Latles dels invertebrats

IES sa Serra

Cuers 2015/16

Biologia i Geologia L'atles dels invertebrats Curs 2015/16

Alumnes de 1r d'ESO A, B, C i D

Aquest llibre és un recull d’uns quants invertebrats estudiats pels alumnes de 1r d’ESO de

l’IES sa Serra, juntament amb la seva professora Catalina Barceló Mas.

És un treball col·laboratiu, on els alumnes dels diferents grups de primer d’ESO han

investigat conjuntament els animals invertebrats.

Col·laboradors i col·laboradores d’aquest

llibre Professora: Catalina Barceló Mas

1r ESO A 1r ESO B 1r ESO C

NURIA MAYO ABAD SEREN HUNT ALBERT BONET RAMÓN

JARI DUARTE ROMAN NORBERT CIONTOS LAIA PAVÓN MORELLA

JORDI LÓPEZ DOMÍNGUEZ GIULIANA ROSU SARAY LOPEZ HEREDIA

AGUSTINA ALMADA BEVANS ISABEL FERNANDEZ GOMEZ MARIA TUR CARDONA

CLARA BONED HURLEY SOFIA ROIG LARA MARCOS LOPEZ MOLINA

LETICIA GARRIDO CABELLO THALIA HOLGUIN MEJIA THEO TORRES HUGHES

JANA RAMON MULERO ELSA SÁNCHEZ PAREJO MAR FLORIT MARI

CARLA SOUSA TUR ALAN SKOWRONEK

CHENOA REYES LEON CLAUDIA CARDONA TORRES

ZOE KLEINEBROCKHOFF MARTA REY CARDONA

GUSTAVO GOMES PEREIRA



INVERTEBRATS

Principal característica dels invertebrats

No tenen columna vertebral

Característiques generals del cos dels invertebrats

Pot tenir esquelet extern o intern.

El cos està cobert per pell que pot segregar esquelets, espines, closques...

Ofereix gran varietat de formes que s'agrupen en tres formes bàsiques:

o Simetria bilateral

o Simetria radial

o Cos asimètric

Generalitats de les funcions vitals dels invertebrats

Alimentació: carnívors, herbívors i omnívors.

Sistema respiratori: la respiració pot ser cutània, branquial, pulmonar o

traqueal.

Sistema circulatori: pot ser obert o tancat.

Reproducció: sexual la majoria, amb sexes separats, alguns són hermafrodites.

Solen ser ovípars o Vivípars.

Classificació dels invertebrats

Porífers: Asimètrics i amb el cos foradat, generalment en forma de sac.

Cnidaris: Boca envoltada de tentacles i simetria radial.

Anèl·lids: Cos allargat i tou, segmentat en nombrosos fragments en forma

d’anell.

Mol·luscs: Cos protegit per una closca que pot estar dividida en dues valves.

Equinoderms: Tenen esquelet intern, cos dur i pot tenir espines.

Artròpodes: Cos dividit en segments, cobert per un exosquelet.



PORÍFERS

El seu hàbitat

Són animals aquàtics,

fonamentalment marins, tot i que

hi ha algunes espècies d’aigua

dolça.

El seu cos

Es componen de dues capes de

cèl·lules, entre les quals hi ha una

substància gelatinosa o

mesènquima que conté cèl·lules

lliures, amebòcits. Presenten el cos

ple de porus a traves dels quals

circula l’aigua.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f6/Szi_-_Hippospongia_equina_1.jpg

Les seves funcions vitals

Sistema digestiu: no presenten sistema digestiu. S’alimenten de partícules

orgàniques en suspensió, presents en l’aigua que filtren.

Sistema respiratori: no presenten sistema respiratori. L’oxigen present a l’aigua que

filtren, entra directament a les cèl·lules del cos per difusió.

Sistema circulatori: no presenten sistema circulatori.

Reproducció: Poden reproduir-se de forma sexual i de forma asexual. Reproducció

asexual: Mitjançant germinació o fragmentació. Reproducció sexual: A través de

gàmetes.

La seva classificació

Hexactinèl·lides: tenen espícules de sílice.

Calcàries: tenen espícules calcàries.

Demosponges: és la classe que te mes especies. Es troben a la mar, però també hi ha

algunes espècies d’aigua dolça. Presenten espícules silícies o bé fibres còrnies

d’espongina.





Esponja de cavall

Hippospongia Communis

Regne Animal

Fílum Porífers

Classe Demosponja

Ordre -

El seu hàbitat / Distribució

geogràfica

Pròpia de l’oceà Atlàntic i en el

mar Mediterrani. Es troba a gran

profunditat, a fons rocosos i

cavitats.


El seu cos / Morfologia

Són animals irregulars, sense simetria. El seu cos està travessat per porus que es

comuniquen entre sí per canals i cambres que arriben a una cavitat central, anomenada

atri.


Sistema digestiu: No en tenen. S'alimenten per filtració de partícules

orgàniques.

Sistema respiratori: No en tenen. L'oxigen entra directament a les cèl·lules per

difusió.

Sistema circulatori: No en tenen.

Reproducció: pot ser asexual, mitjançant germinació o fragmentació; o sexual, a través

de gàmetes.



CNIDARIS

El seu hàbitat

Son éssers aquàtics que viuen al

mar.

El seu cos

Acostumen a tenir forma de sac

amb una cavitat interna que

comunica a l’exterior a traves

d’una sola obertura, la boca.

Aquesta obertura esta envoltada

per tentacles que agafen l’aliment.

Tenen simetria radial. Presenten

dues formes de vida, les meduses i

els pòlips.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cnidari


Sistema digestiu: un sol forat per a la boca i anus i un petit sac gastrovascular per

afer la digestió. Són, bàsicament, carnívors.

Sistema respiratori: respiren per difusió simple.

Sistema circulatori: no presenten un sistema circulatori diferenciat. Utilitzen

l’aigua com a líquid circulatori.

Reproducció: les meduses es reprodueixen sexualment mitjançant gàmetes. Els

pòlips: es reprodueixen per bipartició, asexualment.


Hidrozous: Constituït per pòlips i meduses amb vel.

Escifozous: predomina la forma de medusa sense vel.

Antozous: són les anemones i els coralls, només presenten la forma de pòlip.

Cubozous: són només meduses amb ombrel·la quadrangular.



Anèmona

Anemonia viridis

Regne Animal

Fílum Cnidaris

Classe Anthozoa

Ordre Actina


geogràfica

Roques del fons marí o escull de

corall.

https://pixabay.com/en/sea-anemone-anemone-water-sea-4907/


El seu cos es cilíndric. El seu extrem basal es un disc que funciona com a peu.


Sistema digestiu: un sol forat per a la boca i anus i un petit sac gastrovascular

per a fer la digestió.

Sistema respiratori: respiren per difusió.

Sistema circulatori: utilitzen l'aigua com a líquid circulatori



Gorgònia vermella

Paramuricea clavata

Regne Animalia.

Fílum Cnidaria.

Classe Anthozoa.

Ordre Alcyonacea.


geogràfica

El seu hàbitat són els esculls de

corall. La distribució és a gran

part de les aigües càlides del

mediterrani.


Aquestes es solen confondre amb plantes, però són animals. Són pòlips que viuen en una

estructura amb forma de ventall. Aquesta és així estratègicament per poder agafar el

menjar. Són de color vermell, però, lluny de voler cridar l'atenció, volen amagar-se, ja

que el roig és el color que s'amaga al fons marí.


Sistema digestiu: Aquesta creix de forma perpendicular a la corrent marina,

amb la finalitat d'alimentar-se d'organismes planctònics que estan al mar, els

quals capturen els pòlips.

Sistema respiratori: No en tenen.

Sistema circulatori: No en tenen.

La seva reproducció pot ser asexual, donant lloc al creixement de la colònia, o

sexual, alliberant els gàmetes, que una vegada fecundats, neden fins a un

substrat adequat i formen una altra colònia.



Medusa

Pelagia noctiluca

Regne Animalia

Fílum Cnidaria

Classe Scyphozoa

Ordre -


geogràfica

N’hi ha mes de 200 espècies,

majoritàriament marines, tot i

així, també n’hi ha d’aigua dolça.

Prefereixen aigües càlides.


Són petites però algunes poden arribar a ser tres vegades més gran que un cotxe. Tenen

un tacte gelatinós. Generalment el seu cos es compon per un cap amb forma de campana

i uns tentacles adherits a la part inferior.


Sistema digestiu: El aparell digestiu té un sol orifici que actua com una boca i anus al

mateix temps, i una cavitat gastrovascular en forma de sac on se realitza la digestió i

que s'utilitza també com sistema de distribució dels nutrients i de l'oxigen, i com a

sistema excretor.

Sistema respiratori: Les meduses capten l'oxigen pel seu cos segons van nadant.

Sistema circulatori: l’aparell circulatori de les meduses es l’encarregat de distribuir

l’oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes

d’excreció procedents de les cèl·lules.

La seva reproducció és asexual, les meduses alliberen gàmetes a l’aigua, on es

dóna la fecundació .



ANÈL·LIDS

El seu hàbitat

Són animals de vida lliure.

Depenent de l’espècie poden ser

aquàtiques o terrestres, però en

ambients humits, i d’altres són

paràsits externs.

El seu cos

El cos generalment és més o menys

allargat i tou. Esta dividit en

segments o anells, separats per

envans interiors. No tenen apèndixs

articulats.

https://c2.staticflickr.com/8/7071/6935317800_3dfdb99d2c_b.jpg


Sistema digestiu: tenen un sistema digestiu tubular complet, que comença a la boca

i acaba a l’anus, situat a l’extrem oposat, tot travessant el cos complet de l’animal.

Sistema respiratori: la respiració acostuma a ser cutània, respiren a través de la pell,

però alguns organismes aquàtics respiren mitjançant brànquies.

Sistema circulatori: tenen un sistema circulatori tancat, constituït per dos grans

vasos, un dorsal i l’altre ventral, per on circula la sang

Reproducció: la reproducció és sexual amb fecundació creuada i externa, tot i que

algunes espècies poden presentar reproducció asexual.


Hirudinis: són paràsits externs d’animals terrestres o aquàtics. No presenten quetes.

Poliquets: són fonamentalment marins. Presenten moltes quetes.

Oligoquets: són, majoritàriament, terrestres o d’aigua dolça. Les quetes són petites i

escasses.

https://c2.staticflickr.com/8/7071/6935317800_3dfdb99d



Cuc de foc

Hermodice caranculata

Regne Animal

Fílum Anèl·lids

Classe Poliquets

Ordre -


geogràfica

Es mouen activament, excaven en

el fang, a la sorra o s’amaguen

davall de les roques.

Es distribueixen en l’Atlàntic, el

mar Roig, Golf de Mèxic, Carib,

Mediterrani...

https://encrypted-

tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQKass7zAKKd5MHCZoSC_0RH-

RW2cIce6MKOtiJSFKx_Iw4CQue


El seu cos pot arribar als 15 cm, és allargat, blan i aplanat. Esta dividit en

segments(metàmeres)quasi iguals.Els únics segments que són diferents es troben als extrems

i corresponen al cap i a la cua.

Es caracteritzen per portar un parell de parapodis a cada segment. Dels parapodis surten unes

quetes

El seu color varia del vermell al verd o al cafè.

Als costats del seu cos te uns blens blancs plens de verí.


Sistema digestiu. S'alimenta del plàncton de la mar.

Sistema respiratori. Tenen una respiració cutània, presenten la respiració mitjançant

la pell, han de tenir la pell humida per poder respirar.

Sistema circulatori. Tenen uns segments recorreguts per vasos sanguinis on poden

transportar substàncies.

Reproducció. La reproducció es sexual, fecunden a les femelles i formen ous que quan

es desenvolupen formen larves.



Cuc de terra

Lumbricina terristris

Regne Animal

Fílum Anèl·lids

Classe Oligoquets

Ordre -


geogràfica

Viu en terrenys pantanosos i

humits, baix terra. Va ser originat

a Europa i es va introduir en els

altres continents. No hi ha cucs de

terra a la mar.

https://www.google.es/search?q=gusano+de+tierra&lr=&hl=ca&tbs=sur:f&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiiq9zPl_fMAhVHOhQKHdIxBTkQ_AUIBygB&biw=1024&bih=483#imgdii=5cpNe1fbnbNj2M%3A%3B5cpNe1fbnbNj2M%3A%3BA6wBCeW7KhnMBM%3A&imgrc=5cpNe1fbnbNj2M%3A


Té el cos allargat, marró i groguenc per la part del davant i més pàl·lid a la part de darrere.

El seu cos està format per molts d’anells. No té ulls, ni nas, i nota la llum a través de la

pell.


Sistema digestiu: L’aparell digestiu del cuc de terra es un tub continu que va des de la boca

fins a l’anus.

Sistema respiratori: El cuc de terra respira per la pell, han de tenir la pell humida i neta per

poder respirar millor. Tenen respiració cutània.

Sistema circulatori: L’aparell circulatori del cuc de terra està format per dos vasos

sanguinis, un és dorsal i l’altre ventral.

Reproducció: El cuc de terra és hermafrodita. És ovípar, sol tenir uns 15 ous de tirada. La

seva incubació dura unes 2 o 3 setmanes.

https://www.google.es/search?q=gusano+de+tierra&lr=&hl=ca&tbs=sur:f&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiiq9zPl_fMAhVHOhQKHdIxBTkQ_AUIBygB&biw=1024&bih=483#imgdii=5cpNe1fbnbNj2M%3A%3B5cpNe1fbnbNj2M%3A%3BA6wBCeW7KhnMBM%3A&imgrc=5cpNe1fbnbNj2M%3A



Nereis

Nereis Aibuhitensis

Regne Animalia

Fílum Annelida

Classe Polychaeta

Ordre Phyllodocida


geogràfica

Es troben als sediments. Provenen

de zones salades i salobres de

Xina, Corea i Filipines.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cf/Nereis_pelagica.jpg


Té quatre ulls, unes poderoses mandíbules en forma de pinces, un tronc allargat,

semicilíndric i anellat. Mesura entre 8 i 20 cm de longitud, i pot ser de diversos colors.

Pertanyen al grup d’organismes eucariotes, heteròtrofs, pluricel·lulars i tissulars.


Sistema digestiu: Està format per la boca, la faringe, el cec esofàgic, esòfag,

intestí i gots intestinals.

Sistema respiratori: Respira per intercanvi gasós mitjançant les brànquies.

Sistema circulatori: Tancat amb arcs aòrtics, uns no tenen cor i altres si. Hi ha

dos gots, el dorsal i el ventral, que estan comunicats per la part posterior i

davantera del invertebrat.

Reproducció: presenta reproducció sexual.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/



Sangonera

Hirudo Medicinalis

Regne Animal

Fílum Anèl·lids

Classe Hirudinis

Ordre -


geogràfica

N'hi ha d'aigua dolça (rius, llacs,

aiguamolls).N'hi ha de terrestres

(Europa, Xina, Japó, Amèrica)

principalment a zones tropicals.

També n'hi ha de marines.

http://animaldiversity.org


Un adult pot arribar a medir vint centímetres. Solen ser de color verd, marró, marró

verdós, amb un to més fosc a la part dorsal i una zona més clara al ventre. Consten de

dos succionadors a cada part, anomenats succionador anterior i succcionador posterior.

Tenen tres fileres de dents amb aproximadament cent dents cadascuna.


Sistema digestiu. Presenten nutrició heteròtrofa, s'alimenten de la sang d'altres

éssers vius i de petits organismes.

Sistema respiratori. Presenten respiració cutània.

Sistema circulatori. Presenten circulació tancada, amb dos grans vasos, un

dorsal i l'altre ventral, que recorren longitudinalment el cos de l'organisme.

Reproducció. Sexual, posen ous a l'aigua o zones humides



MOL·LUSCS

El seu hàbitat

Viuen a la mar alguns a les roques

i altres a mars poc profunds, en la

zona temperada. Alguns són

d’aigua dolça i d’altres terrestres.

El seu cos

Tenen el cos tou i poden estar

protegits per una conquilla o poden

mancar d’ella. Presenten simetria

bilateral. El seu cos consta de cap,

peu i massa visceral.

http://www.google.es/search?q=mol%C2%B7luscs&tbm=isch&source=lnt&tbs=sur:fc&sa=X&ved=0ahUKEwjoloyT7prNAhVoCcAKHR0HBJAQpwUIFA&dpr=1&biw=1024&bih=514#imgrc=j-DL8X_pNRIP6M%3A


Sistema digestiu: : La boca pot presentar peces mandibulars segons el tipus de

alimentació. Trobem un esòfag, un estómac voluminós, un intestí i un fetge molt

voluminós.

Sistema respiratori: La respiració dels mol·luscs es de tipus branquial, en alguns

grups funciona com a òrgan respiratori la cavitat paleal, que està molt

vascularitzada i s’anomena pulmó

Sistema circulatori: és de tipus obert, excepte en el cefalòpodes que es tancat. Hi

destaca un cor que actua com òrgan de bombeig acompanyat de vasos i llacunes on

s’efectua l’intercanvi de substàncies.

Reproducció: alguns tenen sexes separats i altres són hermafrodites. La fecundació

pot ser externa o interna. La majoria dels mol·luscs són ovípars.


Gasteròpodes: closca d’una sola peça que pot reproduir-se o faltar.

Bivalves: closca dividida en dues valves, dreta i esquerra.

Cefalòpodes: closca generalment interna o absent.

Escafòpodes: closca tubular en forma d’ullal d’elefant.

Poliplacòfors: closca dividida en vuit plaques imbricades.



Calamar

Loligo vulgaris

Regne Animalia

Fílum Mollusca

Classe Cephalopoda

Ordre Decapodiformes


geogràfica

Els calamars habiten en hàbitats

molt diversos depenent de l’espècie.

Alguns viuen en aigües tropicals, i

altres en temperatures més baixes,

però normalment prefereixen aigua

salada.

http://ocio.laopinioncoruna.es/img_contenido/noticias/2012/09/121550/2012_09_28_IMG_2012_09_28_123A183A41_calamares.jpg


Presenta simetria bilateral. El seu cos és tou. Presenta un cap molt desenvolupar, una

part del peu és una corona de tentacles. No tenen closca externa, la tenen interna i es

coneix amb el nom de ploma.


El sistema digestiu esta format per dures mandíbules en forma de ‘’pic de lloro’’,

un esòfag envoltat de músculs que condueixen l’aliment cap al buche, desprès a

l’estómac y d’allà als cecs intestinals per ser processat.

El sistema respiratori està format per dos tubs branquials.

El sistema circulatori està format per un cor sistèmic i dos cors branquials.

http://ocio.laopinioncoruna.es/img_contenido/noticias/2012/09/121550/2012_09_28_IMG_2012_09_28_123A183A41_calamares.jpg



Pegellida

Patella Vulgata

Regne Animal

Fílum Mol·luscs

Classe Gasteròpodes

Ordre -


geogràfica

És un animal marí que viu a les

roques i només es troba en Europa

occidental.

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=patella+vulgata&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwi_lJSSnonNAhXqLMAKHTK6CI8QjRwIBw&url=%2Furl%3Fsa%3Di%26rct%3Dj%26q%3Dpatella%2Bvulgata%26source%3Dimages%26cd%3D %26cad%3Drja%26uact%3D8%26ved%3D0ahUKEwi_lJSSnonNAhXqLMAKHTK6CI8QjRwIBw%26url%3Dhttps%253A%252F%252Fen.wikipedia.org%252Fwiki%252FPatella_vulg

ata%26psig%3DAFQjCNGh0lTu2HwBzfcod5oKztaKHnynBg%26ust%3D1464953171282819&psig=AFQjCNGh0lTu2HwBzfcod5oKztaK HnynBg&ust=1464953171282819


Té una forma arrodonida. Per dalt té una closca que la cobreix dels impactes de les ones i

d'altres éssers vius. Baix de la closca està l'ésser viu que és arrodonit. Per la part d'on està

l'ésser viu, s'aferra a les roques.


Sistema digestiu: menja per una boca petita i menja plàncton.

Sistema respiratori: respira per brànquies.

Sistema circulatori: és de tipus tancat.

Reproducció: presenten reproducció sexual i són ovípars.

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=patella+vulgata&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwi_lJSSnonNAhXqLMAKHTK6CI8QjRwIBw&url=%2Furl%3Fsa%3Di%26rct%3Dj%26q%3Dpatella%2Bvulgata%26source%3Dimages%26cd%3D



Pop

Octopus vulgaris

Regne Animal

Fílum Mol·luscs

Classe Cefalòpodes

Ordre -


geogràfica

Aigua salada, a la mar oberta.


Té 8 cames amb ventosa( tentacles), té un sifó, l’ull i la massa visceral. Té un cervell

gran , un sistema circulatori , sistema digestiu i un sistema respiratori.


Sistema digestiu: són depredadors. Atrapen a les seves preses amb els tentacles i

els devoren amb les mandíbules.

Sistema respiratori: Respiren per brànquies.

Sistema circulatori. Presenten circulació tancada. Presenten un cor acompanyat

de vasos i llacunes.



Sípia

Sepia officinalis

Regne Animal

Fílum Mol·luscs

Classe Cefalòpodes

Ordre -


geogràfica

Viuen a la zona tropical i

temperada. En mars poc profunds

entre herbes aquàtiques i algues.

http://www.google.es/search?q=sepia&tbm=isch&source=lnt&tbs=sur:fc&sa=X&ved=0ahUKEwj8_rXGy_nMAhVGVhQKHedcABoQpwUIEw&dpr=1&biw=1024&bih=514#imgrc=eT5O2jvvO7E2uM%3A


Mesuren de entre 20cm i 40cm. Tenen una closca interna, ulls grans en forma de "W", 8

braços i 2 tentacles.


Sistema digestiu: Trobem un bulb bucal amb dues mandíbules punxegudes en

forma de bec de lloro, un esòfag, un voluminós estómac, un intestí (que a la seva

part terminal rep el conducte de la tinta) i un fetge molt voluminós dividit en dos

lòbuls situats a ambdós costats de l’esòfag. Són depredadors.

Sistema respiratori: La respiració de la sípia és de tipus branquial.

Sistema circulatori: La sang oxigenada procedent de les brànquies és impulsada

pel cor, que la fa circular per uns vasos ramificats, des dels quals s’aboca

directament als diversos òrgans i banya teixits. La circulació és tancada.

Reproducció: és de tipus sexual.



EQUINODERMS

El seu hàbitat

Són tots marins. Viuen

desplaçant-se per les roques, la

sorra...

El seu cos

El tret mes característic és la seva

simetria radiada, segons la qual

tenen el cos organitzat

radialment amb cinc radis i cinc

interradis.

www.viquipedia.org


Sistema digestiu: S’alimenten de bacteris, plàncton i restes orgàniques.

Sistema respiratori: Respiren per l’aparell ambulacral, que pot fer les funcions

d’aparell circulatori i respiratori, ja que transporta oxigen i substàncies

nutritives.

Sistema circulatori: Manquen de cor, els vasos sanguinis es troben als peus

ambulacrals, i fan l’excreció per la boca.

Reproducció: Asexual o Sexual. La sexual es produeixen una gran quantitat

d’ous, d’on surten larves que després es transformaran en altres equinoderms. La

asexual es produeix per regeneració.


Crinoïdeus: Tenen forma de calze, amb deu braços. Ex: lliri de mar.

Asteroïdeus:Tenen cinc brac0s, de molts colors, amb forma estrellada, quasi

triangular. Ex: estrella de mar.

Equinoïdeus: Tenen forma globosa, amb pues per tot el cos. Ex: eriçons de mar.

Ofiuroïdeus: Són animals amb cinc braços llargs i prims, de forma estrellada.

Ex: ofiures.

Holoturoïdeus: Són animals amb el cos allargat i tou. Ex: cogombre de mar.



Cogombre De Mar

Holothuria tubulosa

Regne Animal

Fílum Echinodermata

Classe Holothuroidea

Ordre Eucariota


geogràfica

En els oceans

Viquipèdia.com


El cogombre de mar té un cos amb forma allargada, de molts de colors possibles.


Sistema digestiu: S’alimenten de plàncton i detrits, tenen òrgans.

Sistema respiratori: Respiren a través d’arbres branquials que tenen a prop de

l’anus.

Sistema circulatori: El seu cos s’encarrega de tot.

Reproducció: Hermafrodita.



Eriçó de mar

Paracentrotus lividus

Regne Animal

Fílum Equinoderms

Classe Equinoïdeus

Ordre -


geogràfica

Viuen a la mar, a la

mediterrània.

Es troba a profunditats de fins a

20 metres i de vegades en les

roques o en praderies dálgues.

http://www.google.es/search?q=erizo+de+mar&tbm=isch&source=lnt&tbs=sur:fc&sa=X&ved=0ahUKEwi_-KbJoonNAhWlB8AKHXRQAJ4QpwUIEw&dpr=1&biw=1024&bih=514#imgrc=9zVjtmV_XEesuM%3A


Té una testa verdosa, aplanada i circular amb un diàmetre de 7cm, normalment les

seves espines són de color porpra.


Sistema digestiu: Tenen un gran estómac digestiu, la cara aboral acaba a

lánus i la cara oral és la boca.

Sistema respiratori: No té sistema respiratori, l'intercanvi de gasos es dóna per

difusió.

Sistema circulatori: Láparell ambulacral por realitzar les funcions de láparell

circulatori i del respiratori, ja que transporta lóxigen i les substàncies

nutritives per un sistema de circulació tancada.

Reproducció: és de tipus sexual amb fecundació externa.





Lliri de mar

Ptilometra Australis

Regne Animal

Fílum Equinoderms

Classe Crinoïdeus

Ordre -


geogràfica

Es troba en roques i dunes en

badies protegides, en el estuaris i

en els esculls. La seva àrea de

distribució s’estén des de l’illa

d’Impremta a Queensland i la

desembocadura del riu Clarence a

Nova Gal·les del Sud de Port

Philip Bay a Victòria.

https://br.pinterest.com/pin/45528646205071632


Els crinoÏdeus comprenen tres seccions bàsiques: la tija, el calze, i el braços. La tija es

compon d’ossets altament porosos, que estan connectats pel teixit lligamentós. La

boca es troba a la part superior de la copa dorsal, mentre que l’anus es troba perifèric a

aquesta. La pantalla de braços pentamèrics o la simetria radial comprenen ossets

petits de la tija.


Sistema digestiu El calze conté el sistema digestiu i els òrgans reproductius. Estan

equipats de cilis, que faciliten l’alimentació.

Les pínnules s’utilitzen per al sistema ciculatori, l’alimentació i la generació de les

gònades.



Lliri de mar

Ptilometra australis

Regne Animal

Fílum Equinoderms

Classe Equinoïdeus

Ordre -


geogràfica

Es troba en zones sota cent metres.

Viuen sobretot en mars tropicals.

www.wikipedia.com


El seu cos està format per un disc en forma de copa compost per 2 o 3 anells de plaques

fusionades.

Tenen tija, calze i els braços. La tija es compon d’ocels altament porosos, que estan

connectats pel teixit lligamentós. El calze conté el sistema digestiu i els òrgans

reproductius, i la boca es troba a la part superior de la copa dorsal amb cilis que faciliten

l’alimentació.


Sistema digestiu: S’alimenten de plàncton i partícules en suspensió.

L’aparell circulatori és molt reduït. Per això, l’aparell ambulacral pot realitzar les

funcions de l’aparell circulatori i del respiratori, ja que transporta l’oxigen i les

substàncies nutritives.

Sistema respiratori : L’aparell ambulacral transporta l’oxigen.

Reproducció: És sexual. Els gàmetes s’expulsen dins l’aigua, on té lloc la

fecundació i el desenvolupament de les larves. Presenten el poder de la regeneració.



Ofiura

Ophioderma longicauda

Regne Animal

Fílum Equinoderms

Classe Ofiuroïdeus

Ordre


geogràfica

Habiten al llarg de la franja

tropical de l'oceà Atlàntic, des del

Golf de Mèxic fins al Mediterrani

i algunes zones d'Europa del

nord.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cc/Ophiura_ophiura.jpg


Tenen un cos petit i aplanat format per un disc arrodonit, per cinc braços articulats molt fins i

llargs que sorgeixen bruscament del disc central, es pareixen molt a les estrelles de mar.

La boca està composta per cinc plaques mòbils que actuen com a mandíbules. No tenen anus.


Sistema digestiu: poden ser depredadors o detritívors. El sistema digestiu de les

ofiures es caracteritza per no tenir anus, l'orifici de la boca serveix per ingerir com

per expulsar substàncies.

Sistema respiratori: respiren mitjançant brànquies i pel sistema ambulacral.

Sistema circulatori: l'encarregat és el sistema ambulacral.

Reproducció: pot ser tant asexual com sexual.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cc/Ophiura_ophiura.jpg



ARTRÒPODES

El seu hàbitat

La majoria dels artròpodes

s’adaptaren fa milions d’anys a

l’aigua, l’aire i la terra.

El seu cos

Els artròpodes son invertebrats dotats

d’un exosquelet, un cos segmentat

(cap, tòrax i abdomen), i extremitats

articulades anomenades apèndix.

Tots tenen un eix de simetria

(simetria bilateral).

https://www.haikudeck.com/arthropoda--science-and-technology-presentation-pMZCAPbuTP#slide2


Sistema digestiu: el tub digestiu comença a la boca i acaba a l'anus. La boca es troba

envoltada dels apèndix cefàlics, encarregats de la captura i masticació de l'aliment.

Presenten moltes adaptacions segons el tipus d'alimentació.

Sistema respiratori: els artròpodes aquàtics respiren per brànquies, i els terrestres ho fan

mitjançant tràquees.

Sistema circulatori: el sistema circulatori dels artròpodes es obert, és a dir, no existeix un

circuit tancat de vasos per els que circula un líquid diferenciat.

Reproducció: presenten reproducció sexual amb fecundació, majoritàriament, interna.

Generalment són ovípars, però n’hi ha alguns d’ovovivípars i vivípars.


Aràcnids: manquen d’antenes i tenen vuit potes. Ex: aranyes, escorpins i àcars.

Crustacis: presenten dos parells d’antenes i respiració branquial. Ex: gambes, llagostes,

crancs, porquet de Sant Antoni, etc.

Miriàpodes: organismes terrestres amb respiració traqueal i dues antenes. Ex: centpeus i

milpeus.

Insectes: presenten un parell d’antenes, mandíbules i tres parells de potes.

o Tisanurs: peixet de plata

o Coleòpters: escarabats

o Lepidòpters: papallones

o Dípters: mosquits i mosques

o Himenòpters: formigues, abelles i vespes

o Ortòpters: llagostes i grills

o Odonats: libèl·lules i espiadimonis

o Dictiòpters: paneroles i mantis

o Hemípters: xinxes i sabaters

o Dermàpters: tisoretes



Paparra

Ixodes ricinus

Regne Animalia

Fílum Arthropoda

Classe Arachnida

Ordre Ixodida


geogràfica

S’ubiquen a les zones del cos de

les mascotes on la seva pell és més

fina.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Adult_deer_tick.jpg


És rodó de color marró amb una closca de color negre, quatre potes a cada costat i amb un

cap petit.


Sistema digestiu: S’alimenten de la sang de mamífers, aus i rèptils.

Sistema respiratori: Filotràquees o pulmons que tenen a la part ventral de l’abdomen

i làmines.

Sistema circulatori: Dos cors que apareixen com un tub dorsal, situats en una

cambra pericàrdica, en la meitat anterior de l’abdomen.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Adult_deer_tick.jpg



Cranc

Goneplax rhomboides

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Crustacis

Ordre -


geogràfica

Els crancs viuen sobre el fons dels

mars, llacs i rius.


Els crancs tenen un closca dura que utilitzen per a protegir-se dels seus depredadors i

que muden periòdicament. Tenen 10 potes, les dues de davant son fortes pinces que

utilitzen per a defensar-se i capturar el aliment.


Sistema digestiu és un tub recte, també hi ha unes glàndules digestives.

Sistema respiratori: Els crancs respiren a traves de brànquies.

Sistema circulatori: té un aparell circulatori de tipus obert.



Gamba

Parapenaus Longirostris

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Crustacis

Ordre Decàpodes


geogràfica

Viu al Atlàntic i al golf de Cadis.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Gamba_blanca_01.JPG


La gamba és un animal marí. És de color rosa i blanc. Té dos bigotis molt llargs que els

utilitzen per orientar-se pel mar. També petites cames a tota la part de baix i una petita

aleta a la part final que és la cua. Solen ser allargades y doblegades com en una “U” a

partir del cap. Per últim tenen una capa molt fina i transparent per tot el cos.


Sistema digestiu: La majoria de les gambes són depredadores i detritívores.

Mengen tot tipus de vegetals com per exemple, les plantes (algues) o també, que

no és un vegetal, els animals morts.

Sistema respiratori: Tenen petites brànquies que es situen al costat del tòrax, en

total tenen 32 brànquies contant les brànquies y els annexes.

Sistema circulatori: Al igual que nosaltres, els humans, poden tenir una

malaltia a la sang i és el colesterol. Tenen 5 artèries a la zona anterior i posterior.

La sang passa ràpidament pels òrgans on després es dirigeix a les brànquies i cor.



Porquet de Sant Antoni

Armadillidium vulgare

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Crustacis

Ordre Isòpodes


geogràfica

Viuen en ambients humits, entre

les fulles caigudes, sota les pedres

i a les coves.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Armadillidium_vulgare_001.jpg/800px-Armadillidium_vulgare_001.jpg


Els Porquets de Sant Antoni són crustacis terrestres. Al cap, hi tenen dos ulls compostos, un

parell d’anteres i mandíbules. Algunes espècies de Porquet de Sant Antoni tenen la capacitat

d’enrotllar-se sobre si mateix, format una bola, quan se senten amenaçades. El seu exosquelet

presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.


Sistema digestiu: La boca s’obre en l’extern anterior, es troba envoltada

d’apèndixs cefàlics encarregats de la captura i masticació de l’aliment.

Sistema respiratori: Respiren per Brànquies filamentoses.

Sistema circulatori: Tenen un sistema de circulació obert, és a dir, el líquid

circulatori no sempre circula per l’interior de vasos i queda lliure en el cos.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Armadillidium_vulgare_001.jpg/800px-Armadillidium_vulgare_001.jpg



Escarabat

Blaps lusitanica

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Insectes

Ordre Coleòpters


geogràfica

Poden viure a tots els llocs.


Morfologia de l’escarabat: cap, antena, propota, coxa, fèmur, tíbia, tarsos, ungles, sociopota,

metapota, abdomen.


Sistema digestiu: Els escarabats tenen un tub, generalment una mica enrotllat que s’estén

des de la boca fins al cul.

Sistema respiratori: Els escarabats respiren mitjançant tràquees.

Sistema circulatori: Els escarabats presenten un sistema circulatori obert, es quan la sang

surt del cor i s'aboca en grans espais interorgànics. La sang bombejada pel cor, viatja a

través de vasos sanguinis, la sang banya directament totes les cèl·lules i desprès retorna al

cor.



Insecte pal

Basillus rosius

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Insectes

Ordre phasmida


geogràfica

Viuen sobre les plantes on es

camufla perfectament quan es

queden quiets.

https://www.google.es/search?q=bacillus+rossius&client=ubuntu&hs=MEY&channel=cs&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjflLbH0PnMAhVEWBQKHZ4cCL0Q_AUIBygB#q=bacillus+rossius&channel=cs&tbm=isch&tbs=sur:fc&imgrc=_uogZrvkmBj8cM%3A


Tenen el cos allargat i prim amb sis llargues potes i dues antenes. No tenen ales, la seva

coloració és verdosa o marronosa.


Sistema digestiu: és basant complex i variat.

Sistema respiratori: està format per un sistema de tràquees molt ramificat.

Sistema circulatori: és de tipus obert, consta de les típiques parts: el cor dorsal

allargat que s’ estén generalment pel tòrax i l’abdomen, una artèria anterior que

es ramifica cap a la regió cefàlica i vasos laterals parells.

Reproducció: és de tipus sexual.

https://www.google.es/search?q=bacillus+rossius&client=ubuntu&hs=MEY&channel=cs&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjflLbH0PnMAhVEWBQKHZ4cCL0Q_AUIBygB#q=bacillus+rossius&channel=cs&tbm=isch&tbs=sur:fc&imgrc=_uogZrvkmBj8cM%3A



Marieta de set punts

Coccinella semptempunctata

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Insectes

Ordre Coleòpters


geogràfica

Viu pràcticament en qualsevol

lloc en el qual hi haja pugons.

http://Marietadesetpunts.com


La Marieta té el cos rodó, vermell amb puntets. La Marieta té 6 potes,no provoca dolor ni

malalties. És un invertebrat.


Sistema digestiu: Són depredadors de pugons i pasteretes.

Sistema respiratori: Respiren a traves de la boca. Sí té òrgans respiratoris,

s'anomenen tràquees.

Sistema circulatori: Els seus pulmons.



Panerola

Blatta orientalis

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Insectes

Ordre Dictiòpters


geogràfica

Les paneroles viuen en una ampla

diversitats d’ambients, prefereixen

ambients càlids dins d’edificis.

http://blaberidos.blogspot.com.es/2012/04/blaberus-giganteus.html


Té quatre antenes dues petites i dues llargues; quatre potes, dues a la part davantera i dues al

darrere; té dues ales i l'abdomen redó.


Sistema digestius: Son omnívores, mengen de tot

Sistema respiratori: Respira per tràquees.

Sistema circulatori: l’aparell circulatori es complex. Consta d’un cor tubular, molt petit,

que impulsa la sang per l’interior dels vasos sanguinis, encara que la circulació és

oberta.

Reproducció: Presenten reproducció sexual.



Papallona

Vanessa cardui

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Insectes

Ordre Lepidòpters


geogràfica

Viuen per tot el país algunes prop

de la planta de la que s'alimenten,

altres viuen als boscos, als prats, a

les muntanyes i a la terra baixa.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/18/0_Belle-dame_%28Vanessa_cardui%29_-_Echinacea_purpurea_-_Havr%C3%A9_%281%29.JPG


Insecte amb 4 grans ales membranoses recobertes d'escates. Presenten gran varietat de dibuixos i

colors segons les espècies. La boca és xucladora i s'anomena espiritrompa. Té ulls compostos i

dues antenes de formes diverses. Les 6 potes són primes i les utilitza per mantenir l'equilibri

damunt lesflors.


Sistema digestiu. La majoria d'erugues mengen bàsicament vegetals, sobretot

fulles però també hi ha erugues que mengen flors, fruits i altres parts vegetals.

La papallona adulta, en canvi, xucla el nèctar de les flors i contribueix a la

pol·linització.

Sistema respiratori. Respiren per tràquees.

Sistema circulatori. És de tipus obert, és a dir el líquid circulatori (hemolimfa)

no sempre circula per l'interior de vasos i queda lliure en llacunes o sinus on

banya directament els òrgans.

Reproducció. La femella pon molts ous petitíssims. De cada ou neix una larva

anomenada eruga que té mandíbules. Un cop ha crescut es fa crisàlide (es tanca dins un

capoll) per transformar-se en papallona adulta. En sortir del capoll el primer que fa es

estendre les ales, assecar-les i endurir-les. Després ja pot volar.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/18/0_Belle-dame_%28Vanessa_cardui%29_-_Echinacea_purpurea_-_Havré_%281%29.JPG

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/18/0_Belle-dame_%28Vanessa_cardui%29_-_Echinacea_purpurea_-_Havré_%281%29.JPG



Plegamans

Mantis religiosa

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Insectes

Ordre Dictiòpters


geogràfica

El seu hàbitat és en zones

cultivades i matolls.

La seva distribució geogràfica és

en tot el vell món.

www.entomart.be/INS-0101.html


El plegamans té sis potes, dues potes són per atacar a les seves preses, té dues ales però les

femelles no poden volar. També tenen dues antenes, i poden girar el seu cap.


Sistema digestiu: Té un tub digestiu amb un estómac glandular i un intestí.

Sistema respiratori: Està constituït per tràquees.

Sistema circulatori: Té un vas dorsal, un cor abdominal i una aorta.

Aparell reproductor: Es reprodueixen de forma sexual. Presenten metamorfosi

incompleta. Aquest procés té només tres etapes que són: ou, nimfa i adult.



VESPA

Vespula vulgaris

Regne Animal

Fílum Artròpodes

Classe Insectes

Ordre HImenòpters


geogràfica

Els seus hàbitats són molt variats,

però solen preferir llocs assolellats

per construir els seus nius.

Commons.wikipedia.org/wiki/File:Vespula_vulgaris_Stereo_

Microscope_02.jpg


La vespa consta de tres parts: el cap, la part de darrere on esta l'agulla i l'agulla. Té sis

potes. Presenten dos parells d'ales membranoses.


Sistema digestiu: El tenen dividit en tres regions i s'alimenten principalment

del nèctar de les flors, són fitòfags.

Sistema respiratori: té respiració traqueal.

Sistema circulatori: és obert i comprèn un sol vas dorsal.

Reproducció: Es reprodueixen de forma sexual

Latles dels invertebrats

Education

Transcript of Latles dels invertebrats