenen reproducció

asexual o sexual.

• Hi ha tres tipus: hidres, anemones i coralls.• Viuen fixats al fons.•Tenen aspecte de sac amb la boca i els tentacles cap amunt.• Alguns, els coralls, formen colònies i tenen esquelet calcari que pot arribar a formar esculls i illes.

CNIDARIS-1 PÒLIPSHidres, anemones i coralls

CNIDARIS-2 MEDUSES

• Es mouen lliurement per l'aigua.• Tenen forma d'ombrel·la, amb la boca i els

tentacles cap avall.

CUCS-1 PLAITHELMINTS

• Tenen el cos tou i pla.• Poden ser de vida lliure com la planaria que viu en aigües tranquil·les o en sòls molt humits i s'alimenten d'altres invertebrats.• Poden ser paràsits com la tènia que viu en el cos dels animals vertebrats els quals roben l'aliment i els causen una malaltia.

CUCS-2 NEMATODES

• Exemples: cucs intestinals i triquina.

• Tenen el cos tou, allargat i cilíndric.

• El seu cos no està segmentat.

CUCS-3 ANÈL·LIDS

• Exemples: cucs de terra marins, sangoneres, cucs de terra.

• Tenen el cos dividit en anells anomenats metàmers.• Es desplacen mitjançant contraccions del cos (tenen

ventoses o pels curts que s'anomenen quetes).

MOL·LUSCS

MOL·LUSCS-1 GASTERÒPODES•És el grup de mol·luscos més nombrós.•Poden ser terrestres, com els cargols o els llimacs, o aquàtics (pegellides, cargols punxencs).• La majoria tenen la closca d'una sola peça, cargolada en forma d'hèlix.• Solen desplaçar-se per mitjà d'un peu reptador.• Els gasteròpodes terrestres i d'aigua dolça respiren mitjançant un pulmó.• Els marins respiren a través de brànquies.

Cargols punxencs

Pallegides

MOL·LUSCS-2 BIVALVES

• Tenen la conquilla formada per dues peces anomenades valves, unides per uns músculs que es mouen.

• No tenen un cap ben diferenciat.• Generalment tenen un peu en forma de destral, que

fan servir com a pala excavadora per amagar-se a al sorra.

• La majoria són marins.• Respiren per brànquies. • S'alimenten filtrant les partícules d'aliment que hi ha

l'aigua.

Petxines

MOL·LUSCS-3 CEFALÒPODES

• Tenen el peu modifica en forma de tentacles (8 o 10).

• Els tentacles es disposen al voltant de la boca i estan provistos de ventoses.

• Els tentacles serveixen per a la locomoció i per capturar l'aliment.

• El cap està ben diferenciat i presenta dos ulls amb una visió molt perfeccionada.

• Tenen una mandíbula especial anomenada bec de lloro.

• Tenen conquilla interna (calamars i sípies) o externa (com els nàutils) o alguns no en tenen com els pops.• Respiren per brànquies.• Tots els cefalòpodes són marins.• Alguns emeten tinta cap a l’exterior del cos un líquid (tinta) que confon a l’enemic i a les preses.• Els cefalòpodes tenen el cap bé diferenciat amb ulls grans. El mantell té forma de sac i l’aigua que entra en ell pot ser expulsada amb força per un tub (sifó) originat un corrent que les permet nedar a reacció.

pop

sípia

ARTRÒPODES

ARTRÒPODES-1 ARÀCNIDS

• Són artròpodes en lloc de mandíbules en al presenten dos apèndixs verinosos acabats en punta anomenats quelícers.• Tenen el cos dividit en dues parts (cefalotòrax i abdomen). • No tenen antenes i tenen 8 potes en el prosoma• Respiren mitjançant tràquees.• Són carnívors.

Aràcnids

ARTRÒPODES-2 CRUSTACIS

• La majoria són aquàtics i per tant respiren amb brànquies.

• Tenen l’exosquelet endurit per carbonat càlcic.• Tenen el cos dividit en cefalotòrax i abdomen.• Presenten dos aparells d’antenes al cefalotòrax.• La majoria tenen al tòrax cinc parells de potes, el

primer del qual sol estar transformat en pinces.• L’abdomen, molts crustacis presenten uns apèndix

semblants a potes que tenen funció natatòria.

Crustacis

ARTRÒPODES-3 MIRIÀPODES

• Són artròpodes terrestres que presenten un cap amb dues antenes i mandíbules i un tronc constituït per nombrosos segments (de 10 a 200). Tenen respiració traqueal. (cent peus o els milpeus).

ARTRÒPODES-4 INSECTES

• Cos format per cap, tòrax i abdomen. • Al cap tenen les antenes sensorials i les

mandíbules maxil·les de funció almentària.• Respiren per tràquees.• Reproducció sexual i són ovípars.• Les cries (larves) pateixen metamorfosi.• Exemples: Pregadéu (carnívor) i l’escarabat

piloter (carronyer).

pugons

pregadéu

EQUINODERMS• Són invertebrats marins.• Tenen sota la pell un esquelet calcari constituït

per plaques soldades o articulades. A l’interior del cos presenten un sistema de conductes anomenat aparell ambulacral.

• Per on circula l’aigua i del qual també surten uns peus que serveixen per desplaçar-se.

• Es reprodueixen sexualment (fecundació externa).

• Exemples: Estrella de mar i eriçons de mar.

Estrella de mar

Eriçó de mar

Webs per buscar informació•http://www.edu365.cat/aulanet/naturalesa/•http://www.insectariumvirtual.com/galeria/•http://www.flickr.com/•http://www.fotonatura.org/galerias/galeria.php?id_galeria=371•http://marenostrum.org/