Els animals invertebrats Ciències de la Naturalesa, Curs 2014/2015 1r ESO

Marc Lafuente

Maria Palomas

Dani Mora

Lucia Sanchez :

1. Els porífers i els celenterats 2. Els cucs 3. Els mol·luscs 4. Els artròpodes 5. Els equinoderms

Les esponges són porífers. La majoria són marines, però n’hi d’aigua dolça.

Els cos de les esponges té forma de sac i està performat per nombrosos porus, que es comuniquen

per mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial o cavitat general, que comunica per un orifici

anomenat óscul.

Tenen capacitat de regeneració.

Activitas 1, 2 ,24 i 25

1.Que el seu cos està perforat per uns forats

anomenats porus.

2. Es diferencien en la forma, amb on tenen

l’obertura i com i on viuen. S’assemblen en

que els dos viuen al mar.

24.L’aigua entra pels porus, passa pels Canals,

entra a la cavitat atrial i surt per l’òscul.

25.Porífers: Esponges

Celenterats: -Pòlip: Coral, actínia,

- Medusa: Medusa.

Les meduses i els corals són celenterats. Són animals aquàtics., gairebé

tots marins, tot i que les hidres viun en aigua dolça.

Presenten simetría radial

Tenen el cos tou, amb una única obertura evoltada de tentacles. L’overtu-

ra comunica amb la cavitat gastrovascular que funciona com a estòmac.

Tenen 2 formes d’organització corporal:

-Forma de pòlip

-Forma de medusa

Antigament es

pensava que els

porífers i la majo-

ria de celenterats

eren plantes, per-

què sempre es

trobaven fixats a

un substrat rocós

o arenós.

Animal porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS MARC LAFUEN-

TE

Animal celenterat

2. ELS CUCS MARC LAFUENTE

Tenen simetría bilateral, el cos tou i sense esquelet.

Els platihelmints: Són els més senzills. Tenen el cos plaa, prim, tou, dividit en sagments i

sens òrgans de locomoció.

Són hermafrodites

No tenen ni aparell digestiu ni aparell respiratori.

Els nematodes: Tenen el co cilíndric, tou, no està dividit en aells i els extrems acaben en

punta.

No tenen òrgans respiratoris

Els anèl·lids: Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants i

tenen els mateixos òrgans. La repetició d’anells s’anomena metameria.

Tret de les sangoneres, a la part inferior de cada anell, tnen us apèndixs rígids molt

petits anomenats quetes, que contribueixen en la locomució.

Alguns, tenen un engruixament, anomenat citel, que intervé en la reproducció

N’hi ha de terrestres i de aquàtics

Els terrestres respiren per la pell i, els aquàtics per branquies

N’hi ha d’hermafrodites i tamb´´e n’hi ha de sexes separats. Gairebé tots poden regene-

rar un individu complet amb un fragment del seu cos.

Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30

3.El cos, els aparells i òrgans , la reproducció

4.-Platihelmint: Grup d’animals invertebratss, la majoria en forma de cuc, de cos pla i forma allargada.

-Anèl·lid: Grup d’animals invertebrats, amb el cos tou i allargat, dividit en segments o en anells.

28. Perquè sempre han d’estar a un lloc humit per sobreviure.

30. -Per agafar-se i desplaçar-se.

-Cada proglitó té 2 aparells reproductors, un masculí i u femeni´, de manera que es pot considerar hermafrodita.

-Neixen per ous.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS LUCIA SÀNCHEZ

Tenen simetría biliteral.

Tenen el cos tou i dividit en regions.

El peu es mosculos i el fan servir per nadaaar.

Tenen el coscobert per una fina membrana. Anomenada mantelll.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els aquatics respiren per mitja de branqueas.

Tenen una alimentació molt varida.alguns son carnivors.

Fan la metamorfosi.

Els mol.luscs es clasifiquen en:

Gasteropodes,bivalves i cefalopods.

Hi ha 3 tipus de mol·luscs: - gastròpodes

- bivalves

- cefalòpodes

Grups de mol·luscs

Ex.6 Els hi serveix per arrosegar-se Ex 7

El peu i la conquilla. Ex 8

Gastròpode:4 tentacles

Bivalves :tenen 2 valves. Cefalòpodes: Tentacles.

Ex 9 A la dels bivalves, perquè te 2 valves.

bibada: te dues valbes.

Cefalòpodes: te tentacles.

Gastròpodes:el cos es mosculos i

el fan servir per raptar.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES MARIA PALOMAS

Les principals caracteristiques dels artròpodes són les següents:

-Present simetría bilateral.

-Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, compost

per peces articulades i d’una substància anomenada quitina.

-Tenen apèndix articulats. Les potes i les ales vairen depenen de

l’espècie.

-La majoria tenen el cos dividit per el cap, el tórax i l’abdomen. Alguns

tenen el cap i el t`rax fusionat, formant el cefalotórax. Els ulls poden

ser simples, anomenats ocels, o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació molt variada. Hi ha artròpodes, carnívors, hervivors…

La majoria d’artropòdes tenen sexes separats, i els mascles i les famelles tenen el cosdiferent. Són ovípers i la facundació sol

ser interna. Alguns quan surten de l’ou son larves, per aquest motiu han de fer la metamorfosi i es converteixen en un individu

adult.

Per poder créixer han de mudar la pell, aquest procés rep el nom de muda.

Es clasifiquen en: insectes, aràgnids, crustacis i miriàpodes.

10– Busca l’orgien del terme autròpoda.

Grup d’animals que estan recoberts d’un exosquelet. Tenen el cos segmentat i proveï de potes articulades. Dels gerc, árthron:

articulat, i podós: peu

11-Quina funció té l’exosquelet?

Fa la mateixa funció que un esquelet intern, però l’exosquelet es un esquelet extern.

12– Per què els artròpodes muden la pell?

Muden la pell per créixer, aquest procés s’anomena muda.

Els artròpodes constitueixen el grup més nombrós d’animals. Actualment coneixem més d’un milió d’artròpodes.

Viuen entots els medis: marins, terrestres i d’aigua. S’adapten per poder viure en diferents medis.

Com són els rèptils

Els insectes MARIA PALOMAS

El tòarax té tres parells de potes articulades i generalment un o dos pa-

rells d’ales.

Es duu aterme per uns tubs ramificats anomenats tràquees.

Tenen una facundació interna i són ovovivípers. Fan la metemorfosi

Aparells bucals dels insectes

Boca mategadora

(formiga)

Boca xucladora

(papallona)

Boca mastegadora

i xucladora (abella)

Metemorfosi de la papallona monarca. De cada ou

neix una eruga.

L’eruga fa un período de creixement i de madura-

ció, passa una fase de nimfa, en el cual s’envolcalla

dins d’un capoll, que rep el nom de clisàlide, i ex-

perimenta un seguit de canvis fins que es conver-

teix en papallona.

Foto larva

Foto crisàlida

Foto insecte adult

13-Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?

Perquè hex vol dir sis, i poda potes.

14-Com respiren els insectes?

Es duu aterme per uns tubs ramificats anomenats tràquees

29-Observa les fotografíes icontesta.

La primera imatge hi surt un cuc seda, i en la segona un cuc de terra.

Els dossón cucs i són anèl·lids.

37-Quins dels següents animals es consideren insectes socials?

C) xinxes, polls i puces

Informació de la

foto

Els aràcnids LUCIA SÀNCHEZ

Gairabe tots son terrestres.

Respiren per mitja de traques.

Ni ha que son ovipars i ni ha que son vivipars.

Els crustacis

Tenen el cos dividit en el cap, el torax,i l’ abdomen.

Tenen dos parells d’ antenes.

Tenen 5 potes.

Respires per mitja de branques.

Son carnivors.

Fan la metamorfosi.

Aracnid: te el cos

dividit en 2 re-

gions.

Crustaci: Tenen el

cos dividit en el

cap, el torax,i l’

abdomen.

15.

Son com les dents.per menjar.

16.

Son antropode terrestres.

17.

A els aracnids.

18.

Que els centpeus tenen menys peus.

Els miriàpodes

Son terrestres iviuen en llocs foscos i humits.

Tenen el cos allargat.

Tenen el cap enganxat al tronc.

Tenen dos parells de potes.

Respiren per mitja de traques.

Son terrestres

iviuen en llocs fos-

cos i humits.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms DANI MORA

Les característiques dels equinoderms són:

Tenen simetría radial, menys les larves que són bilaterals.

Tenen el cos arrodonit, cilindric o estrellat.

Presenten esquelet intern format per unes petites plaques sota la pell, que

poden estar lliures, articulades o soldades entre sí.

No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell que es diu aparell ambulacral.

Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua que formen els peus ambula-

crals, acabats en ventoses.

Respiren per la pell utilitzant l’aparell ambulacral. Alguns tenen brànquies .

Són carnívors que s’alimenten de petits crustacis i mol-luscs.

Presenten sexes separats encara però alguns són hemafrodites. Tenen fecundació

externa. Dels ous neixen larves nedadores i amb la metamorfosi es converteixen en

adults.

L’estrella de mar té una capacitat regeneradora que els permet tornar a formar els

braços perduts inclus a originar tot l’animal a partir d’un braç.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus.

Tenen forma es-

trellada. Sota te-

nen unes ventoses

per desplaçar-se.

EXERCICIS PÀG 83

19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.

Grup d’animals invertebrats de simetría radial coberts per plaques i espines. Es des-

placen pel fons del mar gràcies als múltiples perus ambulacrals que tenen. Per exem-

ple, les estrelles i els eriçons de mar.

20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

L’aparell ambulacral és un aparell pel qual es desplacen. Són uns tubs interns plens

d’aigua que formen uns peus ambulacrals acabats en ventoses

També fan servir l’aparell ambulacral per respirar a través de la pell.

Equinoïdeus.

Tenen forma cilín-

drica. Té punxes

per defensar-se

dels depredadors.

Ofiuroïdeus.

Són falses estre-

lles.

Holoturioïdeus.

Cogombres de

mar

Crinoïdeus.

Són clavellines o

lliris de mar.

A fons DANI MORA

Els Artròpodes es clasifiquen en: Insectes, Aràcnids, Crustacis i Miriàpodes. Constituexen el grup més nombrós d’animals. Viuen en tots el medis: terrestres, marins i d’aigua dolça. Tenen una limentació molt variada. Són ovípars amb fecundació interna. Tenen sexes separats.

El insectes tenen un parell d’ulls com-

postos i un parell d’antenes que tenen

funcio olfactiva i tàctic

Els insectes presenten tres parells de po-

tes arsticulades i un parell d’ales.

Tenen el cos dividit en dues parts, el

cefalotórax i l’abdomen. Tenen quatre

parells de potes.

La vista de les aranyes és molt pobre

encara que tingui fins a quatre parells

d’ulls.

Els crustacis tenen cinc parells de potes El crustacis tenen dos parells d’ antenes

Els miriàpodes tenen el cos allargat i

moltíssimes potes. També tenen un

parell d’antenes.

Els miriàpodes són ovípars. Metamorfosi de la papallona.